Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Un nou algoritme d’intel·ligència artificial ajuda a identificar persones que poden beneficiar-se d’estudis de prevenció de l’Alzheimer

    Cada 3 segons es diagnostica un nou cas de demència al món, i es calcula que actualment 50 milions de persones la pateixen, en la majoria de casos a causa de l’Alzheimer. Aquesta xifra es tradueix a Espanya en més de 800.000 persones afectades. Amb l’esperança de vida en augment, si no es troba un tractament per prevenir o aturar el curs de la malaltia, la xifra de casos podria triplicar-se l’any 2050, i arribar a dimensions d’epidèmia, tal com apunta l’últim informe World Alzheimer Report 2018 publicat per Alzheimer’s Disease International.

    El 21 de setembre es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, que es commemora per conscienciar sobre l’impacte de la malaltia i reivindicar la necessitat de la recerca científica per lluitar contra l’Alzheimer.

    En aquesta línia, un equip del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha desenvolupat un algoritme d’intel·ligència artificial que, a partir d’imatges de ressonància magnètica, facilita la identificació de persones candidates a estudis de prevenció de la malaltia d’Alzheimer. El projecte ha estat un dels 21 seleccionats d’un total de 102 projectes presentats al programa CaixaImpulse de “la Caixa”, que compta amb la col·laboració de Caixa Capital Risc i EIT Health.

    “El projecte preveu realitzar una prova de concepte en un entorn del món real i ens permetrà estudiar quin valor pot tenir la nostra tecnologia per a la societat”, explica el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC i líder del projecte. Aquesta prova de concepte es farà a partir de dades recollides de la cohort Alfa+, que està formada per participants de l’Estudi Alfa, impulsat per “la Caixa”.

    Actualment l’Alzheimer no té cura, però s’ha demostrat que la malaltia té una fase preclínica de fins a 20 anys. Durant aquesta fase, les persones no tenen símptomes cognitius (com ara pèrdua de memòria) però poden presentar una acumulació anòmala al cervell de beta amiloide, una proteïna relacionada amb el desenvolupament d’Alzheimer. L’estudi d’aquesta etapa és essencial per desenvolupar tractaments preventius de la demència abans de que apareguin els primers símptomes.

    Per identificar els canvis al cervell de persones cognitivament sanes, és necessari realitzar dues proves estàndard: punció lumbar i tomografia per emissió de positrons (PET). Tanmateix, aquestes proves són invasives i costoses, la qual cosa fa que la detecció sigui dificultosa.

    El nou algoritme desenvolupat per l’equip del Dr. Gispert utilitza la intel·ligència artificial per identificar persones amb nivells anòmals de beta amiloide. Ho fa a partir d’imatges de ressonància magnètica del cervell, una tècnica menys invasiva que les proves estàndard.

    “Aquesta tecnologia permet identificar quines persones necessiten realment les proves estàndard, que es realitzen després de la ressonància, i en quines es poden evitar”, destaca el Dr.Gispert. Així, és possible detectar quines persones es poden beneficiar d’assaigs clínics de prevenció de forma més cost-efectiva. L’ús d’aquesta metodologia permetrà reduir un 67% les proves selectives innecessàries i fins a un 50% els costos de reclutament de persones per aquests estudis.

  • De l’especialista de nou cap a l’Atenció Primària: MC denuncia derivacions per la saturació del sistema

    A través d’un comunicat, el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha expressat la seva preocupació pel retorn de derivacions i demandes cursades pels facultatius d’atenció primària a especialistes d’altres nivells assistencials com l’hospitalari, a causa de la saturació del sistema de salut, el dèficit de plantilla i les llargues llistes d’espera. Critiquen que en el darrer any les persones que esperen una consulta externa han passat de 434.716 a 481.290 i el temps de demora mitjà ha augmentat de 90,7 a 93,8 dies.

    Segons ha pogut constatar el sindicat a través d’una enquesta interna feta a més de 700 facultatius d’atenció primària, un 93% dels professionals afirma que, en alguna ocasió, li han retornat derivacions a l’especialista sense que el pacient hagi estat visitat, en la majoria dels casos per “petició improcedent”. A més, un 60% assegura que el seu centre disposa de protocols d’actuació que limiten les derivacions i un 38% constata que n’hi ha algunes que es “perden” en el procés de tramitació.

    El retorn de les derivacions provoca “angoixa” i “preocupació” en un 56% dels facultatius consultats, ja que considera que ha d’assumir patologies sense tenir de tota la informació clínica necessària, ni prou temps, formació o mitjans per fer-se’n càrrec. Així, un 51% confirma que, a vegades, aquesta situació ocasiona endarreriments en el diagnòstic mèdic.

    D’altra banda, un 79% dels professionals d’atenció primària assenyala que la devolució de derivacions genera “pressió” i una “major complexitat de les visites”, la qual cosa accentua la sobrecàrrega de treball a les consultes ja per si mateixes força saturades.

    MC entén que l’origen d’aquest problema rau, sobretot, en la dotació insuficient de facultatius que també pateix el segon nivell assistencial i reconeix l’esforç que fan la majoria d’aquests especialistes per atendre les derivacions dels seus companys de primària.

  • Un estudi conclou de nou que la desocupació de llarga durada afecta la salut mental dels treballadors

    La desocupació de llarga durada afecta la salut mental dels treballadors. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Estar a l’atur perjudica la salut mental?, publicat per l’Observatori Social de la Caixa” i elaborat per Lidia Farré, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora associada de l’IAE-CSIC, MOVE i IZA; Francesco Fasani, de la Queen Mary University of London, IZA i CEPR, i Hannes Mueller, investigador científic de l’IAE-CSIC i professor de la Barcelona GSE i MOVE.

    L’informe creua dades de l’Enquesta de Població Activa i de l’Enquesta Nacional de Salut del 2006 i el 2011. Els autors han analitzat amb aquestes dades com el col·lapse del sector de la construcció en l’última crisi econòmica va afectar l’empitjorament de la salut mental dels treballadors.

    Entre el 2006 i el 2011, cada vegada que la taxa de desocupació augmentava 10 punts percentuals, els desordres mentals relatats pels treballadors expulsats del sector creixien al voltant de 3 punts percentuals. Concretament, la desocupació en el sector de la construcció va passar del 6 al 24 %, i, en el mateix període, el percentatge estimat de treballadors empleats anteriorment en la construcció que van declarar haver tingut problemes mentals va augmentar gairebé 6 punts percentuals.

    Els símptomes més freqüents entre les persones afectades són estrès, incapacitat per concentrar-se i reaccionar davant les adversitats, i sensació d’inutilitat. Aquests problemes no els manifesten únicament els treballadors de la construcció, sinó també el conjunt de desocupats, els quals declaren més problemes mentals que els empleats.


    L’estudi assenyala també que la clau de la gran afectació de l’atur en la salut mental dels treballadors seria la llarga durada. El 2006, només el 2 % de la població activa havia estat a l’atur més de dos anys. El 2011, aquest grup s’havia gairebé quadruplicat fins a arribar pràcticament al 8 %. Aquest fet va afectar especialment el sector de la construcció, en el qual la incidència de l’atur de llarga durada es va multiplicar per 18: de registrar el 0,1 % de la població activa el 2006, va passar a gairebé l’1,8 % el 2011.

    Els autors consideren que la crisi de la construcció ofereix una oportunitat única per identificar els efectes de l’atur de llarga durada en la salut mental, ja que els treballadors afectats es van veure obligats a apuntar-se a l’atur independentment del seu estat de salut mental previ. En el sector de la construcció, recuperar la feina era molt complicat, ja que no havia tancat una empresa, sinó pràcticament un sector sencer, cosa que va propiciar el sorgiment i la consolidació dels problemes mentals.

    Els treballadors d’aquest sector s’han vist atrapats, segons l’estudi, en un cercle viciós entre la inadequació de les seves capacitats a allò que requereix el mercat laboral i els problemes mentals sobrevinguts que els impedeixen afrontar aquesta situació.

    Els autors conclouen que els problemes mentals provocats per la desocupació de llarga durada podrien arribar a alentir la recuperació econòmica del país si una part important de la població experimenta aquesta situació

  • Augmenta la demanda de tractament per cocaïna a Catalunya en els darrers 3 anys

    Des de fa ja més de dues dècades, el consum d’alcohol continua provocant la majoria de les peticions de tractament per drogodependències a Catalunya. Així ho indiquen les darreres dades, corresponents a l’any 2018, del Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SIDC), que gestiona la Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

    Segons l’informe publicat de dades de l’any 2018, a Catalunya es van iniciar un total de 13.944 tractaments per abús o dependència de les drogues, una xifra similar a la d’anys anteriors.

    Per tipus de droga, l’alcohol, amb un 42,2% (5.879 casos), és manté com la que té més inicis de tractament, fet que reflecteix l’alta carga de morbi-mortalitat que ocasiona aquesta substància en la societat. La segona droga que té més inicis de tractament és la cocaïna, amb gairebé el 24% (3.338 casos), seguida del cànnabis, amb un 13,8% (1.924 casos) i l’heroïna, gairebé un 12% (1.607 casos). Finalment, el tabac representa un 3,7% (521 casos) dels inicis de tractament. En aquest darrer cas, cal remarcar l’important paper que els equips d’atenció primària desenvolupen en el tractament del tabaquisme, fent que només els casos més greus arribin als serveis especialitzats.

    En aquest darrer informe es destaca que la demanda de tractament per cocaïna s’ha incrementat en els darrers tres anys, després de sis anys d’un descens gradual; tot i això, actualment només un 38,4% d’aquests inicis (1.281 casos) fa tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60% (uns 2.267 casos). Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000; actualment, només un 11% (177 casos) inicia tractament per primera vegada, el que explica la baixa incidència de noves demandes. Per últim, el cànnabis va presentar un màxim de sol·licituds de tractament l’any 2015 i des d’aleshores ha anat disminuint, tot i que al 2018 ha presentat un lleuger repunt.

    Si s’analitzen les dades en homes i dones per separat, s’observa igualment que l’alcohol és la substancia amb més inicis de tractament en ambdós sexes (48,1% en el cas de les dones i 40,4% en el dels homes), seguit per la cocaïna (18,9% les dones i 25,4% els homes).

    Pel què fa a les proporcions entre sexes, en el total d’inicis de tractament hi ha un percentatge major d’homes que de dones (3 de cada 4 inicis són d’homes). Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada. Pel què fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció home/dona està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.
    Aquesta distribució entre sexes reflecteix el fet que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis), fet que també es troba en les enquestes poblacionals i escolars.

    L’edat mitjana de sol·licitud de tractament varia segons la droga principal. La droga per la qual la gent més jove fa inicis de tractament és el cànnabis (29 anys en dones i  homes), mentre que les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac (52 anys en dones i homes) i l’alcohol (48 en dones i 47 en homes). Amés, quasi un 60% del total de persones que inicien tractament tenen entre 31 i 50 anys. La franja de 41 a 60 anys representa un 44%.

    Atenció als serveis de reducció de danys

    Durant l’any 2018 es van atendre 6.878 usuaris als Serveis de Reducció de Danys (SRD), on s’atén a persones que encara no volen, o no poden, iniciar un tractament per la seva addicció. Aquesta xifra posa de manifest l’accessibilitat i l’alta usabilitat d’aquests serveis, sobretot si s’ubiquen en zones de tràfic i consum, com es veu en els serveis ubicats en aquestes àrees. D’altra banda, 3.675 persones van anar a les sales de consum supervisat a fer un total de 146.916 de consums. Amb l’informe volen traslladar que aquest consums són higiènics i segurs, tot prevenint infeccions greus (com la infecció pel VIH i les hepatitis), així com morts per sobredosi. De fet, l’any 2018 es van produir 214 sobredosis en sales, i cap d’elles va resultar mortal.

    L’alcohol, la substància que causa més urgències hospitalàries

    El nombre d’urgències hospitalàries per causa del consum o abús de substàncies que van ser ateses durant 2018 va ser de 17.477. Les urgències relacionades amb el consum d’alcohol van ser les més freqüents, amb un 57% (9.907), seguides de les relacionades amb la cocaïna, amb un 11% (1.973).

    En la franja de menys edat (12-15 anys, amb 201 casos), destaca que les noies presenten un nombre més alt d’intoxicacions per alcohol: un 67,7% del casos (136). A mesura que avança l’edat, aquesta proporció s’inverteix i són els homes els que presenten més intoxicacions.

  • Professors de la UAB i de la UPF en disputa pel futur del Grau de Medicina al Parc de Salut Mar

    La carrera de Medicina sempre ha estat una de les més preuades i millor valorades tant pels estudiants que hi volen entrar com aquells que la deixen enrere. Preuades per la necessitat de generar metges però també, i conseqüentment al valor que li donen els estudiants, per la nota de tall que es genera. Potser la dificultat d’accés ha fet que al llarg dels anys s’anessin generant nous estudis de Medicina en les diverses facultats repartides arreu de Catalunya.

    Ara per ara, existeixen 8 graus: el de la Universitat de Barcelona (UB) a dos campus diferents, el de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un conjunt entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la UAB, el de la Universitat Rovira i Virgili a Reus (URV), el de la Universitat de Lleida (UdL), el grau de la Universitat de Girona (UdG) i, finalment, els dos graus a preu privat a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i a la Universitat de Vic (UVic-UCC).

    A partir de dades consultades a la pàgina web sobre estudis universitaris a Catalunya elaborada per l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, en l’últim curs registrat, que va ser el de 2017-2018, es van graduar només als graus públic 875 metges i metgesses. A aquesta xifra se li ha de sumar 104 titulats que ho van fer per la UIC i, en un futur proper, els que aconsegueixin acabar el grau dels 88 matriculats per la UVic que, donat que va iniciar el seu grau l’any 2017, encara no té titulats comptabilitzats.

    Podríem afirmar doncs que cada any es graduen 1000 metges i metgesses només a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aquest darrer any es van ofertar a nivell d’estat espanyol només 6.797 places de Metge Intern Resident. Només el 44% dels metges que aquest 2019 van realitzar l’examen MIR van tenir l’opció de triar plaça d’especialitat. Aquest percentatge es devia al fet que hi havia 15.475 aspirants per a 6.797 places. Si bé és cert que alguns metges realitzen el MIR per segona o tercera vegada, també és cert que hi ha graduats que no s’hi presenten. L’excés de metges per l’oferta laboral que hi ha després, com a mínim si vols fer-te especialista, demostra que s’ha arribat al topall d’estudiants de Medicina.

    Enmig d’aquest context, poden haver-hi nous canvis en un dels graus de Medicina que afectarien al programa conjunt entre la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. En un document elaborat pels professors numeraris de la UAB al Parc de Salut Mar (PSMar), on imparteixen el Grau de Medicina UAB-UPF, defensen la supervivència del grau davant els moviments de la UPF per crear un títol propi de Medicina únicament vinculat a la Pompeu.

    En el document, que compta també amb el suport tant del degà, Vicent Fonollosa, com d’en Ramon Carreras (Coordinador de la Unitat Docent de la UAB al PSMar), afirmen que “l’organització i la impartició conjunta per part de la UAB i la UPF del Grau en Medicina en el que podem anomenar Àrea PSMar – PRBB – Ciutadella és de llarg la millor opció (acadèmica, científica, econòmica, biomèdica, sanitària, ciutadana) per Catalunya, per Barcelona i pel PSMar, incloent, es clar, l’Hospital del Mar i l’IMIM”. Des del professorat no entenen perquè la UPF pretén apropiar-se d’un grau de funciona perfectament i que, a més, tal com està és dels més demanats de tot l’estat.

    Els professors signants rebutgen l’argument de la UPF sobre que a l’Hospital li aniria millor tenir només una sola facultat però, davant d’això, a part de negar-ho rotundament, la UAB defensa que donat què la UB vol també situar un parc de recerca a la zona de la Ciutadella, creuen que el què té més sentit és que hi siguin les tres universitats a la zona.

    En aquest sentit el document argumenta que “en un context internacional d’interdependència, i també de forta competència –ambdues sovint positives i sempre inevitables– ni Catalunya, ni Barcelona ni les nostres universitats i governs es poden permetre o poden permetre aventures solitàries mancades de fonaments acadèmics i econòmics: la col·laboració és necessària i és l’opció més eficient. La col·laboració és una exigència social perquè és l’opció socialment més eficient. Les opcions acadèmiques i sanitàries unilaterals haurien d’explicar amb tot rigor quines inversions desitgen, quins rendiments prometen i de a qui treurien els diners”. I és que aquest és un altre dels problemes que el professorat denuncia. Universitats ara per ara, segons la UAB, ha donat veus que potser deixaria a la UPF fer un grau propi. Si això es donés, argumenten, hi hauria un problema de liquiditat per l’estudiant i pel sistema. Per què? Els signants del document afirmen que si la UAB s’endugués els seus diners i veient que Universitats assegura no tenir-ne, calculen que els alumnes haurien de pagar 14.000 euros per any.

    “De forma especialment rellevant, si quantifiquem les inversions fetes els darrers 10 anys en personal i en béns materials per les dues universitats (i la UAB, durant molts més anys). És un error incomprensible que aquestes inversions no es quantifiquin i no es valorin amb rigor quan es fan propostes pel futur. Ningú ha aportat proves de que la UPF tota sola hauria invertit a més els diners que ha invertit la UAB”. A més d’argumentar d’aquesta manera la dificultat que suposaria per la UPF dur sola la docència del grau, en el document també acusen als professors i metges que volen impartir de manera independent el grau de no pensar en la seva universitat que “té moltes altres prioritats per atendre, com és natural”. Alhora no entenen que “no hi hagi cap documentació amb valor institucional i jurídic sobre els compromisos de finançament d’un hipotètic Grau impartit en solitari per la UPF; compromisos, per ex., per part dels Departaments d’Universitats i de Salut, i de la pròpia UPF”.

    Paral·lelament també manifesten que “la UAB no pot abandonar –i menys com a resultat d’un procés institucionalment, democràticament i tècnicament tan deficient com el que estem patint– una institució sanitària, acadèmica i científica tan important per Catalunya i Barcelona com el PSMar”.

  • L’Aliança per a la Vacunació Infantil vacuna més de 5 milions d’infants vacunats a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina

    La vacunació salva vides, sobretot en països en què l’accés a la sanitat és encara un repte. Ja s’han vacunat més de 5 milions d’infants en zones especialment vulnerables de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina des que es va posar en marxa el Programa de Vacunació Infantil que ”la Caixa” desenvolupa en associació amb Gavi, The Vaccine Alliance, amb el suport de la Fundació Bill i Melinda Gates i la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), des de fa més de deu anys. El director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró, i el director general de Gavi, The Vaccine Alliance, el Dr. Seth Berkley, han signat, per 12è any consecutiu, la renovació de l’acord per donar continuïtat a l’aliança, centrant els seus esforços en la immunització contra la pneumònia a Moçambic.

    En concret, s’han recaptat més de 31 milions d’euros entre les aportacions de la Fundació Bancària ”la Caixa” i les donacions rebudes d’empreses, clients i treballadors, i microdonatius de ciutadans.

    En total, més de 5 milions d’infants han rebut la vacuna pentavalent i la vacuna pneumocòccica des del 2008, gràcies a una iniciativa de captació de fons pionera a Europa. A través de la fórmula del Matching Fund, totes les donacions rebudes es multipliquen per quatre. Amb la fórmula 1 = 4, per cada euro donat ”la Caixa” n’hi afegeix un altre, i la Fundació Bill i Melinda Gates n’hi afegeix dos més.

    Aquestes aportacions procedeixen dels 211.185 donants de tot Espanya, entre 2.715 empreses i 7.187 clients de CaixaBank que integren l’Aliança per a la Vacunació Infantil liderada per ”la Caixa”. D’altra banda, més de 760 treballadors de l’entitat i més de 267.497 ciutadans solidaris hi han fet contribucions a través de la campanya de microdonacions.

    «La vacunació en edats primerenques és clau per assegurar que els nens i nenes creixin sans i forts, i es puguin desenvolupar amb plenitud i en igualtat d’oportunitats. El que ens mou en aquesta aliança amb GAVI és la ferma creença que no ha de morir cap infant enlloc del món per una malaltia previsible. Ells són la generació que liderarà el nou món on viurem», ha manifestat Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”.

    «Estem molt agraïts a» la Caixa «pel seu ferm compromís de llarga durada amb la salut infantil», ha afirmat el Dr. Seth Berkley, director general de Gavi, l’Aliança per a la Vacunació. Aquesta aliança única i el nostre treball amb la Fundació «la Caixa» són claus per avançar en la missió de Gavi de salvar vides de nens i nenes i protegir la salut de la població, proporcionant accés a vacunes que salven vides en els països més pobres del món «.

    S’han vacunat més de 5 milions d’infants en zones de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina des que es va posar en marxa el Programa de Vacunació Infantil de ”la Caixa”

    Una aliança pionera per a la vacunació

    Gavi, The Vaccine Alliance és una aliança publicoprivada que uneix països en vies de desenvolupament amb els donants, inclosos governs, l’Organització Mundial de la Salut, l’UNICEF, el Banc Mundial, la indústria de la vacunació, agències tècniques, la societat civil, la Fundació Bill i Melinda Gates, i altres socis del sector privat, entre els quals hi ha ”la Caixa” com a fundació líder a Espanya. Des que l’Aliança es va establir l’any 2000, Gavi ha vacunat 700 milions d’infants, de manera que es calcula que ha evitat més de 10 milions de morts prematures.

    El que és particular de l’Aliança per a la Vacunació Infantil de ”la Caixa” és la implicació dels clients de CaixaBank, tant d’empreses com de particulars, en un projecte de responsabilitat social corporativa pioner a Europa. En concret, l’Aliança per a la Vacunació Infantil compta amb el compromís dels equips de CaixaBank Empreses i CaixaBank Banca Privada, així com de tota la seva xarxa d’oficines, la més extensa del sector financer espanyol, que són claus per promoure la difusió d’aquesta iniciativa i la recaptació de fons a favor de la salut de les persones més vulnerables del planeta.

    Amb aquest objectiu, CaixaBank Empreses fa una intensa tasca de sensibilització amb els seus clients, als quals ofereix la possibilitat de contribuir a l’accés i la qualitat de les vacunes als països en desenvolupament, amb una acció de responsabilitat social que els permet retornar a la societat part del que n’han rebut. Per la seva banda, CaixaBank Banca Privada promou el suport a Gavi en el marc del seu Projecte de Valor Social, que dona resposta i incentiva les inquietuds filantròpiques dels seus clients.

    ”La Caixa”, juntament amb Gavi, ha arribat a un total de 10 països de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, entre els quals hi ha Bolívia, Camerun, Etiòpia, Hondures, Mauritània, Nicaragua, República Centreafricana, Sudan i Tanzània. En els últims anys, ”la Caixa” s’ha centrat especialment en Moçambic, amb la vacuna pneumocòccica contra la pneumònia, que actualment és la primera causa de mortalitat infantil en aquest país.

    Més d’una dècada salvant vides

    Cada 60 segons moren tres infants per malalties que es podrien haver evitat amb les vacunes adequades, segons l’Organització Mundial de la Salut. Amb aquest objectiu neix l’Aliança per a la Vacunació Infantil, ja que la immunització és la forma més eficient de contribuir a la salut global i pot garantir la supervivència, el primer dret de la infància. Els nens i nenes necessiten estar sans per anar a l’escola, i només amb l’educació i la formació adequades podran contribuir al desenvolupament de les seves comunitats.

    La vacunació és una eina clau per al desenvolupament de les poblacions i, a més, és una de les intervencions més rendibles per salvar vides: es calcula que per cada euro invertit en inmunització als països on Gavi actúa, s’estalvien 16 euros en despesses vinculandes a sanitat, a pérdues de salaris y de productivitat. La mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat des del 1990. La introducció de vacunes noves, com també l’augment de la cobertura amb les existents, ha accelerat la reducció de la mortalitat en menors de 5 anys fins a assolir actualment un ritme de –3,6 % per any.

    Així, l’Aliança de ”la Caixa” amb Gavi contribueix a la consecució dels Objectius de Desenvolupament establerts per les Nacions Unides a l’Agenda 2030, en concret el 3r, assolir els objectius de salut i benestar, i el 17è, constituir aliances per aconseguir objectius.

  • Salut crea l’Observatori de la Mort per analitzar el lloc i les circumstàncies en què moren els catalans

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat avui el nou Observatori de la Mort, una iniciativa pionera liderada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, l’AQUAS –a instàncies del Departament de Salut i del Parlament de Catalunya– i que té com a finalitat recollir totes les dades relacionades amb el lloc i les circumstàncies en què moren les persones a Catalunya. L’objectiu de l’Observatori és poder extreure’n conclusions i fer propostes de millora sobre l’ajuda i l’accés a tractaments o serveis en aquesta etapa final de la vida. “Volem una societat que acompanyi i que respecti els desitjos de les persones en el seu final de vida amb dignitat”, ha dit la consellera en el decurs de la presentació.

    Entre les conclusions que s’hi han exposat a la Jornada de presentació de l’Observatori de la Mort, s’ha destacat que cada hora moren 7 persones a Catalunya, i a mesura que s’acosta el moment de la defunció hi ha menys persones a casa. Així, més de la meitat de les defuncions s’esdevenen en centres hospitalaris, més homes que dones. En canvi, les dones moren més que els homes en residències sociosanitàries. Durant la Jornada també s’ha posat de rellevància que a partir dels 65 anys, els homes passen més dies a casa i als hospitals, mentre que les dones a residències i centres sociosanitaris.

    Pel que fa a les cures pal·liatives, s’estima que aproximadament un 62 % de les defuncions de la població adulta i un 67% de les defuncions en població pediàtrica és susceptible de rebre atenció pal·liativa, és a dir unes 40.500 persones adultes i uns 200 infants i adolescents.

    L’atenció pal·liativa, han explicat, és transversal i s’ofereix arreu del sistema sanitari, és a dir, en l’àmbit d’atenció primària, hospitalari i sociosanitari. En aquest sentit han parlat sobre que es disposa de recursos específics de cures pal·liatives en tot el territori català (95 equips del Programa d’atenció domiciliari de suport –PADES-, unitats de cures pal·liatives –amb 409 llits-, 24 equips de suport hospitalaris i 15 equips ambulatoris) els quals atenen a aquelles persones que presenten necessitats d’atenció pal·liativa complexes.

    De l’Observatori de la Mort també s’extreu que homes i dones viuen un nombre d’anys semblant en bona salut (66,5 anys), per tant, les dones viuen més anys que els homes però amb mala salut. De fet, l’esperança de vida de les dones a Catalunya és de 86,2 anys mentre que els homes arriba als 80,7 anys.

    Els informes de l’AQuAS també indiquen que les persones sol·licitants del grau del reconeixement de dependència tenen una edat avançada: el 54,6% té més de 80 anys. Entre 2007 i 2018, a la data de defunció, la mitjana d’edat de les persones valorades de dependència és de 85,43 anys.

    L’Observatori també destaca que en el 2018, la mitjana d’edat de defunció ha incrementat en un 2,9 % respecte a la del 2007.  I que la mitjana d’edat de les persones valorades que es troben en residències de gent gran en el moment de la seva defunció és de 88,53 anys (període 2015-2018).

    De tots els recursos, un 37% és un recurs residencial en el moment de la seva defunció (període 2015-2018). Els serveis i les prestacions a les persones amb dependència en el final de la vida, han de respondre a la voluntat i necessitats de la persona dependent. És per això que un dels reptes de l’AQuAs per als propers anys serà el d’analitzar si els serveis que s’ofereixen donen resposta amb qualitat a les necessitats de l’augment de l’edat de vida i a de les persones que s’atén.

    AQuA presentarà properament una nova eina perquè la Ciutadania pugui decidir

    Dins el marc del projecte Decisions Compartides, l’AQuAS publicarà al setembre la nova eina web de decisions compartides al final de la vida que tindrà com a objectiu donar veu a la ciutadania sobre l’etapa del final de la vida.

    Com han explicat durant la seva presentació, en l’etapa final de la vida, les persones necessiten una atenció integral, adequada a les seves necessitats. Actualment ens trobem davant d’una societat amb gran diversitat de persones i amb diferents motivacions i amb una àmplia varietat de necessitats, voluntats, preferències i desitjos al final de la vida que hauran de ser respectades. Davant d’aquest procés i un cop garantida la informació necessària, les persones tenen el dret i el deure d’expressar les seves preferències i els seus valors, i acordar amb el seu entorn i els professionals sanitaris quin tipus d’atenció volen rebre.

  • La ciència a Espanya viu una situació «angoixant» per l’endogàmia i burocràcia de les universitats

    La Fundación Alternativas ha presentat aquest dimecres a Madrid el seu segon Informe sobre la situació de la Ciència i Tecnologia a Espanya, qualificada per molts investigadors d’»angoixant». L’estudi busca «detectar i actualitzar els colls d’ampolla estructurals» en el sistema per a així aconseguir un «lideratge científic internacional» i així no ser «un país subaltern». El document està coordinat per Vicente Larraga, professor del CSIC i resumeix que «seguim sense aconseguir el tren de les societats científiques avançades».

    Entre els primers factors a millorar, «corregir el predomini de la burocràcia, que pertorba tant la docència com la recerca en universitats i centres de recerca». Especialment dura referent a això és l’al·lusió a la Llei 40/2016, sobre el Règim Jurídic, «benintencionada» però que ha fet un «mal enorme» a la Ciència i Tecnologia a Espanya. Es refereixen al fet que ha estat «esgrimida per funcionaris curts de vista, si no obertament contraris, a una ciència que no entenen».

    Entre les seves recomanacions es troba plantejar, al costat del Govern, la creació d’»àrees prioritàries» de suport. També «modificar la governança del sistema» implicant investigadors «actualment desmotivats». «Eliminar l’exclusivitat funcionarial dels investigadors públics», dotar als centres i institucions de «major responsabilitat i autonomia de gestió» o «canviar els mètodes de selecció dels directius» perquè siguin «promotors de la qualitat, no gestors». Hi ha altres més genèriques, com l’augment d’inversió pública en I+D o acceptar «les peculiaritats del sistema».

    La quarta recomanació del document passa per «combatre l’endogàmia» com un dels problemes que dificulten el desenvolupament. Sobre això aporten algunes dades: en el curs 2017-2018, un 74,3% del cos docent de plantilla fixa en les universitats s’havia doctorat en el mateix centre en el que treballa –destaquen l’excepció de la Pompeu Fabra, amb només el 20%–. El 69% no va realitzar estades postdoctorals fora i només el 2% dels professors i investigadors són estrangers –als EUA o Regne Unit ronden el 30%–, una xifra que va «contra tota experiència d’excel·lència internacional» i «una de les rèmores més importants» per al sistema.

    L’endogàmia, la falta de mobilitat i la feble internacionalització «limiten la capacitat dels investigadors per a participar en projectes nacionals i internacionals», la qual cosa també resulta «un minvament d’oportunitats laborals dins i fora del món acadèmic». La productivitat científica del 34% de catedràtics i del 60% de docents és deficient, segons citen de l’última estadística de personal docent i investigador.

    Com a exemple de projectes reeixits es refereixen als programes ICREA i Ikerbasque posats en marxa a Catalunya i Euskadi respectivament «per a vèncer la cultura endogàmica» i «evitar moltes de les traves burocràtiques» que dificulten la incorporació de professionals estrangers. També el posat en marxa pels departaments d’Economia de la Universitat Carles III, Pompeu Fabra, Autònoma de Barcelona i Alacant de contractació «tenure–track«. Tots tenen encara «abast limitat» però il·lustren que «pot canviar el model de contractació i la cultura acadèmica» a Espanya, a més de constatar que «l’obertura d’idees és molt beneficiosa», en aparèixer en diversos rànquings internacionals.

    L’informe, que ha estat presentat també per Diego López Garrido, vicepresident de la Fundación Alternativas, Mariano Barbacid, investigador del el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Isabel Álvarez, directora de l’Instituto Complutense de Estudios Internacionales, i Paola Boloventa, professora del CSIC, dedica un apartat específicament al camp de la innovació. D’acord al European Innovation Scoreboard, Espanya se situa en el 79,3% de la mitjana de la Unió Europea, la qual cosa li situa com a país «moderadament innovador». La despesa d’I+D de les empreses se situa en el 52% europeu. La millora del sistema, escriuen, «es reflecteix en una major eficiència en la innovació».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • El Parlament aprova el projecte de llei per crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya

    El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat el projecte de llei de creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Amb aquesta aprovació, es tanca un procés que el Govern va reactivar fa uns mesos, després que la creació d’aquest ens quedés aturat amb l’aplicació de l’article 155. Com han explicat des del Departament de Salut, «l’objectiu, llavors i ara, és recuperar l’esperit i les funcions inicials amb què va néixer al 2009 l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT): implicar tots els departaments del Govern en la protecció i la promoció de la salut, en la prevenció de la malaltia i la vigilància de la salut pública»

    L’any 2014, l’agència va perdre la seva personalitat jurídica i va quedar adscrita a la Conselleria de Salut exercint les seves funcions a partir de llavors des de la Secretaria de Salut Pública. Amb aquesta aprovació, es recupera l’Agència dotant-la de nou de personalitat jurídica pròpia, com a organisme autònom administratiu, «per respondre amb més eficàcia, agilitat i flexibilitat als reptes actuals i de futur de la salut pública».

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha celebrat la “recuperació d’una agència de país, imprescindible per a fer polítiques que ataquen directament els determinants socials de la salut d’una forma transversal”. Per a Vergés, que ha destacat la governança participada amb els altres departaments i amb el món local amb què actuarà l’agència, segons com ha declarat, és molt rellevant que guanyi en flexibilitat “precisament per fer allò del que la salut publica s’ha d’ocupar: adaptar-se als canvis de la societat i els seus determinants, que influeixen decisivament en l’estat de salut de la nostra població”.

    L’aprovació per part del Parlament segueix la voluntat del Govern que l’ASPCAT funcioni vetllant per la integració expressa i operativa de la perspectiva de gènere, de l’equitat i de l’abordatge transversal dels determinants de la salut, en especial pel que fa al disseny, implantació i avaluació del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública. La finalitat, en concret, és desenvolupar les metodologies necessàries i incorporar criteris d’avaluació que contribueixin a tractar la dimensió del gènere, garantint la recollida de dades desagregades per sexes i desenvolupant indicadors qualitatius i quantitatius de gènere.

    Els òrgans de govern de l’Agència seran el Consell Rector –màxim òrgan de govern i encarregat de fixar les directrius generals d’actuació- i la Direcció –encarregada d’executar els acords que adopta el Consell Rector-. A més, l’Agència guanya elements de descentralització territorial amb la creació dels serveis regionals.

  • Es constitueix la Taula Infermera d’Atenció Primària per donar resposta al malestar i desafecció de les infermeres de primària

    La Taula Infermera d’Atenció Primària (TIAP) s’ha creat per «aglutinar el malestar, neguit i desafecció que viuen les infermeres d’Atenció Primària de Salut», i ha estat impulsada per l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC),  el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermeres de Tarragona (CODITA).  Altres entitats n’estan estudiant la seva adhesió.

    Aquestes demandes i neguit expressades per les infermeres sorgeixen a partir de les propostes de transformació de l’Atenció Primària de l’ENAPISC; entre els temes que més preocupen: el reconeixement de l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària i el valor afegit que pot aportar a l’atenció primària, o el ple desenvolupament de les competències de les infermeres, especialment les vinculades a l’atenció longitudinal en totes les etapes de la vida.

    La TIAP vol analitzar i fer propostes per exigir el reconeixement en el lideratge i l’expertesa de les infermeres, que són peces clau per resoldre problemes i situacions de salut i de malaltia, des d’una perspectiva  individual, familiar i comunitària. Per això, entre d’altres temes, expliquen que dins s’hi analitzarà: el nombre d’infermeres necessàries en base a les necessitats de les persones i les característiques sanitàries, socials, econòmiques i de l’entorn, i les innovacions digitals que cal aplicar i com afecten ja en la provisió dels serveis, sobretot en l’entorn domiciliari i en les cures en l’entorn comunitari.

    Les tres entitats promotores de la TIAP, creuen que “una taula de debat com la que proposem, on ens trobem actualment AIFiCC, COIB, CODITA i infermeres compromeses a títol personal, pot ser l’espai que ens permeti canalitzar les demandes i suggeriments que ens fan arribar i treballar en cooperació amb l’objectiu de buscar solucions factibles”.

    En definitiva, la TIAP pretén esdevenir un espai permanent comú on, a través de convocatòries presencials o digitals, s’intentaran canalitzar iniciatives, propostes, suggeriments, innovacions per trobar les millors estratègies i els més grans consensos possibles en  l’atenció familiar i comunitària que  les infermeres  del  nostre país han d’oferir als ciutadans.