Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Roba intel·ligent que millora la salut quan fem esport

    Com ens alimentem i ens hidratem quan fem esport estan molt implicats en el benefici resultant de la nostra activitat física. I com el nostre cor es comporta durant l’exposició de l’organisme a l’esforç de la pràctica esportiva és un dels indicadors fisiològics i bioquímics clau per confirmar  que salut i esport van de la mà en cada cas. Per això, ja fa temps que la investigació tecnològica aplicada a la salut treballa la inserció de sensors en els mateixos materials tèxtils que mesuren bioritmes com el batec del cor i indicadors fisiològics i bioquímics com la nutrició o el nivell d’hidratació. L’esport d’elit els té ja incorporats a la seva pràctica habitual, però encara no és tan fàcil que aquesta tecnologia arribi a tothom.

    No obstant, l’activitat física, com a recomanació de pràctica saludable, demana cada cop més que també els teixits intel·ligents que incorporen aquests controladors de salut siguin a l’abast de tothom, i a qualsevol edat. S’evitarien així molts dels efectes adversos  en pràctiques excessives o inadequades de l’activitat física.

    Tenint això en compte, un equip d’investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), liderat per Joan Melià Seguí, investigador del grup Wireless Networks (WINE), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), estudia la manera d’universalitzar i democratitzar el monitoratge de paràmetres de salut durant la pràctica d’activitat física. I ho fa, concretament, amb la vista posada en la hidratació i l’anàlisi de la suor.

    El projecte de recerca, batejat com a HydraSport, ha estat aprovat en la convocatòria del Ministeri de Cultura i Esport d’ajudes per a projectes de recerca en ciència i tecnologia aplicada a l’activitat física beneficiosa per la salut (AFBS) i la medicina esportiva. Rep per a la seva realització fons europeus del Pla de recuperació, transformació i resiliència Next Generation EU.

    Detectar la suor

    L’activitat física regular és fonamental per prevenir i manejar les cardiopaties, la diabetis de tipus 2 i el càncer. D’acord amb l’OMS, també contribueix a reduir els símptomes de la depressió i l’ansietat, disminuir la deterioració cognitiva, millorar la memòria i potenciar la salut cerebral. Tot i això, segons l’organització, una de cada quatre persones adultes i quatre de cada cinc adolescents a escala mundial no fan prou activitat física.

    «En determinats casos, com ara en persones d’edat avançada, persones amb malalties o en entorns amb climes adversos (per exemple, de molta calor), existeix una probabilitat més gran que l’activitat física pugui desenvolupar efectes negatius per a la salut, com la deshidratació», explica l’investigador Joan Melià Seguí, qui també és professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Per això, amb l’objectiu de millorar les condicions per universalitzar la pràctica d’activitat física beneficiosa per a la salut, cal democratitzar el monitoratge de paràmetres bàsics com ara la hidratació.

    Segons el personal investigador, això implica aconseguir integrar en la roba d’ús diari una tecnologia de baix cost, flexible i sense bateries ni circuits complexos, que permeti un mesurament desatès i no invasiu de la salut. Amb aquest propòsit, l’equip de la UOC estudia les possibilitats d’integrar tecnologies d’identificació per radiofreqüència (RFID) en teixits intel·ligents que recaptin informació sobre la hidratació de la persona a  través de la seva suor.

    L’investigador Joan Melià explica que per monitorar la hidratació, de manera no invasiva i integrable en roba d’ús quotidià, necessiten complir diversos requisits. «En primer lloc, necessitem un fluid corporal ric en biomarcadors relacionats amb la hidratació, que es generi abastament durant l’activitat física i que entri fàcilment en contacte amb la roba. La suor conté potencialment gran quantitat d’informació rellevant, encara que tradicionalment hagi estat un recurs infrautilitzat per al control de la salut no invasiu.»

    Un altre dels requisits és trobar una tecnologia que permeti recaptar dades, però passi pràcticament desapercebuda per qui la porta. «Necessitem una tecnologia de dimensions reduïdes i de molt baix cost que permeti tant el mesurament per mitjà d’un sensor, com la comunicació de les dades mitjançant tecnologies compatibles amb la internet de les coses», afegeix l’investigador. «La RFID, en les seves diferents versions, és una tecnologia que pot funcionar sense bateria, ja que les etiquetes s’alimenten a partir de les ones de radiofreqüència de l’equip lector, i el disseny del qual permet fer mesuraments bàsics, a canvi d’un cost de producció molt baix.»

    Cap a una activitat física saludable per a tothom

    «L’objectiu principal és fomentar la pràctica d’activitat física beneficiosa per a la salut seguint les recomanacions de l’OMS i del tercer objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides (garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats), mitjançant la democratització de roba intel·ligent que permeti un monitoratge bàsic de paràmetres de salut com ara l’estat d’hidratació», conclou l’investigador de la UOC.

    Aquest projecte de recerca es presenta com a «HydraSport: Disseny i integració de sensors passius de molt baix cost a la roba d’esport per a la monitorització de nivells d’hidratació» i aspira a generar contribucions positives tant en l’àmbit científic i industrial com per al conjunt de la societat. Desenvolupaments com ara el proposat pel personal investigador de la UOC poden millorar els sistemes de prevenció i diagnòstic primerenc centrats en la salut dels qui practiquen esport. Com que és una solució de baix cost i fàcilment integrable en els sistemes mèdics actuals, la barrera d’adopció seria baixa per a la indústria i podria ser un vehicle per democratitzar els avenços en salut digital a la societat.

    A més, el projecte busca demostrar la viabilitat d’integrar sensors passius de molt baix cost amb tecnologia RFID en materials tèxtils, la qual cosa permetria a la indústria desenvolupar peces de roba digitalitzades amb un ampli ventall d’aplicacions en l’esport i en la prevenció en salut. «Al projecte investigarem teixits i dissenys tecnològics apropiats», afegeix Joan Melià Seguí. L’investigador espera que “els resultats obrin la porta a futures col·laboracions amb altres investigadors i amb la indústria».

  • Els Trastorns de la Conducta Alimentària afecten de manera diferencial a l’adolescència

    «Aquesta malaltia, encara que afecti en el físic, no és pel físic, és per problemes més interns. En el meu cas, jo era una nena molt tímida amb l’autoestima pels sòls, amb problemes familiars. Veient-me cada vegada més prima em sentia millor. La meva ment es va convertir en una calculadora de comptar quilocalories i en el meu pitjor enemic. El que tenia era una gran inseguretat, baixa autoestima, por a la vida i al rebuig. No m’estimava gens». Aquest és el cas de la Noelia, recollit per la Confederació Salut Mental Espanya. La jove va patir durant onze anys un trastorn de la conducta alimentària (TCA).

    El que tenia era una gran inseguretat, baixa autoestima, por a la vida i al rebuig. No m’estimava gens

    L’Hospital Clínic defineix els TCA com a «malalties mentals greus que es relacionen amb una conducta alterada respecte als hàbits alimentaris, la qual cosa es tradueix en comportaments que van des de menjar de manera descontrolada fins a la falta d’ingesta de menjar. Afecta principalment a adolescents i dones joves i en la seva aparició influeixen principalment factors biològics i de personalitat. Els trastorns més freqüents són l’Anorèxia i la Bulímia Nerviosa, el Trastorn per Afartament i el Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la Ingesta Alimentària».

    El perfil del TCA

    Segons dades recents de la Fundació Fita i de l’Associació Espanyola per a l’Estudi dels Trastorns de la Conducta Alimentària (AETCA), a Espanya hi ha unes 400.000 persones que pateixen algun trastorn d’aquest tipus relacionat amb l’alimentació. D’ aquestes, 300.000 són joves d’entre 12 i 24 anys, sent la tercera causa de malaltia crònica en l’ adolescència.

    300.000 són joves d’entre 12 i 24 anys, sent la tercera causa de malaltia crònica en l’ adolescència

    En aquest sentit, la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família advertia recentment que els TCA afecten un de cada 20 adolescents a Espanya. «Es tracta d’un trastorn que s’inicia fonamentalment durant l’adolescència», assenyala Miguel Ángel Morate, director tècnic del centre Mentalia el Viso (Madrid) que matisa que, «en un nivell més profund, la restricció alimentària pot suposar un boicot intencionat al creixement i desenvolupament físic de l’adolescent i, per tant, de les seves formes sexuals. Per això és fàcil comprendre la por que algunes adolescents tenen a la trobada íntima». Els experts de la companyia corroboren que en els seus centres la proporció de dones amb TCA resulta clarament superior a la d’homes: un 70/30.

    La manera més eficaç d’atallar el desenvolupament dels TCA és la seva detecció precoç i un tractament professional de caràcter psicoterapèutic. «Qualsevol ajuda per part de família o amics, per molt benintencionada que sigui, pot tenir efectes no desitjats. Cal tenir en compte que es tracta de quadres clínics complexos, que requereixen intervencions específiques en funció de la fase del trastorn i de la seva evolució. Per això, és necessària l’ajuda de professionals experimentats que treballin amb el pacient i les seves famílies», conclou Morate.

    Hemeroteca: sobre els TCA al Diari de la Sanitat

    Un cos que mai és prou perfecte: la lluita present i silenciosa enfront del TCA

    Viure amb un trastorn de conducta alimentària: «Jo no era conscient de la meva malaltia»

    Quan el teu monstre es diu trastorn de la conducta alimentària

     

  • El Parc Taulí intervé un aneurisma gegant pediàtric utilitzant una tècnica endovascular mínimament invasiva

    El Parc Taulí ha realitzat la reparació d’un aneurisma gegant a un pacient pediàtric utilitzant la tècnica endovascular telescopar amb dos stents flow diverters. Aquesta intervenció, poc invasiva, ja s’havia fet en pacients adults; però és la primera vegada que es fa amb un pacient pediàtric a Catalunya.

    Aquesta intervenció es va fer a un pacient de 15 anys que va venir al Parc Taulí per una cefalea ocasional. Durant l’exploració es va observar que tenia un aneurisma gegant de 4.5 cm a l’arteria caròtida interna . Després de la valoració multidisciplinar amb els especialistes del departament de neurocirurgia pediàtrica i adulta i amb neuropediatria, es va decidir fer una intervenció poc invasiva utilitzant la tècnica telescopar, amb dos stents flow diverter, per evitar que hagués de passar per un procés quirúrgic.

    Durant la intervenció, que va durar una hora i trenta minuts, es va realitzar una cateterització selectiva per reconstruir la paret arterial. Per poder fer aquest procés es van introduir microcatèters per l’artèria per poder unir les dues parts sanes del vas sanguini i poder desplegar els stents, creant un pont. Com l’aneurisma era gegant i molt llarg, es va utilitzar la tècnica telescopar.

    En la intervenció hi va participar un equip multidisciplinar de professionals del Parc Taulí: el director del Servei de Diagnòstic per la imatge, Joan Perendreu; especialista en Neurointervencionisme de la Unitat de Radiologia  Vascular Intervencionista, Nicolás Romero; l’especialista en neuroradiologia intervencionista de la Unitat de Radiologia Vascular Intervencionista, Roberto Eduardo Correa. També hi va assistir, el cap de Neurointervencionisme  de l’hospital Vall d’Hebron, Alejandro Tomasello.

    Aneurisma

    “Després de fer diferents reunions amb els especialistes del Parc Taulí, vam realitzar aquesta tècnica perquè l’aneurisma era molt llarg i en l’actualitat no hi ha material per aquest tipus de aneurismes en els vasos sanguinis. A més a més, és menys invasiva i la recuperació dels pacients és molt més ràpida”, explica el Dr. Romero.

    La intervenció endovascular va ser un èxit i el pacient es va recuperar molt ràpidament. Donat que la primera vegada que es feia una intervenció amb aquest procediment a un pacient pediàtric, els professionals van decidir fer el control i el seguiment des de la Unitat de Cures Intensives durant les següents 72 hores. Els dies següents, l’evolució del pacient va ser favorable i les proves diagnòstiques van mostrar la millora neurològica, postintervenció.

    Amb la realització d’aquesta intervenció pionera, el Parc Taulí continua apostant per situar l’hospital com un dels centres de referència de Catalunya; així com  per l’especialització dels seus professionals i l’ampliació de la seva cartera de serveis per continuar oferint una atenció de qualitat a la ciutadania.

    Intervenció endovascular

    La reparació endovascular és una intervenció menys invasiva pel tractament dels aneurismes. En la majoria dels casos s’utilitza un espiral i es col·loca un stent o tubs malla, per a la reparació de l’aneurisma.

    Com ha explicat el Dr. Correa, “amb els stents flow diverters evitem que el pacient hagi de passar per una cirurgia. Només amb una punció en la regió femoral, iniciem el tractament endovascular per a la resolució de l’aneurisma. És una alternativa a la cirurgia molt eficaç”.

  • El Campus Clínic impulsa la participació activa de pacients i cuidadors, també en la recerca

    Aquests dies s’ha constituït al Campus Clínic el Comitè de Direcció per al seguiment de l’Observatori d’Experiència del Pacient. És un recurs pioner a l’Estat que té per objectiu incloure la perspectiva dels pacients i cuidadors en totes les activitats i iniciatives del Campus, siguin qüestions assistencials o projectes de recerca o docència.

    Tal com va dir en la primera reunió del comitè el director general de l’Hospital Clínic, el Dr. Josep M. Campistol, “el pacient està al centre de tota la nostra activitat i és la nostra raó de ser. Per aquest motiu, i per fer un Clínic més proper, la seva participació en el procés de presa de decisions a l’hospital és clau”.

    La recerca participativa és un dels propòsits de l’observatori, que busca fomentar la formació, la promoció del coneixement, el desenvolupament de treballs d’investigació en els quals hi intervinguin també pacients i cuidadors, així com la realització d’activitats de consultoria i col·laboració amb altres entitats. “És un projecte que està en construcció i que va iniciar el seu recorregut en el marc del pla estratègic de l’hospital. Amb aquesta iniciativa posem de manifest que el valor del que fem el determina qui rep el servei, és a dir els pacients, i això és un canvi molt significatiu”, va dir el director de l’Observatori, el Dr. Joan Escarrabill, que és responsable de l’Observatori d’Experiència del Pacient de l’Hospital Clínic Barcelona.

    L’observatori, que es va constituir fa un any, ja està treballant en la promoció de la participació en projectes de recerca i innovació, involucrant els pacients. També en l’experiència de pacient amb els estudiants de Medicina i Infermeria, i en promoure el retorn als pacients de totes les activitats que es realitzen al Campus Clínic en les tres vessants: assistència, recerca i docència.

    Col·laboració

    L’observatori de pacients del Campus Clínic vol ser un referent en l’avaluació de l’experiència dels mateixos pacients i la difusió i aplicació de bones pràctiques obtingudes a l’hospital, per innovar i millorar la prestació de serveis de salut, de manera oberta i col·laborativa. Es té la intenció de recollir experiències d’èxit d’altres institucions així com d’adquirir, desenvolupar i disseminar metodologies d’avaluació implementades per altres actors rellevants en el camp de l’experiència de pacient. I al mateix temps, aplicar de forma pràctica, metodologies per avaluar l’experiència de pacients de l’hospital.

    El Comitè de Direcció de l’Observatori, a part del seu director, el Dr. Joan Escarrabill, el formen  el Director General de l’hospital, Dr. Josep M. Campistol, el Director Mèdic, Dr. Antoni Castells, la Directora Infermera, Gemma Martínez. També en són part persones designades per la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del Centre d’Atenció Primària Barcelona Esquerra (CAPSBE), pacients i cuidadors experts de l’hospital i professionals de l’hospital de l’àmbit clínic i de suport administratiu.

    El referent centenari

    L’Hospital Clínic de Barcelona és un hospital públic universitari amb una història centenària. Amb una plantilla de 5.500 professionals, és un dels principals centres d’assistència mèdica d’Espanya i el primer en producció científica. Ofereix, a més d’assistència de qualitat, una investigació biomèdica del màxim nivell competitiu i una gran dedicació docent per formar professionals. Tot això amb l’objectiu d’oferir a la societat una medicina humanitzada d’avantguarda.

  • Els barris de Barcelona amb més arbres tenen més esperança de vida

    Gairebé 230.000 arbres de la ciutat dels espais públics del conjunt de barris de Barcelona han estat analitzats per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del CREAF com a part d’un estudi que relaciona els arbres amb l’esperança de vida i la renda per càpita de les persones que els tenen més a prop.

    L’estudi demostra que els barris de Barcelona amb rendes per càpita més baixes tenen més verd urbà, perquè tenen més arbres als espais públics i amb un número similar d’espècies, si es comparen amb els de rendes més altes. Això -diu la recerca- és perquè els barris menys adinerats i més densament poblats tenen rotondes i places florides, arbres als carrers, escocells i petits espais enjardinats que compensen la manca de grans infraestructures verdes que sí que hi ha als barris benestants.

    Que el contacte amb la natura afavoreix la salut de les persones, física i mental, ho han evidenciat ja nombrosos estudis, i en aquest del CREAF i la UAB es torna a demostrar que els barris de Barcelona amb més esperança de vida tenen més arbres i de més espècies diferents. Segon avança el  professor associat del Departament de Biologia animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB, autor principal de l’estudi i investigador del CREAF Josep Padullés, “caldrà fer més recerca per determinar si la major presència d’arbres és una causa directa d’una millor salut humana, com s’ha trobat en altres ciutats”.

    Els  beneficis del contacte amb la natura de les persones i la seva salut es vincula al fet que els espais verds urbans redueixen els nivells d’estrès, promouen l’activitat física, milloren els climes locals i redueixen la contaminació de l’aire. D’aquesta manera, investigacions anteriors ja han demostrat una major cohesió social i la qualitat de vida en general de qui conviu més i més a prop dels elements naturals.

    Rànquing de barris

    Amb els resultats obtinguts, els investigadors han establert un rànquing dels barris que més s’estan reverdint a Barcelona i dels que menys. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, La Guineueta i el Poble Sec-Parc de Montjuïc són els que tenen més diversitat d’arbres. I, en canvi, Sants-Badal, Can Peguera i la Clota són els de menor varietat. Quant a número d’arbres, Horta, Poble Sec-Parc de Montjuïc i Pedralbes ocupen les posicions altes del rànquing, mentre que Vallvidrera, Tibidado i Les Planes, Vallbona i la Clota concentren les més baixes.

    En  l’estudi, que ha estat publicat a la revista Landscape & Urban Planning, hi ha participat també l’investigador del CREAF i catedràtic del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia la UAB Javier Retana.

    Reduir la circulació de cotxes

    Els autors adverteixen que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot  fer difícil que augmenti el verd urbà; per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir noves oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis. Barcelona té uns 7 m2 d’espai verd per habitant, una dada baixa en comparació amb altres ciutats, però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants, aproximadament).

    L’estudi l’han fet públic als seus espais en línia, tant el CREAF com la UAB.

    Menys cotxes, més arbres

    Barcelona té uns 7 m2 d’espai verd per habitant, una dada baixa en comparació amb altres ciutats, però que es compensa amb l’alta densitat d’arbres als carrers (100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants aprox.). Els autors adverteixen que la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot limitar que augmenti el verd urbà. Per això, transformar la xarxa de carrers, per exemple, reduint el nombre de carrils de trànsit privats, pot obrir noves oportunitats per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis.

    “Aquest estudi és un exemple dels esforços que calen per comprendre la complexitat dels ecosistemes urbans i la seva relació amb els habitants. Cal seguir investigant per millorar el coneixement i fer una planificació urbana sostenible i un disseny d’espais verds que en promoguin una distribució més equitativa. Segons els nostres resultats, les persones encarregades d’aquesta planificació i responsables polítics no haurien d’assumir que l’augment de la coberta arbòria o dels espais verds comportarà sempre un augment dels nivells d’ingressos per si sol. En lloc d’això, han d’adoptar un enfocament més específic i abordar les barreres que impedeixen que determinats grups socials accedeixin als arbres i als espais verds”, conclou Padullés.

    Article de referència

    Padullés Cubino, J.; Retana, J (2023). Socioeconomics explain tree diversity, abundance, and composition in the compact city of Barcelona, Spain. Landscape and Urban Planning, Volume 236, 104778, ISSN 0169-2046.

     

  • Les infermeres d’atenció primària dediquen la major part del seu temps a les patologies cròniques

    El lloc on les infermeres d’AP principalment desenvolupen la seva jornada laboral és a la consulta del CAP, suposa un 76.8% de la seva activitat, mentre que el domicili suposa un 7.9% de la seva feina, un 13.4% dediquen el mateix temps de la seva jornada a fer domicili que consulta presencial al CAP, i només un 1.8% el dediquen a fer comunitària. Per Ester Gimenez, presidenta de l’AIFiCC “és una llàstima que sent infermeres especialistes també en atenció a la salut comunitària, no disposem de més temps per fer-la. L’atenció als pacients crònics (població envellida) és tant alta, que no disposem d’espai per fer l’atenció a la comunitat”.

    L’activitat que majoritàriament desenvolupen a la consulta presencial, és l’atenció a la patologia crònica, concretament suposa un 62.5% de la seva activitat, seguida de la promoció i prevenció de la salut, amb un 16.1% i la gestió de la demanda aguda amb un 13%, mentre que la cura de ferides, suposa només un 2.5% de l’activitat. La realització de tècniques com espirometries, vacunes, electrocardiogrames o analítiques suposen un 0.6%.

    L’activitat a domicili, canvia una mica, si bé, també com a principal activitat està l’atenció a la patologia crònica, suposa un 55.8% de la seva feina, mentre que la cura de ferides suposa un 22.7%, l’atenció a processos aguts un 8.4%, i la tasca de realitzar tècniques, com drenatge, ènemes, analítiques o vacunes suposa un 6.5% del l’activitat que les infermeres d’atenció primària fan a domicili. Un 0.6% de l’activitat es per a administració de medicació i un 0.6% per mesures d’higiene i confort.

    L’activitat d’àmbit comunitari que més fan les infermeres de l’enquesta d’ AIFiCC és la promoció i prevenció de la salut, concretament suposa un 55.5% de la seva activitat, un 14.4% a fer xerrades de salut, mentre que un 13.7% de la feina es basa en la coordinació amb agents claus de salut territorials, un 11% a fer tallers i un 1.4% de la seva activitat es per a fer mapeig actiu (detecció de serveis per a la població que poden donar salut).

    Preguntades sobre quina és la mitjana d’edat dels seus pacients, ens trobem que el 89,6% dels seus pacients tenen entre 56 i més de 80 anys (59.5% entre 56 i 79 anys) i un 30.1% (més de 80 anys) cosa que posa de manifest l’envelliment de la població i com aquesta població amb les seves patologies associades a l’edat,  suposa el principal gruix d’atenció de les infermeres d’atenció primària.

    Perfil de les infermeres Atenció Primària de Catalunya

    Un 84.1% son dones, un 14.2% homes i un 1.7% es declara no binari. El gruix d’edat es el de 45-56 anys, agrupa un 40.3% de les infermeres, mentre que un 21.6% tenen entre 36-45 anys, un 19.9% entre 22 i 35 anys, i un 18.2% entre 57 i 65 anys.

    El 68.8% treballa a Barcelona província, un 13.1% a la província de Lleida, un 9.7%  a la província de Tarragona i un 8.5% a la provincia de Girona.

    El 83.5% de les infermeres de l’AIFiCC treballen en l’àmbit assistencial, d’aquestes un 64.1% treballa fent consulta al CAP, un 7.8% treballa al CAP fent Atenció a la Infància, un 9% treballa al CAP fent Gestió de Casos, un 4.2% treballa al CAP sent Referent Comunitària, un 3.6% treballa al CAP fent de Referent de Residència, un 3.6% atén urgències al CAP (CUAP) i un 7.8 fa altres tasques dins l’àmbit assistencial del CAP.

    Un 11.9% de les infermeres treballen fent gestió, només un 4% es pot dedicar a fer docència i encara menys percentatge, un minúscul 0.6% fa recerca. Per la presidenta de l’AIFiCC, la infermera Ester Giménez “hem de lamentar-nos novament de la poca presència infermera en l’àmbit de la direcció, quan per formació i capacitació hem de poder dirigir equips d’atenció primària. També és preocupant que no disposem de temps per treballar en altres àmbits com la docència o fent recerca”.

    El 76.7% té contracte fixe, un 16.4% es interina i un 6.8% és eventual. El 50.3% es especialista en infermeria familiar i comunitària per via excepcional, un 32.2% no és especialista, un 17,5% està cursant la residència per ser especialista en infermeria familiar i comunitària.

  • La teva vivència ens importa

     

    De forma confidencial pots explicar com t’has sentit en moments que provoquen fragilitat. No sempre ha de ser un relat des de la vulnerabilitat i solemnitat; també pot incloure vivències més lleugeres i fins i tot perspectives humorístiques, que també n’hi ha!! El teu testimoni pot ser útil per acompanyar altres persones que han viscut processos semblants i, també, per a qui, en el món sanitari, ens cuiden.

    latevavivencia@diarisanitat.

    El teu escrit el rebran i llegiran exclusivament els membres del comitè que gestiona aquest compte de correu. Es posaran en contacte amb tu i, un cop verificada tant l’autoria com que s’ajusta a les normes, el publicarem. Podràs decidir si vols que es faci amb o sense el nom de qui l’ha escrit.

    El comitè verificador està integrat per Miquel Reguant i Assun Reyes.

    Pensem en vivències que puguin resultar enriquidores per a la resta de ciutadania, per a les i els professionals i per a les administracions. No tant com a queixes o denúncies explícites, que ja tenen els seus canals administratius i legals, sinó pel que es pugui extreure de l’experiència relatada.

    Les normes per als escrits són senzilles:

    • Cal la identificació de l’autor/ra amb nom i cognoms i amb còpia del DNI que s’adjuntarà al correu en què s’enviï l’original.
    • No hi constaran noms o dades que puguin identificar terceres persones o institucions si no es té el seu consentiment explícit.
    • Considerem necessari que la teva vivència sigui un espai on ens expressem amb respecte i esperit constructiu.
    • L’extensió del text és lliure, però amb un màxim de 5.000 caràcters.T’esperem a latevavivencia@diarisanitat.

     

     

  • Cinc llibres al voltant de la salut per regalar(-se) aquest Sant Jordi

    La Sanitat a la Cruïlla post-COVID (Profit Editorial, 2023)

    Tres anys després de publicar una obra sobre el finançament i la governança, el Cercle de Salut presenta “La Sanitat a la Cruïlla post-COVID“ (Profit Editorial. 2023), un llibre que, partint del model català,  té com a objectiu donar a conèixer a fons els àmbits de millora en finançament, organització i gestió d’una Sanitat que, al món desenvolupat, es troba clarament en una cruïlla postpandèmia. El llibre és un treball conjunt de tres experts; Vicente Ortún cofundador del CRES i catedràtic d’Economia i Empresa de la UPF; Ricard Meneu, metge, doctor en economia i vicepresident de la Fundación Instituto de Investigación en Servicios de Salud de València, i Rosa Urbanos, catedràtica d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid.

    Els autors del llibre expliquen que en els últims anys s’han “aguditzat alguns problemes clàssics” del nostre sistema de salut, “estructurals i que venen de lluny”. Alguns son, entre d’altres, “l’excessiu centrisme hospitalari, una atenció primària anquilosada i necessitada (entre altres coses) de més capacitat de resolució, i una salut pública pràcticament ignorada”, cosa que manté marginat l’abordatge poblacional dels problemes de salut i tendeix a aprofundir en la hipermedicalització. Ambdós autors han coincidit en que “passada la pandèmia som a una cruïlla on ens trobem amb un bon Sistema Nacional de Salut que cada cop té un pitjor pronòstic”.

    Desmorir: una reflexión sobre la enfermedad en un mundo capitalista (Sexto Piso, 2021)

    La poeta estatunidenca Anne Boyer va ser diagnosticada amb 41 anys d’un càncer de mama triple negatiu de pronòstic greu que requeria un tractament molt agressiu. «Va ser una experiència d’enfrontar-me a la mort, però a més vaig haver d’aprendre de l’estructura política, econòmica i social que general la malaltia en el món contemporani», explicava en una entrevista a La Sexta l’autora del llibre.

    A partir de l’autonarració de la seva experiència, Boyer planteja com l’individual pot ser universal, i és que la seva malaltia la va portar a recapacitar sobre la mortalitat i les polítiques de gènere relacionades amb la salut. Després del seu tractament en el sistema sanitari estatunidenc, Boyer reflexiona sobre la malaltia i la salut en la nostra societat, abordant temes com l’experiència corporal i mental del dolor, la proliferació de xerraires i oportunistes, l’abús de les farmacèutiques, el cinisme polític en el debat de sanitat pública versus privada, i, en definitiva, la hipocresia que embolica la indústria de la salut en el nostre món. Aquest llibre va guanyar el premi Pulitzer de No-Ficció l’any 2020.

    Malestamos (Capitán Swing, 2022)

    Marta Carmona  és psiquiatra a un centre de salut mental. Té un màster en estudis feministes, és membre del col·lectiu Silesia, que combat les desigualtats socials en salut, i forma part de la junta directiva de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN) i de l’Associació Madrilenya de Salut Mental (AMSM). Ha escrit el llibre ‘Malestamos’, juntament amb el metge de família Javier Padilla, en el qual posen de relleu que hi ha un patiment quotidià motivat per factors estructurals al qual no es pot respondre de forma individual. ‘Malestamos’ analitza “una societat que parla de salut mental però que, en realitat, està parlant d’un conjunt de conceptes entremesclats: desesperança, cansament, falta d’expectatives, estrès, preocupació i dificultat per saber quan s’acabarà aquest sentiment”.

    L’autora del llibre, en entrevista per a Catalunya Plural, explica que “al llibre hem intentat parlar d’evitar els falsos dilemes: medicació sí o no. Moltes persones que prenen medicació saben que, en realitat, haurien de tenir altres respostes al seu abast, però si socialment no les construïm, a la pràctica acabes prenent el que tens al teu abast”. Reflexionen sobre ansietat, malestar col·lectiu, i salut mental, especialment la dels joves: “abans, la primera causa de mort juvenil eren els accidents de trànsit i, la segona, els suïcidis, però ara això s’ha invertit”, declara la psiquiatra.

    Maternitat Invisible (Pol·len edicions, 2023)

    Parlar del dol gestacional encara continua sent un tema que incomoda i neguiteja. Aportar obres que plantegin aquesta temàtica és necessari en una societat que, cada cop més, abraça els tabús i els temes silenciats.

    El format de l’obra ajuda a integrar la realitat de les pèrdues gestacionals des d’una perspectiva lleugera i plena d’esperança. Elisenda Pascual i Martí, psicòloga perinatal, reflexa amb cada estrofa el procés intern que ha travessat en el camí de processar cada un dels dols, acompanyat amb il·lustracions d’Alba Falgarona, més coneguda com a «Wäwä«. Això ofereix un alè d’acompanyament a altres dones que han viscut, o ho estan fent, una pèrdua gestacional.

    Està escrit en un format de poesia narrativa que, gràcies a l’ús de la metàfora, permet descriure allò que sovint no té paraules. El llibre va adreçat a tota persona que tingui la sensibilitat suficient per comprendre que la mort és inherent a la Vida: Maternitat Invisible pretén ser, en el profund, una oda a les mares que ningú veu, però que han gestat i, de vegades, parit abans d’hora els seus infants.

    Psicoterapia queer (Bellaterra Edicions, 2023)

    L’assaig d’Ismael Cerón, psicòleg sanitari i psicoterapeuta, arranca amb tota una declaració d’intencions: «aquest llibre neix del desig de trobar, en l’àmbit de la psicoteràpia, una manera d’acompanyar i intervenir professionalment des d’una perspectiva no cis heteropatriarcal». L’autor posa en valor una psicoteràpia que emfatitza una anàlisi psico-sociopolític, interseccional i queer per a prendre consciència dels diferents sistemes d’opressió (masclisme, LGTBIQ+fòbia, misogínia, racisme, classisme, grassofòbia i capacitisme) que configuren les nostres subjectivitats i identificacions.

    La psicoteràpia queer no es limita a posar en pràctica sabers associats al món de la psicologia o la psicoanàlisi crítica, sinó que es nodreix de diferents àrees de coneixement com la filosofia, l’educació o la sociologia.

  • El Diari de la Sanitat compleix el seu setè aniversari

    El Diari de la Sanitat va néixer el 7 d’abril del 2016. Aquesta data, el Dia Mundial de la Salut, simbolitza la voluntat de constituir una eina d’informació i reflexió útil a totes les persones (metgesses i metges, professionals de la infermeria, associacions de pacients, cuidadors, psicòlegs…) que estan en primera línia en la defensa del dret a la salut. El Diari de la Sanitat és ja un espai de trobada i debat de la comunitat sanitària, i una font d’informació fiable en tots els aspectes de la salut, des dels determinants fins a l’assistència primària i clínica, passant per la recerca i la prevenció.

    Des del primer dia, defensem un periodisme compromès amb el dret a salut. L’entenem com el dret universal de tots els ciutadans a la protecció de la seva salut i a l’accés a una assistència de qualitat sigui quina sigui la seva condició social o econòmica. És al dret a disposar de les condicions de benestar físic, mental i social millors possibles. Per això la nostra mirada vol ser molt àmplia. Tant com la diversitat de factors que incideixen en la nostra salut. I la nostra única vocació és la de servei públic.

    La revista del Diari de la Sanitat

    L’amenaça climàtica i la salut global estan estretament lligades. Sota aquesta premissa, la nova revista anual en paper del Diari de la Sanitat vol posar de relleu que la humanitat és ecodependent i que cal preservar la biodiversitat.

    Per aconseguir la Revista DS només cal que et facis subscriptor/a del Diari de la Sanitat a través d’aquest enllaç. Si vols, també pots fer una donació en aquest mateix web o regalar una subscripció a algú.

    La Revista DS constitueix un autèntic i sentit homenatge des d’un periodisme que pretén ser rigorós i compromès amb el sector sanitari. Des del Diari de la Sanitat mantenim el nostre compromís al servei de la comunitat sanitària i continuarem estant al costat de totes les professionals del sector.

  • Ada Colau: «El sistema públic de salut de Catalunya és el que ha de cobrir de forma adequada les necessitats en matèria de salut mental»

    L’alcaldessa de Barcelona i candidata per a les eleccions municipals del 28 de maig per BComú, Ada Colau, explica en una entrevista per a la Fundació Periodisme Plural que la salut mental de la població ha de ser una prioritat a l’agenda política.

    L’Ajuntament de Barcelona va impulsar el I Pla de Salut Mental (2016-2020) que ara tindrà continuïtat amb la recent aprovació del II Pla de Salut Mental (2023-2030) i que farà especial èmfasi en l’abús de pantalles entre els joves. “Estic molt orgullosa que abans de la pandèmia vam ser pioneres gràcies a l’excel·lent feina de la regidora Gemma Tarafa, que ha portat la Regidoria de Salut. Vam ser pioneres com a ciutat en fer el primer pla de salut mental de la ciutat”, explica l’alcaldessa. El desplegament del primer pla va servir per construir un model municipal basat en la col·laboració entre institucions, entitats i associacions.

    Vam ser pioneres com a ciutat en fer el primer pla de salut mental de la ciutat

    «Ningú l’havia fet, cap ciutat ha fet un pla de salut mental, perquè en teoria no era competència nostra, és competència autonòmica. Però detectant que era un tema en augment abans de la pandèmia, vam fer un pla de salut mental treballant en xarxa amb les entitats que ja treballaven el tema. Això ens va permetre fer el primer telèfon de prevenció del suïcidi, trencant el tema amb aquest tabú, i és un telèfon que ha atès sobretot trucades de fora de Barcelona», diu Colau sobre el paper de l’ens municipal envers aquesta temàtica. «Això [el Pla de Salut Mental aprovat per l’Ajuntament] va forçar una mica la Generalitat a obrir el telèfon i a adonar-se que ells havien de cobrir aquesta demanda perquè realment era una necessitat, i malauradament van augment aquesta necessitat», afegeix.

    Cap ciutat ha fet un pla de salut mental, perquè en teoria no era competència nostra

    El telèfon de prevenció del suïcidi a la ciutat forma part del primer pla de Salut Mental. Consisteix en l’habilitació d’un telèfon gratuït, el 900 925 555, les 24 hores cada dia de l’any. Des de la seva posada en marxa, han atès més de 9000 trucades i han rebut més de 600 persones al Barcelona Cuida per les dues entitats referents a Catalunya i Barcelona. Sobre aquest tema, Ada Colau fa menció de com la Generalitat, i no pas els ajuntaments, haurien de ser els promotors de les cures de la salut mental poblacional a través de recursos i finançament: «La Generalitat deixa de posar el pressupost que s’ha de posar en salut mental —que és evident que està totalment infravalorat — i que necessita molts més recursos».

    La Generalitat deixa de posar el pressupost que s’ha de posar en salut mental

    Indicadors de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021 de l’ASPB, recull que el risc de mala salut mental marca el seu màxim històric en haver passat del 19,9% al 31,4% en les dones durant els últims cinc anys i del 16,5% al 21,6% en el cas dels homes, uns percentatges que empitjoren en totes les franges d’edat i són especialment elevats entre la població jove i adolescent. La vulnerabilitat de la població jove, sotmesa a pressions com els sous precaris, la manca de perspectiva de futur o l’aturada de les seves vides durant la pandèmia és un dels eixos de treball més destacats.

    En un context de complexitat general en la salut mental, Colau segueix apuntant de manera ferma a la responsabilitat competencial autonòmica: “El sistema públic de salut de Catalunya és el que ha de cobrir de forma adequada les necessitats en matèria de salut mental, perquè el que no pot ser és que l’Ajuntament faci més el que li toca a la Generalitat de Catalunya”.

    Ada Colau: “Foment és la principal oposició que tenim a la ciutat”