Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Malalties cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques entre els 20 projectes d’investigació biomèdica més rellevants

    A principis d’any la Fundació Bancària “la Caixa” explicava que triplicaria els recursos que destinava a la recerca fins els 90 milions d’euros. Aquesta setmana s’han presentat els 20 projectes seleccionats de la primera convocatòria oberta y competitiva de recerca biomèdica posada en marxa per l’entitat. L’objectiu d’aquest programa, al que han aportat 12 milions d’euros anuals, explicaven en roda de premsa, és potenciar projectes d’excel·lència en la lluita contra les malalties que tenen més impacte al món, com ara les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques. A l’acte on s’han presentat ha intervingut Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Elías Campo, investigador de l’Institut d’investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i Almudena R. Ramiro, investigadora del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares.

    Els 20 projectes s’han triat d’un total de 785 projectes de diversos centres d’investigació, hospitals i universitats de tot l’Estat i Portugal. Cobreixen diverses disciplines i objectius, com per exemple identificar noves teràpies per prevenir accidents cardiovasculars, comprendre a fons la diversitat de casos de la leucèmia per poder combatre-la i trobar noves estratègiques per lluitar contra malalties epidemiològiques com el Zika.

    Des de l’entitat observen que “l’alta participació en aquesta convocatòria demostra la necessitat d’atendre les iniciatives d’excel·lència, i alhora de potenciar i garantir l’èxit de projectes enfocats a la lluita contra les malalties que tenen més impacte al món, com ara les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques, a més dels projectes destinats a tecnologies biomèdiques”. De fet, segons les últimes dades de l’OMS, les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món, seguides de les oncològiques. Les malalties infeccioses són la causa d’una de cada tres morts al món i constitueixen un problema molt important de salut pública i global. Mentre que pel que fa al camp de les malalties neurodegeneratives, 47 milions de persones pateixen algun tipus de demència.

    Agafant aquestes idees i necessitats, els projectes premiats formen part d’aquests camps: quatre projectes dins el camp de les malalties cardiovasculars, quatre projectes dins el camp de les malalties infeccioses, quatre projectes dins el camp de les malalties oncològiques, cinc projectes dins el camp de les neurociències i tres projectes transversals per al desenvolupament de les ciències biomèdiques.

    Dels tres investigadors que van estar presents durant la presentació dels projectes, Almudena Rodríguez Ramiro i Valentí Fuster impulsen recerca en l’àmbit de les malalties cardiovasculars mentre que Elías Campos ho fa en oncologia.

    L’investigador Elías Campo de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) estudiarà la leucèmia limfàtica crònica. En aquesta patologia, la medul·la òssia produeix massa limfòcits, un tipus de glòbul blanc, i no combat les infeccions tan bé com els limfòcits normals. Tot i que fa poc els científics han descrit el mapa genètic d’aquesta malaltia oncològica, la informació és insuficient per explicar la quantitat de subtipus moleculars i l’heterogeneïtat de casos, com també els canvis que es produeixen durant l’evolució de la malaltia. El projecte actual vol entendre com canvia el genoma del càncer, per què es fa resistent a la teràpia i poder dissenyar nous tractaments més eficaços.

    En l’àmbit de les malalties cardiovasculars, on s’han seleccionat 4 treballs de recerca, la investigadora Almudena R. Ramiro del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars a Madrid busca entendre com la resposta immune mediada per anticossos contribueix al remodelat vascular patològic. L’objectiu n’és identificar nous biomarcadors per prevenir els accidents cardiovasculars i trobar noves teràpies per a aquest tipus de malalties.

    Aquest remodelat produeix dues de les malalties cardiovasculars més comunes: l’ateroesclerosi i l’aneurisma de l’aorta abdominal. A la primera, les parets arterials s’obstrueixen i a la segona es dilaten. Malgrat les diferències, en tots dos casos hi ha risc de patir un accident cardiovascular agut. No obstant això, es desconeixen les causes últimes d’aquests canvis a la paret arterial i els biomarcadors actuals resulten insuficients per prevenir aquests esdeveniments. La finalitat és entendre per què passa això i revertir-ho, ja que les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat arreu del món.

    Un segon projecte sobre malalties cardiovasculars és el del doctor Valentí Fuster que vol fer recerca de nous factors de risc de l’ateroesclerosi. L’ateroesclerosi és una malaltia cardiovascular que es caracteritza per l’enduriment de les artèries i l’acumulació de greix, colesterol i altres substàncies que dificulten, i fins i tot poden arribar a obstruir, el reg sanguini. Normalment, durant dècades, l’ateroesclerosi no té símptomes i hi ha persones amb un risc cardiovascular suposadament baix que poden presentar aquesta malaltia. Això, asseguren els científics que treballen en aquesta recerca, fa sospitar que hi ha factors de risc cardiovascular encara sense identificar.

    Fa poc els científics han descrit mutacions genètiques no heretades, presents en cèl·lules sanguínies, que semblen duplicar el risc d’accident cardíac i vascular cerebral. L’objectiu del projecte és aprofundir en la possible relació entre ateroesclerosi i aquestes mutacions per identificar nous factors de risc per reconèixer millor les persones amb un elevat risc cardiovascular a les fases primerenques de la malaltia, quan encara no se n’han manifestat les seqüeles clíniques, a partir de la seqüenciació de l’ADN en mostres de sang de persones de mitjana edat sense malaltia cardiovascular manifesta.

  • Els hospitals de l’ICS obren les portes de les UCI als familiars més propers de les persones ingressades

    Els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’han posat d’acord per impulsar un normativa pròpia que facilita l’acompanyament en tot moment a les persones ingressades a les unitats de cures intensives (UCI). Les UCI d’adults amb lliure accés per als familiars són una realitat a d’altres països, com els Estats Units, des dels anys noranta.  A Catalunya, aquest pas el van dur a terme primer les unitats de crítics de nounats i pediàtriques i, des de l’any passat, també les unitats d’adults de l’ICS.

    Rafael Máñez, coordinador del Programa d’expertesa assistencial de l’ICS (PADEICS) de medicina intensiva i cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, explica que avui en dia es procura mantenir despert al pacient respectant el seu confort: “Hi ha evidència que si la persona ingressada a la UCI es manté desperta més temps la seva recuperació és més ràpida”. En aquesta línia, si està conscient, ajuda molt en la recuperació tenir una persona de referència al costat.

    Des del Departament de Salut valoren que això ha canviat en els darrers anys, els malalts han d’estar actius perquè s’escurça el temps d’estada a la UCI. “Els professionals busquem un equilibri. Quan tens un malalt en estat greu, fins i tot quan requereix un suport tècnic important, pot estar relativament despert i tenir un familiar amb ell”. Així, asseguren que està demostrat que l’acompanyament té un benefici terapèutic positiu que influeix en la recuperació.

    Per aquest motiu, les UCI han eliminat els horaris definits per a les persones més properes al pacient: “S’individualitza en cada cas, i es mantenen franges de visita per a les visites puntuals”, explica Máñez.

    Cada hospital de l’ICS ha posat en marxat aquest consens tenint en compte les especificats de cada servei. La informació es trasllada als familiars tan bon punt hi arriben i es pacta de quina manera seran al costat del pacient. Máñez explica que la resposta de les famílies és molt positiva i aposta perquè cada cop més “la UCI sigui una unitat menys excepcional i s’assembli més a una planta d’hospitalització convencional”.

    En aquesta mateixa línia de millorar la confortabilitat, les UCI també ha obert les portes als menors de 12 anys, amb una preparació prèvia de la visita i sempre de forma consensuada.

  • Un estudi científic identifica quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins

    Un estudi internacional publicat a la revista Molecular Psychiatry ha identificat quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins. En la recerca, que podria contribuir a perfilar futures dianes farmacològiques, participen els investigadors Bru Cormand i Noèlia Fernàndez Castillo, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), que són experts en l’àmbit de l’anàlisi de dades genòmiques i de xarxes d’interacció gènica.

    L’origen de la conducta violenta és multifactorial i respon a la interacció de diversos factors —biològics, culturals, socials, etc.— que poden modular l’expressió del comportament humà.  La nova recerca, dirigida per l’expert Stephen V. Faraone, de la Universitat Estatal de Nova York (Estats Units),  aporta una visió més profunda i integradora sobre la base genètica de l’agressivitat i les vies funcionals comunes que modulen el circuit cerebral de la conducta violenta en espècies diferents.

    De ratolins i humans: gens, evolució i agressivitat

    Tal com explica el professor Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica de la Facultat de Biologia de la UB, «l’agressivitat és un tret conservat al llarg de l’evolució biològica perquè té avantatges per a la supervivència de les espècies (accés a recursos,  aparellament, etc.). En aquesta línia, el nostre estudi se centra en les bases biològiques de l’agressivitat, és a dir, en aquells factors endògens que predisposen a manifestar determinats comportaments antisocials», assenyala l’expert.

    «Ara bé», continua «l’agressivitat també té un component ambiental molt significatiu, que no ha estat considerat en aquest treball científic. Així doncs, seria interessant poder combinar dades genètiques i ambientals dels mateixos individus per tenir en compte les interaccions que es poden produir entre els diferents factors de risc que influeixen en aquest tipus de conducta».

    Humans i ratolins comparteixen una base genètica comuna per al comportament violent, apunten els autors. En concret, s’han identificat quaranta gens en humans i ratolins que poden conferir risc envers les conductes agressives «i que participen en processos biològics relacionats amb el desenvolupament i la funció del sistema nerviós central, la senyalització intercel·lular i el manteniment de les funcions cel·lulars», detalla la investigadora Fernàndez Castillo (IBUB-CIBERER-IRSJD).

    «És probable que alguns gens determinats funcionin com a nodes importants de les xarxes gèniques de predisposició al comportament violent, i probablement estarien molt relacionats amb altres gens amb un rol més secundari», remarca la investigadora.

    «Si algun d’aquests gens centrals està alterat, podria afectar la resta de gens i donar lloc al fenotip agressiu», explica. Per exemple, el gen RBFOX1 regula l’expressió de quinze dels quaranta gens identificats en l’estudi. Un altre dels gens assenyalat està relacionat amb medicaments emprats per tractar diverses patologies psiquiàtriques, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).

    Agressivitat: del TDAH a la depressió major

    La recerca també revela una base genètica compartida entre l’agressivitat en nens i adults i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), i entre l’agressivitat en adults i la depressió major (MDD). En canvi, no s’ha constatat cap correlació genètica amb altres trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, trastorn bipolar, autisme o estrès posttraumàtic), de manera que tot indica que aquestes patologies no compartirien factors genètics de risc amb l’agressivitat.

    El protocol experimental del nou estudi combina diverses anàlisis que avaluen les bases genètiques de l’agressivitat des de perspectives diferents. En el cas dels humans, s’han analitzat diversos estudis d’associació —entre pacients i voluntaris sans— a escala genòmica (GWAS), per identificar variants genètiques de risc que són freqüents en la població general, i també dades transcriptòmiques que assenyalen alteracions de l’expressió gènica associades a determinats fenotips agressius. En els models murins s’han estudiat gens que s’expressen de manera diferencial en animals agressius i no agressius d’una mateixa soca, i també altres gens que, un cop inactivats —en ratolins transgènics—, donen lloc a un fenotip agressiu, a vegades associat a una simptomatologia més àmplia.

    Abordar d’una manera global les vies funcionals implicades en la conducta violenta ha permès conèixer amb més detall els mecanismes moleculars que operen rere l’agressivitat. «La conclusió més rellevant de l’estudi és que molts gens es relacionen amb l’agressivitat d’acord amb els resultats de metodologies experimentals ben diferents, fet que reforça la seva participació en aquest perfil de comportament», subratllen Cormand i Fernàndez Castillo.

  • Desenvolupen un sistema d’alerta per millorar l’atenció sanitària de la població immigrant 

    Sota l’argument de millorar l’accés a una atenció específica i de qualitat en l’Atenció Primària, investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, i de l’Institut Universitari de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), juntament amb professionals de la Fundació Clínic (FCRB), han desenvolupat una eina informàtica que ajudarà als professionals sanitaris a prendre decisions de cribatge a persones migrants a Catalunya. Aquesta eina, desenvolupada en el context d’una beca PERIS, s’ha implementat ja en quatre centres d’atenció primària del territori català, on s’està duent a terme un programa pilot per veure si el seu ús millora l’atenció que reben els pacients i augmenta la sensibilització dels professionals en el maneig de la salut internacional.

    L’eina desenvolupada consisteix en una alerta que els metges de família reben en la història clínica informatitzada del pacient en la qual, depenent de les variables de país d’origen, edat i sexe, es recomana realitzar determinades analítiques i/o pràctiques. L’objectiu és oferir una atenció sanitària el més precisa possible per a cada pacient. 

    «Des de l’atenció primària, ens preocupa que les persones que arriben no rebin la cura i el cribatge en salut adequat”, afirma Ethel Sequeira, investigadora principal del projecte. “A través d’aquesta eina, busquem que els professionals tinguin, a temps, la millor informació per així aconseguir el màxim impacte en la salut de les persones migrants i les societats d’acollida».

    L’alerta adverteix sobre possibles malalties infeccioses i també sobre el risc d’afectació de la salut mental i la mutilació genital femenina. La selecció d’aquestes patologies s’ha realitzat sobre la base de tres criteris: 1) que existeixi un mètode de diagnòstic accessible i cost-efectiu, 2) que siguin malalties cròniques en el temps, i 3) que el seu tractament tingui un impacte en la vida de les persones i en el sistema de salut pública, ja que es tracta de malalties potencialment greus.

    Per desenvolupar aquesta eina es van revisar les recomanacions fetes en patologies de població migrant en la literatura científica i es va elaborar un document que recull les recomanacions de cribatge per a aquestes condicions. Aquest document, que va ser consensuat amb diferents actors de salut, tant de l’àmbit hospitalari com extrahospitalari de Catalunya, ha estat distribuït entre el personal de salut de vuit centres d’atenció primària on s’està implementant un programa pilot amb la corresponent capacitació en temes de patologia importada, salut mental i mutilació genital femenina. 

    El programa pilot consisteix a comparar els resultats d’aquests vuit centres d’atenció primària, tots ells d’àrees de salut amb perfils demogràfics i accés a la salut i equips assistencials de similars característiques. En quatre d’ells, el personal sanitari ha rebut el document de recomanacions acompanyat d’una formació específica en atenció a persones migrants, mentre que en els altres quatre, a més del document i la formació, s’ha implementat l’alerta informàtica. En finalitzar el pilot, es realitzarà una anàlisi comparativa de l’estratègia d’intervenció mitjançant l’alerta informàtica i aquells centres on no s’ha realitzat cap intervenció específica per avaluar la millora obtinguda a través d’aquesta eina.

  • Un 28 de juny més pels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI+

    Quan parlem d’accés a la salut s’ha de tenir clar que no per a tothom és igual i per això molts col·lectius hi treballen per garantir la igualtat. Pel que fa a la garantia dels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI+, hi ha diversos temes que ocupen les seves agendes de reivindicacions i objectius. Cada 28 de juny, en commemoració del Dia d’Alliberament LGTBI+ recorden un seguit de canvis necessaris.

    En el manifest de la Comissió Unitària del 28 de juny d’enguany demanen, entre d’altres, la completa i adequada aplicació del nou protocol d’accés a la reproducció assistida, el seu seguiment amb el moviment associatiu, i el desplegament a tot el territori català. També el total desplegament del nou model d’atenció en salut a les persones trans. Demanen que aquest esdevingui «efectivament despatologitzador, tenint en compte que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, i arribant a tot el territori». La manera mitjançant la qual es faci el desplegament, reiteren, ha d’implicar una transformació social que «trenqui l’imaginari cisheteropatriarcal dels gèneres». Un altre dels punts que reclamen és la cura de la salut sexual de tot el col·lectiu i l’eradicació de la serofòbia a través de l’aplicació de l’Acord Nacional per a fer front al VIH i l’estigma relacionat.

    Reivindicació i festivitat al carrer pel 28J

    El 28 de juny es commemora el Dia per l’Alliberament de lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals en relació als fets del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGTB va sortir al carrer arran d’una batuda de la policia al bar gai de Stonewall Inn. La comunitat LGTB va sortir al carrer a mostrar el seu rebuig i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus.

    Aquesta situació va marcar la fundació de milers d’organitzacions que defensaven els drets dels col·lectius LGTB tant als Estats Units com a altres països. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels conflictes.

    La diada per l’Alliberament LGTBI+ sempre ha tingut una vessant festiva amb les marxes de «l’orgull» però també reivindicativa en tant que lluita per la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI+, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual.

    Aquest any, el 28 de juny té dues convocatòries principals a Barcelona. En primer lloc, la Comissió Unitària 28 de Juny ha organitzat, amb el lema “Aturem l’odi i la LGTBIfòbia”, diversos actes i una manifestació pel centre de la ciutat, amb la finalitat de reivindicar els drets de la comunitat LGTBI. L´acte central tindrà lloc el dijous 28 de juny al Palau de la Virreina amb la celebració d’una jornada que abordarà la temàtica sobre els delictes d’odi. El dissabte 30 de juny es durà a terme la manifestació, que sortirà a les 18.30 hores des de la plaça d’Urquinaona i anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

    Per altra banda, el Pride Barcelona 2018, amb el lema “All my Loving. Vine a celebrar la diversitat”es manifestarà el 30 de juny a les 17.00 hores des del parc de les Tres Xemeneies fins a arribar a l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Aquesta marxa és criticada per alguns col·lectius per ser una desfilada festiva i no pas una reivindicació. A xarxes ho mouen amb etiquetes com #pinkwashing o #passadelpride així com utilitzar per a la primera convocatòria l’etiqueta #AturemOdi28J.

  • El TSJC ratifica la incapacitat de Nati López, l’activista que va iniciar la campanya contra l’ICAM

    El Col·lectiu Ronda ha donat a conèixer la desestimació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del recurs interposat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i ratifica la incapacitat en grau de total reconeguda a la Natividad López, l’activista que amb la seva acampada de protesta davant la seu de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) va ajudar a germinar un moviment d’oposició a les altes injustificades i els criteris d’aquest ens públic.

    L’ICAM va donar l’alta mèdica a López, coneguda com a Nati, després de 18 mesos de baixa per haver patit un infart agut i posterior Ictus. L’argument va ser que les seves dolences eren «susceptibles d’experimentar millores». Des del Col·lectiu Ronda denuncien que això va condemnar-la «a veure’s completament privada d’ingressos i sense possibilitats reals de reincorporar-se al món laboral».

    Va ser a l’octubre de 2015, amb l’inici d’una acampada per part de la Nati  davant la seu central de l’ICAM a l’Avinguda de Vallcarca a Barcelona, que també es va iniciar una campanya mediàtica sobre les actuacions de l’ICAM, òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa per l’entitat de les lesions o patologies que pateix o si bé ha de reincoporar-se de forma immediata al seu lloc de treball. L’ICAM també és l’organisme que examina l’estat físic de les persones per tal de confeccionar una proposta d’incapacitat permanent -que haurà de ser ratificada posteriorment per l’INSS- o instar la seva reincoporació al món laboral si considera que la condició física de la persona ho permet.

    L’acampada que va començar la Nati va durar ben bé un mes i va comptar amb la participació de diverses entitats. De fet, aquesta situació, articulada al voltant de la Nati i amb la col·laboració de Col·lectiu Ronda, va acabar provocant la naixença de la PAICAM, la Plataforma d’Afectats per l’ICAM, que des de la seva presentació oficial el passat 9 de març de 2016 «denuncia insistentment la situació de vulnerabilitat i exclusió que l’ICAM provoca en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l’entorn laboral malgrat el seu estat físic no els permet desenvolupar les tasques».

    En el cas de la Nati, i quan faltava poc més d’un mes per tal d’acompletar els 18 mesos de baixa mèdica que la legislació estableix com a límit per tal de que es presenti una proposta d’incapacitat permanent, l’ICAM va determinar la situació d’alta mèdica i, per tant, la seva plena capacitat per desenvolupar una activitat laboral. El Col·lectiu Ronda denuncia que ho va fer malgrat l’existència de nombrosos informes mèdics que establien amb rotunditat la importància d’un llarg seguit de conseqüències físiques i neurològiques de l’infart i posterior ictus sever que encara patia. Entre d’altres, la Nati mostrava greus afectacions del sistema respiratori i digestiu, un important quadre depressiu (en nivell “major greu”, segons informes psiquiàtrics aportats) i disfuncions neurològiques que afectaven especialment la seva capacitat cognitiva i la facultat de la parla. Tot plegat, expliquen, un estat físic que en el moment de rebre l’alta de l’ICAM l’obligava a visitar setmanalment fins a tres especialistes diferents i feien absolutament impossible que la Nati pogués desenvolupar les tasques d’auxiliar comptable que fins al moment de patir l’infart i l’ictus havien constituït la seva professió habitual. L’alta mèdica significava també que la Nati perdia el dret a percebre l’ajut de 300 euros que durant tot el període de baixa mèdica havia estat la seva única font d’ingressos.

    Incapacitada per a la seva professió habitual

    Ara, i per segona vegada, un tribunal ha desautoritzat l’ICAM en relació al cas de la Nati. Si el passat 17 de maig de 2017 era el Jutjat Social 17 de Barcelona qui establia que l’estat físic de la jove obligava l’INSS a abonar-li una prestació econòmica en reconeixement a la situació d’incapacitat laboral en grau de total que derivava de les seves lesions i patologies, ara ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui ha ratificat el contingut d’aquella sentència i desestimat el recurs interposat per l’INSS. Segons considera acreditat l’Alt Tribunal català, les afectacions que pateix la Nati fan que “es trobi impossibilitada per realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual d’auxiliar administrativa comptable” doncs considera que les seves facultats estan “limitades i disminuïdes, de tal forma que està impedida per a l’execució del nucli essencial de les activitats habituals, que no les pot realitzar en les condicions adequades d’esforç, eficàcia i rendiment exigibles a altres treballadors que desenvolupin la seva mateixa professió, corresponent-li, per tant, el reconeixement del grau d’incapacitat permanent total per a l’exercici de la professió”.

    Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda, celebra “l’immens valor simbòlic d’aquesta sentència que aporta un mínim de llum i reconeixement a uns anys que han estat molt llargs i angoixosos per a una persona jove i malalta que ha estat objecte d’un veritable maltractament per part de l’Administració. El mateix que pateixen diàriament molts treballadors i treballadores a qui no se’ls reconeix ni el patiment ni les dificultats del seu dia a dia amb l’únic objectiu d’estalviar els diners que s’haurien de destinar a abonar les prestacions que corresponen a persones malaltes”. Per a Tisminetzky, “el cas de la Nati ha marcat un abans i un després a Catalunya. Mai abans s’havia parlat tant del tracte profundament injust que l’ICAM i l’INSS dispensen a gent malalta i vulnerable. Gràcies a ella, a la seva força i tenacitat i al conjunt de persones i entitats que li han donat el suport necessari per sostenir l’activitat de la PAICAM, molts afectats i afectades s’han unit i han trobat un camí per exigir el reconeixement i les prestacions que els corresponen”.

  • L’alta presència de diòxid de nitrogen activa un Avís Preventiu per contaminació atmosfèrica

    La contaminació i les seves conseqüències reapareixen periòdicament a les agendes, sobretot quan hi ha pics d’elevada contaminació. Ahir a la tarda l’AMB va posar en marxa el seu protocol d’actuació per als episodis ambientals d’elevada contaminació atmosfèrica, en la seva fase d’avís preventiu de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants més nocius per a la salut de les persones i del qual, com ja s’ha tractat en aquest diari, es superen en algunes ocasions els límits establerts per la Unió Europea i l’OMS.

    El Vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, i el Vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia,van enviar a tots els ajuntaments metropolitans la comunicació de l’activació de les mesures previstes en el protocol que es va aprovar el gener de 2017, animant-los a prendre mesures per conscienciar a la ciutadania d’actuar per reduir la contaminació.

    Aquesta fase d’Avís Preventiu s’ha posat en marxa donar que més d’una estació a l’àrea metropolitana supera el valor de 160 μg/m³ de diòxid de nitrogen (NO2), i la previsió a 24 hores no indica una millora en els nivells. En aquest cas, els nivells d’NO2 es superen en 3 estacions de la XVPCA: Eixample, Gràcia-Sant Gervasi i Sants.

    Recomanacions des de l’AMB per reduir la contaminació

    En l’àmbit de la mobilitat, recomana realitzar els trajectes a peu o amb bicicleta escollint carrers poc freqüentats pel trànsit, utilitzar el transport públic i per tant reduir els desplaçaments amb vehicle privat o utilitzar el cotxe compartit. Si s’ha de conduir, demanen realitzar una conducció eficient o, en el cas de disposar de diferents vehicles, utilitzar el que tingui les emissions més baixes.

    Pel que fa a les obres públiques, l’AMB demana als ajuntaments aturar la producció i aplicació d’asfalt i minimitzar els desplaçaments dels vehicles i maquinària de les obres, així com el temps que estan en funcionament. Paral·lelament, a les indústries que tinguin focus emissors a l’atmosfera, se’ls hi recomana posar en marxa les mesures descrites als Plans d’acció individuals per a la fase d’avís preventiu o, en cas de no tenir-los, aplicar les mesures definides per a la indústria al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire PAMQA 2020: no realitzar processos com arrencades i posades a punt que no siguin imprescindibles i es puguin endarrerir.

    Es segueixen desplegant les restriccions al trànsit

    Des del passat 1 de desembre del 2017, en situació d’episodi de contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), no podran circular dins de la ZBE àmbit Rondes de Barcelona els turismes sense etiqueta ambiental de la DGT (Zero, Eco, C i B) i les furgonetes anteriors a Euro. A partir del desembre d’aquest any 2018 tampoc podran circular les motocicletes i ciclomotors sense etiqueta ambiental de la DGT.

    En un futur, s’afegiran a les restriccions els autocars, els autobusos i les furgonetes Euro 1, Euro 2 i Euro 3, que inicialment estaran exempts de la mesura. Els vehicles d’emergències, vehicles de persones amb mobilitat reduïda i serveis essencials hi podran circular sempre, independentment de la seva etiqueta de la DGT.

    Aquestes restriccions de trànsit s’estableixen entre les 7.00 h i les 20.00 h els dies laborables des de l’endemà de la declaració fins al dia de declaració de final d’episodi. Per tant, mentre duri l’episodi, els vehicles esmentats només podran circular en la franja horària compresa entre les 20.00 h i les 6.59 h dels dies laborables i tots els caps de setmana i festius.

    Dins d’aquesta prohibició de circulació, durant els episodis de contaminació, el transport públic oferirà la màxima capacitat operativa: s’augmentarà l’oferta de metro, bus, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies, especialment en les hores punta mentre duri l’episodi, i entrarà en funcionament el títol ambiental T-Aire.

    A més, per saber quan hi ha un cas d’alerta ambiental, l’AMB ofereix a la seva web un visor que permet consultar l’evolució dels darrers dies de contaminació atmosfèrica als seus municipis i també a un servei gratuït d’alertes per alta contaminació en l’àmbit metropolità.

  • La meitat dels metges atén pitjor els pacients a causa de l’estrès

    Segons un estudi sobre la percepció de la relació entre l’estrès laboral i l’atenció al pacient per part del personal mèdic, el 50% dels professionals reconeix que l’estrès laboral comporta una pitjor atenció al pacient (manca de seguiment del protocol i poc temps dedicat a la presa de decisions), el 40% mostra irritabilitat i mal humor, el 7% comet errors seriosos que no comporten la mort del pacient i el 2,4% reconeix incidents mortals per al pacient.

    Segons ha fet saber la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per a Ana Moreno Alcázar, coordinadora de la Unitat de Recerca del Centre Fòrum de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, en l’àmbit sanitari hi ha un conjunt de factors que fomenten «de manera significativa» la sensació d’estrès del personal assistencial. Són sobretot les retallades provocades per la crisi econòmica i la sobrecàrrega assistencial per manca de recursos, indica l’experta. Això comporta l’aparició de problemes de salut, com «la depressió i l’ansietat», afegeix Moreno.

    «Actualment, els professionals de la salut se senten desbordats pel nombre de pacients que han d’atendre i les condicions laborals en què ho han de fer: poc temps, jornades laborals de dotze hores o més, manca de personal…», constata. A més, la mateixa activitat assistencial exposa els professionals diàriament a afrontar situacions decisives com tractar pacients de risc, fer cures intensives, pal·liatives, situacions crítiques de salut que moltes vegades acaben amb la mort dels pacients. També s’ha de tenir en compte els vincles i les relacions amb els companys dels serveis, «que en molts casos són tenses a causa de la mateixa sobrecàrrega i això fomenta la sensació de malestar», diu la professora de la UOC.

    Infermers i residents, els altres col·lectius amb nivells alts d’estrès

    Els metges no són els únics amb símptomes d’estrès. Segons un article publicat per la prestigiosa revista JAMA (Journal of the American Medical Association), més d’un 30% dels residents que són en els primers anys de residència tenen depressió o símptomes depressius, i aquest estat no disminueix els anys següents. Moreno apunta com a causes més comunes l’anticipació de la responsabilitat, dubtes sobre la pròpia capacitat, la sensació de manca de control, la sensació de sentir-se explotats i la manca de recursos, entre altres.

    Amb relació als infermers, la psicòloga apunta com a factors de risc la gran quantitat d’hores lligades al patiment dels pacients; el fet de sentir que tenen un paper d’intermediaris dels metges, el pacient i els familiars; el fet de rebre una gran quantitat de crítiques i exigències de banda i banda; la imatge devaluada i esbiaixada de la seva professió, a més de la manca de recursos i de llargues jornades laborals.

    La professora dels Estudis de Ciències de la Salut Dolors Colom afegeix com a col·lectiu vulnerable de patir estrès els treballadors socials sanitaris. «D’una banda, reben les peticions d’ajuda de les persones malaltes i les seves famílies i, de l’altra, saben a priori que el sistema està col·lapsat i queno hi ha recursos de les institucions», explica l’especialista.

    Les condicions òptimes de treball

    Perquè la situació faci un tomb, Ana Moreno suggereix instaurar serveis de salut preventiva i millorar les condicions laborals que afavoreixen la reducció de la sensació d’esgotament i estrès del professional. «Contractar més personal, ampliar el temps de visites i reduir la jornada laboral» són algunes de les seves propostes. Per a la psicòloga, aquestes noves polítiques ajudarien al benestar físic i psicològic del personal assistencial i comportarien un impacte positiu en l’atenció del pacient.

    La professora col·laboradora de la UOC afegeix que un metge amb estrès hauria d’estar de baixa laboral quan es veu «desbordat» i la seva mala gestió té conseqüències negatives en el servei que presta al ciutadà. Abans d’arribar a aquesta situació, Moreno recomana que demani ajuda psicològica i incorpori pràctiques que ajudin a controlar l’estrès, com «la relaxació, la meditació, el ioga, l’exercici físic i estils saludables d’alimentació».

    Nou de cada deu espanyols ha sentit estrès el darrer any

    Segons el VII Estudi de CinfaSalud «Percepción y hábitos de la población española en torno al estrés», que té l’aval de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), nou de cada deu espanyols (96%) han sentit estrès el darrer any i quatre de cada deu (42,1%) ho han fet de manera freqüent o continuada, percentatge que equival a gairebé dotze milions i mig d’espanyols(12.413.000).

    Per gènere, la dona mostra un nivell més elevat d’estrès que l’home. Una de cada dues (48,7%) declara sentir-se estressada freqüentment o contínuament, enfront d’un de cada tres homes (31,5%). Per edats, els menors de quaranta-cinc anys presenten un grau més elevat d’estrès i, pel que fa a ocupació, els estudiants són els qui més indiquen tenir estrès de manera freqüent o continuada (55,6%), seguits de les persones que cerquen la primera feina (50,7%) i, en tercer lloc, dels treballadors tant per compte d’altri com per compte propi (41,4% en tots dos casos).

  • El Pacte del Temps: Ajuntament i organitzacions treballen en 57 mesures «per viure en una societat més eficient, igualitària i saludable»

    L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un Pacte del Temps amb 28 noves mesures municipals i 29 actuacions concretes per part de les empreses que volen incidir en l’organització del temps quotidià i per tant, a una major conciliació de la vida personal i professional. L’acord, asseguren des de l’Ajuntament, renova el compromís de ciutat per avançar cap a una integració d’un model de vida més saludable, eficient i equilibrat, en quant als usos que la gent fa de les hores del dia en la seva vida quotidiana.

    Des de diferents eixos com Salut, Educació, Empreses, Cura de les Persones i Participació ciutadana les 57 noves mesures van orientades a avançar en aquest canvi i sensibilitzar cap al nou model de vida. Segons asseguren els estudis, només una hora de privació de son d’un nen o nena ja té impacte en el rendiment escolar. Per això, iniciaran campanyes sobre la importància del dormir i els àpats en horaris saludables. Una mesura directa que notarà l’audiència de la cadena de televisió pública de Barcelona és avançar els horaris de la seva graella per adaptar els horaris a la nova organització del temps.

    En termes educatius, les actuacions inclouen per exemple una prova pilot a l’Escola Bressol Aurora, que habilitaran dos torns del servei adaptades a les necessitats de les famílies. Un altre punt clau, han explicat, serà la cura dels infants durant programes de formació i inserció amb un servei per a persones sense xarxa relacional o en situació d’exclusió.

    El Pacte preveu l’acompanyament a totes les empreses per tal que incloguin també la implementació de mesures de la Reforma Horària en la seva organització. A més, hi hauran pràctiques específiques per un ús racional de les TIC i humanització dels horaris.

    Desconnexió a la nit de les TIC

    La iniciativa ha aconseguit fer partícips tant a empreses privades, fundacions, institucions públiques i entitats del tercer sector, xarxes i grups, i preveu afavorir el benestar de la ciutadania atès que vetlla per una construcció del temps alineat a les necessitats de les persones. L’acord ha permès que empreses hagin llançat plans de millora del temps, com per exemple, la borsa de flexibilitat horària, o garantir una desconnexió dels usos de les TIC a partir de determinats horaris i recordar que les tecnologies han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés.

    Efectes en la salut i en el rendiment

    Per la construcció d’aquest pacte col·lectiu, s’han tingut en compte estudis i enquestes, segons les quals, els canvis en els usos dels temps tindran un impacte en totes les esferes socials. A més a més, s’ha qualificat com un assumpte d’una gran importància per la gran majoria de la població, en tant als efectes que té sobre la salut, especialment en els infants i joves en rendiment escolar.

    En el cas de les dones, asseguren que el Pacte incidirà en el seu benestar, sobretot per la sobrecàrrega de feines, la manca de son i el cansament acumulat. Recolzats en un estudi de la multinacional Nielsen i veient que les dones d’aquest país són les més estressades d’Europa, troben un sentit rellevant en les mesures, ja que volen contribuir a canviar el model social imperant «encara amb una concepció tradicional d’activitats centrades en el món masculí i amb un paper de les dones relegades a tasques reproductives i familiars, per un altre model equitatiu i plural».

    Des de l’Ajuntament de Barcelona entenen que amb el compliment d’aquest pacte «es podrà afavorir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i la coresponsabilitat d’ambdós sexes; s’avançarà en fer empreses més eficients, millor organitzades, amb menys absentisme i una òptima cohesió interna».

    Les 57 noves mesures se sumen a les 12 ja en marxa, com els ‘Patis escolars oberts’ per proporcionar un temps alternatiu al lleure; la iniciativa ‘Dedeuauna’ per incentivar propostes als joves que ni estudien ni treballen; el programa ‘Temps per tu’, que fomenta el lleure entre les persones amb diversitat funcional i l’harmonització del temps de les persones cuidadores; o també, el ‘Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps’.

  • El 5% dels usuaris de l’ICS pateixen insomni: la majoria són dones majors de 60 anys

    La prevalença de l’insomni diagnosticat a les consultes d’atenció primària de l’ICS, segons un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol), és del 5,1 %. De les 4.131.754 persones incloses a l’estudi, 209.386 tenen diagnòstic d’insomni; un 64,% són dones i els grups d’edat en què la prevalença d’insomni és més elevada són dels 60 als 69 anys (19,7 %), seguit del grup de 70 a 79 anys (18,6 %).  Els grups d’edat amb menys insomni són els menors de 30 anys (3,8 %) i el grup de 30 a 39 anys (8,8 %).

    Així, el perfil majoritari de les persones diagnosticades amb insomni a Catalunya són dones, de més de 60 anys i de classes ocupacionals baixes. L’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) dóna aquests resultats després d’haver analitzat la prevalença de l’insomni, les patologies i els factors socials associats.

    L’anàlisi de les variables socials indica que l’insomni és significament més elevat en les classes socials ocupacionals més baixes i significament menor en les més altes. La classe social ocupacional es determina en funció de la feina que desenvolupa cada grup. S’estableixen set categories que van des de la categoria I —treballadors d’alt nivell (grans propietari, directius…)— fins a la categoria VII     —treballadors del sector primari (agricultors, pescadors…). Els resultats indiquen que en les categories més altes el percentatge de diagnòstics d’insomni és del 12,9 % (en la categoria I és del 5,3 % i en la categoria II, del 7,3 %), mentre que en les més baixes és del 51,1% (en la categoria VI és del 32,2 % i en la categoria VII, del 18,9 %).

    Pel que fa a les patologies associades, l’anàlisi mostra que el diagnòstic d’insomni és significativament més freqüent en persones hipertenses, ja que el 41,4 % de les que tenen insomni també estan diagnosticades d’hipertensió. Igualment, té una prevalença superior en persones amb diagnòstic d’ansietat (39,1 %) i de depressió (23 %). També s’observa que les persones amb sobrepès són més proclius a patir d’insomni.

    Finalment, l’estudi també indica que les persones amb insomni són més freqüentadores, tant a la consulta de medicina com a la d’infermeria. La mitjana de visites a l’any a les consultes de medicina  familiar i comunitària de les persones diagnosticades d’insomni és de 6,4, mentre que les no diagnosticades fan 3,1 visites l’any. Pel que fa a les visites a infermeria d’atenció primària, les persones que tenen insomni realitzen una mitjana de 3,6 visites l’any, mentre que les que no pateixen insomni en fan 1,6.

    «En l’àmbit epidemiològic l’estudi confirma el coneixement que ja teníem, que la prevalença d’insomni trobada és molt semblant a la d’altres estudis similars duts a terme en altres països i, a la vegada, ens aporta alguna informació més per entendre millor aquest trastorn», conclou Jesús Pujol, investigador principal de l’estudi de l’IDIAPJGol.

    La presentació i exposició d’aquestes dades i les seves conclusions es va realitzar durant la 10a Jornada de Recerca de l’ICS, que aquest any es va fer conjuntament amb l’11a Jornada de Recerca de l’IDIAPJGol centrant-se en l’ús de les grans bases de dades en la recerca per a la millora de la salut.

    «Utilitzar una gran base de dades com el SIDIAP ens ha permès valorar diferents factors relacionats amb la presència d’insomni, una patologia d’origen o causa no del tot definida, i això ens pot ajudar a ampliar línies de recerca de futur com, per exemple, investigar per què és més freqüent en hipertensos. D’altra banda, ens aporta informació sociodemogràfica rellevant que ens explica que les situacions socials adverses estan relacionades amb aquest problema», afirma Jesús Pujol.