Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Les dones viuen més anys que els homes però 20 els passen amb mala salut

    Les dones i els homes de Catalunya tenen una de les esperances de vida més altes d’Europa (86,2 i 80,7 respectivament) però les dones passen més anys amb mal estat de salut, concretament 20,1 davant dels 14,1 dels homes. Les dones de més edat, amb nivell socioeconòmic i d’estudis baix són les que declaren tenir pitjor salut. Ho assenyala l’Informe de salut de Catalunya 2019, elaborat pel Departament de Salut i que ha de servir com a base pel proper Pla de salut que es desenvoluparà al llarg d’aquest any.

    Amb caràcter general, les dones tenen unes conductes més saludables que els homes. El consum de tabac és menor en les dones (20,5% respecte 30,9% d’homes; també fan un consum de risc d’alcohol menor (1,7% davant de 6,4% d’homes); segueixen més la dieta mediterrània (67,2% per 57,7% dels homes), i en proporció tenen menys excés de pes (43,2% respecte un 59,3% dels homes), si bé els homes fan més activitat física saludable (81,1% de dones davant d’un 84,5% d’homes).

    La implicació en les tasques domèstiques no és equitativa entre homes i dones. El 41% de les dones declaren ser-ne les úniques responsables, enfront de l’11% dels homes. En els grups d’edat més jove comparteixen més aquestes tasques amb la parella (31% de dones i 29,7% d’homes de 15 a 44 anys), mentre que en els grups de més edat, particularment en el de 65 anys i més, les tasques són assumides en solitari en més proporció per les dones (49,5%, i 10,3% d’homes). Les persones amb estudis universitaris comparteixen més les tasques que les que tenen menys nivell d’estudis.

    De mitjana, les dones dediquen més hores que els homes a les tasques de la llar tant els dies laborables (2,0 les dones i 1,0 hores els homes) com els festius (3,1 les dones i 1,7 els homes). La diferent implicació d’homes i dones en les tasques domèstiques es palesa, entre d’altres, en el lloc on més freqüentment ocorren els accidents. Les dones, a dins la llar i els homes, a la feina.

    Una altra dada destacada de l’Informe és que gairebé 3 de cada 10 noies, de 14 a 18 anys, fa un ús compulsiu d’internet (28,6% enfront d’un 22,6% dels nois). En la població adulta de 15 a 64 anys, la prevalença és molt més baixa, el 3,2% de dones i el 2,7% d’homes.

    Un altre dels problemes de salut emergents és l’augment de la incidència de diverses malalties de transmissió sexual. Entre 2009 i 2018 la incidència de gonocòccia s’ha multiplicat més de deu vegades (10,8) i la de sífilis més de quatre (4,7), en tots dos casos, molt més freqüents en homes. I pel que fa a la incidència de clamídia, aquesta és creixent i és més elevada en dones que en homes i en persones nascudes a l’estranger. Entre 2011 i 2018 la incidència s’ha multiplicat més de catorze vegades.

    Els trastorns crònics són el problema de salut més freqüent, i més en les dones que en els homes. Concretament, en pateixen el 41,4% de les dones davant el 35,2% dels homes. L’Informe alerta que les patologies cròniques poden desembocar en situacions de dependència, sobretot en les dones. En aquest sentit, l’Informe indica, per exemple, que gairebé la meitat de les dones de 75 anys i més són dependents, és a dir, necessiten ajuda o companyia per fer activitats bàsiques de la vida diària a causa d’un problema de salut (el 46,3%, per un 28,1% dels homes) i alhora són les que més sovint declaren un baix suport social (el 13,3% les dones i 4,4% els homes de 75 anys i més). Les dones de més edat, amb nivell socioeconòmic i d’estudis baix són les que declaren tenir pitjor salut. L’estudi assenyala que l’envelliment progressiu de la població, tot i ser un guany com a societat, comporta l’augment de la multimorbiditat, de la dependència i de les necessitats socials de les persones.

    D’altra banda, l’Informe també indica que la proporció de dones que té depressió és més del doble que la dels homes (11,2% de dones enfront d’un 3,9% d’homes). Les dones amb estudis primaris o sense estudis són les que tenen depressió en una proporció més elevada.

    La població de Catalunya ha augmentat com a conseqüència de la immigració Tanmateix, segueix envellint. El creixement de la població dependrà principalment del resultat del saldo migratori.

    Però de què ens morim? Catalunya se situa entre els països de la Unió Europea amb les taxes més baixes de mortalitat infantil (2,36 defuncions per cada mil nadons nascuts vius). i de mortalitat estandarditzada (10,6 defuncions per cada mil homes l’any i en 6,3 defuncions per cada mil dones l’any).

    Les dones tenen més proporció de defuncions per malalties de l’aparell circulatori i per malalties neurològiques, mentre que la proporció d’homes que moren de càncer i de malalties de l’aparell respiratori són més elevades.

    En els darrers deu anys les causes de mortalitat que mostren una tendència creixent, tant en homes com en dones, són el grup de les malalties mentals, que inclou les demències, i les del grup de malalties del sistema nerviós, que inclou la malaltia d’Alzheimer.

    L’informe també constata que l’emergència climàtica ja està afectant la salut de la població, i les onades de calor en són un exemple. L’estiu de 2018 es van notificar a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya 65 persones afectades per cop de calor, 28 de les quals van morir.

  • Salut insta a la suspensió de congressos i jornades per a professionals sanitaris per evitar contagis

    El director general de Professionals de la Salut, Marc Ramentol, ha anunciat avui que el Departament de Salut insta a la suspensió de congressos, seminaris, simpòsis, jornades, cursos o qualsevol altra activitat formativa per a professionals sanitaris que siguin de caràcter presencial a Catalunya, i alhora també s’insta als professionals a què no assisteixin a les jornades que es fan fora del país.

    L’objectiu és minimitzar el risc que els professionals sanitaris puguin infectar-se i, a la seva vegada, convertir-se en una font de tansmissió en els centres sanitaris. Ramentol ha remarcat que “ens interessa protegir especialment i de manera específica als professionals sanitaris perquè són el pal de paller de l’atenció en els centres on acudeixen persones amb el nou coronavirus” i ha dit que la iniciativa forma part de “les mesures que s’estan prenen en aquest escenari de contenció del coronavirus SARS-CoV-2 a Catalunya”.

    Marc Ramentol ha explicat que la consellera de Salut, Alba Vergés, ha firmat avui la resolució, que ha entrat en vigor aquest dijous i que es revisarà setmanalment, i que ha estat treballada amb col·legis professionals, comunitats científiques i sindicats. A més, ha volgut deixar clar que queden al marge d’aquesta suspensió, les activitats de caire assistencial que es fan als centres, com sessions clíniques, comitès assistencials o els comitès clínics. “Entenem que són activitats que s’han de continuar duent a terme perquè impacten positivament en l’actuació que reben les persones en aquests centres”, ha assenyalat el director general de Professionals de la Salut del Departament.

    D’altra banda, també ha anunciat que el Servei Català de la Salut està preparant una compra massiva d’equips de protecció individuals (mascaretes, bates i guants, entre d’altres) per “seguir garantint que tots els professionals del país disposin dels materials adequats per fer l’assistència quan sigui necessari”.

    Paral·lelament, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha confirmat quatre casos nous de coronavirus SARS-CoV-2 a Catalunya. Són una dona de 57 anys, de Barcelona; una dona de 39 anys de Barcelona; un home de 34 anys, de Barcelona; i un home de 50 anys, de Barcelona, amb una patologia prèvia. Els primers tres casos són lleus i l’últim, greu pel simple fet de tenir antecedents.

    A més, Joan Guix ha explicat que s’està investigant un altre cas greu pendent de confirmar-se si té la Covid.-19. Es tracta d’una dona, de 29 anys i resident a Barcelona, que pateix una patologia respiratòria greu. Guix ha dit que “ara s’està a l’espera que els resultats confirmin o no que tingui el nou coronavirus SARS-CoV-2”.

  • La CAMFIC analitza quins opioides prescriuen els metges de família catalans i recomana incrementar el coneixement

    Un 15% de la població major de 65 anys pateixen dolor sever o extrem. De fet, el dolor és la primera causa de consulta a l’atenció primària, amb més del 30% dels motius de visita. Per això mateix, els fàrmacs més consumits són justament els analgèsic per al dolor, amb un 25% del total dels medicaments prescrits.

    En aquest context, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) s’ha plantejat analitzar per primera vegada com i per què prescriuen opioides, és a dir, analgèsics forts, els metges i metgesses de família. Es tracta d’un estudi descriptiu mitjançant qüestionari auto administrat i difós per correu electrònic a tots els socis de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Es van recollir dades demogràfiques, anys treballats a l’Atenció Primària, nombre de pacients assignats, nombre de pacients que consultaven per dolor crònic no oncològic i que son tractats amb opioides forts, tipus d’opioides prescrits i patrons de prescripció, i relació amb les Unitats de Dolor.

    El perfil de l’enquestat va ser metgessa (76.6% dels participants) amb una edat mitja de 46 anys, amb una experiència d’entre 10 i 20 anys a l’atenció primària, amb 1.500-2.000 pacients assignats i de l’àrea sanitària de Barcelona.

    Un 33.6% dels enquestat van dir que tenien entre 5 i 10 pacients que utilitzaven opioides forts per al dolor crònic no oncològic, un 29.8% va dir que tenia entre 10 i 20 pacients, i un 21.4% més de 20 pacients. Un 87.1% dels metges i metgesses especialistes en medicina familiar i comunitària prescriu opioides forts per a dolor múscul-esquelètic i un 43% pel dolor neuropàtic, un 18.1% per el tractament de la fibromialgia.

    Un 64% dels professionals titula la dosi, és a dir, anant pujant la dosi de l’opioide si és necessari, un 35.6% prescriu fórmules d’alliberació ràpida, és a dir, amb medicaments que calmen ràpidament el dolor,  i un 58.1% prescriu, a vegades, dosis de rescat, és a dir, a més de la dosi pautada, puntualment se li prescriu al pacient alliberació ràpida.

    Un 75.3% dels enquestats intentava reduir les dosis de benzodiacepines al prescriure un opioide fort, tot i que lo recomanable és no prescriure’ls de forma conjunta.  Igualment,  un 52.3% pautava laxants ocasionalment, i un 31.2% sempre, malgrat que les recomanacions son prescriure de manera sistemàtica laxants quan s’inicia tractament amb opioides.

    Un 71% dels metges i metgesses especialistes en medicina familiar i comunitària van expressar problemes en l’inici o manteniment de la prescripció, bé per un mal ús o abús dels opioides (17.2%), per tractar-se de pacients amb polimedicació, per la inclusió de teràpies no farmacològiques, per dubtes en les indicacions i elecció de l’opioide (24.7%), o per la resistència els propis professionals i pacients a iniciar el tractament per prejudicis sobre els opioides (18.1%), entre d’altres.

    Un 39% dels metges i metgesses enquestats no consultava amb les Unitats de Dolor, malgrat prescriure dosis elevades de opioides. Les principals raons per aquesta baixa consulta van ser la falta de comunicació i l’accessibilitat. A vegades la derivació a la Unitat del Dolor comporta un temps d’espera que el metge o metgessa de família pal·lia amb la prescripció d’opioides.  Al preguntar per possibles solucions, la majoria va proposar: interconsultes virtuals, sessions i visites de les Unitats de Dolor als centres de salut, rotacions dels metges i metgesses de família per la Unitats de Dolor o realitzar un curs clínic compartit.

    Per Aïna Perelló, metgessa de família de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i investigadora principal del projecte “tenim un sistema de salut més segur amb la prescripció d’opioides del que poden tenir altres, com els EUA, però no és bo sentir que no hi ha perill en la prescripció d’opioides.  Caldria major control i validació d’aquest tipus de prescripció, que curiosament en altres medicaments s’està donant”. I continua “hem de ser conscients que els opioides creen addicció i tenen efectes secundaris, certament hauríem de medicalitzar menys, i segurament disposar de major recursos com accés a fisioterapeutes, psicoteràpia, teràpies no farmacològiques, o gimnàs ens ajudaria en aquest objectiu”.  I conclou “ a vegades és difícil trobar l’equilibri entre treure el dolor al teu pacient buscant la dosi adequada i  no crear-li addicció, però està clar que les dades sobre prescripció d’opioides¹ forts fa necessari la seva revisió i assegurar-nos del seu bon ús i prescripció”.

    Pels autors de l’estudi, la majoria socis de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, els resultats obtinguts mostren que cal millorar el coneixement que els i les especialistes en medicina familiar i comunitària tenen sobre els opioides. Per això faran una segona fase que permeti prioritzar les àrees deficitàries on cal incidir i dissenyar un programa formatiu dirigit a corregir aspectes concrets de la prescripció.

  • Salut reforça els serveis de salut pública i el 061 Salut Respon arran de la Covid-19

    El Departament de Salut ha reforçat el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica (SUVEC) per respondre a les demandes dels professionals de la xarxa assistencial en la detecció i gestió d’alertes i urgències en salut pública, especialment arran de la situació generada pel coronavirus SARS-CoV-2.

    També treballa per acreditar més laboratoris que permetrien augmentar les proves de confirmació de la Covid-19 i s’ha reforçat la formació dels professionals, alhora que se’ls manté permanentment informats de les actualitzacions dels protocols, que són públics i que es poden trobar a Canal Salut.

    Paral·lelament, aquesta setmana el servei del 061 Salut Respon ha reforçat els recursos per poder resoldre tots els dubtes de la població sobre el coronavirus.

    Els tres casos, evolucionen bé

    Mentrestant, els tres casos importats lleus de coronavirus a Catalunya continuen aïllats a l’Hospital Clínic i evolucionen favorablement. Es tracta d’una dona, de 22 anys i de Tenerife; d’un noi de 22 anys i de Barcelona, i d’una dona de 36 anys i de nacionalitat italiana. Tots tres havien viatjat al nord d’Itàlia però cap dels casos està relacionat entre ells.

    Paral·lelament, les 38 persones que van estar en contacte estret (a menys de dos metres i de manera continuada) amb el primer cas; les 14 del segon cas i les 3 del tercer cas estaran aïllades a domicili durant 14 dies. Totes són persones sanes a qui se’ls fa una vigilància activa i un monitoratge de la temperatura.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda que el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics. A més, recomana a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 Salut Respon.

    Mesures de prevenció

    Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen:

    • Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó o bé amb solucions alcohòliques, especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.
    • Evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com ara tos o esternuts.
    • Mantenir una distància de dos metres aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda.
    • Tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i rentar-se les mans de seguida.
    • Evitar de compartir menjar o estris (coberts, gots, tovallons, mocadors…) i altres objectes sense netejar-los degudament.
    • No s’han de prendre precaucions especials amb els animals a l’Estat, ni amb els aliments, per evitar aquesta infecció.

  • Malaltia rara: com acostar la informació mèdico-sanitària a la família

    El 28 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Estranyes, una data destinada a crear consciència sobre aquestes malalties, a millorar l’accés al tractament i la comunicació mèdica.

    Avui dia es calcula que hi ha entre 5.000 i 7.000 malalties estranyes diferents, però cada dia es descobreixen noves. Diagnosticar-les no és fàcil perquè són tan poc prevalents que molts professionals de la salut no les coneixen. Això provoca que, de mitjana, un pacient amb una malaltia estranya esperi al voltant de 5 anys fins a obtenir un diagnòstic i en el 20% dels casos transcorren 10 anys o més fins a aconseguir el diagnòstic adequat, havent-se agreujat la malaltia.

    «Quan arriba el moment del diagnòstic el pacient sol estar cansat. Cansat de proves, d’exploracions, de prediagnòstics erronis i de ‘googlear’ cada símptoma. Està, en molts casos, molt ben informat, però sobretot es troba en un estat de por i desconfiança. Desconfiança perquè li costa creure que (per fi) s’hagi aconseguit posar un nom a allò que li ocorre i por perquè la majoria de les malalties estranyes que coneixem avui dia no es poden curar, són cròniques. Aquest moment, en l’àmbit de comunicació, serà tot un repte per al professional mèdic que doni la notícia», afirma Laura Calpe, la primera redactora mèdica especialitzada en copywriting de salut a Espanya.

    En el moment en el qual el pacient rep el diagnòstic una de les primeres emocions que experimenta és l’alleujament. Uns segons de descans en els quals per fi pot posar nom a què li ocorre, però després, la por es fa buit.

    Claus per a informar el pacient i la seva família d’una malaltia estranya

    L’actitud que tingui el metge davant el diagnòstic de la malaltia i el seu pronòstic serà contagiosa per al pacient i els seus familiars, per la qual cosa presentar (dins del que sigui possible) la cara més optimista de la situació serà clau en com després el pacient afrontarà la malaltia.

    Un altre punt essencial seria el de facilitar dades. Els malalts amb patologies estranyes senten que moltes vegades estar sols en la seva lluita particular. Si el professional disposa de dades o informació que col·loqui el diagnòstic en perspectiva i que li faci veure al pacient que hi ha més casos com el seu a nivell nacional i internacional, faran que anímicament se senti més acompanyat.

    «Em resulten complexos els procediments actuals, amb llargs temps d’espera, que són costosos i no són pràctics perquè el reumatòleg no està familiaritzat amb la malaltia, i necessito visitar diferents especialistes (dermatòleg, psicòleg, etc…) Preferiria anar només a un lloc on tots passin consulta».

    Aquesta cita pertany a un pacient amb una malaltia estranya que participava en un estudi de camp per a avaluar la satisfacció dels pacients de malalties estranyes i els metges respecte als Centres d’Excel·lència.

    En el moment de donar un diagnòstic així, si el pacient i la seva família tenen accés immediat als especialistes que estaran implicats en el seu cas, serà més fàcil que pugui plantejar dubtes, preguntes… Així un tercer punt clau seria informar en equip.

    Unj quart seria fer ús d’un llenguatge senzill i adaptat. És responsabilitat del professional pensar en el destinatari final de la comunicació: quin nivell de coneixement posseeix, com s’expressa i quines pors o objeccions necessita derrocar, i que tots aquests aspectes es vegin reflectits en tota la comunicació.

    Una malaltia estranya és un diagnòstic encara més complex de donar perquè la informació disponible pot ser que no és la suficient per a resoldre els dubtes que tingui un pacient. A més, sovint, l’argot mèdic pot acusar un excés de paraules especialitzades. El professional o centre ha de ser capaç de descodificar i fer el missatge intel·ligible per al ciutadà, independentment dels coneixements que aquests tinguin. «Si no s’entén, l’objectiu de la comunicació no està complert ni complet. És crucial que els professionals adaptin el llenguatge i la terminologia als coneixements del seu interlocutor quan donen una notícia així», recorda Calpe.

    El camí fins al diagnòstic no és senzill. En la majoria dels casos el pacient ha esperat més de 5 anys a rebre aquesta notícia pel que desenvolupar l’empatia amb el pacient és clau. «És vital conèixer bé a qui et dirigeixes, quin pacient tens davant, parlar dels tractaments que importen al pacient, apel·lar a com se sent, mostrar que t’importa i li comprens», explica Calpe.

    Per què és important una bona comunicació metge-pacient?

    En general, la informació és clau per a afrontar i conèixer la malaltia. Per a l’experta, la bona comunicació metge-pacient és molt important perquè, primer de tot, la resolució de dubtes i la informació de qualitat redueixen els nivells d’ansietat i la incertesa del malalt.

    A més, permet al pacient participar de manera activa en la presa de decisions respecte als seus
    tractaments, proves… i l’ajuda a sentir que té cert control sobre la malaltia. També bandeja tabús, facilitant l’alleujament emocional i el suport familiar.

  • Nou recompte de vots en les eleccions al COIB després de la impugnació dels resultats

    La Mesa Elecotral de les eleccions al COIB ha acordat estimar la petició de la candidatura Infermeres2020 en relació a no considerar els enviaments rebuts per Correos Express com a correu certificat.

    Les conseqüències d’això han estat que, demà divendres 28 de febrer a les 9.30h, en presència dels representants de les candidatures, es revisaran els sobres que contenen els vots per correu emesos amb la modalitat certificada de «correu express». Procediran aleshores a validar la documentació, efectuar el seu recompte i incorporar-ho a l’escrutini final per tal de proclamar un nou resultat.

    Per ara, a efectes de la resolució, s’ha suspès el termini de presa de possessió de la candidatura Som Garantia fins que no siguin revisats els vots que falta per incorporar.

    Això arriba després que la candidatura de Paola Galbany, Infermeres2020, impugnés el resultat de les eleccions al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona davant el fet que els serveis administratius del COIB separessin més de 200 vots perquè no havien estat tramesos, segons indiquen els estatuts, amb la modalitat de “correu certificat”. Majoritàriament, aquests vots havien estat enviats des de correus amb la modalitat certificada “correos exprés” i, “segons ha certificat Correos, aquesta és una modalitat vàlida de correu certificat”, expliquen des de Infermeres2020″.

    Amb aquesta demanada acceptada, demà el COIB faré de nou el recompte i, a només 10 vots de diferència entre la primera i la segona candidatura, els resultats podrien canviar molt fàcilment.

  • Llum verda per a l’emissió de la signatura electrònica per a les infermeres acreditades per a la prescripció infermera

    L’acord estableix que els col·legis professionals seran els emissors d’aquests certificats digitals en els que hi constarà informació d’identificació del/a infermer/a: el nom i cognoms, el NIF, el número de col·legiat/da, la professió, l’especialitat infermera en cas de tenir-la i quina, el tipus d’acreditació (generalista / especialista), el número identificador del certificat i l’adreça de correu electrònic.

    Es tracta d’una tarja identificativa, igual que la que fan servir els metges i metgesses, amb el que accediran al Sistema Integrat de Recepta Electrònica del Catsalut (SIRE), que integra els processos de prescripció i dispensació dels fàrmacs i productes sanitaris finançats per la sanitat pública i que ja està adaptat per a recollir la indicació infermera.

    Aquesta tarja serà personal i intransferible i només podrà ser utilitzada per el/la col·legiat/da i no per cap altra persona. La tarja portarà uns codis associats que permetran un ús segur de l’eina. Per poder treballar amb la tarja és necessari disposar d’un lector de targes instal·lat a l’ordinador i el software associat. El SIRE permet emetre les receptes electròniques, que son accessibles per les persones ateses des de qualsevol farmàcia o punt de dispensació.

    El conveni signat estableix que seran les entitats proveïdores de serveis sanitaris i sociosanitaris els que sol·licitaran els certificats i dispositius criptogràfics de les seves infermeres i infermers acreditats per a l’exercici de la indicació infermera de medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica.

    Els col·legis hauran de fer entrega dels certificats digitals en un màxim de 30 dies a partir de la sol·licitud. En cas de pèrdua, robatori o deteriorament de la tarja, els col·legis lliuraran un nou certificat en el termini màxim de 3 dies des de la notificació. Aquests terminis d’entrega, però, no s’aplicaran en el primer semestre d’entrada en vigor del conveni pel volum de demanda que es preveu. En cas de pèrdua, robatori o deteriorament de la tarja, els col·legis lliuraran un nou certificat en el termini màxim de 3 dies des de la notificació.

  • Infermeres2020 impugna el resultat de les eleccions al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

    La candidatura a les eleccions del COIB Infermeres2020 ha posat de manifest a través d’un comunicat el seu desacord amb el resultat de les eleccions a la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), amb el recompte de vots i amb l’acta d’escrutini. La Candidatura no està d’acord amb el resultat proclamat per la Mesa Electoral i comunica que ha engegat accions per tal que se’n revisi el resultat. «Amb l’empara de la legislació vigent i actuant en defensa tant dels seus simpatitzants com del conjunt de votants, la Candidatura ha presentat un escrit d’impugnació del resultat de les eleccions proclamades per la Mesa Electoral», han afirmat.

    Segons han explicat, a l’inici de la jornada de votació es va comunicar que els serveis administratius del COIB havien separat més de 200 vots perquè no havien estat tramesos, segons indiquen els estatuts, amb la modalitat de “correu certificat”. Majoritàriament, aquests vots havien estat enviats des de correus amb la modalitat certificada “correos exprés”. La mateixa Mesa ha admès aquesta modalitat, en aquest mateix procés electoral, a les infermeres i infermers que van sol·licitar la documentació del vot per correu. «Segons ha certificat Correos, aquesta és una modalitat vàlida de correu certificat», expliquen des de Infermeres2020.

    «Un cop fet l’escrutini i, abans de la proclamació verbal dels resultats per part del president de la Mesa Electoral i de la redacció de l’acta i posterior publicació, i el fet de no haver considerat les reiterades queixes manifestades pels interventors i alguns membres de la Candidatura, Infermeres 2020 va fer, davant del president i la secretaria de la Mesa Electoral i dels serveis jurídics, una nova reclamació verbal per part de dos candidats d’Infermeres 2020, que també va ser desoïda. A l’acta d’escrutini no es fa menció dels més de 200 vots retirats pels serveis administratius del COIB ni tampoc es recullen les reclamacions formulades per Infermeres 2020», segueixen.

    Finalment, des de la candidatura afirmen que si la Mesa desoeix de nou aquests arguments i no es pronuncia o es pronuncia en contra del interessos dels votants afectats, Infermeres 2020 asseguren que «esgotaran qualsevol via, fins i tot la judicial, per tal de garantir que les infermeres i infermers de Barcelona puguin materialitzar i exercir el seu dret a vot amb totes les garanties democràtiques que s’espera d’una corporació professional».

  • Els tres casos confirmats de coronavirus a Catalunya són importats i, per ara, no hi ha transmissió local

    27 de febrer 12.30h

    El Departament de Salut confirma un tercer cas importat de coronavirus a Catalunya. Es tracta d’una dona, de 22 anys i de Tenerife, que va anar a la ciutat italiana de Milà, entre el 19 i el 25 de febrer, dia que va viatjar fins a Barcelona. Un cop a la ciutat, la dona es va adreçar a l’Hospital Clínic, on està aïllada en estat lleu en confirmar-se que té Covid-19. En aquests moments s’estan estudiant els contactes estrets que ha pogut mantenir la dona i, seguint el protocol, un cop identificats se’ls aconsellarà l’aïllament a domicili amb una vigilància activa per part dels serveis de salut pública.

    Mentrestant, els altres dos casos importats de coronavirus evolucionen bé. Són un jove, de Barcelona i de 22 anys, que havia anat a Milà entre el 22 i 25 de febrer i una dona de 36 anys, de nacionalitat italiana i resident a Barcelona, que va viatjar a les ciutats italianes de Bèrgam i Milà, entre el 12 i el 22 de febrer. Cap dels tres casos està relacionat.

    Paral·lelament, les 38 persones que van estar en contacte estret (a menys de dos metres i de manera continuada) amb el primer cas i les 14 del segon cas estaran aïllades a domicili durant 14 dies. Totes són persones sanes a qui se’ls fa una vigilància activa i una monotorització de la temperatura.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda que el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics. Els casos més greus succeeixen en persones grans o que pateixen alguna altra malaltia cardíaca, pulmonar o problemes d’immunitat. A més, recomana a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 Salut Respon.

    26 de febrer 15.00h

    El Departament de Salut ha confirmat el segon cas importat de coronavirus a Catalunya. Es tracta d’un jove, de Barcelona i de 22 anys, que havia viatjat a la ciutat italiana de Milà entre el 22 i el 25 de febrer. El noi va començar a tenir símptomes (mal de cap, mal de coll i 37,5 graus de febre) el 25 de febrer i es va desplaçar a l’Hospital Clínic, on està aïllat després de confirmar-se el diagnòstic de coronavirus.

    “És un cas importat. No hi ha transmissió local, no es transmet en el nostre país», ha destacat la consellera de Salut, Alba Vergés, durant la roda de premsa celebrada aquest migdia. Per la seva part, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que en aquests moments s’estan estudiant els contactes que ha pogut mantenir el jove i que, un cop identificats, “se’ls aconsellarà l’aïllament a domicili amb una vigilància activa per part dels serveis de salut pública”.

    Guix també ha indicat que “evoluciona bé” el primer cas importat de coronavirus, el d’una dona de nacionalitat italiana amb un quadre lleu i que es troba aïllada també al Clínic, l’hospital de referència per aquests casos. La dona, de 36 anys i resident a Barcelona, va viatjar a Bèrgam i Milà, a Itàlia, entre el 12 i el 22 de febrer. El passat dia 20 va presentar simptomatologia i es va adreçar a l’Hospital Clínic, on des d’aleshores està aïllada en confirmar-se que té Covid-19.

    Durant la roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha subratllat també que “el sistema de salut està preparat per detectar i tractar qualsevol cas de coronavirus, seguint els protocols, que es van actualitzant”. També ha remarcat que avui s’ha fet la primera reunió estratègica sobre malalties transmissibles d’alt risc. Una reunió liderada per la consellera amb representants de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, del Servei Català de la Salut, i la presència de tots els secretaris generals del Govern i dels delegats territorials. “És una estratègia de coordinació absoluta de tots els àmbits de l’administració de Catalunya”, ha reblat la consellera.

    Finalment, la gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut, Assumpta Ricart, ha subratllat que el servei 061 CatSalut Respon “ha doblat el personal per atendre totes les trucades de la població amb dubtes per coronavirus”. També ha indicat que la millor manera de prevenir la transmissió del Covid-19 “són les mesures habituals de prevenció de contagis: rentar-se sovint les mans amb sabó; utilitzar mocadors de paper d’un sol ús i tossir tapant-se amb la part interior del colze. L’ús de mascaretes de protecció no té sentit al carrer”.

    Fotografia del secretari de Salut Pública, el Dr. Joan Guix, i la Dra. Assumpta Ricard, gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut

    26 febrer 13.00h

    El secretari de Salut Pública, Joan Guix, va informar el dia 25 de febrer a la tarda en roda de premsa sobre el primer cas de coronavirus a Catalunya. L’acompanyava la Dra. Assumpta Ricard, gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut. Abans d’això, des de Salud Pública del Ministeri de Salud a nivell estatal, han informat que la Generalitat de Catalunya ja ha activat el protocol per coronavirus després que una pacient donés positiu a Barcelona. Aquesta havia viatjat darrerament al nord d’Itàlia. El següent pas, han explicat, serà una nova prova de confirmació que realitzarà el Centro Nacional de Microbiología.

    La dona, de 36 anys, està ingressada però es troba en estat lleu i, com ha dit Alba Vergés en una reunió a Madrid, és un cas «gens preocupant». Guix ha indicat a més que «està bé, té simptomatologia similar a la gripal. No té patologia de base, és una dona jove». De fet, ha afegit, està ingressada «per comoditat» i perquè ara mateix no hi ha saturació al Clínic. «Sobre la marxa decidirem si la dona es queda al Clínic o marxa a casa, si no hi ha saturació es quedarà a l’hospital», ha dit a més a més.

    A banda, per precaució, hi ha 25 persones properes a la pacient que han estat posades en aïllament preventiu durant 14 dies però cadascuna a casa seva. Han explicat que se les contactarà 2 o 3 cops al dia per veure que no desenvolupen símptomes que fessin necessari realitzar-se proves.

    A l’endemà, avui dia 26 de febrer al matí, Salut confirmava un segon cas de coronavirus. Aquest cop en un noi de 22 anys que ha estat a Itàlia.

    El secretari de Salut Pública també ha indicat que se segueix el Protocol, que permanentment es va actualitzant, i ha informat que s’ha incorporat com a un dels criteris principals de detecció del coronavirus a persones amb clínica respiratòria procedents, a més de la Xina, de les regions italianes de Llombardia, Véneto, Emilia Romaña i Piamonte; i també de Corea del Sud, de l’Iran i de Singapur.

    Durant la roda de premsa d’ahir dia 25, el secretari de Salut Pública ha fet una crida a la calma a la població: “No requerim mascaretes, sobretot, cal seguir les mesures d’higiene habituals: rentar-se sovint les mans amb sabó; utilitzar mocadors de paper d’un sol ús i tossir tapant-se amb l’avant-braç ”. També ha assenyalat que “el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics” i ha recomanat a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 CatSalut Respon

    Com explicaven fa unes dies en roda de premsa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament de Salut tenen consensuat un protocol d’actuació davant de casos sospitosos de coronavirus. A grans trets, el circuit a seguir comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas; atenent a un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declara o no l’alerta. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament del pacient i el seguiment dels seus contactes.

    Aquest protocol arribava després de fixar-se en una reunió del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc, Dirigit als professionals sanitaris, aquest procediment a seguir es basa en l’evidència científica, segueix les directrius de la Organització Mundial de la Salut (OMS), es coordina amb el Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi hagi noves evidències sobre aquesta malaltia.

  • El Grup d’Interès de Centres Públics de la Societat Espanyola de Fertilitat rebutja trencar l’anonimat en les donacions

    En resposta a l’Informe del Comitè de Bioètica d’Espanya sobre El dret dels fills nascuts de les tècniques de reproducció humana assistida a conèixer la seva orígen biològic, el Grup d’Interès de Centres Públics de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), ha expressat el seu rebuig per considerar-ho un «document esbiaixat, perquè no recull l’opinió dels professionals de la Sanitat Pública».

    Entre els motius que inclou en el rebuig, considera que no hi ha cap estudi que reculli conseqüències com les que es descriuen en el seu document. Afirmen rotundament que «després de 30 anys d’exercici, no hem vist en els nostres pacients problemes com els que planteja el seu informe». També destaquen que són diverses les vegades que s’insisteix en la donació com a «negoci», sense tenir en compte que la Sanitat Pública espanyola realitza al voltant de 5.200 tractaments de fertilitat amb gàmetes donats cada any. Xifra que asseguren que supera als cicles realitzats en tota Suècia, Finlàndia o França en les seves respectives sanitats públiques i privades.

    Davant la proposta d’abolir l’anonimat de les donacions, el SEF creu que això sí que suposaria una reducció de donacions. Com a prova justifiquen que al Regne Unit importen 7.000 dosi de semen de donant cada any, com reflecteix l’article publicat per dos experts britànics en bioètica, al gener de 2020 (Hodson i Parker, 2020). A banda, també centenars de parelles viatgen a altres països d’Europa, per a evitar la llista d’espera de la seva sanitat i a la recerca d’una donació anònima. El panorama al Regne Unit és tal, que estan explorant la possibilitat del donant posmortem, amb tots els dubtes mèdics que planteja aquesta opció. Ara mateix hi ha 18 països europeus on si està vigent l’anonimat estricte, 13 on hi ha un escenari mixt (amb donacions anònimes i no anònimes) i només 6 països tenen donacions no anònimes.

    En el seu comunicat han afegit també altres motius com ara que en el camp de l’ètica reproductiva dins l’informe «s’ha optat per principis individualistes i de maximització com el de la beneficència reproductiva, en comptes de principis generalistes i satisfactores, com el principi de no maleficencia reproductiva general, on es prioritza que l’opció reproductiva triada no ha de danyar a altres persones implicades».

    En aquesta línia, es pregunten i acusen que hagin ignorat en publicar a l’informe la situació al Canadà, país en el qual es va cancel·lar el registre de donants per les dificultats ètiques que plantejava. Entre elles, que els seus especialistes en bioètica no van ser capaces de posicionar-se a favor de cap dels drets de les tres parts implicades en un projecte reproductiu que necessita de gàmetes de donant per a veure’s realitzat.

    Per tot l’exposat, des de la Societat Espanyola de Fertilitat sol·liciten a les Autoritats Sanitàries que tinguin en compte que existeixen plantejaments ètics que respecten a totes les persones implicades en un projecte reproductiu sense necessitat de resultar danyada cap de les parts. Apunten que són diversos els països que permeten la donació mixta, sent potestat dels implicats en la donació i recepció dels gàmetes, optar per l’una o l’altra. I en aquest sentit afegeixen que aquesta recomanació permetrà a la Sanitat Pública espanyola continuar atenent la creixent demanda mèdica i social de les tècniques de reproducció assistida amb gàmetes donats.