Just Deploy It!

Autor: Redacció

Reconeixement del dolor crònic

Els experts consideren «dolor crònic» aquell que es pateix durant més de tres mesos. Segons dades de la Societat Espanyola del Dolor (SED) i de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), aproximadament el 18% de la població espanyola en pateix. És a dir, 2 de cada 10 persones. Aquest percentatge arriba fins al 70% en els majors de 65 anys. Pel que fa a la diabetis, patologia crònica que pateixen 6 milions de persones a Espanya, pot provocar un dany als nervis que deriva en dolor neuropàtic. Aquesta realitat és desconeguda per molts dels pacients degut a la manca dinformació disponible sobre el tema.

El Dr. Alan Luis Juárez-Belaúnde, Coordinador del Grup d’Estudi de Dolor Neuropàtic de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), destaca que “Hi ha diferents tipus de dolor. El dolor nociceptiu, com a resposta a algun tipus de lesió, inflamació, infecció o malaltia; el dolor psicogen, per alguna causa psíquica, generalment depressió o hipocondria; i el dolor neuropàtic, per una lesió o malaltia del sistema nerviós central, que fa que s’interpretin com a dolorosos certs estímuls que en realitat no ho són”. “I encara que el dolor nociceptiu és el més habitual, el dolor neuropàtic és el que amb més freqüència és present entre les persones que pateixen dolor crònic: més del 60% de les persones que pateixen dolor crònic pateixen dolor neuropàtic”, explica. I és que, encara que el dolor crònic pot tenir diverses causes i, a més del propi dolor neuropàtic, és molt freqüent en problemes musculoesquelètics, malalties articulars, càncer o cefalees, el dolor neuropàtic és present en tots els casos de dolor mixt. El dolor mixt, anomenat així perquè els pacients presenten tant dolor nociceptiu com dolor neuropàtic és, en realitat, el tipus de dolor crònic més habitual.

Al voltant del 50% de les consultes d’atenció primària es deuen a consultes a causa de dolor, i fins a un 25% poden ser relacionades amb dolor neuropàtic. Actualment 3 milions de persones a Espanya pateixen dolor neuropàtic i, per les seves característiques fisiopatològiques i per l’absència de resposta de més del 50% dels pacients al tractament inicial, aquest dolor tendeix freqüentment a la seva cronificació, de manera que fins a un 77% dels pacients en poden patir durant més de 3 mesos i més del 65% presenten una simptomatologia residual a l’any de l’inici del dolor.

A Espanya, cada any, es produeixen més de 400.000 nous casos de persones que comencen a patir dolor neuropàtic o dolor amb condicions mixtes. Però, a més, es calcula que aquesta xifra segueixi augmentant els propers anys degut al progressiu increment de l’edat de la població, ja que prevalença del dolor neuropàtic augmenta amb l’edat.

L’International Association for the Study of Pain (IASP) va posar en marxa l’any 2004 la iniciativa de l’Any Global contra el dolor, sota el tema “L’alleujament del dolor ha de ser un dret humà” amb l’objectiu de sensibilitzar governs, institucions públiques i privades sobre la necessitat de posar en marxa els recursos necessaris per donar suport a la investigació, el diagnòstic i el tractament del dolor a nivell universal. Aquest any el Dia Mundial Contra el Dolor 2023 està dedicat a la Cura integrada del dolor. La IASP defineix la cura integrada del dolor com la integració amb cura planificada de múltiples tractaments basats en evidència, oferts a un individu que pateix dolor, que s’esforça per ser individualitzat (centrat en la persona), guiat pel mecanisme i coordinat temporalment.

17/10/2023
Nova eina per avançar en la personalització del tractament del càncer amb immunoteràpia

VIGex és una firma d’expressió gènica que classifica els tumors sòlids en tres categories segons l’estat d’activació dels gens de resposta immunològica adaptativa: Calent, Intermedi i Fred. Els tumors calents tindrien major probabilitat de benefici a la immunoteràpia en què s’inhibeix el punt de control PD-1/PD-L1. La major part dels tumors freds no presenten benefici a aquests tractaments.

La immunoteràpia es basa a estimular la resposta immunitària del pacient contra les cèl·lules del tumor i ha suposat una revolució en el tractament del càncer en els darrers anys. No obstant això, aquesta estratègia terapèutica no funciona en tots els pacients ni en tots els tipus de càncer, per la qual cosa un dels objectius de la recerca en aquest camp és identificar biomarcadors que ajudin els oncòlegs a decidir quin tractament és el més indicat per a cada pacient.

Ara un equip d’investigació del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha publicat -a la revista Med– un estudi que dóna suport a la utilitat clínica d’una eina creada per ells –batejada com VIGex- per ajudar els oncòlegs a identificar quins pacients es beneficiarien d’un tractament d’immunoteràpia. És un test desenvolupat i validat a través de 2.000 mostres de 45 tipus de tumors diferents que classifica els tumors segons el nivell d’expressió de 12 gens involucrats en la resposta immune. Gràcies a ell, els oncòlegs poden triar millor pacients i combinacions d’immunoteràpia, segons el perfil d’expressió gènica del seu tumor.

En l’estudi, que és fruit d’una col·laboració internacional entre el VHIO, l’Hospital Princess Margaret de Toronto i la Universitat de Montreal al Canadà, hi han participat investigadors del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO, liderat per la Dra. Ana Vivancos i de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular del Càncer del VHIO UITM-CaixaResearch, dirigida per la Dra. Elena Garralda. I la investigació ha estat possible gràcies al suport de la Societat Espanyola d’Oncologia mèdica SEOM, CRIS contra el càncer, la Fundació BBVA a través dels Programes CAIMI I i II, la Fundació “la Caixa”, la Fundació FERO a través del Programa DIAMAV, i un premi de la Universitat de Toronto i el Princess Margaret Cancer Center (Canadà).

Tal com explica el Dr. Alberto Hernando-Calvo, investigador de la UITM-CaixaResearch, “en l’última dècada ha crescut el nombre de fàrmacs d’immunoteràpia en desenvolupament. Tot i això, la manca de biomarcadors de resposta fiables al camp dificulta la implementació del model de medicina de precisió en immunoteràpia”. Hernando-Calvo és oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i primer co-autor de l’article juntament amb la Dra. María Vila Casadesús, bioinformàtica del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO.

Segons la Dra. Elena Garralda, directora de la UITM-CaixaResearch del VHIO, “el desenvolupament d’aquesta eina permetrà millorar la selecció dels pacients per a tractaments d’immunoteràpia. De fet, dins de la col·laboració internacional establerta en aquest projecte, s’aplicarà la firma VIGex a dades d’un assaig clínic d’immunoteràpia realitzat a l’Hospital Princess Margaret a Toronto. A més, l’eina serà utilitzada com a biomarcador en un assaig clínic prospectiu de l’European Organization for Research and Treatment of Cancer (EORTC), finançat per l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), per a pacients afectes de tumors de cap i coll tractats amb immunoteràpia”.

El microambient tumoral, mesurat mitjançant la signatura VIGex, varia segons l’origen del tumor primari i el lloc anatòmic de les metàstasis. En particular, es va observar que les metàstasis hepàtiques van mostrar un microambient tumoral immunosupressor. La capacitat predictiva de VIGex es va observar inicialment en una cohort de 98 tumors sòlids refractaris de pacients tractats en assajos d’immunoteràpia de fase primerenca a la UITM-CaixaResearch del VHIO i es va validar posteriorment en més de 800 tumors procedents d’estudis clínics prèviament publicats i amb dades clíniques i d’expressió gènica disponibles per a la comunitat científica.

11/10/2023
Clam per reconèixer la salut mental com un dret universal

El 9% de la població de més de 15 anys té depressió, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2021, i el suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura entre els joves d’entre 25 i 34 anys, segons dades de l’àrea de Drets Socials, justícia global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. La salut mental és una assignatura pendent no només del sistema, sinó també de la humanitat, i arran de la pandèmia encara més, ja que, en general, la salut mental de la ciutadania ha empitjorat considerablement.

Les malalties mentals representen un problema de salut important, ja que mostren una alta prevalença, repercuteixen en la qualitat de vida de la persona i tenen un impacte fonamental en el seu benestar i el del seu entorn familiar i laboral. També les persones amb trastorns mentals acostumen a patir greus violacions dels drets humans, discriminació i estigmatització. Per aquest motiu, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d’octubre, nombroses entitats que representen, atenen i donen suport a persones amb problemes de salut mental i familiars han volgut donar a conèixer l’estat de l’assistència en aquesta àrea de salut; la Fundació Congrés Català de Salut Mental destaca en el seu manifest que “malgrat el molt treball realitzat i amb canvis esperançadors, continua havent-hi una inacció mundial respecte al statu quo que reforça el cercle viciós de discriminació, desapoderament, coerció, exclusió social, i injustícia” i demana al Govern que “promoguin la salut mental augmentant el suport financer a programes sostenibles i transversals que redueixin la pobresa i les desigualtats, la discriminació per tots els motius i la violència en tots els entorns, de manera que s’abordin eficaçment els principals determinants de la salut mental, sempre des dels sistemes públics de salut, a fi de no crear una nova discriminació” i que “inverteixin en serveis de salut mental que tinguin en compte les necessitats dels infants i adolescents centrats en la família i basats en la comunitat tot i evitant els incentius financers o d’altre tipus que fomenten l’internament en institucions, l’exclusió social i l’ús excessiu de psicòtrops”.

En aquesta línia, la Federació Salut Mental Catalunya, formada per 75 entitats de persones amb problemes de salut mental, famílies i amics, recorda que “la salut mental és un dret inherent a la condició humana, indispensable per gaudir d’una vida digna, que no coneix d’ideologies, gènere, origen, ni classe social. Malauradament, la realitat és una altra” i reivindica més recursos per fer-hi front: “Necessitem més inversió en salut mental, no només de salut. Cal trencar la lògica que el benestar només correspon a un Departament i ampliar la mirada. Ens calen polítiques en clau de determinants socials de la salut. Ens cal valentia, lideratge, i situar els drets al centre del model d’atenció a les persones i al seu entorn. Prou vulneracions de drets!”.

D’altra banda, la part més institucional apunta que en els darrers anys s’ha reconegut de manera creixent l’important paper de la salut mental per a l’assoliment dels objectius mundials de desenvolupament; a principis d’aquest 2023 l’ajuntament de Barcelona va presentar el seu segon Pla de Salut Mental (2023-2030) amb l’objectiu de consolidar l’empenta que va fer la capital catalana l’any 2016 en aquesta àrea, quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. Aquest segon pla, d’acord amb les recomanacions i polítiques de l’Organització Mundial de la Salut i el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental i incorpora la perspectiva de gènere, contribuint a reduir les desigualtats que pugui haver en referència a la recerca, la prevenció i l’atenció a les persones amb problemas de salut mental.

10/10/2023
Es necessiten donants de plasma
Milers de pacients de Catalunya necessiten actualment tractaments de derivats del plasma per sobreviure, i es calcula que amb les donacions actuals es cobreix només un 39% de les necessitats de plasma al nostre país; el 61% restant s’ha d’importar d’altres països. D’altra banda, el nombre de malalties que es poden tractar amb plasma és cada vegada més gran, i en la majoria de casos, els malalts dependran d’aquests derivats del plasma tota la vida.

Amb l’objectiu de disminuir aquesta dependència d’altres països pel tractament d’aquestes malalties, i coincidint amb la celebració de la Setmana Mundial de la Donació de Plasma (del 2 al 8 d’octubre), s’han impulsat diverses campanyes de donació de plasma per tot el país a banda de les donacions habituals que es poden realitzar en els 13 centres habituals i fixes de donació de sang dels hospitals. Aquest any, el repte és caminar cap a l’autosuficiència i assolir 50.000 donacions l’any 2025.

I és que cada vegada hi ha més malalties que necessiten un ‘medicament’ que no es pot fabricar i que tenim circulant dins del plasma, que és la part líquida de la nostra sang. Aquests medicaments, anomenats hemoderivats, es fan a partir de proteïnes extretes del plasma, i són vitals per a alguns malalts. Ho són essencialment les immunoglobulines (IgG), que són les defenses que serveixen com a eina al sistema immunitari per defensar-se de virus o infeccions, per exemple.

Tanmateix, del plasma no només se’n fan hemoderivats: el 15% es transfon a persones que han perdut molt líquid de cop perquè han patit un accident, els grans cremats o per recuperar-se després d’un trasplantament o un tractament de càncer. L’any 2022 van ser transfosos un total de 3.980 pacients.

Tots les propietats del plasma

Des de l’any 2010, l’ús de les immunoglobulines s’ha doblat. Actualment, es fan servir cada vegada més per un grup de patologies que està creixent. El 50% del seu ús es dedica als tractaments per a les immunodeficiències primàries, malalties congènites minoritàries en les quals els pacients tenen problemes amb la fabricació de defenses per combatre les infeccions. Aquest medicament és per a molts d’ells l’única alternativa de tractament, ja que els dota de les defenses que no tenen. A Catalunya, es calcula que més de 5.000 persones estan afectades per aquestes malalties, i actualment, n’hi ha2.000que requereixen tractament de per vida.

L’ús de les immunoglobulines s’ha estès també a altres àrees per les seves propietats immunomoduladores i antiinflamatòries. Així, són per al tractament de malalties neurològiques, com és el cas de la síndrome de Guillain-Barré o la miastènia gravis i altres polineuropaties; per a immunodeficiències per malalties hematològiques com el mieloma, alguns tipus de leucèmies o la púrpura trombocitopènica immunitària; per a les trombopènies autoimmunes i les anèmies hemolítiques autoimmunes, però també per a altres malalties que tenen símptomes inflamatoris, com malalties infeccioses o hematològiques, alguns trasplantaments o algunes patologies dermatològiques, i un llarg etcètera.

D’entre la resta de medicaments que provenen del plasma hi ha els factors de la coagulació com el FVIII i FIX. Quan falten aquests factors, es produeixen sagnats i malalties conegudes com l’hemofília. Actualment, a Catalunya hi ha uns 500 malalts en tractament amb aquests factors de coagulació.

Un altre medicament fet de les proteïnes del plasma és l’alfa-1-antitripsina (AAT), que fa la funció de protegir el teixit pulmonar de les inflamacions i les infeccions. El dèficit d’aquesta proteïna és una malaltia minoritària i provoca afectacions pulmonars greus. A Catalunya, afecta uns 80 malalts.

En darrer lloc, hi ha l’albúmina, que s’usa com a tractament secundari a la malnutrició o la malaltia renal o hepàtica.

A Catalunya es calcula que hi ha més de 3.000 persones que necessiten aquests medicaments de per vida, i més de 4.000 persones que reben transfusions de plasma anualment. No obstant això, actualment, només hi ha donants de plasma per obtenir el 39% de les immunoglobulines necessàries: s’haurien de triplicar les donacions de plasma per a poder cobrir aquesta demanda.

Una mica d’informació general
- Què és el plasma?
El plasma és un líquid transparent i lleugerament groguenc que representa el 55% del volum total de sang. En el plasma hi ha suspeses les cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.

Està format per aigua (90%), sals minerals i una gran quantitat de proteïnes que vetllen pel bon funcionament del nostre cos, entre les quals destaquen les següents:
- Les immunoglobulines, defenses que ens protegeixen de les infeccions.
- Els factors de coagulació, que són responsables, juntament amb les plaquetes, d’aturar el sagnat quan ens tallem.
- L’albúmina, una proteïna que transporta hormones i fàrmacs cap als teixits.
Dels 5 litres de sang que té de mitjana una persona de 70 quilos, uns 3 litres són de plasma.
- En què consisteix la donació de plasma?
La donació només de plasma o «plasmafèresi» consisteix a extreure sang, separar-ne les cèl·lules sanguínies mitjançant un separador cel·lular, retenir el plasma i retornar la resta al donant per la mateixa via. La donació dura uns 45 minuts. Com que el plasma és majoritàriament aigua, la recuperació del donant és molt ràpida i les donacions poden ser més freqüents. Es pot donar plasma cada 15 dies.
- Qui pot donar plasma?
Per donar plasma s’han de complir els mateixos requisits que per ser donant de sang. Cal tenir entre 18 i 70 anys, pesar més de 50 quilos, trobar-se bé de salut i, en el cas de les dones, no estar embarassada.A més, si has donat sang, has d’esperar sempre un mes per a la teva propera donació. Tots els grups sanguinis són vàlids, tot i que el grup AB és el donant de plasma universal, compatible amb tots els receptors. Malauradament, només 3 de cada 100 persones a Catalunya són d’aquest grup.
- Per a què es fa servir el plasma?
Cada dia, malalts de tot Catalunya necessiten plasma per als seus tractaments. N’hi ha que pateixen grans cremades o accidents greus i la transfusió de plasma els ajuda a aturar les hemorràgies i recuperar el volum sanguini. D’altres només precisen alguna de les proteïnes que conté el plasma. En aquests casos, s’extreuen les proteïnes del plasma i s’elaboren medicaments, anomenats «hemoderivats», que només es poden obtenir de la sang d’altres persones. Els hemofílics, per exemple, poden patir grans hemorràgies perquè els falta una proteïna que serveix per coagular la sang.
03/10/2023
Premi Nobel de Medicina 2023 per a Katalin Karikó i Drew Weissman per les vacunes d’ARN contra la covid

Els investigadors Katalin Karikó (1955, Hongria) i Drew Wissman (1959, Estats Units) són considerats els «pares» de les vacunes d’ARN missatger contra la covid. Karikó i Wissman van establir els fonaments de les dues vacunes que han permès controlar les greus conseqüències del coronavirus, sobretot en persones grans i vulnerables. «Les vacunes han salvat milions de vides i han previngut malalties greus en moltes més», ha justificat el portaveu de l’Acadèmia durant l’anunci del premi. «Els descobriments dels dos premis Nobel van ser fonamentals per a desenvolupar vacunes d’ARNm contra la COVID-19 durant la pandèmia que va començar a principis del 2020. A través dels seus descubrimients innovadors, que han canviat fonamentalment la nostra comprensió de com interactúa l’ARNm amb el nostre sistema inmunològic, els galardonats van contribuir a la taxa sense precedents de desenvolupament de vacunes durant una de les amenaces a la salut humana més gran de l’època moderna”, va destacar el jurat.

La bioquímica hongaresa Katalin Karikó va passar 40 anys treballant i desenvolupant avenços que han estat claus per a les vacunes de Moderna i BioNTech. Per la seva banda, Drew Weissman va treballar amb Karikó i va fer possibles les teràpies a partir de l’ARN missatger que incorporen les vacunes de Pfizer o Moderna.

Els dos científics van descobrir que l’ARNm amb base modificada es pot utilitzar per a bloquejar l’activació de reaccions inflamatòries i augmentar la producció de proteïnes quan l’ARNm s’administra a les cèl·lules. Els premiats van publicar els seus resultats en un article l’any 2005 que aleshores va cridar poc l’atenció, però que va assentar les bases per a avenços de crucial importància que han servit a la humanitat durant la pandèmia de coronavirus.

Ambdós científics van rebre l’any passat el premi Fronteras del Conocimiento de la Fundación BBVA 2022 per aquest mateix motiu. Amb Katalin Karikó, són 13 les dones que han rebut fins ara el Nobel de Medicina.

02/10/2023
«El Cor secret» de Jaume Plensa s’instal·la a l’Hospital Clínic amb motiu del Dia Mundial del Cor

Un cor inflable de 13 metres d’alçada per 9,5 metres d’ample (27 metres de diàmetre) i 150 quilos s’ha instal·lat a l’entrada de la majestuosa Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona – Hospital Clínic amb motiu del Dia Mundial del Cor fins al 2 d’octubre. El Dia Mundial del Cor se celebra cada 29 de setembre des de l’any 2000. Aquesta iniciativa, promoguda per la Federació Mundial del Cor (FMC), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la UNESCO, pretén donar a conèixer les malalties cardiovasculars, que són la principal causa de mort a tot el món, i posar de manifest la importància de la seva prevenció i tractament.

La Dra. Ana Garcia, cap de Servei de Cardiologia, va destacar, durant la inauguració d’»El cor secret», que “és fonamental celebrar un dia com aquest, sobretot quan les malalties cardiovasculars segueixen sent la primera causa de mortalitat al món. Però, a més a més, és important perquè són una de les causes del deteriorament de la qualitat de vida de la ciutadania. Per tant, si les coneixem, podem intentar evitar-les si fem una vida activa, mengem bé, evitem el sobrepès, etc., i així reduirem en gran mesura els factors de risc i, en conseqüència, la probabilitat de patir una malaltia cardiovascular”. “Que un artista com Jaume Plensa ens cedeixi una instal·lació posa de manifest la seva voluntat per donar visibilitat a les malalties cardiovasculars, i també per generar un vincle entre art i medicina, que són tots dos aspectes fonamentals per al benestar de la nostra societat”, va apuntar.

L’escultura es va exposar per primera vegada a la fàbrica de gas d’Augsburg-Oberhausen, a Alemanya, fa vint anys. Allà el director general del Clínic, Josep Maria Campistol, va demanar a l’artista que la portés a Barcelona «per fer difusió de les malalties cardiovasculars». El ‘Cor Secret’ va ser construït buscant el màxim de realisme, amb teixits sintètics i pintat a ma, seguint les formes i els colors dels models i tractats d’anatomia.

30/09/2023
Comença la campanya de vacunació conjunta contra la grip i la COVID-19

L’objectiu d’aquesta campanya de vacunació 2023-2024 és vacunar al 75% de les persones vulnerables, segons va destacar el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, qui va afegir que es pretén que es vacunin també «el màxim de professionals de tot el sistema de salut i socials, perquè en són els cuidadors”.

De moment, Salut ha iniciat la vacunació per a la població més vulnerable, com ara les persones que viuen a residències de gent gran, i la setmana vinent començaran a vacunar a les persones que reben atenció sanitària domiciliària. Pel que fa a la resta de col·lectius a qui es destina la vacunació de la grip i de la COVID, està previst que sigui a partir del 16 d’octubre quan es posi en marxa: s’adreçarà a les persones de 60 anys i més, les persones amb condicions de risc (problemes de salut crònics, obesitat etc.), les dones embarassades, les persones amb immunosupressió, o els professionals sanitaris i sociosanitaris i altres serveis essencials i crítics. Aquest any també es recomana la vacunació antigripal per al col·lectiu de persones fumadores i, per primera vegada i com a principal novetat, Salut introdueix la vacunació sistemàtica contra la grip també per a tots els infants d’entre 6 i 59 mesos d’edat.

Vacuna contra la grip a nadons de 6 mesos

Tot i que, habitualment, en menors, la mortalitat per grip és mínima, aquesta malaltia produeix un nombre important de visites a centes de salut, hospitalitzacions i ingressos per complicacions, especialment en els infants de menor edat. Es calcula que, a l’Estat espanyol, i en menors de 5 anys, es produeixen cada any 50.000 casos de grip confirmada a l’Atenció Primària, 4.000 hospitalitzacions, 800 casos greus, 250 ingressos a la UCI i 8 defuncions intrahospitalàries. En aquest sentit, els nadons d’entre 6 i 59 mesos no només és un dels grups que més pateix la infecció, sinó que també pot presentar complicacions greus a causa d’ella; la vacuna, amb una única dosi injectable, permetrà protegir precoçment les criatures de contraure la malaltia. L’OMS i el Centre Europeu per a la prevenció i el control de les malalties (ECDC) recomanen aquesta vacunació anual a la població infantil, i dotze països europeus ja l’han introduït.

La vacuna de la grip que rebran aquests infants a Catalunya també és tetravalent, com la dels adults, i amb la mateixa composició, però adaptada amb indicacions per a l’edat. Sobre les vacunes intranassals, el comitè d’experts en vacunes de Salut ha determinat fer una prova pilot de 3.000 unitats per estudiar-ne l’eficàcia, ja que considera que hi ha dubtes seriosos del cos eficàcia d’aquesta presentació, tal i com ha confirmat el conseller Balcells.

Vacunació de Covid-19, només per a persones d’alt risc i sanitaris

Malgrat que actualment tant a Catalunya com a nivell internacional es detecta una tendència ascendent en la incidència d’infeccions i d’hospitalitzacions per COVID-19, probablement relacionada amb l’aparició de noves subvariants d’òmicron amb més transmissibilitat, les recomanacions per a la vacunació 2023-24 de COVID-19 es mantenen de moment per a persones d’alt risc de patir complicacions i grups com els professionals sanitaris i sociosanitaris, que atenen aquestes persones vulnerables; ara per ara, no es justifica la vacunació contra la COVID-19 en persones no incloses en aquests col·lectius.

Segons la secretària de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas Peña, aquesta vacuna s’ha mostrat eficaç contra les diverses subvariants del SARS-CoV-2, les EG.5 i BA.2.86 (conegudes com a Eris i Pirola), i “la vacuna adaptada s’ha fet en relació al tipus d’òmicron que circulava al mes de maig. Els virus que ara circulen només tenen petites variacions i s’ha comprovat en estudis que els anticossos que provoca la vacuna disponible (i que s’administrarà), són efectius per aquests subvariants”. Cabezas va explicar e rod de premsa per als mitjans que s’han adquirit un total de 1.715.000 dosis de vacunes antigripals per a la campanya 2023-24, que constitueixen 110.200 dosis addicionals respecte a la campanya de vacunació de 2022-23 (1.604.800) i 145.000 dosis més que per a la campanya de 2021-22 (1.570.000). Amb aquestes xifres es pretén superar cobertures de vacunació del 75% en persones de 60 anys o més i en el personal sanitari i sociosanitari, i superar el 60% de cobertura en dones embarassades i en persones amb condicions de risc.

Els CAP, sempre a primera línia

Els centres d’assitència primària seran l’entorn habitual de les vacunacions, però també s’habilitarà a cada regió sanitària com a mínim un punt de vacunació poblacional (PVP) per facilitar encara més la vacunació fora dels horaris dels CAP. En aquests casos, a l’hora de demanar cita, el pacient podrà triar entre el CAP o el PVP de la seva regió sanitària. Malgrat que el període prioritari de vacunació és durant la tardor i fins a finals de desembre, les vacunes contra la grip i la COVID-19 estaran disponibles fins que finalitzi la temporada estacional a finals de març de 2024.

28/09/2023
La recerca oncològica, essencial per augmentar la supervivència en càncer

L’Associació Contra el Càncer (AECC) a Barcelona va organitzar ahir, amb motiu del Dia Mundial de la Recerca en Càncer (24 de setembre), una sèrie de diàlegs amb professionals sanitaris amb l’objectiu de remarcar la importància de la recerca oncològica com a principal eina per aconseguir el 70% de supervivència en càncer. Sota el lema «Els pacients necessiten més recerca”, la trobada va comptar amb la participació de doctors, pacients i representants de les principals fundacions de recerca, com la Dra. Patricia Nieto, directora de projectes de recerca de la Fundació Científica de l’Associació Contra el Càncer; Jordi Mas, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) o el Dr. Alex Piris, cap de l’àrea de coordinació científica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

L’AECC, que és l’entitat que més fons destina a la recerca i als investigadors de càncer amb 565 projectes oberts i una inversió de 104 milions d’euros, apunta l’absència d’una estratègia clara en recerca en càncer a Espanya, i la necessitat que els investigadors tinguin les mateixes oportunitats i condicions que els seus homòlegs en països on la recerca és una prioritat.

Per a corregir aquestes desigualtats és necessari augmentar el finançament i participació espanyola en projectes, donar suport al talent investigador durant tota la seva carrera i incrementar la capacitació – en recerca- dels professionals clínics en tot el territori per apropar els resultats als pacients.

La falta d’oportunitats en la recerca a Espanya radica, principalment, per l’absència d’una estratègia clara. Entre 2010 i 2020 el percentatge de despesa total en R+D a Espanya va ser del 4,13% davant del 27,6% dels Països Baixos, el 22,6% d’Itàlia o el 13,4% d’Alemanya, fet que posiciona el nostre país com el de menor creixement de despesa.

En aquest setit, cal destacar que impulsar la recerca també és garantir l’accés als pacients als últims avenços en medicina i millorar la supervivència i qualitat de vida. I és que, els càncers amb una supervivència baixa o estancada (inferior al 30%) com pulmó, pàncrees, esòfag, estómac i fetge, que representen el 38% de la mortalitat, només compten amb el 17% de tota la inversió pública i el 21% de tots els assajos clínics. Pel que, totes les persones amb càncer no tenen el mateix accés als resultats de recerca ni tots els tumors s’investiguen tal com cal.

La recerca és la millor eina per augmentar les xifres de supervivència. De fet, gràcies a la ciència s’ha aconseguit arribar a una taxa de supervivència en homes del 55,3% i en dones del 61,7%. Ara l’objectiu és superar el 70% de supervivència l’any 2030, pel qual és necessari millorar les condicions dels investigadors espanyols.

Objectiu: 70% de supervivència en càncer

Amb l’objectiu de superar el 70% de supervivència l’any 2030, l’Associació ha creat la major convocatòria nacional d’ajuts a la recerca en càncer, amb una inversió de 10 milions d’euros. Aquesta convocatòria, anomenada “Repte AECC 70% Supervivència” té l’objectiu d’impulsar la recerca d’excel·lència en càncers de baixa o estancada supervivència (aquells amb una taxa de supervivència a 5 anys inferior al 30%) i amb una incidència significativa en la població espanyola, com són els tumors de pàncrees, pulmó, esòfag, estómac i fetge.

Reconeixements malgrat la poca inversió

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat premiat, per partida doble, a la XI Edició dels Premis ECO, organitzats per la Fundació per a l’Excel·lència i la Qualitat de l’Oncologia (ECO). D’una banda, el centre ha obtingut el Premi a la millor iniciativa de qualitat en Oncologia per la seva certificació com a «Comprehensive Cancer Center» —centre integral d’atenció oncològica— que atorga l’Organització d’Instituts Europeans de Càncer (OECI). A més, la Dra. Ana Oaknin, cap de la Unitat de Tumors Ginecològics del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Neoplàsies Ginecològiques de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), ha estat guardonada amb el Premi Extraordinari a la recerca en càncer ginecològic pel seu lideratge en estudis i assaigs clínics innovadors que millorin el tractament d’aquests tumors.

27/09/2023
L’Associació Contra el Càncer a Barcelona presenta la Seu Local de Mataró

L’Associació Contra el Càncer a Barcelona ha presentat una junta a la seu local a la ciutat de Mataró. Gràcies a la creació d’aquesta junta, l’Associació podrà detectar les necessitats de la regió per a poder oferir serveis que realment cobreixin aquestes necessitats de les persones amb càncer i/o familiars de persones amb càncer de la ciutat.

El Punt Comarcal del Maresme va ser inaugurat l’any 2017, però fins ara Mataró no comptava amb una junta pròpia. Les seus locals están formades per grups de voluntaris que s’encarreguen de liderar les activitats al municipi tant de campanyes de prevenció com de captació de fons per la recerca i pels serveis de l’Associació.

“D’aquesta manera, els voluntaris de la seu de Matarò construirem un petit òrgan de govern que representarà a l’Associació a la nostra ciutat, facilitant-nos la detecció de les necessitats de la població i permetent-nos arribar a altres àmbits com els Centres d’Atenció Primària (CAP), escoles o Centres Cívics, entre d’altres”, declara la Sílvia Pérez, Coordinadora del Maresme a l’Associació Contra el Càncer.

L’Associació, 70 anys d’experiència en la lluita contra el cáncer

L’Associació Contra el Càncer és l’entitat de referència en la lluita contra el càncer des de fa 70 anys. Dedica els seus esforços a mostrar la realitat del càncer a Espanya, detectar àrees de millora i posar en marxa un procés de transformació social que permeti corregir-les per obtenir un abordatge del càncer integral i multidisciplinari. En el seu ADN està estar al costat de les persones pel que el seu treball també s’orienta a ajudar-les a prevenir el càncer; estar amb elles i les seves famílies durant tot el procés de la malaltia si li ho diagnostiquen; i millorar el seu futur amb l’impuls a la recerca oncològica. En aquest sentit, a través de la seva Fundació Científica, l’Associació aglutina la demanda social de recerca contra el càncer, finançant per concurs públic programes de recerca científica oncològica de qualitat. Avui dia, és l’entitat social i privada que més fons destina a investigar el càncer: 104M€ en 565 projectes de recerca.

L’Associació integra a pacients, familiars, persones voluntàries i professionals que treballen units per a prevenir, sensibilitzar, acompanyar a les persones afectades i finançar projectes de recerca oncològica que permetran un millor diagnòstic i tractament del càncer. Estructurada en 52 Seus Provincials, i present en més de 2.000 localitats espanyoles, compta amb més de 23.000 persones voluntàries, més de 388.000 socis i quasi 1.000 professionals.

Durant el 2021, l’Associació ha atès a 136.000 persones afectades per la malaltia.

22/09/2023
Les farmàcies repartiran productes menstruals reutilitzables gratuïts el 2024

Les farmàcies de Catalunya distribuiran productes menstruals reutilitzables de manera gratuïta a principis de l’any que ve. Es tracta d’una mesura pionera al món impulsada per la Generalitat per garantir l’equitat menstrual.

Les dones podran escollir a la farmàcia copes, calces menstruals i compreses de tela, en funció del que millor s’adapti a les seves necessitats.

Es preveu que els productes arribin a les farmàcies durant el primer trimestre de 2024. Les farmàcies que formin part del projecte tindran un distintiu que les identificarà i les acreditarà com a punt autoritzat de distribució.

Com recollir els productes

Per recollir el producte a les farmàcies acreditades caldrà presentar un codi QR individual i intransferible que es trobarà a l’aplicació La Meva Salut. En cas que algú tingui alguna dificultat, el personal farmacèutic oferirà suport per obtenir el codi dins l’aplicació i garantir, així, l’accés a tota la ciutadania.

Informació i assessorament personalitzat a les farmàcies

La Generalitat formarà als equips farmacèutics perquè informin i assessorin sobre el cicle i els productes menstruals. La mesura s’ha tirat endavant a través d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

La distribució gratuïta i universal de productes menstruals reutilitzables a totes les dones de Catalunya forma part del Pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023-2025.

El pla té un enfocament transinclusiu i, per tant, també s’adreça a les persones no binàries i els homes trans* que menstruïn. Es calcula que al voltant de 2,5 milions de dones se’n beneficiaran.

9.000 tones de residus menys

A més de garantir l’equitat menstrual, la mesura té per objectiu fomentar l’ús de productes reutilitzables i reduir l’empremta que deixen al planeta les més de 9.000 tones de residus que es produeixen cada any a Catalunya per l’ús de tampons i compreses d’un sol ús.

L’accés gratuït suposa també un important estalvi per a les dones i les famílies perquè si, per exemple, s’opta per l’ús de la copa la despesa al llarg de la vida fèrtil és d’aproximadament 145 € enfront dels 2.500 € que costen els tampons i les compreses d’un sol ús.

21/09/2023