Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Els rastrejadors de Ferrovial, en vaga per garantir la seva contractació

    Els 850 rastrejadors de Covid contractats per Ferroser, filial de Ferrovial, inicien una vaga des d’aquest dimarts i fins dijous 4 de febrer per denunciar que el Departament de Salut no els ha subrogat en finalitzar el contracte que tenia amb l’empresa. La vaga ha estat convocada pel sindicat IAC-CATAC, i CCOO i UGT demanen també la continuïtat dels contractes d’aquests treballadors.

    El passat 28 de desembre, el Departament de Salut va anunciar que rescindia el contracte de Ferrovial, qui gestionava el rastreig dels contactes de persones positives de Covid des del mes de juny. Segons informava Ferrovial, el contracte tenia una clàusula que preveia que en el moment d’inici de la campanya de vacunació podia extingir-se, motiu pel qual Salut va rescindir el contracte. A partir del mes de febrer serà l’Agència de Salut Pública de Catalunya qui assumirà les funcions de Ferroser.

    Els representants d’IAC-CATAC a l’empresa s’han reunit durant aquest mes de gener amb els grups parlamentaris per traslladar-nos la petició de continuació laboral de la plantilla contractada per Ferroser que fins ara s’ha fet càrrec del rastreig i seguiment dels contactes. A dia d’avui, però, el Departament de Salut no ha garantit que es mantingui la contractació de tots els treballadors.

    El sindicat que ha convocat la vaga sosté que en el moment més àlgid de la tercera onada no es pot desaprofitar la formació i experiència que aquests treballadors ja tenen.

    Un contracte polèmic des de l’inici

    El passat mes de juny, la Generalitat va adjudicar directament a l’empresa Ferroser Servicios Auxiliars, pertanyent a Ferrovial, el rastreig dels contactes de les persones positives de coronavirus. Una contractació que va generar disconformitat per part dels col·lectius de sanitaris des del primer moment del seu anunci.

    El teixit sanitari defensava potenciar l’atenció telefònica en els centres d’Atenció Primària, reforçant les plantilles, per una millor gestió del rastreig. De fet, els mateixos rastrejadors de Ferrovial van assegurar al Diari de la Sanitat que la tasca que feien no tenia «cap sentit» perquè “la gestió del rastreig és d’una ineficiència brutal”.

  • Les morts al carrer: un drama evitable

    En vuit dies a la ciutat de Barcelona morien tres persones que vivien al carrer. Nombrosos estudis argumenten que haver de viure al carrer deteriora la salut física, mental i orgànica i escurça els anys de vida. I també mata.

    La Fundació Arrels treballa amb les persones sense llar i les acompanya per aconseguir una vida el més autònoma possible cobrint les necessitats bàsiques, proporcionant atenció social i sanitària i garantint allotjament a aquelles persones que es troben en una situació més vulnerable. Davant aquesta situació ha declarat que les morts de les persones que dormen al ras són «defuncions indecents que es podrien evitar si tothom tingués una llar».

    Tres morts a conseqüència del fred després del temporal Filomena encara amb l’alerta de fred i gel activa. La mort dels dos primers, de 32 i 38 anys va ser causada per hipotèrmia i afeccions pulmonars i cardíaques, segons el que va determinar l’autòpsia posterior. La tercera, d’un home entre 50 i 60 anys, responia a les mateixes característiques.

    Des d’aleshores les xarxes socials i les entitats de base han cremat d’indignació. De fet, arran de la darrera mort, els veïns organitzats a la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample van convocar una concentració en homenatge i per exigir solucions polítiques i institucionals per abordar el sensellarisme. En un manifest que van llegir durant la protesta descrivien la seva mort com un «assassinat perpetrat pel model econòmic».

    Entendre les causes per abordar el problema

    En aquest diari hem donat veu als col·lectius en lluita per un habitatge digne i per aconseguir que no hi hagi #ningúdormintalcarrer, hem parlat sobre les conseqüències del sensellarisme a les persones que el pateixen i hem analitzat el sistema d’exclusió existent que perpetua desigualtats socials.

    El carrer és més perillós per elles: la realitat del sensellarisme femení

    Dones sense llar: cal un canvi de perspectiva

    “Quan fas 18 anys et fan fora del centre de menors i et quedes al carrer”

    El testimoni d’en Davide: «Viure al carrer és molt dolorós i deixa moltes seqüeles»

     

    Sensellarisme en temps de pandèmia: més invisibles i desprotegits que mai

    Sensellarisme femení en temps de Covid

    Quan viure sense llar és incompatible amb viure en societat

    Arquitectura hostil: quan el sensellarisme molesta

    Civisme i sense llar: de la denúncia a la garantia de drets

  • Els trasplantaments es redueixen en un 19% a Espanya a causa de la pandèmia de la Covid-19

    L’activitat de donació i trasplantament a 2020 ha estat marcada per la crisi de COVID-19. Tot i que les donacions han disminuït un 22,8%, al llarg de l’any passat es van realitzar 4.425 trasplantaments d’òrgans a l’estat espanyol, el que suposa una reducció del 18,8% respecte l’any anterior. Aquesta activitat va ser possible gràcies a les 1.777 persones que van donar els seus òrgans després de morir i a les 268 persones que van donar un ronyó o part del seu fetge en vida.

    Malgrat l’impacte de la crisi sanitària, la taxa de donació d’Espanya, situada en un 37,4 donants per milió de població (p.m.p.), és molt superior a la de la resta de països en època prepandèmica. Així, segons de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Alemanya va registrar 11,3, Austràlia 21,8, Canadà 22,2, França 29,4, Itàlia 25,3, Estats Units 36,1, Regne Unit 24,7 i la Unió Europea en el seu conjunt 22,5 donants per milió de població.

    Silvia Calzón, Secretària d’Estat de Sanitat, va destacar «la fortalesa del Sistema Espanyol de Trasplantaments en plena adversitat. «Malgrat frenar el seu ritme d’activitat, seguim en una posició d’excel·lència a nivell mundial», va assenyalar Calzón.

    Les causes del descens

    Segons indiquen les dades, el descens d’activitat es va produir fonamentalment durant la primera onada de la Covid-19, durant els mesos de març a maig de 2020. «Fins a aquest moment, la donació i el trasplantament mantenien un ritme ascendent, demostrant l’eficàcia de les mesures de el Pla Estratègic «50X22″ de l’ONT», segons va indicar Calzón. Aquest Pla persegueix aconseguir els 50 donants p.m.p. i superar els 5.500 trasplantaments el 2022, cosa que segurament s’hauria assolit el 2020 si no hagués estat per la Covid-19. No obstant això, la pandèmia va provocar una sobrecàrrega del sistema sanitari i de les unitats de cures intensives, que es van bolcar en els pacients amb Covid-19.

    «No hem d’oblidar que només entre l’1 i el 2% de les persones que moren en un hospital ho fan en condicions de ser donants i ho fan a les UCI, unitats que han estat molt saturades, sobretot en els moments més crítics de l’epidèmia», va aclarir la Secretària d’Estat. Un segon motiu que explica el descens d’activitat està relacionat amb la pacients i la preocupació per l’impacte que la infecció Covid-19 podria tenir en els receptors d’un trasplantament.

    L’adopció d’una sèrie de mesures pel Sistema de Trasplantaments va permetre una progressiva recuperació del programa, de manera que el ritme mensual de donacions i trasplantaments des de juny fins a desembre de 2020 s’ha aproximat al qual es va registrar en els mesos corresponents del 2019. En els moments més complicats de la crisi sanitària, s’ha prioritzat el trasplantament dels pacients en situació clínica molt greu o urgent, per als quals el trasplantament no pot esperar, així com de pacients difícils de trasplantar per les seves característiques immunològiques.

    Tot i la important activitat trasplantadora de l’any passat, persisteix un nombre important de pacients en llista d’espera, pendents d’un òrgan. El 31 de desembre de 2020, se situa en 4.794 pacients. D’ells, 92 són nens. El nombre de pacients en llista és discretament inferior a la registrada en 2019 (4.889 pacients). Aquest descens es deu fonamentalment a una reducció en el nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a trasplantament durant 2020, el que s’atribueix a la saturació del sistema sanitari per la Covid-19.

    Perfil del donant

    L’ONT ha registrat durant el 2020 un total de 2.700 trasplantaments renals, 1.034 hepàtics, 336 pulmonars, 278 cardíacs, 73 de pàncrees i 4 intestinals. L’activitat de trasplantament de donant viu també s’ha aconseguit mantenir, amb un total de 257 renals i 11 hepàtics.

    En l’actualitat, el 35% dels donants ho són en asistòlia, és a dir, després de morir. Els donants morts per accidents de trànsit se situen en un 4,5%, que es manté com un dels més baixos de l’última dècada. La principal causa de mort dels donants és l’accident cerebrovascular.

    Pel que fa a l’edat dels donants, més de la meitat (54,1%) supera els 60 anys, el 28% supera els 70 i un 5,4% els 80. L’edat màxima d’un donant efectiu se situa en 90 anys, qui va permetre realitzar un trasplantament de fetge i dues renals. Les negatives a la donació se situen en un 14%, un percentatge es redueix a un 10% en el cas dels donants en asistòlia.

    Nou comunitats autònomes han superat els 40 donants per milió de població i cinc han sobrepassat els 50 donants p.m.p. Cantàbria torna a liderar el rànquing, amb una taxa de 65,5 donants p.m.p. El segueixen, per aquest ordre, Navarra (53), Canàries (51,6), País Basc (51,4) i Múrcia (51).

  • Infermeres d’atenció primària elaboren una guia per millorar l’escolta al pacient

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) defineix la comunicació terapèutica com aquella en la que el pacients és el protagonista, el que parla, i el professional és el que escolta i l’acompanya. En aquest sentit, s’ha elaborat una guia per dotar als infermers i infermeres d’eines per tal de millorar l’escolta, recordant que el més important no és la quantitat de temps, sinó les ganes que es té d’escoltar.

    La guia dóna una sèrie de consells sobre per què cal escoltar al pacient, entre els quals destaca establir una relació de confiança i respecte, per conèixer el pacient i per entendre com veu ell el seu problema de salut. La guia també descriu unes idees generals sobre com ha de ser aquesta escolta, i assenyala que, malgrat només disposar, potser, de tres minuts, cal que s’escolti amb atenció i interès, amb empatia i sense interrompre al pacient.

    El document planteja una sèrie de situacions concretes a les consultes i explica com resoldre-les. Davant una situació com que el pacient nega el seu problema de salut, la guia proposa fer-li preguntes obertes i neutres del tipus “com porta la seva situació?”, “com se sent?” entre d’altres. Si el pacient es mostra desanimant, trist o deprimit, aconsellen escoltar-lo en silenci i amb empatia, deixant que s’expressi i mostrant una actitud d’acompanyament sense presses.

    Davant un pacient que no fa el tractament, la guia proposa no renyar ni sermonejar, sinó demanar-li opinió sobre el tractament, preguntar-li com li afecta el problema de salut en la seva vida quotidiana, preguntar-li si té altres preocupacions i escoltar-lo sense jutjar-lo. En el cas d’un pacient que té ansietat o por, el document recomana oferir al pacient l’oportunitat d’obtenir més informació, no donar falses esperances ni intentar canviar les seves emocions.

    Si els professionals es troben davant la situació d’un pacient que es queixa, la guia recomana escoltar amb tranquil·litat, amb posat comprensiu i empàtic, ajudar-lo, si és possible, i sinó derivar-lo o animar-lo a buscar les seves idees i estratègies. Davant un pacient enfadat, el document recomana escoltar amb tranquil·litat, no posar-se a la defensiva i no discutir.

  • L’administració d’ivermectina pot reduir la càrrega viral i la durada dels símptomes de la Covid-19

    Un estudi pilot suggereix que l’administració primerenca d’ivermectina, un fàrmac antiparasitari, pot disminuir la càrrega viral i la durada dels símptomes en pacients amb Covid-19 moderada, la qual cosa alhora podria ajudar a reduir la transmissió del virus. Els resultat de l’estudi, que ha estat liderat per la Clínica Universidad de Navarra i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista científica EClinicalMedicine, del grup The Lancet.

    L’equip investigador va administrar una sola dosi d’ivermectina o placebo a 24 pacients amb infecció confirmada i símptomes moderats, en les 72 hores després dels primers símptomes. Es van prendre frotis nasofaringis i mostres de sang en el moment del reclutament i passades una, dues o tres setmanes del tractament.

    Els resultats obtinguts no mostren cap diferència en el percentatge de pacients positius per PCR al cap de 7 dies després del tractament. Tot i això, la càrrega viral mitjana en el grup tractat amb ivermectina va ser menor: unes 3 vegades menor passats quatre dies i fins a 18 vegades menor als 7 dies del tractament. Els pacients en el grup tractat també van mostrar una reducció en la durada d’alguns símptomes (del 50% en la pèrdua de l’olfacte i el gust, i del 30% en la tos).

    Tots els pacients van desenvolupar anticossos IgG davant del virus però, de nou, el valor mitjà d’aquests anticossos en el grup tractat va ser menor que en el grup placebo. “Això podria ser el reflex d’una menor càrrega viral en aquests pacients”, assenyala Carlos Chaccour, investigador d’ISGlobal i metge de la Clínica Universidad de Navarra que ha coordinat l’estudi.

    El fet que no hi ha va haver diferències en la durada dels símptomes o els marcadors associats a la inflamació suggereix que la ivermectina pot estar actuant per mitjà d’un altre mecanisme que no té a veure amb un possible efecte antiinflamatori. Els investigadors proposen que podria estar interferint amb l’entrada del virus a les cèlul·les, com suggereix un estudi en hàmsters dut a terme per l’Institut Pasteur.

    “Aquests resultats van en la mateixa línia que els d’assajos recents fets a Bangladesh i Argentina”, assenyala Chaccour. “Tot i que és un estudi petit i encara és aviat per establir conclusions, les tendències observades en la reducció de càrrega viral, durada de símptomes i nivells d’anticossos resulten encoratjadores i justifiquen que es facin estudis clínics controlats a major escala i amb més diversitat de pacients”, afegeix el coordinador de l’estudi.

  • Els Col·legis Professionals de l’àmbit de la salut llencen un vídeo conjunt per promoure la vacunació enfront la Covid-19

    Els col·legis professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya s’han unit amb l’objectiu comú de promoure la vacunació entre els seus col·legiats i col·legiades enfront la Covid-19 amb el llançament del vídeo #RaonsperVacunarme. A través de les veus de 13 representants de nou professions -metges, infermeres, odontòlegs, farmacèutics, veterinaris, psicòlegs, fisioterapeutes, podòlegs i treballadores socials-, la peça audiovisual fa una crida a tots els professionals de la salut perquè es vacunin, cadascú en el moment que li arribi el torn, segons l’estratègia de vacunació dissenyada per les autoritats sanitàries.

    Els professionals que apareixen al vídeo donen raons diverses per vacunar-se enfront la Covid-19: per compromís ètic, per confiança en la ciència, pels pacients que tant han patit, pels companys, per la família, per les persones grans, pels infants o per recuperar l’economia, entre d’altres.

    «La vacunació contra la Covid-19 és, juntament amb les mesures de prevenció, la millor estratègia de què disposem ara mateix per lluitar contra la pandèmia. Assolir la immunitat de grup a través de la vacunació és el gran objectiu i els professionals de la salut hi juguen un paper clau, ja que, no tan sols són els principals prescriptors de la vacunació, sinó que el seu comportament és un exemple per als ciutadans i és clau per consolidar la confiança en les vacunes», destaca el comunicat dels col·legis professionals.

    El vídeo #RaonsperVacunarme és una iniciativa conjunta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, el Col·legi de Psicologia de Catalunya, el Col·legi de Podòlegs de Catalunya i el Col·legi de Treball Social de Catalunya.

  • Hi ha una base pel negacionisme antivacunes?


    El passat dijous dia 14 de gener va tenir lloc l’acte «El negacionisme i els antivacunes», organitzat per Amics de la UAB. Moderat per la periodista Milagros Pérez-Oliva, molt coneguda en el món del periodisme sanitari i científic, el debat va comptar amb la participació, per una banda, d’Antoni Sitges-Serra, catedràtic de Cirurgia, que s’ha dedicat a la crítica cultural de la medicina des d’una perspectiva humanística i crítica amb els sistemes consolidats en el món del pensament mèdic, i que és autor, entre d’altres, del llibre «Si se puede, no vaya al médico». Per altra banda, va participar Victòria Camps, catedràtica de Filosofia Moral i Política, filòsofa amb gran projecció social, que és també membre permanent del Consell d’Estat, i que s’ha dedicat fonamentalment a temes d’ètica i bioètica.

    Al llarg del debat, els dos participants es van referir a la recent empenta que està tenint la cultura antivacunes i a tot el context de les notícies falses entorn del coronavirus. Victòria Camps va explicar que hi ha diverses actituds entorn aquest tema. Hi ha, per un costat, l’actitud més llibertària i anarquista, que s’oposa a les vacunes per oposició al sistema, i que són més extremistes, sobretot des de l’extrema dreta. Hi ha, per un altre costat, molta gent que s’oposa a la vacuna per por, que prefereixen esperar, ja que estan molt confusos amb les informacions existents. També es va referir a la resposta solidària de la ciutadania, com es va veure clarament en els primers moments del confinament.

    Antoni Sitges va recordar que el tema dels antivacunes ve de lluny, des de finals del segle XX, quan es va associar l’autisme amb la vacuna tiple vírica i la revista científica que va publicar aquest article va tardar dotze anys a retirar-lo. Per Sitges, el moviment antivacunes és «ignorant i radical en rebutjar, fins i tot, la mateixa existència de les malalties infeccioses i la teoria bacteriana». Succeeix, però, que en una part relativament important, es basa en la mercantilització de la medicina, en els conflictes d’interès i, per tant, pot tenir un cert fonament, que tampoc no es pot banalitzar. En aquest sentit, va indicar que el món del negacionisme és una autèntica barreja, on hi ha de tot: els professionals renegats, els votants d’ultradreta, els llibertaris, els nacional-populistes, i els empresaris-mecenes que financen medicines alternatives i pseudocientífiques i que denuncien conspiracions de tota mena i neguen les evidències científiques per tal de protegir les seves creences.

    Tanmateix, Sitges afirmava que es pot considerar que també hi ha una certa base en els antivacunes, particularment en aquells que es podrien classificar com d’il·lustrats, sobre la base de la mateixa reflexió sobre la ciència, del principi de precaució i, per exemple, d’alguns defectes en les anàlisis clíniques de l’experimentació i la producció de les vacunes per a la Covid-19. Antoni Sitges indicava que, en el fons, hi ha també una sospita que hi ha un enriquiment de les grans companyies farmacèutiques. El fet, per exemple, que la companya Pfizer hagi estat objecte de moltes denúncies i multes per comportaments incorrectes i fraudulents no ajuda gens, precisament.

    Per la seva part, Victòria Camps subratllava que el problema és que ha d’haver-hi un debat crític, però que, al mateix temps, i en termes socials, s’ha de transmetre seguretat i credibilitat i, sobretot, «cal fer un seguiment dels vacunats i els programes públics de seguretat epidemiològica han de seguir fent la vigilància i validant de manera constant l’eficàcia de les vacunes.» Els dos ponents es van referir també al fet que l’evidència científica, el saber expert i el pensament racional tenen moltes dificultats per imposar-se davant de les teories conspiranoiques, especialment en el món de les xarxes socials.

  • El cirurgians Jordi Cruz i Xavier Lleonart: els nous president i secretari general de Metges de Catalunya

    Els cirurgians Jordi Cruz (Hospital de Mataró) i Xavier Lleonart, (Hospital de Terrassa) han estat elegits aquest dimecres president i secretari general de Metges de Catalunya, respectivament, al capdavant de la candidatura “Implicació i Transparència”, que ha guanyat les eleccions a la direcció del sindicat amb el 63% dels vots emesos, superant la llista “Guanya amb nosaltres” encapçalada pel nefròleg de l’Hospital del Mar, Josep Maria Puig, que fins ara ocupava la Secretaria General.

    Cruz, que repeteix com a president, i Lleonart, governaran l’organització els propers quatre anys amb un equip que completen la pediatra Ana Maria Roca, com a vicepresidenta; el metge de família David Arribas, com a vicesecretari general; el també metge de família Ramon Sarrias, com a secretari de Finances i la psicòloga Xelo Casado, com a vicesecretària de Finances.

    La nova direcció del sindicat mèdic s’ha fixat com a objectius principals del mandat “la defensa dels drets i interessos dels facultatius en les meses de negociació que es constituiran en els propers mesos a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a l’àmbit del conveni SISCAT de la sanitat concertada, així com la recuperació de les condicions laborals i professionals perdudes, tant per les retallades com a causa de la pandèmia de Covid-19”.

    Els nous representants també s’han compromès a lluitar per “acabar amb els contractes precaris, parcials, interins, eventuals i suplents”, sense oblidar tampoc una de les fites del sindicat: “assolir un conveni professional de referència per a tot el personal facultatiu de Catalunya, de tots els àmbits sanitaris, negociat directament amb el Departament de Salut i obviant l’ICS i les patronals sanitàries”.

    A banda d’això, es proposa “modernitzar l’estructura sindical” amb una reforma estatutària que reforci els mecanismes de diàleg i decisió, i amb l’establiment de nous canals de comunicació directa amb els afiliats.

  • Salut fa un balanç de la campanya vacunació contra la Covid-19

    El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, i la sots-directora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, en comparegut aquest matí en roda de premsa per fer un seguiment del procés de vacunació de la Covid-19 a Catalunya. El doctor Argimon ha explicat que s’han rebut 180.000 dosis de la vacuna Pfizer-BionNtech i que s’han distribuit 136.000 fins aquest dimarts.

    En total, s’han administrat 91.300 vacunes, 31.800 de les quals s’han administrat a residents, 16.600 a professionals de les residències de gent gran i la resta a professionals sanitaris a primera línia. Argimon ha assenyalat que la vacunació dels professionals sanitaris ha començat a «molt bon ritme» i amb «molt bona acceptació» entre el personal sanitari.

    La sots-directora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha explicat que el rebuig a vacunar-se ha estat molt baix entre el personal sanitari -per sota de l’1%- i entre els usuaris de les residències, i més alt en els treballadors de les residències, situant-se al voltant d’un 7%.

    Aquest cap de setmana es preveu que finalitzi la campanya de vacunacions a les residències de la primera dosi i s’espera que a partir de dilluns es comenci a adminstrar la segona dosi.

    Argimon ha recordat que hi ha certs elements que dificulten la distribució de la vacuna des del punt de vista logístic. “La vacuna de la grip ja ve preparada, mentre que la de Pfizer neceesista una reconstitució amb sèrum fisiològic, que no està facilitat per l’empresa”, ha assenyalat. Un cop preparada la vacuna, s’ha d’administrar en el mateix lloc.

    El secretari de Salut Pública també ha explicat que han arribat ja 5.800 dosis de la vacuna de Moderna i s’espera que en les properes dues setmanes n’arribin 8.000 més. Els primers en rebra-la seran els hospitals d’Amposta, Manresa i Mataró i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

    Respecte la situació epidemiològica, Argimon ha explicat que des del pont de la Puríssima hem tingut «un creixement sostingut», d’aproximadament un 2% diari. Tanmateix, el secretari de salut pública ha indicat que, de moment, no s’ha registrat «l’explosió post-festes de Nadal» que s’esperava.

  • La meitat dels professionals sanitaris ha presentat un risc alt de trastorn mental durant la primera onada de la Covid-19

    Gairebé la meitat dels professionals sanitaris de l’Estat té un alt risc de patir un trastorn mental després de la primera onada de la pandèmia de la Covid-19 i un 14,5% pateix un trastorn mental discapacitant, és a dir, amb repercussions negatives clares en la seva vida professional i social. Així ho indica un estudi derivat del projecte MINDCOVID i liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i metges de l’Hospital del Mar i del CIBER, en el qual han participat 9.000 treballadors sanitaris de 18 centres sanitaris de l’Estat.

    A més, un segon estudi, dels mateixos autors, un 3,5% presenta una tendència suïcida a causa de la pressió de la crisi sanitària i un 0,1% ha experimentat algun intent de suïcidi. L’estudi MINDCOVID demostra que aquest augment del risc d’ideació suïcida s’explica en part per la pressió patida pels centres sanitaris durant la primera onada.

    Els dos treballs, publicats a la Revista de Psiquiatría y Salud Mental i la revista Depression & Anxiety, s’han basat en una sèrie d’enquestes anònimes en línia realitzades a professionals sanitaris, responent preguntes sobre la seva feina durant la primera onada de la pandèmia, relacions familiars, impacte personal de la Covid-19 o a l’entorn familiar, social i laboral i una sèrie de mesures acurades per a detectar possibles trastorns mentals.

    Del total de participants, el 45,7% presenten risc alt per algun tipus de trastorn mental, és a dir, necessiten una avaluació professional per a confirmar la presència d’un trastorn mental. Per patologies, el 28,1% presenten depressió, el 22,5% trastorn per ansietat, gairebé 1 de cada 4, pànic, el 22,2% estrès posttraumàtic i una mica més del 6%, abús de substàncies. A més, haver presentat un trastorn mental abans de la pandèmia dobla el risc de tornar-ne a patir a conseqüència de la Covid-19.

    “Les dades de la primera onada de la pandèmia indiquen una prevalença de problemes de salut mentals discapacitants en els sanitaris espanyols molt més alta que l’esperada. Caldrà monitorar el risc que aquests problemes persisteixin i, alhora, tenir en compte els factors identificats en el nostre estudi per tractar de minimitzar-ho”, assenyala el Dr. Jordi Alonso, autor principal de l’estudi, director del Programa d’Epidemiologia de l’IMIM-Hospital del Mar i codirector científic del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).

    La prevalença dels trastorns mentals és més elevada en el cas de les dones joves, no nascudes a l’Estat i no casades. El col·lectiu de les auxiliars d’infermeria és el que mostra un impacte més gran. 2 de cada 3 auxiliars i la meitat de les infermeres pateixen risc alt per trastorns mentals.

    També hi ha una prevalença més alta en aquells professionals exposats a pacients Covid-19, i entre aquells que han patit la malaltia o que han tingut familiars infectats. El 80% dels enquestats van estar involucrats directament a la cura de pacients Covid-19, tot i que només el 43% van estar-hi en contacte durant gairebé tot el temps. El 17,4% va contraure la malaltia i 112 van necessitar ingrés hospitalari. En el 13,4% dels casos algun membre de la família directa va resultar infectat i a 1 de cada 4, el professional va haver de confinar-se o restar en quarantena.

    “Els resultats de l’estudi no ens sorprenen, però ens preocupen. Són molt consistents amb la nostra experiència clínica. Vam atendre a molts sanitaris amb estrès agut, esgotament i ansietat», explica el Dr. Víctor Pérez, últim signant del treball, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar (INAD), coordinador del Grup de Recerca en Salut Mental de l’IMIM-Hospital del Mar i investigador del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM).

    Les dades posen de manifest, segons els autors, la necessitat d’esforços socials per evitar contagis i evitar que els sistemes sanitaris es vegin desbordats.