Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Units per la disCapacitat

    Segons dades del departament d’acció social i ciutadania de la Generalitat, es calcula que prop de 700.000 persones tenen reconegut a Catalunya algun grau de discapacitat. Amb aquestes dades, es calcula que en una de cada cinc llars catalanes hi viu una persona amb discapacitat, moltes de les quals necessiten una atenció i cures específiques, i s’enfronten diàriament a importants reptes i barreres; moltes d’aquestes barreres són físiques, però d’altres es deuen a l’estigma associat a la discapacitat, basat moltes vegades en prejudicis i desconeixement. Aquestes barreres suposen desigualtat en molts àmbits, com ara l’accés a un sistema educatiu inclusiu, a l’ocupació de qualitat, a la vida independent, els problemes d’accés als serveis públics o a la participació social entre d’altres.

    Aquest any, amb el lema “Som diversitat. Construïm Barcelona”, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i les diverses entitats especialitzades que treballen en la promoció de l’accessibilitat per aconseguir una ciutat cada vegada més inclusiva per a tothom, volen reivindicar els drets de les persones amb discapacitat. La commemoració d’aquesta diada va adquirint cada any més força sobre tot degut a l’impuls d’entitats que adrecen el seu treball a aquest col·lectiu.

    L’origen: del paternalisme a la inclusió

    A mitjans del segle XX una persona amb discapacitat es considerava invàlida i dependent i l’Estat es basava en un model assistencialista per proporcionar-li una vida com més digna possible. Però al llarg de les darreres dècades, i a mesura que es va començar a prendre consciència del fet que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta, es va produir un canvi de mentalitat. Com a conseqüència, l’enfocament paternalista de l’atenció ha evolucionat cap a un model basat en el desenvolupament dels drets humans i en la integració social d’aquest col·lectiu.

    A nivell internacional, l’interès per la discapacitat es va iniciar el 1981, el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat. Posteriorment, es va establir la dècada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest període de deu anys com el termini per garantir la igualtat d’oportunitats en els sectors educatiu i laboral.

    En finalitzar aquest decenni l’any 1992, les Nacions Unides van instaurar la celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

    La importància de donar visibilitat

    L’edició del vespre del «TN cap de setmana» d’avui serà editada i presentada per persones amb discapacitats intel·lectuals, que han suggerit i supervisat els temes que s’hi tractaran. De manera pionera, les informacions especials del telenotícies i del 324.cat estaran escrites amb el mètode de lectura fàcil, que en facilita l’accessibilitat cognitiva. Serà la primera vegada a la història que un telenotícies de TV3 serà copresentat per tres persones convidades: en aquest cas, tres persones amb discapacitats intel·lectuals, en una iniciativa pionera internacionalment. Els tres copresentadors convidats s’afegiran a l’equip habitual del «TN cap de setmana»: Beatriz Ruiz i Cristian Garcia, a la informació general, i Isabel Guinaldo, a les notícies d’esports, compartiran plató amb l’equip del telenotícies, format per Ramon Pellicer, Cristina Riba, Artur Peguera i Dani Ramírez.

    Els tres copresentadors convidats tenen experiència en el món del periodisme: Beatriz Ruiz és redactora del projecte Èxit21, de la Fundació Catalana Síndrome de Down, i Cristian Garcia i Isabel Guinaldo formen part de l’equip de TEBVist, del grup cooperatiu d’inclusió social TEB. A més dels tres conductors, en aquesta edició especial del telenotícies centrada en les discapacitats intel·lectuals hi haurà dotze persones amb discapacitats intel·lectuals que faran d’editores convidades: és a dir, proposaran els temes dels reportatges i supervisaran la feina dels periodistes de l’informatiu.

    Les idees de les peces informatives han sorgit en reunions de grup, organitzades per la federació d’entitats Dincat arreu del territori, amb la participació de la Fundació Aspros (Lleida), Fundalis (Tarragona), Fundació El Maresme (Mataró), AcidH (Barcelona) i Fundació MAP (Ripoll). De la informació esportiva, se n’ha ocupat la Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL).

    D’altra banda, l’Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya volen afavorir l’accés de les persones amb discapacitat a la programació pròpia, oferint la gratuïtat de l’entrada per a l’acompanyant, sempre que en la targeta de discapacitat s’acrediti que necessiten l’ajuda «d’una tercera persona». Aquesta nova política ja és efectiva en alguns d’aquests sis grans equipaments escènics de Barcelona i, en els que falten, ho serà plenament a partir de l’1 de gener del 2024.

    D’aquesta manera, esperen acostar més els seus espectacles a totes les persones amb qualsevol tipus de discapacitat -física o orgànica, intel·lectual, cognitiva, sensorial o mental-, sigui o no visible, amb l’objectiu que la cultura sigui realment «accessible, justa i inclusiva» per a tothom.

     

  • Compromís per trencar els estigmes del VIH

    El virus de la immunodeficiència humana (VIH) continua essent un dels problemes més grans de la salut mundial. Fa més de quaranta anys que es van diagnosticar els primers casos d’aquesta pandèmia que ha provocat fins ara la infecció de 84 milions de persones arreu del món, i la seva transmissió encara continua a tots els països. A Catalunya, actualment hi ha al voltant d’unes 33.000 persones que viuen amb el VIH i, segons l’informe del Dia Mundial de la Sida 2023 d’ONUSIDA, ja han mort més de 40 milions de persones a causa de malalties relacionades amb la sida a nivell mundial.

    La síndrome d’immunodeficiència adquirida (Sida) és una malaltia que destrueix el sistema immunitari –les defenses del cos– produïda pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Tenir el VIH no és el mateix que tenir la sida. Hi ha persones que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir símptomes de la malaltia i gaudir d’un bon estat de salut. Aquestes persones són seropositives i no tenen la sida, però poden transmetre el virus a d’altres persones. La transmissió es pot produir per tenir relacions sexuals amb una persona infectada que incloguin la penetració sense utilitzar mètodes barrera (com ara el preservatiu); i per compartir: xeringues, agulles i altres objectes contaminats si s’usen drogues injectades, agulles de tatuatge, fulles d’afaitar o tisores. També si estàs infectada pel VIH i et quedes embarassada, pots transmetre’l al teu fill o filla durant l’embaràs, el part o l’alletament. Actualment no hi ha cura per a la infecció pel VIH, però el avenços científics, l’accés a la prevenció, el diagnòstic i el tractament i atenció eficaces del VIH ha fet que la infecció pel VIH s’hagi convertit en un problema de salut crònic tractable que permet que les persones que hagin contret el virus puguin viure força anys amb bona salut.

    Amb el manifest “Reforcem el compromís”, més de 130 entitats catalanes públiques i privades s’han compromès aquest any a treballar per fomentar i mantenir el respecte i la no discriminació de les persones que viuen amb el VIH/sida i per vetllar pels seus drets, trencar estigmes i fomentar la conscienciació de la societat. Tanmateix, la campanya mundial posa aquest any en el centre el lideratge de les comunitats, la reflexió sobre els avenços assolits i els objectius comuns. En aquest sentit, la comunitat internacional ha assumit el compromís de posar fi a l’epidèmia del VIH com a amenaça per a la salut pública l’any 2030. Catalunya està alineada plenament amb aquest objectiu, que forma part de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada per l’Assemblea de les Nacions Unides, i treballa per aconseguir-ho després d’haver assolit i superat els objectius 90-90-90 fixats per ONUSIDA per a l’any 2020.

    Situació del VIH i la SIDA a Barcelona

    Per la seva banda, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recull de manera sistemàtica i activa les dades de noves infeccions de VIH i de casos de SIDA a la ciutat que han tingut una tendència continuada a la baixa en la darrera dècada. En concret, l’any 2022 es van diagnosticar 224 nous casos de VIH. La taxa d’incidència per 100.000 habitants va passar de 10,2 el 2021 a 13,5 el 2022. Això suposa un repunt del 32%. La infecció continua sent més freqüent entre els homes (84%) i la via sexual és la forma de transmissió més freqüent. Quant a la SIDA, segons l’informe, l’any 2022 es va diagnosticar a 18 persones residents a la ciutat.  Això representa un lleuger descens respecte del 2021.

    Així doncs, tot i el repunt de les infeccions per VIH, en ambdós casos els nous diagnòstics anuals a la ciutat són molts menys que els registrats fa una dècada. Els avenços científics i socials han millorat la qualitat i l’esperança de vida de les persones amb VIH i la implementació de noves estratègies, que inclouen l’ús del tractament antiretroviral i la profilaxi preexposició (PrEP) han contribuït a la prevenció.

  • Metges i infermeres dels CAPs assumiran l’atenció sanitària dels usuaris de les residències de gent gran

    A partir d’ara seran els equips d’atenció primària (EAP) qui atendrà directament les persones de les residències, segons ha anunciat el conseller de Salut, Manuel Balcells. Balcells ha destacat que aquest canvi millorarà de forma evident la qualitat residencial: «Tots aquests pacients tindran accés, no a una visita reactiva i fragmentada quan toca, quan hi ha una descompensació, sinó al seguiment de les seves patologies cròniques, una resposta proactiva, amb un pla d’atenció únic, també des del punt de vista de drets socials. Per tant, no hi haurà diversos plans d’intervenció i de medicació, sinó que tot estarà més protocolitzat per millorar el resultat en salut».

    El nou model es començarà a aplicar a partir del mes de gener de l’any vinent. Inicialment, durant els primers mesos del 2024, s’implementarà en el 72% dels EAP, que són els equips que ja compten amb un grau de coordinació elevat amb el conjunt de residències del país. El 28% restant seguirà amb el sistema actual fins al segon semestre de l’any, moment en el qual el nou pla ja s’extendrà a tota la xarxa de residències per a gent gran de Catalunya. Tant residències com CAPs tindran tota la història clínica dels usuaris compartida per a que constin les prescripcions i els plans de medicació, entre d’altres, i oferir una resposta adient als residents.

    Per a dur a terme aquest nou model organitzatiu i d’assistència sanitària, es reforçaran els EAP que tinguin un major volum de pacients d’edat avançada que viuen en centres residencials amb 117 metges i 130 infermers, fet que suposarà una inversió adicional d’uns 15 milions d’euros. A més, s’oferirà la possibilitat als metges i metgesses que actualment estan treballant en residències de gent gran d’incorporar-se als EAP. L’objectiu és un model col·laboratiu que es basi en l’atenció i l’actuació conjunta dels professionals de l’EAP i els professionals propis de les residències (infermeres, responsables higiènic-sanitaris, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i gericultors). En aquest sentit, cal ressaltar que les persones residents solen presentar necessitats significatives d’atenció sanitària: tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència); una mortalitat anual del 20% (el 50% té necessitats d’atenció pal·liativa); gairebé el 90% es classifica en les categories de màxima complexitat clínica o d’alt risc i el 97% té un elevat grau de dependència. D’aquí la necessitat de dotar amb més recursos el seu seguiment assistencial.

    Actualment, a Catalunya hi ha 1.042 centres residencials per a la gent gran (RGG) —951 residències i 91 llars-residència — amb un total de 61.498 places que ocupen persones amb una important quantitat de malalties i un alt grau de dependència. Del total de 376 EAP, 317 (84,3%) tenen almenys una RGG assignada a la seva àrea d’influència. El rol dels EAP en l’atenció de les persones que viuen a les residències ja va anar agafant forma durant la pandèmia de COVID-19, i durant els darrers anys s’han realitzat millores i s’ha constatat que, en molts casos, equips i residències ja treballen de forma conjunta. Així, en els darrers dotze mesos el 92% de residents ha estat visitat presencialment per la seva infermera de l’EAP, i el 65% pel seu metge. S’ha elaborat un cens específic de residències i de residents, que abans de la pandèmia no existia, i s’ha fet formació conjunta a 15.532 professionals de les residències i els equips de primaria.

    Amb la implementació d’aquest nou model, els departaments de Salut i de Drets Socials fan un pas decisiu en l’atenció integrada social i sanitària a les residències de la gent gran (RGG) del Catalunya.

  • Inclús, el festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona, es projecta a partir de demà al CaixaFòrum

    El Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona Inclús enceta la seva 11a edició apostant per l’audiovisual amb la temàtica de la diversitat funcional com a eix central. Del 28 de novembre al 4 de desembre es podran veure al CaixaFòrum de Barcelona un total de 31 peces internacionals adaptades íntegrament per a persones amb discapacitat auditiva i visual; les projeccions comptaran també amb la presència d’intèrprets de llengua de signes.

    El certamen, però, dona avui el tret de sortida d’aquesta iniciativa que vol donar visibilitat a les persones amb alguna discapacitat i conscienciar a la societat d’aquestes realitats amb una conferència sobre educació inclusiva, on es posaran sobre la taula qüestions com ara quin és el paper real de l’educació inclusiva al nostre territori, què hauria de millorar?, hi ha prou recursos?; quin és el paper de les famílies amb un fill o filla amb discapacitat?; hi ha un acompanyament emocional dels estudiants?; quina és la vivència de tots els companys?; amb quins criteris es pren la decisió de l’escolaritat?; quines barreres trobem que impedeixen la inclusió?. Les projeccions cinematogràfiques començaran demà amb Mentre siguis tu, pel·lícula de la directora Claudia Pinto que commou i conciencia sobre la duresa de l’alzheimer, mostrant l’evolució de la malaltia en la coneguda actriu Carme Elias; després de 50 anys sobre l’escenari, i essent una cara coneguda també en cine i televisió, Elias va ser diagnosticada d’Alzheimer mentre rodava Las consecuencias, on es va adonar que oblidava part del guió. La pel·lícula es va presentar al Festival de cine de Sant Sebastià el passat mes de setembre i és probablement el film de Carme Elias on la ficció s’alimenta més que mai de la realitat: «el meu últim viatge conscient», com l’anomena la mateixa Carme Elias.

    La setmana cinematogràfica també es clourà, el 4 de desembre, amb un potent documental: La vida de Brianeitor, d’Álvaro Longoria, un relat sobre la fascinant història de superació d’en Brian, un noi amb mobilitat únicament a dos dits de les mans per l’atròfia muscular degenerativa que pateix des que va néixer que aconsegueix convertir-se en un fenomen mundial gràcies a les xarxes socials.

    Com a novetat d’aquesta nova edició, el festival oferirà la Secció Rel, una mostra no competitiva de curtmetratges catalans i de temàtiques molt diferents; entre elles, hi podrem veure Un soroll llunyà, d’Adrià Guxens, que tracta d’un noi català d’orígen xinès que treballa com a temporer al Delta de l’Ebre i s’enfronta a les seves arrels, cada cop més llunyanes; Solo, d’Alberto Gross Molo, que posa en evidència la saturació d’un home que s’ha de fer càrrec del seu pare i dels seu fill adolescent; Harta, de Júlia de Paz Solvas, qui explica la història de la Carmela, una nena de 12 anys  que ha de celebrar el seu aniversari en un centre familiar degut a la sentència de violència de gènere que el seu pare té sobre la mare. Per últim, també es projectarà el curtmetratge de David Moragas titulat Demà ho deixem, sobre el retrobament de dos homes homsexuals després que un d’ells torni d’un viatge a l’estranger. Es tracta d’una categoria pensada especialment per a fer accessible a totes les audiències quatre produccions catalanes.

    Paral·lelament el festival Inclús programa diverses activitats adreçades a públics infantils i familiars. Entre elles, una sessió de cinema en família oberta a tothom, però amb una sensibilitat específica a les necessitats de les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista: Cinema Blau Teens, en la qual no s’emeten anuncis ni crèdits, el volum està més baix de l’habitual i es manté una llum d’ambient durant la projecció; o el taller infantil Què et recorda aquesta olor?, que té com a objectiu treballar la memòria olfactiva a través de diferents essències que poden relacionar-se amb vivències personals de les persones que hi participen.

  • L’ICS i els sindicats desencallen el conveni col·lectiu

    L’ICS i els sindicats desencallen el conveni col·lectiu

    El III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatuari de l’Institut Català de la Salut (ICS) va obtenir ahir la conformitat dels sindicats CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE (tots menys CATAC) després de la lluita i protesta dels treballadors, i una vaga a principis d’any convocada pel sindicat majoritari.

    La mesura preveu una injecció addicional de 320 milions d’euros anuals per part de la Conselleria de Salut i afectaria a més de 50.000 professionals de l’àmbit sanitari d’aquesta empresa pública -l’ICS-, que gestiona fins a 289 equips d’atenció primària i vuit hospitals catalans. El nou conveni col·lectiu arriba deu mesos després que el que es va signar amb la sanitat concertada del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT); el conseller de Salut, Manel Balcells va destacar ahir que aquest acord «reverteix les retallades del 2010″ i els estralls de la pandèmia» i «equipara» les condicions del metge de primària a les d’hospital.

    Entre les mesures que s’inclouen es preveu que els metges tinguin millores salarials des que s’incorporin a l’ICS i es crea un complement específic per a l’atenció primària i un complement per al metge sènior, per a quan deixi de fer guàrdies. També s’augmentarà als facultatius un 30% el preu de les guàrdies, amb una actualització de tarifes que ja es va pactar al conveni del SISCAT, i en l’àmbit de la infermeria, es reconeix el nivell de grau d’infermeria en la categoria salarial, així com les seves especialitzacions. El sou fix del personal d’infermeria augmentarà en 1.700 euros anuals i el complement específic de professionals, com ara fisioterapeutes, s’homologarà al de la concertada amb 1.700 euros a l’any.

     

    Resum de millores assolides

    Jornada laboral

    • Jornada unificada de 1.642 hores anuals per a tot el personal facultatiu.
    • Jornada de quatre matins i una tarda setmanal per als facultatius d’àmbit hospitalari, distribuïda:
      • Matí de 8h a 15.30 hores
      • Una tarda a la setmana, amb dues opcions;
    1. Fins a les 20 hores, si es fa en cinc dies
    2. Fins a les 21 hores, si es fa un mateix dia la jornada de matí i tarda

    Per als professionals amb més de 3 anys d’antiguitat, la jornada de tarda setmanal no serà obligatòria, sinó voluntària.

    • Creació en un termini de tres mesos d’una comissió de seguiment sobre la conciliació del personal facultatiu.
    • Limitació de la jornada anual màxima a 2.187 hores, equivalents a 48 hores setmanes, sumant jornada ordinària, complementària, mòduls de guàrdia i l’escreix per contingent addicional realitzat fora de la jornada ordinària.

    Guàrdies

    • Regulació de les guàrdies localitzades o de crida, que computarà com a jornada efectiva i es retribuirà com a presencial si es requereix la presència del professional, incrementant la retribució en una hora de treball en concepte desplaçament.
    • Exoneració voluntària de les guàrdies localitzades a partir dels 50 anys de manera progressiva:
      • 1 gener 2024, professionals que compleixin 60 anys
      • 1 gener 2025, professionals que compleixin 55 anys
      • 1 gener 2027, professionals que compleixin 50 anys
    • Blindatge del descans postguàrdia.
    • Establiment d’un màxim obligatori de quatre guàrdies mensuals, una de les quals en dia festiu.

    Carrera professional

    • Reconeixement del tots els anys efectivament treballats al sistema públic de salut per sol·licitar els diferents nivells de carrera professional.
    • Reconeixement automàtic del nivell de carrera professional que acreditin els facultatius provinents del SISCAT.
    • Millora de la puntuació en els factors d´activitat assistencial i formació, així com l’eliminació de topall màxim per poder canviar de nivell.

    Objectius (DPO)

    • DPO pactades i signades durant el primer trimestre de l’any, excloent la inclusió d’objectius a realitzar fora de la jornada de treball.
    • Dret a percebre DPO si se superen els 175 dies anuals de treball a l’ICS per a qualsevol tipus de nomenament i durada contractual.

    Retribucions

    • Equiparació del preu de l’hora de guàrdia al de la sanitat concertada.
    • Millora del complement específic per al personal mèdic d’atenció primària.
    • Nou tram del complement específic per desplaçaments a domicilis, consultoris locals, residències i altres serveis comunitaris.
    • Nou tram del complement específic per als llocs de difícil cobertura d’atenció primària.
    • Nou complement retributiu de continuïtat assistencial.
    • Increment del complement de carrera professional a partir del segon nivell.
    • Pagament de la mitjana de les guàrdies treballades els 12 mesos anteriors en els casos de baixa laboral per accident de treball, malaltia professional, risc durant l’embaràs, permís maternal i paternal i permís per adopció.
    • Nou complement d’exoneració de guàrdies per edat:
      • 2.000€ anuals, si es demana l’exempció als 50 anys
      • 2.500€ anuals, si es demana als 55 anys
      • 3.000€ anuals, si l’exempció es demana a partir dels 60 anys

  • Una cursa per promoure l’educació inclusiva de l’alumnat amb autisme

    Més de 1.000 persones s’han inscrit a la vuitena edició del CorreBlau, una cursa que reivindica l’educació inclusiva per a les persones amb autisme i que té lloc diumenge 19 de novembre a les 10 hores al Parc del Fòrum de Barcelona.

    Es tracta d’una iniciativa solidària els fons de la qual es destinaran a promoure la inclusió als centres educatius a través de formacions a mida, suport i acompanyament a la comunitat de educativa.

    La cursa solidària CorreBlau està plantejada com un esdeveniment inclusiu on tothom hi pugui participar independentment de les seves capacitats. Té un desnivell pràcticament nul i vistes a la costa de Barcelona com a escenari.

    Es pot participar a través de quatre modalitats: cursa de 10 kilòmetres, cursa de 5 kilòmetres, caminada de 5 kilòmetres o Dorsal 0km, que és una aportació simbòlica amb l’objectiu de fomentar la participació i un format inclusiu. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web www.aprenemautisme.org/correblau.

    Segons dades d’Aprenem Autisme, organitzadora de la carrera, en l’actualitat hi ha 69.001 alumnes amb autisme a l’Estat espanyol, una xifra que situa les persones amb autisme com l’alumnat amb necessitats específiques més nombrós, representant el 28,1% del total.

    Més accions a mida, acompanyament i assessorament

    Malgrat aquestes xifres, remarca l’entitat, el suport que rep aquest alumnat a les aules no és suficient per garantir una educació de qualitat. Per això, des de fa vuit anys, Aprenem Autisme organitza el CorreBlau per posar el focus en aquesta problemàtica i plantejar accions concretes.

    En aquest sentit, l’entitat reclama accions a mida dirigides als centres educatius amb la finalitat de millorar l’aprenentatge i l’èxit escolar dels infants i joves amb autisme. També veu essencial que hi hagi suport i acompanyament a l’equip docent i a l’alumnat amb autisme. En tercer lloc, demana més i millor assessorament per a la transformació de centres educatius en l’atenció de l’alumnat amb autisme.

    A la cursa poden assistir persones adultes i infants. Aquests últims poden participar en la modalitat de caminada, sempre acompanyats d’alguna persona adulta. Les inscripcions inclouen una samarreta esportiva que enguany suma tres colors al característic blau de la cursa.

    Amb aquesta nova proposta es vol reivindicar el valor de la neurodiversitat. Tal com explica l’escriptor i activista autista Fabrizio Acanfora, cal “posar en valor i reconèixer les diferències i característiques úniques de cada individu, en un procés que va més enllà de la inclusió, parlem de la coexistència de les diferències”.

  • Els riscos de fer-se un TAC de jove

    Aquesta és la conclusió principal de l’estudi EPI-CT, després d’una anàlisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa». Els resultats, publicats a Nature Medicine, posen de manifest la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica.

    Els beneficis de la tomografia computada (TAC) per obtenir imatges en el tractament de pacients (incloent-hi el diagnòstic, la planificació del tractament i el seguiment de la malaltia) són indiscutibles. Tot i això, l’ús generalitzat d’aquest procediment en les darreres dècades ha suscitat preocupació en la comunitat mèdica i científica pels possibles riscos de càncer associats a l’exposició a radiacions ionitzants, sobretot en pacients joves. «L’exposició associada a la tomografia computada es considera baixa (menys de 100 mGy), però continua essent superior a la d’altres procediments diagnòstics», afirma Elisabeth Cardis, cap del Grup de Radiació d’ISGlobal i coordinadora de l’anàlisi. Estudis previs suggerien un risc més gran de càncer en nenes i nens exposats a TAC, però tenien diverses limitacions metodològiques.

    Per abordar aquestes limitacions, un grup de clínics, epidemiòlegs i dosimetristes de nou països europeus (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia) van conduir EPI-CT, un estudi internacional coordinat pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (AIRC) i finançat en gran manera amb fons europeus. «Dur a terme aquest gran estudi multinacional va ser tot un repte: es van haver d’extreure dades dels registres radiològics de 276 hospitals i vincular-los a registres de població de nou països, tot mantenint la confidencialitat de les dades personals», explica Cardis.

    Una associació dosi-dependent

    A l’estudi hi van participar gairebé un milió de persones que es van sotmetre a almenys un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular per a cada persona la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia, que és on es produeixen les cèl·lules sanguínies. En vincular aquesta informació als registres nacionals de càncer, es va poder identificar els que van desenvolupar un càncer de la sang més tard. El seguiment de les persones es va allargar durant una mitjana de 7,8 anys, encara que per a aquells que es van sotmetre a un TAC en els primers anys de la tecnologia, va ser possible controlar la incidència de càncer durant més de 20 anys després del primer TAC.

    Els resultats de l’anàlisi mostren una clara associació entre les dosis totals de radiació a la medul·la òssia procedents de les tomografies computades i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. Una dosi de 100 mGy incrementa el risc de desenvolupar un càncer de la sang per un factor d’aproximadament 3. D’aquesta manera, una exploració típica avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mGy) augmenta en un 16% el risc de desenvolupar aquestes neoplàsies malignes. «En termes de risc absolut, això significa que, per cada 10.000 joves que se sotmeten a un TAC, podem esperar veure al voltant d’1-2 casos en els dos a 12 anys següents a l’examen», diu la primera autora Magda Bosch de Basea, investigadora d’ISGlobal quan es va realitzar l’estudi.

    Els autors i autores assenyalen que, per tal de millorar les estimacions de risc en el futur, és important assegurar-se que les dosis i els paràmetres tècnics es recullen de forma sistemàtica i adequada a les clíniques en temps real.

    Implicacions per a la salut pública

    Actualment, més d’un milió de nenes i nens europeus se sotmeten cada any a un TAC. Tot i que les dosis de radiació dels TAC han disminuït substancialment durant els darrers anys, els resultats d’aquest estudi subratllen la necessitat de conscienciar la comunitat mèdica i de continuar aplicant mesures estrictes de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica. «El procediment s’ha de justificar adequadament -tenint en compte les possibles alternatives- i optimitzar-se per garantir que les dosis es mantenen tan baixes com sigui possible, alhora que es manté una bona qualitat d’imatge per al diagnòstic», explica Cardis.

  • Cardiopatia congènita: quan al cor falla alguna cosa

    Les cardiopaties congènites són problemes cardíacs al néixer deguts a una formació anòmala o alteració estructural al cor durant l’embaràs i afecta aproximadament a 1 de cada 100 naixements. A Catalunya, neixen cada any uns 600 nadons amb cardiopatia, i actualment més de 40.000 persones viuen amb cardiopaties congènites o sorgides durant la infància o la joventut.

    Hi ha múltiples cardiopaties congènites, algunes de caràcter i evolució i/o tractament lleu amb bon pronòstic i d’altres molt més severes i de pronòstic reservat. En total, hi ha un ventall de més de 300 diagnòstics diferents que requereixen un seguiment mèdic durant tota la vida i, molt sovint, tractament quirúrgic. També hi ha altres cardiopaties que no són degudes a malformacions estructurals del cor, però que poden provocar alteracions en el seu funcionament, i que es poden manifestar durant la infantesa. Dins d’aquest grup de cardiopaties hi ha les arrítmies, les miocardiopaties o les cardiopaties adquirides en la infantesa (afectacions de vàlvules, etc.)

    Tipus de cardiopaties

    • Comunicació interauricular (CIA): Es tracta d’un forat de la membrana que hi ha entre les dues aurícules que fa que es comuniquin entre elles i que, per tant, es barregi la sang oxigenada d’una amb la no oxigenada de l’altra, perdent part d’aquest oxigen.
    • Comunicació interventricular (CIV): Consisteix en un forat a la membrana que separa els dos ventricles que fa que la sang oxigenada es barregi amb la no oxigenada i de nou sigui oxigenada pel pulmó, produint un doble esforç d’aquest que pot ocasionar una hipertensió pulmonar.
    • Estenosi pulmonar: És la constricció de la vàlvula o anell pulmonar, que és l’encarregada de donar pas a la sang que va del cor cap al pulmó. En el cas que existeixi aquesta constricció, el ventricle dret ha de treballar molt més per fer arribar la sang al pulmó i pot ocasionar una dilatació del ventricle que afecti el seu funcionament.
    • Estenosi aòrtica: És la constricció de la vàlvula aòrtica, que és la que permet el pas de la sang oxigenada procedent del pulmó des del ventricle esquerre a la resta del cos a través de l’aorta. Aquesta constricció fa que el ventricle hagi de fer més pressió fent que el múscul del propi cor es faci mes gruixut i perdi força. Si això passa, part de la sang es queda dins del ventricle o torna al pulmó i no arriba a la resta del cos. També podem trobar aquesta causa quan la convicció es troba en la pròpia aorta, en aquest cas estem parlat d’una Coartació de l’aorta.
    • Ductus persistent: El ductus és un vas que, en el fetus, comunica l’aorta amb l’artèria pulmonar. En el moment del naixement, aquest vas es tanca i s’inicia el circuit normal de la sang dins del cor. Si aquest vas no es tanca, tota la sang es comença a barrejar augmentant el flux de sang dins del propi cor i produint una sobrecàrrega del funcionament d’aquest i dels pulmons.
    • Tetralogia de Fallot: Consisteix en la existència d’una comunicació interventricular i una estenosi pulmonar a la vegada. En aquest cas, l’aorta rep molt poca sang oxigenada per enviar a la resta del cos. Aquesta situació provoca una hipertròfia en el ventricle dret i una malformació en la pròpia aorta, d’ aquí que s’anomeni tetralogia (tetra = quatre) donat que acaben produint-se quatre malformacions.
    • Ventricle únic: En aquest cas parlem de la manca d’un ventricle, normalment el dret. El ventricle esquerre es constitueix com a ventricle únic havent de fer les funcions dels dos ventricles i barrejant-se en ell la sang oxigenada i la no oxigenada. Això fa que el treball sigui el doble, produint una sobrecàrrega i que la sang que es reparteix pel cos no tingui el suficient oxigen necessari.
    • Transposició de grans artèries (TGA): Consisteix en un error en la connexió entre els ventricles i les seves respectives artèries. El ventricle dret es connecta amb l’aorta enlloc de connectar-se amb l’artèria pulmonar i el ventricle esquerre es connecta amb l’artèria pulmonar enlloc de connectar-se amb l’aorta. En aquest cas, la sang oxigenada torna al pulmó a oxigenar-se de nou i la sang sense oxigen en lloc d’anar al pulmó es reparteix per tot el cos.
    • Miocardiopaties: Les miocardiopaties fan referència a aquelles afectacions del múscul del cor, el miocardi, i no a les estructures. El bon funcionament del miocardi és bàsic per una bona circulació de la sang i, per tant, el seu mal funcionament pot produir d’altres patologies.
    • Altres tipus de cardiopaties freqüents: Transposició de grans vasos, Atrèsia pulmonar, Atrèsia tricuspídea, Truncus arteriòs.

    El tractament és diferent per a cada persona, en funció de la seva evolució mèdica i d’altres factors, però la majoria d’infants amb cardiopatia congènita (65%) han de ser intervinguts quirúrgicament durant els primers anys de vida per tal de reparar la seva malformació i, en molts casos, requereixen de més d’una intervenció. D’altres seran tractats amb intervencions de tipus hemodinàmic -el que s’anomena cateterismes (25-30%)- i només un 10% no requerirà cap tipus d’intervenció. En qualsevol cas, totes les persones amb cardiopatia congènita han de fer un seguiment mèdic tota la seva vida.

    Batecs solidaris

    Aquest any el Parc d’Atraccions Tibidabo va tornar a acollir l’anomenada «Gran Festa del Cor«, organitzada per l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). Es tracta de 19è any consecutiu que el parc d’oci barcloní col·labora amb aquesta iniciativa; les 2.000 primeres entrades generals o júniors (no bonificades) que es van vendre el passat dissabte van ser solidàries, i 2 € de cada entrada s’entregaran a l’AACIC.

    Els beneficis obtinguts amb la festa es destinaran als projectes que gestionen l’AACIC i la Fundació CorAvant a l’Hospital de Sant Joan de Déu i a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital Sant Joan de Reus, Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l’Hospital Josep Trueta de Girona. Concretament al projecte A cor obert (mitjançant aquest projecte l’equip de professionals de l’AACIC ofereix suport psicosocial als infants i adolescents amb cardiopatia i a les seves famílies en l’àmbit hospitalari i acompanyament abans, durant i després de l’ingrés hospitalari) i al projecte Connecta’t (mitjançant aquest projecte l’equip professional de la Fundació CorAvant ofereix suport psicosocial a joves i persones adultes amb cardiopatia i a les seves famílies en l’àmbit hospitalari i acompanyament abans, durant i després de l’ingrés hospitalari).

  • La Fundació que edita ‘El Diari de la Sanitat’ amplia el seu patronat

    Ana Basanta és periodista i escriptora especialitzada en temes socials. Directora de El Diari de l’Educació i llicenciada en Història (UB) i en Periodisme (URL), ha treballat a l’agència de notícies Europa Press durant 17 anys i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com El Periódico de Catalunya, Ara o la revista infantil Cavall Fort. Ha publicat diversos llibres de ficció i no-ficció. És membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i ha passat diferents estades, per projectes de cooperació, a Palestina, Líban, Colòmbia, Equador, Perú, Nicaragua, El Salvador i Tanzània, dels quals ha escrit diferents articles i informes.

    Javier Bauluz

    Javier Bauluz ha estat el primer periodista espanyol a rebre un Premi Pulitzer de Periodisme (el 1995 pel seu treball a Ruanda), així com, entre molts altres, el Premi García Márquez de Periodisme 2021 per La Ruta Canària. Fundador i director de Periodismo Humano. Ha treballat per a agències internacionals com Associated Press, Reuters, Staff, etc. i publicat a diverses revistes i diaris com The New York Times, El País, Magazine La Vanguardia… Ha cobert les guerres de Centreamèrica de finals dels anys vuitanta, els últims anys de Pinochet al poder, la Primera Intifada palestina, la guerra de Bòsnia, el genocidi de Ruanda i la immigració cap a Espanya i Europa des de 1996, així com reportatges i documentals a Llatinoamèrica, Àfrica i el Pròxim Orient.

    Rius va recordar que Bauluz és un referent del periodisme compromès amb els drets humans i la lluita per la llibertat d’informació. “A més, amb la seva incorporació, reafirmem la nostra voluntat de projecció més enllà de l’àmbit de Catalunya, que forma part dels principis fundacionals i que, tot i les dificultats que hem trobat, hem intentat des del primer dia”, explica Rius.

    Eva Domínguez

    Eva Domínguez és experta en periodisme immersiu. Periodista (UAB), Màster en Interactive Telecommunications (NYU) i doctora en Comunicació (URL), en la seva carrera ha combinat l’experiència professional amb la investigació de les noves formes de narrar digitals. Ha treballat per mitjans de comunicació (Diari de Barcelona, El Periòdic de Catalunya i La Vanguardia) i altres posant en marxa projectes interactius Posteriorment, va fundar i dirigir Minushu, una start-up dedicada a crear experiències narratives amb tecnologies immersives com la realitat augmentada i la realitat virtual.

    Amanda Rodríguez Urrutia

    Amanda Rodríguez Urrutia (Barcelona, 1978) és metgessa, doctorada en psiquiatria, investigadora i professora associada de la UAB. Adjunta del servei de Salut Mental a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ha investigat la influència de l’eix cervell-intestí en la depressió i l’ansietat i en les relacions entre el sistema nerviós central i l’autònom. Ha publicat el llibre Siente lo que comes (Editorial Diana, 2022).

    La incorporació de la doctora Amanda Rodríguez Urrutia, va explicar Rius, “ens reforça el vincle amb la comunitat sanitària i ens permet posar l’accent en la salut mental, un dels grans reptes actuals de la societat. També reafirma els valors fundacionals, en el sentit de tenir un patronat format per periodistes, però també per persones procedents de les comunitats a les quals ens dirigim. Creiem que és una garantia per evitar el risc de desconnexió respecte al deure de servei públic que tenim els mitjans de comunicació».

    El Patronat està format, a més de per les quatre persones que s’acaben d’incorporar, per: Xavier Atance, Magda Bandera, JJ Caballero Gil, Andreu Claret, Ignacio Escolar, Emili Ferré, Joao França, Mariano Guindal, Andeu Missé, Jordi Mumbrú, Juan León, Josep Carles Rius, Maravillas Rojo, José Sanclemente, Lali Sandiumenge, Víctor Saura, Gemma Sendra, Marina Subirats, Aina Tarabini, Rut Vilar, Jaume Vilarrasa i Cesca Zapater.

  • Malestars a les aules: Àgora dels impossibles i possibles en l’educació avui

    Malestars a les aules: Àgora dels impossibles i possibles en l’educació avui

    Presentem l’Àgora de Debat organitzada per l’Associació Catalana de Professionals en Salut Mental-AEN, la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), entitats de professionals de la salut mental i de l’atenció primària interessades a promoure una atenció sanitària de qualitat i amb voluntat de servei a la ciutadania.

    Fruït de l’interès en allò que passa a les escoles i instituts i que forma part de la vida dels infants i adolescents, volem generar un espai compartit de diàleg entre les diferents veus i maneres d’entendre els reptes i dificultats que travessa avui la institució educativa i els seus protagonistes, dins del marc cultural actual i sota els efectes de l’època.

    En concret volem parlar de les dificultats amb què es poden trobar els nois i les noies en la seva relació amb els altres, en relació amb el saber, amb les normes o amb el saber fer amb el propi cos. Diferents formes de malestars que poden expressar-se, també, dins el marc escolar.

    Volem defugir cientismes i classificacions diagnòstiques, massa emprats sovint per parlar d’allò que encara està per construir i regular en els infants, però sense deixar d’analitzar fenòmens que sorgeixen en la infància i, sobretot, en l’adolescència actual. Bullying, cutting, agressivitat i violència, desemparaments, labilitat emocional, desmotivació en els aprenentatges, absentisme, urgències, crisis…

    També volem abordar els impassos i dificultats dels i les docents a l’hora d’exercir les seves funcions de transmissió cultural i formació, dins d’un context socialitzador i de convivència com és l’escola. Per dur a terme el seu encàrrec, caldrà que comptin amb una comunitat educativa àmplia, amb el suport de les famílies, de l’administració i dels serveis de salut i benestar i família, fent-los corresponsables en el procés.

    La trobada Àgora comptarà amb les pròpies vivències dels agents principals, però no únics, del que sempre ha estat la institució educativa; la mestra i l’aprenent, el docent i l’alumna, i compartirem amb ells els dubtes, impassos i dificultats que sovint s’expressen en formes de malestar.

     

    https://www.fccsm.net/wp-content/uploads/2023/09/cartell-agora-programa-v4.jpg