Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Josep Maria Argimon, nou conseller de Salut

    Tal com s’anava anunciant des de feia dies, Josep Maria Argimon ha estat nomenat conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel nou president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Argimon ha estat fins ara secretari de Salut Pública del Departament de Salut, estant al capdavant de l’operatiu per lluitar contra la Covid-19, i també director-gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), entitat pública que gestiona els grans hospitals públics catalans i el 80% de l’atenció primària.

    Argimon ja va ser postulat com a futur conseller de Salut durant la campanya per a les eleccions del 14 de febrer quan Laura Borràs, candidata de Junts per Catalunya, va anunciar en un debat electoral a TV3 que si ella es convertia en presidenta de la Generalitat, triaria Argimon com a conseller de Salut. Argimon va agrair la confiança a Borràs, però va evitar entrar a valorar l’anunci de la candidata de Junts.

    Josep Maria Argimon és epidemiòleg i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Marie Curie de París, també compta amb un màster en atenció sanitària per la Universitat d’Oxford i un altre en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les.

    En l’àmbit professional, ha desenvolupat diversos càrrecs al Servei Català de la Salut, arribant a ser el subdirector des del febrer del 2016 fins el 2018. Anteriorment, entre 2012 i 2016, va ser el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AquAS). El 2018 va prendre possessió com a director-gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), un càrrec que ha compaginat amb el de secretari de Salut Pública del Departament de Salut des del seu nomenament el juliol de 20202, després de dos mesos d’estar vacant aquest càrrec arran de la renúncia per motius de salut de Joan Guix.

    En l’àmbit internacional, Argimon ha estat consultor a l’Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l’Agència Alemanya de Cooperació. És autor de diversos llibres i articles sobre epidemiologia clínica, planificació sanitària i salut pública.

    La tasca d’Argimon com a secretari de Salut Pública ha estat lloada per importants figures dins el sector mèdic. «Nosaltres no tenim cap dubte de les grans virtuts que atresora Argimon en termes d’intel·ligència, competència professional, savoir faire i visió estratègica, malgrat que no tenir tant clar si seran suficients per vèncer la inèrcia política dels darrers dotze anys i que es pugui actuar en l’àmbit sanitari amb l’eficàcia necessària», assenyalaven en un article al Diari de la Sanitat Amando Martín i Andreu Segura, metges especialistes en Medicina de Família i Comunitària i en Salut Pública, respectivament.

  • La millora de la qualitat de l’aire durant la primera onada de la Covid va evitar 150 morts prematures per contaminació

    Amb l’inici de la pandèmia de la Covid-19 es va observar un descens històric dels nivells de contaminació de l’aire, especialment durant el període de 30 de març a 14 d’abril, quan el confinament va ser total i es va reduir dràsticament la mobilitat i les grans indústries van cessar pràcticament tota la seva activitat. Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», juntament amb el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), estima que aquesta millora de la qualitat de l’aire va evitar al voltant de 150 morts prematures en 47 ciutats espanyoles.

    L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, va avaluar els canvis en els nivells de contaminació atmosfèrica –diòxid de nitrogen (NO2) i ozó (O3)– durant els períodes de confinament i desconfinament de la primera onada de la Covid entre el març i el juny del 2020.

    Els resultats de la investigació mostren que les emissions de NO2, la major part de les quals procedeix dels vehicles, especialment els de dièsel, es van reduir en un 51% i un 36% durant el confinament i el desconfinament, respectivament. «Els confinaments per la Covid-19 han portat a reduccions sense precedents a les concentracions de NO2, especialment quan es van aplicar les mesures més estrictes per reduir la transmissió de virus, arribant fins a un 65% en algunes de les ciutats estudiades», explica Hervé Petetin, investigador del BSC-CNS i responsable de l’aplicació de les tècniques d’aprenentatge automàtic.

    En aquest sentit, respecte a l’impacte de la disminució del NO2 sobre la mortalitat prematura, l’estudi ha estimat que es van evitar al voltant de 170 morts prematures -120 durant el confinament i unes 50 morts durant el desconfinament-. «Estimem que amb aquesta reducció del diòxid de nitrogen s’han evitat 28 morts a Barcelona», explica Hicham Achebak, primer autor de l’estudi i investigador d’ISGlobal i del Centre d’Estudis Demogràfics (CED).

    L’ozó, en canvi, es va reduir molt menys, en un 1,1% i un 0,6%, respectivament, encara que va augmentar en algunes de les ciutats més poblades. De fet, s’estima que la mortalitat prematura es va incrementar en aproximadament 20 morts en relació amb aquest contaminant durant el període estudiat.

    Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA i cap del grup de composició atmosfèrica del BSC- CNS que ha participat a l’estudi, explica que això passa perquè «l’ozó és un contaminant secundari que pot augmentar quan es redueixen els òxids de nitrogen en entorns saturats d’aquest contaminant, com en les grans àrees urbanes». Per això, en el moment d’avaluar els impactes de les exposicions ambientals a la salut, s’han de tenir en compte les possibles compensacions entre múltiples contaminants.

    «Aquestes troballes evidencien els grans beneficis per a la salut que suposa la reducció de la contaminació atmosfèrica a curt termini i, amb reduccions permanents de les emissions, els efectes positius podrien ser molt més grans», diu l’investigador d’ISGlobal que ha coordinat l’estudi, Joan Ballester.

    A més de disminuir la mortalitat prematura, els investigadors argumenten que la millora de la qualitat de l’aire «podria reduir la càrrega de malaltia d’epidèmies que causen infeccions respiratòries com la Covid-19, ja que les malalties causades per l’exposició a llarg termini a la contaminació de l’aire són, al seu torn, factors de risc de gravetat i mortalitat del Covid-19″.

    Segons un altre estudi liderat també per ISGlobal, si les ciutats europees fossin capaces de complir amb els nivells de partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres (PM2,5) i NO2 recomanats per l’OMS, es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament.

    Grans ciutats com París, Madrid, Barcelona, Milà, Brussel·les i Anvers encapçalen el rànquing de morts associades al diòxid de nitrogen, així com ciutats més petites situades en les seves proximitats amb un possible augment de l’ús de l’automòbil per desplaçar-se a les grans ciutats, com Mollet del Vallès, que se situa en la setena posició del rànquing, per darrere de Barcelona.

  • El Ministeri de Sanitat canvia el procediment d’assignació de places MIR i les adjudicarà en un sol dia

    L’adjudicació de places MIR canvia radicalment, passant a un únic acte d’adjudicació que se celebrarà el 17 de juny, després de la recollida de peticions de tots els aspirants de manera telemàtica. Per tant, enlloc dels actes públics d’assignació de les places, que permetien saber al final de cada jornada quantes en quedaven lliures de l’especialitat que es volia triar, el Ministeri de Sanitat ha decidit que aquest any la selecció es farà amb un procediment telemàtic que adjudicarà automàticament les places en funció de les preferències manifestades i de l’ordre d’elecció que correspongui a cada aspirant. El Ministeri considera que serà més «àgil, segur i transparent» i garantirà que els aspirants puguin formular les seves peticions en el termini establert.

    «Es tracta d’un procediment segur, transparent, traçable i més àgil i eficient, que ja s’ha utilitzat en altres convocatòries anteriors. Cal destacar que la sol·licitud electrònica es podrà modificar tantes vegades com calgui fins que finalitzi el termini de presentació de sol·licituds de plaça en cada titulació i que, durant tot aquest temps, els aspirants comptaran amb assistència tècnica per si es produís qualsevol incidència, en horari d’atenció de dilluns a diumenge de 8:00 a 22.00 hores», explica la nota de premsa difosa pel Ministeri.

    Segons es pot llegir a la resolució de la convocatòria d’adjudicació, es podrà sol·licitar plaça des de les 9:30 hores del dia 20 de maig fins les 17.00 hores del 10 de juny, per a les titulacions de l’àmbit de la Farmàcia, Química, Física, Biologia i Psicologia. En el cas d’Infermeria, es podrà fer des de les 9:30 hores del 24 de maig fins les 17.00 hores del 14 de juny. Respecte Medicina, es podrà sol·licitar plaça des de les 9:30 hores del 26 de maig fins les 17.00 hores del 16 de juny. La incorporació a la plaça adjudicada serà per a tots entre els dies 29 i 30 de juny.

    El nou procediment ja es va fixar en les bases de la convocatòria, però els problemes tècnics que ha patit l’aplicació informàtica han generat molta inquietud entre els aspirants. La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics considera que encara hi ha temps per corregir els problemes detectats i donarà suport a les reclamacions que puguin presentar els aspirants que es vegin afectats per aquests problemes tècnics o que no disposin dels medis electrònics o de la firma electrònica necessària.

  • Un 25% dels metges espanyols ha estat de baixa a causa de la Covid-19

    L’estat de salut dels metges espanyols ha empitjorat notablement durant la pandèmia, produint un fort malestar físic i emocional. D’acord amb un estudi promogut per la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona, l’Organització Mèdica Col·legial, Mutual Mèdica, en el qual han participat més de 4.500 metges espanyols, un de cada quatre metges recorre a serveis de suport a la salut mental o es planteja fer-ho per fer front al malestar emocional i a l’esgotament mental acumulats d’aquests mesos de pandèmia.

    L’informe destaca que un 25,5% dels metges espanyols ha estat de baixa en algun moment des de l’inici de la pandèmia per motius relacionats amb la Covid-19, o bé perquè han estat positius o bé perquè han presentat algun tipus de simptomatologia. A més, un 2% ha estat hospitalitzat i el 8% ha viscut la mort d’algun company de treball per aquesta causa.

    L’estudi ha avaluat l’impacte de la pandèmia sobre la salut física i mental dels professionals en tres moments: abans de la pandèmia, durant la primera onada (març-abril) i durant l’últim trimestre del 2020. D’entre la mostra de professionals enquestats, un 65% exerceix en el sector públic i, per àmbits assistencials, el 52% ho fa en hospitals, el 30% en atenció primària i el 18% restant en altres àmbits (salut mental, sociosanitari, salut pública, etc.). Un 63% dels participants són dones i la mitjana d’edat és de 52 anys.

    D’acord amb l’estudi, sis de cada deu facultatius presenten algun indicador de fatiga, dolor o estrès i la mateixa proporció pateix síndrome de burnout, una classe d’estrès que es cronifica i es tradueix en cansament i esgotament. En aquest sentit, un 51% afirma sentir-se «sobrepassat» i menys preparat física i emocionalment davant de noves onades, ja que es van enfrontant a elles sense haver pogut recuperar-se de les anteriors. En conseqüència, durant aquest període s’ha registrat un increment del consum de tranquil·litzants i hipnòtics entre els professionals, que ha passat d’un 18,6% a un 29,4%.

    La pandèmia també ha afectat el descans dels professionals, fent que dormin menys i pitjor: un 33% dels professionals té problemes per agafar el son i un 27% dorm menys de 6 hores, el doble que abans de la pandèmia. Així mateix, els hàbits de vida també han empitjorat. Segons mostra l’estudi, ha augmentat la proporció de professionals que consumeixen bastant o molt alcohol -que ha passat del 4% al 7%- i ha disminuït la pràctica habitual d’activitat física -del 50% al 28%.

    Per aquests motius, el 20% dels facultatius s’ha plantejat avançar la jubilació quan arribi el moment i més d’un terç s’ha arribat a plantejar la idea d’abandonar la professió, malgrat que reconeixen que no ho faran.

    Són pocs els que demanen ajuda

    Malgrat la gran sobrecàrrega física i emocional, encara són pocs els metges que recorren a serveis de suport a la salut mental per fer front aquest malestar i esgotament acumulats. De fet, el 13% de professionals enquestats reconeixen que necessiten ajuda però que encara no estan recorrent a aquest tipus de serveis, tot i que afirmen que tenen previst fer-ho.

    Malgrat la reticència inicial a demanar ajuda, un de cada quatre professionals sí que han acudit o estan acudint a serveis de suport psicològic, sent les dones i els joves els que en major mesura han recorregut a aquests programes. Els serveis de suport a la salut mental més utilitzats són els que ofereix la Fundació Galatea, que fins al moment ha atès a 1.300 professionals de la salut de tot Espanya, seguits dels serveis que s’ofereixen des dels mateixos hospitals i els centres d’atenció primària. Gairebé un 90% dels facultatius enquestats consideren que haurien de rebre formació per millorar les competències emocionals.

  • Del Diari de la Sanitat al New York Times: la força del periodisme proper

    El passat 1 d’abril El Diari de la Sanitat publicava un reportatge, que titulàvem «Amor rere la finestra (en temps de Covid)», en el qual explicàvem la història del Xavier, un home de 90 anys que cada dia va a visitar a través d’una finestra a la seva dona, la Carme, ingressada en una residència. Aquesta història d’amor, després de 66 anys de casats, va emocionar a molts dels nostres lectors, i també a nosaltres mateixos.

    L’origen del reportatge va ser merament casual, quan el nostre fotògraf, Pol Rius, va topar-se amb un  home, assegut en un tamboret, observant una dona a través del vidre d’una residència. El fotògraf s’hi va acostar, va parlar amb l’home, en Xavier, i va capturar la parella en les fotografies que després publicaríem al Diari de la Sanitat. A partir d’aquestes fotografies, que tenen un fort impacte visual, vam escriure un reportatge explicant que s’hi amagava darrera d’aquella escena. Una bonica i tendra història, que la pandèmia de la Covid-19 i les mesures restrictives en les residències, ha fet encara més emotiva.

    A partir d’aquest reportatge exclusiu d’El Diari de la Sanitat, altres mitjans han fet també durant les darreres setmanes reportatges i seguiments fotogràfics i audiovisuals sobre la història del Xavier i la Carme. Ho va fer inicialment TV3 amb un reportatge audiovisual que es va fer viral en qüestió d’hores. Després s’hi van sumar Cuatro, La Sexta i molts altres mitjans, tan audiovisuals com escrits. Fins i tot el mateix New York Times va publicar la història d’en Xavier i la Carmen en portada de la seva edició digital, amb les fotografies que va fer el fotoperiodista Emilio Morenatti per The Associated Press.

    La gran visibilitat que ha tingut la història d’en Xavier i la Carmen posa de manifest la necessitat de referents positius en temps convulsos i plens d’incerteses com els actuals. «La història ha recorregut el planeta», diu el mateix Xavier, quan li preguntem per com està vivint aquestes setmanes d’entrevistes per a tants mitjans. Ell, ens diu, està molt content que la seva història d’amor hagi arribat tan lluny. «Jo no tinc Instagram, però m’han dit que el vídeo de TV3 té milers de visualitzacions», diu l’home, que es mostra agraït a aquest mitjà per haver escrit el reportatge inicial.

    Des d’El Diari de la Sanitat estem molt satisfets del seguiment que ha tingut el nostre reportatge, i molt més encara sabent que en Xavier està content del ressò que ha tingut. Però creiem també, en termes periodístics, d’una banda, que sempre s’ha de reconèixer la feina que han fet prèviament altres companys de professió, citant la corresponent font original, fet que només s’ha produït en el reportatge de Pau Rodríguez a elDiario.es. D’altra banda, creiem que temes com aquest s’han de tractar sempre amb la professionalitat, respecte i delicadesa que es mereixen. Ens fa l’efecte que no tots els mitjans ho han fet així, ja que, en alguns casos, han visitat la residència sense haver parlat prèviament amb en Xavier per saber si hi estava d’acord.

    Des d’El Diari de la Sanitat creiem que el que vam publicar l’1 d’abril demostra clarament la força del periodisme i el nostre compromís per un periodisme independent amb vocació social.

  • Per llegir i subratllar

    Javier Padilla i Pedro Gullón, autors de Epidemiocracia: Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo

    “Sense una atenció primària i una salut pública forta, la nova onada del virus serà igual o pitjor que la primera”

    Carme Valls, autora de Mujeres invisibles para la medicina

    Carme Valls: “Els problemes socials de les dones no s’han de tractar amb pastilles, sinó canviant les seves condicions de vida i de treball”

    Laia Estrada i Xavier Milian, autors de Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública

    “Amb la pandèmia hem vist el col·lapse d’un sistema sanitari que ja estava desmantellat i afeblit”

    Antoni Sitges-Serra, autor de Si puede no vaya al médico

    “L’excés d’atenció mèdica té conseqüències perjudicials: qualsevol prova que et facis ha d’estar molt ben pensada i ha de tenir un objectiu clar”

    Alberto Ortiz Lobo, sobre salut mental

    “La hiperindividualització d’aquesta societat neoliberal transforma el patiment en malaltia i el medicalitza”

    Lucía Porteiro, sobre l’educació sanitària a les escoles

    “S’ha de crear una assignatura d’educació en salut que inclogui primers auxilis, hàbits saludables i educació sexual”

     

  • La ‘tercera onada’ de grups confinats a les escoles, molt més suau que la segona

    En els darrers dies s’han pogut llegir i escoltar alguns titulars de premsa que alertaven del ràpid creixement dels alumnes i docents confinats en aquesta quarta onada de la pandèmia, que pels centres educatius és la tercera, ja que la primera la van viure totalment tancats. La realitat, però, és que la situació és similar a l’inici del segon trimestre, que va coincidir amb l’arrencada de la tercera onada de la pandèmia, i en canvi el ritme de creixement de grups bombolla confinats està sent notablement més lent.

    Segons les dades que actualitza diàriament (tret dels diumenges) l’aplicació traçacovid, aquest dijous hi ha un total de 1.046 grups confinats, que representen l’1,45% dels 72.000 que es calcula que hi ha en total. Al gener, en el nové dia d’actualització de dades després del primer dia lectiu els grups confinats eren més del doble: 2.165. Aquell dia (21 de gener) hi havia 61.147 persones confinades, de les quals 58.091 eren alumnes i la resta docents, PAS o personal extern. Avui hi ha 26.509 persones confinades, és a dir, menys de la meitat.

    En el segon trimestre les autoritats sanitàries i educatives van preveure un «creixement vertical» dels grups confinats, ja que la tercera onada de la pandèmia estava sent molt accentuada, i perquè durant tot el mes de gener es van realitzar cribratges massius als centres educatius. Al final, però, el pic no va ser tan alt com s’esperava. Es va arribar als 2.701 grups confinats el 23 de gener (és a dir, l’onzè dia d’actualització de dades després de l’inici del trimestre) i a partir d’aquí la xifra va anar baixant suaument i progressivament fins a Setmana Santa.

    Aquest pic del segon trimestre es va quedar fins i tot lluny del registrat el primer trimestre, quan el 31 d’octubre hi va haver 3.504 grups confinats (el 4,87% del total) i per aquest motiu 85.994 persones van haver de quedar-se a casa. En aquells moments es vivia el moment més àlgid de la segona onada de la pandèmia. L’índex de rebrot havia arribat als 943 punts una setmana abans, mentre que al setembre, quan va començar el curs, es trobava en 213 punts, la qual cosa explica perquè el setembre es va viure un ritme relativament lent de grups confinats, que es va accelerar a l’octubre.

    En la roda de premsa que va oferir el conseller d’Educació el passat dimarts, Josep Bargalló es va tornar a felicitar per l’esforç que ha fet tothom (alumnes, docents, PAS, monitors, famílies…) al llarg d’aquest curs per mantenir les escoles obertes i segures, i va recordar que a Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia en algun moment del curs 2020/21 han hagut de tornar a tancar les escoles, cosa que no ha passat a Catalunya.

  • Salvador Illa, sobre els errors que s’han comès en la gestió de la pandèmia: «Ara començaríem abans a prendre mesures»

    L’exministre de Sanitat, que va ser candidat del partit socialista a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, reconeix que, si es pogués tornar a enrere, hagués començat abans a prendre mesures enfront la pandèmia. «En aquell moment, teníem la informació que teníem. Hem après molt i hem comès errors, tot i que Espanya va ser dels països que va decretar abans l’Estat d’alarma pel nombre de casos i de defuncions», afirma Illa en una entrevista al Catalunya Plural. El que fou candidat del PSC assenyala que la pandèmia ha sigut una «sacsejada per tothom, una cura d’humilitat, sobretot per les societat occidentals».

    Illa sosté que durant els darrers anys hi ha hagut una davallada de recursos públics que han repercutit en el deteriorament de les polítiques públiques, especialment en la sanitat. Creu, però, que la pandèmia ha servit per posar de manifest diverses problemàtiques. «M’estimo més agafar-ho per la part positiva: això ha estat una sacsejada, i ha posat sobre la taula que els professionals han d’estar ben atesos», destaca Illa.

    «La immensa majoria de professionals sanitaris no estan principalment moguts per una pulsió pecuniària, sinó que tenen una veritable vocació de servei. Fins fa relativament poc, els sanitaris no estaven considerats com els ‘herois’ de la nostra societat. Ara hem vist el paper fonamental que hi juguen, i considero que ha d’haver-hi un increment de recursos destinats al sector», sosté Illa.

    Respecte a la vacuna contra la Covid i el paper de les indústries farmacèutiques, Illa considera que hi ha hagut una plantejament comú entre la indústria i els decisors públics. «S’han avançat recursos públics a l’hora de finançar projectes d’investigació conjuntament amb empreses privades sota control públic. L’important és que tots aquest recursos que s’han abocat han sigut per tenir una vacuna l’abans possible i perquè aquesta vacuna pugui estar en disposició de tota la població», afirma Illa. De fet, recorda, Europa ha finançat «moltes més dosis de les que necessita per la seva població amb l’ànim que puguin arribar a d’altres indrets.» Remarca, però, que cal ser molt exigent respecte les empreses privades. «Quan es detecta que -si fos el cas- alguna empresa prima l’interès crematístic per damunt de l’interès públic, s’ha d’actuar amb contundència», emfatitza l’exministre de Sanitat.

    Respecte la suspensió de la distribució d’AstraZeneca per menors de 60 anys, tenint en compte que els efectes secundaris registrats – en aquest cas, trombosis- representen molts pocs casos respecte la totalitat de les vacunes distribuïdes, Illa es limita a afirmar que cal fer cas al que diguin els experts. «És cert – i jo no amago el cap sota l’ala – que quan jo era Ministre de Sanitat les decisions les prenia jo. Però aquí ha de ser el què diguin els experts. I qui són els experts? L’Agència Europa de Medicaments, l’Agència Espanyola de Productes Sanitaris i també a Espanya hi ha una ponència d’experts de totes les comunitats autònomes. Efectivament, són decisions difícils de prendre, però jo no m’apartaré una coma del què ens han recomanat», exposa Illa. El ara president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar al Parlament de Catalunya remarca també que és tracta de processos dinàmics. «Es van incorporant noves dades i, per tant, pot ser que d’aquí una setmana s’hagin de reavaluar els protocols. Són situacions que tenen una complexitat, no són blanc o negre», conclou Illa.

  • El consum de peix blau aporta beneficis en persones amb risc de desenvolupar Alzheimer

    Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, amb l’impuls de la Fundació ‘La Caixa’, han liderat un dels majors estudis realitzats fins ara sobre els beneficis que pot tenir  la ingesta d’àcids grassos omega-3 en persones portadores del genotip APOE ε4/4, que confereix un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

    L’estu, que s’ha publicat a la la revista The American Journal of Clinical Nutrition, conclou que les persones d’aquest col·lectiu de risc que consumeixen més àcid docosahexaenoic (DHA, pel nom en anglès), que és un nutrient aportat pel peix blau, presenten una major preservació cortical a zones del cervell específicament afectades amb l’Alzheimer i un menor nombre de microhemorràgies. Els humans som capaços de “fabricar” aquest àcid al nostre cos, però ho fem d’una forma molt poc eficient, de manera que la millor manera de garantir uns nivells adequats de DHA és a través de la ingesta d’aquest tipus de peix.

    “Als beneficis que ja sabíem que té el consum de peix blau en la salut cardiovascular, ara podem dir que també proporciona una major resiliència cerebral a la malaltia d’Alzheimer en les persones amb més risc genètic de desenvolupar-la”, explica el Dr. Aleix Sala, investigador del BBRC i primer autor de la recerca. Aquest estudi, afegeix l’especialista en nutrició, “obre la possibilitat de millorar el disseny d’intervencions dietètiques amb suplementació de DHA, centrant-nos sobretot en les persones amb més risc de desenvolupar l’Alzheimer”.

    Actualment, no es fan proves rutinàries per saber la predisposició genètica de cada persona a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, ja que revelar aquesta informació no comporta cap benefici clínic. Hi ha múltiples factors de risc que contribueixen al desenvolupament de la malaltia i, en cap cas, ser portador del genotip APOE ε4/4 determina que es tingui la malaltia en un futur.

    En aquest sentit, el Dr. Sala destaca que “si bé les nostres troballes entre peix blau i malaltia d’Alzheimer afecten només a una part de la població, hem de seguir recomanant el consum regular (de dues racions per setmana) de salmó, sardines o anxoves, entre d’altres, ja que aporta beneficis cardiovasculars a tothom”.

    La investigació ha comptat amb la participació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBER-FES), el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), la VU University Medical Center d’Àmsterdam i l’Aiginition Hospital d’Atenes.

    Els resultats mostren la importància de dur una vida saludable

    L’estudi, batejat amb el nom d’Alfa, ha comptat amb una mostra de 340 participants d’entre 45 i 75 anys, sense alteracions cognitives, els quals van passar proves clíniques, de cognició i neuroimatge i van respondre diversos qüestionaris.

    Una d’aquestes enquestes preguntava pel consum de 166 aliments, que són els que han permès quantificar la ingesta regular de DHA. A partir de les respostes dels participants, els investigadors van buscar associacions entre el consum reportat de DHA, la cognició, la presència de microhemorràgies cerebrals i el gruix cortical a regions cerebrals que es deterioren amb l’Alzheimer, tenint en compte també el genotip APOE de cadascun d’ells.

    Una vegada fetes les anàlisis, els investigadors no van observar cap relació entre el consum de DHA i la cognició, però van detectar troballes en l’estructura cerebral. “Els resultats d’aquest estudi van en la línia d’altres que mostren que les persones amb un major risc genètic de desenvolupar Alzheimer són precisament les que més es beneficien d’un estil de vida saludable, en aquest cas, pel que fa a la dieta”, apunta el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC

    El següent pas dels investigadors del BBRC serà analitzar marcadors biològics del consum de fins a 20 tipus d’àcids grassos en una major població de participants de l’Estudi Alfa, i estudiar la seva possible relació amb altres biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer detectats a la sang, el líquid cefalorraquidi i a través de diversos traçadors a Tomografies d’Emissió de Positrons (PET).

  • El Diari de la Sanitat: cinc anys al teu costat

    El 7 d’abril, la data escollida per les Nacions Unides com a dia Mundial de la Salut, El Diari de la Sanitat compleix els seus primers cinc anys de vida. En l’acte fundacional, celebrat al vell recinte de l’Hospital de Sant Pau, es van sentir la veu de metgesses, de metges, de professionals de la infermeria, de científics, d’acadèmics… Tots reclamaven més temps, més recursos, més implicació de la societat per poder afrontar el repte de garantir el dret universal a la salut.

    Cinc anys després, aquelles paraules cobren més sentit que mai. La pandèmia i la lluita dels sanitaris per preservar la salut dels ciutadans posa en evidència la justícia de les seves reivindicacions. En aquell acte, els representants de la Fundació Periodisme Plural, entitat sense ànim de lucre que edita El Diari de la Sanitat, vam expressar “el compromís en un periodisme independent i lliure, que estigui al servei de la comunitat que lluita en primera línia per defensar un dret tan essencial com és l’assistència sanitària”.

    Ha estat un camí difícil, perquè durant aquests anys tots els focus, de la política, dels mitjans i d’una part considerable de l’opinió pública, han estat centrats en altres objectius. Els sanitaris, dèiem en el nostre últim editorial, “heu patit aquest oblit i malgrat tot, quan ha esclatat l’emergència més greu de les nostres vides, heu donat un exemple de coratge i eficiència que no oblidarem mai”.

    Donem testimoni d’aquesta lluita amb la primera revista que, coincidint amb el seu cinquè aniversari, edita El Diari de la Sanitat. Al llarg de 160 pàgines, la Revista DS reconstrueix la lluita de la comunitat sanitària contra el coronavirus. La publicació recull l’experiència de tots els estaments professionals implicats, des del personal d’ambulàncies, l’assistència primària, les residències, els centres sociosanitaris… fins als hospitals i les unitats de cures intensives.

    Amb l’edició de la Revista DS, la Fundació Periodisme Plural obre una campanya de subscripcions, l’únic camí per garantir, especialment en l’àmbit de la sanitat, el futur d’un mitjà de comunicació independent i crític. La Revista DS pretén reforçar la implicació amb la comunitat sanitària iniciada fa ara cinc amb l’edició d’El Diari de la Sanitat.

    La Fundació Periodisme Plural es va posar en marxa l’any 2012 i, des del primer dia, va centrar la seva atenció en la importància la sanitat pública, l’educació inclusiva i la dignitat en el treball. Tots els diaris que la Fundació ha creat en aquests anys (El Diari de la Sanitat, El Diari de l’Educació, Catalunya Plural, El Diari del Treball, El Diario de la Educación i la RevistaXQ) parteixen de la convicció que el periodisme també és un servei a la societat, i que té la responsabilitat cívica de contribuir a la defensa dels drets essencials. Començant pel dret universal a una assistència sanitària de qualitat. Però no ho podem fer sols, i per això demanem el vostre suport, la vostra subscripció.