Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Adrià Comella substitueix a David Elvira al capdavant del CatSalut

    A principis de setmana, després de l’arribada al Departament de Salut de la nova consellera Alba Vergés, es coneixia que David Elvira, fins ara el Director del Servei Català de la Salut deixava el seu càrrec. Avui s’ha anunciat qui ocuparà el seu lloc: Adrià Comella, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida.

    Elvira ha deixat el seu càrrec un cop el departament ha tingut una nova consellera. Fins ara, Elvira s’havia mantingut al capdavant de Salut, ja que després de l’aplicació de l’article 155 i amb la sortida del país de Comín, era l’únic responsable que quedava. De fet, una de les opcions per ocupar el càrrec de conseller de salut era ell mateix. Ara, deixa el sector públic i dóna pas a un nou equip directiu al CatSalut.

    D’entre les diferents idees a destacar sobre Adrià Comella, al capdavant de la Secretaria General del Departament de Justícia, va impulsar el tancament de la presó Model de Barcelona i la reordenació del conjunt del sistema penitenciari, l’estabilització i potenciació de la digitalització dels jutjats de Catalunya, i els serveis d’atenció a les víctimes.

    A més, ha treballat durant 5 anys com a consultor, assessorant empreses i institucions públiques en diferents països d’Europa i d’Amèrica Llatina, essencialment en desenvolupament de negocis, optimització d’operacions i transformació empresarial en sectors com el gran consum, l’administració pública, els mitjans de comunicació, la tecnologia o la seguretat. També està vinculat al món universitari i de la formació. Entre altres, va ser adjunt al Rector de la UdL mentre hi estudiava Medicina.

  • Els entorns d’alt risc condicionen les actituds violentes en la població adulta independentment de la presència d’un trastorn mental

    Viure en grans ciutats, experimentar abús físic o sexual, consumir cànnabis o abusar de l’alcohol durant la infància o l’adolescència són alguns factors que poden determinar el risc de desenvolupar un comportament agressiu o violent en l’edat adulta. Així ho constata un estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry, que presenta les primeres evidències científiques de l’efecte combinat de diferents factors en el risc de convertir-se en un adult violent, independentment de la presència d’un trastorn mental.

    Per dur a terme la recerca han participat experts de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona, el CIBERSAM, la Universitat de Lleida, la Universitat Jaume I i l’Institut Max Planck de Medicina Experimental d’Alemanya. Per fer l’estudi s’han analitzat les dades de més de 1.500 persones diagnosticades d’esquizofrènia que pertanyen a l’Associació de Recerca sobre l’Esquizofrènia de Göttingen (GRAS) juntament amb una mostra de més de 550 persones de la població general espanyola.

    En el marc de l’estudi, es va analitzar si els participants havien estat exposats durant la infància i la joventut a diferents factors: viure en una gran ciutat, abús físic o sexual, pertànyer a un col·lectiu d’immigrants, consumir cànnabis i beure alcohol en excés.

    En els pacients amb diagnòstic d’esquizofrènia, la presència de conducta violenta es va establir segons l’existència de condemnes per crims violents (abús sexual, homicidi involuntari, agressió o assassinat). En el cas de la població general, es van utilitzar indicadors relacionats amb les conductes d’agressió violenta, com la presència d’aspectes antisocials psicopàtics i trets de personalitat relacionats amb agressió o hostilitat.

    Segons el treball, la probabilitat de convertir-se en un adult violent i agressiu es va incrementar d’una manera significativa en tots els grups analitzats que mostraven, com a mínim, un factor d’alt risc. A mesura que s’afegien factors de risc, la probabilitat augmentava de manera escalonada. En els individus que presentaven tres o més factors, la possibilitat de presentar actituds agressives i violentes en l’edat adulta es multiplicava fins a deu vegades. Els autors conclouen així que l’expressió de l’agressivitat en l’edat adulta està relacionada amb l’exposició a múltiples factors de risc en la infància o l’adolescència. A més, aquest risc seria independent de l’existència d’un trastorn mental previ en l’individu, destaca l’equip investigador.

    Per revertir aquestes situacions, l’estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry subratlla la necessitat d’impulsar mesures de tipus psicosocial que millorin les polítiques de prevenció contra la violència en tota la societat. Davant aquest repte, els autors apunten que cal desenvolupar estratègies d’intervenció psicosocial des d’edats primerenques que impliquin la participació i el compromís de les famílies i dels agents socials (educadors, etc.).

  • El Dia Mundial contra el Tabac 2018 celebra el descens en el seu consum: el tabaquisme entre les dones cau fins el 18,5%

    El consum de tabac constitueix un dels principals problemes de salut pública a tot el món i és responsable de la mort d’uns 6 milions de persones cada any. Està relacionat amb més de 25 malalties i és el principal responsable del 85% dels casos de càncers de pulmó, del 75% de les bronquitis cròniques i del 25% de les cardiopaties isquèmiques. El tabaquisme passiu també afecta considerablement a la salut: gairebé la meitat de les morts per tabaquisme passiu es donen entre les dones.

    Segons les dades de l’última Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE) cada vegada es fuma menys. El 53% de la població major de 15 anys afirma que mai ha fumat; 24% fuma diàriament; el 20% es declara exfumador; el 3% és fumador ocasional. Per sexe, el percentatge de fumadors és del 30% en homes i del 20% en dones. Des de 1993 a 2012, el percentatge de població que consumeix tabac diàriament mostra un continu descens, fonamentalment a costa dels homes, sent el declivi en dones menys acusat. Així, s’estima, en les previsions a mitjà i llarg termini, que les malalties relacionades amb el consum de tabac tindran la mateixa incidència entre homes i dones.

    A Catalunya, el consum de tabac també continua baixant i l’any passat va assolir l’índex mínim dels últims 25 anys, data des de la que es recullen aquestes dades. Durant el 2017 va ser remarcable el descens del consum experimentat en les dones, ja que després d’uns anys en què aquest estava estancat entre el 21% i el 20%, al 2017 va caure fins el 18,5%. Malgrat aquests indicadors, encara fumen més d’un milió i mig de persones a Catalunya.

    Des de divendres passat i fins avui, Dia Mundial contra el Tabac 2018, s’ha celebrat la  XIX Setmana Sense Fum sota el lema ‘Viu a sac, sense tabac’. L’Agència de Salut Pública de Catalunya va fer públiques algunes dades rellevants. Dades com les explicades anteriorment però també dades enfocades a les cardiopaties, tot remarcant que el tabac és una de les principals causes de malaltia cardiovascular.

    El secretari de Salut Pública, Joan Guix, durant la presentació d’aquestes dades va posar en valor l’esforç de la ciutadania i dels professionals sanitaris, especialment de l’atenció primària, per assolir aquest nou descens en el consum de tabac.

    Tot i així, de les 27 persones que, de mitjana, moren cada dia a Catalunya per causa del tabac, 7 són per culpa de malalties cardiovasculars. El tabac fa que les artèries acumulin greix i disminueixin la seva elasticitat, triplicant el risc d’infart de miocardi o angina de pit.

    Al 2015 es van registrar a Catalunya 9.485 morts atribuïbles al consum de tabac, una xifra que va augmentar lleugerament després d’anys anteriors en què davallava.

    Segons dades de l’any passat, un 21,7% dels fumadors a Catalunya ho fan diàriament i un 2,3% de forma ocasional. El consum és més elevat entre persones de 25 a 34 anys i és superior en homes en la majoria de grups d’edat. També és més alt en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis primaris i sense estudis. És especialment destacable el fet que el consum diari en escolars de 14 a 18 anys es va reduir a la meitat entre 2004 i 2016, passant d’un prevalença d’aproximadament del 20% a una del 9,2%. De fet, el consum de tabac entre els alumnes de secundària d’entre 14 i 18 anys va arribar als seus valors més baixos al 2016.

    L’any passat va continuar baixant la venda de cigarretes (la xifra més baixa fins ara i equivalent a la meitat que l’any 2015), així com també de cigars i de tabac de cargolar (prop de 100.000 quilograms menys que el màxim venut, l’any 2013).

    Aquestes dades signifiquen que al voltant de 60.000 persones deixen de fumar cada any a Catalunya. En concret, l’any passat, ho van fer 44.210 persones ateses pels equips d’atenció primària (EAP, segons dades de l’ECAP ) i 10.193 van seguir tractament de cessació als centres integrats a la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum (XCHSF).

    Tota aquest feina té el suport de diversos organismes. Per exemple, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya, ha creat una línia de treball per a la prevenció i control del tabaquisme. Enguany ha dissenyat un concurs adreçat a les infermeres i estudiants d’infermeria perquè donin visibilitat de la seva contribució en la prevenció i control del tabaquisme des de les seves diferents àrees d’actuació.

    Prohibir és la solució?

    La Setmana Sense Fum aplega els esforços de moltes entitats i l’administració per sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum.

    L’enquesta s’ha realitzat a Catalunya en motiu de la Setmana Sense Fum amb la participació de més de 5.000 persones, prop del 70% dones. Dels enquestats, el 62% dels fumadors han fet almenys un intent per deixar de fumar. El 90% dels no fumadors considera que hauria d’estar prohibit fumar en vehicles privats o, almenys si hi van persones vulnerables; aquesta dada és remarcable considerant que en l’enquesta feta l’any passat aquest percentatge no superava el 66%. També un 66% considera que hauria d’estar prohibit fumar en llocs públics a l’aire lliure, com recintes esportius, piscines o centres comercials oberts.

    L’enquesta conclou, a més, que les mesures més valorades per reduir el consum de tabac és la prevenció en joves i incrementar el preu i els impostos del tabac: en concret, apujar-lo fins a 8 euros el paquet, segons el 62,4%% dels enquestats.

    Tria salut, no tabac

    El Dia Mundial Sense Tabac, promogut per l’OMS des de 1988, focalitza l’atenció sobre el problema que representa el consum de tabac per a la salut pública, propicia actuacions concretes que es consoliden i s’integren en el conjunt d’estratègies per a la prevenció i el control del tabaquisme. Aquest esdeveniment anual, que se celebra el 31 de maig, pretén informar la població sobre els perills que suposa el consum de tabac, la principal causa prevenible de defunció al món.

    La jornada també pretén fer difusió de les pràctiques comercials de les empreses tabaqueres i de les iniciatives que coordina l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per lluitar contra l’epidèmia del tabaquisme, així com donar a conèixer tot el que les persones poden fer per reivindicar el seu dret a la salut i a una vida sana. Un altre dels objectius d’aquesta celebració és protegir les generacions futures del consum de tabac, que actualment mata quasi sis milions de persones arreu del món, més de sis-centes mil de les quals són fumadores passives.

  • La teràpia assistida amb gossos passa també a tractar la síndrome alcohòlica fetal

    L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha incorporat la teràpia assistida amb gossos en el tractament dels nens i adolescents que pateixen síndrome alcohòlica fetal. Aquesta síndrome és causada pel consum d’alcohol de les mares durant l’embaràs i presenta símptomes diversos, com problemes cognitius, psicològics, conductuals i socials. Gràcies a la teràpia assistida amb gossos, es poden millorar alguns d’aquests símptomes en pacients seleccionats. D’aquesta manera, Vall d’Hebron és el primer centre en tot el món que fa servir aquesta teràpia per tractar la síndrome alcohòlica fetal.

    Com ha valorat el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, la teràpia assistida amb gossos ha demostrat «ser útil per millorar alguns dels símptomes de l’autisme, l’esquizofrènia o la depressió». És per aquest motiu que el servei ha decidit incorporar aquesta teràpia per a la síndrome alcohòlica fetal posant en marxa el primer assaig clínic. Aquesta teràpia serà viable ràcies a l’acord que Vall d’Hebron ha realitzat amb la Fundació Probitas.

    La Dra. Nuria Gómez, psiquiatra i responsable del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal de Vall d’Hebron, explica que “la ingesta d’alcohol durant l’embaràs pot provocar danys en les estructures del cervell o en el funcionament neuronal. Ara, gràcies a la teràpia assistida amb gossos, disposem d’una eina més en aquesta patologia, que se suma al tractament farmacològic i la teràpia psicològica”. Així, des de Probitas, la Dra. Marta Segú, directora executiva, explica que la seva entitat porta anys col·laborant en projectes innovadors en diversos hospitals de Catalunya i era coneixedora d’altres experiències de teràpia assistida amb gossos per l’abordatge de nens amb autisme o altres patologies de salut mental.

    Els nens i adolescents que presenten aquesta patologia tenen moltes dificultats per adaptar-se a la vida quotidiana. “Els danys en el cervell provoquen que tinguin dificultats en el control emocional o el pensament abstracte, ingenuïtat i incapacitat per entendre les normes socials o els dobles sentits, o dèficits en les habilitats de la vida diària i socials», ha comentat la Dra. Nuria Gómez. «Per exemple, pateixen atacs de ràbia, fan conductes de risc o poden marxar amb qualsevol desconegut pel carrer”.

    Vall d’Hebron és el primer hospital del món en realitzar teràpia assistida amb gossos per tractar la síndrome alcohòlica fetal / Hospital Vall d’Hebron

    Els gossos desperten la part emocional dels pacients

    La Dra. Nuria Gómez i la psicòloga clínica Raquel Vidal escullen quins són els objectius a treballar amb cada nen, com les habilitats socials, l’autoestima, la lògica, la impulsivitat o la psicomotricitat. Durant les sessions amb els gossos, està present una tècnica del Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC), que supervisa la relació entre els gossos i els nens. Treballar la impulsivitat i l’ansietat són dos objectius habituals. D’aquesta manera, la tècnica especialista en gossos prepara exercicis com que el nen llenci una pilota al gos, fet que l’obliga a esperar i a comptar fins a tres, o que el nen abraci al gos, senti el seu cor i inspiri i espiri profundament, per reduir l’ansietat. També es pot treballar la lògica, com quan al nen se li presenten quatre recipients diferents (una copa, una tassa, un bol amb forats a la base i un bol sense forats) perquè esculli el més adequat per donar aigua al gos. “Així es treballen els objectius en concret, i també es millora l’autoestima i la seguretat del pacient, que veu com és capaç de dur a terme els exercicis”, assenyala Vidal.

    “Els pacients estan encantats», afegeix Gómez que els descriu com nens i adolescents que connecten molt ràpidament amb els animals. Això passa perquè, al seu entendre, «la relació amb els gossos no és tan complicada com la que mantenen amb els adults, no està mediada pel llenguatge o les normes dels adults. Les regles són més senzilles i, a més, la relació presenta un elevat contingut emocional, fet que ajuda a establir la connexió”.

    Ara per ara les sessions amb els gossos són individuals, amb un únic pacient en cada sessió i dos gossos. Les sessions tenen una duració aproximada de 30 minuts. Quan el nen o l’adolescent entra a la consulta, hi ha dos gossos en cada sessió, que l’esperen asseguts en dues cadires per iniciar la teràpia. En una segona fase, les sessions passaran a fer-se en grup on participaran dos gossos i diversos pacients per treballar les habilitats socials entre ells.

    Un dels problemes més importants en aquests nens i adolescents és el dèficit en la cognició social, és a dir, presenten problemes per entendre les normes socials habituals”. Concretament, pel que fa a la cognició social, un dels símptomes més característics dels pacients amb síndrome alcohòlica fetal és la ingenuïtat. “Tenen una ‘teoria de la ment’ deficitària, és a dir, els hi costa molt saber què pensen i senten les altres persones. No entenen les bromes o els dobles sentits —afegeix la Dra. Nuria Gómez—. Gràcies a la presència dels gossos, esperem que els pacients estiguin més predisposats a la interacció i aprenguin a distingir i entendre les emocions de la resta de les persones”.

    Com explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, “els gossos són ‘facilitadors’ de la feina dels psiquiatres i els psicòlegs, ja que ajuden al fet que els pacients expressin i entenguin millor les seves emocions i, en el cas concret de la paràlisi cerebral, els motiven a moure’s”. És important busca maneres de treballar amb els nens amb SAF, ja que només a Vall d’Hebron ja s’han tractat més de 300 nens i adolescents amb aquesta patologia en els últims tres anys.

  • Sanitat i educació tornen a ser els àmbits als quals es destina menys despesa pública

    Fa uns dies el Diari de l’Educació publicava que aquest 2018 serà l’any en què l’Estat dediqui menys esforç a l’educació des de 1995. Així ho demostraven els pressupostos aprovats el passat mes d’abril, en els quals es veia que la despesa respecte al PIB s’havia enfonsat al 3.82%, el més baix des de 2007, després de tres anys de rebaixes que afectaven educació però també a sanitat sent aquests els dos àmbits més castigats. Aquesta davallada pressupostària s’ha tornat a fer palesa amb el Programa d’Estabilitat i el Pla Pressupostari que el Govern espanyol ha presentat a Brussel·les de cara al període 2018-2021.

    Com ja s’ha dit, la sanitat no es troba en els seus nivells mínims però el 5,87% d’aquest exercici queda molt lluny del 6,76% del 2009. Fa just 9 anys va ser quan es va registrar el màxim de la major part de les partides, ja que el PIB es va frenar, però el govern estatal de Rodríguez Zapatero va augmentar la despesa, de manera que l’esforç -i el dèficit- es va disparar. Ara, darrere de l’educació, la sanitat és qui més nota la reducció en el pressupost. De fet, l’estimació de l’Executiu és que el 2021 caigui a mínims de 2004.

    Veient aquests dos àmbits així com analitzant la tònica general de la resta, es veu que el Govern de l’estat espanyol seguirà reduint la despesa pública en el període 2018-2021. En termes generals, la despesa caurà fins 40,5% del producte interior brut (PIB) en el present exercici, i s’anirà reduint fins a ser de tot just del 38,5% el 2021.

    L’any 2012 la despesa rondava el 48%. Això vol dir que sis anys després aquesta despesa ha viscut una important caiguda. Una caiguda que implica retallar, reduir, la despesa de les diferents partides contingudes en la despesa pública. Que l’estimació en sanitat estigui encarada a reduir la despesa fins al 5,87% del PIB aquest any implica que aquesta vagi progressivament caient fins al 5,59% el 2021. Pel que fa a educació, la despesa retrocedirà al 3,89% el 2018 i arribarà al 3,7% el 2021. Davant d’això, Hisenda defensa aquesta situació afirmant que no es produeix una reducció en la inversió, sinó un ajustament en la despesa.

    Aquest ajustament és el tercer exercici consecutiu que es realitza tant en sanitat com en educació. La retallada que es farà sobre la despesa en sanitat no s’equiparava des de 2007. Pel que fa als fons destinats a educació, la despesa es quedarà en el 3,8% del PIB, que suposa el nivell més baix dels últims 20 anys i representa una xifra molt inferior al 4,6% que es va registrar el 2009.

    Cal recordar que els pressupostos d’enguany han estat anomenats «els més socials de la història». Així els van qualificar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i el portaveu del Gobierno i ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. Si bé és cert que els fons totals destinats a les partides socials augmenta respecte anys anteriors a causa de la millora de l’economia, la inversió pública en relació al PIB va en retrocés.

  • El debat central del III Congrés Internacional Gènere, Ètica i Cura tractarà la violència obstètrica

    Des d’avui i fins al 18 de maig té lloc a CaixaForum Barcelona el III Congrés Internacional Gènere, Ètica i Cura, centrat en aquesta edició a donar visibilitat a la violència envers les dones en l’embaràs. L’objectiu és fer visibles les situacions de violència de gènere que es produeixen durant l’embaràs i abordar la manera de detectar-les i fer-ne el seguiment per part de llevadores i altres professionals de la salut. Per això, la trobada proposa un diàleg entre
    professionals i acadèmics sobre les millors maneres d’acostar-se a aquesta problemàtica. També es pretén aprofundir en el concepte violència obstètrica, així com en aquells aspectes relacionats amb el tracte humanitzat i respectuós envers les dones en l’atenció al part.

    La jornada s’emmarca en el projecte «Prevenció i detecció de les violències de gènere durant l’embaràs: de la violència masclista a la violència obstètrica», liderat per Josefina Goberna, investigadora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i impulsat pel programa RecerCaixa de l’Obra Social la Caixa i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).

    El congrés, de caràcter transversal, s’obrirà amb una conferència de la professora de la Facultat de Filosofia de la UB Fina Birulés, que parlarà de la conceptualització de la violència. El primer bloc, que es desenvoluparà el dimecres 16 de maig a la tarda, girarà al voltant de la violència de gènere i la detecció de casos des dels centres de salut. El segon bloc, que tindrà lloc el dijous 17 de maig, se centrarà en el concepte de violència obstètrica des de diferents perspectives: la relació assistencial entre dones i professionals de la salut, la mirada legal o els drets humans. Finalment, la jornada del divendres 18 abordarà els aspectes eticofilosòfics i biopolítics d’aquesta qüestió. El congrés es tancarà amb una conferència de la professora de la Facultat de Filologia de la UB Elena Losada, que parlarà sobre violència de gènere en la novel·la policíaca.

    Què és la violència obstètrica?

    L’expressió violència obstètrica aborda el problema de la violència o del tracte irrespectuós envers les dones exercit des del sistema sanitari durant l’atenció a la gestació i el part. La violència obstètrica es pot definir com l’apropiació del cos i els processos reproductius de les dones per part del personal de salut, fet que comporta un tracte deshumanitzador, un abús de la medicalització o la patologització dels processos naturals. Això suposa una pèrdua d’autonomia per part de les dones, que redueix la seva capacitat de decidir lliurement sobre el seu cos i sexualitat i impacta negativament en la qualitat de vida.

    Concretament, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha referit al tema del maltractament a les dones durant l’atenció sanitària en l’embaràs i el part en el marc del seu programa de reproducció humana.

    Per abordar aquest problema, l’informe de l’OMS proposa iniciatives per promoure canvis en el comportament dels professionals de la salut, en els entorns clínics i en els sistemes de salut, i també reclama suport dels governs per potenciar la recerca sobre com definir i mesurar el maltractament i la falta de respecte als centres de salut públics.

  • La llet materna disminueix en un 50% el risc entre els nadons prematurs extrems de patir una malaltia digestiva greu

    Un estudi conclou que la llet materna redueix fins a la meitat una malaltia digestiva greu dels nadons prematurs extrems. L’afirmació sorgeix del seguiment de més de 600 nadons del Servei de Neonatologia de la Vall d’Hebron amb el suport del Banc de Llet Materna. S’han utilitzat dos períodes per analitzar-ho i això ha servit per comparar l’evolució clínica de prematurs alimentats amb llet materna o amb llet de fórmula i, finalment, s’ha vist que la incidència d’enterocolitis necrotitzant és un 50% menor en els nadons alimentats amb llet materna

    L’estudi, que demostra els beneficis de la llet materna de banc en els nadons prematurs extrems, s’ha presentat en el marc de la celebració de la Festa anual del Banc de Llet Materna als jardins del Palau Robert. Durant la jornada es va comptar amb la presència de pediatres, experts en lactància i la directora del Banc de Llet Materna a més a més de mares donants de llet i famílies de nens receptors.

    La llet materna disminueix el risc de patir una perforació en els intestins

    Una de les afectacions més greus que corren el risc de patir els nadons prematurs i que afecta el seu immadur sistema digestiu és l’enterocolitis nacrotitzant (ECN), una infecció i inflamació dels intestins amb risc de perforació. Dues de les infermeres del Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebron, Jessica Orús i Hortènsia Bleda, han constatat que quan els prematurs extrems s’alimenten amb llet materna de Banc, es pot reduir fins a la meitat aquesta afecció. Els nounats estudiats són els que pesen menys de 1.500 grams i neixen amb menys de 32 setmanes de gestació, o bé compleixen alguna de les dues condicions.

    El tractament de l’ECN és mèdic, però si l’afectació és més greu, cal un drenatge i fins i tot se’ls fa cirurgia per extreure’n el tram d’intestí afectat. En casos extrems, l’ECN pot arribar fins i tot a produir la mort.

    Orús i Bleda han posat en evidència un fet observat fa temps pels professionals de l’UCI de Neonatologia: l’eficàcia de la llet materna com a primera opció en l’alimentació del prematur, i de la llet procedent del Banc de Llet, com a segona opció, en cas de no tenir la llet de la pròpia mare, perquè pot tardar a pujar, per exemple.

    L’estudi, fet entre nadons de la UCI de Neonatologia de la Vall d’Hebron, ha comparat l’afectació de l’ECN en més de 600 prematurs al llarg de dos períodes, del 2010 al 2012, quan encara no se subministrava llet materna de Banc, i del 2014 al 2016, quan ja s’havia implantat completament. Vanessa Pleguezuelos, responsable del Banc de Llet, explica  que “amb la llet materna de Banc hi ha hagut una reducció relativa del 50% de l’ECN en els prematurs extrems”.

    La primera opció d’alimentació en un nadó prematur és la llet materna de la pròpia mare, però quan això no és possible, la següent opció d’alimentació és la llet materna de Banc. L’estudi mostra la importància de donar la llet materna de banc durant les primeres 24 hores després del naixement, quan en certes circumstàncies,  la mare encara no pot alletar. La llet materna de banc en aquests casos fa de pont en aquestes primeres hores fins que la pròpia mare no pot alimentar el nadó directament amb la seva llet.

    Entre els avantatges de la nutrició amb llet materna, sigui de banc o de la mare, destaquen que aquesta ajuda a regular el trànsit intestinal, millora la tolerància digestiva, redueix la permeabilitat intestinal fent de barrera a microbis, bacteris i virus i aconsegueix que el cos absorbeixi i utilitzi millor els nutrients.

    Durant el 2017 van incrementat un 21% les donacions de llet materna

    Un total de 624 nadons prematurs extrems van rebre llet del Banc de Llet Materna durant l’any 2017, un 21% més que l’any anterior. Set anys després de la creació del Banc el servei ja arriba a totes les maternitats catalanes i aquest pot ser un dels motius de l’augment també.

    En aquests anys, la llet rebuda de les mares donants ha permès alimentar gairebé 3000 nadons nascuts molt prematurament. Són nadons de menys de 32 setmanes i que han hagut de passar setmanes a la incubadora abans d’anar a casa. De moment, els naixements de prematurs extrems, es mantenen.

    L’últim informe anual corresponent a l’any 2016 d’Indicadors de salut perinatal a Catalunya deia que la taxa de prematuritat, que són els nadons nascuts abans de la setmana 37 de gestació, tornava a baixar i es situava en el 7%,  una tendència al descens que fa 4 anys que es manté. Però pel que fa a la taxa dels nadons prematurs extrems, els que són receptors de llet materna de banc, s’ha situat en l’11,6% del total dels prematurs, un 9,4% més que l’any anterior. No obstant això, aquesta és una xifra que manté una tendència a l’estabilitat en els darrers anys.

  • L’augment del consum d’opioides mobilitza al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per prevenir el seu abús

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat un document de posició amb recomanacions adreçades als professionals per facilitar l’ús adequat dels fàrmacs opioides i prevenir així possibles casos d’abús i/o addicció. Si ho fan és perquè aquesta situació ha derivat en una greu crisi de salut pública que ha generat una elevada alarma social als Estats Units. També després d’haver percebut que en els darrers anys s’ha constatat un canvi en l’ús dels opioides: si abans s’utilitzaven pràcticament només per a pacients amb dolor oncològic i per a períodes de temps relativament curts, actualment se n’està generalitzant l’ús per al dolor crònic no oncològic.

    Els opioides són analgèsics molt eficaços per al tractament del dolor, però des del CCMC expliquen que no estan exempts d’efectes secundaris. El document convida a que es prescriguin amb especial cura, amb un control estricte i només en els casos indicats: “els metges no han de tenir por a l’hora de prescriure’ls, però en cap moment els han de perdre el respecte”. L’addicció és un dels efectes secundaris que més preocupen en el cas dels anomenats opioides majors i per això des del CCMC i de les societats científiques que han participat han redactat un llistat de recomanacions.

    Entre aquestes recomanen que en el maneig del dolor crònic no oncològic cal combinar estratègies multimodals, integrals i multidisciplinàries. Així, cal fer una avaluació integral del dolor i de l’impacte que té en la vida diària i plantejar objectius realistes segons el diagnòstic. Afegeixen que és imprescindible fer una selecció adequada dels pacients a qui es prescriu fàrmacs opioides majors, tenint especial cura amb pacients ancians o amb comorbiditats, ja que les malalties associades i la polifarmàcia poden intensificar els efectes adversos i complicacions dels analgèsics.

    Perquè els pacients estiguin plenament informats cal proporcionar informació detallada i comprensible sobre els beneficis, possibles efectes secundaris i risc d’addicció del consum de fàrmacs opioides. Aquesta informació, diuen, és important al mateix temps que animen a aclarir certs conceptes al voltant de l’addicció que, creuen, sovint són interpretats de manera equivocada. Aquests conceptes seria entendre l’addicció com a sinònim de dependència física o tolerància, que el dolor no protegeix de desenvolupar addicció als opioides, que no només causa addicció l’ús a llarg termini de determinats tipus d’opioides i que no hi ha pacients immunes a desenvolupar addicció als opioides.

    Les seves recomanacions segueixen per establir una pauta d’ús regular a hores i dosis fixes, evitant les prescripcions a demanda. Així, indiquen que el tractament es comenci de manera individualitzada, amb un seguiment continuat, ja que cal un control estricte del pacient durant el primer mes, per tal de valorar l’eficàcia del tractament, l’aparició d’efectes secundaris i de conductes de risc o addiccions. A més, reavaluar al cap de 3-6 mesos de tractament per valorar la conveniència de continuar-lo, reduir-ne les dosis o proposar altres estratègies.

    El context: la crisi de salut pública als Estats Units

    A mitjans dels anys 90, va començar als Estats Units l’anomenada crisi epidèmica dels opioides, que s’ha intensificat notablement en la darrera dècada. La mort de més de 100 persones/dia per sobredosi d’opioides suposa una crisi nacional als EUA, on s’ha observat una substitució dels fàrmacs opioides per substàncies provinents de mercats il·legals. Aquest any 2018, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha cridat l’atenció del món en relació a aquest greu problema de salut pública.

    Aquesta és la base des de la que el CCMC i les societats que han participat en l’elaboració del document han agafat per analitzar aquesta problemàtica i recomanar la prevenció davant de possibles abusos o addiccions. Visualitzen que a la Unió Europea, les complicacions derivades de l’ús indegut i abús dels analgèsics opioides majors no arriben a les xifres dels EUA però, no obstant això, la prescripció també ha augmentat significativament en els darrers anys.

    Les dades que faciliten sobre el consum d’opioides a Espanya responen a un increment d’un 84% entre 2008 i 2015, en passar de 7,25 DHD (nombre de Dosis Diàries Definides/1000 habitants/dia) l’any 2008, a 13,31 DHD l’any 2015. A Catalunya, les dades de consum són lleugerament inferiors, ja que durant el període 2012-2016 va augmentar un 45% i va passar de 6,73 DHD a 9,74 DHD. Els indicadors d’alerta (com l’increment de demandes de tractament, les reaccions agudes adverses a drogues i la mortalitat) continuen, ara per ara, segons la seva visió, sense experimentar un creixement que generi alarma.

    Tot i això, cal preveure possibles canvis a banda que alerten que no pot descartar-se una infranotificació d’aquests indicadors.

    El document del CCMC compta amb la participació i el consens de vuit societats científiques: la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, la Societat Catalana del Dolor, la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, la Societat Catalanobalear de Medicina Interna, la Societat Catalana de Psiquiatria, la Societat Catalana de Reumatologia i la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives.

  • Salut Mental Espanya denuncia que el tracte a les persones amb problemes de salut mental és «inhumà i denigrant»

    Les persones amb problemes de salut mental han patit greus abusos i vulneracions dels seus drets durant tot el 2017. Així ho denuncia la Confederació Salut Mental Espanya a través del seu «Informe sobre l’estat dels Drets Humans de les persones amb trastorn mental a Espanya 2017». Les conclusions duen a la Confederació a titllar d’inhumans o degradants els tractes a aquestes persones i insten a prevenir i eliminar la discriminació, ja que «les persones amb problemes de salut mental constitueixen un dels col·lectius més susceptibles de patir situacions d’exclusió, discriminació, explotació i desigualtat».

    El tercer informe que ha editat Salut Mental Espanya denuncia principalment que «encara se segueix de manera general ignorant la diversitat de la persona com a ésser humà subjecte de drets i digna d’un tracte humà». Així, afirmen que a Espanya segueix sent una pràctica habitual els tractaments forçats i la medicació administrada sense el consentiment de la persona o en contra de la seva voluntat, així com la denominada ‘teràpia electroconvulsiva’ i mesures restrictives com l’ingrés involuntari, els aïllaments o les contencions mecàniques.

    L’informe recull com a exemples de vulneracions la defunció de diverses persones a les quals els havien aplicat contencions mecàniques en hospitals psiquiàtrics d’Astúries i Galícia, així com la falta d’assistència psiquiàtrica a l’Hospital Psiquiàtric Penitenciari de Sevilla. Denuncien que no existeixi protocol d’actuació únic ni normes mínimes a nivell estatal.

    Tres de cada quatre dones amb problemes de salut mental pateixen violència de gènere

    «La perspectiva de gènere continua sent una assignatura pendent en l’àmbit de la salut mental», denuncia aquest document, i afegeix que “no es compleixen els estàndards internacionals» pel que «aquest enfocament continua exclòs en matèria de salut mental de manera injustificable».

    De fet, en aquest nou informe i un any més, una de les principals vulneracions de drets és la violència de gènere. L’informe denuncia que tot i que 3 de cada 4 dones amb problemes de salut mental pateixen violència de gènere, encara no existeixen recursos d’acolliment específics per a persones amb trastorn mental.

    «Les dones amb problemes de salut mental es troben en aquest estadi de la lluita pels seus drets en el qual es qüestiona sistemàticament la seva condició de víctimes sota arguments tals com que el seu relat no és veraç a causa del seu problema de salut mental», assegurava Irene Muñoz, l’assessoria jurídica de Salut Mental Espanya durant la presentació.  «Per tant, aquestes dones es troben desprotegides i excloses dels recursos, fins i tot en les ocasions en les quals es constata la violència, i els seus drets queden desemparats», afegia.

    A la situació de violència que reben les dones es suma una més: la privació del dret a fundar una família a moltes dones i nenes amb trastorn mental arribant fins i tot a danyar la seva integritat corporal. L’informe afirma que pràctiques com l’esterilització forçosa i l’avortament coercitiu (sense el seu consentiment) continuen vigents.

  • Les disfuncions visuals dificulten l’aprenentatge de la meitat dels infants catalans

    La meitat dels alumnes catalans podria tenir una disfunció visual que dificulta el seu aprenentatge. Aquesta ha estat la conclusió de la campanya Visió i Aprenentatge realitzada pel Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) el 2015. En aquesta, i amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, uns 400 òptics optometristes van realitzar cribratges visuals a més de 6.400 estudiants d’entre 11 i 12 anys en 197 escoles catalanes.

    Aquell estudiant que no tingui una bona visió no podrà establir una correcta relació entre allò que veu, llegeix i/o escriu. Des del COOOC creuen que és important preocupar-se des de petits per la visió ja que el 80% de la informació arriba a través dels ulls.“Hi ha casos en què ens trobem amb infants o adolescents als qui no els agrada llegir o que es distreuen amb facilitat. Normalment, aquesta situació no s’associa a un problema visual. Tanmateix, la visió és un factor molt important a tenir en compte. Qualsevol interferència visual és un gran factor de risc en el fracàs escolar”, ha emfatitzat en un acte el president del Col·legi, Alfons Bielsa.

    Els resultats de l’estudi han servit per realitzar un llibre que explica com cuidar la visió dels infants per millorar el seu aprenentatge. En l’acte de presentació del llibre, s’ha explicat que dins el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat s’enviarà un exemplar digital a les escoles i Centres d’Atenció Primària de Catalunya. Ho faran amb la voluntat que el llibre Cuida la visió i aprendràs millor. Protocol de salut visual sigui una guia per dotar professors, pares i mares i professionals de la salut d’unes pautes per detectar possibles problemes visuals relacionats amb l’aprenentatge. Des del COOOC apunten que les aules són el principal espai per sospitar de problemes visuals i amb aquest llibre volen donar un nou element per millorar la salut visual i l’aprenentatge dels menors i, així, reduir els casos de fracàs escolar.

    1 de cada 3 casos de fracàs escolar és causat per un problema de visió

    En els últims informes PISA, el número de fracassos escolars a Espanya supera la mitjana europea. Segons els experts, 1 de cada 3 casos de fracàs escolar és causat per un problema de visió i un estudi recent afirma que un 30% dels infants manifesten determinats símptomes, com manca de concentració, que mai s’arriben a relacionar amb la visió.

    Altres símptomes d’alerta són, per exemple, errors en copiar paraules de la pissarra, mal de cap, ulls plorosos, coïssor, parpellejos constants i sensibilitat a la llum, apropar-se molt al paper, necessitar el dit com indicador al llegir, entornar o aclucar els ulls per mirar de lluny o de prop o errors en calcular distàncies. Per això, “l’escola és un bon lloc on detectar-los i posar-hi remei” i es recomana fer revisions completes a partir dels 3 anys almenys un cop l’any. “Amb una revisió optomètrica completa podem detectar i solucionar qualsevol disfunció visual”, defensa Bielsa.

    Una de les il·lustracions que apareixen al llibre ‘Cuida la visió i aprendràs millor. Protocol de salut visual’ / COOOC

    Davant aquesta realitat, el COOOC planteja que els òptics optometristes passin a formar part dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAPS) que donen suport als professors i als alumnes amb necessitats educatives especials juntament amb psicòlegs, pedagogs, treballadors socials i fisioterapeutes.

    Mentre no hi puguin treballar directament, el llibre, per una banda, pel que fa als educadors, tracta de mostrar els signes i/o símptomes que indiquen que un alumne té un problema visual i, alhora, donar unes pautes en relació a la postura, el mobiliari i la il·luminació a les aules. Per una altra banda, en relació als pares, també se’ls detalla la importància d’un bon descans i d’una bona nutrició i s’explica com poden adaptar-se o solucionar-se les disfuncions visuals, ja sigui amb ulleres, lents de contacte o a través de la teràpia visual.

    Les pantalles a les aules contribueixen a la disfunció visual

    En els últims anys, els ordinadors i altres pantalles digitals s’han introduït a les aules. La inclusió dels ordinadors als centres educatius ha provocat que els menors passin moltes hores davant les pantalles. De fet, s’associa l’increment del seu ús amb una proliferació dels casos de miopia. A les consultes optomètriques cada cop més s’està detectant el que es coneix com a Síndrome Visual Informàtica (SVI), que pot generar des de fatiga visual fins a irritació ocular o ulls secs per la disminució del parpelleig, expliquen.

    El COOOC ofereix també en el seu llibre factors de prevenció per a l’ús de pantalles i remarca la importància de realitzar activitats a espais lliures. “La llum natural és un factor protector contra la miopia”, afirma Marta Fransoy, òptica optometrista especialista en Teràpia de l’Escolta i Visió Infantil i membre de la vocalia de Prevenció, Visió Infantil i Teràpia Visual del COOOC.