Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Radiòlegs de Catalunya reivindiquen el seu paper en el procés diagnòstic i terapèutic davant la revolució tecnològica

    Des de la Societat de Radiòlegs de Catalunya, i en el transcurs del seu Congrés a Barcelona “Intel·ligència artificial i humanització”, volen deixar constància del valor afegir del seu diagnòstic: “la nostra professió, la radiologia, ha estat sempre al capdavant del canvi. Sabem que cada 10-15 anys es produeix una revolució (p.ex. la RM, la PET, la digitalització-PACS, i ara l’ IA), però aquests canvis no sols no han substituït els radiòlegs sinó que han demostrat el gran valor afegit en el procés diagnòstic i terapèutic”.

    La innovació, la informació i les tecnologies disruptives estan canviant el model actual i futur de la medicina. Actualment la intel·ligència artificial és el hypetecnològic, especialment la dedicada a l’anàlisi de la imatge. Aquestes eines, encara en fase de recerca i validació, estan demostrant ser eficaces en la detecció, a través de l’anàlisi de la imatge (TC, fotografies de la pell, del fons d’ull), de lesions molt específiques. Encara falten anys de desenvolupament perquè aquestes eines es puguin integrar completament en la pràctica clínica, però creuen que de ben segur que aportaran molt valor.

    Expliquen que gràcies a la Intel·ligència Artificial es passarà a tenir una Intel·ligència Amplificada, generant una radiologia de precisió que permetrà una medicina personalitzada. Segons declaren des de la mateixa Societat de Radiòlegs de Catalunya “el radiòleg ajudat/millorat per la tecnologia (IA, imatge 3D) serà el radiòleg del futur. Com a exemple similar, el pilot automàtic dels avions no ha substituït encara els pilots humans, els ha fet millors, més eficaços, més segurs. En el nostre àmbit, millorarem les capacitats diagnòstiques, podrem diagnosticar allò que fins ara és difícil o impossible, minimitzarem els errors. Sabem que les  tecnologies disruptives han vingut per quedar-se. Però no per substituir, sinó per millorar la medicina i especialment la radiologia”.

    La Societat de Radiòlegs de Catalunya va entendre fa temps que el repte del futur precisament és aquesta comprensió i integració de les noves tecnologies en la  pràctica de la radiologia. Fa anys que les ajudes a la detecció de lesions s’han emprat per exemple per l’estudi de les mamografies. A més asseguren “d’altra banda, a més de la detecció, creiem que aquesta tecnologia podrà ajudar a millorar la eficiència dels processos sanitaris. Optimitzar les citacions, identificar els protocols d’imatge més ràpids, prioritzar els estudis a l’hora d’interpretar-los o fer controls de qualitat poden ser algunes de les tasques que millorin significativament gràcies a la intel·ligència artificial”.

    Tot això es posarà sobre les taules de debat durant el VIII Congrés Nacional de Radiòlegs de Catalunya on també es reforçarà el missatge que més enllà de fer un diagnòstic acurat (identificant el número o tipus de lesions quan analitzem una imatge), els radiòlegs aporten un gran  valor al procés de la malaltia del pacient: son metges especialistes amb coneixement de fisiopatologia de les malalties, coneixedors de les tècniques d’imatge i  capaços d’optimitzar l’adquisició de la mateixa, prioritzen i adeqüen els estudis d’imatge en base a criteris d’evidència científica, per no oblidar el gran paper de l’intervencionisme i el canvi que ha representat la radiologia mínimament invasiva.

    Per tant, des de Radiòlegs de Catalunya creuen també que “aquesta és una oportunitat per parlar dels reptes que estan associats a aquests canvis: els nous rols professionals. Començant per reforçar el paper dels tècnics en diagnòstic per la imatge especialitzats en diferents àmbits potenciant les seves competències i formant-los en noves, així també com els enginyers biomèdics. La coordinació i sinergia del treball conjunt, aportant les diferents formacions i competències faran que els resultats siguin encara més ràpids i millors”.

    Finalment, conclouen  “no hem d’oblidar el pacient. El fi últim de la medicina. Així com les famílies, amics i resta de persones al voltant del malalt. Ajudar-nos amb la tecnologia ens farà comunicar-nos millor amb ells (disposant de nous canals), però també tenim la gran oportunitat de dedicar més temps a la interacció directa, convertint-nos en els consultors i gestors del coneixement, resolent els seus dubtes sobre els resultats i sobre les tècniques d’imatge”.

  • Dues de cada tres persones amb esclerosi múltiple són dones

    L’esclerosi múltiple és la causa més freqüent de discapacitat no traumàtica en adults joves que  afecta a més de 700.000 persones a Europa segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’esclerosi múltiple afecta a 47.000 persones a Espanya. Avui, 30 de maig, es commemora el seu Dia Mundial.

    Cada setmana es diagnostiquen a Espanya uns 35 nous casos d’aquesta malaltia neurològica, uns 1.800 nous anuals. I encara que també pot afectar nens i persones majors, el 70% dels nous casos es detecten en persones de 20 i 40 anys d’edat i, en 3 de cada 4 pacients, en dones.

    Les causes que originen aquesta malaltia autoimmune i crònica encara són incertes, però les últimes recerques apunten a factors genètics –però no hereditaris, ja que només el 15% dels pacients d’esclerosi múltiple tenen a un o més familiars afectats- en conjunció amb factors ambientals com el tabaquisme, el dèficit de vitamina D, l’escassa exposició a la llum solar i/o el canvi de dieta, entre altres.

    «L’esclerosi múltiple és una malaltia molt heterogènia, tant en la presentació dels símptomes, com en el seu pronòstic. No obstant això, en un 85% dels casos, la malaltia es manifesta en forma del que denominem ‘brots’, és a dir episodis d’afectació neurològica que solen remetre parcial o totalment sobretot en les etapes inicials de la malaltia. Encara que, amb el temps –i en molts casos- la malaltia passarà a desenvolupar-se de forma progressiva i continuada provocant danys sensorials, físics i psíquics i produint diverses discapacitats», explica el Dr. Miguel Ángel Llaneza, coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia.

    Pel fet que, en moltes ocasions, els símptomes inicials de l’esclerosi múltiple es passen per alt perquè desapareixen i tornen a aparèixer amb el temps, actualment existeix un retard en el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia d’1 i 2 anys.

    «Presentar feblesa o rigidesa muscular, espasmes musculars dolorosos, problemes d’incontinència urinària, mareig permanent, dificultat per a mantenir l’equilibri i/o visió borrosa o doble, solen ser els primers símptomes de la malaltia més habituals i més fàcilment identificables. No obstant això, ja que la malaltia pot generar lesions en qualsevol part del sistema nerviós central, depenent de la zona que es vegi afectada, els símptomes poden ser molt variables», assenyala el Dr. Miguel Ángel Llaneza.

    «Posteriorment, i quan la malaltia ja hagi avançat, és molt comuna que els pacients presentin feblesa muscular, sobretot a les cames, i/o rigidesa muscular, així com fatiga. Encara que, com deia, els símptomes d’aquesta malaltia són múltiples i cada pacient evolucionarà d’una forma molt diferent».

    Àdhuc no existeix cap tractament que permeti curar l’esclerosi múltiple, però si existeixen tractaments que permeten retardar la progressió de la malaltia, així com diferents teràpies per a millorar els símptomes. A més, en els últims anys, han aparegut nous fàrmacs que són capaços de reduir considerablement el número i la severitat de les recaigudes i que retarden l’evolució a llarg termini de la malaltia d’una forma molt més efectiva. El que fa que, actualment, existeixi un número molt important de pacients que, després de patir la malaltia durant més d’una dècada, no presenten cap mena de discapacitat important. Per això, la utilització primerenca i adequada dels recursos terapèutics disponibles és un factor essencial per a millorar el pronòstic dels pacients.

    «No obstant això, malgrat els avanços que s’han produït en el tractament de l’esclerosi múltiple, aquesta malaltia continua tenint un alt impacte personal, social i sanitari per la seva freqüència, la seva tendència a produir discapacitat, per la seva repercussió laboral i per les necessitats de cures i els costos associats. A més que és capaç de reduir significativament l’esperança de vida dels afectats», comenta el Dr. Miguel Ángel Llaneza. Més del 80% de les despeses que ocasiona l’esclerosi múltiple estan relacionats amb la discapacitat i no amb les teràpies perquè, aproximadament, un terç dels pacients necessita algun tipus d’ajuda per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, i en vuit de cada deu casos les cures els proporcionen familiars.

    D’altra banda, els pacients amb esclerosi múltiple superen la taxa d’hospitalitzacions en la població general. Més d’un 25% dels pacients d’esclerosi múltiple han d’ingressar anualment a l’hospital. Les infeccions són la causa més freqüent d’hospitalització, encara que les recaigudes que provoca la malaltia o les complicacions relacionades, continuen sent les causes més importants de morbiditat.

    A Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d’esclerosi múltiple de les quals un 67,6% són dones

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha publicat un nou número d’Informes breus que analitza les persones amb esclerosi múltiple a Catalunya i l’evolució entre els anys 2013-2017, coincidint dijous 30 de maig, amb el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple. S’estima que a Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d’esclerosi múltiple de les quals un 67,6% són dones. No hi ha diferències en les taxes de prevalença entre homes i dones fins als 20 anys, però entre els 30 i els 70 anys les taxes de prevalença de les dones són el doble que les dels homes. Les dones són, de mitjana, un any més joves que els homes en el moment del diagnòstic.

    La taxa de mortalitat de les persones amb esclerosi múltiple durant l’any 2017 va ser d’11,2 per cada 1.000 persones i pel que fa al nivell de renda s’observa com la taxa de prevalença augmenta a mesura que disminueix el nivell de renda i aquesta diferència és més clara en dones que en homes. En aquest sentit, les dones amb renda molt baixa tenen una taxa de prevalença un 80% més alta que les dones amb renda alta.

    L’informe també mostra que un 7% de les persones que pateixen esclerosi múltiple són pacients afectats d’altres malalties cròniques amb necessitats complexes d’atenció, mentre que en la població equivalent aquesta proporció és inferior al 2%. La incontinencia urinària és el primer problema de salut tant per als homes (15,2%) com per a les dones (18,0%).

    L’estudi del CatSalut també ha analitzat la despesa sanitària i la utilització que fan aquests pacients dels recursos sanitaris. L’any 2017, les persones amb esclerosi múltiple van utilizar més els recursos sanitaris ambulatoris que la població equivalent per edat, sexe i nivell de renda. Així, per exemple, la mitjana anual de visites a l’hospital de dia (1,5 visites) és 7,5 vegades superior a la població equivalent; les visites a consultes externes (5,4%) van ser 3,6 vegades superiors i les d’atenció primària (8,6 visites) un 60% més que la població equivalent.

    El nombre de fàrmacs diferents per persona també és un 65% superior en les persones amb esclerosi múltiple que en la població equivalent. I pel que fa a la despesa sanitària, les persones amb esclerosi múltiple tenen una despesa set vegades superior a les que no la tenen. Aquesta despesa és deguda principalment a la farmacèutica (75%), seguida de la despesa generada per les visites a les consultes externes (9,5%) i a l’hospitalització (6,4%).

  • L’OMS reconeix la síndrome del treballador cremat, burnout, com a malaltia

    Per primera vegada l’Organització Mundial de la Salut (OMS), incorpora a la llista de les malalties laborals la síndrome del treballador cremat (burnout). Una patologia que sorgeix d’un estrès crònic al lloc de feina. Esgotament, manca de motivació i sensació d’ineficàcia en són els principals símptomes.

    A l’Estat espanyol un 7% dels treballadors hi està afectat per aquesta malaltia. A banda del sou i els horaris són molts els factors que influeixen en el benestar laboral com la pressió, el mal ambient la rutina o la precarietat. De fet, l’estrès i la depressió seran la primera causa de baixa laboral al 2020.

    Aquesta nova classificació, que dóna cabuda a 55 mil malalties, entrarà en vigor a partir de l’any 2022.

    L’OMS -que ha celebrat aquests dies l’Assemblea Mundial de la Salut a Ginebra- defineix la síndrome d’esgotament professional com el resultat d’un “estrès crònic a la feina que la persona no sap gestionar de manera adient”. Els experts expliquen que la persona cremada en termes laborals experimenta una fase aguda i molt avançada d’estrès i que, per això, se sent exhausta, té sentiments negatius o cínics respecte a la feina i hi rendeix menys. Amb tot, encara que els factors personals afectin, el principal escull per a la salut dels empleats que desenvolupen el burnout és l’organització de l’empresa on treballen.

    A Catalunya ja fa temps que s’estudia el burnout i se n’ha sistematitzat els efectes. En aquest sentit, la UGT de Catalunya va publicar un tríptic que explica quins són els símptomes i els efectes.

    La meitat dels treballadors, afectats per l’estrès

    L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball reconeix l’estrès com un dels pitjors riscos psicosocials al món laboral i calcula que prop de la meitat dels treballadors europeus consideren que aquesta reacció és una tònica permanent a la feina.

    El reconeixement de la síndrome com una malaltia oficial, el que fa és facilitar el seu diagnòstic i la intervenció mitjançant un informe, cosa que hauria de permetre el tractament i la recuperació dels afectats, segons fonts sindicals.

    Les conseqüències per a l’empresa es manifesten en un deteriorament de la comunicació i les relacions interpersonals (indiferència o fredor amb les persones amb qui treballa), disminueix la capacitat de treball, disminueix el compromís, baixen el rendiment i l’eficàcia, hi ha més absentisme i una major desmotivació, augmenten les rotacions i les sortides de l’organització,

    baixa la qualitat dels serveis, surten sentiments de desesperació i indiferència davant el treball, es produeix un augment de queixes d’usuaris i clients, etc.

  • El contacte amb entorns naturals durant la infància podria beneficiar la salut mental a l’edat adulta

    Les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura, segons conclou un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per «la Caixa», que ha estat realitzat a quatre ciutats europees.

    L’exposició a espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic. Tot i això, pocs estudis han explorat l’impacte de l’exposició a entorns naturals durant la infància a la salut mental i la vitalitat a l’edat adulta. A més, els estudis sobre espais verds, és a dir, jardins, boscos o parcs urbans per exemple, són més abundants que en el cas dels espais blaus com ara canals, estanys, rierols, rius, llacs, platges…

    Aquest nou treball, publicat a la revista International Journal of Environment Research and Public Health i que forma part del projecte PHENOTYPE, es va realitzar a partir de les dades de prop de 3.600 persones adultes de Barcelona, Doetinchem (Països Baixos), Kaunas (Lituània) i Stoke-on-Trent (Regne Unit).

    Les i els participants van respondre un qüestionari sobre la freqüència d’ús d’espais naturals durant la infància, incloent tant les visites intencionades –per exemple, sortides a la muntanya– com les no intencionades –per exemple, jugar al jardí de casa–. També se’ls va preguntar sobre la quantitat, ús i satisfacció d’espais naturals al voltant del seu habitatge, així com la importància que li donen a l’actualitat. La salut mental de les i els participants –nivell de nerviosisme i sentiments de depressió en les darreres quatre setmanes– i la vitalitat –nivell d’energia i fatiga– es va avaluar a partir d’un test psicològic. L’índex de vegetació al voltant de l’habitatge a la vida adulta es va estimar a partir d’imatges de satèl·lit.

    Els resultats van mostrar que les persones adultes que durant la infància s’havien exposat menys als espais naturals mostraven pitjors resultats en els tests de salut mental, en comparació amb les que tenien més exposició durant la infància. Myriam Preuss, primera autora de la recerca, explica a més que «en general, les i els participants amb nivells inferiors d’exposició a entorns naturals durant la infància van valorar amb menys importància els espais naturals que aquelles amb més nivells d’exposició». No es van trobar associacions entre l’exposició durant la infància i la vitalitat a l’edat adulta, ni amb l’ús i satisfacció d’aquests espais.

    Wilma Zijlema, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi, destaca que les conclusions «mostren la rellevància de l’exposició a espais naturals durant la infància per al desenvolupament d’un estat psicològic saludable i una actitud que apreciï la natura a la vida adulta». Actualment, el 73% de la població a Europa viu en àrees urbanes –sovint amb accés limitat als espais naturals– i es preveu que aquest nombre augmenti a més del 80% el 2050. «Per tant, és important conèixer quines implicacions té que els nens i nenes creixin en entorns amb oportunitats limitades d’exposició a espais naturals», afegeix.

    «Molts nens i nenes a Europa acostumen a portar un estil de vida basat en espais interiors, de manera que seria convenient millorar els entorns naturals a l’aire lliure a les ciutats: augmentar el seu nombre, dissenyar-los de manera segura i que convidin als nens i les nenes a jugar», indica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. En la majoria dels països, les activitats a la natura no són una part regular del currículum escolar. «Fem una crida a les i els responsables polítics per tal que millorin la disponibilitat dels espais naturals a l’aire lliure per a la infància, incloent els patis de les escoles», conclou.

  • Fer-les protagonistes i líders: l’Associació de Metgesses de Catalunya neix per impulsar les metgesses dins el sistema sanitari

    La feminització de la professió mèdica és un fet. Les dones metgesses representen més del 50% dels facultatius en actiu a Catalunya i el 70% dels estudiants de medicina són noies. Però, tot i ser majoria, dins del sistema sanitari català hi ha una manca evident de metgesses que desenvolupen rols de lideratge o que ocupen posicions de decisió i/o de comandament. Existeixen moltes barreres per al desenvolupament professional de les metgesses i també per ocupar càrrecs de responsabilitat als equips de treball i a les organitzacions. Segons l’Estudi de la Professió del CoMB (2018), només el 4% de les metgesses tenen com a feina principal un càrrec de direcció, mentre que, en el cas dels homes el percentatge és del 14,5%.

    Davant d’aquesta situació, un grup de metgesses ha impulsat la creació de l’Associació de Metgesses de Catalunya per donar veu a les professionals dins del sistema sanitari, promoure lideratges i impulsar la seva progressió cap a llocs de decisió i comandament.

    En la carrera professional de les dones metgesses, els desequilibris de gènere comencen a fer-se evidents després d’una llarga formació, quan finalitzen el  període MIR o després del doctorat, amb 28 o 30 anys. Just quan arrenca la seva carrera professional és el moment en què moltes professionals decideixen tenir fills i han de fer front a les necessitats de conciliació que se’n deriven. Un informe sobre necessitats socials i familiars dels metges publicat pel CoMB l’any 2014 mostra que el 41% de les dones amb fills menors de 3 anys s’acullen a reduccions de jornada o excedències per tenir-ne cura, mentre que només ho fan el 8,6% dels metges en la mateixa situació. Per altra banda, les tasques domèstiques suposen per les dones metgesses 5 hores més de feina a la setmana en comparació als companys metges.

    La manca de cultura de conciliació dins de les organitzacions fa que no s’ofereixin a les dones metgesses llocs de decisió ni oportunitats de desenvolupar lideratges, perquè molts cops se pressuposa que la seva dedicació i implicació seran menors.

    Però també hi ha barreres personals davant les oportunitats de progressió, ja que sovint les pròpies metgesses es culpabilitzen al pensar que ser bona mare alhora que bona professional és incompatible, o bé es creuen poc preparades per assumir els llocs de responsabilitat. Tot això fa que s’autoexcloguin i que no vulguin optar a aquestes posicions perquè ho veuen com un sacrifici més que com una oportunitat.

    Hi ha encara poques metgesses referents dins del sistema sanitari que actuïn com a models de lideratge femení i que facin visible i potenciïn el talent i la capacitat de les professionals.

    Havent fet un anàlisi acurat d’aquest context, Metgesses.cat es planteja treballar activament per assolir l’equitat i la igualtat entre metges i metgesses en tots els aspectes del seu desenvolupament professional, i fomentar polítiques de conciliació dins del sistema sanitari que ho permetin en igualtat de condicions. A més, impulsar la presència, la visibilitat i la participació de les dones als comitès de selecció i promoció, als congressos, a la producció científica, a les taules de debat o als mitjans de comunicació. Gràcies a això però també paral·lelament, es podrà promoure models i referents de lideratge femení i, conseqüentment perquè puguin tenir més interès i sensibilitat, potenciar la recerca en patologies que afecten de manera predominant les dones, o que tenen manifestacions o tractaments diferents segons el sexe.

    L’Associació de Metgesses de Catalunya està formada per metgesses que exerceixen la professió a Catalunya i està oberta també a les estudiants de Medicina. La presentació pública de Metgesses.cat tindrà lloc avui mateix a les 18 hores a la sala d’actes del CoMB amb la celebració la Jornada “Ser dona i metgessa a Catalunya”.

  • Les addiccions, la satisfacció pel propi cos o els mals hàbits dels joves de Barcelona entre els indicadors més preocupants

    Els infants i joves de Barcelona consideren la seva salut com satisfactòria però gairebé a la meitat d’ells no els hi agrada el seu cos en la seva totalitat i tenen una addicció forta amb l’ús del mòbil. El 70% dels joves no dormen les hores suficients i hi ha un problema de sobrepes per no practicar prou esport. A més, 1 de cada 3 adolescents fumen i 3 de 4 joves d’entre 15 i 16 anys ja ha tastat l’alcohol.

    L’Observatori 0-17 BCN, vides i drets de la infància i l’adolescència a la ciutat ha publicat el seu darrer informe per posar en alerta com actuen o com els afecten diversos aspectes als infants i joves de la ciutat de Barcelona. Aquesta eina de l’Ajuntament de Barcelona analitza, fa seguiment i consulta dades relatives a la infància i l’adolescència de la ciutat amb visió integral i mirada prioritària cap a les situacions de més vulnerabilitat social.

    Les dades que mostra el darrer informe posen al focus al fet que  1 de cada 3 infants de 10 a 12 anys i un 44% dels i les adolescents no es mostren prou satisfets amb el seu cos. A més, pel sistema patriarcal, les nenes i noies es mostren molt més insatisfetes amb el seu cos que els nois (quasi 20 punts percentuals de diferència).

    De fet, el 27,1% dels nens i nenes entre 10 i 12 anys diu no estar prou satisfet amb el seu cos, amb diferències significatives entre nens i nenes. Entre els infants poc o gens satisfets, el 59,9% són nenes i el 40,1% són nens. La insatisfacció amb la imatge corporal augmenta amb l’edat (44,1% entre els i les adolescents) i amb el mateix patró per sexe: el 52% dels insatisfets són noies i el 36,3% són nois.

    Un altre dels aspectes que estudia l’informe és l’estat de la salut sexual i reproductiva. El 14,5% d’adolescents declaren no haver usat cap mètode anticonceptiu i la taxa de fecunditat és de 6 per cada mil adolescents. A banda, la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs és de 13 per cada mil adolescents.

    Un altre tema on s’ha centrat l’informe de l’observatori són les addiccions i la salut mental. Pel que fa a les addiccions, gairebé 1 de cada 3 adolescents fumen i afirmen haver consumit cànnabis alguna vegada. Sobre les begudes, 3 de cada 4 als 15 i 16 anys ja han tastat l’alcohol. En general, el contacte actiu dels adolescents amb substàncies addictives com el tabac, l’alcohol i el cànnabis augmenten amb l’edat, fent un salt important entre els 15 i 16 anys i els 18 i 19 anys.

    El que s’anomena com ús de les pantalles és una de les addiccions més perilloses que pateixen els infants i joves. En relació a l’ús del mòbil, el 45,5% dels i les adolescents entre 13 i 19 anys en fan un ús problemàtic, un 41,2% de forma ocasional i un 4,3% de forma freqüent. Així com amb l’ús dels mòbils es dóna una major prevalença entre les noies (49,6%) que entre els nois (41,7%), en relació a l’ús d’internet passa a la inversa: un 39,1% dels i les adolescents en fan un ús problemàtic: un 33,1% de forma ocasional i en un 6% de forma freqüent. D’entre els problemàtics, un 41,2% són nois respecte el 36,9% de noies.

    El risc de patir un problema de salut mental és significatiu tant en la infància com en l’adolescència (6%) i la prevalença efectiva de malalties mentals és del 3,5%. Més específicament, la probabilitat de patir algun problema de salut mental (escala SDQ) és del 5,9% en infants entre 4 i 14 anys, essent força més alt per als nois (7%) que per a les noies (4,5%). Més enllà d’aquest risc potencial, la prevalença efectiva de les malalties mentals (depressió o ansietat) entre els adolescents de 15 a 17 anys és del 3,5%, lleugerament més alta entre les noies (4,1%) que entre els nois (2,9%).

    Una pregunta que sempre es fa a les enquestes és el grau de satisfacció amb la salut. Aquest aspecte de la vida està globalment molt ben valorat tant pels nens d’entre 10 i 12 anys (85%) com pels adolescents entre 13 i 19 anys (63%), tot i la important davallada que s’observa en el pas de la infància a l’adolescència. L’informe també marcar estar atents al 12% d’infants entre 10 i 12 anys que expressen malestars corporals freqüents (mal de cap, d’estómac o d’esquena) i al 14,9% que declaren haver tingut dificultats per dormir 5 dies o més a la setmana.

    En aquest sentit, dins del que s’entén per hàbits saludables de descans, alimentació i exercici, l’informe destaca que en tots tres aspectes les millores són necessàries perquè els indicadors estan molt per sota dels hàbits recomanats. Una gran part d’infants i molts adolescents no dormen suficients hores al dia (43% dels infants i 70% dels adolescents) i molt pocs mengen les 5 racions de fruita recomanades al dia (7,1%). Tot i que el 76,0% declaren fer exercici físic de manera regular fora de l’horari escolar, 1 de cada 4 infants i adolescents no en fan o en fan de forma insuficient.

    Això fa que 4 de cada 10 infants estan per sobre del pes adequat a la seva edat i 3 de cada 10 ho estan en l’adolescència. Més concretament, un 36,7% dels infants als 8 i 9 anys no tenen un pes adequat a la seva edat (el 24% sobrepès i el 12,7% obesitat), amb més afectació entre els nois que entre les noies. Tot i que les xifres de sobrepès i obesitat disminueixen amb l’edat, el 25,3% dels i les adolescents continuen tenint pesos inadequats: el 18,4% sobrepès i el 6,9% obesitat.

  • El projecte Aquí T’Escoltem obre un nou servei d’acompanyament i escolta a l’adolescència a Barcelona

    Els punts d’atenció “Aquí T’Escoltem” són serveis preventius en els quals els adolescents d’entre 12 i 20 anys troben un espai d’assessorament i escolta individual i confidencial per acompanyar-los en el procés de creixement o per donar-los suport en moments de desorientació, dubte o angoixa. L’objectiu és donar resposta a la necessitat de treballar el desenvolupament personal i emocional dels adolescents. Alhora també es realitzen activitats grupals entre iguals per millorar les competències personals i les habilitats socials a través de propostes creades des dels interessos adolescents.

    Ahir es va obrir un nou servei dins el marc d’Aquí T’Escoltem (ATE) d’escolta i acompanyament emocional als adolescents al districte de Sants-Montjuïc. Serà el 9è districte que compti amb aquest servei després que l’any 2018 s’obrissin els centres de Ciutat Vella i Horta-Guinardó. A més, des de l’Ajuntament de Barcelona també s’ha comunicat que l’Eixample obrirà el seu punt d’atenció l’any 2020 i amb ell es completarà la xarxa de centres ATE d’atenció a l’adolescència en el conjunt de la ciutat.

    El servei ATE del Districte de Sants-Montjuïc s’ubica a l’Espai d’adolescents La Clau i a l’Espai Jove La Bàscula, disposarà d’educadora i de psicòloga. La figura d‘educadora donarà suport i promourà activitats conjuntament amb els professionals dels serveis i equipaments per a joves i, la psicòloga, en canvi, farà tasques més individualitzades amb els joves, fent-los un acompanyament emocional i educatiu i treballant des d’una perspectiva de la prevenció.

    A més dels dos espais on donaran servei, La Clau i l’Espai Jove La Bàscula, també donaran resposta a les necessitats d’atenció i programació d’activitats d’altres espais del districte dedicat als joves.

    L’any 2018, les activitats grupals dels vuit punts d’informació Aquí T’Escoltem van comptar amb 10.541 usos. És un 28% més que l’any anterior, quan se’n van fer 8.207 usos.

    I un total de 348 adolescents van rebre atenció per part de les psicòlogues dels punts ATE. Per tant, ens trobem davant d’un increment del 43,4% respecte els 239 joves atesos al 2017. Cal tenir present que durant el maig i juny de 2018 es van obrir 2 nous punts ATE a Horta-Guinardó i a Ciutat Vella.

    D’altra banda, es van fer 1.134 acompanyaments i atencions individualitzades a nois i noies, el que suposa un 24,3% més que l’any anterior quan es van fer 912 acompanyaments.

    L’edat mitjana d’edat dels atesos ha estat de 16 anys. Cal destacar una majoria de noies ateses, el 68,1% respecte i un 31,9% de nois. Respecte l’any anterior ha augmentat el percentatge de nois, que el 2017 va ser del 28%.

    Pel que fa a l’accés dels joves al servei d’atenció individual i confidencial, la principal ha estat l’accés directe (48%), per darrere hi trobem les derivacions formals per part d’altres professionals (35%) i, per últim, hi trobem l’accés a través de la família (17%).

    Analitzant el motiu principal de consulta dels nois i noies, continua sent el malestar en l’entorn familiar (33,84% dels casos), seguit de les dificultats per relacionar-se (11, 11%), el malestar emocional inespecífic (9,07%), les dificultats en la relació de parella (8,89%), l’angoixa o ansietat (7,78%), la desorientació vital (5,74%) i el control d’impulsos (4,4%). La mitjana d’edat dels/les participants a les activitats grupals ATE ha estat de 16 anys. Ha augmentat respecte la mitjana de 2017, que es situava en els 15 anys. un 68,1% de noies, un 30,9% i un 1,1% de persones que no s’identifiquen amb aquestes identitats

    Entre les activitats que s’han dut a terme adreçades als adolescents, hi trobem tallers de sexualitat i afectivitat, activitats de gestió emocional o accions per fomentar l’autoestima i l’apoderament.

  • Es gradua la setena promoció d’especialistes en infermeria familiar i comunitària sense el reconeixement de la categoria professional

    Aquest 2019 es es gradua la setena promoció d’especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària (IFiC). L’any 2005 es va reconèixer l’especialitat, i el maig del 2011 es va iniciar la formació de les primeres infermers i infermers especialistes. Actualment a Catalunya ja son 217 especialistes i més de 1.689 a tot l’estat espanyol, però encara no es reconeix com a categoria professional a l’àmbit de la primària.

    De fet, en l’acte que es celebra avui en el marc de la VII Jornada d’Especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària organitzada per AIFiCC, els especialistes d’Infermeria Familiar i Comunitària a Catalunya mantenen la seva reivindicació de reconeixement de l’especialitat i demanen voluntat política per impulsar la creació de la categoria professional.

    Alba Brugués, presidenta de l’AIFiCC, explica que el primer any van ser 18 les graduades i aquest any ja en són 44 mentre que el vinent arribaran a les 52 graduades sent aquesta una molt bona notícia.

    Tot i així, des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) creuen però “que malgrat l’augment d’especialistes i del número de places per fer la residència, al finalitzar el període formatiu, a Catalunya, ens trobem que encara no existeixen llocs de treball específics que concordin amb les competències adquirides”.

    És a dir, cada vegada trobem més especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària en l’àmbit de l’Atenció Primària però la majoria no tenen el degut reconeixement de la professió i sense la categoria professional corresponent. Davant això, diuen que «l’accés a un lloc de treball definit i adequat a les nostres competències és igual que per a la resta d’infermeres i infermers que no tenen aquesta especialitat».

    Segons els residents i especialistes de l’AIFiCC, la solució passa per diferents agents “en primer lloc l’Administració s’ha de comprometre a reconèixer l’especialitat com a categoria professional i a introduir places específiques per a especialistes d’Infermeria Familiar i Comunitària en els equips d’Atenció Primària, igualment cal que les Unitats Docents d’Atenció Familiar i Comunitària treguin totes les places acreditades en convocatòria”.

    Així, Alba Brugués, a part de celebrar la incorporació d’aquestes noves especialistes, recorda i remarca la importància de les especialistes que entraran per via excepcional, ja que així «es marcarà una línia que farà que totes les infermeres a l’Atenció Primària siguin especialistes».

    Pel que fa a les oposicions de l’Institut Català de la Salut d’aquest diumenge Brugués explica que es fan per tothom i a tot arreu i que no es fan per àmbits d’expertesa, tothom es pot presentar. «Cal que la gent que treballa en un àmbit assistencial tingui competències per aquest lloc de treball que no tindran si venen d’un altre àmbit o sense expertesa», descriu.

    Ara per ara, es sap que la via excepcional es convocarà a finals d’any però no es sap del cert la seva data. Això el que fa és que les infermeres que treballen a l’Atenció Primària i volen adquirir el títol d’especialistes s’hagin de començar a preparar. «Cal tancar d’una vegada per totes les especialitats que es van incorporar com a categoria al Reial Decret», demana Brugués. Per les infermeres que fa anys que treballen a l’Atenció Primària, examinar-se per via excepcional significa evitar presentar-se a una plaça d’especialista on no es reconeixeria el grau d’expertesa que tenen ja adquirit i se les obligaria a estudiar i rotar durant dos anys per diferents llocs.

  • El 9% dels alumnes de l’ESO pateix ciberassetjament

    El 9% dels alumnes de l’ESO pateix ciberassetjament

    Professionals d’atenció primària han realitzat un estudi per estimar la presència de ciberassetjament entre els estudiants de primer a quart d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Les autores del treball són metgesses de primària, sòcies de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), i infermeres de família que treballen amb elles a l’Institut Català de la Salut.

    Els resultats mostren que el 9% de l’alumnat és víctima habitual d’assetjament a través de mitjans digitals i un 3% n’és agressor habitual. L’estudi també conclou que el fet de ser víctima augmenta les possibilitats de convertir-se en agressor, de fet un 1,5% dels participants desenvolupen aquests dos rols alhora.

    “El fàcil accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i l’increment del seu ús per part de les noies i nois adolescents han fet que augmenti aquest tipus de bullying que utilitza els mitjans digitals per fer mal intencionadament i de manera repetida, i que té una gran repercussió en la salut.”, expliquen la Viviana Bazante, l’Àngels Casaldàliga i la Miriam Pla, sòcies de CAMFiC, i la Laura Domínguez i la Patricia Gonzalez.

    En l’estudi de recerca, que es va dur a terme durant el curs 2017-2018, han participat 574 noies i nois, d’entre 11 i 17 anys, alumnes de quatre centres educatius de la ciutat de Manresa. A més de determinar la prevalença del ciberassetjament en aquest entorn escolar, el treball tenia com a objectiu analitzar la seva relació amb factors com les característiques demogràfiques, la quantitat d’hores d´ús de noves tecnologies (TIC) i l’autoestima de les noies i nois adolescents. Per fer-ho, es van realitzar una sèrie d’enquestes validades que els participants van respondre anònimament.

    En l’anàlisi dels resultats, les investigadores han observat que hi ha una relació entre les hores que els nois i noies passen connectats i la possibilitat de convertir-se en assetjador. “A partir de les quatre hores d’ús de les TIC el risc de ser agressor es quadruplica (1,5% vs 6,2%)”, concreten les investigadores.

    El nivell d’autoestima, és també un factor de risc, en aquest cas de patir assetjament digital. “Els resultats mostren que el 25% de les víctimes habituals tenen baixa autoestima, i un 7% la tenen entre mitjana i alta”, apunten les metgesses de família de CAMFiC.

    En les seves conclusions les investigadores destaquen: “Aquest estudi intenta donar resposta a les percepcions dels professionals i la comunitat educativa sobre l’existència del ciberassetjament entre adolescents, i que serveixi com a base científica per fer nous estudis i dissenyar intervencions que puguin donar eines als educadors i als professionals de la salut per fer front al ciberassetjament”.

  • Un estat amb sanitat universal i sense copagament farmacèutic? Futur incert per la sanitat en aquesta nova legislatura

    Qui s’ha endut més escons en aquestes eleccions estatals al Congrés dels Diputats, com ja especulaven les enquestes ha estat el Partit Socialista Obrer Espanyol. En matèria de sanitat han promès que desenvoluparan algunes mesures que ja van redactar en el seu anterior programa electoral.

    Aquesta legislatura, si aconsegueixen els suport suficients, hauria de ser la que acabés amb el copagament farmacèutic, començant per pensionistes i persones amb ingressos més baixos, i on s’aprovarà una Estratègia de Renovació del Sistema Nacional de Salut. Dins aquesta renovació s’inclourà per exemple l’atenció a la salut bucodental. Paral·lelament, busquen una llei marc estatal que clarifiqui les competències i la coordinació amb les diferents administracions per poder així consolidar un sistema universal i gratuït que garanteixi l’accés als serveis socials arreu de l’estat.

    El PSOE va deixar un ampli espai en el seu programa destinat a la salut mental: reforç dels serveis infanto-juvenils, un pla de prevenció del suïcidi i un altre per la prevenció de les addiccions. En aquest punt incidien en regular tot el que fa referència al joc.

    Afegien també un debat que ha estat al centre ja els darrers anys i asseguraven la defensa de nous drets com l’eutanàsia i la mort digna.

    Entre les promeses que durant campanya Pablo Casado va professar es troben reduir les llistes d’espera en les sol·licituds d’ajuda a la dependència en un màxim de 30 dies, crear un Portal de Salud, l’obligació que els nens estiguin vacunats per accedir al sistema educatiu o un canvi de model de finançament dels centres sanitaris que en cap moment han precisat.

    En tot cas, sí que parlaven d’una “revisió de la Llei General de Sanitat” datada l’any 1986. Pel model assistencial, dotarien el treball de la “flexibilitat necessària” i només establiran com a requisit indispensable la llengua castellana per accedir a un lloc de treball públic. Situen les llengües cooficials com a mèrits però mai com un “requisit excloent”.

    Davant la denuncia a les llistes d’espera, el PP no marca temps màxims però parla de garantir l’accés en un temps mínim gràcies al suport de la sanitat privada.

    Agafant la idea del que just s’ha aprovat aquest any a Barcelona, PSOE i Podemos crearan un servei d’atenció bucodental gratuït. El PP només parlava de programes de protecció bucodental per als més vulnerables.

    Els tercers en el rànquing d’escons han estat Ciutadans. Entre les mesures que proposen per sanitat redacten que hi haurà “una sanitat universal perquè ningú es quedi sense assistència sanitària a Espanya, restablint la universalitat i fixant mesures necessàries per assegurar el cobrament dels serveis sanitaris prestats als nacionals d’altres països, per lluitar contra el turisme sanitari”. Totes les mesures, més enllà dels conceptes tècnics, tenen una lectura subjectiva depenent de qui faci la proposta. És a dir, en anar contra el turisme sanitat cal preguntar-se què es considera turisme sanitari.

    Pel que fa al copagament farmacèutic proposen que no existeixi per les persones amb una gran dependència al mateix temps que volen fomentar que la compra es faci de manera centralitzada “per reduir efectes entre les comunitats”. També en temes de territori, parlen d’establir un barem de mèrits i capacitats per tal de facilitar la cobertura de places vacants arreu i millorar la mobilitat dels professionals.

    Una proposta que és rellevant és la targeta sanitària única i tenir un historial clínic digital unificat entre totes les comunitats. Així estan traient totes les competències a les comunitats.

    Pel que fa a l’eutanàsia, Ciutadans reactivaria la seva llei de Drets i Garanties al Final de la Vida que ha quedat penjat en la darrera legislatura. Més lleis serien la modificació del Codi Penal contra qui promogui abandonar tractaments per pseudoteràpies i a més voldrien regular el cannabis terapèutic. La salut bucodental seria gratis fins als 16 anys.

    El quart partit que més escons ha aconseguit al Congrés dels Diputats ha estat Unides-Podem. En el seu programa electoral pel que fa a sanitat introduïen que el PIB destinat pujaria de l’actual 6% a un 7,5% per a l’any 2023. L’atenció primària seria qui s’enduria una major part i en destinarien un 20% de la despesa total a ella.
    Eliminaria el copagament farmacèutic però a més parlaven d’introduir mesures que impedissin poder-ne establir nous copagaments en un futur. En aquest sentit treballaran també per la sanitat universal i, com ha passat a Barcelona ciutat i com també diu el PSOE, incorporarien el dentista dins els serveis del sistema de salut. Al mateix temps, parlen de “gestió pública directa” per acabar amb la privatització sanitària. Sobre les llistes d’espera fixa en un mes com a màxim el temps per esperar cita amb un especialista o per una operació relacionada amb una patologia greu.

    Posaven també el focus en la salut mental i ho ampliaven a les condicions de treball dels professionals sanitaris que, sovint, pateixen angoixa. Prometien així posar fi a la seva precarietat amb un programa de recuperació per aquells que hagin marxat de l’estat a treballar.

    Sanitat universal i independència, de moment, de gestió

    Els dos partits purament catalans més votats han estat com era d’esperar Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya.

    En l’apartat de salut ERC comença dient que “el nou sistema nacional de salut i social de la República estarà centrat en la persona i serà públic, universal, equitatiu i integrat, garantirà la qualitat, serà finançat amb recursos públics i estarà orientat a preservar la salut i el benestar de la ciutadania”. Afegeix que serà un sistema en què la ciutadania es faci corresponsable de la seva salut, disposi de la màxima informació sobre el diagnòstic propi i tingui la capacitat de prendre decisions de manera compartida sobre el tractament que vol rebre.

    Entre diverses coses destacaven promoure una atenció social i sanitària de proximitat, centrada en el domicili, atenent tant com es pugui els condicionants propis del pacient i del seu entorn més immediat (familiars, de veïnatge…) i amb atenció especial per als col·lectius més fràgils i vulnerables. També superar la fragmentació entre nivells assistencials mitjançant l’estreta col·laboració i coordinació entre els nivells de l’assistència (primària, hospitalària, sociosanitària i salut mental) i vetllant per l’adient aplicació dels principis d’equitat entre nivells assistencials.

    Pel que fa a pressupost, ERC considera la despesa en salut i serveis socials com una inversió creadora de benestar i per tant entén que el pressupost assignat hauria de ser l’equivalent a la mitjana del percentatge del PIB que destinen els països de l’Europa dels 15 i, com a mínim, l’equivalent a la mitjana de tots els percentatges del PIB català gastat durant els últims quinze anys. Una altra mesura implicaria regular la prescripció infermera de medicaments.

    Junts per Catalunya segueix una línia similar pel que fa a la demanda d’una assistència sanitària universal. Culpaven als objectius de dèficit les retallades que van suposar a Catalunya entre 2010 i 2014 una reducció del 14% en la despesa sanitària traint-se així les responsabilitats dels darrers anys del seu govern al capdavant de Catalunya. En aquest sentit, parlen de “preservar la sostenibilitat del sistema” i “definir i impulsar reformes estructurals que permetin garantir la preservació d’un sistema de salut de qualitat i posin fi al dèficit estructural del sistema que recau sobre la Generalitat”.

    En el seu programa electoral feien esment a un canvi de paradigma i parlaven de posar al centre les persones i assegurar una atenció integral. Això implica “reforçar les polítiques de salut pública i la centralitat de l’atenció primària i la salut comunitària”.

    Pel que fa als professionals, introduïen planificar les places de MIR i infermeria en funció de les especialitats necessàries.

    Així com alguns dels partits a nivell estatal, JxC també parla de salut mental i addiccions: tant en incrementar els recursos com en abordar la seva prevenció. El mateix amb el joc: regular-ne la publicitat i treballar en la prevenció de l’addicció prohibint la publicitat de joc i apostes, especialment les que són de tipologia online, durant tot l’horari protegit.