Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Barcelona i el CatSalut pacten la ubicació definitiva de quatre CAP i la construcció d’un de nou

    L’Ajuntament de Barcelona i el Servei Català de la Salut van arribar el passat dilluns a diferents acords que suposaran la nova ubicació de quatre centres d’atenció primària de la ciutat i la creació d’un de nou. L’Ajuntament cedirà terrenys municipals per a fer-ho possible, mentre que el govern invertirà 35 milions d’euros. Es preveu que els nous centres estiguin enllestits entre el 2024 i 2025.

    La pandèmia ha obligat als centres d’atenció primària a adaptar-se a una nova manera de treballar amb dobles circuits Covid i no Covid, més ventilació i espai per mantenir les distàncies. La majoria dels centres que canviaran d’ubicació no complien aquestes característiques o s’han quedat petits. En el cas de les 3 àrees bàsiques de Salut de l’AIS Barcelona Dreta, la pressió assistencial l’està assumint un sol centre, el CAP Maragall, i per aquest motiu es crearà un nou centre que assumirà la població del barri del Congrés – Indians.

    La regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, va destacar que «disposar d’espais definitius és clau per potenciar l’atenció primària a la ciutat». En aquest sentit, també explicava que durant el 2021 l’Ajuntament seguiria treballant per poder tancar i garantir les ubicacions de més nous CAP previstos a Horta i Ciutat Vella.

    Per la seva banda, el Director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella va remarcar la importància d’aquests acords, necessaris tant pels professionals sanitaris, com pels usuaris. Comella va explicar que les millores de l’atenció primària a Barcelona són a curt i a llarg termini. «De moment hem instal·lat mòduls de suport per poder esponjar la tasca dels centres, són equipaments provisionals, però seran de gran ajuda i a llarg termini tindrem els nous edificis, més espaiosos i amb més capacitat assistencial».

    Alguns centres d’atenció primària, amb el suport dels usuaris dels CAP, havien aixecat protestes veïnals durant els darrers mesos a causa de la manca d’espai i les instal·lacions deficitàries dels ambulatoris.

    CAP Besòs

    La nova ubicació del CAP Besòs comportarà una transformació del centre, que doblarà el seu espai, passant de 1.500 m² a 3.000 m². L’Ajuntament de Barcelona cedirà al Servei Català de la Salut una part del nou edifici per a equipaments que es construirà al solar que s’alliberarà amb l’enderroc de l’antic cinema Pere IV, just al costat del CAP. El centre sanitari ocuparà les tres plantes superiors del nou equipament i connectarà amb el CAP a través d’una passera. El canvi també preveu obres de millora i modernització de l’espai on és ara.

    Mentre es fan els treballs de construcció del nou CAP, el Servei Català de la Salut ha previst ubicar un mòdul de suport a l’atenció primària just al costat, la qual cosa permetrà fer PCR i proves fora dels centres que esponjaran els serveis i garantiran la seguretat de professionals i ciutadans durant la pandèmia. Es preveu que la nova estructura entri en funcionament el gener.

    CAP Fort Pienc

    La nova ubicació del CAP Fort Pienc serà al solar de la cruïlla dels carrers Nàpols i Gran Via. La nova ubicació del CAP Fort Pienc ocuparà la planta baixa i la planta primera de l’immoble, d’uns 2.700 m².

    Aquesta Àrea Bàsica de Salut disposava fins fa poc de dos centres d’atenció primària, el CAP Carles I i el CAP Passeig de Sant Joan. Amb la pandèmia el CAP Carles I va haver de tancar perquè no tenia cap consulta amb ventilació natural, i per aquesta raó el CAP Passeig de Sant Joan va passar a assumir tota l’assistència del barri. Els professionals dels CAP i els usuaris del barri fa temps que denuncien la manca d’espais i la situació precària del centre.

    De moment, el Servei Català de la Salut instal·larà un nou equipament provisional per poder esponjar la tasca que està assumint el centre. Aquest nou equipament, situat al carrer Alí Bei, constarà de 8 consultes i estarà en funcionament previsiblement al febrer.

    CAP Gòtic

    La ubicació definitiva del nou CAP serà a l’edifici municipal situat al carrer Pi i Sunyer, previ acord sobre la ubicació i trasllat dels serveis municipals que actualment es troben en aquest emplaçament. El nou CAP tindrà aproximadament uns 2.500 m² i recuperarà tota la cartera de serveis. Mentrestant, s’instal·laran uns mòduls de suport a la plaça Joaquim Xirau, els quals constaran de 9 consultes que estaran en funcionament el mes que ve.

    CAP Raval Nord

    El CAP del Raval Nord s’ubicarà finalment a l’antiga capella de la Casa de la Misericòrdia. En aquests moments el projecte està en fase de concurs i les obres, en principi, podrien començar al llarg de l’any que ve o principis del 2022. Mentre no es construeixi el nou CAP, el CatSalut té previst instal·lar un mòdul de suport molt a prop del centre, que tindrà uns 2.500 m².

    Nou CAP Congrés – Indians

    L’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Cat Salut preveu també la construcció d’un nou CAP al barri del Congrés – Indians, que s’ubicarà en un solar a la cruïlla entre els carrers Cardenal Tedeschini i el carrer Pardo. L’Ajuntament de Barcelona cedirà aquest solar, fins ara d’ús cultural, al Servei Català de la Salut.

    Fins ara el CAP Maragall assumeix la població de tota l’àrea bàsica, tant el barri del Congrés – Indians, Camp de l’Arpa i els Encants, donant assistència a unes 80.000 persones. La construcció del nou CAP permetrà descongestionar el CAP Maragal i millorar la tasca assistencial.

  • Un llibre recull el testimoni d’infermeres tarragonines a primera línia contra la Covid

    “Malgrat la greu crisi sanitària, les infermeres ens hem compromès per treballar amb qualitat tècnica i calidesa humana”. Aquesta és una de les idees que transmeten les infermeres que han participat en el llibre Les infermeres parlen, en plena etapa del Covid, editat pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA).

    El llibre recull les vivències personals, sentiments i preocupacions de 17 infermeres de Tarragona i les Terres de l’Ebre mentre treballaven per combatre la primera onada de la pandèmia de la Covid-19.

    Per a l’elaboració del llibre la periodista Ester Duran va entrevistar a infermeres docents, gestores i assistencials de diferents àmbits: salut mental, llevadores, atenció primària i residències. També hi ha una entrevista a una estudiant de quart d’Infermeria que es va incorporar a treballar abans de finalitzar els estudis i a dues infermeres que han estat a l’altra banda: cuidant dels seus familiars contagiats i lluitant contra la Covid-19 en primera persona.

    La presidenta de Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona, Lluïsa Brull, assegura que «el llibre té un gran valor perquè es converteix en el testimoni  de com van ser aquells primers mesos de la pandèmia a través de la veu d’infermeres que van treballar per garantir l’atenció, cura i acompanyament de la població, en un dels pitjors moments que ens ha tocat viure com a país».

    Brull remarca que «la crisi sanitària ha deixat una impremta enorme sobre les professionals que van estar, i que segueixen, a primera línia lluitant contra la Covid-19». En aquest sentit, destaca que era necessari «recollir alguns testimonis d’aquestes infermeres i conèixer la seva situació, les seves preocupacions i sentiments i, al mateix temps, copsar les seves necessitats”.

    Les infermeres exposen al llibre els canvis constants que han hagut de viure, com la incorporació de la telemedicina, la separació de zones netes i brutes en hospitals i CAP o la conversió de llits convencionals en llits d’UCI. També destaquen com les infermeres han mantingut la seva vocació per cuidar de les persones, amb qualitat tècnica i calidesa humana.

    Les entrevistades es reivindiquen com a «pilars fonamental del sistema de salut», alhora que posen sobre la taula problemes estructurals greus que cal solucionar: les pobres ràtios d’infermeres, la inestabilitat contractual o la falta de participació en les taules de decisió».

    Llibre compta a la portada amb la il·lustració de l’artista ebrenc Ignasi Blanch, mentre que les fotografies han anat a càrrec del foto periodista tortosí Santi Martorell.

  • L’Agència Europea del Medicament aprova la vacuna de Pfizer contra la Covid-19

    La Unió Europea ha validat la primera de les vacunes contra la Covid-19, una de les grans esperances en la gestió de la pandèmia que va començar el març d’aquest mateix 2020. A través de l’organisme competent, l’Agència Europea del Medicament (AEM), els vint-i-set estats disposen ja de llum verda per començar a vacunar la seva població a partir del diumenge 27.

    L’AEM ha aprovat una «autorització de comercialització condicional» en persones a partir de setze anys. L’avaluació, ha explicat la directora executiva de l’EMA Emer Cooke, «es basa en la força de l’evidència científica sobre la seguretat, la qualitat i l’eficàcia de la vacuna i res més». Segons Cooke, «l’evidència demostra de manera convincent que els beneficis són superiors als riscos de la vacuna».

    El primer vaccí estudiat i validat per l’AEM ha estat el que produeixen la farmacèutica estatunidenca Pfizer i la biotecnològica alemanya BioNTech. El preparat va mostrar una efectivitat del 90% obtinguda una setmana després de rebre la segona de les dosis, que s’injecta quatre setmanes després de la primera. Dies més tard, Pfizer va matisar que, en ampliar la mostra, l’efectivitat va augmentar al 95%.

    La farmacèutica va publicar els resultats de la tercera i darrera fase d’assajos a mitjan mes de novembre, quan va presentar les seves dades als diferents organismes reguladors per obtenir-ne la validació. Des de llavors alguns estats ja havien donat el vistiplau al vaccí, que s’ha convertit en el més estès arreu del món occidental. Després del Regne Unit, que va ser el primer a aprovar-la, han fet el mateix els Estats Units, el Canadà o Suïssa.

    En plena tercera onada, la data que preveia l’AEM per pronunciar-se sobre la vacuna de Pfizer i BioNTech quedava lluny, i la pressió d’alguns dels estats de la Unió Europea va fer que s’avancés set dies. «Després de rebre dades addicionals sol·licitades a l’empresa, s’ha programat una reunió excepcional per al 21 de desembre», va explicar en un comunicat l’AEM.

    De la mateixa manera, l’Agència Europea del Medicament s’havia de pronunciar sobre el vaccí de Moderna, amb una efectivitat del 94,5%, el 12 de gener i finalment ha avançat la deliberació al dia 6.

    Espanya vacunarà el primer dia

    La vacuna de Pfizer i BioNTech, anomenada BNT162b2, presenta una dificultat notable en termes de distribució, donat que s’ha de mantenir a temperatures molt baixes de fins a 80 graus negatius. Per aquest motiu, els experts de la matèria reconeixen que aquest no serà el vaccí que s’aplicarà als països amb menys recursos, sinó que es restringirà al primer món.

    La Unió Europea s’afegirà als estats que ja l’han validat i l’estan injectant a partir del mateix diumenge 27. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que les dates d’inici als vint-i-set estats que conformen la UE serien entre el 27 i el 29 de desembre.

    En concret, l’Estat espanyol ha manifestat la voluntat d’iniciar tan aviat com sigui possible, raó per la qual s’espera que el diumenge 27 ja s’apliquin alguns vaccins sobre la població espanyola. El protocol del ministeri de Sanitat, actualitzat divendres, estableix que durant la primera etapa de dosis limitades els grups que les rebran seran els residents i personal de residències per a gent gran i d’atenció a grans dependents, el personal sanitari i sociosanitari i persones amb gran dependència no institucionalitzades.

    Pel que fa a Catalunya, la consellera de Salut Alba Vergés va anunciar que confiava a tenir 900.000 vaccins per immunitzar unes 450.000 persones durant el primer trimestre de l’any 2021. Per aconseguir-ho, Salut ja compta amb gairebé un miler d’infermeres que van respondre a la crida per a la campanya de vacunació extraordinària.

  • Metges de Catalunya demana disminuir l’activitat quirúrgica per evitar el col·lapse del personal mèdic

    Metges de Catalunya reclama al Servei Català de la Salut (CatSalut) que ordeni “immediatament” la disminució de l’activitat quirúrgica programada no urgent als grans hospitals públics catalans, que es manté al voltant del 95% respecte al 2019, per evitar que el personal mèdic col·lapsi, davant l’amenaça de la tercera onada de la Covid-19 i l’increment «més que previsible» de pacients amb coronavirus.

    En un comunitat, el sindicat mèdic adverteix que les plantilles, «ja molt escasses», estan sotmeses a un “estrès físic i emocional extrem i ininterromput des de fa nou mesos, difícil de suportar des d’un punt de vista humà”. Per aquest motiu, demana que es redueixin els plans quirúrgics programats, per tal d’“alliberar el personal facultatiu d’un sobreesforç descomunal injustificat en època pandèmica”.

    Per a Metges de Catalunya, «no té sentit mantenir l’activitat quirúrgica de processos lleus que necessiten ingrés postoperatori, quan els centres estan fent mans i mànigues per alliberar llits i reforçar les àrees Covid amb personal provinent d’altres unitats”.

    A mode d’exemple, l’organització cita la cirurgia cardíaca no urgent ni d’emergència que estan fent els hospitals Vall d’Hebron (Barcelona), Bellvitge (Hospitalet de Llobregat), Josep Trueta (Girona) i Germans Trias i Pujol (Badalona), on s’està intervenint el mateix nombre de pacients –sovint asimptomàtics– que en la fase prepandèmica, tot i que aquests malalts requereixen d’una estada habitual de 24 o 48 hores a la unitat de cures intensives (UCI), sempre que l’evolució sigui favorable.

    El passat 24 d’octubre el CatSalut informava que durant el tercer trimestre d’aquest any els hospitals catalans havien aconseguit realitzar el 95% de l’activitat quirúrgica que es feia el 2019. Per exemplificar-ho, detallava que, en aquest període, s’havia fet el 106% de la cirurgia cardíaca respecte al mateix cicle de l’any anterior i que l’activitat sobre els processos quirúrgics garantits (cataractes, pròtesi de genoll i maluc), tot i caure de forma molt important, havien recuperat l’activitat habitual, situant-se a nivells iguals que el 2019.

  • Salut instal·larà mòduls de suport per a l’activitat Covid en 114 centres d’atenció primària de Catalunya

    El Departament de Salut instal·larà mòduls de suport al costat de 144 centres d’atenció primària (CAP) de tot Catalunya perquè puguin desenvolupar l’activitat Covid i no Covid en espais diferenciats. Aquestes construccions, de caràcter temporal, s’ubicaran al costat dels centres i seran gestionats pels mateixos CAP, que seran els que en decidiran l’ús concret. La previsió és que comencin a entrar en funcionament a partir del mes de gener.

    La voluntat d’aquesta mesura és traslladar a aquests espais annexos l’activitat relacionada amb el coronavirus –proves PCR, tests ràpids, identificació de contactes, exploracions, etc.– per garantir els dobles circuits, Covid i no Covid, i per tal d’assegurar una major seguretat de professionals i ciutadans dins els centres.

    Aquestes infraestructures estan pensades sobretot per als centres que tenen dificultats d’espai per mantenir un circuit separat entre l’atenció dels pacients amb sospita de Covid-19 i els que hi van per altres motius.

    El desplegament d’aquests mòduls s’emmarca en el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària, que compta amb una inversió global de gairebé 300 milions d’euros fins al 2022 i busca millorar l’accessibilitat i els processos, així com augmentar la resolució i atendre bé la cronicitat.

    En aquest enllaç es pot consultar la distribució dels mòduls de suport per regió sanitària

  • Cada any es diagnostiquen 2.000 casos nous d’esclerosi múltiple a Espanya

    Avui, 18 de desembre, es commemora el Dia Nacional de l’Esclerosi múltiple, una malaltia que afecta a més de 50.000 a l’estat espanyol i de la qual se’n detecten al voltant de 2.000 casos nous cada any, segons dades de la Sociedad Española de Neurología (SEN). Es tracta d’una malaltia neurològica crònica i degenerativa, caracteritzada perquè el sistema immunitari ataca erròniament a la mielina (la capa que recobreix les fibres nervioses) produint lesions en el sistema nerviós central. Els primers símptomes solen començar a manifestar-se quan els pacients, fonamentalment dones, ronden entre els 20 i els 30 anys.

    «Els símptomes de l’esclerosi múltiple són molt variables, ja que depenen enormement de la zona que s’hagi vist afectada. En tot cas, formigueig, adormiment o debilitat d’alguna part del cos, pèrdua d’agudesa visual, inestabilitat, dolor, fatiga o rigidesa muscular, solen ser els símptomes més habituals en aquests pacients», explica el Dr. Miguel Ángel Llaneza, Coordinador del grup d’Estudi de Malalties Desmielinizants de la Sociedad Española de Neurología.

    A més, segons explica el doctor, en aproximadament el 75% dels casos la malaltia es caracteritza per l’aparició recurrent de brots que poden provocar símptomes nous o agreujar els que ja tenia el pacient. Amb el pas el temps, i especialment en el cas que no s’iniciï un tractament, aquests brots intermitents poden tornar-se progressius, encara que també hi ha un petit percentatge de casos en què la malaltia es manifesta com a progressiva des del començament.

    Comorbiditats psiquiàtriques i deteriorament cognitiu

    Atès el caràcter crònic d’aquesta malaltia, és freqüent que els pacients amb esclerosi múltiple desenvolupin altres comorbiditats, sent les més comunes els trastorns d’ansietat (un 22%) i la depressió (24%). A més, segons un estudi de la Sociedad Española de Neurología (SEN) realitzat a Catalunya entre més de 5.500 pacients, les persones amb esclerosi múltiple no només tenen més risc de desenvolupar comorbiditats psiquiàtriques, sinó també altres malalties com ictus o epilèpsia. Aquestes malalties poden retardar el diagnòstic de la pròpia esclerosi múltiple, incrementar la taxa de brots i augmentar la discapacitat que desenvolupen els malalts.

    A més, aproximadament el 50% dels pacients amb esclerosi múltiple desenvolupen deteriorament cognitiu. Un altre estudi recent de la SEN assenyala que els pacients amb esclerosi múltiple presenten deteriorament cognitiu després dels 5 primers anys d’evolució de la malaltia, i que aquest afecta primer a la memòria, i posteriorment, a l’atenció i la velocitat de processament de la informació.

    Malgrat que normalment els primers símptomes es manifesten entre els 20 o 30 anys, també hi ha casos d’esclerosi múltiple pediàtrica (un 5% dels pacients la manifesten abans dels 18 anys) o d’esclerosi múltiple de començament tardà, posterior als 50 anys, que és encara menys freqüent. En tot cas, i segons diversos estudis epidemiològics realitzats en diferents països, la incidència i la prevalença de l’esclerosi múltiple està incrementant en els darrers anys.

    Esclerosi múltiple i Covid-19

    L’esclerosi múltiple és una malaltia que afecta el sistema immune i els tractaments per tractar aquesta malaltia són immunomoduladors i immunosupressors, fet que va generar incertesa a l’inici de la pandèmia respecte com afectaria als pacients la Covid-19. «A l’inici de la pandèmia Covid-19 no sabíem si hauríem de suspendre o retardar alguns dels tractaments perquè, al menys teòricament, l’estat d’immunosupressió podria considerar-se un factor que incrementaria el risc d’infecció pel SARS-CoV-2 i de desenvolupament de complicacions un cop produïda la infecció», apunta el Dr. Miguel Ángel Llaneza.

    Afortunadament, però, segons els últims estudis de la SEN, els pacients amb esclerosi múltiple, havent seguit la gran majoria els tractaments habituals, han presentat una incidència i evolució d’infecció Covid-19 similar als de la població general.

    Tot això, segons dos estudis realitzats per la SEN, un amb pacients d’Andalusia i l’altre amb pacients de Galícia, la Covid-19 sí que ha afectat la qualitat de vida dels pacients d’aquesta malaltia degenerativa. Segons aquests estudis, un 46,5% dels pacients amb esclerosi múltiple afirma que la pandèmia ha generat un deteriorament en la seva qualitat de vida i un 24% i 19%, respectivament, han vist empitjorat el seu estat d’ànim i la fatiga.

    A més, un 68% van notificar canvis en la seva dieta i un 62% en l’activitat física diària i, del total de pacients amb hàbits tòxics previs, gairebé un 16% va augmentar la seva freqüència de consum durant l’estat d’alarma. A banda d’això, gairebé un 31% va deixar de realitzar alguns dels controls analítics que tenia programats o d’acudir a consultes mèdiques.

  • Veient la llum a la sortida del túnel, però amb prudència i amb necessitat del màxim rigor col·lectiu

    En les últimes setmanes tots hem vist les bones notícies que diverses vacunes dirigides al SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, han demostrat una gran eficàcia en prevenir el desenvolupament de la malaltia. El fet que siguin diverses vacunes que han demostrat aquest benefici clar i que el nombre de persones que han participat en aquests assaigs clínics sigui molt gran encara ens dóna una major informació sobre la seva seguretat i la confiança que tenim en elles.

    Per altra banda hem vist en aquesta segona onada de la pandèmia que les mesures de distanciament físic i l’ús continuat de la mascareta fora de l’àmbit estrictament unifamiliar (bombolla) són imprescindibles per evitar la disseminació de la infecció. També hem vist que la millora en el coneixement de com tractar de forma eficaç les persones que malauradament acaben patint la malaltia ha millorat significativament la mortalitat deguda al virus. Així i tot, el nombre de persones que desenvolupen la malaltia continua sent molt elevat, així com el nombre de malalts que desenvolupen seqüeles després de superar la infecció, i d’aquests encara no sabem com evolucionaran a mitjà i a llarg termini. Respecte al nombre de morts només relacionat amb la Covid-19, a vegades el fet de sentir aquests cruels números ens fan perdre la perspectiva, però en el decurs d’aquesta segona onada, i ja no en parlem de la primera, és com si cada dia a l’Estat Espanyol s’estavellés un avió tipus Airbus 320 (els dies millors) o un Boeing 747 (els dies pitjors). Si sentíssim cada dia una notícia com aquesta, segur que ens esfereiria molt més.

    Poc s’ha parlat dels danys sanitaris col·laterals a la Covid-19, relacionats amb les altres malalties que normalment la població té i que degut als efectes sobretot de la primera onada i en menor mesura de la segona, o bé no s’han diagnosticat o bé s´han diagnosticat tard per l’impacte que una emergència sanitària i humanitària com la Covid-19 ha fet en el nostre sistema sanitari. Algunes xifres ens haurien de fer pensar. En el que portem d’any, i respecte al mateix període de l’any passat, hem diagnosticat un 15% menys de malalts amb càncer i hem atès un 40% menys de primeres visites de malalties mentals. Altres exemples que ens han de fer reflexionar són la gravetat d’infarts cardíacs i ictus que hem vist en aquests mesos i que feia anys que no veiem. Moltes són les causes d’aquesta realitat, i sense voler entrar en cap mena de debat, podem incloure la por dels malalts a anar als centres d’assistència primària i als hospitals, la negació o infravaloració dels símptomes, però també al fet que la pràctica totalitat del sistema sanitari es dediqués a atendre una única malaltia per superar el millor possible la primera onada de la pandèmia.

    En la segona onada es va intentar preservar al màxim les altres activitats sanitàries no relacionades amb la pandèmia. El nostre sistema sanitari, com els de la majoria de països del nostre entorn i similar grau de desenvolupament, és molt bo i eficient especialment si considerem el baix percentatge que l’hi dediquem del PIB. Però aquests sistemes sanitaris estan sempre bastant tensionats i en algunes ocasions al límit, a causa de múltiples causes que entre d’altres inclouen l’augment demogràfic, l’envelliment de la població, la pluripatologia, i la limitació de recursos. Aquest és un debat polític i social que haurem de tenir quan s’acabi la pandèmia de la Covid-19 per definir les prioritats que la societat vol.

    Ara tenim un repte davant nostre extremadament important. Com podem afrontar la tercera onada amb la màxima seguretat sanitària per a la nostra societat? Ens enfrontem a una tercera onada amb la ciutadania cansada per tot l’esforç de la limitació de la mobilitat i socialització fet fins ara, amb unes pèrdues econòmiques i una situació de crisi que no es recorda des del final de les guerres europees del segle passat i que afecta moltíssimes famílies. Així mateix, els professionals dels àmbits sanitaris i socials estan molt fatigats. Per aquests motius, entre altres, ens hem de prendre molt seriosament les recomanacions epidemiològiques i sanitàries que siguin més apropiades perquè l’impacte de la tercera onada sigui el menor possible tant en malalts afectats de Covid-19 com en els que tenen altres malalties i que precisen un diagnòstic, tractament i seguiment adequats. Una nova situació d’emergència sanitària, com va passar a la primera onada, produiria una pèrdua de salut a la societat que ens costaria molts anys tornar a recuperar, tal com la prestigiosa revista The Lancet ha mencionat. El programa de vacunacions serà fonamental, i des d’aquí encoratgem a la població a vacunar-se tal com ho indiquin les autoritats sanitàries per aconseguir com abans millor la immunitat comunitària. Però fins llavors haurem de continuar fent aquestes mesures pensant en el bé comú.

    Que ens trobem a la sortida del túnel en els aspectes de salut de la nostra població dependrà en una gran part de com afrontem els mesos que ens queden amb esperit de sacrifici per aconseguir que es compleixin les mesures de protecció i distanciament físic, la responsabilitat social i la vacunació adequada. El nombre d’avions que s’estavellaran en els pròxims mesos dependrà del que fem en les pròximes setmanes i en les festes de Nadal. De tots nosaltres depèn i serà la nostra responsabilitat.

    Els signants d’aquest article són:

    • Joan Albanell Mestres
    • José Alvarez Sabin
    • Manel Armengol Carrasco
    • Josep Basora Gallisa
    • Merce Beltran Vilagrasa
    • Joan Bladé Creixenti
    • Rafael Blesa Gonzàlez
    • Mercè Boada Rovira
    • Francesc Bosch Albareda
    • Jordi Bruix Tudó
    • Elies Campo Güerri
    • Joan Carles Galceran
    • Elena Carreras Moratonas
    • Maria-Josep Carreras Soler
    • Joan Comella Carnice
    • Eloy Espin Basany
    • Enriqueta Felip Font
    • Ignacio Ferreira González
    • Joan Genescà Ferrer
    • Jordi Giralt López de Sagredo
    • Maria Queralt Gorgas Torner
    • Isabel Illa Sendra
    • M. Antònia Mangues Bafalluy
    • Josep Maria Llovet Bayer
    • Sara Marsal Barril
    • Carlos Molina Cateriano
    • Meritxell Mollà Armadà
    • Xavier Montalban Gairín
    • Lucas Moreno Martin-Retortillo
    • Miguel Pera Román
    • Victor Pérez Sola
    • Patricia Pozo Rosich
    • Aleix Prat Aparicio
    • Josep Antoni Ramos-Quiroga
    • Maria Reig Monzón
    • Jordi Sierra Gil
    • Rafael Simo Canonge
    • Marta Sitges Carreño
    • Josep Tabernero Caturla
    • Álvaro Urbano-Ispizua
    • Eduard Vieta Pascual

  • El teu suport té retorn: fas possible El Diari de la Sanitat i desgraves la teva ajuda l’any 2021

    La Fundació Periodisme Plural és l’única entitat sense ànim de lucre de Catalunya que té com a objectiu l’exercici del periodisme. Ha estat declarada d’interès social perquè el periodisme independent, lliure i crític representa un dret essencial de la ciutadania. Entenem la sanitat, l’educació, el treball i l’habitatge com a drets fonamentals; la solidaritat com a justícia social, i la regeneració com a exigència democràtica.

    Volem ser una plaça pública on s’escoltin les veus que sorgeixen de la societat, amb la voluntat de recuperar, junts, els projectes col·lectius de progrés. Aquests valors inspiren la línia editorial de El Diari de la Sanitat i demanem el suport dels nostres lectors que, de ben segur, els comparteixen. Tenim un model de subscripcions i de donacions que podeu veure aquí. En aquesta ocasió volem recordar-vos que les vostres donacions, per petites que siguin, són molt grans per nosaltres. A més, com a entitat sense ànim de lucre que som, la vostra aportació realitzada abans de final d’any us servirà per desgravar el 2021 fins a un 75% de la quantitat aportada.

    Per exemple, si feu una donació de 50 euros, el retorn que tindreu en forma de desgravació és de 38 euros. És a dir, el cost que té per vosaltres és de 12 euros, mentre que per nosaltres l’ajuda es triplica. Un altre exemple: una aportació de 150 euros, us representa 37,5 euros gràcies a l’estatus fiscal de les entitats sense ànim de lucre d’interès social. Aquí podeu veure la taula corresponen a cada quantitat.

    A més de El Diari de la Sanitat, la Fundació Periodisme Plural ha creat mitjans com El Diari de l’Educació, Catalunya Plural, El Diari del Treball, El Diario de la Educación o la RevistaXQ. La comunitat sanitària, la comunitat educativa, les entitats i les persones que defensen drets fonamentals han trobat en els nostres diaris informació i opinió de qualitat. I, especialment, una àgora on poder compartir idees, reflexions i propostes que milloren la seva tasca.

    La pandèmia i totes les conseqüències que se’n deriven donen, més que mai, sentit al projecte que la Fundació Periodisme Plural va posar en marxa l’any 2012. Des del primer dia vam centrar la nostra atenció en la importància la sanitat pública, l’educació inclusiva i la dignitat en el treball. La Fundació Periodisme Plural ja apostava des dels seus inicis per aquests valors, pels drets essencials, abans de la pandèmia. No ens ha agafat a contrapeu. Però la vostra ajuda ens és imprescindible.

    Tots els diaris que hem creat parteixen de la convicció que el periodisme també és un servei a la societat, i que té la responsabilitat cívica de contribuir a la defensa dels drets essencials. Començant pel dret universal a una assistència sanitària de qualitat. En aquests moments, tots els mitjans de comunicació afronten la paradoxa de tenir millores en l’audiència i, al mateix temps, situacions econòmiques molt fràgils. Nosaltres no som una excepció, però tenim més sentit que mai. Per això demanem el vostre suport.

  • 900 infermeres responen a la crida de Salut per a la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya

    Al voltant de 900 infermeres han respòs a la crida del Departament de Salut per buscar professionals que vulguin formar part dels equips que vacunaran contra la Covid-19 a Catalunya. Així ho va explicar ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, en roda de premsa, que el passat dilluns va explicar que es necessitàven 500 infermeres per formar 25 equips per vacunar 500.000 persones durant el primer trimestre del 2021.

    La consellera va argumentar que els primers mesos de l’any són de «molta activitat» i per això s’ha apostat perquè el personal que es presenti ho faci de forma voluntària compaginant la campanya de vacunació amb la seva feina habitual. «Agraïment immens. Una altra vegada els professionals sanitaris responen», va expressar la consellera davant el gran nombre de persones que han respòs a la crida del Departament. 

    Des del sindicat Infermeres de Catalunya s’han mostrat satisfetes amb la proposta de salut de contractar professionals. «Estem satisfetes que la primera mesura per poder realitzar la vacunació a la població sigui la de contractar infermeres, ja que aquesta tasca no és assumible per part de les professionals que actualment estan treballant en l’atenció primària a causa de la gran sobrecàrrega de treball que tenen», indiquen en un comunitat.

    Tanmateix, s’han mostrat escèptiques respecte la compensió i els contractes, dels quals encara no se saben detalls. «No tenim gaire bona experiència amb aquest tipus de crides. Després de respondre i treballar durament en plena pandèmia, les infermeres no han estat degudament compensades», han afirmat.

    Per això, reclamen que en el cas de noves contractacions hi hagi unes «condicions dignes» per als nous professionals i que «es compensi econòmicament i professionalment, reconeixent el sobreesforç realitzat per aquestes professionals».

  • Més de 51.000 sol·licitants de dependència han mort a l’Estat el 2020 sense cobrar l’ajut

    Morts en el “laberint de la burocràcia”. Així defineix l’Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales la situació en què han perdut la vida 51.540 persones a l’Estat espanyol; esperant a rebre les ajudes a la dependència enguany. Les dades, actualitzades a finals de novembre, revelen que cada nou minuts mor a l’Estat una persona que estava esperant a cobrar l’ajut.

    En els onze mesos complerts l’any 2020, 31.976 persones que tenien el dret reconegut a rebre la prestació han mort a l’Estat sense cobrar-la. A aquesta xifra se li sumen 19.564 persones amb l’expedient pendent de valoració. La suma, que demostra la saturació del sistema i la poca agilitat que juga en contra d’unes persones sovint en edats molt avançades, arriba als 51.540 decessos a falta de conèixer el balanç de l’últim mes de l’any.

    De fet, la persona mitjana demandant d’aquesta subvenció és d’edat avançada, ja que el 71,7% dels beneficiaris actuals tenen 65 anys o més. Més concretament, el 53.7% tenen o superen els 80 anys. La casuística provoca que tantes persones perdin la vida sense haver rebut mai l’ajuda o sense que el tràmit s’hagi resolt. Amb tot, l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso) recorda que «el 83,13% de les persones amb dret a prestació que han estat baixa enguany ja estaven rebent la seva corresponent prestació».

    El temps mitjà de tramitació del cas a l’Estat és de 426 dies i a Catalunya de 576

    José Manuel Ramírez, president de l’Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales, felicita el govern espanyol per un projecte de llei de pressupostos «on es reverteixen les retallades del sistema». Amb tot, considera que «és necessari insistir que urgeix assolir els acords necessaris al Consell Territorial per a implementar de manera immediata el repartiment del nivell acordat”.

    Ramírez recorda que «cada nou minuts mor a Espanya una persona atrapada al laberint burocràtic de la llei de dependència» i considera que, «donat el dramatisme de les dades, seria imperdonable que els electoralismes a curt termini i els tacticismes s’imposin a la solució d’una autèntica emergència humanitària que viuen les persones independents».

    Catalunya, la comunitat més afectada

    Pel que fa a la distribució per comunitats autònomes, la regió de l’Estat on més persones han mort sense haver rebut la prestació de dependència a què tenien dret o sense saber si els hi corresponia és Catalunya, amb 13.134 decessos fins al mes de novembre. Al segon lloc hi ha Andalusia amb 10.994 persones mortes a l’espera de rebre la prestació i la tercera plaça és per a la Comunitat de Madrid, amb 5.049 persones.

    El podi de les morts en el “laberint de la burocràcia” concorda amb les dades de població, ja que són les tres més habitades de l’Estat. Amb tot, Catalunya és la segona comunitat en població per darrere d’Andalusia, mentre que en termes de persones mortes esperant l’ajuda de la dependència s’altera l’ordre.

    No en va, la catalana és la comunitat de l’Estat amb més expedients per resoldre en nombre total i en proporció en el nombre de persones beneficiàries. En concret, hi ha un 31,6% de persones pendents de rebre la prestació a Catalunya, mentre que la mitjana de l’Estat és del 17,2% i a algunes comunitats ni tan sols supera el 10%, com és el cas de Castella i Lleó (0,4%), Ceuta (2,7%), Navarra (4,6%), Castella-la Manxa (7,5%) i Galícia (7,8%).

    En el cas de les persones que tenen el grau III i II de dependència existeix un desequilibri de fins a 20 punts percentuals entre les comunitats amb menys casos per resoldre -Castella i Lleó (0,12%) i Ceuta (2%)- i les que en tenen més -Canàries (20%) i Catalunya (19,5%).

    Amb tot, la bretxa és molt més àmplia en els casos de menys dependència. D’entre els demandants de dependència de grau I, la diferència entre les comunitats de l’Estat va del 47,5% de Catalunya o el 45,6% de La Rioja al gairebé inexistent 0,83% de Castella i Lleó. En aquest cas, la mitjana de l’Estat és del 29,1% d’expedients pendents de concessió de prestació.

    Catorze anys de llei, més d’un milió de beneficiaris

    El 30 de novembre va fer catorze anys del dia en què el Congrés espanyol, amb una àmplia majoria, va aprovar la llei «de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència», molt més coneguda com la «llei de dependència». Amb només quinze vots en contra de CiU, PNB, Eusko Alkartasuna i Nafarroa Bai que la consideraven una invasió de competències autonòmiques, la norma es va validar.

    Des que va entrar en vigor el 2008, gairebé tots els anys hi ha hagut més persones que se n’han beneficiat, en comparació amb l’anterior. Si en el seu primer any només va arribar a 228.613, al tancament de novembre eren 1.119.209 les persones beneficiàries amb prestació. La quantitat rebuda depèn del grau de dependència de la persona que la demana, des del primer en què la necessitat d’ajuda externa és moderada fins al tercer, on es qualifica el beneficiari de persona amb «gran dependència».

    El 2020 el creixement ha estat només de 4.000 beneficiaris

    La subvenció ha anat sempre lligada a una molt lenta gestió dels expedients que, de la mà de l’avançada edat dels que la demanen, produeix la trista realitat de decessos sense tenir la dependència reconeguda o no haver cobrat mai l’ajut.

    Segons denunciava l’Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales a inicis d’any, el temps mitjà de tramitació del cas a l’Estat és de 426 dies. A Catalunya el temps es dilata encara més i arriba a 576 dies de mitjana, és a dir, més d’un any i mig.

    Aquests terminis infringeixen la llei, que a la disposició final primera recull que el període màxim «entre la data d’entrada de la sol·licitud i la de resolució de reconeixement de la prestació de dependència serà de sis mesos [180 dies]».

    La petjada de la Covid-19

    L’impacte de la pandèmia per Covid-19, que és especialment letal entre les persones d’edat avançada o que tenen altres patologies prèvies, ha impactat amb força entre el col·lectiu que percep l’ajuda a la dependència. Fins al mes de novembre, el 2020 han mort 31.980 més beneficiaris dels que havien mort el 2019. La diferència va ser especialment destacada el mes de maig, al primer pic de la pandèmia a l’Estat, amb un creixement del 116% dels decessos en comparació a l’any anterior.

    «La llista d’espera s’ha reduït per les morts de persones, no perquè hagin estat ateses», apunta en aquest sentit José Manuel Ramírez, president de l’Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales.

    El creixement abrupte de decessos també ha modificat una tendència clara en el nombre de persones beneficiàries. Des del 2015, cada any augmentava en unes 50.000 persones, però aquest 2020 el creixement ha estat només de 4.000 beneficiaris. A nou de les comunitats ha augmentat el nombre de beneficiaris, mentre que a la resta ha baixat. Especialment a La Rioja (-7,2%), a la Comunitat de Madrid (-7%) i a Catalunya (-4,6%), algunes de les comunitats més afectades per la Covid-19.

    L’Imserso alerta que a causa de la condició de pandèmia i a les «especials circumstàncies» derivades «és molt probable que es produeixin regularitzacions de les dades que seran informades».