Autor: Redacció

  • El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers valora positivament la resolució del CIC sobre les informacions del tertulià Jordi Barbeta i discrepa amb el CAC i TV3

    La máxima responsable del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Glòria Jodar, considera que “les infermeres hauríem de protestar molt més per tot el què es veu i es diu sobre la professió, tant a la TV com a la premsa escrita”. És la seva conclusió deprés d’analitzar les tres resolucions a la queixa formulada pel CCIIC arran de les intervencions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener.

    El CCIIC i els quatre col·legis –COIB, COIGI, COILL i CODITA – van fer arribar una queixa al Consell de la Informació de Catalunya (CIC), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per les declaracions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener, qui va arribar a afirmar que “els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres. Les infermeres són un lobby molt poderós, ja hem vist que tenen fins i tot anuncis a la televisió. En canvi, els tècnics sanitaris ningú sap ben bé que són. I són els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori… Que tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres”.

    https://www.ccma.cat/3cat/08012024/video/6259584/

    Jodar considera que les  intervencions de Barbeta van ser de “molt poca rigurositat, fins i tot en la manera d’expressar-se”, tot i que explica que “després va enviar una carta demanant-nos disculpes, i això trobo que ja és molt pel que ens acostuma a passar, ja que ningú rectifica sobre una informació mal donada; em dol dir-ho, però estem molt acostumades a que informativament no es tracti bé la nostra professió…”, afegeix.

    Tres respostes i diferents punts de vista

    La resolució del Consell de la Informació de Catalunya –la institució que vetlla pel compliment del codi deontològic dels periodistes– considera que el periodista va difondre dades falses i dictamina que Barbeta va “fer servir el seu torn de preguntes al conseller de Sanitat no per plantejar una qüestió, sinó per expressar una opinió crítica amb la professió d’infermeria” basada en dades incorrectes. “En el moment que dona aquestes dades ja no es troba expressant una opinió, sinó fent un exercici d’informació, i per tant –recorda el CIC– està sotmès al criteri 1 del codi deontològic que, evidentment, incompleix. En cap cas una tertúlia pot significar una llicència per a la mentida o la desinformació. Dues de les principals xacres que minen la credibilitat del periodisme”.

    La resolució conclou que les afirmacions de Jordi Barbeta sobre la “major formació” dels tècnics sanitaris respecte a les infermeres no responen a la realitat. El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Són estudis  de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores versus Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, s’ha de posar una professió per damunt de l’altra”. Els estudis d’infermeria tenen uns continguts generals i més teòrics en front els de Tècnic Sanitari, que són eminentment pràctics. Tenen competències diferents, y el CIC recorda que “totes són necessàries per al bon funcionament del sistema sanitari”. I en cap cas es pot justificar l’afirmació que “els tècnics sanitaris són persones que estan bastant més formades que les infermeres”.

    Per tant, el CIC considera que Barbeta vulnera el criteri 1 del Codi: “El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.”

    Aquestes dades, considera el CIC, “en certa manera desacrediten el col·lectiu d’infermeres en afegir també que són “insolidàries” amb els Tècnics Sanitaris. Així, Jordi Barbeta vulnera també el Criteri 2 del Codi, que implica “Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament. No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades”. El CIC creu que “aquest tipus d’afirmacions en boca de periodistes coneguts i amb una llarga trajectòria i, encara més, efectuades en una televisió pública i sense declarar que només són opinions personals, no tan sols no beneficien cap professió, com seria en aquest cas la dels Tècnics Sanitaris, sinó que desinformen i creen desconfiança entre els ciutadans, ja especialment sensibles a tot allò que fa referència a la salut i al sistema sanitari”.

    Davant d’aquesta resolució, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va valorar molt positivament la tasca realitzada pel CIC en aquest tema. La degana Glòria Jodar, puntualitza que “no es tracta de si la resolució ens és favorable i defensa la formació, professionalitat i bon nom de les infermeres” –i, va afegir– “es tracta del fet que el CIC se cenyeix textualment a les declaracions del Jordi Barbeta al programa i, enlloc de basar el seu acord en la lliure interpretació, es documenta per avaluar la veracitat de les afirmacions i consensuar una postura al respecte, vull recordar assolida per la unanimitat de tots els seus membres. En definitiva, el que hom espera d’un organisme independent”.

    Tanmateix, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), tot i admetre a tràmit la queixa de les corporacions infermeres i coincidir amb el CIC que Jordi Barbeta participava en el programa “en qualitat de tertulià, i per tant en un context d’expressió d’opinió”, va notificar  al Consell l’1 de febrer que havia “analitzat el fragment del programa” i que, “si bé entenem que algunes de les afirmacions fetes poden molestar al col·lectiu professional al qual representeu, no són susceptibles de cap més actuació per part d’un organisme regulador com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya”. Pel que fa a l’esmena expressada pel Consell i els col·legis d’infermeres al fet que ni la “conductora del programa ni cap dels col·laboradors i convidats participants a la taula” desmentís les afirmacions de Jordi Barbeta, el CAC considera que “tenint en compte les característiques de les diferents afirmacions del tertulià, el context en el que s’emeten i la intervenció del Conseller de Salut com a veu qualificada, no es pot entendre que fos necessari un posicionament o aclariment per part de la conducció del programa”.

    En aquesta línia, la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també va notificar al CCIIC el passat 12 de gener que “el comentari de Jordi Barbeta es referia únicament al nivell jeràrquic i d’estudis dels països europeus que, a diferència d’Espanya, apliquen el pla Bolonya”, basant-se en el fet que “el conseller de Sanitat, Manel Balcells, va contestar que “efectivament cal millorar la situació dels tècnics sanitaris”. El comunicat cloïa que “en un tuit posterior, Jordi Barbeta va lamentar que les seves paraules s’haguessin interpretat com un atac als professionals d’Infermeria i es va disculpar. Ens sumem a la disculpa i lamentem l’enuig que us han causat els comentaris del periodista a “Els Matins”.

    Sobre els posicionaments del CAC i de TV3, la degana del Consell de Col·legis considera que  es “fa una contextualització errònia de les paraules de Jordi Barbeta, basades en interpretacions subjectives de quan les afirmacions es refereixen a l’àmbit espanyol o europeu; afegint-hi matisos que el periodista no fa en cap moment, incorrent-hi en falsedats, creant confusió, desinformant i traslladant a l’audiència una concurrència i rivalitat entre professionals inexistent i impròpia d’un sistema de salut multidisciplinari, col·laboratiu i, sobretot, intel·ligent”.

    D’altra banda, Glòria Jodar resalta que “en general, TV3 mai ha tractat la nostra professió com toca; per exemple, en el programa sobre Atenció primària les infermeres surten sempre com si fossin ajudants de…” i –explica– “La d’infermera és una professió universitària científica que fa que les persones es curin més o menys ràpid en funció de les cures que hi apliquem, i les apliquem amb la màxima evidència científica…i tot això no surt mai; sempre surt la cara amable, la bona noia, l’altruisme etc… que no dic que això no hi hagi de ser també, però no forma part de la professió sèria, responsable, que pren decisions, que té un paper fonamental per a la recuperació de les malalties,…”.  Jodar conclou que “per part nostra, estava clar que era una cosa que havíem de fer, però ja ens imaginàvem una resposta poc contundent”.

  • Clam per l’equitat en l’accés a l’atenció oncològica en el Dia Mundial Contra el Càncer

    Tot i que ens els darrers anys s’han fet grans passos pel que fa a la recerca i a la supervivència de la malaltia, encara queda molt per aprendre sobre el càncer. Actualment, és la segona causa de mortalitat al món, amb més de 9,6 milions de defuncions anuals relacionades amb tumors. Cada 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer; una data promoguda per la Unió Internacional per al Control del Càncer (UICC) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per sensibilitzar la població mundial sobre aquesta malaltia, i especialment per a conscienciar sobre la importància de la prevenció. Al voltant d’aquesta data diverses entitats sanitàries i centres hospitalaris organitzen xerrades, conferències, jornades i tot tipus d’activitats per a difondre informació sobre el càncer, des de serveis per a pacients amb càncer i les seves famílies, a suport i acompanyament per a cada etapa del procés oncològic, o jornades especialitzades per a professionals del sector. En destaquem algunes:

    • Jornada per a professionals sanitaris i estudiants sobre Sexualitat i càncer: com abordar-la en persones amb aquesta malaltia. Els problemes sexuals moltes vegades s’ignoren per la incomoditat dels afectats i afectades i, les seves parelles, d’expressar-ho obertament. Els professionals de la salut han d’aprendre a iniciar la conversa i oferir consells i suport. Comptarà amb les intervencions de la Dra. Àngels Arcusa Lanza, presidenta del Comitè Científic de la Fundació Oncolliga; la Dra. Marta Andrés i Granyó, metge adjunt del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau; i Mati Segura Roig, psicòloga, terapeuta sexual i de parella de la Fundació Oncolliga. Psicòloga de la Fundació Galatea. 2 de febrer al Col·legi de Metges de Barcelona.
    • Concert benèfic a càrrec de The Peigers al teatre Formiga Martinenca de Barcelona. Els beneficis íntegres seran donats a la Fundació Oncolliga. 4 de febrer a les 19.00 hores
    • Run4 Cancer. Cursa en 13 poblacions de Girona que es mobilitzen contra el càncer coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer. La recaptació dels diners es destinarà a l’atenció al pacient amb càncer i les seves famílies d’Oncolliga Girona. 4 de febrer a les 9.00 hores
    • Encesa d’espelmes a la plaça de l’Església de Calella i actuació de la violinista Núria Grima: Posem llum a la vida. 4 de febrer a les 18:30 hores d’espelmes formant un llaç.
    • Cafè científic sobre El pacient amb càncer, al centre de la recerca, organitzat per FECEC, Junts contra el Càncer i la Fundació Fero. Comptarà amb les intervencions del Dr. Joaquín Mateo, cap del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), qui parlarà sobre parlarà sobre els avenços més destacats en l’àmbit de la recerca contra el càncer, i dos testimonis Olga Colls i Yaiza Cumelles, i comptarà amb la participació del Diari de la Sanitat. 7 de febrer a les 18.00 al Cercle d’Economia de Barcelona.

    El càncer, en xifres

    El càncer continua essent una de les principals causes de mort a tot el món. A Catalunya, la incidència del càncer al 2023 ha estat de 42.111 nous diagnòstics, 23.945 en homes i 18.166 en dones. Aquestes xifres mostren un augment dels casos d’un 11,59% respecte l’any 2022, on el nombre total de casos va ser de 37.736. La taxa de supervivència a 5 anys també ha augmentat percentualment respecte l’any 2022, essent més alta en dones, un 65,3%, que en homes, un 53,7%.

    Pel que fa als casos de càncer més freqüents al 2023, a Catalunya van ser, en els homes: pròstata (4.850), colorectal (4.277), pulmó (3.739), bufeta urinària maligne (1.471) i fetge (849), el que suposa un 63,4% del total de casos diagnosticats durant l’any 2023 en homes. En dones, els 5 tipus tumorals més freqüents van ser: mama (5.337), colorectal (2.644), pulmó (1.245), cos uterí (948) i pàncrees (681), representant un 59,8% del total de casos diagnosticats l’any 2023 en les dones catalanes.

    A Espanya, segons les xifres publicades per la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) en  l’informe “Las cifras del cáncer en España 2024, s’espera que es registrin uns 286.664 nous casos de càncer, enfront els 279.260 del passat 2023 (un 2,6% més). Per sexes, la incidència en homes serà de 161.678 casos i en dones, de 124.986 nous diagnòstics. Fins als 40 anys, els homes tenen una probabilitat d’1 entre 71 de desenvolupar un càncer i les dones, 1 de 51. Però a partir dels 60 aquesta probabilitat puja a 1 entre 3 per als homes i 1 entre 4 per a les dones. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 26,5% de la població espanyola tindrà més de 65 anys. Està clar que el risc de patir càncer augmentarà. És una raó més que suficient per invertir en recerca…

  • Infermeres de Catalunya desconvoca la vaga indefinida després d’un mes i mig de mobilitzacions

    El sindicat va assenyalar, en paraules de la seva vicepresidenta Laia Marsal, que tot i que l’acord assolit no respon completament a les seves expectatives, consideren que és un «primer pas» i, per tant, van decidir desconvocar la vaga per «donar un alleujament a la infermeria i a la població». Els acords, segons el sindicat, no marquen un punt final, i han subratllat la seva disposició a convocar noves mobilitzacions si cal.

    En aquest acord, s’han establert eines de treball i s’ha creat un espai bilateral per fer seguiment dels acords cada dos mesos. Malgrat això, el departament ha rebutjat negociar l’increment salarial de 400 a 600 euros mensuals que reclamaven, argumentant que aquesta qüestió depèn de la requalificació de la professió a la categoria funcionarial A1, la qual es comprometen a negociar amb Madrid.

    L’acord d’aquest dijous inclou 9 dels 10 punts que les dues parts havien estat negociant, amb l’excepció de la millora salarial. Entre altres aspectes, es reconeixerà les infermeres com a figures vàlides per fer de cap de torn i de guàrdia. També s’ha aconseguit el compromís que puguin prescindir dels seus vehicles personals per realitzar la feina, i s’emprendrà un estudi per determinar la quantitat necessària.

    Altres mesures acordades inclouen la creació de borses de treball exclusives per a les infermeres, la revisió de les seves funcions i la implementació de la «desconnexió digital» quan no estiguin treballant, segons ha informat el sindicat.

    Tanmateix, el sindicat ha recalcat que aquest acord «no marca el final del camí» i han assegurat que no dubtaran en convocar noves mobilitzacions si és necessari. A més, tenen previst viatjar a Madrid el 2 de febrer per reclamar el reconeixement de la categoria professional A1, així com de les especialitats d’infermeres al ministeri.

    «Ha d’haver-hi reclassificació de totes les categories i hem quedat que l’aplicació es farà en el moment en què entri en vigor i tingui un finançament efectiu», ha explicat Balcells, que ha insistit que la requalificació és un tema que depèn del govern espanyol, també pel que fa als recursos econòmics.

    La vaga es va iniciar en coincidència amb l’aprovació del nou conveni col·lectiu de l’Institut Català de la Salut, que el sindicat considerava que beneficiava més als metges que a altres professionals sanitaris. L’acord final va ser aprovat amb el consens entre el Departament de Salut i els sindicats Metges de Catalunya, CCOO, UGT i SATSE.

  • L’Hospital Sant Joan de Déu coordinarà un projecte europeu per millorar l’atenció pal·liativa dels infants

    Es calcula que 21 milions d’infants necessiten atenció pal·liativa arreu del món, i més de 8 milions requereixen d’aquesta atenció especialitzada. A Europa, aproximadament 170.000 nenes i nens moren anualment sense poder accedir a aquest suport assistencial.

    El consorci Palliakid el formen 17 socis de 10 països europeus, incloent cinc centres clínics ubicats a Espanya, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia i Letònia. També compta amb la participació d’Innovate UK, que finança el projecte al Regne Unit. Amb una durada de 4 anys i mig, el projecte s’ha posat en marxa amb un pressupost de 7 milions d’euros.

    La setmana passada es va celebrar la primera reunió presencial del consorci a Barcelona, amb 50 experts d’arreu d’Europa que van presentara els objectius del projecte i definir l’àmbit i abast de treball. L’Hospital Sant Joan de Déu va actuar com a amfitrió de la trobada, on es va poder debatre sobre el projecte i definir el seu àmbit i el seu abast amb l’objectiu prioritari que milers de nens i nenes millorin el seu benestar i la seva qualitat de vida.

    A l’espera que el projecte comenci a posar-se en marxa, Palliakids s’estructura en tres eixos de treball.

    • El primer es focalitza en millorar la identificació precoç de pacients amb necessitats pal·liatives amb necessitats complexes. En aquest sentit, es crearan models predictius que permetran estratificar els pacients segons la complexitat i així poder oferir un suport de forma precoç, més integral i planificat.
    • El segon eix es centra en la impliccaió dels pacients i les seves families. La intenció és desenvolupar eines per avaluar de forma més precisa les necessitats i també les seves expectatives.
    • Finalment, el tercer eix gira entorn el pla de decisions anticipades de l’atenció, per fomentar la interacció entre els infants, les famílies i els equips assistencials durant tota la malaltia. En aquest àmbit està previst crear una plataforma de treball, ‘Patient Journey’, per millorar la implicació del pacient i facilitar la presa de decisions.

    El servei d’Atenció Pal·liativa i Pacient Crònic Complex pediàtric de l’Hospital Sant Joan de Déu és el més antic d’Espanya, amb més de 30 anys de funcionament, motiu pel qual encapçala el consorci, segons destaquen des del centre en un comunicat.

     

    Aquesta notícia ha sortit publicada a elBaix.cat

  • Els treballadors del servei d’emergències 112 de Barcelona inicien una vaga indefinida

    Els treballadors del 112 de Barcelona que gestionen les trucades d’emergències van començar ahir una vaga indefinida. El comitè d’empresa de l’empresa Serveo, a la qual ha subcontractat la Generalitat per gestionar el servei han convocat les aturades al centre de la Zona Franca. A la vaga es va sumar una concentració ahir a les 12h del matí davant del departament d’Interior.

    El Govern català ha establert uns serveis mínims del 85%, tot i que des de CCOO, que disposa de vuit dels nou delegats adverteixen que afectarà a tots els torns horaris perquè és una vaga les 24 hores del dia. El centre de la Zona Franca se suma ara al de Reus que porta en vaga des del passat mes d’agost, encara que en aquest cas només els caps de setmana. Tot en un moment en què la Generalitat ha d’enfrontar aviat la pròrroga del contracte a Serveo.

    Precarietat laboral, casos d’assetjament sense resoldre i sobrecàrrega de feina

    El sindicat denuncia “la precarietat laboral i la rotació constant del personal, casos d’assetjament sense resoldre i deficiències greus en l’estructura del servei que impliquen sobrecàrregues i que són impròpies d’un centre d’emergències del qual depèn la seguretat de la ciutadania”.

    Des de CCOO també justifiquen la vaga per l’incompliment de l’empresa de diferents compromisos que els va portar a desconvocar la darrera vaga de vuit mesos, des de l’agost de 2020 fins al març de 2021. Serveo va garantir acabar amb la falta de personal en període de vacances, que provoca “una greu deficiència de gestió en un servei essencial”, afirmen. També exigeixen millores en l’estructura i en els salaris, que l’empresa tampoc ha complert. Es reclama més temps de descans, pagar millor els caps de setmana treballats o bé el dret al 100% del sou des d’un primer moment en cas d’estar de baixa.

  • Infermeres i llevadores criden «prou!» i reclamen «condicions dignes»

    En el comunicat final, fet públic davant de l’Estació de França, una portaveu de les convocants va desgranar el sentit de la protesta d’infermeres i llevadores: «Diem prou al menyspreu reiterat cap a la nostra professió; demanem condicions dignes, perquè oferim cures de primera a preu de segona; estem en una situació límit, i no volem deixar la professió, ni marxar a l’exili».

    El fantasma de l’exili va estar molt present al llarg de la manifestació. En acabar, una trentena d’infermeres van simbolitzar aquest risc entrant amb maletes a l’Estació de França, algunes acompanyades de les seves filles i fills. D’aquesta manera volien denunciar que moltes professionals es veuen obligades a marxar a treballar a altres països, on són molt més valorades.

    Una de les paraules més corejades durant la manifestació va ser «prou!».

    L’Estació de França es trobava blindada pels Mossos d’Esquadra, que van accedir al fet que només entressin aquest petit grup de manifestants. La resta havien corejat durant una bona estona les seves reivindicacions en un clima de festa, entre un fons de batucades y bengales. La manifestació va començar a les 11.30 a Diagonal amb Passeig de Gràcia, i va acabar dues hores i mitja més tard a l’avinguda Marquès de l’Argentera.

    Les reivindicacions corejades van anar des dels aspectes més professionals –com el reconeixement de la categoria acadèmica i professional– fins a la necessitat de millorar el sistema sanitari. «Amb el nostre sacrifici ens toca salvar un sistema en fallida, i ho fem sense el reconeixement que ens toca: prou d’explotar-nos!». I per això durant la manifestació proclamaven que «la vocació no ho pot justificar tot».

    Les reivindicacions corejades van anar des dels aspectes més professionals fins a la necessitat de millorar el sistema sanitari.

    Al llarg de tot el recorregut, van ser evidents les mostres d’agraïment i solidaritat per part dels ciutadans que es creuaven amb les manifestants. En la memòria de tothom estava molt present la pandèmia. Algunes pancartes es dirigien als governants: «és trist que ens doneu l’esquena quan vam donar la cara durant la pandèmia», o «els polítics es van quedar els nostres aplaudiments». O, concretament dirigit al conseller: «Mira, mira, Balcells, ja no som minoria!». El conflicte continuava obert un mes després d’iniciar-se.

  • Un primer balanç sobre el dret a l’eutanàsia

    La llei de regulació de l’eutanàsia (LORE) va suposar la incorporació d’un nou dret en matèria de drets civils al nostre país. Dos anys després que entrés en vigor aquesta llei, aprovada definitivament al Congrés dels Diputats el 18 de març de 2021 després de dècades de lluita, el Casal Socialista Joan Reventós de Barcelona acull demà a la tarda una taula rodona que abordarà de ple el dret a l’eutanàsia: és aquest un dret per a tothom? són ateses correctament les peticions d’ajuda per morir a Catalunya?

    La taula rodona comptarà amb la participació de representants d’entitats i institucions com Luisa Carcedo, membre del Consell d’Estat i ponent de la Llei de regulació de l’eutanàsia, Cristina Vallès, presidenta de Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD Catalunya), Marc Antoni Broggi, president del Comitè de Bioètica de CatalunyaEster Giménez, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC), Carmen Andrés, diputada a les Corts Generals i ponent de la Llei de regulació de l’eutanàsia i Assumpta Escarp, vicepresidenta segona del Parlament de Catalunya i consellera de Salut del Govern Alternatiu; les diferents intervencions estaran moderades per Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural, que edita el Diari de la Sanitat.

    A Catalunya, 175 persones van demanar l’eutanàsia el 2022, segons dades fetes públiques pel Departament de Salut; la prestació d’ajuda per morir es va acabar donant a 91 persones i més de la meitat van morir abans que el procés acabés. L’entitat Dret a Morir Dignament (DMD) és una entitat sense ànim de lucre que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i gran sofriment. En aquest sentit, l’entitat considera que es podrien escurçar terminis durant el procediment, com per exemple els quinze dies de reflexió si la persona ja hagués fet el document de voluntats anticipades, perquè ja estaria informada sobre els drets al final de vida.També sosté que el procés podria ser més àgil a l’hora de trobar el metge consultor, un facultatiu independent de l’equip assistencial del metge responsable, amb formació en les patologies del pacient i que ha de corroborar el compliment dels requisits de la petició. També resalta que disposar de la informació sobre els drets al final de la vida és una tasca pendent que té el Departament de Salut.

     

    Per a assistir al debat es pot escriure un correu electrònic a la següent adreça: salut@socialistes.cat

     

  • Protesta unànime d’infermeria per la desinformació d’un tertulià de TV3

    El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis del sector –COIB, COIGI, COILL i CODITA– demanen la rectificació del periodista Jordi Barbeta per “utilitzar i menystenir les infermeres”, per argumentar una pregunta dirigida al conseller de Salut, Manel Balcells, sobre la situació dels tècnics sanitaris. La interpel·lació es va produïr ahir durant la tertúlia del programa Els Matins, que presenta Ariadna Oltra a la televisió pública catalana TV3 i en el qual col·labora el periodista.

    Barbeta va carregar contra el sector de’infermeria dient que “Es parla molt de les infermeres i no es parla gens dels tècnics sanitaris. I els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres”. Va arribar a afirmar que “(els tècnics sanitaris) tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres” o que l’acord de Bolonya “ja posa per damunt els estudis de tècnic sanitari que no pas els d’Infermeria i, en canvi, a Espanya, aquest acord de Bolonya no s’està implementant”. Aquestes afirmacions, tal com rebaten el CCIIC i els col·legis, no s’hi diuen amb la correspondència que estableix l’Espai Europeu d’Educació i consegüent regulació dels estudis d’Infermeria. A Espanya, així com a d’altres països europeus com Portugal o Itàlia, els estudis d’Infermeria són de Grau i s’imparteixen en universitats públiques, privades i centres adscrits a les diferents universitats.

    El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Es tracta d’estudis de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores, Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, posar una professió per damunt de l’altra”, expliquen fonts del Consell en un comunicat.

    El periodista també va acusar les infermeres de ser un “lobby absolutament insolidari, quan no bel·ligerant, contra els tècnics sanitaris perquè els consideren que són una competència que els hi passa pel damunt”. Aquestes declaracions, junt amb la descripció que fa el periodista dels tècnics sanitaris, referint-se a aquests professionals com “els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori…”; demostra, segons destaca el CCIIC en el seu comunicat, “el desconeixement que el periodista té del sistema de salut, del caràcter multidisciplinari dels equips de salut i del rol autònom i complementari que tenim tots els professionals”. En aquest sentit, la degana del Consell d’Infermeres, la Dra. Glòria Jodar, va lamentar “la desinformació que provoquen aquest tipus de declaracions, en boca de periodistes amb una llarga i reconeguda trajectòria i, encara més, en una televisió pública. Confondre les competències professionals amb els serveis o nivells d’atenció, no beneficia cap professió i, a més, desinforma i crea desconfiança entre els ciutadans i ciutadanes en un moment que el sistema de salut es mostra tensionat i sobrepassat”.

  • Campanya per a què es reparteixin caramels sense gluten a totes les Cavalcades

    L’Associació Celíacs de Catalunya estima que actualment hi ha uns 97.000 infants celíacs entre Catalunya i Menorca. Davant d’aquestes xifres lamenta que només el 21% de les cavalcades de Reis ofereixi caramels sense gluten, i convida a tots els ajuntaments a que aquest Nadal se sumin a la iniciativa «Cap infant celíac sense caramels» i disposin de dolços aptes per tota la canalla.

    L’any passat el 79% dels ajuntaments de Catalunya no van repartir caramels sense gluten a les seves cavalcades. En total, 202 municipis van repartir dolços aptes per a tots els nens i nenes, una xifra rècord d’ençà que es va posar en marxa la iniciativa ara fa 15 anys, però encara insuficient segons l’entitat, que espera que enguany se sumin molts més per a que tots els infants celíacs puguin participar de la festa sense posar en risc la seva salut. Per adherir-se a la campanya cal que els ajuntaments adquireixin els caramels i llaminadures sense gluten i ho comuniquin a l’associació enviant un email a info@celiacscatalunya.org o trucant al 93 412 17 89. Des de la mateixa entitat es facilita el directori de tots els fabricants que elaboren caramels sense gluten als ajuntaments.

    Jordi Serra, pare d’un nen celíac i delegat de Valls- Alt Camp de l’Associació Celíacs de Catalunya, explica: “Al meu fill Jordi el van diagnosticar quan tenia 7 anys i hem tingut la sort que l’Ajuntament de Valls tots els anys ha ofert caramels sense gluten a la Cavalcada dels Reis Mags. Des de llavors cada any hem comprovat que l’Ajuntament estigui a la llista de l’Associació Celíacs de Catalunya i ho hem revisat doblement trucant a l’Ajuntament. Com a pare d’un infant celíac, els moments en què no has de patir per l’alimentació són ben pocs. i s’agraeix moltíssim estar tranquil a la Cavalcada de Reis i viure-la amb total normalitat”. En aquest sentit, considera que tots els actes de conscienciació, com la campanya “Cap infant celíac sense caramels”, són importants.

    L’Associació Celíacs de Catalunya remarca la importància que té per a les persones celíaques evitar qualsevol tipus de contaminació creuada, per petita que sembli, ja que, si no es tracta, a llarg termini la celiaquia pot provocar problemes greus per a la salut. 

    La celiaquia és una malaltia crònica on el sistema immunitari reacciona al consum de gluten i ataca al propi organisme, provocant entre d’altres, una alteració de les vellositats intestinals, afectant la seva capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Els estudis revelen que la prevalença d’aquesta malaltia és una d’entre 1/79 en la població infantil i 1/357 en la població adulta, tot i que el 75% de les persones celíaques encara no estan diagnosticades

    En el cas dels infants, alguns dels símptomes i signes d’una celiaquia no diagnosticada són estancament en el creixement, retard puberal, amenorrea, dolor abdominal crònic, malnutrició, dermatitis herpetiforme, fatiga crònica, fractures òssies davant traumatismes banals / osteopènia / osteoporosis, hepatitis limfocítica, disfunció neurològica immunomediada, atrofia muscular, entre d’altres.

  • Adolescents i mòbil: el gran debat social

    El que va començar sent la guspira d’una revolta de famílies al barri del Poblenou de Barcelona és avui ja un gran debat social que s’estén arreu d’Europa fent evident la urgència d’esmenar el pressuposat consens entorn de l’ús del mòbil entre els adolescents, amb l’ajuda d’especialistes i comunitat docent.

    Amb l’objectiu d’avançar en aquest horitzó, El Diari de l’Educació, mitjà referent per a la comunitat educativa, Criar.cat, la comunitat per a famílies de tota mena, i  El Diari de la Sanitat, dedicat als professionals sanitaris, han decidit aliar-se per fer possible el primer debat participatiu implicant tots els agents socials que tenen la missió de vetllar per l’ús saludable de les pantalles entre adolescents.

    Serà el dijous 14 de desembre, a les 18 hores, a l’auditori de la biblioteca de Poblenou, barri origen del moviment “Adolescència lliure de mòbil”. L’acte consistirà en un debat col·laboratiu amb la participació de veus expertes, plurals i de la comunitat de famílies. La conversa versarà sobre les preguntes que les persones inscrites a l’acte vulguin fer arribar als especialistes. Es poden fer arribar les preguntes a través de: https://forms.gle/UCWZkp1igWpGtJRv6

    Entre els ponents que participaran al col·loqui, hi haurà David Bueno, doctor en biologia i autor de “Neurociencia para docentes”; Tamara Fernández, portaveu del moviment “Adolescència lliure de mòbils”; José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i autor de “Adictos o amantes”; Marta Mas, directora de La Salle Premià de Mar, un dels centres educatius pioners en regular l’ús dels mòbils a les aules.

    Mòbil, a partir de quina edat? Com podem educar els infants en l’ús responsable de les pantalles? Quines eines tenim les famílies per regular el contingut que consumeixen? Mòbil a l’escola, sí o no? Són algunes de les preguntes que planen sobre el debat.

    I és que cada vegada més estudis apunten que el cervell adolescent no està preparat per regular-ne l’ús, però al mateix temps els infants demanen tenir smartphones en edats més precoces. Segons l’Institut d’Estadística Espanyol, gairebé el 70% ja tenen un dispositiu mòbil als 12 anys.

    És en aquest marc que se circumscriu el debat participatiu que tindrà lloc el proper 14 de desembre, amb l’objectiu d’incentivar un nou consens social a l’entorn de l’ús de les tecnologies en menors, analitzant el context i atenent als riscos que adverteixen els i les especialistes.

    Una jornada fruit d’una aliança entre El Diari de l’Educació, Criar i El Diari de la Sanitat que ha estat possible gràcies a la vocació social que comparteixen tots tres mitjans de servir les seves comunitats, oferint recursos, opinions qualificades i eines per empoderar famílies i professionals del sector davant d’un debat social de primer ordre.