Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La plataforma de defensa dels drets de les persones amb dependència demana un canvi radical a favor de les persones

    Els efectes de les retallades en el sistema de dependència des del 2012 han tingut conseqüències devastadores, però no ho expliquen tot. La crisi és més profunda, és la crisi d’un model que ha posat el negoci i el benefici del sector privat per sobre dels drets de les persones a una vida digna. Un model basat en la precarietat de les condicions de treball, que no possibilita el dret a un envelliment actiu ni la inclusió de les persones amb diversitat funcional en igualtat d’oportunitats i fomentant la seva autonomia personal.

    Des de la Plataforma exigeixen en un manifest els següents punts:

    • Responsabilitat política per les retallades que han provocat l’enfonsament de tot el sistema de dependència.
    • Responsabilitat per l’abandonament de les administracions públiques del seu paper, deixant tot en mans del sector privat en totes les seves facetes, i sense cap control. (A Catalunya més del 90% de les residències o bé són de titularitat privada o bé estan gestionades pel sector privat).
    • La visió de les residències com a últim recurs i sempre sota una responsabilitat i un control estrictes de les administracions públiques, amb una coordinació permanent entre els departaments de Salut i Afers Socials, posant els recursos econòmics, materials i humans suficients, per a una atenció de qualitat, augmentant les ràtios i amb unes condicions laborals dignes per als treballadors i treballadores del sector.
    • Un nou model enfocat en la gestió prioritària del sector públic, que posi la vida de les persones al centre i asseguri el dret a un accés igualitari al sistema sanitari, d’educació, de dependència i tingui en compte totes les realitats ja siguin físiques, culturals, de gènere, etc.
    • El foment d’un nou model de vida, basat en els principis de la solidaritat i el respecte vers les persones i que promogui la conciliació família-treball igualitària entre gèneres i enfocada a atendre i acompanyar les persones a càrrec, siguin infants o adults en situació de dependència, com una de les maneres de combatre la soledat no desitjada.
    • La priorització de models alternatius a les residències per a l’atenció a la dependència amb recursos públics, com ara l’assistència domiciliària professional, les alternatives comunitàries i els habitatges compartits i assistits.
    • La suspensió de 18 mesos per percebre la prestació econòmica en la cura no professional.
    • Que es consideri l’atenció a la dependència a totes les edats com a dret subjectiu universal amb finançament públic a través d’un nou model progressiu de fiscalitat justa.
    • La creació del Consell General de la Dependència amb la participació de tots els sectors afectats, administracions, sindicats, patronal, col·legis professionals, entitats socials i entitats representatives de la gent gran i de persones amb dependència i diversitat funcional. A més, reivindiquem una llei catalana per a l’autonomia personal que tingui en compte tota la ciutadania en situació de dependència.
    • La creació d’una taula de diàleg social sobre un nou model d’atenció a la dependència.

    Amb aquestes demandes, des de la Plataforma volen destacar que, segons el seu entendre, «seria una gran errada pretendre continuar amb el mateix model de dependència que hem tingut fins ara i amb les mateixes polítiques que han posat en evidència les mancances del sistema amb xifres devastadores». Així doncs, estenen la mà per tal de poder seure i dialogar, de manera constructiva, per crear, conjuntament, aquest «nou model, el centre del qual sigui la vida de les persones, i no pas l’economia».

    Formen part de la Plataforma entitats com el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, CCOO, Col·legi Oficial de Treball Social, UGT, CONFAVC, Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya, Fundació FiraGran, Fundació Aroa, Ass. de Discapacitat Visual de Catalunya B1+B2+B3, Col·legi de Pedagogs de Catalunya, ACIC, Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, Comissió de Jubilats i Pensionistes de l’Hospitalet de Llobregat, Associació Catalana Síndrome X Fràgil, Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Centre de Dia per a la Gent Gran, Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Associació de Cuidadores Familiars, Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar.

  • El Clínic lidera un consorci europeu per fer front a la COVID-19 amb tècniques d’immunoteràpia cel·lular

    L’Hospital Clínic de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb el suport de l’empresa Cellnex, han posar en marxa un consorci europeu d’investigació multicèntric que té com a objectiu comprendre millor el funcionament de la resposta immunitària enfront del SARS-CoV-2 i proposar nous tractaments basats en la resposta cel·lular de l’organisme enfront de la COVID. El projecte es preveu que tingui una durada de dos anys i compta amb la col·laboració econòmica de la companyia de serveis i infraestructures de comunicacions Cellnex Telecom, qui farà una aportació de cinc milions d’euros. Amb el projecte es pretén mesurar la capacitat de resposta cel·lular del sistema immune enfront del SARS-CoV-2, detectant i obtenint limfòcits T, cèl·lules especialitzades bàsiques en la creació d’anticossos, que puguin actuar per combatre la COVID-19 en les seves diferents etapes.

    El director general de l’Hospital Clínic, el Dr. Josep M. Campistol, ha remarcat aquest matí en roda de premsa la importància de la recerca científica per tal de fer front a la pandèmia del coronavirus. “Hem viscut la pitjor crisi sanitària dels últims 100 anys, i només el coneixement, la investigació i la innovació seran capaços de resoldre aquesta situació i també futures pandèmies que puguin venir”. En aquest sentit, el director general del Clínic ha afirmat que és el sistema immunitari qui ens protegeix de les infeccions i que, per tant, és vital “conèixer amb detall els mecanismes immunològics enfront de la COVID-19 i valorar el desenvolupament de la immunoteràpia com a via per vèncer aquesta infecció”.

    En el consorci europeu d’hospitals que s’ha creat hi participen el Banc de Sang i Teixits (BST), l’Hospital Universitari Gregorio Marañón de Madrid, l’INSERM-U1183 associat a l’Hospital Universitari de Montpellier, l’Istituto Scientifico Romagnolo per el Studio i la Cura dei Tumori (IRST) de Meldola i l’IRCCS de l’Hospital San Raffaele (HSR) de Milà. El Dr. Elias Campo, director de l’IDIBAPS i Director de Recerca del Clínic, ha remarcat la importància d’aquesta cooperació internacional. “Avui en dia ja no podem entendre la investigació sense una cooperació multidisciplinària d’especialistes que aborden diversos aspectes, i això requereix la participació transnacional. La ciència no té fronteres i s’ha de fer front a aquest problema de manera conjunta”.

    Limfòcits T per frenar la COVID-19

    Una de les claus per fer front al coronavirus és poder disposar de coneixement profund sobre l’estat immunitari de la població enfront del virus SARS-CoV-2, el tipus d’immunitat i el temps que es manté. Disposar d’eines que permetin detectar i estimular la resposta cel·lular T és un aspecte cabdal per poder eliminar el virus, especialment en aquells casos en què no hi ha anticossos enfront de la infecció. Però a la vegada, és fonamental també controlar la resposta cel·lular T per disminuir la hiperresposta immune responsable de la majoria de pacients crítics. Això fa que sigui necessari millorar la detecció de limfòcits T amb capacitat per atacar el coronavirus i, per fer-ho, es necessiten tècniques que permetin manipular-los i orientar la seva resposta enfront de la infecció.

    «La col·laboració de tots els centres implicats farà possible demostrar la rellevància de les cèl·lules T en l’estat immunitari dels pacients al llarg de la malaltia i disposar de noves eines terapèutiques davant la manca de tractaments disponibles anti-SARS-Cov2, a la vegada que s’aportarà coneixement i eines per a d’altres immunoteràpies cel·lulars més enllà de la COVID-19», explica el coordinador del projecte i Cap del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic, Manel Juan.

    Amb el projecte es pretén detectar i obtenir limfòcits T que actuïn contra la infecció per SARS-CoV-2. Això ha de permetre desenvolupar eines de coneixement concretes en l’àmbit cel·lular i utilitzar la resposta immunològica per controlar els quadres més crítics de coronavirus i, alhora, protegir l’organisme amb eines que impedeixin arribar a aquestes situacions tan crítiques. Per fer-ho, s’estudiarà els limfòcits que, segons assenyala Juan, són, d’alguna manera, “el director d’orquestra, que té tot el necessari perquè funcioni la resposta immunitària”. Es busca obtenir limfòcits T ‘naturals’ per a ser usats com a teràpia contra la COVID-19: per una banda, els limfòcits T reguladors, que permetrien disminuir la hiperinflamació causada pel coronavirus i, per l’altra, els limfòcits T efectors anti-SARSCov2, amb l’objectiu d’eliminar el virus.

    Ara per ara, es pretén analitzar aquests aspectes per obtenir informació sòlida i valuosa per combatre la COVID-19. “Desenvoluparem mètodes de diagnòstic, però la possibilitat d’utilització d’aquestes teràpies passaria per un assaig clínic que, de moment, encara no contemplem”, indica Juan.

     

  • Descrit el primer cas de VIH resistent a totes les combinacions de tractaments antirretrovirals

    La revista The Lancet Microbe publica dimarts, 9 de juny, el primer cas descrit d’una persona portadora del VIH el virus del qual és resistent a les 5 famílies de fàrmacs orals que s’utilitzen habitualment contra el VIH, mostrant-se insensible a 25 dels 26 medicaments provats. Perquè el tractament contra el VIH sigui efectiu, és necessària l’acció conjunta d’almenys dos fàrmacs de diferents famílies, de manera que el treball subratlla la importància de desenvolupar nous medicaments que funcionin per vies alternatives i contra els quals aquests virus no hagin desenvolupat resistències. L’article destaca també la necessitat de realitzar estudis de monitorització que detectin aquest tipus de casos i evitin la seva transmissió.

    Les resistències del VIH als antirretrovirals són causades per una o més mutacions en l’estructura genètica del virus, que afecten l’eficàcia d’un fàrmac –o d’una combinació d’ells– a l’hora de bloquejar la replicació viral. Les resistències poden donar-se en persones en les quals el tractament no és del tot eficaç, que per diversos motius no prenen el tractament de forma continuada o que directament s’infecten amb un virus que ja és resistent. L’any 2019, l’OMS va alertar que en alguns països més del 10% de les noves infeccions pel VIH es produeixen amb virus que han desenvolupat resistències.

    Fins ara, la literatura científica havia descrit 2 casos amb resistències a alguns fàrmacs de cadascuna de les 5 famílies d’antirretrovirals existents, però no a tots els medicaments simultàniament.

    Control parcial de la infecció

    El cas descrit a The Lancet Microbe es tracta d’un home diagnosticat de VIH el 1989, als 41 anys. Va començar a prendre tractament antirretroviral als anys 90, amb els primers medicaments de baixa eficàcia, i des de llavors ha pres 14 fàrmacs diferents que només han aconseguit controlar parcialment la infecció. El novembre del 2015 se li va començar a administrar un inhibidor de la integrasa de nova generació, més eficaç i amb menys possibilitats de generar resistències, però després d’una millora inicial, el tractament va tornar a fracassar el juny del 2016.
    Mitjançant tècniques de seqüenciació i experiments en cultius cel·lulars, els investigadors d’IrsiCaixa han demostrat que les mostres de virus d’aquesta persona són resistents a tots els fàrmacs d’administració oral aprovats, excepte un. «Un únic medicament no té eficàcia contra el VIH perquè el virus troba fàcilment altres vies d’evasió. Per això és necessari administrar teràpies que combinin diverses famílies i que bloquegin diverses fases del cicle d’infecció del virus», explica Mª Carmen Puertas, investigadora d’IrsiCaixa i primera autora de l’article.

    Els científics suggereixen que les resistències del VIH en aquest cas s’han generat a causa de dos motius: l’exposició durant els primers anys a fàrmacs antirretrovirals que no eren tan eficaços com els actuals i una possible falta de regularitat en la presa dels medicaments. «No és que hi hagi un virus panresistent circulant, sinó que s’ha generat en aquest cas concret», especifica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i líder de l’estudi.

    Evitar la transmissió de virus panresistents

    Els científics apunten que, en aquest cas concret, l’única alternativa terapèutica seria l’ús d’anticossos que bloquegin el virus o de fàrmacs amb nous mecanismes d’acció, però de moment les dues opcions estan encara en fase de desenvolupament. «Aquest cas clínic il·lustra el risc potencial de les multirresistències en el camp del VIH, tot i la diversitat d’antirretrovirals existent. Com no hi ha opcions terapèutiques disponibles, a excepció d’alguns fàrmacs injectables que són inviables per al dia a dia, es posa en evidència la urgència del desenvolupament de nous fàrmacs antirretrovirals als quals cap variant del VIH no s’hagi exposat mai, de manera que sigui impossible que el virus hagi generat resistències contra ells», indica Puertas.

    El treball també posa de manifest la necessitat de supervisar els casos de VIH per poder detectar de manera precoç l’aparició de resistències i evitar així la seva transmissió. En aquest sentit, l’estudi destaca que la identificació d’aquest cas aïllat no suposa necessàriament un risc per a la salut pública, «però cal mantenir la vigilància epidemiològica perquè de la mateixa manera que n’ha aparegut un, poden aparèixer d’altres. La prevalença actual del VIH panresistent no es coneix, i cal fer-ho per poder aturar la cadena de transmissió a temps i evitar així infeccions pel VIH sense opcions terapèutiques, com passava als anys 80», conclou Martínez-Picado.

  • Prou menyspreu cap a l’atenció primària de salut

    La notícia de l’externalització del rastreig de contactes de casos de la COVID-19 a mans de Ferroser Servicios Auxiliares, empresa de la división de servicios de Ferrovial, mostra un cop més el menysteniment del Departament de Salut cap a l’atenció primària de salut (APS).

    Des de l’inici de la crisi sanitària, s’ha deixat de banda l’atenció primària de salut: s’han tancat centres i consultoris (se n’haurien tancat més si no hi hagués hagut resistència per part dels equips i ens locals), s’ha orientat a la població a trucar al 061 en cas de presentar símptomes enlloc d’indicar-los que truquessin als centres d’APS i s’han pres decisions centralitzades sense comptar amb l’opinió del territori que és qui coneix les necessitats de la població i l’organització dels serveis.

    L’APS ha respost a aquesta desconsideració aprofundint en el coneixement de la presentació i el maneig de la malaltia per a què els pacients poguessin ser atesos al domicili quan era possible, adaptant la seva organització a les necessitats generades, assumint la gestió de permisos per vulnerabilitat que no li pertocaven, obrint els centres els caps de setmana per a donar atenció telefònica, presencial i a domicili i fent-se càrrec de l’atenció sanitària a les residències, hospitals de campanya i hotels.

    Fa pocs dies la consellera Alba Vergés va anunciar que es destinarien 4,5 milions per a contractar 430 professionals d’atenció primària aquest estiu per a reforçar els equips de les zones de costa i aquells que assumiran l’atenció a les residències. Considerem que aquesta quantitat és insuficient (veure el posicionament de l’AiFICC al respecte) i que cal no només reforçar el personal mèdic i d’infermeria sinó també l’administratiu i de treball social, claus per a donar resposta a les necessitats de la població.

    Avui llegim amb estupor la notícia que la Generalitat farà una inversió de 17,7 milions d’euros per externalitzar el servei de rastreig a una empresa privada filial de Ferrovial que col·laborarà amb el SEM per aquesta tasca, que és una atribució clara de salut pública i que es du a terme amb la col·laboració de l’APS. No entenem per què, enlloc de reforçar les estructures que ja existeixen en el territori, se’n generen de noves.

    D’altra banda, veiem amb preocupació l’estratègia que el CatSalut va iniciar fa uns anys de promoure l’accés telefònic de la població al sistema sanitari a través del 061 i enlloc de fer-ho amb els CAP. Aquesta estratègia està influint en els fluxos de les persones dins del sistema sanitari, soscava la funció de porta d’entrada al sistema de l’atenció primària i es perd un recurs comunitari de proximitat que ofereix atenció longitudinal.

    Per tant, reclamem:

    • Que s’aturi l’externalització d’aquest servei públic i que el pressupost assignat per al seguiment dels contactes de casos de COVID-19 es destini a reforçar els equips d’APS i SP.
    • Que es potenciï l’atenció telefònica als centres d’APS, garantint les condicions tècniques i el personal administratiu suficient per a donar una resposta eficaç des del territori a les necessitats de la població.
    • Que es planifiquin els serveis de salut amb visió poblacional, de servei públic i amb perspectiva de continuïtat, seguint criteris de qualitat i cost-efectivitat.
    • Que es reobrin tots els centres d’APS i consultoris que segueixen tancats.

    Entitats signants:

    • Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
    • Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
    • Rebel·lió Atenció Primària
    • Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
    • Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona (COIGI)
    • Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC)
    • Associació Catalana d’infermeria Pediàtrica (ACIP)

  • La comunitat sanitària s’aboca contra l’externalització a Ferrovial

    «Fragmentar i privatitzar els serveis sanitaris subcontractant una filial de Ferrovial pel rastreig de contactes de #covid19 és una decisió molt greu per ser molt poc eficient, trenca amb l’atenció longitudinal i de proximitat dels serveis existents (atenció primària/salut pública)». Aquest és un dels missatges que corren per xarxes. Qui l’escriu és la Laia Riera, metgessa de família, membre del grup d’ètica de la CAMFIC, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, i també del FoCAP, Fòrum Català de l’Atenció Primària.

    Com la seva veu, moltes altres s’han aixecat en contra de l’adjudicació per part de la Generalitat de Catalunya a Ferrovial d’un contracte de 17 milions d’euros destinat a rastrejar els contactes de positius de coronavirus. Serà Ferroser Serveis Auxiliarias, una filial de la constructora Ferrovial, qui gestionarà el dispositiu telefònic de la Generalitat per rastrejar aquests contactes. 

    Si les veus en contra d’aquesta adjudicació s’han anat reproduïnt és per diversos motius. Un d’ells que el departament de Salut ha decidit externalitzar el servei i adjudicar aquest contracte sense concurs i emparant-se en la normativa de l’estat d’alarma, que permet atorgar contractes a dit i per via urgent. La contractació ha estat realitzada oficialment pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) que emmarcada en un nou programa contra la COVID-19, que el Departament va posart en marxa la passada setmana busca un un estudi epidemiològic basat a rastrejar tots els contactes personals que ha tingut una persona que acaba donant positiu en una prova de laboratori.

    D’aquesta manera, segons el mandat de Govern, qualsevol persona asimptomàtica que sigui considerat un “contacte estret” d’una altra persona que hagi donat positiu per COVID-19, haurà de ser informada de la seva situació. A partir de llavors, “s’iniciarà el seu seguiment de forma passiva, fent-li les recomanacions oportunes respecte a les precaucions d’higiene respiratòria i rentat de mans i símptomes d’alarma de la malaltia”, explica la resolució, que defineix el servei que prestarà Ferrovial a vàries trucades a cada contacte durant catorze dies.

    El nou contracte subscrit per la Generalitat consta d’una part fixa, de 9 milions d’euros en total, i una altra variable, que es calcula en 8,6 milions. La resolució no necessita el període de vigència del contracte, però el programa en què es basa durarà dos anys, prorrogables a un tercer, segons té previst el Govern.

    Un altre dels motius que les xarxes mostren és la sensació de menyspreu cap els professionals. Així, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya publicava el següent:

    També ho feien des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona a través d’un seguit de preguntes retòriques dirigides al Departament de Salut:

    Així, la mateixa presidenta del COIB, Paola Galbany, es pregunta públicament sobre el sentit d’aquesta acció:

    Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona. el Doctor Jaume Padrós «exigia» al Departament de Salut que revertís la decisió sobre la contractació i enllaçava la demanda al president de la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC), el Doctor Antoni Sisó que retuitejava el missatge i també en publicava un de nou però amb el mateix contingut.

    La CAMFIC donava suport al missatge d’aquests dos presidents escrivint:

    Per altra banda, sindicats com Infermeres de Catalunya redactaven una carta dirigida a la consellera de Salut Alba Vergés «davant la indignació per la privatització i la manca de recursos a l’Atenció Primària». En ella assenyalaven com de greu i perillosa els hi sembla l’actitud que ha estat tenint el Departament de Salut durant tota la pandèmia de la COVID-19. Afegien que «ara ha fet un pas més al demostrar que realment no te intenció de dotar a l’Atenció Primària dels recursos humans i econòmics necessaris que fa anys que es demanen».

  • El COIB demana augmentar significativament el nombre d’infermeres a l’atenció primària

    La vocalia d’Infermeria Familiar i Comunitària del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) considera insuficient el Pla de suport a l’atenció primària que ha anunciat aquesta setmana al Parlament de Catalunya la consellera de Salut, Alba Vergés. Aquest Pla, dotat amb 4,5 milions d’euros, contempla augmentar el nombre de professionals, sobretot a les zones de la costa i als equips que atenen més persones que viuen en residències geriàtriques. En concret, contempla contractar 436 nous professionals, dels quals 198 són metges de família i només 21 són infermeres.

    La vocal d’Infermeria Familiar i Comunitària del COIB, Lorena Villa, creu que aquest augment és «insuficient i alarmant» i demana «revisar profundament el model d’atenció primària i dotar-lo dels recursos humans i materials adients».

    L’atenció primària de salut és el nivell assistencial més proper a les persones, les famílies i les comunitats. Per aquest motiu, és l’àmbit que està millor preparat per fer tasques de prevenció, de detecció i de seguiment dels problemes de salut de les persones i, per tant, és un servei essencial per abordar totes les fases de la pandèmia de la COVID-19. No obstant això, l’Administració no ha tingut prou en compte l’atenció primària en la gestió d’aquesta situació.

    La crisi actual ha posat en evidència davant la ciutadania les fortaleses de l’atenció primària i dels seus professionals, però també ha demostrat les debilitats i les mancances del sistema de salut, que fa molts anys que arrossega un baix reconeixement i una falta de visibilitat del primer nivell assistencial, un finançament insuficient, una baixa dotació d’infermeres i d’altres professionals, unes condicions laborals precàries i una manca de recursos estructurals i materials.

    Aquesta falta crònica de recursos ha comportat un nivell molt elevat d’esgotament físic i mental entre les infermeres que treballen a l’atenció primària, a causa de les condicions d’estrès i de sobrecàrrega a què s’han vist exposades.

    Per poder afrontar de manera satisfactòria el procés de desescalada en què ens trobem, és imprescindible que l’atenció primària de salut assoleixi el nivell de finançament que recomana la primera autoritat sanitària internacional i dotar els centres dels professionals i els recursos materials necessaris. L’Organització Mundial de la Salut recomana que el pressupost total de l’atenció primària representi almenys un 25 % del total que es dedica a salut, i a Catalunya amb prou feines suposa el 14%.

  • El Govern d’Aragó condemnat per no proporcionar els EPI adequats

    Segons donava a conèixer el Diario de Teruel, el Jutjat del Social de Terol ha condemnat a les administracions de la Comunitat Autònoma d’Aragó per haver vulnerat els drets dels treballadors durant la pandèmia de la Covid-19. La sentència condemna a la Diputació General d’Aragó, al Servei Aragonès de Salut i a l’Institut Aragonès de Serveis Socials per haver vulnerat els drets dels treballadors i empleats públics de Terol en matèria de prevenció de riscos laborals en no proporcionar-los els equips de protecció individual (EPI) adequats.

    La magistrada del jutjat del Social de Terol, Elena Alcalde, ha dictat una sentència en la qual estima la demanda presentada pel sindicat FASAMET i signa la condemna a aquestes administracions públiques a proporcionar els EPI als treballadors de tots els centres sanitaris, unitats sanitàries, centres sociosanitaris o socials, públics, concertats i privats intervinguts, dirigits o coordinats de la província de Terol. En l’àmplia i detallada sentència dictada, la jutge centra el debat jurídic en la tutela de drets fonamentals i la prevenció de riscos laborals i davant de les argumentacions esgrimides per les administracions codemandades, sosté que l’administració autonòmica conserva, dins del seu àmbit de competència, la gestió dels corresponents serveis sanitaris, i ha d’assegurar en tot moment el seu adequat funcionament. 

    Les condemandes van afirmar que la salut no és un dret fonamental i que per tant no té consistència el plantejat. Davant d’això, la magistrada va respondre dient que «hi ha tan íntima relació entre la salut i la integritat física, i que podria existir vulneració de l’art. 15 de la Constitució, quan es generi un risc greu per a la salut dels treballadors, ometent les obligacions de protecció i prevenció que competeixen a l’ocupador «. En el seu raonament incideix que «la declaració de l’estat d’alarma no comporta la suspensió dels drets fonamentals al·ludits en la demanda com la vida, la integritat física, ni la salut, ni tampoc suposa la suspensió dels drets a la protecció i prevenció de riscos laborals», explica el TSJA.

    Davant la premissa de les administracions sobre que ens trobem davant d’un supòsit de força major, imprevisible i inevitable, la magistrada argumenta en contra d’això que «la pandèmia, i en conseqüència la crisi sanitària que ens ocupa, no és un supòsit de força major o risc catastròfic, ni un succés que no hagués pogut preveure o que fos inevitable». Entén que l’Administració va haver d’actuar «segons el principi de precaució, d’acord amb aquest nou ordre que evidenciaven les coordenades exposades» -en referència als reiterats anuncis realitzats per l’OMS – i conclou dient que «va haver de preveure la necessitat de disposar d’abundants EPIS per als sanitaris amb la finalitat de protegir-los enfront del risc de contagi per Covid-19, la qual cosa redundaria en la protecció de la resta de la ciutadania».

  • El sistema nacional de salut presenta un «índex baix» de transformació digital

    Els Serveis de Salut autonòmics presenten un «índex baix» de transformació digital. És la principal conclusió d’una anàlisi realitzada per la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin) amb la col·laboració de la Fundació Cotec per a la innovació. El projecte va ser seleccionat en el marc de la II convocatòria del Programa d’Innovació Oberta (PIA) de Cotec, dins de la categoria de Sector Públic Innovador.

    L’anàlisi dels sistemes de salut dels 17 executius regionals es va realitzar abans de l’actual crisi sanitària, COVID-19, per la qual cosa la informació que aquí es reflecteix cal contextualitzar-la. No obstant això, a causa de la pandèmia s’ha potenciat la col·laboració públic-privada per a alleujar els sistemes de salut.

    El treball, que s’ha dut a terme amb la participació dels responsables d’IT dels Serveis de Salut de les 17 comunitats autònomes se centra en quatre àmbits: serveis digitals per a pacients i per a professionals, infraestructura IT de salut digital i sistemes analítics. L’objectiu d’aquest primer estudi és conèixer el grau d’implantació de la salut digital a Espanya, i així tenir un punt de vista de la realitat de cada comunitat autònoma i analitzar sistemàticament el conjunt d’indicadors identificats en l’anàlisi d’índex de maduresa digital.

    La secretària general de Fenin, Margarita Alfonsel, destaca que, si bé l’índex global obtingut és baix, en alguns serveis el nivell és alt, com és el cas de la gestió de cites, l’accés a la història clínica electrònica per part dels professionals o la prescripció electrònica. «Veiem necessari impulsar plans estratègics de digitalització, que comptin amb partides de finançament específiques, mesurar i avaluar de manera permanent amb l’objectiu de promoure mesures que permetin aconseguir els objectius estratègics», va assenyalar Alfonsel.

    El director general de Cotec, Jorge Barrero, va mostrar per la seva part preocupació per l’alta variabilitat en la maduresa i el grau d’adopció de serveis i tecnologies digitals detectat entre les diferents comunitats autònomes. «Tant els ciutadans com els professionals disposen de serveis digitals en salut diferents en funció d’on resideixen, ni la disponibilitat ni el grau de desenvolupament tecnològic són prou homogenis», va precisar Barrero. La III convocatòria del PIA de Cotec està dedicada precisament a projectes digitals que redueixin bretxes socials.

    Una de les conclusions més destacades de l’estudi és la necessitat de replantejar un model d’incorporació de noves tecnologies als processos assistencials. «Cal deixar de gestionar les TIC com una fi en si mateix i considerar que les eines digitals han d’estar al servei de ciutadans, professionals i gestors. L’experiència de l’usuari ha d’orientar-se a aconseguir humanitzar la tecnologia, permetent als professionals dedicar més temps i de major qualitat en l’atenció al pacient». Malgrat l’actual desenvolupament de les plataformes de col·laboració i l’adopció de xarxes socials, s’han de fer passos ferms en el desplegament d’aquesta mena d’eines en els Serveis de Salut que permeti una major i millor interacció no presencial entre professionals i pacients. A més, existeix una gran barrera en la transformació digital motivada pel gran nombre d’aplicacions específiques i departamentals, de caràcter monolític i estructurat en sitges d’informació.

    Encara que les dades han passat a ser el component fonamental per al desenvolupament de solucions de salut digital, aquests encara resideixen en un alt nombre de bases de dades i plataformes diferents no sempre ben integrades. «La incorporació de solucions analítiques a tots els nivells representa una de les assignatures pendents per als Serveis de Salut i, aprofitant l’enorme potencial de la intel·ligència artificial, millorar i desenvolupar tant sistemes descriptius com predictius i prescriptius. A més, és necessari aprofundir i treballar en la transformació d’un major nombre de serveis digitals, que permetin desenvolupar nous models de prestació de l’assistència sanitària, especialment orientada a la gestió de la cronicitat i l’envelliment actiu i saludable de la població».

  • L’activitat de donació i trasplantament d’òrgans i teixits comença a normalitzar-se a Catalunya

    La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat de manera significativa, com en altres àmbits de la salut, al sistema de trasplantaments. Desprès d’un inici d’any espectacular, l’activitat de donació i trasplantament d’òrgans i teixits va caure de manera abrupta a causa de la COVID-19, limitant-se a casos urgents, programes especials i pacients pediàtrics. Els darrers dies, però, l’activitat ha tornat a recuperar la tendència a l’alça, gràcies a l’obertura progressiva dels programes i a la reorganització dels serveis hospitalaris, com explica l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), amb motiu del Dia del Donant d’Òrgans i de Teixits, que se celebra el 3 de juny de cada any per agrair la generositat dels donants i dels seus familiars.

    Des de l’1 de gener fins el 31 de maig de 2020, els hospitals catalans han gestionat 97 donants cadàver vàlids, que representen un 41,9% menys que el mateix període de l’any passat (167). En la mateixa línia, els trasplantaments realitzats han estat 339, un 35,3% menys que el mateix període que l’any 2019 (524). “El conjunt de l’activitat de l’any 2020 fins avui no reflexa l’impacte de la COVID-19, ja que en els dos primers mesos de l’any, la donació i el trasplantament van tenir una activitat molt elevada. Hem passat d’activitats 40% superiors a quasi aturar l’activitat en pocs dies”, comenta Jaume Tort, director de l’OCATT. “De fet, si acotem el període d’estudi des del 13 de març fins al 31 de maig, a Catalunya s’han realitzat 48 trasplantaments, un 80,9% menys que en condicions normals”, especifica Tort.

    Existeixen diferències evidents abans i després del mes de març. Durant els mesos de gener i febrer de 2020 es van realitzar 267 trasplantaments d’òrgans, un 19,2% més que el mateix període de l’any anterior (224 al 2019). Posteriorment, tot i que la primera setmana de març l’activitat encara va ser important, les intervencions van caure. Els dos mesos d’afectació profunda de la COVID-19 (març i abril), l’activitat es va reduir a 36 trasplantaments d’òrgans, en comparació als 203 de l’any 2019, un descens del 82,3%. Durant el mes de maig, s’observa un augment progressiu de l’activitat en comparació als dos mesos anteriors amb 36 intervencions, però encara lluny de les xifres d’activitat habitual.

    La donació de cadàver ha anat en la mateixa línia, amb un augment del 17,6% durant els dos primers mesos de l’any respecte l’any anterior (80 donants al 2020 vs. 68 al 2019) i un descens del 83,3% els mesos de març i abril (11 donants al 2020 vs. 66 al 2019). Al maig s’han gestionat 6 donants.

    Per altra banda, la donació de viu, tot i veure’s afectada pel tancament de tots els programes durant la crisi de la COVID-19, es manté en unes xifres similars a l’any anterior (37 al 2020 vs. 40 al 2019), gràcies l’augment de l’activitat trasplantadora amb aquest tipus de donant durant l’inici de l’any. La segona quinzena de maig s’ha reprès aquesta activitat, després de l’aturada, amb les quatre primeres intervencions.

    “Agraïm als equips i als hospitals que, després d’aquestes setmanes difícils, hagin mostrat ràpidament la seva predisposició a la reobertura dels diferents programes; diu molt de la seva professionalitat, esforç i dedicació”, declara Tort. “I ara, més que mai, necessitem la confiança de la societat en el sistema de trasplantaments i, sobre tot, agraïm la generositat, la solidaritat i la humanitat dels donants i dels seus familiars, per regalar vida i esperança”, afegeix. Segons conclou Tort, les llistes d’espera no s’han vist molt afectades, tot i que encara 1.200 persones segueixin esperant un òrgan a Catalunya.

    El Valentín, un nen trasplantat de ronyó durant la pandèmia

    Durant el confinament, en Valentín, un nen de 6 anys, va rebre el seu segon trasplantament renal a l’Hospital Vall d’Hebron. Per a la Dra. Gemma Ariceta, cap del Servei de Nefrologia Pediàtrica de Vall d’Hebron, “en plena pandèmia, el trasplantament renal del Valentín va ser una fita que ens va omplir d’esperança i vida. Ens preocupava moltíssim la seguretat del pacient, i malgrat ser una decisió difícil, vam optar per mantenir obert el programa de trasplantament renal pediàtric i donar opció a rebre un òrgan a pacients pediàtrics, especialment a aquells que es trobaven en situacions clíniques difícils. A partir d’aquell dia els nens i familiars de la segona planta de l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron sortien a les vuit al passadís a aplaudir als professionals d’infermeria i nefrologia desplaçats a les àrees COVID-19 de l’hospital, i també als equips més petits que garantim l’atenció 24 hores i 7 dies a la setmana. Va ser emocionant i ens va ajudar a sentir-nos equip i família”.

    «Vam rebre la trucada de l’equip un dia de mitjans de març a la nit per dir-nos que hi havia la possibilitat d’un ronyó molt compatible per en Valentín», detalla Sol, mare del petit i creadora de l’Associació ‘En tus Zapatos’, una entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de tots els nens i famílies que pateixen malalties renals cròniques. «Malgrat el temor per la pandèmia i la magnitud de la intervenció, la tranquil·litat de saber que estàvem en mans del millor equip de professionals del món i que el nostre fill és un guerrer incansable, ens va fer sentir que res podria fallar», afegeix. «Aquest trasplantament va ser com un raig d’esperança enmig d’una realitat tan dramàtica: estem immensament agraïts al donant i als seus familiars per fer-ho possible», conclou. Dos mesos després de la intervenció, el petit evoluciona molt favorablement.

    Segons la Dra. Teresa Pont, coordinadora mèdica de trasplantaments de Vall d’Hebron, aquest centre ha mantingut el seu programa de trasplantament pediàtric i ha realitzat un total de 23 trasplantaments des del 13 de març, “tant a nens com a adults, en una situació tan adversa gràcies al compromís dels seus professionals, que han donat el millor de sí mateixos i han demostrat una gran resiliència”.

    ‘La donació en temps de Covid’

    Aquest és el títol de l’Acte del Dia del Donant_2020, un debat virtual sobre la importància de donar per salvar vides, i més en la situació actual. Al debat hi participaran la metgessa i coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Josep Trueta, Nuria Masnou; la supervisora d’infermeria i també coordinadora de trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron, Carme Vallès; el nefròleg i cap de l’equip de trasplantament renal de l’Hospital de Bellvitge, Oriol Bestard; Lucía, filla d’un donant, i Anna, donant viva de ronyó.

    L’objectiu és explicar la davallada de la donació a través dels protagonistes principals, conèixer de primera mà com han conviscut amb la pandèmia i remarcar la importància de la donació d’òrgans i teixits. A diferència d’anys anteriors, la situació provocada per la COVID-19 ha motivat que es faci aquest acte de manera virtual. Es podrà seguir per streaming (YouTube) i estarà obert a la participació on-line de periodistes i/o altres assistents virtuals.

  • Baixa gairebé dos punts el consum de tabac a Catalunya

    El consum de tabac en homes i dones s’ha reduït en un 1,7% a Catalunya respecte el 2018, segons l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2019. L’estudi conclou que un 23,9% de la població adulta fuma enfront del 25,6% de l’any anterior. Concretament, fuma un 29,2% dels homes i un 18,8% de les dones. La mostra també constata un percentatge menor de persones fumadores durant el 2019 respecte l’any anterior, tant en homes com en dones de tots els grups d’edat.

    Aquest lleuger descens del consum de tabac a Catalunya es produeix després del repunt del 2018, en què per primera vegada en set anys de descensos continuus, les dades de l’ESCA van constatar un augment del consum amb una prevalença que va passar del 24,0 % el 2017 al 25,6 % el 2018, la qual cosa va conduir al Departament de Salut a posar en marxa, entre altres mesures, una campanya contra el tabac destinada als joves i protagonitzada pel jugador de la NBA, Ricky Rubio. Sota el lema «Aguanta», la campanya* posava l’accent en el col·lectiu de joves d’entre 14 i 20 anys per evitar que comencessin a fumar o fer que ho deixessin al més aviat possible.

    Perfil del fumador

    L’ESCA 2019 mostra que el perfil de la persona que fuma és diferent en homes i dones. En aquest sentit, assenyala que els homes que fumen tenen entre 15 i 44 anys, són de classe social baixa i tenen estudis secundaris. En menors de 45 anys, només 4,7 de cada 10 recorden haver rebut consell sanitari i/o ajuda per deixar de fumar davant 7,3 de cada 10 en la franja de 45 a 64 anys.

    Les dones que fumen, en canvi, tenen de 45 a 64 anys, són de qualsevol classe social i tenen estudis secundaris. En dones menors de 45 anys, només 5,1 de cada 10 recorden haver rebut consell sanitari i/o ajuda per deixar de fumar davant 6,3 de cada 10 en 45 i 64 anys. A més, un 1,3% dels fumadors homes i un 1,2% de les fumadores dones utilitzen la cigarreta electrònica.

    De l’enquesta es desprèn que el consum de tabac és més elevat en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis secundaris.

    També s’han actualitzat les dades de mortalitat atribuïbles al tabac. Les estimacions més actuals mostren que 9.030 morts anuals són atribuïbles al seu consum a Catalunya, és a dir, 1 de cada 6 morts. Així, s’estima que cada dia unes 25 morts són atribuïbles al tabac. Per contra, destaca que 9 de cada 10 persones declaren gaudir d’un entorn sense fum.

    Cal recordar a més que el consum de tabac es relaciona amb un pitjor pronòstic per la COVID-19 i que durant el període de confinament s’ha habilitat una ajuda on-line per deixar de fumar conjuntament amb els programes d’atenció primària i hospitals sense fum.

    Les dades s’han fet públiques coincidint el 31 de maig, amb el Dia Mundial sense tabac 2020, que aquest any se centra a protegir els joves de la manipulació de la indústria i prevenir el consum de tabac i nicotina. També coincideix amb la XXI Setmana sense fum que té per lema “Desconnecta’t de la cigarreta, endolla’t a la vida».

    Tabac i Covid-19

    Precisament una enquesta, impulsada pel Comitè Organitzador de la Setmana Sense Fum, revela que durant el confinament un 7% de les persones fumadores que van participar en l’enquesta ha deixat de fumar; un 17,8% ha fumat menys; un 35,7% ha fumat el mateix i un 39,3% ha fumat més.

    L’enquesta sobre el consum de tabac de la població catalana durant el confinament per la pandèmia de la Covid-19 es va fer online entre el 5 i el 25 de maig. La van respondre 3.445 persones amb una mitjana de 45 anys: un 77% dones i un 23% homes. Un 79% no fumen, un 44% mai ha fumat, un 35% son exfumadors, un 16% fuma a diari i un 5% fuma ocasionalment.

    Preguntats sobre en quin grau fumar augmenta la gravetat de la malaltia per coronavirus, un 4,7% creu que el tabac no augmenta o augmenta molt poc la gravetat de la malaltia per Covid-19. En canvi, un 40,6% creu que fumar augmenta molt la gravetat de la malaltia; un 18,1% que l’augmenta moderadament i un 0,9% creu que augmenta només en majors de 65 anys que fumen. Finalment, un 35,5% va respondre que no sabia en quin grau fumar podia augmentar la gravetat del Covid-19.

    Per altre costat, un 54,7% de les persones enquestades diu que els tractament farmacològics finançats els animen a fer un intent per deixar de fumar.

    Cal dir que el 75% de les persones enquestades diuen que alguna vegada o regularment algun sanitari li ha recomanat que deixi de fumar.

    El 71% de les persones enquestades consideren que la principal mesura contra el tabac és la prevenció en joves; seguida en un 68,4% per campanyes; un 52,5% per ajuda sanitària i finançament, i un 25,5% per sancionar la publicitat encoberta. En aquest sentit, cal destacar que el 77% dels adults i el 91% dels joves, recorden haver vist publicitat encoberta en pel·lícules o sèries en l’últim mes.

    El 73,3% dels adults i el 59,8% dels joves consideren que les altres formes de fumar (cigarretes electròniques, pipes d’aigua, tabac escalfat) són igual o més perjudicials que les cigarretes convencionals.

    De fet, cal dir que un 71% dels joves que fumen (entre 15 i 25 anys) fumen cigarretes fetes a mà, un 25% cigarreta convencional, un 7% cigarreta electrònica, un 5% pipa d’aigua, xixa, catximba i un 20,3% fuma cànnabis.

    Entre els adults majors de 25 anys que fumen , un 70% fuma cigarreta convencional, un 33% cigarreta a mà, un 4% cigarreta electrònica, un 1% fuma tabac escalfat i un 6,1 % fuma cànnabis.

    Aquest és el XXI any que s’organitza la Setmana sense fum a Catalunya. La iniciativa original va ser de SEMFYC a nivell estatal i CAMFIC a Catalunya, per passar a ser liderada durant molts anys pel Programa Atenció Primària sense Fum (de CAMFIC, AIFICC i ASPCAT). En els darrers anys el Comitè organitzador s’ha ampliat molt més i aplega també a la Xarxa d’Hospitals sense Fum, La Xarxa d’Universitats Saludables, Societats científiques, col·legis professionals, entitats municipalistes, entitats del tercer sector i diversos Departaments de la Generalitat de Catalunya.