Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La Fundació Galatea ja ha atès psicològicament a 500 professionals de la salut

    El servei de telesuport psicològic que la Fundació Galatea ofereix als professionals de l’àmbit de la salut des de l’inici de l’emergència sanitària originada per la pandèmia de COVID-19 ha atès, en aquests dos mesos, 466 usuaris i ha efectuat 1.448 intervencions (3 intervencions de mitjana per cada usuari). Els professionals de tot l’Estat poden accedir a aquest servei a través del telèfon 900 670 777 tots els dies de la semana, en horari de 9 a 22 hores. Una xarxa de 48 psicòlegs s’encarrega d’atendre les consultes.

    L’objectiu és donar resposta a preocupacions i pors dels professionals, que es manifesten sovint amb ansietat, estrès, angoixa i, fins i tot, depressió. Mitjançant aquest servei telemàtic d’àmplia disponibilitat, es pretén proporcionar l’acompanyament que aquests professionals necessiten en uns moments tan complexos. El servei s’ofereix per videoconferencia, amb sessions d’entre 20 i 30 minuts, tenint en compte que es tracta d’intervencions psicològiques gens convencionals, donades les circumstàncies excepcionals.

    El servei de telesuport psicològic estarà a disposició dels professionals almenys fins a finals de setembre i compta amb el finançament i l’impuls de la Fundació Bancària La Caixa i amb la col·laboració del Ministeri de Sanitat i dels Consells Generals de Col·legis de Metges, d’Infermeria i de Psicòlegs, així com amb el suport d’Almirall i de la King Baudouin Foundation.

    Metges i personal d’infermeria són els professionals que més estan utilitzant el servei i suposen el 34,3% i el 33,3%, respectivament, dels usuaris. El personal auxiliar d’infermeria representa el 12,3% de les consultes; els psicòlegs, el 3,3%; els educadors socials, el 3%; les treballadores socials, el 2,5%, els farmacèutics, l’1% i els odontòlegs, un altre 1% (la resta correspon a d’altres professionals del sector). Les dones en són les principals usuàries i suposen el 85% del total. D’altra banda, la mitjana d’edat del personal que demana ajuda és de 43,5 anys. La franja que acumula més consultes és la de 41 a 50 anys (39%), seguida de la de 31 a 40 anys (22%) i la de menys de 20 (20%).

    Des de l’inici de l’emergència sanitària, els professionals de la salut estan fent front a una situació excepcional, que genera una tensió emocional que sobrepassa, de molt, l’habitual. Entre alguns dels factors que han generat o encara generen més estrès en els professionals han indicat que no estan preparats per a la realitat amb què es troben; que en un període molt curt, han canviat els seus paràmetres de referència; que els recursos materials i professionals, així com les possibilitats terapèutiques són limitats o que la presa de decisions complexes és més freqüent.

    A més, el risc de contagi, d’aïllament o quarantena (propi i de persones properes); la manca de material de protecció per evitar el contagi; els canvis de rol, d’equips, de lloc de treball; la gran incertesa sobre l’evolució de la situació i les seves conseqüències en tots els àmbits de la societat; la intensa tensió emocional, acompanyada de sentiments d’impotència i malestar; o la gestió complexa de la mort dels pacients.

    Intervencions amb equips

    A banda del servei de telesuport individual adreçat als professionals, la Fundació Galatea també ha posat a disposició dels equips assistencials un programa d’intervencions dissenyades per a grups, en el qual ja han participat 170 professionals de diversos centres. Amb la pandèmia, molts equips assistencials s’han trencat, s’han hagut de redistribuir professionals en funció de les necessitats, hi ha hagut canvis de funcions, canvis d’espais de treball, noves incorporacions, etc. És per això que la iniciativa de la Fundació Galatea parteix del plantejament que la repercussió de l’emergència i de la crisi actuals no afecta tan sols de manera individual els professionals, sinó que hi ha també una afectació col·lectiva, enmig d’un escenari d’incertesa, que fa necessari un treball grupal de recomposició.

  • Salut de les dones és defensar una vida que valgui la pena ser viscuda

    L’Associació | Drets Sexuals i Reproductius treballa per aconseguir que aquests Drets Sexuals i Reproductius siguin efectius per a la població. En el Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones han volgut redactar i compartir un seguit de demandes

    Salut de les dones són sexualitats feministes i sobirania corporal

    La lluita històrica del moviment feminista i el moviment de persones LGTBIQ+ ha aconseguit el reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius com a drets humans fonamentals, avançant en la superació de l’heterosexualitat normativa i dels mandats i els estereotips de gènere i reivindicant les sexualitats diverses. Sexualitats desitjades amb el plaer de protagonista. Soles o acompanyades, amb qui es vulgui i com es vulgui. Sense cap tipus de discriminació, relació de poder, coacció o qualsevol altra forma de violència.

    Des del feminisme comunitari, les feministes indígenes llatinoamericanes proposen el concepte de sobirania corporal que assenyala els vincles sinèrgics entre el colonialisme, el neoliberalisme i l’heteropatriarcat. La sobirania corporal comporta entendre la subjecció violenta dels cossos per part dels sistemes d’opressió i alliberar-los, alliberant les sexualitats i la reproducció de qualsevol ordre político-econòmic basat en el seu control. Partint d’un plantejament radical com la sobirania corporal es generen les condicions necessàries per a una garantia real dels Drets Sexuals i Reproductius, des de les dones, les persones heterodissidents, les comunitats i l’espai col·lectiu.

    Salut de les dones és una sanitat 100% pública, universal i de qualitat

    La sanitat i els serveis públics en general han sigut la principal diana de retallades pressupostàries i privatitzacions. El menyspreu històric dels serveis públics i la seva mercantilització han passat factura durant la gestió de l’epidèmia de la covid-19 i s’ha evidenciat la seva sobrecàrrega, manca de recursos i falta de capacitat de resposta.

    La universalitat de la sanitat i els serveis públics és fonamental, no es pot tolerar cap tipus de discriminació i obstacle d’accés. Una sanitat de qualitat han d’incorporar una perspectiva feminista interseccional, en la producció de coneixement, en l’àmbit professional i en l’atenció. Cal recuperar i incorporar els sabers mèdics i les estratègies de salut que les dones i les persones heterodissidents han desenvolupat des de la resistència i per a la seva supervivència, reconeixent i visibilitzant aquestes aportacions i coneixement.

    L’abordatge de la salut sexual i reproductiva ha de partir dels principis d’universalitat i qualitat i s’ha de basar en el paradigma dels Drets Sexuals i Reproductius. Durant el període actual és imprescindible mantenir l’atenció a la salut sexual i reproductiva així com comprendre i adaptar-se a les necessitats del present i anticipar-se a possibles dificultats futures. S’ha de facilitar i garantir l’accés, modificar els protocols d’intervenció (com en el cas de l’avortament) i assegurar la provisió farmacològica i la disponibilitat d’instrumental i de procediments de laboratori. La salut sexual i reproductiva és un component essencial del benestar individual i col·lectiu, cal reconèixer-la com a tal i blindar-la.

    Salut de les dones és eradicar la violència masclista

    La violència masclista és violència estructural. És molt important tenir en ment aquesta premissa per no reduir el fenomen a un llistat de denúncies i entendre que els feminicidis i l’agressió sexual són al capdamunt de l’iceberg de la violència masclista, en són la seva expressió més visible. L’impacte de les violències masclistes sobre la salut de les dones i de tota persona que transgredeix la normativitat heteropatriarcal és ben conegut fins al punt de reconèixer que les violències masclistes suposen un atemptat contra la salut pública.

    El confinament ha posat en evidència com s’infravalora la incidència de violència masclista, recloent a casa a tantes dones i tantes persones amb el seu agressor. No haver considerat el risc sobreafegit que el confinament comportava i la conseqüent limitació de factors protectors, com poder deixar l’espai de violència o tenir una relació estreta amb les xarxes personals d’afectes i cures, denota una gestió molt deficient. Cal identificar els casos de violència masclista que han tingut lloc durant aquest període i les mancances institucionals que han dificultat la seva assistència, reconèixer els errors per a rendir-ne comptes i rectificar de cara al futur.

    Salut de les dones és posar les cures al centre

    Totes les persones som interdependents, depenem les unes de les altres, necessitem que ens cuidin i ser cuidades. La divisió sexual i racial del treball es fa evident en la feminització dels sectors laborals com el sector sociosanitari, les treballadores de la llar, els serveis socials i el conjunt del tercer sector, sense oblidar l’elevada presència de les dones al sector de l’alimentació i l’atenció al client. Allò personal és polític quan entenem que la distribució desigual de les tasques de cures que té lloc a moltes unitats de convivència és expressió d’una organització social que emfatitza l’individu neoliberal, l’home i la producció capitalista i devalua tota la feina destinada a la reproducció de la vida i les persones que generalment n’assumeixen la responsabilitat, les dones.

    Durant el període de confinament s’ha evidenciat la sobrecàrrega de les dones derivada d’una socialització molt deficient de les tasques de cures. Aquesta càrrega, sens dubte s’ha vist accentuada pel paquet de mesures laborals, socials i sanitàries que s’ha desplegat per pal·liar la crisi, ja que els sectors feminitzats han seguit funcionant a marxes forçades, donant resposta a les necessitats de les comunitats. Les dones han vetllat per la salut del seu entorn i de la seva comunitat, el benestar de les persones dependents i la gestió del patiment que ha generat l’epidèmia. Però, qui vetlla per la seva salut física i psicoemocional?

    Salut de les dones és defensar una vida que valgui la pena ser viscuda

    En la nostra societat impera la desigualtat, l’explotació i la discriminació de gran part de la població. El model neoliberal, de la mà amb el racisme institucional i social i l’heteropatriarcat, impacta sobre les condicions de vida de tantes i tantes persones comportant una vulnerabilitat adquirida respecte la seva salut. Des d’una perspectiva interseccional podem entendre l’articulació i juxtaposició d’aquestes estructures, que tenen per resultat, entre d’altres, la feminització de la pobresa. Com en el cas de tantes treballadores de la llar que assumeixen les tasques de cures d’una societat occidental individualista que se n’ha desentès. Una feina ja de per sí devaluada en base a la ideologia patriarcal, amb unes condicions laborals precàries que s’aprofiten d’una llei d’estrangeria que nega els drets de ciutadania a les persones migrades.

    Durant l’emergència de la covid-19 hem sentit discursos bèl·lics de tot tipus contra el virus, una metàfora absurda davant un fenomen com aquest, però no contra una organització social que augmenta exponencialment la vulnerabilitat a la malaltia i als seus efectes. S’ha assenyalat el sacrifici individual com a pal de paller, exacerbant encara més l’individualisme latent, però poc hem sentit a parlar de reorganització de la producció capitalista, depredadora insaciable contra les persones, els recursos naturals i el medi ambient.

    La salut de les dones i de tota la població es garanteix des de la responsabilitat i l’acció col·lectiva que posa la vida al centre, com la campanya RegularizacionYa, que identifica en la llei d’estrangeria una de les principals amenaces contra la salut de les persones migrades, o les xarxes de suport mutu i solidaritat que han nascut arreu. Cal assenyalar, doncs, les institucions, estructures i sectors que contribueixen activament a l’empitjorament del nostre estat de salut, i avançar col·lectivament en la defensa d’una vida que valgui la pena ser viscuda.

  • L’Ajuntament de Barcelona aborda el patiment psicològic per la Covid-19 amb un 1,5 M€ extraordinaris

    L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa un pla de xoc en salut mental per fer front els efectes que pugui generar la Covid-19 a nivell emocional entre la ciutadania, un reforç important que es farà de la mà de les entitats que integren la Taula de Salut Mental de la ciutat i d’altres especialitzades en l’acompanyament i el suport psicològic. El pla està dotat amb 1,5 milions d’euros extraordinaris, un increment del 234% respecte als 640.000 euros que ja estava previst destinar aquest any als diferents programes municipals de salut mental que funcionen a Barcelona, igualment de la mà d’entitats especialitzades, que es mantindran en tot cas.

    El pla de xoc s’ha fixat arribar als quatre col·lectius que s’han identificat amb més necessitats de suport específic perquè estan patint especialment l’impacte de la crisi: infants i adolescents, persones cuidadores que han assumit una sobrecàrrega important, persones grans i persones amb problemes de salut mental. Igualment, es preveuen línies específiques per abordar el suport i l’acompanyament al dol, la prevenció del suïcidi, el suport i l’assessorament expert a professionals de l’àmbit comunitari de les zones amb especials dificultats per fer prevenció i detecció i, finalment, programes per protegir la salut mental de la ciutadania durant la crisi i per detectar i acompanyar el malestar psicològic.

    La mesura arriba en un moment en què s’ha pogut constatar que la situació actual és complicada per a un volum important de la ciutadania i tot apunta que aquests efectes es perllongaran en el temps. Concretament, l’enquesta de seguiment de la Covid-19 a Barcelona que està fent setmanalment l’Oficina Municipal de Dades reflexa que el 49% de la població assegura que el confinament està essent molt o bastant dur, mentre que fins el 86% es declara molt o bastant preocupat per la situació que s’està vivint. Les xifres més actuals són del passat 14 de maig, però els percentatges d’afectació s’han mantingut força estables, amb poques variacions setmanals des que l’enquesta es va començar a fer el passat 11 d’abril.

    De fet, hi ha altres indicadors que confirmen l’existència d’una crisi emocional que se superposa a la crisi sanitària i econòmica. Així ho demostra l’anàlisi de trucades que s’han fet als diferents telèfons d’escolta i de suport que han funcionat a Barcelona durant la crisi, tant el que es va posar en marxa amb motiu del confinament de la mà del Col·legio Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) com el Telèfon de l’Esperança, que en aquest context han rebut gairebé 10.000 trucades –el 72% protagonitzades per dones i el 58% amb edats entre els 49 i els 69 anys–. Igualment, les valoracions de les Taules de salut mental que hi ha als districtes de la ciutat, així com la revisió d’articles publicats en mitjans especialitzats sobre l’impacte de la Covid-19 en la salut mental, o bé el seguiment que està fent l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) sobre els efectes de la malaltia en els diferents barris de la ciutat, fan preveure un escenari en què l’acompanyament i el reforç dels programes de salut mental serà clau per poder garantir el màxim benestar emocional possible de la ciutadania.

    Entre els sentiments més destacats es troba la por i l’angoixa a un possible contagi i les implicacions que això podria tenir per a la persona i el seu entorn més immediat; un increment de les situacions de sobrecàrrega de les persones cuidadores; un fort impacte emocional per la mort i el dol en un context en què el comiat dels éssers estimats morts no s’ha pogut fer en condicions de normalitat; així com un agreujament de les sensacions d’aïllament i soledat especialment en la gent gran, entre d’altres. Addicionalment, amb el pas de les setmanes i la prolongació de les mesures de confinament s’ha pogut observar un augment de les situacions de risc i vulnerabilitat per la pèrdua de cobertura de necessitats bàsiques com per exemple l’alimentació, problemes de convivència, un increment de simptomatologia entre les persones amb un trastorn mental previ o amb addicions, i també dificultats creixents entre el personal laboral essencial, que ha de poder realitzar les seves tasques amb l’obligatorietat d’adaptar-se al nou context.

    Estrictament pel que fa a infants, joves i adolescents, a partir de les més de 700 intervencions que s’han fet als serveis específics per a aquest col·lectiu com l’Aquí T’Escoltem, el Konsulta’m, els Centres per a Famílies amb Adolescents i la Xarxa de Centres Oberts, s’ha pogut constatar l’existència de situacions familiars que compliquen la convivència durant el confinament, així com dificultats per dormir i altres problemes disruptius i necessitats de pautes de comportament. Igualment, i partint de la base que aquesta crisi no afecta tothom per igual perquè subratlla amb tota la seva cruesa les desigualtats prèvies i persistents, s’han identificat condicions difícils de confinament com és conviure en un habitatge petit, sobreocupat o amb poca il·luminació com a detonants d’altres problemes de benestar emocional i angoixa en famílies que, per la seva situació, en ocasions no poden seguir el ritme escolar. Addicionalment, també s’observa en determinats casos una pauta de falsa pau i calma momentània que fa preveure que es problemes apareixeran a mesura que es vagi transitant cap a les diferents fases del desconfinament.

    Per tot plegat, el pla de xoc en salut mental que posarà en marxa l’Ajuntament de Barcelona inclou diferents projectes que estaran actius entre els propers mesos de juny i juliol, com per exemple són la posada en marxa d’un centre d’activitats en línia d’aprenentatge i suport per afavorir la resiliència i el benestar emocional, que oferirà eines per afrontar dificultats en els temps de la Covid-19. Serà una eina universal per protegir la salut mental durant la crisis, a través d’un espai web per a la divulgació de recursos, propostes de formació i iniciatives grupals. Es tracta d’una iniciativa que ja s’està desenvolupant en ciutats com Nova York.

    També iniciaran un programa de suport i assessorament en salut mental als i les professionals socials i d’entitats. D’aquesta manera es vol millorar la detecció precoç dels problemes de salut mental, principalment als barris amb més dificultats socials i de la mà dels Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) i els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), que intensificaran l’abordatge comunitari als serveis de base.

    Per altra banda iniciaran la posada en marxa d’un telèfon adreçat a la infància i les famílies. Aquesta línia d’atenció no substituirà altres dispositius o serveis ja existents i en funcionament, sinó que actuarà com un reforç específic. Estarà dirigit especialment a nens, nenes i adolescents, familiars directes o tutors legals, així com educadors/es, mestres, professors/es o monitors/es que plantegin dificultats en el maneig emocional amb infants i adolescents. Els principals punts d’atenció aniran dirigits a la gestió de les emocions, les relacions iguals i amb la famílies, l’establiment de rutines saludables o l’activitat psicomotriu i el joc, entre d’altres.

    A més a més també es donarà suport a les entitats que treballen en l’àmbit de la inserció sociolaboral de les persones amb problemes de salut mental. Es donarà suport a les entitats de la ciutat que treballen en el sector de la inserció sociolaboral en el mercat ordinari de persones amb trastorn mental perquè puguin reforçar els seus serveis i programes d’acompanyament i orientació en l’àmbit laboral a les persones afectades i sobretot ampliar el treball amb les empreses perquè incorporin aquests perfils en la seva plantilla. Així, les persones amb problemes de salut mental tindran més facilitats de retorn al mercat laboral i, per tant, de continuar amb els seus processos individuals de recuperació i projecte de vida.

  • Sanitàries en Lluita unifica la lluita contra les retallades i la reivindicació d’una sanitat 100% pública

    Més d’una quinzena d’hospitals, centres d’atenció primària i residències es concentraran en algun moment del dia d’avui dimecres 27 a les seves portes per reclamar una sanitat 100% pública acompanyada de drets laborals. Ho fan avui i ho faran tots els dimecres per tal de reclamar millores en el sistema públic de salut. Concentracions que, assenyalen, respectaran sempre totes les mesures de seguretat.

    En un manifest conjunt, afirmen que «el moment dels aplaudiments ja ha passat. Ara és l’hora de sortir al carrer a defensar els nostres drets com a treballadores i usuàries. Només amb unes condicions laborals dignes es pot fer una bona feina i per això la lluita és comuna».

    Expliquen que Sanitàries en lluita és un moviment que agrupa persones, treballadores i usuàries, i organitzacions presents als diferents àmbits del mon de la salut entesa en el seu sentit més ampli: residències de gent gran, transport sanitari, centres de salut mental, atenció primària, hospitals, centres sociosanitaris, etc. En definitiva, «tots els recursos que fan de la cura de les persones el seu objecte principal». La idea i el moviment neix, diuen de la unió en la «lluita contra les retallades i la reivindicació d’una sanitat 100% pública, una lluita que amb la crisi del coronavirus s’ha fet evident que és més necessària que mai». Perquè pel moviment, «revertir les retallades no és només recuperar el 5% o cobrar les DPO (que d’altra banda entenem que no haurien d’existir perquè en definitiva són salari), revertir les retallades també és tenir la dotació pressupostària suficient per donar resposta a les necessitats de la població i poder respondre a aquestes necessitats amb els serveis adients. I tot això sense que ningú s’enriqueixi a costa de la nostra salut: per això defensem una sanitat 100% pública».

    El llistat de demandes implica tenir EPIs en condicions, PCR per a totes o serologies, que les hores extres no siguin a preu de salari o recuperar el 5% del salari perdut. També, una taula de negociació amb la consellera. Aquí les demandes responen a tenir sanitat per a tothom incloent les persones migrants independentment de la seva situació administrativa; que existeixi una sola sanitat 100% pública i es reverteixi el model público-privat; que es destinin tots els recursos necessaris per disposar d’assistència, recerca i una indústria sanitària i farmacèutica 100% pública. També que els dispositius de salut menta, els centres per a la fent gran i totes aquelles activitats que tinguin a veure amb la cura de les persones tinguin gestió directa del departament de salut. Per últim, demanen caminar cap a un sistema sanitari primarista centrat en els condicionants socials de la salut i la malaltia i, per tant, que obrin tots els CAP.

    Sota aquesta premissa, la convocatòria de Sanitàries en lluita es veurà a les portes d’hospitals com Sant Pau, Moises Broggi, el PSMar, el Clínic o el Taulí però també a Mataró, el Vendrell, el Pius de Valls o davant alguns Centres d’Atenció Primària juntament amb la Marea Pensionista.

    Finalment, assenyalen que «després de viure el que hem viscut, ha quedat palès que el nostre sistema sanitari necessita més pressupost. I quan diem «sistema sanitari» volem dir tot el sistema sanitari: des del transport sanitari, els CAPs, els hospitals, els centres sociosanitaris, els centres de dia, el servei d’atenció domiciliària, els centres geriàtrics, tot el que té a veure amb la cura i la millora de la qualitat de vida. I necessitem més pressupost amb urgència a l’atenció primària i als serveis sociosanitaris, però amb una gestió directa 100% pública dels serveis privatitzats; més contractació estable de professionals i més material per cuidar i cuidar-nos».

  • COVID19: El CAP que ha evitat visites a l’hospital a 7 de cada 10 pacients

    Un estudi dut a terme pel CAP Les Hortes del barri del Poble Sec de Barcelona ha servit perquè pacients del centre avaluïn l’atenció rebuda aquests dies, en plena pandèmia de la COVID19 a la ciutat. El centre porta detectats com a possibles 544 casos de COVID19, 71 d’ells amb diagnòstic de pneumònia. Des del CAP s’han prescrit 220 aïllaments domiciliaris i més de 550 baixes laborals.

    Els professionals han ofert poder respondre un qüestionari a persones que han contactat amb el CAP les últimes 8 setmanes, i això ha permès recollir la seva experiència d’atenció rebuda, i també dades clau, com ara que el 14,5% van rebre un diagnòstic o sospita de COVID19 i un 15% del total van ser avaluats pel centre i tot seguit van requerir una posterior visita d’urgències, bé a l’Atenció Primària, o bé a un hospital de referència.

    En concret, el 12% de les persones expliquen que les van avaluar i van completar l’atenció amb una visita en el CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) més pròxim a casa seva. I un 3% van requerir atenció en urgències hospitalàries, un cop valorada la seva situació pels professionals del CAP.

    Però una de les principals conclusions que es deriven de l’enquesta de satisfacció és que el 69% dels pacients consideren que l’atenció del CAP els ha evitat una o diverses visites als serveis d’urgències d’un hospital. D’aquesta dada, el CAP Les Hortes conclou que han tingut un paper clau per a reduir el risc de col·lapse o saturació en l’arribada de pacients a les urgències hospitalàries del territori. Cal dir que un 9,2% del total d’atencions comptabilitzades en aquest estudi referien motius d’urgència respiratòria.

    De totes les visites estudiades, se sap que el 74% han estat de tipus telefònic (infermeria o medicina de família), de forma que han contribuït a evitar desplaçaments i possibles contagis, i un 20% s’han canalitzat per mitjans online. A més, del total de visites del període, n’hi ha hagut 997 que han estat domicilis, amb la complexitat afegida que suposen en aquest context.

    Les 111 persones ateses pel CAP Les Hortes que han respost l’enquesta de valoració han contactat amb el centre 1 o 2 vegades en la majoria de casos, mentre que un 28% ho han fet fins a 4 cops en les últimes setmanes. Aquests pacients, que viuen en l’àrea d’influència del centre d’atenció primària, valoren les modificacions i adaptacions d’horari impulsades pel centre, de manera que el 98% declara haver rebut l’atenció necessària al CAP Les Hortes, tal com esperava.

    També manifesten en un 94% que la tasca de la Primària en la crisi de la COVID19 és “imprescindible o bastant important”, són partidaries de no tancar aquests recursos en situació de pandèmia, i en la seva majoria no consideren que la ciutadania faci mal ús de les visites sanitàries urgents. En conjunt, una de cada tres persones que ha respost el qüestionari ha fet comentaris i aportacions de tipus qualitatiu.

    Un esforç de setmanes per respondre l’efecte de la COVID19

    Des de principis d’abril i fins a la darrera setmana de maig, el CAP Les Hortes ha atès un terç del total de població que té assignada dins del Poble Sec, amb un horari que es va reforçar des de l’inici de la crisi del COVID19. A més, s’ha fet seguiment clínic i tests diagnòstics de COVID19 a tots els usuaris i professionals de tots els centres residencials del barri, de gent gran, discapacitats, menors i de persones sense sostre.

    El CAP Les Hortes dóna atenció a part del Poble Sec de Barcelona (25.000 persones assignades) i es va obrir l’any 2002. L’organització del centre és el d’una EBA, Entitat de Base Associativa, on els i les professionals són els responsables d’administrar les necessitats i la gestió del CAP. Aquest recurs sanitari forma part de l’AIS Esquerra de Barcelona, i està integrat en la xarxa assistencial del CatSalut (Consorci Sanitari de Barcelona).

  • La COVID-19 causa més casos i més mortalitat en persones amb menor nivell socioeconòmic

    Les persones amb un nivell socioeconòmic menor presenten taxes de casos de COVID-19 més elevades i una mortalitat més alta que les persones amb un nivell socioeconòmic major. Aquesta és una de les conclusions a les que ha arribat l’informe elaborat per l’Observatori de les Desigualtats en Salut i que ha publicat l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en un estudi que té com a objectiu descriure la situació a Catalunya des del punt de vista socioeconòmic individual i de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de residència i la possible associació amb els casos detectats i de mortalitat per COVID-19.

    L’estudi –titulat ‘Desigualtats socioeconòmiques en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19 a Catalunya’– comparteix que la COVID-19 no afecta a tothom de la mateixa manera, tal i com indiquen alguns estudis arreu del món que constaten l’existència de desigualtats, en diferents eixos, enfront de la COVID-19: per exemple, a Nova York, que una persona pertanyi a la comunitat afroamericana és propici a tenir taxes més elevades d’infecció i mortalitat per COVID-19.

    L’informe posa l’accent en les taxes observades en les persones amb menor nivell socioeconòmic i les desigualtats de gènere. En aquest sentit, les dones presenten unes taxes més elevades de casos de COVID-19 que els homes, però en canvi en els homes s’observa una mortalitat més alta, en tots els grups d’edat. Així per exemple, la taxa de mortalitat estandarditzada en els homes de 80 o més anys en el grup de menor nivell socioeconòmic és de 2.832,4 per cada 100.000 homes, mentre que en les dones és de 1.361,9.

    Paral·lelament, l’estudi no percep un gradient ni en les taxes de casos ni en les de mortalitat segons el nivell socioeconòmic de l’ABS; no obstant això, algunes ABS concretes presenten unes taxes més elevades de mortalitat i alhora estan en el grup d’ABS de nivell socioeconòmic més baix.

    En canvi, sí s’observa que les taxes de casos en el grup d’edat de 65 a 79 anys en ABS de nivell socioeconòmic menor són més altes que en els altres grups d’ABS. Per últim, l’informe recorda l’existència d’estudis geogràfics sobre la mortalitat per COVID- 19 realitzats a la ciutat de Barcelona segons seccions censal on s’han trobat desigualtats socioeconòmiques.

    Per a fer l’estudi, el nivell socioeconòmic individual s’ha mesurat mitjançant la informació sobre trams de renda i situació laboral i social, establint 4 categories de nivell socioeconòmic: persones exemptes de copagament farmacèutic, amb renda anual per sota de 18.000 €, amb renda anual entre 18.000 € i 100.000 €, i amb renda anual per sobre dels 100.000 €.

    Per agrupar les ABS segons el nivell socioeconòmic de l’àrea, s’ha fet servir l’índex socioeconòmic compost. Per a aquest índex, emprat en l’assignació de recursos a l’Atenció Primària, es fan servir dades poblacionals de nivell socioeconòmic, nivell d’instrucció, ocupació, esperança de vida, taxa de mortalitat prematura i hospitalitzacions evitables.

    “Les dades analitzades posen de manifest desigualtats de gènere i nivell socioeconòmic en el nombre de casos i la mortalitat per COVID-19. Quan la pandèmia acabi, caldrà fer balanç, analitzar totes les dades, i treure conclusions que ajudin al disseny de polítiques de salut. De fet, aquest és l’objectiu de l’Observatori de Desigualtats en Salut: dades per a la presa de decisions”, afirma Anna García-Altés, directora de l’Observatori.

    L’Observatori de les Desigualtats en Salut s’ha creat per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya del passat 10 de març, amb la missió la missió general d’afavorir la transparència, la rendició de comptes i la generació de coneixement del sector salut a Catalunya, fet pel qual posa a disposició de gestors, professionals, estudiosos, ciutadania i Administració, la informació necessària per conèixer les desigualtats en salut en tots els seus eixos (socioeconòmic, gènere, trajectòria vital, edat, nacionalitat, nivell d’estudis, situació laboral, lloc de residència, entre d’altres).

    Aquest nou observatori és l’evolució natural de l’anterior Observatori sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població, configurat com un instrument puntual generat arran de la crisi, passant a ser ara un instrument amb la voluntat de monitorar les desigualtats en salut al llarg del temps.

  • Organitzacions sanitàries i MSF demanen reforç en Atenció Primària i residències

    Societats mèdiques i d’infermeria i Metges Sense Fronteres han publicat una carta oberta dirigida al Ministeri de Sanitat i a les Comunitats Autònomes on transmeten la seva enorme preocupació per aspectes que, davant un escenari de desescalada, han de resoldre’s i atendre’s sense demora.

    Ho fan donat que España és el país que reporta una major incidència de professionals sanitaris i soci sanitaris contagiats a Europa per la COVID-19. A data de 15 de maig, hi ha 50.455 sanitaris infectats entre treballadors en hospitals i centres d’Atenció Primària, la qual cosa suposa una taxa del 21% del total de casos confirmats. S’estima que almenys hi ha 76 morts entre treballadors en hospitals i centres d’Atenció Primària.

    Les institucions signants alerten que els contagis entre sanitaris continuaran si continua havent-hi escassetat d’equips de protecció adequats en número i en qualitat, en particular per al personal sanitari en centres d’Atenció Primària i en les residències de majors. Encara avui, el principal focus de transmissió i mortalitat sembla estar localitzat en les residències, centres en els quals equips mòbils de Metges Sense Fronteres (MSF) han evidenciat manques després de donar a suport a més de 400 residències.

    Atès que l’Atenció Primària de Salut és l’encarregada d’identificar els centres socials en la seva zona bàsica de salut (entre els quals s’inclouen les residències de majors, de menors, de persones amb discapacitat, etc.), la vigilància d’aquests centres i el suport sanitari, així com les visites domiciliàries, les organitzacions i societats mèdiques i d’infermeria signants consideren imprescindible que se’ls doti dels mitjans efectius i proporcionals a les necessitats dels residents.

    Amb el mateix objectiu, emplacen a les autoritats sanitàries i de serveis socials a reforçar els recursos humans en hospitals, centres de salut, centres sociosanitaris i residències. Les institucions adverteixen que la ràtio de personal per nombre de residents continua sent insuficient, i aquesta deficiència està dificultant activitats contra la *Covid-19, com la desinfecció i adaptació de treballadors i residents als circuits i zonificació o la utilització adequada d’equips de protecció.

  • La Fundació ”la Caixa” destina 1,8M € a sis projectes de recerca i innovació clau per fer front al coronavirus

    La Fundació ”la Caixa”, presidida per Isidre Fainé i dirigida per Antoni Vila, destina 1,8 milions d’euros a sis projectes seleccionats a la convocatòria exprés del programa CaixaImpulse COVID-19. Aquests projectes pretenen trobar noves vies per fer front a l’actual pandèmia, que ha provocat la presa de mesures de contenció a escala mundial, amb grans repercussions sanitàries i socials.

    Segons dades de la Johns Hopkins University, a hores d’ara, la malaltia afecta més de 4.718.000 persones de 188 països, i ha causat més de 315.280 morts al món.

    «Trobar solucions per fer front a la crisi sanitària i social generada per la pandèmia del coronavirus és una prioritat per a la Fundació ”la Caixa”. Esperem que aquests projectes contribueixin a posar fi a aquesta malaltia, que té efectes devastadors arreu del món, així com a estar més preparats davant els reptes d’avui i del futur», ha comentat Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”.

    La comunitat científica mundial està treballant i col·laborant com mai abans en la història amb un objectiu comú: combatre el SARS-CoV-2. En aquest sentit, amb la finalitat de contribuir a trobar possibles vies de curació, la Fundació ”la Caixa”, a través de la seva convocatòria exprés, ha seleccionat sis iniciatives d’innovació biomèdica: tres d’aquestes se centren en la recerca d’una vacuna, una altra en l’aplicació de teràpies experimentals, una altra en el desenvolupament d’un test de diagnòstic, i l’última en la creació d’un dispositiu mèdic, un respirador de baix cost. A continuació, s’ofereix un resum dels projectes seleccionats:

    Test de diagnòstic del SARS-CoV-2 – CNIO – CSIC

    Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CMBSO-CSIC) desenvolupen un kit de diagnòstic del SARS-CoV-2 basat en un mètode fiable de detecció d’àcids nucleics ja existent, que es millorarà per detectar l’ARN genòmic del virus. El seu test innovador, COVI-PHI, és més barat i senzill que els tests actuals, i es basa en propietat intel·lectual desenvolupada a Espanya. Per aquest motiu, el projecte, codirigit per Felipe Cortés (CNIO) i Luis Blanco (CBMSO), permetrà el desenvolupament d’un test que estarà ràpidament disponible per al sistema d’atenció primària espanyol. A més, el COVI-PHI podria ser la millor opció diagnòstica per a dispositius portàtils en països amb una renda baixa o mitjana.

    Finalment, aquests nous desenvolupaments podrien arribar a aplicar-se en molts altres patògens, cosa que ampliaria significativament el potencial de mercat del test.

    Desenvolupament d’una vacuna translacional contra la COVID-19 – Facultat de Farmacia de la Universidad de Lisboa

    Helena Florindo i el seu equip de la Facultat de Farmácia de la Universidad de Lisboa van desenvolupar una nanoplataforma de vacunes altament efectiva per a l’estimulació de la producció d’anticossos contra el càncer. Quan va esclatar la crisi del coronavirus, van redirigir els seus esforços per aplicar aquesta tecnologia en el desenvolupament d’una vacuna contra el SARS-CoV-2, que també proporcionarà altres components específics descoberts en integrar la bioinformàtica amb una anàlisi estadística a gran escala. Ja s’ha observat que aquest enfocament augmenta la producció d’anticossos que poden bloquejar l’entrada del virus, estimulant la immunitat. Segons aquesta evidència, es preveu obtenir una vacuna contra la COVID-19 eficaç i segura.

    SARSVAX: desenvolupament d’una vacuna multiepítop contra el SARSCoV-2 amb l’ús de la plataforma de vacunes PLASMIVAX – Instituto de Salud Carlos III

    SARSVAX és una nova vacuna per a la COVID-19 que un equip d’investigadors de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) desenvolupa sota la coordinació de Michael McConnell. El seu enfocament innovador combina múltiples components del virus amb una innovadora tecnologia d’ADN que estimula la resposta immunitària. Ara, el grup treballa per aconseguir la validació preclínica del seu prototip contra el SARS-CoV-2 —basada en una robusta plataforma de vacunes desenvolupada pel Centre Nacional de Microbiologia—, així com per establir un procés de fabricació i iniciar les mesures reguladores. S’espera que aquesta tecnologia indueixi una excel·lent resposta immunitària en la població general, cosa que li conferiria un gran potencial per al sector farmacèutic.

    CoV2-BMEP i CoV2-TMEP: dues noves vacunes multiepitòpiques polivalents contra el SARS-CoV – CNB-CSIC

    Investigadors del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), sota la direcció de Mariano Esteban, desenvolupen una nova estratègia de vacuna contra el SARS-CoV-2 causant de la COVID-19, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació i possibles brots futurs. El projecte se centra a dissenyar i validar de forma preclínica nous compostos amb activitat immunògena dirigits a regions conservades (menys susceptibles a la mutació) de l’estructura del SARS-CoV-2.

    En potenciar la producció de limfòcits inductors d’anticossos i de cèl·lules citotòxiques, s’espera que aquests agents proporcionin una immunitat potent i de llarga durada contra el SARS-CoV-2 i altres virus similars, així com una resistència més gran a l’evolució que presenta ara el coronavirus.

    Agents de molècula petita dirigits a l’ARN contra el SARS-CoV-2 – Fundación Universidad Católica de Valencia

    José Gallego i el seu equip de la Fundació Universitat Catòlica de València Sant Vicenç Màrtir tenen com a objectiu desenvolupar un agent antivíric que bloquegi la replicació del SARS-CoV-2 actuant sobre l’ARN del virus. Els investigadors han identificat diferents tipus de compostos amb una potent activitat antiretroviral, incloent-hi fàrmacs ja aprovats que podrien ser susceptibles de reconvertir-se per a aquest altre propòsit. Ara, investiguen els seus efectes en la replicació del SARS-CoV-2, i més endavant seleccionaran els millors candidats perquè puguin ser valorats en assajos preclínics.

    També identificaran noves molècules que s’uneixin a estructures específiques formades per l’ARN viral. Si es descobreix que els compostos són eficaços per evitar la replicació del SARSCoV-2, les molècules també podrien arribar a usar-se com a antivírics d’ampli espectre contra futurs brots. També participen en aquest projecte els laboratoris de Kris White i Adolfo García-Sastre (Mount Sinai, Nova York) i Vicente Marchán (Universitat de Barcelona).

    Desenvolupament i producció descentralitzada d’Atena Ventilator, respirador artificial – CEiiA

    La pandèmia de la COVID-19 ha suposat una pressió sense precedents per als sistemes sanitaris d’arreu del món. En concret, s’ha observat falta de subministrament de sistemes mèdics de respiració artificial, que augmenten la supervivència dels pacients. Dirigit per Tiago Rebelo, del Centre of Engineering and Product Development (CEiiA), aquest projecte té com a objectiu cobrir la gran demanda d’equipaments de respiració artificial. Aquest enfocament ofereix una solució de baix cost, fàcil de muntar i de producció local, mitjançant el desenvolupament, la creació de prototips, la validació i la industrialització descentralitzada d’un nou respirador invasiu mecànic.

    Una avaluació ràpida i eficaç per a un moment d’emergència

    Davant la situació d’emergència, els criteris d’avaluació han tingut en compte l’eficiència i una implementació dels projectes que permeti aplicar com més aviat millor les solucions proposades. En aquest sentit, en el moment de seleccionar les sis iniciatives guanyadores, s’ha valorat la viabilitat tècnica i científica, el potencial de transferència, la rellevància social i l’impacte del projecte.

    Experts internacionals del panel de selecció

    Entre el panel de professionals que han format part del comitè de selecció, es troben reconeguts experts en gestió de la innovació i la recerca biomèdica, com ara Albert Barberà, director de l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya; José Luis Cabero, CEO a AELIX Therapeutics; Pablo Cironi, de Caixa Capital Risc; Alexandre Lourenço, Hospital Administrator al Coimbra Hospital and Universitary Centre (CHUC); Carlo Mango, Head of Research and Technology Transfer a Fondazione Cariplo; Alberto Mantovani, Scientific Director de l’Istituto Clinico Humanitas de Milà i professor d’Immunologia a la Universitat de Wuhan; Javier Ruiz Guiñazú, director i Clinical Trials Research and Development Lead a GSK Vaccines, i Teresa Tarragó, cap executiva i
    cofundadora d’Iproteos.

    Acompanyament exhaustiu i personalitzat

    Els projectes seleccionats obtindran un suport financer de fins a 300.000 euros, així com la possibilitat d’accedir als mentors i experts que calguin per al correcte desenvolupament de les iniciatives.

    Èxit de la convocatòria: en només 21 dies, 349 projectes

    La convocatòria CaixaImpulse COVID-19 exprés ha estat un èxit. Des que es va obrir el 27 de març fins al 15 d’abril, dia en què va acabar, s’hi van presentar 349 projectes, una xifra que suposa gairebé 10 vegades més sol·licituds de l’habitual en les convocatòries d’aquest programa. Les propostes presentades provenen de 222 centres de recerca, hospitals, universitats i parcs tecnològics d’Espanya i Portugal. La major part pertanyen a diferents institucions de Catalunya (101), la Comunitat de Madrid (74) i Portugal (44).

    Les propostes rebudes pertanyen a diferents àmbits de la innovació: 171 projectes són de l’àrea terapèutica (49 %); 110, del camp del diagnòstic i els dispositius mèdics (32 %), i 68, del sector de la salut digital (19 %).

  • El 80% dels metges de família han fet telemedicina durant la COVID19

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) celebra avui, dia 19 de maig, el Dia Mundial de la metgessa i metge de família. En aquesta ocasió la CAMFiC ha elaborat una enquesta adreçada als directius dels Centres d’Atenció Primària (CAP) per saber com s’ha viscut els primers mesos de la pandèmia per la COVID19.

    Tot partint de la base que la medicina de família ha demostrat ser una super especialitat: els professionals han atès en el CAP, en el domicili, en urgències d’hospitals, en hotels de campanya i en residències geriàtriques, demostrant la seva polivalència. I també que el futur de l’Atenció Primària passa per la flexibilització horària, l’atenció proactiva, autonomia en la gestió dels centres i la telemedicina.

    L’enquesta online s’ha fet entre el 30 d’abril i l’11 de maig i han participat 95 CAP de tot Catalunya. La mitjana d’edat ha estat de 49 anys, 60% són metgesses i un 40% metges. Per tant, no només la medicina de família és femenina, les gerències són majoritàriament femenines.

    Els resultats mostren d’una banda que l’Atenció Primària ha fet i està fent una tasca de seguiment i detecció de pacients COVID19 molt important, com ho mostra que un 97.9% dels enquestats digui que ha atès a un pacient confirmat o sospitós de COVID19 a domicili, i d’altra que la pandèmia per COVID-19 ha provocat canvis espontanis en l’organització dels Centres i Equips d’Atenció Primària que han hagut d’assumir nous models i escenaris i on s’ha demostrat que el lideratge, la ciència, la cooperació i la solidaritat són claus per a l’abordatge de la crisi sanitària.

    De fet, 94.7% dels participants creu que l’era post COVID és una oportunitat per transformar l’atenció primària, confiant que serveixi per normalitzar la telemedicina i la relació virtual (un 98% dels enquestats creuen que s’ha d’implementar), acabar amb la burocratització (un 46% està en contra de la gestió de les IT), o per incorporar nous professionals com psicòlegs clínics i fisioterapeutes.

    Resultats

    L’enquesta ha preguntat sobre temes organitzatius, de recursos i de coordinació entre serveis assistencials.

    Una de les principals conclusions és que tots els professionals dels CAP han hagut d’assumir nous rols davant aquesta crisi. Així, un 67% dels metges i metgesses han fet més visita telefònica, més teleconsulta i e-consulta, o cobertura de dispositius fora del CAP (per exemple estar en Hospitals de Campanya o Hotels Hospitals) i més acompanyament als pacients. També les Unitats d’Atenció al Client, els treballadors socials i els auxiliars han incorporat noves tasques.

    Els horaris també s’han modificat, incorporant nous models de treball. Així el 79% dels enquestats diuen que han aplicat un protocol específic d’atenció telefònica, i un 80% ha fet atenció remota en forma de telemedicina, una pràctica que té molt bona acceptació entre els professionals (el 75% ho valora com a satisfactòria i molt satisfactòria).

    I un 96% dels centres enquestats han hagut de redistribuir o reconvertir els seus espais físics per respondre a les necessitats dels pacients.

    L’atenció a les residències també s’ha vist afectada. De fet, un 88.4% tenen residències de gent gran assignades a l’Àrea Bàsica de Salut, i arran del COVID un 81% ha organitzat un pla especial per atendre residències de gent gran. Sobre aquest debat, cal dir que la medicina de família vol assumir l’atenció a les residències, però que cal fer-ho segons un model propi i disposant de recursos.

    En els casos que l’ABS ha disposat de dispositius com Hospital de Campanya o Hospital Hotel, un 83% dels professionals d’AP han atès en aquests dispositius a malalts de COVID19.

    L’enquesta també posa de manifest que els metges i metgesses d’atenció primària s’han coordinat amb altres recursos sanitaris per tal de donar una millor resposta a l’emergència sanitària. De fet, un 52% qualifica la coordinació amb el SEM com a notable excel·lent, tot i que veuen possibles punts de millora com prioritzar l’atenció quan és activada per AP. I un 54% valora com a notable o excel·lent la coordinació amb el seu Hospital de Referència. Per contra, l’assignatura pendent és la coordinació amb els serveis de Salut Pública, molt millorable en termes de resposta, comunicació amb atenció primària i traçabilitat de contactes.

    En relació als tests sobre seroprevalença, un 21% dels enquestats assegura que no ha disposat de cap Test per a fer a les residències geriàtriques i un 31% dels Centres no han tingut Test per a fer als professionals. Tampoc s’ha disposat de PCR per als professionals, només un 35% dels Centres n’han tingut, en canvi les PCR per a residència han estat una mica superiors, un 47%.

  • Salut impulsarà diversos estudis per elaborar el mapa d’immunitat de la població

    Des de Salut defensen des de fa temps que per establir un pla de desconfinament eficient i segur, un aspecte important a tenir en compte és l’estat immunitari de la població enfront del SARS-CoV-2 i quina durada i protecció pot oferir. A dia d’avui es desconeix quin percentatge de persones asimptomàtiques o amb simptomatologia benigna han passat la malaltia sense haver estat diagnosticades. Els anticossos apareixen després d’una infecció de la COVID19 i mantenen la seva presència durant setmanes, tot i que encara no se sap quantes. A més, són detectables en pacients asimptomàtics en els quals no hi ha hagut sospita d’infecció ni s’ha realitzat la prova diagnòstica.

    És per això que des del Departament de Salut es faran més d’un milió de testos serològics ràpids per monitoritzar l’evolució de l’epidèmia de la COVID19 entre la població catalana, i conèixer les diferències existents entre territoris, edats i professions, entre d’altres paràmetres.

    Els testos serviran per poder analitzar, entre d’altres, la situació immunològica de tot el personal sanitari de Catalunya format per 170.000 professionals. També per avaluar la immunitat de professionals essencials no sanitaris que hagin pogut tenir risc de contagi durant les fases de confinament. En aquest sentit, es prendran mostres poblacionals de diferents col·lectius com, per exemple, els mossos o els policies locals. A més, es faran testos a persones que hagin reportat simptomatologia compatible amb la COVID19 durant la fase de confinament, o hagin estat diagnosticades com a possibles positius sense haver pogut tenir verificació amb PCR. També es faran estudis a d’altres poblacions sentinella i àmbits territorials, en diverses onades de testatge, que permetin complementar les dades sobre la penetració de la COVID19, així com la seva evolució.

    Mapa d’immunitat del personal sanitari de Catalunya

    Un subgrup de població essencial és el personal sanitari, que manté el sistema de salut al seu màxim nivell de seguretat i capacitat assistencial. El seu contagi posa en risc la capacitat de les institucions sanitàries de mantenir les seves plantilles operatives amb normalitat i garantir una atenció segura per a pacients i professionals.

    En aquest sentit, el projecte d’avaluació de l’estat immunitari dels professionals de la salut a Catalunya, liderat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), permetrà determinar el percentatge de personal sanitari de Catalunya que ha superat la infecció per SARS-CoV-2 en tots els àmbits sanitaris públics (sanitaris, sociosanitaris i residències), analitzar l’evolució de l’estat immunitari d’aquest personal durant 12 mesos i determinar la utilitat de tres tipus diferents de proves mitjançant plataformes automatitzades per dur a terme aquesta avaluació.

    Aquesta iniciativa sorgeix d’un projecte de recerca ideat pels serveis de Microbiologia i d’Immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb la col·laboració d’investigadors d’IDIBAPS, d’ISGlobal i del CRG. El projecte el lidera el Dr. Jordi Vila, cap del Servei de Microbiologia del Clínic, i el Dr. Tomàs Pumarola, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, que n’és co-investigador.

    A més de l’Hospital Clínic i l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, hi participaran els hospitals Josep Trueta de Girona, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Sant Pau, Hospital del Mar, Bellvitge i Germans Trias i Pujol, el Consorci Sanitari Parc Taulí, CLI-Lab Diagnostics, CatLab i Fundació Althaia.

    18.000 proves PCR diàries

    Paral·lelament, el Departament de Salut ha garantit la capacitat de fer totes les PCR que siguin necessàries per tal de preparar-se per a possibles rebrots. Tot i que l’estimació màxima de capacitats necessàries de PCR al sistema durant les fases de desconfinament és d’unes 13.000 a 15.000 proves diàries, actualment les capacitats totals són d’unes 17.000 proves diàries que augmentaran molt considerablement en les properes tres i quatre setmanes.

    Aquests tests diagnòstics tenen com a objectiu la detecció directa de la presència del coronavirus SARS-Cov-2, la identificació i aïllament de forma precoç dels casos amb infecció aguda, així com dels seus contactes, aplicant mesures de restricció de la mobilitat i aïllament domiciliari durant un període recomanat de 14 dies. En aquest sentit, es planteja l’ús d’aquestes proves diagnòstiques d’infecció aguda en les següents circumstàncies, sempre sota prescripció mèdica i en base a criteris clínics com població amb simptomatologia, tant greu com no greu; persones en contacte amb casos COVID19 positius confirmats que desenvolupin simptomatologia durant la fase d’aïllament; persones sense símptomes que poden ser contagioses en àmbits d’elevat risc de transmissió com, per exemple, residències de gent gran, centres d’internament de salut mental, centres de persones discapacitades o centres penitenciaris; i professionals sanitaris i professionals no sanitaris essencials, en la seva reincorporació a la feina després d’un període d’incapacitat temporal per infecció per COVID19.