Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La Covid colpeja amb duresa els barris de renda baixa i les dones de fins als 64 anys

    Des de l’inici de la pandèmia, es va començar a evidenciar com algunes de les conseqüències de la Covid-19 es reflecteixen de manera desigual en la població en funció de les condicions socioeconòmiques. Una nova anàlisi elaborada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) confirma que a Barcelona existeixen desigualtats socials en la incidència de la malaltia, que s’accentuen especialment en la segona onada.

    Els resultats de l’estudi, publicats recentment a la revista científica internacional Environmental Research and Public Health, es basen en l’anàlisi de la incidència de la Covid-19 en les dues primeres onades de l’epidèmia a la ciutat segons diferents eixos de desigualtat (sexe, edat, àrea geogràfica i ingressos).

    Segons la investigació, la Covid-19 va afectar més a les dones fins als 64 anys en les dues onades. Entre els grups de més edat, però, els homes van ser més vulnerables. A més, també es van detectar evidents desigualtats geogràfiques en la incidència de la Covid-19 a la ciutat, sent les àrees amb menys ingressos aquelles que van patir una major incidència del coronavirus, sobretot durant la segona onada.

    En la primera onada s’observa que les persones més grans van ser les més afectades per la Covid-19 i es comença a evidenciar un patró desigual segons els ingressos registrats a l’àrea de residència. Per contra, en la segona onada, la Covid-19 va afectar la població més jove, especialment el grup de 15 a 34 anys, sense diferències significatives segons sexe, i es va accentuar el patró de desigualtat econòmica.

    Cal tenir en compte que durant la primera onada les proves PCR es feien principalment als hospitals i, per tant, el perfil que s’observa correspon als casos més greus i al personal sanitari. Durant la segona onada, però, va augmentar la capacitat diagnòstica i es van incorporar els tests ràpids d’antígens.

    Respecte a les desigualtats socioeconòmiques, l’estudi destaca el seu vincle amb les condicions de vida i treball que se sumen a les desigualtats en salut ja existents. Les persones amb menys recursos tenen habitatges i feines més precàries, així com una pitjor salut amb més trastorns crònics. A més, segons assenyala la investigació, l’accés i comprensió de la informació sobre les mesures «pot ser més limitada».

    Les dones, les més afectades

    Pel que fa a les diferències entre sexes, l’estudi argumenta que les dones són «especialment vulnerables a patir la malaltia perquè estan més exposades a la infecció». El motiu és que hi ha més dones que treballen a l’àmbit social i de la salut, i elles solen ser responsables de les tasques familiars i domèstiques, fet que fa que assumeixin el rol de cuidadores de persones malaltes, especialment de nens i persones grans.

    A més, segons assenyala la investigació, cal tenir en compte les dones són les que pateixen més les conseqüències derivades de les mesures adoptades (tancament d’escoles i centres de dia) i hi ha evidència que les situacions d’inestabilitat i confinament augmenten la violència de parella.

    Tot i això, segons apunta la publicació, la incidència de casos greus i mortalitat és més elevada en els homes. Això es deu a que, biològicament, les dones tenen un sistema immunitari més fort. També està vinculat al fet que algunes malalties relacionades amb la Covid-19 són més comuns en els homes, així com alguns hàbits associats a l’augment de risc, com el consum de tabac o alcohol.

  • L’activació d’un tipus de cèl·lules del sistema immunitari facilitaria l’eliminació de la infecció per VIH

    Un estudi liderat pels grups de recerca en Malalties Infeccioses i CIBBIM-Nanomedicina i Nanopartícules Farmacocinètiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat, mitjançant una nova tècnica que utilitza nanopartícules, que l’activació de les cèl·lules natural killer (NK) del sistema immunitari ajudaria a eliminar els reservoris del virus del VIH a les cèl·lules infectades.

    Les cèl·lules natural killer (NK) són un tipus de limfòcits del sistema immunitari importants per tal de reconèixer i matar cèl·lules infectades per virus o bacteris, abans que la infecció es pugui estendre més, i també cèl·lules tumorals. En el cas de les cèl·lules infectades per VIH (virus de la immunodeficiència humana), les NK juguen un paper clau en la seva eliminació i es troben especialment actives a l’inici de la infecció. Tanmateix, al tractar-se d’una infecció crònica, amb el pas del temps, les cèl·lules NK deixen de respondre bé.

    En el treball, publicat a la revista Nano Today, hi han col·laborat el Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’IrsiCaixa, el grup de recerca Nanopartícules Inorgàniques de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

    En concret, els investigadors s’han focalitzat en l’activitat citotòxica de les NK que és una activitat depenent d’anticossos, és a dir, utilitzen anticossos per dirigir les NK cap a les cèl·lules infectades i que les eliminin. Per reactivar les cèl·lules natural killer, els investigadors han desenvolupat nanopartícules que contenen dos tipus d’anticossos. Un dels tipus reconeix la proteïna CD16, que es troba a la superfície de les cèl·lules NK, i l’altre tipus reconeix la proteïna gp120 que expressen les cèl·lules infectades pel virus VIH. Així, aquestes nanopartícules es poden unir a la vegada a les cèl·lules NK i a les cèl·lules infectades i ajuden a que les NK s’activin de forma més eficaç i eliminin la infecció.

    “Com a novetat, hem aconseguit dissenyar unes nanopartícules polaritzades, és a dir, els anticossos que són iguals s’agrupen en dominis concrets sobre la superfície de la partícula (per una banda, els anti-CD16 i, per l’altra, els anti-gp120). Això afavoreix la unió a les proteïnes que ens interessen i dirigim millor la resposta immunitària”, destaca el Dr. Víctor Puntes, cap del grup CIBBIM-Nanomedicina. Nanopartícules Farmacocinètiques del VHIR, cap del grup de Nanopartícules Inorgàniques de l’ICN2 i investigador ICREA.

    Els resultats de l’estudi mostren que, mitjançant aquesta tecnologia, les cèl·lules natural killer són capaces de posar en marxa una resposta citotòxica dirigida a les cèl·lules infectades i eliminar els reservoris cel·lulars de VIH en cultius de cèl·lules sanguínies i de teixit limfoide humà. “Hem pogut demostrar que potenciar la resposta immunitària, i en especial la de les NK, permet eliminar les cèl·lules infectades amb VIH”, afirma Antonio Astorga, investigador predoctoral del grup de Malalties Infeccioses del VHIR i primer autor del estudi.

    En els darrers anys, l’interès en la recerca sobre les aplicacions mèdiques de la nanotecnologia ha crescut exponencialment. Des dels anys 80, els investigadors han treballat per aconseguir nanopartícules on unir diferents tipus d’anticossos que reconeguin proteïnes concretes. Tanmateix, fins ara no s’havia demostrat que era possible crear nanopartícules polaritzades amb dominis d’anticossos diferenciats, és a dir, on cada tipus d’anticòs s’agregui amb els que són iguals a ell. És el que s’anomena adsorció cooperativa. Fins ara, els anticossos es col·locaven a l’atzar sobre la partícula. “L’adsorció cooperativa, que permet crear nanopartícules polaritzades, s’havia vist en partícules i superfícies més grans. En el cas de partícules tan petites, crèiem que era possible, però és la primera vegada que es demostra en la pràctica”, emfatitza el Dr. Puntes.

  • La placenta protegeix el fetus de contraure la Covid, segons apunta un estudi

    Un estudi internacional apunta l’efecte protector de la placenta enfront de la Covid-19 durant l’embaràs. Després de realitzar una anàlisi clínica, morfològica i molecular completa de les placentes de 37 dones embarassades, 21 de les quals havien confirmat una infecció per SARS-CoV-2, es va observar que, encara que el virus va poder infectar les placentes de gairebé la meitat de les embarassades, no es va trobar evidència de transmissió vertical en cap nounat.

    Totes les mostres utilitzades en la investigació procedien de dones que van donar a llum durant la primera onada de la pandèmia el 2020 a Itàlia. En l’estudi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIO), de l’Hospital Policlínic de Milà (Itàlia) i de la Universitat de Basilea (Suïssa) i els resultats s’han publicat a la revista The Journal of Clinical Investigation.

    Totes les dones que van participar en la investigació van donar a llum amb èxit a nounats vius i asimptomàtics excepte en dos casos. Un va ser el cas d’una pacient que havia tingut donat negatiu en la PCR que es va sotmetre a una inducció del part per un avortament espontani terapèutic a causa d’una anomalia cromosòmica.

    El segon cas és el d’una dona positiva amb SARS-CoV-2 el nadó de la qual va mostrar asfíxia perinatal i va requerir ventilació mecànica i suplements d’oxigen durant els primers tres dies de vida. Va tenir també episodis d’epilèpsia i símptomes neurològics que es van resoldre progressivament després d’un tractament farmacològic.

    Aquests problemes no es van deure a què el nadó tingués el coronavirus, sinó a què la placenta no funcionava adequadament degut a la malaltia de la mare. En aquest sentit, el Dr. Paolo Nuciforo, cap del Grup d’Oncologia Molecular del VHIO i coautor del treball, apunta que, gràcies a la investigació, «s’ha pogut constatar que, encara que el virus pot infectar la placenta, en cap cas es va produir una transmissió vertical de la mare al nadó, cosa que apunta que la placenta pot ser una barrera maternoinfantil neonatal eficaç contra el virus, fins i tot en presència d’una infecció greu».

    L’estudi també ha permès demostrar que quan la càrrega viral en la placenta és molt elevada, tot i que la placenta continua actuant com a barrera, es pot veure severament afectada i influir en el desenvolupament del nounat, tot i que no està relacionat directament amb cap paràmetre clínic o patològic conegut en les embarassades. «Ara mateix no sabem com identificar aquestes pacients de manera adequada, per poder oferir-los un tractament diferent que ajudi a evitar que la placenta se’n vegi afectada. Hi ha diferents alternatives, com el desenvolupament de possibles marcadors en la sang de les pacients, però encara és un camí inexplorat sobre el qual cal investigar més», assenyala el Dr. Nuciforo.

    Semblances amb el càncer

    Aquest treball de recerca que es va dur a terme amb el virus de la SARS-CoV-2 en les placentes de dones que tenien la infecció ha permès observar que la seva resposta inflamatòria era molt similar a la que s’observa en alguns tumors. «A l’anàlisi hem emprat la mateixa tecnologia que utilitzem quan estudiem el càncer i hem vist que la inflamació generada pel virus és molt semblant a la induïda per alguns tumors. Si entenem aquest sistema inflamatori serem capaços de desenvolupar nous tractaments», comenta el Dr. Joan Seoane, director del Programa de Recerca Preclínica i Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i investigador principal del Grup d’Expressió Gènica i Càncer.

    Les malalties infeccioses són una gran preocupació per als oncòlegs, ja que els pacients amb càncer que reben quimioteràpia o immunoteràpia són especialment vulnerables a les infeccions, com la de la SARS-CoV-2, perquè el seu sistema immunològic està debilitat. Per això, estudiar la Covid pot ajudar a prevenir i tractar el càncer. «L’estudi dels bacteris i altres microbis que poblen el nostre cos, el que es coneix com el microbioma, podrà ajudar-nos a entendre millor la predisposició a desenvolupar un càncer i la resposta als tractaments», apunta el Dr. Nuciforo, qui destaca la importància d’aquesta recerca multidisciplinària.

  • Canvis en els paradigmes econòmics arran de la pandèmia

    El passat dijous 11 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del cicle de debats organitzat per Amics de la UAB sobre els efectes de la Covid-19. L’acte, sota el títol “La Covid-19 fa canviar els paradigmes econòmics”, va comptar amb la participació de Carles Manera, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, conseller del Banc d’Espanya, ex conseller del govern balear i membre d’Economistes davant la crisi, i Cecilia Castaño, catedràtica d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid i Vicepresidenta de Economistas frente a la crisis. El moderador de la sessió va ser Manel Manchón, periodista de Crònica Global.

    Aquesta era el segon dels debats del cicle d’Amics de la UAB que versava sobre aspectes i conseqüències econòmiques de la Covid-19. L’objectiu del debat era revisar on ens trobem i quines són les perspectives de futur sobre la situació econòmica. En aquest sentit, Carles Manera va partir del fet que abans de la Covid-19 ja hi havia símptomes de ralentització econòmica i que aquest retrocés de la economia mundial no ha fet més que aguditzar-se amb la crisi pandèmica que, a més, ha portat un canvi en la visió de l’economia.

    Castaño va subratllar també que la crisis de la Covid-19 ha evidenciat la vulnerabilitat dels sistemes productius i social i la incertesa. Hem vist com el sistema productiu d’Espanya i de la Unió Europea que és també molt vulnerable, ja que s’han trencat les cadenes mundials de valor. Tot això ja estava molt alterat abans, però s’ha agreujat, amb la manca de subministres arran de la pandèmia i la manca de capacitat de producció suficient d’equipaments de protecció o, també, de vacunes. També s’ha mostrat la vulnerabilitat d’economies orientades fonamentalment al turisme, com l’espanyola, o la vulnerabilitat de les xarxes de protecció social i dels sistemes públics sanitaris, després de les brutal retallades que ha sofert. A més, tot està encara presidit per la incertesa fonamental de que no sabem quan durarà tot això; una incertesa que sempre és el pitjor per les expectatives econòmiques.

    Un altre dels temes que es va plantejar en el debat va ser el relatiu als nous reptes i canvis econòmics exigits també en el fons de Next Generation de la Unió Europea i les seves prioritats. No es tracta d’inventar-se nous sectors productius, però sí adaptar sectors com el turisme, atesa la seva importància en el Producte Interior Brut d’Espanya, i reindustrialitzar i diversificar el sector de serveis. Entre aquests serveis, els serveis de cures i d’atenció als nens i a la gent gran s’han de revaloritzar, ja que s’han revelat també com a cabdals, amb gran importància pel seu volum de treballadors i per la incorporació plena de la dona en el mercat del treball. En aquest sentit, es va indicar que en la proposta de transició digital que Espanya ha presentat a la Unió Europea estan inclosos aspectes relacionats amb l’empoderament de la dona i en el coneixement més ampli i la tecnologia més innovadora. Però tot això és molt més difícil, ja que es tracta de plantejar processos que millorin efectivament la vida de les persones i això és molt més difícil que construir autopistes o línies ferroviàries.

    Els dos economistes van subratllar que el salt en el model públic requereix també de manera molt important de processos que han de portar a terme les administracions públiques, reforçant així la dimensió pública de l’economia i dels serveis. I això precisa d’una governança democràtica, amb implicació en xarxa de molts components, cohesionant les societats. Evitant, de totes totes, el risc dels populismes, un perill molt real en moments de crisi econòmiques com l’actual.

  • Els fons per a la recerca del càncer infantil cauen un 44% a l’Hospital Sant Joan de Déu a causa de la pandèmia

    El 15 de febrer és el Dia Internacional del Càncer Infantil, una de les principals causes de mortalitat entre nens i adolescents a tot el món. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, cada any es diagnostica càncer a aproximadament 300.000 nens d’entre 0 i 19 anys. La majoria dels càncers infantils es poden curar amb medicaments genèrics i amb tractaments d’altres tipus, com la cirurgia i la radioteràpia, però no sempre és així. Als països de renda alta, més del 80% dels nens afectats de càncer es curen, però en molts països d’ingressos mitjans i baixos la taxa de curació és d’aproximadament el 20%, segons indica l’OMS.

    Un percentatge molt important dels diners que es destinen actualment a investigar el càncer infantil provenen de donacions de la societat civil atès que, en tractar-se d’una malaltia que afecta un sector petit de la població, els projectes de recerca atreuen menys subvencions públiques que els destinats als adults. La pandèmia de la Covid-19, però, ha causat estralls en aquestes donacions. A l’hospital que tracta més casos de càncer infantil a Espanya, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, els fons captats per a la recerca del càncer infantil han disminuït el 2020 un 44% a causa de la pandèmia.

    L’Hospital Sant Joan de Déu rep cada any al voltant de 270 nous casos de càncer infantil, un 30% dels quals són pacients de fora d’Espanya. Per tal de captar fons per avançar en la recerca d’aquest càncer, famílies i entitats de tota mena organitzen diverses activitats, com ara curses, fires o concerts. A causa de la pandèmia, però, moltes d’aquestes activitats s’han hagut de suspendre. El resultat és que mentre l’any 2019 es van fer 148 activitats presencials per a captar fons per a la recerca a l’Hospital Sant Joan de Déu, l’any 2020 només se n’han pogut fer 90. Aquest fet ha tingut una repercussió econòmica molt important perquè, mitjançant aquests actes, s’han captat 427.000 euros menys que l’any 2019.

    Tot i això, l’Hospital podrà mantenir l’activitat de recerca prevista per aquest any gràcies als fons de reserva i a l’obtenció de tres beques de la Marató de TV3, però la principal preocupació ara és que la situació de la pandèmia i les restriccions es perllonguin durant molts mesos i posin en perill la captació de recursos per a la recerca del 2022. Per això, l’Hospital ha fet una crida a la població perquè facin donacions que permetin pal·liar aquesta situació.

    Millores en els diagnòstics i els tractaments

    Al laboratori de recerca infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu hi treballen 45 investigadors, els quals han aconseguit millorar el diagnòstic de càncer infantil incorporant tota la tecnologia que permet actualment el diagnòstic molecular més precís de cada tumor, pas clau per identificar els subtipus de càncer i avançar en el descobriment de millors tractaments.

    En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu ha pogut oferir tractaments, dins del marc dels assajos clínics, com són ara teràpies tant reconegudes com el CART-19 per leucèmies refractàries o un tractament d’immunoteràpia per a pacients amb neuroblastoma de mal pronòstic, que és pioner a Europa. Els investigadors també han desenvolupat un tractament pioner al món contra el retinoblastoma que evita que alguns nens amb càncer de retina perdin l’ull o es quedin cecs a conseqüència de la malaltia.

    A més, juntament amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, han participat en la creació d’un teixit de nanofibres de caràcter biodegradable que, impregnat amb fàrmacs antitumorals, ha de permetre als cirurgians després de l’extirpació d’un tumor recobrir la zona per eliminar les restes tumorals que puguin haver-hi quedat.

  • Convoquen una vaga general del sector sanitari el 10 de març

    El col·lectiu sanitari, al focus mediàtic en els últims mesos pel desgast físic i mental acumulat a causa de la pandèmia, està cridat a una vaga sectorial per al 10 de març. La Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya -formada pels sindicats USOC, Infermeres de Catalunya, CGT Catalunya, CATAC-CTS-IAC, Coordinadora Obrera Sindical i PSI Lluitem- ha anunciat aquest matí la convocatòria.

    «Hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats», va avisar fa una setmana al Diari del Treball la vicepresidenta del sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya, Esther Rodríguez. Llavors, el grup de sindicats agrupat a la Mesa va arrencar la campanya «#EstemFartes» a les xarxes socials com a avançament de la vaga que avui ha anunciat.

    Una vaga general i una d’indefinida

    El plat fort de la mobilització serà el dimecres 10 de març, quan la Mesa convoca una aturada a «tots els centres i empreses sanitàries i sociosanitàries públiques i privades de Catalunya» que tindrà vigència durant tota la jornada. La convocatòria afecta tot el personal relacionat amb el món sanitari: l’estatutari, el laboral, les treballadores en l’àmbit de la salut, cures de personal, serveis socials, personal funcionari i al personal en formació especialitzada.

    La Mesa Sindical de Sanitat també convoca una vaga indefinida en format d’aturades parcials

    També engloba totes les àrees de l’atenció mèdica: el personal de l’atenció primària, la continuada i urgent, la domiciliària, l’hospitalària, la prehospitalària i d’emergències, la de salut mental i la sociosanitària.

    Ara bé, la campanya no acabarà amb la jornada del 10 de març, per la qual Salut haurà d’establir uns serveis mínims que s’espera que siguin molt alts per la particularitat del servei i pel context de la pandèmia de Covid-19. La Mesa Sindical de Sanitat també convoca al mateix personal a «una vaga indefinida en format d’aturades parcials» que començarà el dilluns 15 de març i s’allargarà «de forma indefinida» cada dilluns. Les aturades estan estipulades de 4 a 6 de la matinada, de 8 a 10 del matí i de 18 a 20 del vespre.

    La Mesa justifica la convocatòria «atesa la situació límit que viuen els professionals de la salut a Catalunya» i perquè «no han vist cap apropament ni intenció de millorar la seva situació laboral ni professional per part del Departament de Salut». «Els professionals del sistema de salut de Catalunya estem esgotats«, expliquen. La seva llista de demandes té disset punts, però en destaquen l’assoliment d’»una sanitat de gestió, titularitat i provisió 100% pública» i la igualtat de condicions laborals per a professionals que fan la mateixa tasca.

    Una aplicació mòbil per la vaga

    Els sindicats convocants no només han creat un web específic per a les mobilitzacions, SalutenVaga.cat, sinó que han llençat una aplicació per a mòbils intel·ligents. Servirà perquè els sanitaris rebin informació sobre la vaga, visualitzin el calendari de protestes, puguin resoldre dubtes freqüents sobre com participar de la mobilització, tindran informació i podran participar amb un servei de missatgeria interna, diuen els organitzadors de la campanya.

  • La salut i les trampes de gènere i pobresa

    El passat dijous 28 de gener va tenir lloc la cinquena sessió del cicle de debats organitzat per Amics de la UAB sobre els efectes de la Covid-19. L’acte, sota el títol “La salut i les trampes de gènere i pobresa”, va comptar amb la participació de Carme Valls, membre del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i autora del llibre Medio ambiente y salud: Mujeres y Hombres en un mundo de nuevos riesgos” i Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. El debat va estar moderat per Josep Martí, també membre del CAPS i opinador d’aquest diari.

    Els tres professionals mèdics van començar situant al concepte de gènere. Carme Valls va insistir en que, en l’actualitat, ja no tot s’ajusta a les definicions de la biologia i són més aviat estereotips i mirades que són més culturals, que biològiques. Carme Borrell, al seu torn, es va referir al sexe biològic, al sexe social i a la interacció entre ambdós per expressar que tot acaba afectant a la salut. El que es va voler subratllar són els altres eixos de desigualtats que afecten a la salut i que l’OMS en la seva Comissió sobre el Determinants Socials de la Salut, ja posava de manifest. D’aquí que el debat es centrés en aquests dos condicionants: el gènere i la pobresa, que també estan vinculats entre si.

    A partir d’aquí, es va voler situar aquesta influència dels determinants de gènere i la seva influència en la salut a partir de les dades de la mateixa Agència de Salut Pública de Barcelona, perfectament traslladables a escala autonòmica o a escala de tot l’estat. Així, per exemple, es va destacar, d’una banda, que hi ha un nombre important de dones grans que viuen soles, amb més esperança de vida. D’altra banda, els ponents es van referir a que hi ha una clara segregació en el treball, tant horitzontal com vertical, en el sentit d’ocupacions més masculines que altres i que, jeràrquicament, existeix un sostre de vidre, amb tot el que això implica de bretxa salarial. Això, es va assenyalar durant el debat, també es reflecteix en els índex de pobresa, on hi ha més dones que homes. En definitiva, hi ha una clara infravaloració i discriminació de la dona, a la que cal afegir la violència masclista. Tot això afecta, evidentment, a la salut de les dones, que viuen més anys, però que viuen pitjor i amb pitjor salut mental, en funció de la classe social.

    Per la seva banda, Carme Valls va insistir en la invisibilitat de les dones en la mateixa recerca biomèdica, ja que durant molts anys no s’ha tingut en compte la perspectiva de gènere en l’àmbit científic, així com en les mateixes polítiques de salut. En definitiva, doncs, no es pot separar la salut i els temes biològics dels aspectes socials lligats a les condicions de vida i treball.

  • Les infermeres comencen a prescriure mitjançant recepta electrònica

    Les infermeres ja podran començar, a partir d’ara, a emetre els plans de medicació mitjançant el sistema de recepta electrònica, amb signatura pròpia. Es tracta d’una tasca que ja feien però que necessitava la validació d’un facultatiu. El canvi va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l’agost del 2019, amb un decret que preveu que el personal d’infermeria pugui presciure medicaments i material sanitari.

    «Això permet donar visibilitat a les indicacions que realitzen les infermeres, evitar duplicitats de visites i esperes innecessàries i, en definitiva, fer el sistema més eficient», remarquen des del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya. «Celebrem l’inici del desplegament de la prescripció infermera perquè tothom, infermeres i ciutadania, gaudim d’un Sistema de Salut més fort i més eficient», afegeixen.

    El 12 de gener va començar una fase de proves, que està previst que s’allargui durant el mes de febrer, en la qual hi participen 114 infermeres de 38 equips d’atenció primària. Posteriorment, el procés de certificació s’anirà desplegant arreu del territori.

    Per poder prescriure, cal que les infermeres tinguin l’acreditació corresponent, per la qual necessiten demostrar més d’un any d’exercici professional. Si fa menys d’un any que exerceixen, poden fer una formació específica. Les infermeres que certifiquin que compleixen algun d’aquests requisits, poden sol·licitar el document d’acreditació, emès pel Departament de Salut.

    La sol·licitud s’ha de fer de manera individual al Canal empresa o bé al portal de Tràmits de la Generalitat. En aquests moments, de les aproximadament 52.000 infermeres en actiu que hi ha a Catalunya, n’estan acreditades 25.709. Un cop acabat el procés d’acreditació, els col·legis professionals d’infermeres i infermers els hi emeten el certificat digital.

    «A més del reconeixement professional que representa aquesta fita, és important remarcar que suposarà normalitzar una situació que forma part de les activitats infermeres i millorarà l’atenció de la ciutadania, mitjançant la desburocratització del sistema de salut», assenyalen des del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

  • Un nou model basat en la intel·ligència artificial podria ajudar a predir la resposta a la immunoteràpia de determinats pacients

    Un dels reptes actuals en l’oncologia és identificar quins pacients de càncer responen a la immunoteràpia. Els marcadors que existeixen actualment són imperfectes i amb resultats variables depenent del tipus de tumor. En aquest sentit, investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, amb l’impuls de la Fundació “la Caixa”, han comprovat en pacients amb tumors avançats que una nova eina no invasiva, basada en la radiòmica i en l’ús de la intel·ligència artificial, pot ajudar a predir la resposta al tractament amb immunoteràpia en els pacients. L’equip, dirigit per a Dra. Raquel Pérez-López, investigadora principal del Grup de Radiòmica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha publicat els resultats de l’estudi a la revista Radiology.

    L’equip d’investigadors ha pogut constatar com l’ús de la radiòmica i la intel·ligència artificial en pacients amb tumors sòlids avançats aconseguia predir la resposta als tractaments amb fàrmacs immunoteràpics anti-PD-1 i PD-L1 amb una gran sensibilitat. «Vam poder veure que en els pacients amb càncer de bufeta aquesta sensibilitat era del 85% i en els de càncer de pulmó del 76%. La sensibilitat moderadament alta d’aquesta prova indica un potencial per identificar millor els pacients que poden beneficiar-se de la immunoteràpia i, per tant, en els quals aquest tractament pot tenir prioritat davant d’altres», explica la investigadora del VHIO.

    La nova eina desenvolupada es basa en l’anàlisi de les imatges del tumor obtingudes per mitjà d’una tomografia computada (TAC) abans d’iniciar el tractament. A través de models d’intel·ligència artificial, es poden establir associacions entre la imatge i perfils moleculars relacionats amb la resposta immunitària. «La quantitat d’informació que es pot extreure mitjançant la intel·ligència artificial de les imatges d’un TAC és infinitament més gran que la que es pot extreure només amb l’observació d’un expert», comenta Pérez-López, qui afegeix que aquesta eina «permet fer un seguiment més adequat de l’evolució del tumor i del tractament al llarg del temps i, a més, facilita d’avaluació del tumor en la seva totalitat, no només en els punts de biòpsia».

    La recerca del futur

    Els avenços en medicina personalitzada estan basats en la caracterització molecular basada en la genòmica i la proteòmica. No obstant això, per poder realitzar aquestes anàlisis cal prendre mostres de teixit mitjançant biòpsies o cirurgies invasives, fet que suposa una limitació, a més de no oferir una visió general del tumor.

    «La radiòmica ens ofereix una nova manera d’analitzar els pacients que supera aquestes dificultats, ja que es tracta d’una eina no invasiva que ens ofereix una vista completa del tumor, i que fa possible a més un monitoratge de l’evolució de la malaltia. L’anàlisi de les imatges té un gran potencial que encara no s’ha explorat gaire», conclou la Dra. Raquel Pérez-López, i comenta que malgrat els prometedors resultats de la investigació que ara es publiquen continuen fent falta més estudis en tipus concrets de tumors i a mesura que sorgeixin noves immunoteràpies.

    «Mitjançant l’anàlisi computacional, les imatges es processen obtenint dades sobre el tumor impossibles de percebre i analitzar per l’ull humà. Així, podem integrar tota aquesta informació amagada amb aquest models intentant millorar el coneixement del càncer i el tractament dels nostres pacients. Aquest serà el futur», conclou la Pérez-López.

  • La UB crea una assignatura sobre l’atenció a les persones trans al grau de Medicina

    La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona oferirà l’assignatura optativa Formació en Diversitat de Gènere: les Persones Trans, dins del grau de Medicina, pionera a l’estat espanyol. L’objectiu és formar all futur personal sanitari en la realitat de la diversitat de gènere per poder oferir una atenció adequada a les necessitats sanitàries de les persones trans.

    L’assignatura ha estat dissenyada per la Dra. Pepita Giménez-Bonafé, del Departament de Ciències Fisiològiques de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB (Campus Bellvitge), qui és precursora en la creació d’oferta formativa pionera i innovadora en àmbits específics de coneixement (com l’assignatura de Lactància Materna, que s’ofereix també en el grau de Medicina), assignatures que fins ara no s’havien abordat en la docència de les disciplines de la medicina i les ciències de la salut.

    L’assignatura s’oferirà per primera vegada als alumnes del grau de Medicina durant el segon semestre d’aquest curs, de manera que s’haurà d’impartir, de moment, en línia a causa de la pandèmia de la Covid-19. La coordinadora del pla docent exposa que en aquesta realitat trans hi inclou persones transgènere, transsexuals, no binàries, fluides, transvestides, entre d’altres. «Es tracta d’un ampli col·lectiu de persones que requereixen una atenció especialitzada i que avui els centres sanitaris no ofereixen, sigui per desconeixement d’aquestes realitats o per falta de formació del personal sanitari», lamenta Giménez-Bonafé.

    Amb aquesta nova assignatura, per tant, es pretén donar a conèixer una visió actual en l’àmbit legal, psicològic, fisiològic, mèdic, i social de les persones trans i evitar situacions de transfòbia i discriminació en el tracte a aquest col·lectiu dins l’entorn sanitari. La Dra. Giménez insisteix que amb aquesta assignatura els futurs professionals sanitaris podran abordar i tractar persones trans amb coneixements sobre la realitat que les envolta, tant en l’àmbit psicosocial com en l’àmbit fisiològic i mèdic.

    Al llarg del curs, els alumnes podran gaudir de classes magistrals o intervencions en l’assignatura de referents nacionals en l’àmbit trans, com ara membres de Trànsit, del Servei Català de la Salut, Generem, EnFemme o Chrysallis, aquesta última dedicada a l’acompanyament dels menors trans. També participaran en l’assignatura referents en l’entorn trans, com Sofía Bengoetxea i Judith Juanhuix que, a més de compartir les seves pròpies experiències personals, aportaran un coneixement ampli que ajudarà l’estudiant a conèixer la situació actual de la diversitat de gènere en l’àmbit sanitari.