Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • El  41% dels pacients d’Atenció Domiciliària de Barcelona tenen risc de patir malnutrició segons un estudi realitzat per residents d’infermeria familiar i comunitària

    El projecte de recerca iniciat per sis residents de infermeria familiar i comunitària per analitzar l’estat nutricional dels pacients que reben Atenció Domiciliària a la ciutat de Barcelona ha tancat que el  41.6% dels estudiats tenia malnutrició o risc de patir-la. Aquest percentatge respon a l’objectiu del programa que ha estat descriure l’estat nutricional i determinats factors associats dels pacients majors de 64 anys inclosos en el programa ATDOM de centres de salut (CAP) de Bon Pastor, Carles Ribas, El Carmel, Gòtic, La Mina i Raval Nord. Tots ells, centres de l’Institut Català de la Salut.

    L’edat mitja de les persones és de 86.3 anys, que son majoritàriament dones, amb un 70.1% i que un  29.9% vivien sols. Un 23,4% tenia un cuidador formal, un 43,5% un cuidador informal, un 23,4% ambdós i un  9,8% no en tenia cap. Entenent per cuidador forma aquell que té formació especifica per a cuidar i els informals com a  familiars, amics o coneguts.

    Altres dades que l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) comparteix en fer difusió de la recerca d’algunes de les seves sòcies és que es va observar també una presència significativa de demència i deteriorament cognitiu. De fet, un 12.6% tenien registrat a l’ECAP (història clínica informatitzada) que patien demència i un 18.1% presentava deteriorament moderat greu. A més, segons el test de Yesavage, un qüestionaris de cribratge de depressió que consta de 5 preguntes en la versió abreujada, un 47.3% presentava possible depressió. Un 32.5% suspenien la seva qualitat de vida (segons el termòmetre EuroQol), i un 24.7% presentava dificultat per la ingesta de líquids i sòlids.

    La presència de demència o deteriorament cognitiu, un major grau de dependència i haver estat hospitalitzat es relaciona amb un major risc de desnutrició.

    Per la infermera de l’AIFiCC Paula Garcia i una de les autores de l’estudi “les conclusions ens mostren que s’observa un percentatge elevat de presència o risc de  desnutrició en pacients en ATDOM. Això es relaciona amb pitjors valoracions de l’esfera clínica, funcional i mental. Així mateix, hem pogut observar que la presència d’un cuidador, ja sigui formal (professional) com informal és un clar factor protector”.

    Aquestes observacions les han extret de diferents processos. El projecte de recerca va consistir en una entrevista a domicili d’uns 45 minuts, on es van analitzar diferents variables tant des de l’àmbit clínic ( sexe, edat, pes, talla, número hospitalitzacions, etc), com de l’àmbit funcional (índex de Barthel, preparació del menjar, ajuda en el menjar, disfàgia…), de l’àmbit mental (examen cognoscitiu de Lobo, depressió a través del Test Yesavage, la qualitat de vida a través del termòmetre EuroQol) i de l’esfera social (valoració socio-familiar amb el Test Gijón, Situació econòmica, unitat de convivència, cuidador principal i característiques, estat civil o nivell d’estudis).

  • Metges de Catalunya nega rotundament que les mesures a l’Atenció Primària compleixin amb l’acord que va posar fi a la vaga

    Després de la valoració satisfactòria que donava per complert l’acord amb el qual es va sortir de la vaga de metges de l’atenció primària el passat mes de novembre, Metges de Catalunya ha volgut negar públicament que l’acord s’hagi assolit.

    Carolina Roser, delegada de Metges de Catalunya (MC) dels Centres d’Atenció Primària ha parlat d’un «discurs triomfalista» per part de l’Institut Català de la Salut. Així, el primer que han volgut dir des de MC és que no és cert que hi hagi 262 metges nous als ambulatoris. Tot i reduir-ho a aquesta xifra com a titular, l’ICS parlava de 122 nous contractes i que per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. Així, Roser denuncia que les 123 places que resten són una sumatòria de la feina que «estan fent entre quasi 800 metges de plantilla que estan treballant més hores; són metges que ja hi eren però que treballen molt més». Per Roser l’acord no s’ha complert al 100% ni molt menys.

    En aquestes declaracions fetes en una entrevista al programa Aquí Cuní, Roser ha desgranat els motius pels quals hem arribat aquí. Metges de Catalunya diu que la vaga es va fer per un excés de càrrega de feina dels professionals i els tres principals ítems que es van acordar per finalitzar-la (límit visites per dia, un temps per pacient de 12 minuts per les visites presencials i una població assignada per metge que ha de dependre de les característiques de la població i que ara supera el que es recomanaria) «no s’estan complint ni molt menys».

    Roser ha volgut recordar que hi ha un compromís per part de l’ICS però també del CatSalut i del Departament de Salut. En aquest sentit i davant el problema dels pressupostos, Roser ha declarat que «el tema del finançament i com fer-ho ho han de resoldre ells que per això és la seva feina».

    «Estem donant un marge massa llarg i de cara a la tardor si això segueix així amb el retard que portem en molts temes i temes de l’acord que no s’han començat a tractar ens plantejarem mesures i una d’elles podria ser tornar a ser vaga», ha respost finalment davant la pregunta si una nova convocatòria de vaga seria una opció.

    Metges de Catalunya també troba el nou pla d’estiu insuficient

    Paral·lelament a les valoracions fetes davant el balanç de l’ICS, Metges de Catalunya aprofita per titllar de «maquillatge» el pla d’estiu de Salut. La contractació de 212 facultatius per reforçar el personal dels centres sanitaris de les zones turístiques durant l’estiu per MC “ni tan sols arriben a cobrir les vacances dels professionals”. El sindicat qüestiona que aquestes incorporacions tinguin el caràcter de reforç, perquè no incrementen les plantilles estructurals, i creu que més aviat actuen com a “paracaigudistes”.

    Segons Salut, aquest estiu hi haurà 21 facultatius més de reforç que l’any passat, fins arribar als 212, tenint en compte que el càlcul es realitza amb el concepte de ‘professionals equivalents’, és a dir, que cada contracte equival a un facultatiu amb una dedicació de 36 hores de treball setmanal durant un mes. “Les plantilles estan tensionades durant tot l’any pel dèficit de personal i per la sobrecàrrega de feina, amb aquesta planificació s’afegirà més estrès, especialment en els centres que a l’estiu veuen duplicada la seva demanda assistencial”, adverteix el sindicat.

    Per a l’organització, un exemple paradigmàtic és el del CAP de L’Escala, una població que passa de 8.000 a 100.000 habitants a l’estiu i que perdrà cinc facultatius (dos per vacances i tres previstos com a reforç que no s’han pogut cobrir) durant el pic més alt d’afluència turística. La solució que aplica el Servei Català de la Salut (CatSalut), explica MC, consisteix a tancar l’agenda de visites programades i destinar tots els professionals disponibles a l’atenció continuada, una situació que penalitza els veïns de la localitat empordanesa. “Els professionals s’indignen quan veuen que s’anuncien reforços a bombo i platerets perquè ho viuen de primera mà i saben que la realitat no és aquesta”, rebla el sindicat.

    Pel que fa a la dificultat que esgrimeix la conselleria per incorporar més facultatius, sobretot en l’àmbit de l’atenció primària, MC rebat que la precarietat de les condicions de treball i de les ofertes laborals comporten un “desincentiu evident” per als professionals. En aquest sentit, l’organització assegura que en les ofertes de treball que arriben d’altres països s’acostumen a postular multitud de candidats i candidates “perquè ofereixen unes condicions laborals incomparables”.

    A més, com cada any, Salut ha planificat també el tancament de llits hospitalaris per ajustar la dimensió de les instal·lacions al descens de l’activitat durant l’estiu. Així, entre juliol i setembre la quantitat de llits disponibles de la xarxa hospitalària d’internament agut passarà de 13.375 a 12.183. En total es tancaran 1.192 llits arreu del territori, el que suposa una reducció mitjana del 9% respecte a la clausura de l’any 2018.

    El sindicat mèdic insisteix en la necessitat d’aplicar una gestió “àgil i flexible” per reobrir les plantes i els llits en cas que sigui necessari per evitar que es reprodueixin les situacions de col·lapse dels serveis d’urgències que s’han viscut en estius anteriors.

  • L’ICS tanca satisfet l’acord de la vaga de la primària contractant més hores, retenint jubilacions i amb l’obertura a extracomunitaris

    L’Institut Català de la Salut (ICS) pactava amb el sindicat Metges de Catalunya després de la vaga de finals de novembre mesures centrades en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Això es traduïa en mesures com la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient, per exemple.

    Set mesos després donen per complerts aquests acords. Josep Maria Argimon, el director de l’ICS, ha parlat d’haver aplicat «mesures a curt termini per començar a construir la transformació de la primària a mitjà i llarg termini» i s’ha manifestat satisfet davant el balanç d’aquests primers sis mesos. Dels 250 metges promesos per exemple només se n’han contractat 122 i per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. En total pugen a 262 professionals els contractats en el marc d’aquestes mesures.

    Aquest balanç d’accions a curt, mitjà i llarg termini per reforçar l’atenció primària l’han realitzat Argimon juntament amb Yolanda Lejardi, directora assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat, davant dels comandaments, responsables i directius d’atenció primària i territorials.

    A banda d’aquests, fins 792 professionals han assumit de manera remunerada més proporció de població assignada. Davant d’això, han explicat que la prioritat segueix sent contractar però han reconegut que a certs llocs és difícil tot i haver eliminat el requisit de la nacionalitat o haver mogut altres mesures. Un altre element en aquest sentit és que molts dels professionals que han assumit més càrrega ho han fet de manera temporal, ja que entre juliol i octubre s’incorporaran més metges que just surten de realitzar la residència.

    Les dades a dia d’avui doncs, segons l’ICS, s’assoleixen gràcies a tot un seguit d’accions per facilitar la contractació de professionals –sobretot residents i metges de família extracomunitaris–, el pacte amb personal de l’ICS per augmentar el nombre d’hores assistencials i el perllongament de l’activitat de professionals més enllà de l’edat de jubilació. Així, 792 professionals han acceptat l’augment del nombre d’hores treballades a la setmana per donar resposta a les necessitats de la població. Aquesta xifra equival a 123 metges de família més. Hi ha 122 nous professionals, entre residents i professionals del sector i metges i metgesses extracomunitaris. I finalment 17 professionals han perllongat la seva activitat laboral més enllà de l’edat de jubilació. A aquest col·lectiu se’ls ofereix destinar el 60% del seu temps a l’assistència i la resta, a tasques de docència, recerca i mentoria.

    Una altra mesura per pal·liar la manca de professionals serà l’augment de capacitat docent en els centres de l’ICS. L’any 2020 es passarà de 229 a 253 places de metges de família, de 30 a 36 places de pediatres i de 55 a 60 places d’infermeria familiar i comunitària.

    L’ICS parla de recuperació retributiva

    Les condicions laborals, més enllà de la manca de professionals, també van ser un dels temes centrals al novembre. En aquest sentit, l’ICS assegura que el mes d’abril tots els professionals amb dret a percebre el complement de direcció per objectius l’han recuperat, que el personal sanitari de l’atenció continuada d’urgències i els ginecòlegs d’atenció a la salut sexual i reproductiva també han rebut un complement salarial. A més, s’ha estipulat un complement d’exclusivitat per als professionals eventuals i s’està treballant amb la mesa sectorial per a l’adaptació dels nivells més elevats de carrera professional perquè els professionals d’atenció primària tinguin la capacitat d’assolir-los.

    Pel que fa a l’estabilització, l’ICS ofereix a concurs 11.707 places. Com han explicat, «es tracta de la convocatòria de places més gran que s’ha fet». Han afegit que aquestes xifres suposen que, aproximadament, en finalitzar tots els concursos, el 90% de la plantilla de la institució estarà estabilitzada.

    Per ajudar amb la conciliació laboral i familiar miraran que les reduccions de jornada respectin la proporcionalitat de l’activitat assistencial i la no assistencial, la incentivació de propostes de reorganització d’equips, torns que facilitin la conciliació i el tancament dels centres a les 20 hores.

    Una altra de les mesures que col·laboraran a facilitar això és la del projecte de teletreball. En una primera fase, 106 professionals de 42 equips començaran a treballar des de casa fent certes tasques que no requereixen la seva presència al centre (revisió de plans de medicació, gestió de baixes d’incapacitat temporal, eConsulta, organització d’agenda, etc.). S’avaluarà l’impacte de la prova pilot per veure com repercuteix en l’organització general del professional i de l’equip i si ha millorat els indicadors d’accessibilitat.

    Més lideratge als professionals per millorar l’atenció

    L’acord de novembre també impulsava “l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge”. En aquest sentit, aleshores per Metges de Catalunya, el pacte atorgava als professionals d’una “major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball”. 

    L’ICS ha explicat que en aquest primer semestre de 2019, fins ara, s’han introduït diferents canvis per oferir una direcció de centre més propera. S’ha nomenat una vuitantena de directores i directors perquè cada equip d’atenció primària en tingui un i la tria de la direcció s’ha dut a terme a mitges entre l’equip i la direcció d’atenció primària territorial.

  • Salut afrontarà l’excés de pes amb una prova pilot a La Mina i Osona que treballarà l’alimentació, l’activitat física, el sedentarisme o les hores de son

    El Departament de Salut començarà a aplicar a partir de la tardor una nova manera d’abordar un dels problemes prioritaris de salut pública a Catalunya i arreu del món: l’excés de pes i, més concretament, en la població infantil, en tant que és una problemàtica sovint mantinguda en el pas a la vida adulta.

    Ho farà amb el nou model de prevenció i atenció a l’excés de pes infantil. El model pretén actuar, en els infants i les seves famílies, sobre cinc àmbits -l’alimentació, l’activitat física, el sedentarisme, les hores de son, i altres conductes- i implica els professionals de la salut amb formació específica, i les famílies, en col·laboració amb els recursos comunitaris i de salut pública.

    A grans trets, els seus objectius són promoure un entorn saludable i millorar la capacitat dels equips d’atenció primària en l’abordatge, especialment de la infermera, acompanyada d’altres professionals de suport. També es pretén homogeneïtzar la intervenció d’altres dispositius de suport i garantir la continuïtat assistencial entre nivells i professionals.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que el nou model abordi “un dels pilars de la salut de la nostra població”, partint dels joves i infants. Vergés, a més, ha emfatitzat que el pla requereix “la implicació decisiva de les famílies i de tots els recursos comunitaris a l’abast”. Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha remarcat el fet que l’obesitat comenci sovint a edats primerenques i per múltiples factors. “Hem d’evitar que els infants i joves d’avui tinguin pitjor salut que els seus pares i mares”, ha conclòs.

    Les principals novetats del pla

    El pla contempla la formació en prevenció i atenció a l’excés de pes infantil per als equips de pediatria d’atenció primària, escoles i recursos comunitaris. En segon lloc, inclou la disposició d’una dietista-nutricionista de suport, tant per a l’abordatge individual, com grupal o comunitari. També es comptarà amb altres suports necessaris o rellevants, com experts en activitat física o psicologia, i es treballarà qualitativament per identificar missatges claus que arribin als infants i a les famílies amb especials dificultats.

    Abans d’estendre’l arreu de Catalunya, el programa arrencarà amb una prova pilot en diverses zones de característiques diferencials i en el marc de l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC). En una primera fase, les escollides són el barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs (l’Àrea Bàsica de Salut amb major prevalença registrada d’obesitat infantil) i Osona (on s’estan treballant iniciatives per a prevenir-la des de fa temps). En tots els casos, es partirà sobre el treball que ja hi estan desenvolupant els equips d’atenció primària de la mà dels ajuntaments, escoles i entitats comunitàries.

    La incidència rellevant dels determinants socials

    El nou model vol fer disminuir la prevalença d’excés de pes en els infants, que afecta al 35,6% dels infants d’entre 6 i 12 anys, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2017-2018. Aquest percentatge es divideix entre el 25% que té sobrepès i el 10% que presenta obesitat. Des del 2006 fins als anys 2013 i 2014 la prevalença de sobrepès va decréixer; a partir de llavors i fins al 2017 s’ha seguit una tendència creixent.

    L’excés i el sobrepès afecta per igual nens i nenes, però l’obesitat és més freqüent en ells (13,6%) que en elles (7,2%). Aquesta problemàtica també es distribueix de forma desigual segons el nivell socioeconòmic, el que confirma que els determinants socials tenen molta incidència. De fet, la prevalença d’obesitat infantil registrada en algunes àrees bàsiques de salut és més de 9 vegades més alta que en d’altres: per exemple, l’obesitat infantil a La Mina és d’un 24%, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi és del 2,6% (dades eCAP 2016). No obstant això, no s’observen diferències per regió sanitària.

    El 35,1% de la població de 3 a 14 anys té un estil d’oci actiu; és a dir, com a mínim fa una hora al dia d’esport o de joc al parc o al carrer. A més, gairebé una tercera part de la població de 3 a 14 anys consumeix productes hipercalòrics més de 3 vegades a la setmana (27% dels nens i 32,9% de les nenes). El percentatge és més elevat en classes socials menys afavorides i, en general, elles tenen una prevalença més alta que ells. Per últim, es calcula que només el 7,8% dels infants de 0 a 14 anys compleix la recomanació de consumir 5 racions de fruites i hortalisses al dia.

  • Les escoles tindran un CAP de referència, però no una infermera

    No hi haurà infermeres escolars el curs vinent, malgrat les veus que les demanen, perquè la pròrroga pressupostària ho fa inviable, però sí que s’està intentant que els docents no hagin d’assumir tasques assistencials que no els corresponen i per a les quals no estan formats. Això passa per un acord entre els departaments d’Educació i Salut, pel qual es pretén que a partir del curs 2019/20 tots els centres educatius tinguin “un CAP de referència i un professional sanitari que treballi al centre el temps que faci falta i quan ho necessitin els alumnes”, segons va anunciar dijous passat el conseller Josep Bargalló, arran d’una interpel·lació sobre escola inclusiva formulada per la diputada del PSC Esther Niubó.

    “Establirem aquest acord i esperem que el curs que ve cada centre tingui un CAP adjudicat; no seran infermeres a les escoles, però sí que ja serà una atenció que no recaurà només en les mans dels professionals de l’educació”, va dir Bargalló, que no obstant això va precisar que l’acord encara ha de rebre el vistiplau del Departament d’Economia i de la taula de la Funció Pública. Amb tot, el conseller va insistir que, pel seu Departament, l’escola inclusiva és una prioritat i que malgrat la pròrroga pressupostària els recursos destinats a escola inclusiva han augmentat “perquè s’han tret d’altres serveis”.

    A banda, en la compareixença la diputada del PSC també va parlar d’altres coses, com de la falta de mecanismes per a la detecció precoç de l’alumnat amb necessitats de suport, de l’escassa inversió en escola inclusiva o dels problemes que molts d’aquests alumnes tenen durant el temps del migdia a causa de la falta de monitors. Sobre els dos últims punts, Bargalló va replicar amb un llarg llistat d’inversions i recursos que el sistema disposa per fer possible el model inclusiu, si bé va admetre que encara en falten més, i pel que fa al menjador va explicar que a 12 comarques catalanes els mateixos vetlladors que són a l’aula també donen suport a l’hora de dinar. “Això s’ha fet amb els mateixos diners que ja s’aportaven als consells comarcals, però usant-los de manera diferent, i aquesta mateixa solució l’anirem desenvolupant en altres comarques”, va dir el conseller.

    Crítiques de les mares d’infants amb malalties cròniques

    Pel grup de famílies amb fills amb malalties cròniques, que impulsen la petició de la infermera escolar juntament amb l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE), la proposta del conseller és insuficient. En una carta oberta que van difondre divendres, aquestes famílies titllaven d’excusa l’argument de la pròrroga pressupostària i insistien que “no dotar als centres d’infermera escolar constitueix una vulneració del dret dels infants a l’educació i la salut”.

    Segons aquestes mares, algunes de les quals presents dijous a la tribuna de convidats de la cambra catalana, “l’Acord Marc que plantegen entre Educació-Salut només dotarà als centres educatius d’un CAP de referència, per tant continuem parlant d’una infermera itinerant amb intervencions puntuals. La proposta de cap manera s’ajusta a les necessitats dels nostres fills, continuaran sense rebre atenció sanitària de qualitat durant la jornada escolar,  i mestres, vetlladores i famílies, continuaran realitzant tasques sanitàries”.

    Fa unes setmanes, la presidenta d’ACISE, la infermera Engràcia Soler, ja va comentar a El Diari de l’Educació que desconfiava d’aquesta eventual solució: “Fa anys i panys que escoltem la mateixa història, però això no soluciona el problema. Des d’un CAP no tenen els ulls posats a l’escola i a més no podem desvestir un sant per vestir-ne un altre, les infermeres d’atenció primària prou feina tenen, i ja absorbeixen més competències del que els tocaria a causa de la falta de metges. Potser una cosa així pot funcionar en una petita localitat on el CAP i l’escola estiguin molt a prop, però més enllà de casos excepcionals no serveix”, deia Soler.

  • Els dermatòlegs alerten del vertiginós augment de les infeccions de transmissió sexual

    La pell és l’òrgan que més ràpidament manifesta el contagi de les infeccions de transmissió sexual (ITS) i ho fa a través de símptomes genitals i també de símptomes extragenitals. Davant d’aquesta situació, els dermatòlegs reclamen un paper central i l’obligada implicació en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les ITS. Així ho han manifestat els més de 1.600 especialistes que es van donar cita en el 47è Congrés Nacional de Dermatologia i Venereologia organitzat per l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) al Palau de Congressos de Barcelona entre el 5 i el 8 de juny.

    “És fonamental que la societat sàpiga que aquestes infeccions poden passar desapercebudes, però transmetre’s d’una persona a l’altra si no s’utilitza el preservatiu durant les relacions sexuals. Com que s’ha perdut la por al VIH, la societat en general ja no utilitza el preservatiu i això ha fet que es disparin les ITS a tot el món”, va afirmar la Dra. Alicia Comunión, coordinadora del Grup d’ITS de l’AEDV.

    Durant el simposi “La nostra experiència en MTS”, la Dra. Maria Ubals, dermatòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, va explicar que les ITS poden aparèixer en forma d’úlceres, berrugues o exantemes en parts del cos extragenitals. El motiu d’aquestes reaccions més inusuals són la inoculació directa del microorganisme mitjançant petites erosions o per la disseminació de la infecció.

    “Cada vegada ens trobem més casos de patologies extragenitals i en part es deu al repunt de les ITS que s’està produint tant a Espanya com a Europa”, explicava la Dra. Ubals. De fet, la dermatòloga va assenyalar que “segons un estudi recent, la sífilis, la gonorrea i la clamídia han augmentat en un 76 %, 67 % i 22 % a nivell europeu, respectivament”. “Aquesta patologia ja centra part de les consultes que atenem, per la qual cosa és imprescindible que els dermatòlegs tinguem un paper central en el diagnòstic i el maneig d’aquests pacients”, va afirmar l’especialista.

    Nous tractaments i estratègies

    A la trobada anual, els dermatòlegs especialistes en aquesta àrea van coincidir en els reptes que cal afrontar: identificar tractaments alternatius a l’azitromicina i determinar noves estratègies que disminueixin o estabilitzin el contagi. En el primer cas, l’augment de les MTS i l’abús dels antibiòtics ha donat lloc a soques multiresistents, especialment, en la infecció gonocòccica entre població heterosexual. Una de les recomanacions alternatives a l’antibiòtic tradicional, l’azitromicina, és tractar amb doxiciclina els casos que mostren especial resistència.

    En el segon cas, els dermatòlegs consideren rellevant introduir noves estratègies. En el cas del VIH, una de les propostes que es plantegen, en línia amb el Ministeri de Sanitat, és la PreEP, una estratègia de prevenció en què les persones amb VIH negatiu inicien un tractament anti-VIH abans d’entrar en contacte amb el virus, reduint així el risc d’infecció. Per al VPH, els dermatòlegs demanen ampliar la vacunació perquè aquesta tingui efecte abans que s’iniciïn les relacions sexuals tant en dones com en homes.

    Connectar amb els joves, una necessitat

    A més, en el simposi s’ha posat sobre la taula la necessitat imperant i urgent de connectar amb els més joves. “Els adolescents no han viscut la pandèmia del VIH dels anys 80 i 90, creuen que no estan en risc i això els porta a no utilitzar el preservatiu en les relacions sexuals”, va afirmar la Dra. Alicia Comunión, que forma part del Centre de prevenció d’ITS i Sida de l’Ajuntament de Madrid.

    En aquest sentit, la Dra. Ubals assegurava que “és una necessitat educar la població mitjançant informació sobre aquestes malalties i insistir en els mètodes de protecció durant les relacions”. “Les campanyes tradicionals no estan funcionant per la qual cosa, si volem que hi hagi una conscienciació real i efectiva, cal educar en el llenguatge i en les plataformes que fan servir els més joves”, afegia la Dra. Comunión.

    Finalment, els especialistes van subratllar que les ITS estan infradiagnosticades ja que, de vegades, són asimptomàtiques. “Per exemple, 2 de cada 3 clamídies no manifesten símptomes. Davant d’aquesta situació, creiem que és vital que, en el cas de qualsevol relació de risc, les persones vagin al dermatòleg i així poder activar els protocols i fer les proves pertinents”, recomana la Dra. Comunión.

    El Congrés, una cita del més alt nivell

    Com cada any, el Congrés Nacional de Dermatologia i Venereologia es converteix en el punt de trobada per a tots els dermatòlegs del país. El seu objectiu és facilitar i acostar als dermatòlegs els darrers avenços tant en dermatologia com de la indústria tecnològica i farmacèutica, així com millorar la seva formació com a professionals, connectar amb la innovació i el coneixement i permetre establir nous vincles professionals.

    Enguany, el congrés, que celebrava la 47ena edició a Barcelona entre els dies 5 i 8 de juny, comptava amb més de 100 sessions científiques i 293 ponents espanyols i internacionals del més alt nivell. A més, la presència de més de 55 empreses i 110 estands informatius completaven l’oferta d’aquesta cita científica.

  • L’oferta de formació sanitària especialitzada a Catalunya puja a 1.432 places

    L’oferta de formació sanitària especialitzada (FSE) aprovada pel Departament de Salut per a la convocatòria de l’examen estatal de l’any que ve arriba a màxims històrics amb 1.432 places de 54 especialitats diferents que van des de metges, infermeres, farmacèutics i psicòlegs, passant per altres professionals com biòlegs, físics i químics. És un creixement d’un 9,6% més respecte el 2018 i manté la tendència ascendent dels últims 5 anys. Aquest creixement de més de 125 places suposa una inversió afegida a partir de l’any que ve de 6 milions d’euros en els pròxims 5 anys.

    També bat rècords l’oferta d’especialitats mèdiques 2019 amb 1.134 places de 40 especialitats diferents. Són 83 places més que el 2018 i suposa el creixement interanual més important des que hi ha registre. En percentatges, és un 8% superior a l’oferta de l’any passat i és també un 5,3% superior a l’oferta d’abans de la crisi. De fet, actualment 8 de cada 10 places que es convoquen a Catalunya són MIR.

    En la roda de premsa de presentació d’aquesta oferta de formació, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que “aquesta oferta que presentem demostra la ferma aposta que fem pels professionals i contempla la voluntat de fer de la primària el motor del sistema de salut de Catalunya».

    Les especialitats que més creixen

    Les especialitats mèdiques amb un major increment absolut en nombre de places són les de medicina familiar i comunitària amb 35 places més; les de pediatria amb 10 places més i també destaca el creixement de les de cirurgia general i de l’aparell digestiu amb 5 més; les de l’al·lergologia amb 4 més i també amb 4 més les de medicina preventiva i salut pública.

    D’altra banda, es manté la tendència creixent de l’oferta de places per a la formació d’infermeres especialistes amb un total de 199 places, un 12,4% més que el 2018. D’aquestes 199 places, s’ofereixen 6 especialitats diferents i les que tenen un major increment absolut en nombre de places són les d’infermeria geriàtrica i pediàtrica -totes dues amb 6 places més- i les d’infermeria familiar i comunitària amb 5 més. A més, i per primer cop, el Departament de Salut ofertarà dues places d’infermeria del treball.

    Pel que fa a la resta d’especialitats, destaca el creixement important de l’oferta de places de psicologia clínica, que dobla l’oferta de fa quatre anys i arriba a les 41 places, gairebé un 60% més que el 2018.

    També creix l’oferta de farmàcia hospitalària amb 25 places -cosa que suposa un augment d’un 4,2% respecte el 2018- i també la d’altres professions amb 33 places, un 13,8% més que l’any passat.

    Per regions sanitàries, la de Barcelona encapçala el rànquing amb major nombre de places ofertades. De fet, 3 de cada quatre places de FSE s’oferten en aquesta regió. A Barcelona ciutat es convocaran 521 places (un 6,9% més que el 2018); a l’Àrea Metropolitana Nord, 327 (un 7,9% més); a l’Àrea Metropolitana Sud, 232 (un 11,2% més); al Camp de Tarragona, 96 (un 6,7% més); a Girona, 92 (un 16,5% més); a Lleida, 63 (un 6,8% més); a la Catalunya Central, 79 (un 17,6% més) i finalment a les Terres de l’Ebre, 22 (un 22,2% més). Per tant, les regions que més creixen són les de Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Girona.

    Com cada any, els criteris que han guiat la configuració d’aquesta oferta són la reposició d’especialistes per jubilació i a l’hora l’anticipació a les necessitats futures del model sanitari català. En aquest sentit, per configurar l’oferta d’aquest any, ja s’han tingut en compte propostes treballades al Fòrum de Diàleg Professional, una iniciativa del Departament per alinear les polítiques de planificació i d’ordenació professionals amb els models d’atenció que s’han d’impulsar per donar resposta a les necessitats de salut de la població.

  • La donació d’òrgans arriba a xifres rècord a Catalunya amb un 16% més entre gener i maig de 2019

    Des de l’1 de gener fins el 31 de maig de 2019, a Catalunya hi ha hagut 167 donacions cadàver vàlids, que representen un 16,0% més que el mateix període de l’any 2018. Segons el tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) disminueixen un 1,1% (1 donant menys), mentre que els donants de mort en asistòlia (aturada cardíaca) augmenten de forma considerable (43,6%, 24 donants més), principalment a causa de l’augment dels donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

    La donació de viu, d’altra banda, tot i que segueix una tendència a la baixa, se situa en 40 donants en aquests cinc mesos (11,1% menys que el 2018; 5 donants menys), com a conseqüència de la major disponibilitat d’òrgans de donants cadàver.

    Aquestes xifres de donacions a Catalunya són dades que ha fet públiques l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), amb motiu del Dia Mundial de Donant d’Òrgans i de Teixits, que se celebra el 5 de juny.

    “Tenim uns equips de professionals, uns hospitals i un model de trasplantament excel·lents, però sense la confiança de la societat en el sistema i, sobre tot, la generositat, la solidaritat i la valentia dels donants i dels seus familiars, el trasplantament no seria possible”, afirma Jaume Tort, director de l’OCATT. Actualment, el consentiment a la donació es situa en el 82%, és a dir, 8 de cada 10 famílies donen el consentiment a la donació dels òrgans i teixits del seu familiar difunt, a través de l’entrevista familiar; un percentatge similar al de l’any passat.

    Més donants significa més trasplantaments

    Durant els primers cinc mesos de l’any 2019, els hospitals catalans porten fetes 524 intervencions de trasplantament, un 12,0% més que l’any passat, segons dades de l’OCATT. Per tipus d’òrgan, tots augmenten menys els cardíacs i els pulmonars, màxims històrics d’activitat al 2018, que disminueixen lleugerament. Tot i la intensa activitat de trasplantament a 31 de maig de 2019, 1.203 persones continuaven esperant un òrgan.

    L’any passat, gràcies a 328 donants cadàver vàlids, 130 donants vius i a l’intercanvi d’òrgans amb altres  organitzacions, 1.151 persones van poder ser trasplantades (un 4% més). Per tipus, és van realitzar 773 trasplantaments renals, 182 hepàtics, 71 cardíacs, 104 pulmonars i 21 pancreàtics.

    Els 1.151 trasplantaments d’òrgans (taxa: 151,2 trasplantaments per milió de població) van representar nou rècord històric d’activitat. També es van situar en màxims històrics els 53 trasplantaments realitzats en centres pediàtrics, els 104 trasplantaments pulmonars i els 71 trasplantaments cardíacs.

    Pel que fa als teixits, hi va haver 1.501 donants, dels quals 1.483 van ser de còrnia, 184 de vàlvules cardíaques, 118 de vasos sanguinis, 368 donants de teixit musculesquelètic i 152 de pell.

    Donació, una decisió fonamentada en els valors

    Aquest és el títol de l’acte de celebració del Dia del Donant de 2019, que va tenir lloc ahir al Palau Robert de Barcelona (12-13.30 h). Es va tractar d’un debat obert sobre la importància dels valors en la decisió de donar i com a nexe d’unió entre les diferents cultures. El debat volia apel·lar als valors més humans de la societat, per generar una reflexió personal que ajudi a la població a empatitzar amb totes les persones que tenen com a única esperança de vida una decisió valenta, generosa i solidària d’una persona desconeguda. En aquest sentit, es va parlar de normalitzar la donació com un fet més en tot procés de final de vida.

  • La dona té més dificultats per a accedir als serveis de salut: la perspectiva de gènere en l’atenció ocular a Moçambic

    El 55% de les persones cegues o amb greus deficiències visuals en el món són dones. Aquest percentatge puja al 67% en el cas de les dones de Moçambic i arriba al 76% a la província d’Inhambane. Aquestes dades, procedents de l’Atles de la visió publicat el 2017 per l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa i d’un estudi fet el 2016 per la Fundació Ulls del món, van ser el punt de partida per a un diagnòstic de gènere realitzat per aquesta Fundació i que s’acaba de fer públic.

    L’objectiu de l’estudi era analitzar els rols tradicionals en la província d’ Inhambane (al sud de Moçambic), identificar les barreres que obstaculitzen l’accés de les dones als serveis de salut ocular i recomanar accions per a superar el biaix de gènere. Aquest diagnòstic, encarregat per la Fundació i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat realitzat per experts de la ONG African Women’s Research Observatory (AfWORO) i la Universitat de Zaragoza.

    La Fundació Ulls del món lluita, des de l’any 2001, per eradicar la ceguera evitable en alguns dels territoris més vulnerables del món. El principal objectiu de la Fundació és capacitar als professionals locals i facilitar-los mitjans i recursos perquè puguin proporcionar els tractaments necessaris a la població de cada territori. Les cataractes són la principal causa de ceguera al món i una relativament senzilla operació canvia radicalment la qualitat de vida de les persones afectades.

    Millores en l’accés als serveis per trencar amb la divisió de gènere

    L’estudi de diagnóstic de génere constata que els rols tradicionals provoquen que l’home tingui el paper de principal proveïdor de la llar i que sigui el que controla les finances i el que prengui les decisions importants, com les relacionades amb intervencions mèdiques. La dona, per la seva banda, s’ocupa de l’àmbit domèstic i de cures, i se sent sovint en inferioritat de condicions.

    La majoria de les accions per a millorar l’accés de la dona als serveis existents estan estretament lligades amb el mateix funcionament dels serveis de salut ocular (SSO) i amb el treball dels professionals locals. Entre les recomanacions que la Fundació fa destaca, per exemple, aprofitar la influència que té el “curandeiro” (metge tradicional). El seu poder allí és molt fort, per la qual cosa l’estudi recomana fer-los partícips de les activitats de promoció de salut ocular, mitjançant estades als centres de salut ocular i amb la col·laboració de matrones i els professionals de la salut primària.

    Així mateix, s’aconsella incrementar les accions de prevenció i informatives, incloent-hi a tots els col·lectius, especialment els més discriminats o els més estigmatitzats, com les dones o les persones albines, amb ulleres o cegues. Es combatria així l’analfabetisme en salut oftalmològica, ja que sovint es relacionen els problemes oculars amb la vellesa–i, per tant, sense solució- i amb encanteris i causes sobrenaturals.

    Els sanitaris, eina per denunciar els homes que impedeixin accedir les dones als serveis de salut

    Malgrat que en els serveis de salut ocular no hi ha diferència de tracte en l’aplicació de protocols d’atenció oftalmològica, molts sanitaris donen per fet que les dones pacients no entenen les recomanacions mèdiques o no saben transmetre els seus motius de consulta. Sovint se les tracta amb paternalisme i, a sobre, els marits no assumeixen les tasques domèstiques quan les seves dones són operades, amb la qual cosa se les culpabilitza.

    Es vol fomentar en els sanitaris una actitud favorable a la defensa de drets de la pacient i a la denúncia dels homes que infringeixen els drets de les dones impedint el seu accés als serveis de salut. Així mateix, es recomana als professionals una formació i mentoria para evitar les inèrcies socials que perpetuen els rols de gènere nocius.

    Com a conclusió, la Fundació Ulls del món considera essencial integrar, enfortir i fomentar la perspectiva de gènere en les activitats previstes en el projecte de cooperació oftalmològica que té en marxa. Especialment, és crucial recolzar i realitzar accions d’incidència política davant les autoritats sanitàries de Moçambic per tal que assumeixin i apliquin les recomanacions que s’extreuen de l’estudi. D’aquesta manera, es poden establir eines i intervencions més eficaces que garanteixin un accés equitatiu a la salut ocular, apoderant les dones i oferint una situació més justa.

  • Barcelona es converteix en capital científica internacional de la recerca en síndrome de Down

    La setmana vinent, Barcelona es convertirà en la capital de la recerca científica sobre síndrome de Down, en acollir la tercera edició del Congrés Internacional de la Trisomy 21 Research Societay (T21RS).

    Investigadors del més alt nivell es donaran cita al CosmoCaixa per a presentar els últims descobriments i avenços terapèutics. Participaran referents internacionals com el professor Weiland Huttnerr director del Max Planck Institute de Biologia Cel·lular i Genètica, conegut per descobrir gens que expliquen l’evolució del cervell humà i el desenvolupament de la intel·ligència, o la Dra. Li-Huei Tsai del Massachusetts Institute of Technology (MIT), qui ha descobert una estratègia per a revertir els símptomes de la malaltia d’Alzheimer en ratolins, que possiblement es podria aplicar en humans en el futur.

    La Dra. Mara Dierssen, investigadora del Centro de Regulación Genómica (CRG), presidenta de la Trisomy 21 Research Society T21RS, i organitzadora principal del congrés, va assenyalar que “aquest congrés és una oportunitat per a reformular la visió que tenim sobre la discapacitat intel·lectual i el seu maneig clínic. Per aquest motiu un dels nostres reptes és donar visibilitat a la importància de la recerca en aquest camp, fins ara pràcticament desconeguda al nostre país”.

    El congrés també planteja estratègies innovadores per a promoure la comunicació directa entre els científics, el públic general i els destinataris de les seves recerques i aconseguir promoure la implicació ciutadana en els projectes de recerca. Per a això, es destina dins de la programació del congrés un dia a activitats per al públic general, implicant col·lectius com Down España, o la Fundación Catalana síndrome de Down. S’inclouran debats en primera persona entre científics i familiars de persones amb síndrome de Down i la societat en general, o una sessió pionera en què científics espanyols explicaran les troballes presentades en el congrés de forma amena a les famílies i que serà liderada pel Professor Jesús Flórez, catedràtic emèrit de la Universitat de Cantàbria i fundador de Fundación Iberoamericana Down21. A més, s’han programat activitats en què persones amb síndrome de Down seran les protagonistes, com per exemple, l’obra de teatre “Cactus, sólo muere lo que se olvida”, o l’exposició virtual “I am able”.

    Aquesta edició del congrés compta amb l’impuls de “la Caixa”, el decisiu suport del qual facilitarà la participació de més de 300 investigadors de tot el món i que, a més, ha impulsat un programa pioner d’estades curtes per a que joves talents investigadors coneguin els laboratoris espanyols on es treballa en síndrome de Down. El congrés també està recolzat per l’Ajuntament de Barcelona.