Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere: pas a pas guanyant en drets

    Violències, cossos, salut i sistema sanitari, legalitat i reconeixement de l’autodeterminació del gènere… Són múltiples els vessants des dels quals treballar i parlar sobre la realitat de les persones trans. Intentem aportar a traves d’entrevistes, anàlisis o reportatges situacions i posicionaments sobre com avançar.

    La difícil relació entre les persones trans i el sistema sanitari: “A ginecologia em diuen Rubén, però quan em desvesteixo comencen a tractar-me en femení”

    https://diarisanitat.cat/la-reivindicacio-del-model-transit-la-transsexualitat-sense-avaluacio-psiquiatrica/

    “La transsexualitat ha passat de reivindicar el dret a operar-se a quasi reivindicar el dret a no fer-ho”

    Susanna Segovia: “Les dones trans pateixen violència masclista perquè són dones”

    L’autodeterminació de les persones trans

  • Catalunya tindrà set punts de vacunació massiva

    Catalunya tindrà un total de set punts de vacunació massiva contra el coronavirus. Així ho han explicat en roda de premsa el vicepresident del govern en funcions de president, Pere Aragonés, i la consellera de Salut, Alba Vergés.

    L’estratègia presentada aquesta tarda es fonamenta en tres pilars essencials. D’una banda, es disposarà d’uns 500 espais de vacunació distribuïts per tot el territori de Catalunya, inclosos sis grans espais especials com la Fira de Barcelona o el Camp Nou. En segon lloc, es comptarà amb una àmplia disposició de professionals de la salut, d’aproximadament uns set mil, entre voluntaris, jubilats recents i estudiants de darrers cursos. El tercer pilar imprescindible d’aquesta estratègia és la ciutadania, que serà citada i cridada a vacunar per franges d’edat. Ara encara s’ha de completar la vacunació dels majors de 80 anys i després s’obrirà la vacunació massiva als majors de setanta anys, i així successivament.

    Tanmateix, per bé que l’operativa i el dispositiu està dissenyat, el gran problema al qual els responsables de Salut no han pogut donar resposta segueix residint en la disponibilitat real de les vacunes. Això és el que fa impossible fixar tant la data d’inici d’aquesta estratègia massiva com la seva perspectiva temporal. En aquesta estratègia, es preveu vacunar fins a 200.000 persones cada setmana i, quan s’acceleri l’arribada de les vacunes, la previsió és incrementar la vacunació fins arribar a les 500.00 dosis setmanals. Segona ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés, “Catalunya està preparada per vacunar a tota la població”.

    Es preveu que a partir d’abril es dobli l’arribada de vacunes de Pfizer, però no està clar el calendari de distribució en relació a la vacuna de l’AstraZeneca. Avui mateix s’ha conegut que la vacuna Janssen s’endarrereix pel que fa a la seva distribució i, en comptes de mitjans d’abril, arribarà més aviat a finals d’abril. L’objectiu d’arribar al 40% de població a Europa vacunada a finals de juny encara no s’ha alterat i es confia, sobretot, en la vacuna de Pfizer, que està lliurant les dosis d’una manera més fiable i continuada que les altres vacunes.

  • La FECEC reclama mesures per a la reinserció social i laboral dels supervivents de càncer

    La Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) valora positivament l’aprovació de l’Estratègia en càncer del Sistema Nacional de Salud, acordada entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes deu anys després de la seva darrera actualització. Tanmateix, reclama mesures de reinserció social i laboral per a les persones que s’han recuperat de la malaltia.

    L’acord recull 5 línies d’actuació (promoció de la salut i prevenció en càncer, atenció sanitària, atenció sanitària a la infància i adolescència, dades i informació de càncer i recerca) i 40 objectius amb 52 accions a assolir amb accions a implementar. El document ha estat elaborat i consensuat pel Comitè de Seguiment i Avaluació de l’Estratègia en Càncer del Sistema Nacional de Salut, format per les societats científiques i associacions de pacients relacionades amb el càncer, les comunitats autònomes, l’Institut de Salut Carlos III i el Ministeri de Sanitat.

    La FECEC assenyala que Espanya encara està lluny de les recomanacions del Pla europeu de lluita contra el càncer, però assenyala diversos aspectes positius de l’Estratègia en càncer. Quant al model assistencial, valora la creació d’una gestora de casos en els principals tumors i la progressiva extensió del model d’atenció multidisciplinari i cooperatiu, així com també l’aposta per la formació de professionals en habilitats comunicatives amb els pacients, una vella reclamació de les entitats.

    En l’àmbit de promoció de la salut, subratlla com a rellevant que l’estratègia mencioni per primera vegada el càncer laboral i la inclusió de millorar del sistema d’informació i vigilància d’aquest. El conjunt d’entitats també celebra la notícia d’establir un cribratge poblacional per al càncer de cèrvix, com succeeix amb el de càncer de còlon. Subratllen, però, que caldrà una reforma de l’atenció primària per poder atendre aquest cribratge poblacional.

    La federació d’entitats valora també el fet d’oferir atenció social als malalts i als seus familiars a través d’un estudi de l’impacte laboral, psicològic i social de la malaltia, però considera que aquesta qüestió segueix sense abordar-se en profunditat. Així mateix, consideren encertada la fixació de criteris clars en oncologia pediàtrica per atendre segons les franges d’edat en unitats infantils o adolescents.

    Pel que fa a l’investigació en càncer, la FECEC critica que Espanya continuï a la cua d’Europa, amb «propostes poc desenvolupades en comparació amb el Pla Europeu». Aquest pla preveu, entre altres, establir un nou centre de coneixement en càncer per ajudar a coordinar iniciatives científiques i tècniques a l’àmbit de la UE i una iniciativa europea d’obtenció d’imatges oncològiques per millorar la medicina personalitzada i les solucions innovadores.

    El càncer i la Covid-19

    Durant la primera onada de la Covid-19 es van limitar les visites i les operacions quirúrgiques, mantenint-se només aquelles  que no podien demorar-se, i les proves diagnòstiques es van posposar. Aquesta reorganització de l’activitat assistencial per donar resposta a la duresa de la pandèmia ha suposat un descens tant en el nombre de nous diagnòstics de càncer com en l’inici de nous tractaments en els pacients oncològics.

    Concretament, segons un estudi liderat per l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), durant l’any 2020 s’han diagnosticat a tot l’Estat un 21% menys de nous casos de càncer. Segons el Departament de Salut, els diagnòstics de càncer a Catalunya s’han reduït en un 12%. Davant aquestes dades, els experts temen que els retards en els diagnòstics i tractaments comportin una major mortalitat dels pacients.

    En aquest sentit, la FECEC reclama al govern espanyol una dotació pressupostària per restablir un correcte funcionament de l’atenció mèdica, els tractaments, proves diagnòstiques i programes de cribratge poblacional. L’organització sosté que si no es prenen mesures eficaces, el nombre de casos de càncer podria augmentar gairebé un 25 % d’aquí al 2035, segons dades de la UE, fet que faria del càncer la primera causa de mort a Europa.

    Actualment, el càncer és la segona causa de mort a Espanya, després de les malalties de l’aparell circulatori, encara que en els homes és, des de l’any 2000, la primera causa de mort. Aquesta malaltia representa la segona causa de mort al món, amb prop de 18 milions de nous casos diagnosticats i més de 9,6 milions de defuncions relacionades amb tumors cada any. A Europa, 2,7 milions de persones van ser diagnosticades d’aquesta malaltia el 2020, i uns altres 1,3 milions de persones van perdre la vida.

  • Els metges i metgesses de família de Catalunya han fet quasi 4.000 ecografies pulmonars per identificar infecció pneumònica per la Covid-19

    Durant el darrer any, els metges i metgesses de família de Catalunya han fet quasi 4.000 ecografies pulmonars vinculades a la identificació de la infecció pneumònica per la Covid-19. Segons el Servei Català de la Salut, a Catalunya hi ha 366 centres d’atenció primària amb ecògrafs i, amb la pandèmia, s’han incorporat uns 92 ecògrafs portàtils i 80 sondes ultraportàtils amb tauleta.

    Coincidint amb la crisi sanitària, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) va posar en marxa un curs online gratuït de formació en ecografia pulmonar vinculada a l’abordatge de la infecció per Covid-19 i, des del març de 2020, han realitzat aquest curs uns 10.000 metges i metgesses de família, dels quals 4.000 són de Catalunya. La resta d’assistents són d’altres territoris de l’estat espanyol i de països com Argentina, Perú o Equador.

    Segons la CAMFiC, potenciar el diagnòstic ecogràfic en l’àmbit de l’atenció primària comporta una sèrie d’avantatges per al pacient i per al sistema. En primer lloc, ajuda a fer el cribratge i diagnòstic precoç de determinades patologies, a reduir la incertesa clínica i a filtrar la derivació d’exploracions complementàries. Alhora, els avenços tecnològics han permès comptar amb ecògrafs més petits i transportables, fet que possibilita fer ecografies en el domicili del pacient en determinats casos. Segons dades del Grup de EcoAP de la CAMFiC, si els metges de família tenen accés i fan ecografies es redueixen en un 52% les derivacions als serveis de radiologia.

    Abans de la pandèmia la CAMFiC va crear l’EcoAPp, la primera aplicació d’ecografia per a Android i IOS, amb informació i imatges sobre les exploracions més habituals a les consultes d’atenció primària, que ajuda als professionals a resoldre dubtes. L’EcoAPp, que està disponible en català, castellà, anglès i portuguès, s’ha actualitzat incloent una part específica sobre dubtes i informació referida específicament a l’ecografia pulmonar.

  • Una vacuna terapèutica contra el VIH aconsegueix una resposta immunitària que millora el control del virus

    Els resultats de l’assaig clínic de la vacuna terapèutica HTI contra el VIH d’AELIX Therapeutics demostren una resposta immunitària que millora el control del virus quan al pacient se li retira temporalment el tractament antiretroviral. L’estudi mostra, doncs, que la vacuna és segura i que la resposta immunitària que han desenvolupat els participants es relaciona directament amb el temps que han aconseguit mantenir-se sense tractament antiretroviral.

    En concret, dels participants de l’assaig que no tenien cap factor genètic que els predisposés a controlar espontàniament el VIH, un 40% dels que han rebut la vacuna han aconseguit estar 6 mesos sense tractament, a diferència del grup que ha rebut placebo, en el qual tots excepte un dels participants van haver de reiniciar el tractament abans de les 12 setmanes.

    Aquesta vacuna, dissenyada a l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa i en el marc del consorci HIVACAT, tots dos impulsats per la Fundació «la Caixa» i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, obre les portes a noves estratègies de curació en combinació amb altres vacunes, immunoteràpies o fàrmacs. Segons informa IrsiCaixa en un comunicat, els resultats de l’estudi posicionen HTI com una de les vacunes terapèutiques en recerca més prometedores, ja que podria ajudar a contenir el virus sense necessitat de rebre un tractament antiretroviral crònic com l’actual.

    Hi ha un percentatge molt petit de persones amb VIH, d’entre un 1 i un 2% dels pacients, que espontàniament generen una resposta immunitària molt potent contra el virus i que tenen un millor control de la infecció. «Vam estudiar quines parts de virus atacava el sistema immunitari d’aquestes persones per poder simular la mateixa resposta de manera artificial. A partir d’aquí, vam identificar parts vulnerables de virus i vam dissenyar la vacuna HTI, que expressa aquestes regions de virus», explica Beatriz Mothe, investigadora associada d’IrsiCaixa i co-inventora de la vacuna HTI, juntament amb Christian Brander i Anuska Llano.

    «Els resultats de l’estudi sostenen la idea que la vacuna està ben dissenyada i que podem modificar la resposta immunitària al virus, un fet que, fins ara, no s’havia pogut demostrar. Evidentment no és un control òptim, ja que els pacients no poden parar el tractament antiretroviral, però hem pogut modificar la resposta immunitària perquè es controli millor el virus», remarca Mothe. Així doncs, la vacuna no permet eliminar el virus, però, segons explica la investigadora d’IrsiCaixa, aquest vaccí podria ser la «columna vertebral» d’una estratègia de cura del VIH que combini fàrmacs o immunoteràpies.

    Educar el sistema immunitari per controlar el virus

    L’assaig clínic, anomenat AELIX-002, ha inclòs únicament persones a les quals se’ls havia detectat la infecció pel VIH de forma precoç i que havien començat a rebre el tractament molt ràpidament. Aquest criteri d’inclusió ha estat clau, ja que aquestes persones compten amb un sistema immunitari que no ha estat massa debilitat pel virus i un reservori viral més petit que el de les persones que reben un diagnòstic tardà.

    Els participants van rebre dues tandes de vacunació i després se’ls va interrompre temporalment el tractament antiretroviral. Durant el procés d’interrupció se’ls va avaluar setmanalment per determinar la quantitat de virus que tenien a la sang i, si aquesta augmentava molt, es reprenia el tractament immediatament. Dels 45 participants que van iniciar l’estudi, 41 van arribar a la fase d’interrupció i, d’aquests, 26 van rebre la vacuna i 15 placebo, una informació que no han tingut ni els pacients ni els metges fins que ha acabat l’estudi

    L’estudi clínic s’ha dut a terme a l’Hospital Germans Trias i Pujol per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS) i IrsiCaixa i ha comptat amb la col·laboració de BCN Checkpoint per a la inclusió dels participants en l’estudi i el seu seguiment mèdic. Els resultats es van presentar la setmana passada en la Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections 2021 (CROI), una de les conferències més importants del món en el camp del VIH.

    Després d’aquests primers resultats, els següents passos són entendre com augmentar la resposta immunitària i aconseguir que un major nombre de participants es mantingui amb càrregues virals més baixes durant més temps sense necessitat de tractament. En aquest sentit, l’any passat, els mateixos investigadors van engegar un altre estudi, que es va haver d’aturar a causa de la pandèmia de la Covid-19 i que ara s’ha reactivat, que combina la vacuna HTI amb altres fàrmacs que pretenen activar les cèl·lules del sistema immunitari perquè l’efecte del vaccí sigui més potent. «Necessitem un component addicional que ajudi a millorar aquesta alteració immunològica», explica Mothe.

    L’impacte de la Covid

    L’assaig clínic va començar el juliol del 2017 i ha finalitzat durant la crisi sanitària generada per la Covid-19, un fet que ha suposat un gran repte per l’equip d’investigadors i els participants, que s’han hagut d’adaptar a les noves circumstàncies derivades de l’emergència sanitària. «Vam augmentar molt la seguretat. Vam implementar visites telefòniques i domiciliàries, amb un equip d’infermeria que anava a fer les extraccions a les cases dels pacients, avaluant sempre les dades diàries de contagis», explica Mothe.

    També van fer tests PCR als participants de l’estudi per descartar infeccions per SARS-CoV-2 i minimitzar riscos, ja que les persones amb VIH tenen un sistema immunitari molt feble. «Va ser molt complex. Els metges que portem l’estudi som especialistes en malalties infeccioses i, per tant, hem hagut d’atendre pacients de Covid. Per això, vull agrair als participants de l’estudi la confiança que van dipositar en el que estàvem fent i que volguessin seguir participants malgrat les circumstàncies», assenyala la investigadora d’IrsiCaixa.

  • Salut apropa a més malalts un procediment terapèutic per una patologia cardiovascular crònica

    El Servei Català de la Salut apropa a més malalts que pateixen estenosi aòrtica severa -una patologia cardiovascular crònica i mortal- un procediment menys invasiu que una cirurgia cardíaca. D’aquesta manera, es permet facilitar la implementació de l’implant de transcatèter de pròtesis valvulars aòrtiques (TAVI) a pacients de més de 80 anys, sempre que aquests no compleixin les contraindicacions de fragilitat i co-morbiditat. A més, s’ha incorporat la valoració del grau de fragilitat en els pacients candidats, un fet pioner a nivell estatal. Fins ara, aquest procediment només es feia en malalts amb risc alt o amb contraindicació per la cirurgia.

    “Volíem i veiem necessari aquest canvi per evitar complicacions a persones que poden ser més fràgils a una intervenció a cor obert”, explica Xènia Acebes, directora de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut. A l’any 2020, 560 pacients amb aquest risc s’han vist beneficiats d’aquest procediment menys invasiu.

    Fins abans de la resolució del CatSalut, cinc centres hospitalaris de referència (Hospital Vall d’Hebron, Hospital Clínic, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital de Bellvitge i Hospital de Sant Pau) tenien la capacitat de fer aquesta intervenció. Amb la nova actualització s’hi ha adherit també l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. D’aquesta manera, es permet poder oferir una cobertura més extensiva, universal i equitativa. A més, s’ha fet una revisió exhaustiva dels criteris mínims que un centre hospitalari requereix per a la implantació del tractament.

    La modificació s’ha dut a terme per tal de proporcionar aquest tractament als casos que poden obtenir uns millors resultats. “Són aquells on hi ha clars criteris d’inclusió perquè la seva implementació aconsegueixi els millors resultats. És a dir, que el tractament beneficiï a la persona que més ho necessiti”, assenyala Assumpta Ricart, gerent de Processos Integrats del Servei Català de la Salut.

    Per garantir aquest procediment menys invasiu a les persones candidates, s’ha reforçat la rellevància de l’equip multidisciplinar que valora la idoneïtat de la intervenció per a cada pacient. A Catalunya la valoració del grau de fragilitat es fa seguint l’escala IF-VIG, de disseny català, que permet la presa de decisions individualitzada i ajustada per a cada pacient de manera ràpida i senzilla.

    Les noves indicacions s’han consensuat entre diferents experts de la xarxa pública de Catalunya, entre els quals hi ha cardiòlegs i cirurgians cardíacs dels hospitals de Catalunya, diferents societats científiques, especialistes del Pla Director de Malalties Cardiovasculars i el Servei Català de la Salut. Els criteris estan recollits en el document «Recomanacions d’indicacions per a la implantació transcatèter de vàlvula aòrtica (TAVI) a Catalunya (2019)«.

  • Vall d’Hebron posa en marxa una plataforma de simulació virtual per formar professionals sanitaris

    L’Hospital Vall d’Hebron ha posat en marxa la plataforma SIMOONS (SerIous gaMe per a la formaciÓ OnliNe amb Simulació), una iniciativa pensada per a la formació en línia dels professionals sanitaris a través de la simulació virtual, amb l’objectiu de formar-los en habilitats no tècniques. A dia d’avui, ja s’han format utilitzant aquesta eina més d’un centenar de metges residents i d’infermeria.

    La primera activitat formativa que s’ha engegat (de les deu que formaran el programa) és un escenari virtual que mostra un box del Servei d’Urgències on els participants han de tractar un pacient amb sospita de pneumònia per Covid-19, i està pensat per treballar en equip les habilitats no tècniques de metges residents i professionals d’infermeria.

    Aquesta eina també serveix per assajar l’ús correcte d’Equip de Protecció Individual (EPI), ja que per començar la sessió formativa han de triar l’EPI més apropiat. Els professionals poden parlar amb el pacient i entre ells així com decidir les tècniques per tractar-lo, que anirà evolucionant segons les accions que prenguin. En tot moment, hi ha dos docents controlant la sessió formativa.

    Els serious games són activitats formatives que desenvolupen competències amb l’experiència immersiva com a vehicle principal d’aprenentatge. Les metodologies virtuals ofereixen l’oportunitat d’ampliar l’entorn d’aprenentatge, donant suport a la participació d’equips multidisciplinaris que accedeixen a la simulació virtual i atenen un cas clínic com si estiguessin en un espai real.

    “Amb l’arribada de la Covid-19 la formació presencial va quedar molt limitada”, explica el Dr. Jordi Bañeras, coordinador del Vall Hebron Centre de Simulació Avançada. «Per no haver d’interrompre aquest programa, vam decidir desenvolupar serious games, que donessin resposta a aquesta necessitat”, afegeix. En primer lloc, es fa un briefing en el qual es defineixen els rols, s’exposen els objectius d’aprenentatge i es descriu el cas a tractar. Després, els participants accedeixen a l’escenari de simulació on han d’atendre el cas clínic i, finalment, mitjançant una conversa reflexiva, s’acaba fixant l’aprenentatge.

    De la teoria a la pràctica

    Un dels objectius de Vall d’Hebron és potenciar la simulació com a estratègia docent, per tal de garantir els objectius d’aprenentatge establerts. Amb la simulació, es treballa la formació tant en habilitats tècniques com les no tècniques, com el lideratge, la comunicació, el treball en equip o la presa de decisions.

    Laura Millán, infermera de l’Equip d’Accessos Venosos i coordinadora de SIMOONS, explica que “la idea va néixer de la necessitat de desenvolupar simulació de manera no presencial i que donés resposta a diferents necessitats formatives. Tot el que es pot fer en la formació presencial està pensat per poder fer-se també amb SIMOONS. Fins i tot aquesta formació ha aconseguit transmetre quelcom tan essencial com les emocions del pacient”, assenyala.

    Per la seva banda, la Dra. Mònica Rodríguez, Directora de Docència de Vall d’Hebron, destaca que “la simulació és fonamental no només per incorporar coneixements, sinó també per facilitar la seva transferència a la pràctica clínica i contribuir a la seguretat tant dels pacients com dels professionals”.

  • Europa i la Covid-19: llums i ombres


    El passat dimecres 24 de febrer va tenir lloc l’acte «Per una unió sanitària europea», en el marc del cicle de debats sobre «Els efectes de la Covid-19» organitzat per Amics de la UAB, en col·laboració amb altres entitats, incloses el Diari de la Sanitat. Aquesta sessió titulada va comptar amb la participació de Domènec Ruiz Devesa, eurodiputat socialista i membre del Comitè Federal d’Unió Europea de Federalistes (UEF Europa), i Carme Valls, del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS). El debat va ser moderat per Jaume Masdeu, periodista i corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les.

    La sessió va demostrar la posició partidària d’una unió sanitària a escala europea, que la pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest. De fet, es van subratllar, d’entrada, els dos grans avenços de la Unió Europea arran de la pandèmia, com són el Pla de recuperació i resiliència, absolutament inèdit, i l’estratègia de compra conjunta de vacunes, també absolutament inèdita.

    Tanmateix, es va indicar també que a l’inici de la pandèmia va haver-hi una actuació insolidària i deslleial, de tancament unilateral de fronteres i de carrera competitiva entre els diferents països europeus, ni que després es va reaccionar i es va anar a una altra manera de funcionar a Europa. Però aquestes mostres d’insolidaritat les van expressar alguns Estats membres, en aquell context de desconcert inicial davant la Covid-19. Això es va corregir amb l’actuació de les institucions europees i al cap d’uns tres mesos de l’inici de la pandèmia, el canvi de rumb és el que ha portat a aquests dos grans encerts, que encara estan avançant amb moltes debilitats. Entre aquestes debilitats, es va subratllar que, per exemple, que encara hi ha tancaments unilaterals de fronteres, amb incompliment de les normes del codi Schengen.

    En aquest sentit, es va apuntar que aquests dos grans avenços (el Pla de recuperació i l’estratègia conjunta d’adquisició de vacunes) són, com deia l’eurodiputat Ruiz Devesa, dos originals exemples de «mutualització» a escala europea que, malgrat les dificultats, reforcen encara més el procés d’integració europea. La cooperació multilateral i aquesta mutualització (en l’aspecte econòmic és el que s’han anomenat «eurobonos») reforça la mateixa Unió Europea i resulta molt més eficient en benefici de tots. El que és cert és que el cost de la no-Europa, és a dir, recuperar-nos econòmicament i adquirir vacunes de manera individual cada Estat, hagués sigut un escenari absolutament ineficient i desigual.

    També es va indicar en el debat que les competències en matèria de salut segueixen sent competències dels Estats i la Unió Europea només hi té competències de suport a l’actuació dels Estats. En aquest sentit, la pandèmia ha demostrat que estem davant el que és pot anomenar un mal públic transnacional, que requereix una governança europea. D’aquí va sortir la idea de la unió sanitària europea a la qual es va dedicar bona part de la jornada. Els ponents van indicar que aquesta unió sanitària europea, amb una política europea de salut, podria abordar els grans problemes de salut que no es poden afrontar a escala d’un sol Estat, sinó que requereixen, necessàriament, la cooperació multilateral. L’article 168.5 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea podria ser la base jurídica per aquesta unió sanitària, ja que permet adoptar directives i reglaments davant de pandèmies transfrontereres, si bé no permet l’harmonització de disposicions nacionals. Es va explicar, en aquest sentit, que el novembre passat, sobre la base d’aquesta disposició dels tractats, la Comissió Europea va començar a formular una primera proposta.

  • Què en sabem sobre la immunitat davant la Covid-19?

    A mida que la pandèmia de Covid-19 avança, també ho fa el nostre coneixement sobre la magnitud, el tipus i la durada de la resposta immune que generem enfront del virus SARS-CoV-2, ja sigui com a resultat de la infecció natural o de la vacunació. Aquesta informació definirà, en gran part, l’evolució de la pandèmia i guiarà les estratègies que hàgim d’adoptar per a protegir a la població.

    En aquest sentit, el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC), promogut per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), amb el suport de l’Associació Catalana de Centres de Recerca (ACER), acaba de publicar l’informe What do we know about Immunity to SARS-CoV-2? Implication for Public Health Policies, on fa una revisió del coneixement actual de la immunitat enfront del SARS-CoV-2 i les implicacions a nivell de polítiques de salut pública.

    L’informe aborda el que se sap de la resposta immune a la infecció per SARS-CoV-2, sobretot respecte als actors de la immunitat anomenada ‘adaptativa’ (anticossos, cèl·lules B i cèl·lules T CD4 i CD8), que és la que confereix memòria immunològica. També inclou el coneixement sobre la immunitat generada per la vacuna i la necessitat de definir “valors de tall” que puguin predir si una persona tindrà protecció enfront de futures infeccions.

    La primera i més important conclusió de l’informe és que la gran majoria de les persones genera una immunitat protectora que dura almenys sis mesos, i probablement més. Malgrat que s’han descrit alguns casos de reinfecció, els estudis de cohort analitzats fins ara indiquen que aquesta immunitat protegeix contra la malaltia en cas de reinfecció i que és duradora, amb cèl·lules B i T que assoleixen un nivell estable després de sis mesos.

    “Per aquesta raó insistim que, en un context de dosis limitades, les persones que ja han passat la infecció no siguin considerades com a prioritàries per a la immunització”, assenyala Silvia de Sanjosé, presidenta del GCMSC i autora principal del primer document del grup sobre grups prioritaris per a la vacunació.

    Els experts assenyalen que la inducció d’anticossos és ràpida i passa en la majoria de les persones després de la infecció, tot i que la magnitud és variable i més gran com més greu és la malaltia. Els anticossos neutralitzants, la majoria dels quals estan dirigits contra el domini que s’uneix al receptor cel·lular ACE2 (anomenat domini d’unió al receptor o RBD), estan presents a la gran majoria de persones infectades i poden bloquejar la infecció pel virus.

    Tot i això, remarquen que hi ha menys informació disponible sobre la resposta dels limfòcits T, que tenen un paper clau en la generació de memòria immunològica, però que estudis recents indiquen que en gairebé totes les persones infectades es detecten cèl·lules T que reconeixen Spike i d’altres proteïnes virals, fins i tot en aquelles que no tenen nivells detectables d’anticossos.

    L’equip investigador recomana realitzar estudis prospectius per a definir marcadors de protecció immune i valors de tall que simplificarien els assajos clínics de vacunes i ajudarien a decidir sobre la necessitat o no de revacunar. Els experts adverteixen que l’emergència de noves variants virals podria comprometre l’eficàcia de vacunes existents i subratllen la necessitat de realitzar una vigilància molecular tant en poblacions humanes com en animals susceptibles d’infecció. Finalment, insisteixen que la vacunació global és necessària no sols des d’un punt de vista ètic, sinó també epidemiològic.

    Els autors de l’estudi remarquen que el document haurà d’anar-se actualitzant de manera adient en funció dels avenços científics. “Un any després de l’emergència del SARS-CoV-2, ja tenim una millor idea de la dinàmica de la resposta immune després de la infecció, però encara queden moltes preguntes obertes”, assenyala Julià Blanco, investigador d’IrsiCaixa i autor principal de l’informe. “Per exemple, encara no hem identificat marcadors relacionats amb la protecció i no ha passat suficient temps per a dir quant temps dura la immunitat”, afegeix.

    Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 és una plataforma independent de persones expertes de diferents disciplines i trajectòries en recerca que té com a objectiu fer un seguiment continuat de l’evidència científica directament relacionada amb el control de la pandèmia per impulsar les decisions tècniques i polítiques que implica la resposta a la Covid-19 a través d’informes que puguin ser consultats per les administracions, entitats privades i el conjunt de la societat.

  • El 32% de les persones ateses a Serveis Socials a partir del mes de març no havien anat mai

    Els Serveis Socials de la ciutat de Barcelona van atendre l’any 2020 un total de 88.375 persones, un 11% d’increment respecte a les 79.575 persones que es van atendre un any abans. La xifra representa un nou màxim històric, assolit en gran part per la irrupció de la Covid-19 i la crisi social i econòmica que ha portat associada. De fet, el 32% de les persones que es van atendre a partir del mes de març, quan es va iniciar la pandèmia, no havien anat abans als Serveis Socials municipals o bé feia més d’un any que no ho havien requerit. Del total de persones ateses l’any passat, el 64% van ser dones i el 36% restant homes.

    L’increment és superior si es té en compte el nombre total d’atencions, atès que cada persona pot rebre més d’una. En concret, l’any 2020 se’n van fer 251.460, un increment del 36,4% en relació amb les 184.344 atencions fetes un any abans. Això inclou les diferents tipologies d’atencions, que van requerir una reestructuració important a partir de l’aparició de la Covid-19 i el confinament domiciliari que va anar associat. Concretament, i per posar en evidència la necessitat que van tenir els Serveis Socials d’adaptar-se, les xifres recullen que entre el gener i l’abril es van fer 19.161 atencions presencials i domiciliàries, mentre que la resta de l’any se’n van fer 28.373 atencions presencials, 201.957 atencions telefòniques i 1.969 visites a domicili.

    Si es divideix aquest volum d’atencions per districtes el resultat, situa Nou Barris amb una major demanda de fins a 38.005 atencions seguit de Ciutat Vella que en registra 36.187. Després trobem Sants – Montjuïc amb 32.595, Sant Martí amb 31.837, l’Eixample amb 30.066 peticions, Horta – Guinardó amb 27.218, Sant Andreu amb fins a 20.526 demandes, Gràcia amb xifres de 15.678, Sarrià – Sant Gervasi amb 10.509 i finalment Les Corts amb 8.839.

    Per tal de fer front a l’increment de la demanda i per la necessitat de resposta del sistema, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) explica que va reforçar temporalment els 40 Centres de Serveis Socials (CSS) que hi ha repartits per tota la ciutat amb 28 noves treballadores socials a partir del mes d’octubre, unes professionals que es van distribuir pels districtes amb un major volum d’activitat. Així doncs, l’actual nombre de treballadores socials als CSS se situa en les 348, una xifra que asseguren que s’està treballant per poder seguir augmentant en el marc del nou contracte programa que s’està negociant amb la Generalitat de Catalunya per al 2021.

    En compartir les dades, des de l’Ajuntament també expliquen que “el reforç professional i la ràpida adaptació a les noves restriccions causades per la pandèmia, amb una extensió de les atencions telemàtiques i la distribució de telèfons i equips informàtics entre les professionals, ha permès que el temps d’espera de la primera resposta que reben les persones que s’adrecen a Serveis Socials s’hagi pogut reduir en un 28% en només un any malgrat l’augment de les atencions”. Segons aquestes dades, el temps d’espera actual per aquesta primera atenció ha passat de 21,34 dies a 15,36 dies.

    La xifra de persones ateses representa un nou màxim històric, assolit en gran part per la irrupció de la Covid-19 i la crisi social i econòmica que ha portat associada

    L’augment de les atencions s’ha traduït en un important increment del nombre d’ajudes extraordinàries que es concedeixen i del seu import global, que pràcticament s’ha duplicat. En concret, des dels Serveis Socials municipals durant l’any passat es van distribuir ajudes econòmiques per valor de 46,4 milions d’euros. Un total de 14,9 milions corresponen als 6.877 ajuts del fons extraordinari Covid-19 que es va posar en marxa arran de la pandèmia, i que es van distribuir amb la premissa de reduir la burocràcia, simplificar el procés i dotar de més autonomia les famílies beneficiàries. Els 31,5 milions d’euros restants formen part dels ajuts d’emergència atorgats des dels CSS i a les despeses d’allotjament d’urgència. Aquests 31,5 milions d’euros representen un increment del 140% respecte als 13,1 milions atorgats un any abans.

    Agafant com a referència els dos capítols de despesa principals, els indicadors diuen que pel que fa als ajuts d’alimentació directes, l’any 2020 es van atorgar 28.213 ajuts per valor de 6,4 milions d’euros. L’any anterior van ser 7.736 ajuts per valor d’1,2 milions, la qual cosa representa un augment del 433% en l’import i que el nombre d’ajuts concedits s’hagi multiplicat per quatre.

    Pel que a l’indicador de l’allotjament, l’any 2020 s’han destinat 24 milions d’euros per sufragar ajuts econòmics destinats a habitatge, dels quals 19,8 milions correspon a sufragar allotjaments d’emergència en pensions, hostals i hotels i els 4,2 milions restants distribuïts en 10.028 ajuts econòmics pensats per cobrir despeses d’allotjament com poden ser lloguers. Un any abans, el 2019, l’import dels ajuts destinats a l’habitatge va ser de 10,6 milions d’euros en total.

    A banda també comparteixen que l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat igualment diferents serveis que ja funcionaven a la ciutat per garantir l’alimentació i també va engegar durant els mesos de confinament dur altres iniciatives, moltes de la mà d’entitats socials i associacions veïnals, per mirar de garantir la cobertura de necessitats bàsiques de la població. A tall d’exemple, han volgut compartir l’evolució de quatre serveis concrets d’alimentació. Pel que fa a la feina feta pels 18 menjadors socials oberts que funcionen a la ciutat i que suposen més de 1.500 places diàries, l’any 2019 es van servir 479.731 àpats a 14.002 persones diferents, amb un pressupost de 2,87 milions d’euros. L’any 2020, i malgrat la necessitat d’adaptar els protocols de funcionament a l’esclat de la pandèmia, han estat 557.068 àpats distribuïts a 17.482 persones i un pressupost de 3,33 milions d’euros.

    Des dels Serveis Socials municipals es van distribuir ajudes econòmiques per valor de 46,4 milions d’euros

    Un altre servei és el dels àpats en companyia i àpats a domicili. L’any 2020 els àpats en companyia van haver d’adaptar-se a partir del mes de març a una nova modalitat d’entrega a domicili. En total han estat 281.471 àpats que s’han servit a 1.448 persones, enfront dels 252.440 àpats servits un any abans. A banda, els àpats a domicili han experimentat un increment important del 120% en el nombre de persones ateses i en un 58% en el nombre d’àpats servits. En concret, en només un any s’ha passat de 1.761 a 3.883 persones ateses i de 586.789 a 929.204 àpats servits a domicili.

    El tercer servei que l’Ajuntament vol destacar és el dels dispositius extraordinaris de distribució d’àpats per la Covid-19. Entre el 16 de març i el 30 de novembre de l’any 2020 es van desplegar a la ciutat de Barcelona diferents dispositius extraordinaris de distribució d’àpats cuinats, amb fórmules diverses de col·laboració amb entitats socials i altres iniciatives solidàries. En el seu conjunt, l’Ajuntament de Barcelona calcula que això va permetre atendre 3.420 persones diferents, que van rebre al voltant de 430.520 àpats amb una despesa pública associada d’uns 1,85 milions d’euros.

    Finalment, pel que fa als convenis per tema alimentari amb entitats del tercer sector, l’Ajuntament de Barcelona manté igualment col·laboracions estables amb entitats del tercer sector per garantir la cobertura de necessitats alimentàries bàsiques. Durant l’any 2020 es van atorgar 19 subvencions per valor de 800.000 euros, la qual cosa va permetre l’atenció d’unes 68.506 persones. L’any 2019 van ser 10 subvencions, per valor de 295.000 euros que van servir per atendre unes 59.600 persones.