Autor: Redacció

  • Celebren la quarta jornada contra les llistes d’espera arreu de l’estat

    La Marea Blanca de Catalunya, així com moltes assemblees de treballadors i usuaris de diversos centres de salut que s’hi han adherit, donen ple suport a la què ahir va ser la quarta Jornada de Lluita Estatal contra les llistes d’espera. Aquesta es va impulsar des de la Coordinadora AntiPrivatización de la Sanidad Pública (CAS) de Madrid.

    La CAS assegura que les xifres «vergonyoses» que l’administració sanitària diu que hi ha no són reals. «El sistema utilitza diferents estratagemes per a falsejar les dades: retardant la inclusió en la llista, bloquejant les agendes, expulsant als que no accepten ser intervinguts en centres privats, pressionant als professionals…». Així, afirmen també que aquests darrers anys l’embut ha passat del quiròfan al diagnòstic i a la primera cita amb l’especialista. El què provoca, per la CAS, que es retardi encara més l’atenció dels malalts i que algunes persones morin abans de ser diagnosticades o rebre tractament.

    Les dades que l’administració facilita situen en 600.000 les persones que estan en llista d’espera quirúrgica en tot l’estat. Aquest xifra fa 10 anys era de 364.000. Culpen que el número s’hagi gairebé doblat a les retallades continues que s’han donat. Pel que fa la llista d’espera diagnòstica està quasi en 2 milions de persones esperant una primera consulta amb l’especialista.

    En el  manifest que convocava a la jornada estatal, els convocants asseguraven que «aquesta deterioració planificada del sistema està empenyent a sectors de població que encara mantenen certa capacitat adquisitiva, cap a les assegurances privades». Expliquen que l’any 2017, ja 11,5 milions de persones tenia una assegurança privada a l’estat. i, mentrestant, «el 2018, la facturació de la sanitat privada aconseguia ja els 8.520 milions d’euros».

    La quarta jornada estatal contra les llistes d’espera vol manifestar que sí és possible reduir en gran part les llistes d’espera, que només cal fer servir el 100% dels recursos existents dins el Sistema Nacional de Salud. Per fer-ho llisten una sèrie de propostes:

    • Creació d’un torn de tarda als hospitals, en les especialitats mèdiques que siguin necessàries, per a mantenir funcionant a ple rendiment tots els recursos fins a les 21 hores. Això permetria, contractar als professionals que actualment obliguem a emigrar (quan la seva formació ens costa fins a 300.000 €) i suprimir les hores extres).
    • Prohibició dels concerts amb centres privats, innecessaris en posar a funcionar els centres públics al 100 per 100, amb el consegüent estalvi.
    • Incompatibilitat absoluta perquè el personal del sector públic treballi en la privada. Cap empresa privada permet als seus professionals treballar en la competència.
    • Establiment de terminis per a l’atenció, similars en tot l’estat, per a acabar amb les vergonyoses diferències que s’han instaurat en aquests trenta anys. Finançament sanitari finalista, per a acabar amb les enormes diferències en la despesa sanitària per càpita.
    •  Entrada en llista d’espera automàtica, després de la decisió clínica de derivació a l’especialista, petició de prova diagnòstica o intervenció, mitjançant l’assignació i lliurament d’un codi al pacient que garanteixi el seguiment i control de la cita.
    • Democratització del sistema. Transparència absoluta i accés senzill a totes les dades d’activitat, qualitat, despesa i adjudicacions del SNS.

    Des de la CAS denuncien que a nivell estatal, només existeix una norma que “garanteix” un temps màxim d’accés per a cinc tipus de cirurgies: 180 dies per a cardíaca valvular, cardíaca coronària, cataractes, pròtesis de maluc i pròtesi de genoll. Afegeixen a més que, «com cada Comunitat Autònoma ha legislat, o no, normes per als seus territoris, això ha donat com a resultat enormes diferències en les teòriques garanties d’accés a l’assistència sanitària». En aquest sentit, afegeixen que «contra les vergonyoses diferències existents en funció del lloc de residència, proposem l’extensió a tot l’estat de les garanties existents en els territoris amb normativa més avançada» i demanen:

    • Consultes preferents garantides en un termini màxim de 10 dies.
    • Resta de consultes d’atenció especialitzada, termini màxim de 30 dies.
    • Proves diagnòstiques relacionades amb processos de oncologia i cardiologia, 30 dies.
    • Altres proves diagnòstiques programades no urgents, 45 dies.
    • Cirurgia oncològica termini màxim de 30 dies.
    • Cirurgia cardíaca termini màxim de 60 dies.
    • Resta de cirurgies 120 dies.

    A Catalunya la Marea Blanca donava ple suport a la convocatòria i es van fer concentracions a diversos centres de salut, ja que es va triar que la jornada fos descentralitzada.

  • La donació i el trasplantament d’òrgans augmenten un 18% el primer trimestre de l’any a Catalunya

    Durant aquest primer trimestre de l’any 2019, s’han obtingut 105 donants cadàver vàlids, que representen un 18,0% més que l’any 2018. Els donants de mort encefàlica (cerebral) augmenten lleugerament (1,8%); mentre que els donants de mort en asistòlia (aturada cardíaca) ho fan de forma més destacada (44,1%), gràcies als donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca). Des de l’Organització Catalana de Trasplantaments  (OCATT) es destaca l’èxit col·lectiu dels resultats tant gràcies als equips de professionals, hospitals i el model de trasplantament com també a la confiança de la societat en el sistema i, sobretot, a la generositat, solidaritat i valentia dels donants i dels seus familiars, que fan possible aquest èxit col·lectiu, la qual cosa diu molt de la societat en què vivim.

    El consentiment per a la donació, -nombre de famílies que accepten la donació dels òrgans d’un familiar difunt entre totes les entrevistes de donació que es realitzen-, se situa en el 83%, percentatge similar al del 2018.

    El nombre de donants vius, d’altra banda, segueix disminuint: 21 donants fins al 31 de març, un 25% menys (7 donants) que el 2018. D’aquestes donacions, 20 han estat de ronyó i una de fetge. L’OCATT assenyala que aquest fet es pot explicar pels bons resultats de la donació de cadàver, però això no treu que no s’hagi de seguir promovent el trasplantament de donant viu ja que l’evidència científica mostra que és la millor opció terapèutica per als malalts joves.

    De moment, l’Hospital Clínic de Barcelona, amb 21 donants cadàver vàlids i 5 donants vius, és el centre amb més donants gestionats; seguit de prop per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb 19 i 6 donants, respectivament; i l’Hospital Germans Trias i Pujol, amb 18 i 1 donants, respectivament.

    Més donants es tradueixen en més trasplantaments

    Els trasplantaments a Catalunya segueixen la seva tendència a l’alça, clarament positiva. En concret, durant els tres primers mesos de l’any 2019 s’han fet 337 intervencions, un 18,3% més que el 2018.

    Per tipus d’òrgan, augmenten els trasplantaments renals (16,2%), els hepàtics (29,2%), els pulmonars (15,4%) i el pancreàtics (250,0%). Els cardíacs són, amb dos menys, els que de moment mostren una activitat inferior a la de l’any passat.

    En aquest sentit, l’OCATT ressalta aquesta activitat extraordinària ja que es tracta d’un ritme de trasplantament molt superior a qualsevol etapa anterior. Tot i això, subratlla que la donació i, per tant, la disponibilitat d’òrgans és fluctuant en el temps, però destaca que si se segueix aquest ritme es podria estar parlant d’uns 400 donants vàlids i uns 1.300 trasplantaments al final d’any i aconseguir, per tant, unes xifres espectaculars.

    En aquest cas, és l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron el que, fins al 31 de març, ha dut a terme més trasplantaments: 91 entre receptors pediàtrics (10) i adults. L’Hospital Clínic ha practicat 84 intervencions i l’Hospital Universitari de Bellvitge, 67.

    El 31 de març de 2018, 1.160 persones continuaven esperant un òrgan. Concretament, 1.035 persones estan a l’espera de rebre un trasplantament de ronyó; 44, de fetge; 28, de cor; 30, de pulmó, i 23, de pàncrees.

    L’OCATT remarca que aquests bons resultats de trasplantament permeten reduir a poc a poc les llistes d’espera per a trasplantament, tot i l’augment de les indicacions. També s’observa que les llistes d’espera d’òrgans vitals, com el fetge, el cor o els pulmons, són especialment baixes.

  • Un 22,35% dels asmàtics pateixen o han patit alguna vegada ansietat

    Un 60% de la mostra estudiada eren homes, en canvi de les persones asmàtiques amb ansietat, el 63.13% eren dones i un 36.87% homes. De fet, els resultats mostren que un 17.65% dels asmàtic estan patint ansietat en el moment actual de l’estudi, mentre que la xifra puja al 22.35% si s’analitzen els que pateixen ansietat en el moment actual més els que l’han patit alguna vegada a la seva vida.

    L’estudi va analitzar l’anomenat Flux Espiratori Màxim (FEM) – que mesura l’aire que surt dels pulmons-, i es va observar que un 61.9% dels pacients amb registre del FEM tenien valors per sota del que els hi tocava, i quan es tractava de pacients asmàtics amb ansietat, els valors baixos arribaven fins al 72.73%.  “Ens va sorprendre observar també que només un 49.41% dels asmàtics tenen registrada aquesta prova de la funció pulmonar; quan es tracta d’un registre que es fa amb una eina fàcil d’usar a la consulta de les infermeres” explica la investigadora, infermera i sòcia d’AIFiCC, Gemma Amat.

    Igualment, es va comprovar que si bé al 60% dels pacients amb asma se’ls havia posat en algun moment de la seva vida la vacuna antigripal, com destaca Gemma Amat “en la passada campanya antigripal, només un 31.76% se la van posar. I aquest és un registre molt baix, si tenim en compte que els asmàtics tenen indicada la vacuna antigripal”.

    Respecte al grau de malaltia, es va observar que a pitjor classificació de la malaltia d’asma més prevalença d’ansietat.

    Igualment, un 45.88% dels asmàtics utilitza medicaments, majoritàriament (71.79%) teràpia combinada. Ara bé, aquest 45.88% dels asmàtics que pren medicaments, puja a 57.88% quan es tracta d’asmàtics amb ansietat. Aquesta dada posa de manifest que quan hi ha ansietat hi ha un major ús dels tractaments per al control de l’asma.

    Finalment, respecte al tabac, un 16.47% dels asmàtics són fumadors actius, mentre que entre els asmàtics amb ansietat el percentatge puja al doble (un 36.84%).

    Gemma Amat, autora de l’estudi i infermera de l’AIFiCC conclou que “els resultats de l’estudi ens mostren que hi ha una relació directa entre el mal control de la malaltia i l’ansietat, i que a major ansietat, pitjors valors de la funció pulmonar, major ús farmacològic, més tabaquisme i major grau de la malaltia asmàtica”.

    Es tracta d’un estudi descriptiu realitzat sobre població asmàtica major de 14 anys d’una Àrea Bàsica de Salut semirural (Balaguer). Les variables analitzades van ser: sexe, edat, ansietat, medicació, tècnica i compliment, registres Peak-Flow (un aparell portàtil de fàcil ús a les consultes, que permet mesurar una part de la funció pulmonar dels asmàtics (el flux espiratori màxim), exercici, tabac, espirometria i vacuna antigripal.

  • Obre el nou espai Barcelona Cuida, un centre per a la cura de les persones cuidadores i cuidades

    La ciutat de Barcelona compta des d’aquest dimecres amb un nou recurs obert a tota la ciutadania i pensat específicament per acompanyar i facilitar la tasca de les persones cuidadores i les que són cuidades. L’espai Barcelona Cuida està ubicat al número 22 de l’Avinguda Marquès de l’Argentera, al costat de l’Estació de França, i obre tots els dies laborables en horari de matí i de tarda, a banda del primer cap de setmana de cada mes. Igualment, també disposa d’un servei d’atenció telefònica i respon les consultes telemàtiques que es facin arribar a través del web.

    Barcelona Cuida – Espai d’Informació i Orientació compta amb un pressupost anual al voltant dels 450.000 euros i la implicació directa de diferents àrees municipals. Hi treballen 7 professionals a temps complert amb perfils diferents i complementaris, a més del personal de recepció i professionals especialitzats en horaris establerts, i s’ha dissenyat amb el suport  de professionals de serveis socials, de salut i d’entitats de l’àmbit de la cura com les que formen part de la Xarxa pel suport a les famílies cuidadores i de la Xarxa treball de la llar just, a més de col·lectius d’autoorganització de les treballadores de la llar com Libélulas, Mujeres Diversas, Sindillar o Mujeres Pa’lante. Les professionals d’àrees diferents i les entitats socials conformen un consell assessor ideat per ajudar a millorar el funcionament del centre, dissenyar la programació dels tallers formatius que s’hi facin i potenciar espais puntuals de trobada, entre d’altres aspectes. De fet, el centre s’ha pensat com un punt neuràlgic per recollir tota la informació que es genera al voltant de la cura i el web que s’ha posat en marxa també aquest dimecres ja recull un primer llistat de més de 800 recursos presents a la ciutat que estan dirigits a persones que són cuidades o que cuiden. L’espai Barcelona Cuida s’ubicarà definitivament a partir del proper any al carrer Viladomat 127, on abans estaven les instal·lacions de l’antiga mútua municipal PAMEM, un cop finalitzin les obres d’adequació d’aquest espai.

    La posada en marxa del centre Barcelona Cuida és una de les 68 actuacions previstes en la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020, dissenyada per l’Ajuntament amb l’objectiu de posar les cures al centre de les polítiques municipals. El motiu és doble, ja que no només l’economia de les cures és un aspecte fonamental de la vida econòmica, imprescindible per al sosteniment de les necessitats humanes, i que qualsevol persona serà cuidada i/o cuidarà en algun moment de la seva vida, sinó que també el progressiu envelliment de la població fa pensar que aquesta necessitat anirà en augment i és convenient preveure-ho amb antelació.

    Barcelona cuida / Ajuntament de Barcelona

    El nou centre funcionarà com un servei per informar i assessorar la ciutadania sobre els recursos existents al voltant de la cura, donant informació sobre tràmits concrets, serveis especialitzats o necessitats emergents al voltant d’aquesta realitat, com poden ser el reconeixement del grau de dependència, la formació de les persones cuidadores i els drets laborals de la feina que fan aquestes persones, per exemple. Per aquesta raó, el centre neix amb la voluntat de donar resposta a tots els perfils.

    • Persones que tenen cura de familiars o persones properes. A Barcelona una de cada quatre persones cuida una altra persona de la seva xarxa familiar o de convivència. La responsabilitat i la dedicació a les cures de manera sostinguda pot ocasionar esgotament físic i emocional.
    • Persones cuidadores professionals a la llar. El servei també s’adreça a les persones que cuiden a la llar de manera remunerada, independentment de la relació laboral i de la situació administrativa, per facilitar-ne la formació, l’acreditació i la defensa dels drets.
    • Professionals de serveis socials, comunitaris i de salut. Les persones i equips de serveis socials, espais comunitaris i de l’àmbit de la salut són un col·lectiu fonamental en l’atenció directa tant a persones receptores de cura com a famílies cuidadores i persones treballadores del sector. El Barcelona Cuida treballarà com un espai de segon ordre i es coordinarà amb totes elles.
    • Entitats. Les organitzacions, entitats i col·lectius de l’àmbit de la cura constitueixen un ampli ventall de recursos, xarxes i relacions que representen un suport fonamental per a les persones implicades en la cura.
    • Persones que vulguin planificar la seva cura. L’objectiu és donar informació a persones preocupades pel seu present o futur, ja sigui per una situació de dependència, discapacitat o bé per l’envelliment.

    Igualment, el centre aspira a demostrar la seva necessitat i el seu potencial oferint informació, orientació i assessorament sobre els recursos existents a la ciutat per tal de proporcionar de forma integral una primera orientació a les persones usuàries i, en funció de les seves necessitats i demandes, derivar-les vers els serveis més adequats. Així es busca enfortir i potenciar el que ja s’està fent, evitant duplicar serveis existents, però facilitant que les persones trobin la informació sistematitzada i en un únic lloc. La informació inclou suports pràctics dins i fora del domicili per a la cura d’infants i persones dependents o malaltes; ocupació i formació de la persona cuidadora; aspectes jurídics per abordar temes relacionats amb la contractació de la persona cuidadora i dels seus drets laborals; i suports emocionals i activitats grupals per a persones cuidadores.

    El servei aspira a afavorir l’intercanvi i la relació entre persones, professionals i organitzacions, amb tallers formatius, accions de difusió i l’organització d’espais de trobades. Aglutinarà els estudis, eines o recursos web relacionats amb aquest àmbit.

    A més, els professionals del centre vetllaran per tenir actualitzat el mapa de recursos de la cura, en constant interacció amb els agents i entitats del territori. D’aquesta manera detectarà els agents clau i generarà una xarxa de referents, amb els quals es podrà reunir de forma periòdica per tal d’actualitzar la informació disponible.

  • L’Atenció Primària també formarà part del protocol de detecció de maltractaments a la infància

    El Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies han presentat aquest matí el nou ‘Protocol d’actuació de maltractaments a la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut’. Han explicat que una de les novetats del document consisteix en ampliar el paper dels professionals d’atenció primària i comunitària en la detecció d’aquesta problemàtica. Per poder fer això, els hi donaran eines en la seva actuació per ajudar a diferenciar què és un maltractament i què no, reduir el marge d’interpretació subjectiva i afavorir la detecció i notificació de casos.

    La consellera de Salut ha subratllat que el protocol ha de servir per millorar l’eficàcia en la detecció del maltractament però també per ajudar a les famílies a prevenir aquestes situacions. Vergés ha ressaltat que, per primera vegada, el protocol inclou la detecció de possibles maltractaments en la primària, com a centre del sistema que suposa.

    El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha destacat la importància de la prevenció i la detecció precoç del maltractament. En aquest sentit, ha remarcat que “abans que la vida o la salut d’un infant o adolescent es vegi greument compromesa, hi ha senyals i maltractaments inicials sobre els quals cal posar totes les antenes socials que ens ajudin a detectar-los.” Creu que aquest protocol el que fa és posar «el benestar i les necessitats de l’infant al centre», ja que farà que no hagin d’explicar els fets viscuts diverses vegades, evitant així la revictimització. «Protegir els infants perquè no hagin de patir en aquest sentit és un dels objectius que compartim els dos departaments», ha afegit el Homrani.

    En l’explicació del protocol, han traslladat que un dels seus avenços és la voluntat d’evitar la victimització secundària dels infants i adolescents, sense caure en l’infradiagnòstic, per exemple evitant la repetició de les diligències que es practiquen en aquests casos i actuant, en general, amb mínima intervenció, amb rapidesa i amb especialització, de manera que no es prolongui de manera innecessària el seu patiment.

    En l’elaboració del protocol han col·laborat més d’una seixantena de professionals de diferents disciplines i nivells assistencials de Catalunya, a més de professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per la seva banda, el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han informat que han reordenat el model d’atenció tenint en compte les necessitats i expectatives actuals.

    En aquest sentit, asseguren que, d’una banda, el protocol contempla la formació i sensibilització dels professionals sanitaris, amb especial èmfasi en els d’atenció primària. D’altra banda, preveu crear progressivament equips funcionals experts en abusos sexuals i maltractament greu, distribuïts pel territori i encarregats de fer el diagnòstic sanitari i el tractament inicial i d’assessorar els professionals de primària i dels hospitals. Aquest equips s’aniran integrant en les unitats d’atenció integrada que anirà desplegant la DGAIA.

    A més, s’està desenvolupant un apartat a l’eCAP (la història clínica informatitzada d’atenció primària) que permeti als professionals d’atenció primària introduir dades d’infants atesos amb indicadors de risc de maltractament. Aquestes dades es connectaran amb el Registre Unificat de Maltractaments Infantils de Salut (RUMI salut), que des del 2009 permet recollir informació de casos atesos als hospitals de Catalunya amb servei de pediatria, ginecologia i obstetrícia.

    Així mateix, per facilitar que els professionals recullin la informació de forma més estructurada s’han dissenyat tres models de documents: la fitxa de notificació de situació de risc o desemparament infantil dels serveis de salut, l’informe d’atenció sanitària, i el comunicat judicial; tots tres models s’incorporaran als sistemes dels diferents dispositius sanitaris, que es nodriran progressivament de les dades de les pròpies històries clíniques de cada nivell assistencial.

    Proactivitat dels professionals i valoració integral dels casos

    Durant la presentació dels protocols, han a detecció de qualsevol tipus de maltractament (físic, psicològic o emocional, per negligència o abandonament, abús sexual, etc.) requereix d’una actitud proactiva per part dels agents implicats i la seva valoració final com a tal ha de ser fruit d’un estudi global, que uneixi les visions sanitàries i psicosocials. El protocol, per exemple, apunta indicadors de sospita –en infants i adolescents, però també en pares, mares i tutors- per avaluar si s’està davant d’un cas de maltractament i estableix quines actuacions (proves, exploracions físiques, entrevistes) i tractaments s’han de seguir en funció de la gravetat dels fets.

    A més, d’una banda, el protocol dedica un apartat específic per al maltractament prenatal, el que té lloc quan no s’ofereix al fetus totes les atencions que li calen; és a dir, quan una gestant, per exemple, s’alimenta de forma deficient, consumeix drogues, està en una situació de vulnerabilitat o està sent maltractada, tal i com es recull en el protocol de violència masclista.

    De l’altra, la guia també recomana actuacions per detectar el maltractament en nadons. En aquest sentit, s’entén que un moment de gran vulnerabilitat són aquests primers mesos de vida, sobretot si es tracta del primer fill o filla. Llavors, diversos factors poden generar frustració en els progenitors, un fet que sumat al desconeixement del risc que pot suposar sacsejar un nadó, pot generar situacions que posin en greu risc la seva vida. En el protocol recomanen fer cerca activa de signes de fatiga dels progenitors i fer consell preventiu sobre el sacseig des dels serveis de neonatologia dels hospitals i de forma coordinada amb els centres d’atenció primària.

    Per últim, el protocol també vetlla per protegir els professionals sanitaris que, sovint, viuen situacions d’estrès emocional important en atendre infants o adolescents que pateixen o estan en risc de patir un maltractament. En aquest sentit, es remarca la necessitat que les entitats proveïdores on presten servei els professionals els garanteixin recursos i condicions de treball que els facin sentir segurs per a actuar com correspongui.

  • El Diari de la Sanitat complim tres anys de periodisme compromès amb el dret a la salut

    El Dia Mundial de la Salut complim tres anys. Sempre expliquem que vam triar un 7 d’abril per proclamar la nostra voluntat de constituir una eina d’informació i reflexió útil a les persones (personal mèdic, professionals de la infermeria, associacions de pacients, cuidadors, psicòlegs…) que estan en primera línia en la defensa del dret a la salut. 

    Des del primer dia, defensem un periodisme compromès amb el dret a salut. L’entenem com el dret universal de tots els ciutadans a la protecció de la seva salut i a l’accés a una assistència de qualitat sigui quina sigui la seva condició social o econòmica. És al dret a disposar de les condicions de benestar físic, mental i social millors possibles. Per això la nostra mirada vol ser molt àmplia. Tant com la diversitat de factors que incideixen en la nostra salut. I la nostra única vocació és la de servei públic.

    El Diari de la Sanitat està editat per la Fundació Periodisme Plural. Som la primera entitat sense ànim de lucre constituïda a Catalunya en l’àmbit del periodisme i ha estat declarada d’interès social per part de la Generalitat. En els nostres sis anys de vida hem creat sis mitjans de comunicació: Catalunya Plural (maig del 2013), El Diari de l’Educació (gener 2014), El Diari del Treball (2015), El Diari de la Sanitat i El Diario de la Educación (ambdós el 2016) i la RevistaXQ (2017), per portar el periodisme als estudiants. Junts, tots aquests projectes volen contribuir a la qualitat democràtica i a la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania a partir de l’exercici del periodisme. I si hi ha un dret essencial, és el de la sanitat universal.

    En tots els projectes de la Fundació, tenim com a prioritat aconseguir la implicació de la comunitat a la qual ens dirigim. En el cas de El Diari de la Sanitat vam constituir el Consell de Mecenes. Es tracta d’un Consell el més transversal i plural possible, en el que hi esteu representats tots els àmbits de la salut. Dels seus membres rebem reflexions, opinions, idees i consells a partir dels coneixements i especialitat de cada un. A més d’un suport econòmic. Està format per professionals de prestigi, des de l’assistència primària o la cirurgia a la recerca, la infermeria i l’acadèmia. Tres anys després de la seva constitució, us animem a participar en el projecte, a fer-vos mecenes. Us necessitem. Ens necessitem

    Com a ciutadans tenim el repte de defensar les conquestes socials que tant ens van costar aconseguir. Els periodistes, amb la informació i amb la creació de plataformes que us serveixin per compartir reflexions. Vosaltres amb la perseverança de la immensa feina que he fet fins ara i que ha garantit un dels millors i més equitatius serveis de salut del món. Però res està guanyat per sempre, i necessitem tots lluitar cada dia per preservar el que tant ha costat a tantes generacions. Fa ara tres anys ho proclamàvem en el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, quan vam presentar El Diari de la Sanitat. Avui ho reafirmem amb la mateixa convicció.

  • El CoMB estrena la campanya #SalutSenseTrampes que anima els ciutadans a ser crítics amb la informació a la xarxa

    En una jornada sobre les notícies falses, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha estrenat aquest matí la campanya #SalutSenseTrampes. Ho ha fet amb el llançament d’un vídeo on metges, metgesses i personalitats reconegudes dels àmbits de la cultura, la comunicació i l’esport recorden als ciutadans i ciutadanes que, davant la gran quantitat d’informació sobre salut que hi ha a Internet, és indispensable tenir precaució i aplicar el sentit comú i l’esperit crític a l’hora de seleccionar continguts.

    Internet, especialment a través de les xarxes socials, posa a l’abast dels ciutadans i ciutadanes una enorme quantitat d’informació sobre salut. A la xarxa, hi ha molts continguts útils i de qualitat disponibles, però també molta desinformació i moltes falses notícies (les conegudes fake news), que, en el pitjor dels casos, poden arribar a suposar un risc greu per a la salut.

    Identificar qui hi ha darrere d’una informació de salut, desconfiar de promeses de curació miraculosa i de falsos rumors sense evidència científica o consultar un professional sanitari abans de prendre cap decisió seriosa que afecti la salut són alguns dels missatges i recomanacions que es formulen al vídeo.

    La campanya #SalutSenseTrampes s’ha presentat durant la cloenda de la jornada Com combatre les ‘fake news’ de salut a la xarxa, que s’ha celebrat a la seu del CoMB. L’acte coincideix amb el 20è aniversari de Web Mèdica Acreditada (WMA), el programa col·legial d’acreditació de webs mèdiques que atorga un segell de qualitat als continguts de confiança.

    El vídeo compta amb la participació d’un grup de metges i metgesses especialment compromesos amb la divulgació de continguts de salut, com són les pediatres Montserrat Esquerda i Lucía Galán; les metgesses de família Sònia Miravet, Ethel Sequeira i Beatriz Jiménez; l’epidemiòleg Antoni Trilla, i l’investigador Manel Esteller.

    Han volgut també sumar-se a la iniciativa del CoMB i col·laborar en aquesta campanya els esportistes Gerard Piqué, Ona Carbonell i Àlex Corretja; els comunicadors Gemma Nierga, El Gran Wyoming i Carlos Mateos i l’actriu Aina Clotet.

  • Ajornada la vaga de la concertada fins el mes de juny per donar marge a la negociació

    Els sindicats CCOO, UGT i SATSE han informat que davant la convocatòria de vaga sectorial en l’àmbit de la sanitat concertada (SISCAT) que estava prevista per als dies 3, 4 i 5 d’abril del 2019,  se’ls ha comunicat la convocatòria de la mesa negociadora del conveni de forma immediata. A més, també han explicat que se’ls ha reconegut «el conveni com l’únic instrument legítim per establir les condicions del sector i la protecció de l’eficàcia dels acords que ja consten en el conveni, principal reivindicació que van motivar l’origen d’aquest conflicte».

    La comunicació de la convocatòria de la mesa negociadora es va donar just la tarda del 2 d’abril, poques hores abans que comencés la primera jornada de vaga a la xarxa de la sanitat concertada SISCAT.

    En aquest sentit, per aquest motiu i amb l’ànim de trobar solucions al marc de la negociació col·lectiva estatutària, els sindicats convocants de la vaga han pres la decisió d’ajornar-la per als dies 18,19 i 20 de juny, i donar a la patronal aquest marge de temps per restablir ponts.

  • L’Ajuntament de Barcelona aprova la creació del nou dentista municipal en el ple

    El Plenari del Consell Municipal ha aprovat aquest divendres de forma definitiva la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per crear un nou servei odontològic municipal obert al conjunt de la ciutadania. La nova iniciativa econòmica ha comptat amb els vots favorables de BComú, ERC, PSC, CUP-Capgirem i dels diputats no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé. El Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP han votat en contra.

    Amb aquesta votació, els grups municipals culminen un procediment que va iniciar-se fa mesos, durant el qual s’ha posat de manifest l’oportunitat i l’interès públic de la mesura, i que ha comptat també el preceptiu període per a la presentació d’al·legacions. De fet, algunes de les aportacions fetes per part de les entitats professionals en aquest període d’al·legacions han sigut incorporades durant el tràmit, com per exemple el compromís perquè el dentista municipal obri les seves portes en un dels barris amb una situació socioeconòmica sensiblement per sota de la mitjana de la ciutat. El projecte, a la pràctica, té com a un dels seus objectius aconseguir facilitar l’accés al dentista al volum de persones que actualment no ho poden fer estrictament per motius econòmics, i que l’última Encuesta Nacional de Salud de l’any 2017 xifrava en el 12% de la població de Catalunya.

    El nou servei odontològic municipal s’ha dissenyat en una primera instància per poder atendre unes 36.000 persones l’any, 18.000 ja durant el primer exercici i amb només un centre en funcionament que disposi de vuit butaques, amb uns preus que podrien ser fins a un 40% per sota dels actuals. La proposta complementa el servei de dentista gratuït per a persones vulnerables que es va iniciar fa uns mesos i que en aquests moments ja ha atès més de 400 persones derivades des dels Serveis Socials de la ciutat.

  • Les administracions acorden nous compromisos per reduir la contaminació atmosfèrica a la conurbació de Barcelona

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; i el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda, i el diputat delegat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, han presentat una declaració institucional amb un conjunt de noves mesures a emprendre per continuar reduint la contaminació atmosfèrica, en el marc de la celebració de la segona Cimera de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, celebrada al Palau de Pedralbes.

    Una declaració conjunta

    L’acte ha tornat a aplegar, com en la cimera de 2017, representants d’administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació, especialment al voltant de Barcelona. Hi han assistit el conseller d’Interior, Miquel Buch; i representants de municipis de la conurbació de Barcelona, així com l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), el Port de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

    La declaració reforça el primer gran compromís comú de les diverses administracions al voltant d’uns objectius compartits per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi ambient. Un compromís que ha començat a donar fruits, ja que s’ha constatat un alt nivell d’assoliment. Les diferents administracions han determinat que, dos anys després de la primera cimera, s’han establert els mecanismes necessaris per gestionar els episodis ambientals i s’han creat les bases per dur a terme mesures estructurals per combatre la contaminació atmosfèrica a la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona a partir de l’1 de gener de 2020.

    També han establert noves mesures per reforçar el pacte i accelerar el procés de reducció de la contaminació atmosfèrica un 30% des de 2017 a tota la conurbació barcelonina.

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que “anem per bon camí però no hem de caure en l’autocomplaença. De les 17 estacions de la nostra xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica que superaven els límits de diòxid de nitrogen l’any 2010, hem passat a dues, però l’objectiu és arribar a zero. Queda feina per fer i per això en la cimera d’avui hem aprovat noves mesures que contribuiran a millorar la qualitat de l’aire que respirem”. Calvet també ha posat en valor “el model de governança compartida que hem fet nostre totes les administracions catalanes implicades en la gestió de les accions que ens han de portar a reduir la contaminació”. Finalment el conseller demanat “la col·laboració de la ciutadania davant mesures que els poden haver de fer canviar alguns hàbits de mobilitat”.

    La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha destacat que ” Barcelona serà la primera ciutat que tindrà una Zona de Baixes Emissions permanent a partir del 1 de gener de 2020 i aquesta mesura ens permetrà amb l’objectiu del 2024 una reducció de 125.000 vehicles i d’un 30% de la contaminació”. Sanz ha reclamat que la resta d’administracions també compleixin les seves responsabilitats.

    El vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, ha manifestat que “l’AMB no vol donar un missatge massa optimista pel que fa al descens de la contaminació; cal tenir en compte que l’any passat el trànsit i les emissions van augmentar a l’àrea metropolitana. No obstant això, l’AMB ha aconseguit finalitzar la pràctica totalitat dels projectes a què es va comprometre a la cimera de fa dos anys. Ara cal que seguim avançant, amb consens entre administracions, però amb exigència davant del que és un problema greu per a la salut de la ciutadania”.

    Compromisos actualitzats

    Un dels punts acordats ha estat el de presentar un projecte de Llei de qualitat de l’aire en el termini d’un any, que establirà els criteris comuns de la definició de les Zones de Baixes Emissions (ZBE). En aquestes zones es vol habilitar i implementar el Registre metropolità de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats per fer efectiu el control automatitzat de les restriccions de circulació en l’horitzó 2020. Les restriccions han de comportar també el reforç del transport públic, l’ampliació d’aparcaments d’enllaç i la instal·lació de senyalització d’aproximació a les ZBE i derivació cap als aparcaments.

    La declaració contempla realitzar canvis en la gestió de la velocitat a determinades vies interurbanes, com limitar la velocitat màxima de circulació a 50 km/h a la carretera C-17 al pas per Barcelona, i estudiar si cal implantar el límit en d’altres carreteres. També s’analitzarà la viabilitat de limitar la velocitat en diferents trams de vies interurbanes de l’Àmbit 40, com l’AP-7, l’A-2 i la B-23, al Baix Llobregat, i l’AP-7, la C-17, la C-58 i la C-33, al Vallès Oriental.

    Respecte de la gestió del trànsit a les carreteres, es volen establir diversos carrils bus. El primer, de 15 quilòmetres, serà a la C-245, entre Castelldefels i Cornellà (Baix Llobregat), que ha de quedar enllestit l’any 2020. També s’impulsaran els treballs per poder licitar les obres dels carrils bus d’accés a la capital catalana des de diverses vies: C-31-Nord (Sant Adrià a Tiana); B-23 (Barcelona a Molins de Rei); C-31-Sud (Mas Blau –El Prat de Llobregat– a Plaça d’Espanya); i C-31-C (connexió C-31/C-245/C-32).

    Pel que fa a les vies d’altes prestacions i al seu finançament, s’estudiarà la implantació d’un possible peatge de congestió i la bonificació a vehicles de baixes emissions per part de les autoritats locals, que sigui compatible amb el model global plantejat per a tot Catalunya.

    En referència a l’ambientalització de flotes, es reforçaran les subvencions per a la renovació del parc de vehicles, especialment pel que fa als de distribució urbana de mercaderies.

    Requeriments a l’Estat

    Les institucions participants a la cimera han reiterat les reclamacions a l’Estat perquè s’impliqui en aquest àmbit. Cal, per exemple, una regulació de distintius ambientals; una revisió de l’etiquetatge per ajustar els nivells de contaminació de cada vehicle; o descomptes a autopistes per a VAO i ECO als peatges de competència estatal. També cal una transferència real del transport de mercaderies per carretera cap al transport ferroviari. Consideren imprescindible un increment de l’aportació a l’ATM; el traspàs de la B-23 i d’una partida pressupostaria per habilitar-hi el carril bus, o l’execució de les inversions pendents d’ADIF.

    És necessària, alhora, la revisió de l’impost sobre carburants per no afavorir la compra de vehicles dièsel, i la de l’impost de matriculació per incentivar la compra de vehicles menys contaminants; mentre que, d’altra banda, cal que s’estableixi durant cinc anys un IVA superreduït del 4% en l’adquisició de vehicles elèctrics. Finalment, han reclamat la creació d’una Àrea de Control d’Emissions (ECA) al Mediterrani i d’un fons estatal per finançar els plans autonòmics i municipals.

    Un balanç positiu però insuficient

    Durant la cimera s’ha fet un balanç de la feina feta en els dos darrers anys i de com les mesures empreses han contribuït a millorar la qualitat de l’aire. La mostra n’és el grau de compliment de les accions consensuades ara fa dos anys, que arriben, en conjunt al 70%.

    Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants atmosfèrics més problemàtics en aquesta àrea, han disminuït. L’any passat només dues estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació van superar el límit de la mitjana anual, quan el 2017 l’havien superat cinc. Aquestes dues estacions són representatives de condicions de trànsit intens, que es dona en moltes vies dels centres urbans de grans ciutats. En la darrera dècada, la reducció ha estat clara. El 2010 eren 17 les estacions que superaven els límits d’aquest contaminant. Pel que fa a les partícules PM10, s’han consolidat uns nivells per sota del que fixa la Unió Europea.

    Encara que la mobilitat està augmentant, s’observa una tendència positiva, amb un augment de l’ús del transport públic i de vehicles més nets. L’1 de gener del 2020 quedarà definitivament implantada la Zona de Baixes Emissions intrarondes de Barcelona que, juntament amb d’altres mesures complementàries, ha d’ajudar a reduir els nivells d’òxids de nitrogen.

    En els propers mesos quedarà enllestit el document base del nou Pla d’Actuació de Qualitat de l’Aire 2020-2025. El Pla Director de la Mobilitat 2020-2025 està en fase de participació pública i el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 està en execució.

    Més enllà de l’Àmbit-40

    L’acord assolit el març de 2017, en el marc de la primera Cimera de la qualitat de l’aire, afecta l’Àmbit-40, que són els municipis que integren la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric. Són Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.

    A més d’aquests, hi ha implicats en l’acord municipis de l’àrea d’influència de l’Àmbit-40, que es comprometen a contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania, en tant que són generadors de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial. Concretament, Abrera, Alella, Begues, Caldes de Montbui, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Masnou, Esparraguera, Igualada, la Palma de Cervelló, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa, Mataró, Montgat, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Premià de Mar, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Sentmenat, Sitges, Teià, Tiana, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vilassar de Dalt.

    En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, i Garraf).