Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • L’assignació de places MIR se celebrarà entre el 13 i el 31 de juliol

    El Ministeri de Sanitat ha comunicat que els actes d’adjudicació de les places MIR se celebraran entre el 13 i el 31 de juliol, a fi que els metges puguin començar a treballar el mes de setembre. Tal com indica el comunicat del Ministeri, el lloc i horari dels actes es comunicaran pròximament, en la resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional. En tot cas, però, seran a la ciutat de Madrid.

    Atès que la situació de pandèmia i crisi sanitària segueix persistint, per raons de salut pública, el Ministeri de Sanitat recomana fer la sol·licitud de plaça de forma telemàtica, evitant en la mesura del possible els desplaçaments.

    El passat 29 de juny, el Tribunal Suprem va anular el procés de selecció de places que el Ministeri de Sanitat havia previst celebrar de forma telemàtica l’1 de juliol, després que 31 participants presentessin un recurs al Suprem perquè se suspengués cautelarment l’assignació de places via telemàtica. El Suprem instava al Ministeri a realitzar un model mixte, presencial i telemàtic, eliminant l’exclusivitat del procés telemàtic.

    Molts dels metges que van aprovar les proves MIR celebrades el passat mes de febrer han estat contractats temporalment per fer front a la pandèmia de la COVID-19, reforçant els serveis mèdics tan en centres d’atenció primària com en hospitals.

  • Es duplica el nombre de persones que va consumir tranquil·litzants durant la pandèmia

    Segons l’enquesta COTS, “Condiciones de trabajo, inseguridad y salud en el contexto del COVID-19”, elaborada pel sindicat Comissions Obreres i la Universitat Autònoma de Barcelona que ha analitzat l’impacte de la pandèmia entre les persones assalariades o autònomes, un 21,5% de d’aquestes ha consumit tranquil·litzants, sedants o somnífers durant l’últim mes.

    D’aquests, més de la meitat (12%) són nous consumidors, mentre que entre els qui ja consumien abans de l’inici de la pandèmia, una de cada tres va augmentar la dosi o va canviar a un fàrmac més fort. El consum total va ser superior en dones (27,4% enfront de 15,9% en homes), així com el percentatge de noves consumidores (15,4% enfront de 8,8%),

    En el cas del percentatge de netejadores que van consumir tranquil·litzants es va duplicar (del 16,9% prepandèmia al 34,7%), similarment a les auxiliars de geriatria (14,3% al 32,3%); en canvi, l’increment relatiu per a auxiliars d’infermeria gairebé es va triplicar (11,6% al 31,6%), per a infermers va augmentar per més de tres vegades (10,7% al 37,5%) i en el cas de metgesses es va quintuplicar (del 6,9% a 34,7%).

    Empitjorament de la salut percebuda

    Un 36,7% de la població assalariada espanyola considera que la seva salut ha empitjorat durant la pandèmia de la COVID-19. Aquest empitjorament va ser més acusat entre dones que entre homes (41,6% enfront de 31,9%). L’empitjorament va ser una mica menys acusat entre els majors de 50 anys (32,9%) que entre la resta de franges: d’un 37,9% i 38,6% per a 16-34 anys i 25-49, respectivament.

    En la mateixa línia, més de dos de cada cinc participants en situació de no cobrir sovint les seves necessitats bàsiques amb el seu salari declaren haver empitjorat el seu estat de salut durant la pandèmia, gairebé un 10% més que entre els qui sí que cobreixen les seves necessitats bàsiques. Entre les ocupacions seleccionades per a aquest estudi els auxiliars d’infermeria són les que més declaren empitjorar la seva salut general, més de la meitat (51,8%), seguides de gericultors (46,6%), infermers (45,8%) i treballadors en botigues d’alimentació, supermercats, etc. (44,5%).

    Risc de mala salut mental

    El 55,1% de les persones participants va mostrar alt risc de mala salut mental. Una excel·lent referència per a valorar aquesta estimació, és que aquesta va ser del 23,8% en l’Enquesta de Riscos Psicosocials de 2016 (ERP 2016), basada en una mostra representativa a nivell nacional on la salut mental es va mesurar d’idèntica forma.

    El risc de mala salut mental va ser notablement superior en dones que en homes (63,8% vs 46,8%). Per edats el grup més afectat van ser els més joves seguits de prop pels participants amb edats compreses entre els 34 i 49 anys (58% i 56,8 respectivament). Per altra banda, dos de cada tres persones que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques amb el seu salari tenen un alt risc de patir mala salut mental, això és, un 18,5% més que als qui sí que els aconsegueix. Auxiliars de geriatria (73%), d’infermeria (71,5%), treballadores de botigues d’alimentació i productes bàsics, mercats i supermercats (68,3%) i netejadores (66,9%) van ser les ocupacions amb major risc de patir mala salut mental.

    Consum d’analgèsics i opioides

    Si bé en global les dones consumeixen més analgèsics que els homes (22,2%), proporcionalment l’augment va ser lleugerament superior entre aquests últims, passant d’un 6,7% abans de la pandèmia a un 15,2%, (figura 44). Quant a l’edat (figura 45), el consum de base augmenta amb l’edat (el grup de 50 o més doblega al de persones d’entre 16 a 34 anys) però en tots els grups ha crescut significativament el nombre de nous consumidors (entre un 8,9% i un 10,4%).

    El consum d’analgèsics opioides era més alt entre aquells participants el salari dels quals no cobreix les necessitats bàsiques de la llar però a més, durant la pandèmia, els nous consumidors han ugmentat més en aquest grup, un 12,4% enfront d’un 8,3% en el grup dels quals sí que cobreixen les seves necessitats bàsiques amb el seu salari (figura 46). D’altra banda, destaquen els alts percentatges de noves consumidores entre auxiliars de geriatria i d’infermeria (17,9% i 16,1% respectivament). Així mateix, el nombre de noves consumidores entre les netejadores ha augmentat un 13,8% que se suma a l’alt consum de base (19,6%) que ja tenien, mentre que els treballadors en botigues d’alimentació i/o productes bàsics, mercats o supermercats aconsegueixen un 28,9% de consumidors després d’afegir un 14% més durant la pandèmia.

  • La contaminació de l’aire a Barcelona: un descens històric durant el confinament difícil de mantenir

    Els alts nivells de contaminació de l’aire de Barcelona tenen un gran impacte en la salut de la ciutadania, afectant principalment en el desenvolupament i agreujament de malalties cardiovasculars i respiràtories, així com alguns tipus de càncer. Amb l’inici de la pandèmia de la COVID-19, però, s’ha pogut observar un descens històric dels nivells de contaminació de l’aire, especialment durant el període de 30 de març a 14 d’abril quan el confinament va ser total i les grans indústries van cessar pràcticament tota la seva activitat.

    En aquesta situació, el Grup de Treball sobre l’Avaluació de l’impacte de la Zona de Baixes Emissions, liderat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ha elaborat un informe que descriu com el confinament per la COVID-19 ha afectat la qualitat de l’aire a la ciutat i quins aprenentatges es poden obtenir per la gestió i millora de la qualitat de l’aire, que impactaran conseqüentment en la millora de la salut.

    L’informe, titulat ‘Aprenentatges en qualitat de l’aire’, ha comptat amb la col·laboració d’altres administracions implicades, com el Departament de Qualitat Ambiental, Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a més de nombrosos científics experts en contaminació de l’aire, la salut ambiental i la mobilitat. Per avaluar l’evolució dels contaminants atmosfèrics a la ciutat a partir de la declaració de l’estat d’alarma pel covid19 i les posteriors fases de desconfinament s’han seleccionat els contaminants NO2, PM10, carboni negre i l’O3. S’han diferenciat quatre etapes diferents per a fer l’anàlisi de les dades: l’etapa pre-covid, l’etapa covid-confinament + fase 0, l’etapa covid-fase 0,5 i l’etapa covid-fase 1.

    Un descens històric dels nivells de contaminació

    Segons assenyala l’informe, a partir de l’estat d’alarma, el descens de la mobilitat va provocar una gran reducció de les emissions del trànsit motoritzat i els nivells generals de contaminació. Com han observat els investigadors, a partir de l’estat d’alarma i fins el 18 de maig, la mitjana d’NO2 ha baixat un 55%, la de carboni negre un 63% i la de PM10 un 39% respecte al període pre COVID-19, situant-los per sota dels valors guia anuals de l’OMS. La major part d’aquest descens es atribuïble al trànsit. A nivell de regió, els nivells més elevats de NO2 es detecten en les àrees properes a Martorell, Sabadell i Granollers.

    Tenint en compte que la variabilitat meteorològica també influeix en els nivells de contaminació s’estima que la reducció atribuïble al confinament és d’un 43% en NO2 i d’un 21% en PM10. Pel que fa l’O3 ens trobem que els components d’aquest han incrementat de mitjana a la ciutat durant el període comprès entre el 15 de març i el 18 de maig en un 45%. Això es deu a que l’increment de radiació solar durant els mesos de primavera accentua l’O3. L’increment d’O3 ha estat encara major a l’Eixample i Gràcia-Sant Gervasi amb un 57% d’increment.

    Malgrat aquest descens en els nivell de contaminació de l’aire de Barcelona, l’informe assenyala que amb l’escenari actual de la ‘fase de represa’ s’arribaran als nivells de contaminació a la ciutat de Barcelona que hi havia abans de la crisi o, fins i tot, poden ser superiors si no s’apliquen mesures permanents per reduïr els cotxes a la ciutat. Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona assenyalen que «calen mesures per reduir el trànsit a la ciutat, reduïr els vehicles privats i millorar el transports de mercaderies, així com millores en el transport públic metropolità». També es destaquen com a mesures que podien contribuir al descens del trànsit i la contaminació de la ciutat la flexibilitat horària, el teletreball i el foment del transport bici i en patinet.

    De fet, amb l’objectiu de reduir la circulació dels vehicles més contaminants i millorar la qualitat de l’aire de la ciutat comtal, l’1 de gener de 2020 va entrar en funcionament la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes Barcelona. Es preveien sancions per l’incompliment de les mesures que estava previst que comencéssin l’1 d’abril, però es va posposar amb l’inici de la pandèmia i s’aplicaran a partir del 15 de setembre.

    La disminució del trànsit

    A partir de l’inici de la pandèmia, la intensitat en el trànsit va disminuir de mitjana un 75% als accessos i a l’interior de la ciutat i un 70% a les Rondes, tot i que durant la fase 0,5 va augmentar fins a situar-se en un descens del 57% en els accessos, un 55% a l’interior de la ciutat i un 53% a les rondes. Durant el confinament, s’ha vist incrementada la circulació de transports de mercaderies fins a representar més del 20% de la composició del trànsit.

    La recuperació de l’ús del transport públic està tenint una tendència d’increment molt menor que en el cas del vehicle privat i les motocicletes, amb un descens gairebé del 80% respecte la situació pre-COVID, a causa de la por de la població al contagi en els transports públics. Per contra, els resultats mostren una recuperació molt més important del transport actiu -caminant, en bici o patinet – i del transport privat, que a l’abril ha incrementat el seu ús fins al 34,4% -la mitjana el 2019 era el 26%-. Aquest fet tindrà efectes negatius sobre la qualitat de l’aire.

    L’impacte de la contaminació en la salut

    L’evidència científica indica que la contaminació de l’aire és un factor de risc de patir infeccions respiràtories. Aquests efectes negatius de la contaminació en la salut, però, apareixen sobretot per l’exposició crònica, per haver respirat un aire contaminat durant mesos i anys. Segons l’informe del Grup De Treball sobre l’Avaluació de l’impacte de la Zona de Baixes Emissions, aquest descens puntual de la contaminació que s’ha produït durant el confinament, malgrat ser brusc, tindrà un impacte menor sobre la salut de la població. L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha estimat que la baixada de la contaminació de la ciutat de Barcelona durant el confinament hauria evitat 15 morts. «Si la reducció de la contaminació durant el confinament es mantingués de forma permanent, s’estima que, a la llarga, evitaríem cada any al voltant de 800 morts a la ciutat», s’afirma en l’informe.

    Malgrat que l’impacte en la mortalitat hagi sigut menor, l’estudi assenyala que la reducció de les partícules contaminants en l’aire té altres beneficis per la salut, com la reducció del soroll, la reducció dels accidents de trànsit, la recuperació de l’espai públic per les persones i la reducció de les emissions d’efecte hivernacle.

    Per altra banda, tal com indica l’informe, estudis preliminars fets a Itàlia i als Estats Units assenyalen que la contaminació de l’aire a les ciutat podria haver intensificat l’impacte de la COVID-19, de manera que la població de les ciutats i regions més contaminades tindria un sistema immunològic i respiratori en pitjors condicions a causa de la contaminació i hauria estat, per tant, més en vulnerable en el cas de contraure el coronavirus.

  • Investigadors de la UB detecten coronavirus SARS-CoV-2 en aigües residuals de Barcelona del març del 2019

    Investigadors de la Universitat de Barcelona han detectat la presència del virus causant del coronavirus, el SARS-CoV-2, en mostres d’aigües residuals de Barcelona recollides el 12 de març del 2019. Aquests resultats indicarien que la infecció estava present un any abans que es declarés la pandèmia del coronavirus al món, l’11 de març de 2020.

    Tot i que la COVID-19 és una malaltia respiratòria, s’ha demostrat que hi ha grans quantitats de genoma del coronavirus a les femtes, que posteriorment arriben a les aigües residuals. Aquesta circumstància ha fet que l’epidemiologia basada en aigües residuals sigui una potencial eina d’alerta precoç de la circulació del virus en la població, especialment tenint en compte la important presència de persones asimptomàtiques i presimtomàtiques que també el transmeten.

    En el marc de l’estudi, els investigadors han analitzat des del 13 d’abril setmanalment mostres obtingudes a dues grans plantes de tractament d’aigües residuals de Barcelona. «Els nivells del genoma del SARS-CoV-2 van coincidir clarament amb l’evolució dels casos de COVID-19 en la població», explica Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB i coordinador del treball.

    La iniciativa, en què han participat els investigadors del Grup de Virus Entèrics de la UB Gemma Chavarria-Miró, Eduard Anfruns-Estrada i Susana Guix, liderats per Rosa Maria Pintó i Albert Bosch, està coordinada en col·laboració amb Aigües de Barcelona i té finançament del projecte REVEAL, de l’empresa SUEZ, amb l’objectiu de detectar el virus en les aigües residuals i facilitar l’adopció de mesures immediates davant futures onades de la COVID-19.

    En analitzar les mostres congelades dels mesos anteriors a l’inici del mostreig sistemàtic, es va revelar la creixent aparició de genomes SARS-CoV-2 entre principis de gener i principis de març del 2020, avançant la cronologia sobre l’arribada del coronavirus a Espanya: ja el 15 de gener es detectava la presència del virus, 41 dies abans de la declaració del primer cas de COVID-19, que es va notificar el 25 de febrer.

    Aquests resultats van impulsar els investigadors a analitzar algunes mostres congelades entre el gener del 2018 i el desembre del 2019 amb el sorprenent resultat de la presència de genomes de SARS-CoV-2 el mes de març del 2019, molt abans de la notificació de qualsevol cas de COVID-19 arreu del món. «Totes les mostres van resultar negatives per a la presència de genomes de SARS-CoV-2 a excepció del 12 de març del 2019, on els nivells de SARS-CoV-2 eren molt baixos però van donar clarament positiu per PCR i, a més, emprant dues dianes diferents», explica l’investigador.

    Segons els investigadors, els resultats de l’estudi evidencien la validesa anticipatòria de la vigilància de les aigües residuals: «Els infectats de COVID-19 podrien haver estat assignats erròniament com a diagnòstics de la grip en l’atenció primària, contribuint a la transmissió comunitària abans que es prenguessin mesures de salut pública», destaca Albert Bosch, president de la Societat Espanyola de Virologia. Bosch explica que aquesta situació es podria haver produit en molts altres llocs del món», analitza Bosch. «Atès que la majoria de casos de COVID-19 mostren una simptomatologia semblant a la grip, els primers devien quedar emmascarats com a casos de grip sense diagnosticar», conclou.

    La notíca, però, ha generat escepticisme per part d’alguns sectors de la comunitat científica que dubten de la rigorositat de l’estudi de la Universitat de Barcelona i que assenyalen que es requereix d’un major validació científica.

  • La contaminació atmosfèrica, el tabac i les característiques de l’entorn construït s’associen amb més risc d’obesitat infantil

    De quina manera influeixen les exposicions ambientals durant l’embaràs i la infància en més risc d’obesitat infantil? L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i la Universitat del Sud de Califòrnia han liderat el primer gran estudi que relaciona una multitud de contaminants i factors ambientals ­­–77 exposicions prenatals i 96 postnatals– amb el risc d’obesitat infantil. Els resultats mostren el paper destacat que podrien jugar la contaminació atmosfèrica, el tabac i les característiques de l’entorn construït, com viure en àrees densament poblades, en el desenvolupament d’aquest problema de salut infantil.

    Fins ara, diversos estudis han abordat l’efecte dels contaminants ambientals, l’estil de vida i les característiques de l’entorn urbà en l’obesitat infantil, però s’havia estudiat cada exposició individual per separat. El concepte d’exposoma implica un canvi de perspectiva en la recerca de com els riscos ambientals afecten la salut. En lloc d’analitzar per separat les conseqüències que cada exposició podria tenir en el nostre organisme, es planteja l’estudi conjunt de les diferents exposicions a les que una persona està subjecta des de la concepció fins a la mort. Es tenen en compte molts elements als quals estem exposats a través de la dieta, estil de vida i l’entorn en què es viu.

    La nova recerca, que forma part del Projecte HELIX i s’ha publicat a la revista Environmental Health Perspectives, va partir de les dades de més de 1.300 nens i nenes de 6 a 11 anys de cohorts de naixement de sis països europeus –Espanya, França, Grècia, Lituània, Noruega i el Regne Unit–.

    D’una banda, es van recollir una sèrie de dades relacionades amb el sobrepès i l’obesitat dels nens i nenes: índex de massa corporal (IMC), circumferència de la cintura, gruix dels plecs cutanis i nivells de greix corporal. També es van realitzar anàlisis de sang i d’orina, tant dels nens i les nenes, com de les seves mares durant l’embaràs. D’altra banda, es van estimar un total de 77 exposicions durant l’embaràs i 96 exposicions infantils, incloent contaminants de l’aire, les característiques de l’entorn construït, l’accés a espais verds, el tabaquisme i contaminants químics (contaminants orgànics persistents, metalls, ftalats, fenols i pesticides).

    Martine Vrijheid, investigadora d’ISGlobal que coordina el Projecte HELIX i és la primera autora de l’estudi, destaca que «les taxes d’obesitat infantil estan augmentant a nivells alarmants a tot el món, i pot ser que durant el confinament per la COVID-19 s’hagin incrementat encara més». Els resultats de l’estudi, amb dades anteriors a les mesures preses per frenar la pandèmia, mostren similituds amb les xifres mundials: una prevalença de sobrepès i obesitat general del 29%, amb uns percentatges més alts en les cohorts d’Espanya (43%) i Grècia (37%).
    Les conclusions van mostrar que l’exposició al tabac –al fum matern durant l’embaràs i al passiu durant la infància–­, ​​a la contaminació atmosfèrica (partícules PM2.5 i PM10, i diòxid de nitrogen, NO2, tant a l’interior dels habitatges com a l’exterior) i les característiques de l’entorn construït s’associaven amb un índex de massa corporal més alt en la infància. L’estudi no va trobar que les diferències en el nivell socioeconòmic de les i els participants influïssin en els resultats.

    D’altra banda, les associacions amb contaminants químics van ser menys consistents, amb l’exposició a alguns químics (metalls pesants, coure i cesi) que es van vincular a un IMC més alt, i altres contaminants orgànics persistents com PCB i pesticides DDE que es van relacionar amb un IMC més baix. «Això pot explicar-se pel fet que els químics es van analitzar al mateix temps que es va mesurar l’obesitat en els nens i nenes, i l’estat de l’obesitat pot haver influït en els nivells sanguinis dels químics. Cal un seguiment longitudinal de la cohort per establir millor aquesta relació», argumenta Vrijheid.

    Obesitat i ciutats poc caminables

    «Els nens i nenes que vivien en àrees densament poblades i que anaven a escoles en zones que comptaven amb pocs serveis i instal·lacions tenien més risc de patir obesitat», explica Leda Chatzi, darrera autora de l’estudi i investigadora de la Universitat del Sud de Califòrnia. Aquesta relació entre l’obesitat i les característiques de l’entorn construït «van en la línia d’estudis anteriors i podria ser explicada per les poques oportunitats que tenen els nens i nenes de caminar i desenvolupar activitat física a l’exterior», afegeix.

    «Aquests resultats enforteixen l’evidència existent i mostren que la modificació de les exposicions ambientals a principis de la vida pot limitar el risc d’obesitat i les seves complicacions associades», destaca Martine Vrijheid. «Això té importants implicacions per a la salut pública, ja que ajuda a identificar les exposicions relacionades amb l’obesitat infantil per a la prevenció i intervenció primerenca», explica Vrijheid.

  • Els oblidats de la gratificació de Salut per la lluita contra la covid-19 alcen la veu

    Una de les reflexions que ha deixat la pandèmia del nou coronavirus als centres sanitaris és la importància del treball en equip. En aquest sentit, metgesses i infermers han reconegut constantment la tasca d’altres treballadores assistencials -com els conductors d’ambulàncies o els zeladors- o no assistencials -personal de neteja o administratiu- per tal que el sistema sanitari pogués donar resposta a l’emergència.

    El reconeixement econòmic que el Departament de Salut va presentar per tal d’agrair el sobreesforç durant la pandèmia, però, ha deixat de marge molts professionals relacionats amb el món sanitari. Un dels casos és el personal de la neteja, sempre indispensable i encara més essencial en les condicions actuals de pandèmia. En aquest sentit, CCOO “reivindica la importància del sector de la neteja en la crisi de coronavirus” i “critica que el Govern oblidi el reconeixement de la seva tasca”.

    Un altre dels sectors obviats de la gratificació anunciada per Salut és la dels operadors d’emergències del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). UGT de Catalunya creu que el sistema anunciat per l’executiu català “ha tornat a menystenir aquest col·lectiu, essencial des del primer moment”, pel fet de ser una plantilla subcontractada, actualment a Ferrovial. La UGT assegura que el personal “ha vist multiplicar-se per quatre la càrrega de treball” i reclama “un tracte igual dins de la resposta laboral i sanitària de la pandèmia”.

    Quant al personal d’ambulàncies, la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) mostra el seu “malestar davant de com es durà a terme l’abonament de la gratificació extraordinària per al personal sanitari”. Es queixen de la invisibilitat vers el personal de les ambulàncies i rebutgen quedar inclosos amb el personal d’altres serveis com la policia o els bombers: “Estem en contacte directe amb pacients i patint, com la resta de la sanitat, la manca d’EPIs”.

    A més, els llindars i el mecanisme escollit per fixar la quantitat a rebre han estat titllats de classistes per la comunitat sindical. La plataforma Sanitàries en Lluita, per la seva banda, va titllar la gratificació de “pagueta rídicula”. UGT, CCOO i la plataforma de Sanitàries en Lluita van manifestar que la millor gratificació possible és una millora de les condicions laborals de totes les persones que, d’una manera o altra, participen del sistema sanitari.

    El Tercer Sector recorda la seva tasca essencial

    La Confederació, patronal del Tercer Sector Social de Catalunya, denuncia “una vegada més el greuge comparatiu amb el sector sanitari i insta al Govern a reconèixer la tasca dels professionals que treballen en el sistema públic de serveis socials”.

    L’organització recorda que forma part de la xarxa de serveis socials d’atenció pública i que durant l’emergència sanitària el seu personal “ha estat a primera línia treballant incansablement en altres recursos”, com ara els centres de protecció a la infància, les llars de persones amb problemàtica de salut mental, o els pisos per a dones que han patit situacions de violència masclista.

    “És un greuge comparatiu entre el personal que treballa a la xarxa pública de salut i el de la xarxa pública de serveis socials”, ha resumit Joan Segarra, president de La Confederació.

    Un altre col·lectiu rellevant en el moment actual és el del SEPE, que han de donar resposta a milers d’expedients d’ERTO que van arribar en poques setmanes. La USOC ha recordat l’”esforç dels treballadors per gestionar el volum d’ERTOS i les dificultats que s’estan trobant” i el poc “valor que se li reconeix a un esforç extraordinari”.

    La UGT manifesta a Vergés un “profund malestar” per la compensació

    La Unió General de Treballadors ha fet pública la seva disconformitat amb la gratificació anunciada pel Departament de Salut amb una carta que ha enviat aquest dilluns a la consellera Alba Vergés. La missiva, signada per Inmaculada Vivar, coordinadora de Sanitat al sindicat, titlla d’”injustos, classistes i sectaris” els imports i criteris establerts per fixar la percepció de la compensació.

    “No sap el Govern que els professionals sanitaris han treballat en equip i tots han estat sotmesos a una pressió assistencial amb un nivell d’estrès i d’afectació emocional igual per a tots els treballadors?”, pregunta el sindicat a la consellera.

    La coordinadora d’UGT Sanitat, Immaculada Vivar, valora el paper dels tècnics del SEM, del personal de radiologia i laboratori, dels educadors o dels zeladors, així com tasques del personal no assistencial com el personal de neteja, cuina o administració sense els quals “no ens hauríem sortit”.

  • Els degans de Medicina de Catalunya defensen en un comunicat la presencialitat de les pràctiques clíniques

    Els degans i la degana de les facultats de Medicina de les universitats catalanes públiques i privades han signat un comunicat en el qual expressen la seva preocupació per l’efecte de la pandèmia de la COVID-19 en els plans docents dels ensenyaments de Medicina, principalment en relació amb les pràctiques clíniques

    Davant d’algunes veus que demanen una formació totalment a distància, els degans defensen que la docència virtual i presencial no han de ser competidores entre si, sinó complementàries, i que l’ensenyament de la Medicina moderna no es pot fer, ni s’ha de fer, seguint models d’universitat a distància. «No és encertada ni admissible la substitució radical de l’ensenyament compartit a les aules o als laboratoris per una formació a distància fonamentalista», afirmen en el comunicat.

    El document també recorda que més de 500 alumnes de Medicina i d’Infermeria de tot Catalunya que van veure suspeses sobtadament les seves pràctiques clíniques a causa de l’emergència sanitària, pocs dies després responien solidàriament a la demanda de voluntaris per fer de metges o infermers (els que ja eren graduats) o per fer tasques de suport (els alumnes de grau) al costat dels professionals que cada dia s’enfrontaven a la pandèmia des de tots els àmbits del nostre sistema sanitari.

    En aquest sentit, els signants del comunicat afirmen que no s’entén la formació en Medicina «en un entorn que suposi encara més limitació o la desaparició de les pràctiques clíniques als hospitals i centres d’atenció primària, fonamentals perquè aquest aprenentatge es faci en contacte amb pacients, familiars i professionals». «Pretendre extrapolar la transformació digital d’altres elements formatius (congressos mèdics, estades i cursos de formació continuada) a la formació holística necessària dels metges —remarquen— va en contra de demandes bàsiques que fa la nostra societat envers la professió mèdica: més empatia, millor comunicació i més proximitat amb els pacients».

    El comunicat el signen els degans de les facultats de Medicina de la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Girona, la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

  • Pacients amb dolor lumbar crònic milloren en seguir una dieta sense gluten

    Un estudi liderat pel Dr. Carles Isasi, membre alhora de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER) i de la Societat Espanyola de Salut i Medicina Integrativa (SESMI) i reumatòleg de l’Hospital Universitari Puerta del Hierro (Madrid), i publicat a la revista Medical Hypotheses, mostra la relació entre la sensibilitat al gluten i el dolor lumbar crònic.

    Es tracta d’un estudi realitzat a 110 pacients d’una clínica de reumatologia d’un hospital terciari amb dolor lumbar crònic i sospita d’espondiloartritis, un tipus d’artritis (malaltia inflamatòria) que afecta la columna (dolor lumbar) i articulacions en braços i cames. A Espanya s’estima que hi ha mig milió de persones afectades. Aquesta patologia pot afectar greument el dia a dia de les persones que la pateixen, incapacitant-les per fer les seves activitats laborals i habituals, per tant, disminuint la seva qualitat de vida.

    La hipòtesi inicial de treball va ser que la sensibilitat al gluten no celíaca s’associa amb el dolor lumbar crònic (relacionat amb espondiloartritis) i que una dieta lliure de gluten té un benefici terapèutic en els pacients que pateixen aquesta patologia.

    Per valorar aquest benefici terapèutic, es va establir una restricció de la ingesta de gluten durant almenys 4 mesos i es va avaluar la millora com aconseguir algun dels següents objectius: estat asimptomàtic, remissió del dolor lumbar crònic, retorn a la vida normal, incorporació al treball, passar del confinament en un llit o cadira de rodes a poder caminar, tornar a l’autosuficiència per a la higiene i cura personal, i la interrupció del consum d’opioides (forts analgèsics).

    Es van descriure tres tipus de millora: la rellevant o important quan s’arribava almenys a un dels objectius, millora parcial quan hi havia una millora en el dolor lumbar però sense assolir cap dels objectius abans descrits i sense millora quan després de seguir durant almenys 4 mesos una dieta sense gluten, el pacient no observava cap millora.

    Resultats

    Es van reclutar 110 pacients, 99 dones i 11 homes, amb una edat mitjana de 44,5 anys, l’edat mitjana d’inici del dolor lumbar es va situar al voltant dels 30 anys, de fet, un 95% dels pacients havia començat a patir dolor lumbar abans de fer els 45 anys. La durada mitjana del dolor lumbar va ser de 15 anys.

    El 62% (69 pacients) van experimentar una millora rellevant després del tractament, un 16% (18 pacients) una millora parcial, i en un 21% (23 pacients) no hi va haver millora.

    Dels 69 pacients amb millora rellevant, 56 pacients, és a dir un 86%, van dir que van tornar a menjar gluten, i d’aquests, 54 pacients, és a dir el 96%, han informat d’un empitjorament dels seus símptomes, bé del dolor lumbar o de símptomes típics de la sensibilitat al gluten com les nafres a la boca.

    Es va observar també que 78 pacients tenien antecedents personals o familiars d’espondiloartritis, psoriasi, malaltia inflamatòria intestinal, uveïtis (la capa intermèdia del globus ocular s’inflama: es torna vermell i s’infla) o artritis reactiva (inflamació a més de les articulacions, dels ulls i vies urinàries). Uns 7 pacients van ser diagnosticats amb artritis crònica, 28 pacients patien espondiloartritis axial i 83 pacients van ser diagnosticats amb fibromiàlgia. (El nombre de pacients no se suma, hi havia pacients amb diversos diagnòstics alhora).

    Per al Dr. Carles Isasi de la Societat Espanyola de Salut i Medicina Integrativa (SESMI) i investigador principal de l’estudi «crida l’atenció que els pacients per als quals es va observar una major freqüència de millora rellevant o important van ser aquells amb espondiloartritis axial, uveïtis o HLA B27 positiu (un gen la detecció del qual facilita el diagnòstic precoç de patologia reumàtica), el que suggereix que el benefici observat de la dieta sense gluten probablement té a veure amb l’estimulació del sistema immune innat, l’alteració del microbioma i la permeabilitat intestinal».

    L’estudi

    Els criteris d’inclusió per a l’estudi van ser patir un dolor lumbar crònic amb sospita d’espondiloartritis, haver seguit una dieta sense gluten (amb o sense exclusió d’aliments làctics) durant almenys 4 mesos, llevat celíac i tenir una edat entre 18 i 55 anys.

    Es van excloure els pacients amb una causa de dolor lumbar per tumors, fractures o cirurgia de la columna.

    Les dades descriptives van ser recol·lectades a través de la història clínica i per avaluar la resposta es va realitzar una entrevista a tots els pacients per telèfon realitzada per un clínic de l’equip de recerca utilitzant un qüestionari estructurat predeterminat.

    El tractament va consistir a realitzar una dieta sense gluten guiada per l’Associació de Celíacs i Sensibilitat al Gluten de Madrid. Tots els pacients van rebre suplements de vitamines i minerals, fins i tot suplements de ferro quan es va detectar deficiència de ferro. Segons la tolerància, es va recomanar també la restricció o eliminació d’aliments làctics.

  • Els infants tenen una prevalença d’anticossos de la COVID-19 similar als adults però més del 99% presenten símptomes lleus

    La plataforma Kids Corona, que l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va posar en marxa fa dos mesos per estudiar la incidència i afectació de la COVID-19 en infants i embarassades ja disposa d’uns primers resultats. Malgrat que son preliminars (se seguiran ampliant en els propers mesos) l’Hospital ha decidit donar-los a conèixer davant l’interès que existeix actualment, tant a nivell científic com social, sobre aquesta qüestió.

    En els darrers dos mesos, els investigadors de la plataforma Kids Corona han estudiat 411 famílies amb un total de 724 infants en les quals almenys un dels progenitors ha patit la malaltia. A més, s’estan estudiant els casos d’infants atesos a Hospital Sant Joan de Déu Barcelona amb un diagnòstic confirmat de COVID-19 o símptomes compatibles amb aquesta malaltia, així com les embarassades ateses a Sant Joan de Déu i als hospitals de Sant Pau i el Clínic.

    L’equip d’investigació de la plataforma Kids Corona ha anat al domicili de 411 famílies que s’han ofert a participar en l’estudi per agafar-los diverses mostres: un test de serologia (o immunitat) a tots els membres del nucli familiar i una prova de PCR a tots els infants de la casa i al progenitor malalt de COVID-19 (el primer progenitor que va emmalaltir en el cas que la malaltia hagi afectat els dos).

    La prova de serologia ha permès als investigadors descobrir que un 17,5% dels infants que han conviscut amb un pare o mare malalt de COVID-19 també ha contret el virus. És un percentatge molt semblant al que s’ha identificat en els adults que han estat en contacte amb un convivent infectat (18,9%). Això porta als investigadors a concloure que els infants s’infecten igual que els adults quan estan exposats a una font d’infecció. Però la malaltia es manifesta molt més lleu en els nens i nenes que en els adults, ja que més del 99% dels menors no mostraven símptomes o aquests eren poc importants.

    En la majoria dels casos, la família no va sospitar que aquests infants poguessin haver estat infectats perquè no van presentar símptomes o van presentar símptomes molt lleus, principalment febre, en el termini d’entre 7 dies abans a 14 dies després que el progenitor fos diagnosticat.

    Així mateix, amb la prova de PCR, els investigadors han analitzat si els progenitors infectats i els infants tenien l’RNA del virus a la nasofaringe i el podien, teòricament, transmetre a terceres persones. Els resultats de les anàlisis mostren que un 33,8% dels adults i un 11,9% dels infants encara presentaven càrrega viral a la nasofaringe un mes després que s’hagués donat el primer cas de coronavirus a casa, tot i que en una quantitat molt baixa (amb un promig de càrrega viral estimada en 2.500 còpies/ml). Actualment no hi ha consens científic sobre la càrrega viral necessària per a la transmissió del virus.

    A més a més, l’estudi busca identificar en la microbiota dels infants possibles marcadors diferencials que puguin actuar com a protectors davant del virus. També analitza la microbiota dels nens atesos per COVID-19 per comparar-la amb la dels infants atesos per altres infeccions respiratòries. Els resultats d’aquesta part encara no estan disponibles i, per tant, es faran públics més endavant.

    Estudis de recerca maternofetal

    Els investigadors d’aquesta línia – que es fa en el marc de BCNatal juntament amb l’Hospital Clínic i que compta també amb casos de l’Hospital de Sant Pau – analitzen quins són els factors que determinen el risc de COVID-19 en una embarassada i, en cas de tenir la infecció, que aquesta es presenti de manera asimptomàtica. S’estudien diversos factors i s’aporten dades als pediatres perquè puguin fer el seguiment del nounat.

    Fins ara, els investigadors han pogut analitzar 874 embarassades. El 14% de les gestants tenen anticossos contra el coronavirus. Les embarassades amb infecció durant el primer trimestre (54 dones) van tenir quadres més lleus, amb un 70% de dones asimptomàtiques i un 30% amb símptomes lleus. En les embarassades infectades durant el tercer trimestre (71 dones) en canvi, va haver-hi menys casos asimptomàtics (52%), amb un 43,5% de símptomes lleus i un 4,5% amb pneumònia.

    Aquest és el primer estudi de seroprevalença en embarassades disponible a nivell internacional, i rebaixa molt les estimacions de gravetat que s’havien fet utilitzant estudis publicats que apuntaven més afectació de la COVID-19 en gestants. Quan l’estudi es completi es podrà conèixer l’impacte sobre l’embaràs i es podrà saber si els símptomes i riscos de la malaltia en les dones embarassades són iguals o diferents a les no embarassades.

    Els estudis duts a terme fins ara per la plataforma Kids Corona han permès concloure als investigadors que els infants s’infecten igual que els adults quan estan en contacte amb una font d’infecció. El percentatge de transmissió de la infecció als nens en l’entorn domèstic se situa al voltant del 17%. També que en els infants la malaltia es manifesta de manera lleu en més del 99% dels casos. A més, la COVID-19 afecta a un 14% de les embarassades, la majoria asimptomàtiques o lleus. Les poques gestants que presenten símptomes més greus són les que han patit la malaltia durant el tercer trimestre de gestació.

    Nous estudis per respondre les incògnites pendents

    Els estudis no han permès però, donar una resposta concloent sobre quina és la capacitat transmissora del virus per part dels infants. Per això, l’Hospital té previst impulsar un nou treball de recerca al llarg d’aquest estiu que permeti aclarir aquesta qüestió amb vistes al retorn a l’escola el proper mes de setembre. Serà un gran projecte singular dissenyat amb un grup d’experts nacionals i internacionals, com el BIOCOMSC de la UPC, l’ISGlobal o el Centre de Regulació Genòmica, que permetrà caracteritzar els resultats i entendre millor l’epidemiologia associada a la COVID-19.

    Un dels estudis, que es durà a terme als casals d’estiu a Catalunya, pretén determinar si els infants són transmissors de la malaltia en un entorn molt semblant a l’escolar. L’equip d’investigació de la plataforma Kids Corona farà als infants una PCR setmanal. Si en un d’aquests controls setmanals, un infant dona positiu, l’equip aplicarà el protocol definit per Salut Pública i farà un seguiment exhaustiu de tots els seus contactes directes per descobrir si hi hagut transmissió.

    Paral·lelament, l’Hospital durà a terme un altre treball de recerca per detectar els casos acabats de diagnosticar als centres d’atenció primària i altres centres hospitalaris. Aquests estudis es fan en col·laboració amb el Departament de Salut i segueixen la seva línia d’actuació relativa a la COVID-19 i els infants.

  • Recursos, empoderament i model: professionals demanen canvis en el sistema sanitari

    Tres eixos principals estructuren les demandes dels professionals sanitaris que han vehiculat el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) en una roda de premsa on han exigit un pacte polític per reformar el sistema sanitari de Catalunya.

    El doctor Jaume Padrós ha parlat de tres necessitats: recursos per una banda, però no com a mantra sinó recursos assenyalats i quantificats. A més, la necessitat d’empoderar els professionals. Com ha dit, «els professionals empoderats han liderat la contenció de la pandèmia i els centres sanitaris s’han reiventat gràcies a aquest lideratge». El tercer eix i la tercera necessitat, canviar els models d’organització: «tenim un model molt pensat en clau hospitalària i el present i el futur impliquen reformular l’àmbit comunitari». «Les autoritats sempre diuen que l’Atenció Primària és la porta d’entrada del sistema sanitari, doncs fem-ho efectiu d’una vegada», ha afegit Padrós.

    Així, les institucions han assenyalat que l’experiència viscuda davant de l’emergència sanitària de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova els professionals i les estructures organitzatives del sistema de salut i ha permès extreure’n unes quantes lliçons. Aquesta crisi ha evidenciat mancances que cal corregir, però també fortaleses i oportunitats que cal aprofitar. A partir de les lliçons apreses, metges, gestors i infermeres han elaborat el ‘Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya’, amb mesures per transformar el sistema de salut.

    Indiquen amb aquest document que «només un pacte majoritari de totes les forces polítiques, a l’Estat i a Catalunya, pot garantir que, tal com ha posat en evidència aquesta crisi, la salut de les persones sigui una prioritat real». Els recursos que assenyalaven en la primera necessitat, segons han explicat, es tradueixen en 5.000 milions d’euros addicionals que caldria injectar al sistema de salut en un període màxim de 3 anys. El 60% d’aquest pressupost addicional s’hauria de destinar a la millora de les condicions laborals dels professionals i a la dotació suficient de recursos humans, ja que, per Padrós, «no podem tenir un sistema d’excel·lència que pretén ser de primera amb salaris de tercera, uns salaris que comparativament amb Europa fan plorar». El 40% restant caldria dedicar-lo a infraestructures, equipaments i tecnologia, amb especial atenció a l’avenç de la telemedicina.

    També afegeixen que l’experiència viscuda ha demostrat que els objectius de l’administració, les organitzacions sanitàries i els professionals han de ser participats i compartits. Organitzacions i professionals han de disposar d’autonomia de gestió i capacitat d’autoorganització i, per fer-ho possible, cal apostar per flexibilitzar horaris i torns, minimitzar les tasques burocràtiques i impulsar la innovació i la tecnologia.

    Així, com ha assenyalat Paola Galbany, cal repensar el model i cal també repensar els rols dels professionals i pensar quin serà el paper de les infermeres en aquest nou model. «Cada vegada les persones seran més longeves i ideal seria poder viure al domicili el màxim de temps», aquest acompanyament s’haurà de reiventar i les infermeres tenen molt a dir. Cal doncs situar-les també en llocs de decisió.

    En aquesta línia, per garantir que el pacient és el centre del sistema, s’ha d’impulsar de manera real l’atenció primària i la col·laboració i coordinació entre àmbits assistencials. Alhora, indiquen que és necessari integrar els serveis sanitaris i socials. Quan es tracta de persones grans vulnerables, «cal apropar aquests serveis als domicilis de manera prioritària, sense oblidar que és urgent assolir un acord que garanteixi l’atenció integral a les residències».

    Pel que fa a salut pública, situen com evident que aquesta crisi ha demostrat que cal disposar d’estructures amb capacitat per fer front als nous reptes, tant davant d’una emergència, com a l’hora de fer prevenció i protecció de la salut.

    «La crisi ha posat en evidència que quan els diferents agents del sistema de salut alineen els objectius, s’aconsegueix donar la resposta necessària a la ciutadania. La pandèmia de la COVID-19 ha fet obrir els ulls al conjunt de la societat i ha demostrat la importància transcendent d’un bon sistema de salut, basat en unes estructures professionals i uns equipaments sòlids. Sense salut no hi ha economia i sense salut no hi ha futur. Ara és el moment d’afrontar el compromís i destinar al Sistema de Salut de Catalunya tot el que necessita per garantir aquest futur», tanquen en un comunicat.

    El decàleg compta amb l’adhesió i la participació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.