L’Audiència de Barcelona ha absolt els dos treballadors d’una ambulància acusats d’abusar sexualment d’una pacient a la qual van recollir inconscient, davant els «dubtes raonables» que aprecia per la falta de proves. La fiscalia havia demanat 7 anys de presó per als homes. Considerava que els dos tècnics s’havien aprofitat de l’estat de semi inconsciència de la víctima per abusar-ne i que després l’haurien obligat a firmar un document en què renunciava a l’assistència sanitària.
La víctima va denunciar que els abusos van produir-se durant el trasllat, quan els professionals sanitaris van aturar el vehicle durant 14 minuts, com es va poder comprovar a través del GPS de l’ambulància.
En la declaració, la dona va dir que havien estat discutint durant uns 10 minuts. Davant això, la sentència recull que els quatre minuts restants són un «temps escàs i incompatible» per dur a terme els abusos. Així, la sentència sosté que el relat dels fets de la denunciant entra en «contradiccions i llacunes» i recull que la dona estava sota tractament psiquiàtric i havia consumit alcohol i cocaïna, fet que conclou «va produir una afectació de les facultats psicofísiques i alteració de l’estat d’ànim».
Els fets dels que s’acusa als tècnics d’ambulància es remunten al 21 d’agost del 2015, quan aquests la van recollir inconscient al carrer a Barcelona. Ja a l’ambulància, la dona va recuperar la consciència i va demanar que la deixessin sortir però els acusats van insistir a portar-la a l’Hospital.
Els dos tècnics van explicar al judici que havien aturat l’ambulància a dos carrers del centre sanitari per convèncer la dona de la necessitat d’anar a l’hospital a visitar-se, tot i la seva insistència a marxar a casa. Com que la dona no volia, van explicar que finalment van demanar permís al centre d’emergències per donar-li el formulari d’alta voluntària.
Aquesta tarda es descobrirà la placa del carrer d’ElisabethEidenbenz situat a l’antic carrer de la Maternitat al barri de Les Corts. El carrer vol ser un homenatge a la infermera suïssa que va fundar la Maternitat d’Elna i que, entre el 1939 i el 1944, va salvar la vida de 595 infants, fills d’exiliades republicanes espanyoles i de dones jueves, en una torre de la Catalunya Nord.
L’acte, que comptarà amb la presència del regidor del districte Agustí Colom, es celebra dins del marc dels actes de la Primavera Republicana. Unes jornades organitzades per l’Ajuntament de Barcelona per tercer any consecutiu a través del comissionat de Programes de Memòria al voltant del 14 d’abril. Durant aquests dies, s’han inaugurat als diferents districtes plaques d’història i memòria de diversos indrets de la ciutat dedicats a persones, fets o llocs rellevants relacionats amb els valors republicans.
ElisabethEidenbenz va arribar al municipi d’Elna, al sud de França, acompanyant la marxa cap a l’exili de milers de persones que fugien d’Espanya buscant evitar la guerra. Allà va fundar la Maternitat d’Elna, un espai on van poder néixer 597 infants entre els anys 1939 i 1944. Eidenbenz havia vingut l’any 1937, amb només 25 anys, a Espanya des de Suïssa amb el Servei Civil Internacional per ajudar a la població que patia la guerra.
Les mares que aquesta infermera suïssa, ElisabethEidenbenz, ajudava a donar a llum, estaven vivint refugiades als camps d’Argelers i Ribesaltes, a la França de Vichy. Eidenbenz les recollia dels camps i les duia a la torre que van anomenar Maternitat d’Elna. Les autoritats de Vichy tenien la intenció de tancar-la i finalment va ser l’exèrcit alemany qui ho va fer l’any 1944.
Un estudi realitzat entre l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona el novembre passat relacionava els episodis de màxima contaminació amb un major nombre de complicacions sanitàries. A més, s’estimava que fins a 250 morts i 1.500 ingressos hospitalaris es podrien haver evitat l’any passar si Barcelona complís amb els límits de contaminació recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.
Un estudi publicat a British Medical Journal (BMJ) fet per la Universitat de Glasgow assegura que totes les persones que van amb bicicleta a la feina redueixen en un 41% el risc de morir en el trajecte. També redueixen un 52% la possibilitat de mort per malaltia cardíaca i un 40% la de mort per càncer. De fet, els tres factors relacionats amb la mobilitat en bicicleta que més incideixen sobre la salut són la pol·lució de l’aire, els accidents i l’exercici físic, amb tot el que aquest comporta).
Les dades que mostra l’article al BMJ s’han extret a partir de la participació de 264.377 persones, de mitjana d’edat de cinquanta-tres anys, amb un seguiment durant cinc anys. Aquestes dades també indiquen que fent ús de la bicicleta es redueix un 46% la possibilitat de desenvolupar malalties del cor i un 45% la de desenvolupar càncer.
L’Ajuntament de Barcelona va presentar un nou informe realitzat junt a l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre l’impacte a curt i llarg termini de la contaminació sobre la salut de les persones.
L’estudi calculava que la superació dels 40 μg/m3 diaris de diòxid de nitrogen (NO2) que recomana l’OMS com a límit ha provocat durant el període 2006-2016 la mort de 90 persones cada any i l’hospitalització de 67 per causa cardiovascular. La superació dels 10 μg/m3 diaris de partícules en suspensió PM2,5 que també indica l’OMS ha provocat 162 morts per causa cardiovascular i 1.386 urgències per malaltia respiratòria. El que suma 250 morts cada any i 1.500 ingressos.
Així, tot i conèixer els beneficis per a la salut que aporta l’ús de la bicicleta, es diu que respirar aire contaminat des de la bicicleta és més perjudicial que respirar-lo des del cotxe. La solució però per reduir la contaminació és, en part, reduir els cotxes. Així ho explica en un article la Universitat Oberta de Catalunya després d’entrevistar Laura Calvet Mir, investigadora de la seva mateixa Universitat i doctora en Ciències Ambientals. Calvet desmenteix que sigui així i reivindica que la solució per a reduir la contaminació requereix necessàriament que hi hagi «més bicis». Afegeix també que el «simple fet de moure’t, caminar o anar amb bici implica un augment del metabolisme» i recorda que «el sedentarisme és un dels principals problemes de salut pública mundials».
Manuel Galiñanes, excap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va ser cessat per l’Institut Català de la Salut (ICS) pocs dies després de denunciar la gestió que en aquest moment s’estava duent a terme al centre hospitalari. Entenent que s’estaven vulnerant els seus drets, Galiñanes va denunciar-ho. Després que en primera instància per l’ICS la sentència resultés favorable, Galiñanes va recórrer la fallada del tribunal. Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una resolució en favor del cardiòleg.
Com explicàvem en aquest diari, segons el seu escrit de denúncia, a partir del mes de juliol de 2015 la gerència de l’Hospital va realitzar una sèrie d’ajustos pressupostaris que van implicar en el servei que dirigia una menor disponibilitat tant de mitjans materials com personals “causant la mort d’una sèrie de pacients per no haver estat operats a temps “. Concretament, segons relata, es va passar de 15 intervencions diàries a 2 o 3 a la setmana pel fet de comptar amb menys quiròfans, i en conseqüència, menys sessions quirúrgiques.
En l’escrit Galiñanes compartia el cas de vuit pacients que, sempre segons la seva versió, no haurien mort si haguessin pogut ser operats en el moment mèdicament necessari. Un dels casos, per exemple, és el d’un pacient que havia de ser operat el 30 de juliol per una cardiopatia isquèmica severa. La cirurgia, recull la denúncia, es va programar per al 4 d’agost però va morir l’1 d’agost per parada cardiorespiratòria.
El facultatiu denunciava també que les llistes d’espera es van manipular per no haver de complir els 90 dies de termini dins del qual han de ser intervinguts els pacients en llista d’espera per a una cirurgia cardíaca. Un dels casos exposats per Galiñanes, per exemple, és el d’un pacient que va ser posat en llista d’espera el 22 de juliol i que va morir al novembre, 123 dies després d’haver entrat a la llista.
Per tot això, l’Audiència de Barcelona va ordenar just fa un any investigar si vuit pacients que esperaven una cirurgia cardíaca a l’Hospital Vall d’Hebron havien mort a causa de les retallades al centre. “Si aquests fets fossin certs podrien integrar, almenys, diversos delictes d’homicidi en comissió”, assegurava el tribunal en la interlocutòria.
Consegüentment, la direcció de l’hospital negava que s’hagués produït cap mort que pogués imputar-se a retallades pressupostàries al centre ni que s’haguessin manipulat les llistes d’espera.
Ara, un any després, el TSJC ha revocat la destitució de Galiñanes per “clamorosament il·legal” i argumenta que al cardiòleg se li han estat vulnerats els seus drets a la llibertat d’expressió i, «en relació amb el dret a la defensa i el dret de manteniment en el càrrec previst». A més, asseguren que ha estat «com a represàlia per l’exercici de la seva llibertat d’expressió en queixar-se sobre la gestió de l’Hospital Vall d’hebron i publicar-la».
Segons el calendari de proves selectives que va publicar el Ministeri de Sanitat a la fi de 2017, els futurs MIR, així com resta d’especialistes de la Formació Sanitària Especialitzada, s’incorporaran als seus llocs assistencials com a residents el 24 i 25 de maig de 2018. Abans d’això, al llarg d’aquesta setmana, triaran on ho faran.
La selecció de places de Metge Intern Resident (MIR) començarà divendres 20 d’abril i acabarà el 10 de maig sent la d’aquest any la tria de places més llarga de la dècada. A més, els metges seran els últims en triar. Avui, 17 d’abril, químics, radio físics, biòlegs, psicòlegs i farmacèutics, triaran la seva plaça. Les 1051 places que s’ofereixen per infermeria s’ompliran de nous residents entre el 18 i el 19 d’abril.
Són 44 les especialitats que els nous metges tenen per triar i 6.513 les places ofertes, 12 menys que l’any passat. El problema no serà només optar a una de les places volgudes, sinó aconseguir plaça: segons les dades emeses pel Ministeri de Sanitat, la convocatòria 2017-2018 ha comptat amb 14.450 aspirants. Fent números, hi ha 2,21 metges per cada plaça oferida i, per tant, més de 7.900 candidats no aconseguiran plaça aquest any.
Altres dades de les quals s’ha estat parlant aquests dies ha estat, com cada any, esbrinar quines seran les especialitats que primer s’acabaran i on ho faran. Dermatologia, Cirurgia Plàstica i Cardiologia estan entre les primeres a esgotar la seva disponibilitat, obligant als candidats a registrar un nombre d’ordre no superior al lloc 610 (segons dades del 2017), per assegurar-se una plaça.
Pel que fa al lloc, hi ha províncies que són sempre les primeres a esgotar les seves places i altres que sempre són de les últimes. Com a més sol·licitades hi ha Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Biscaia. A la darrera convocatòria van esgotar-se durant els primers cinc dies ocupant un total de 1.739 places MIR, quasi el 30% de l’oferta. En contraposició, Zamora, Terol, Cuenca, Palència i Osca són les províncies que menys es trien durant les primeres assignacions.
Pocs dies abans de saber-ho definitivament, els futurs residents poden veure si, amb el seu número, haguessin entrat a la plaça que busquen a la convocatòria passada. Ho poden fer a través d’una aplicació del Ministeri de Sanitat. L’objectiu d’aquesta eina, creada pel departament d’Ordenació Professional, és ajudar als futurs professionals sanitaris a simular les seves opcions a l’hora de triar plaça, sobretot aquells candidats que tenen un nombre d’ordre elevat i que desitgen una especialitat concreta.
En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya. Segons dades de l’IDESCAT un 29% dels infants catalans, que representen prop de mig milió, es trobaven en risc de pobresa l’any 2015. La situació derivada de la crisi econòmica dels darrers anys ha tingut un gran impacte en les famílies i els col·lectius més vulnerables perquè ha limitat la seva renda i empitjorat les seves condicions de vida.
Cada cert temps surt un nou estudi que dóna a la idea que l’estatus socioeconòmic durant els primers anys de vida és fonamental per a l’educació i la salut adulta. Ara ho han constatat Bruno Arpino, Jordi Gumà i Albert Julià, investigadors del Departament de Ciències Polítiques i Socials, en un article publicat a PLOS ONE en el qual posen de relleu la necessitat de fer inversions que repercuteixin en els infants. De fet, Arpino apunta que el resultats de l’estudi «suggereixen que cal apostar per les inversions públiques adreçades als infants, ja que es preveu que produeixin efectes duradors en les persones en les diferents fases de la seva vida».
La base del seu article demostra que la situació durant els primers anys de vida de les persones (especialment la relativa a l’estatus socioeconòmic) influeix de manera decisiva en l’educació, en la trajectòria vital i en la salut durant les etapes posteriors. “Hem constatat que les condicions de vida primerenca afecten indirectament la salut durant les etapes posteriors, com a conseqüència de la seva influència en l’educació i en les trajectòries familiars i laborals”, afirmen els investigadors.
Per l’estudi, es van utilitzar dades secundàries (12.034 individus de 60 anys i més) de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa. Les mesures de salut utilitzades són l’autopercepció de la salut, la depressió i les limitacions en les activitats de la vida diària.
Gràcies a la informació retrospectiva obtinguda, van poder mesurar les condicions en la primera etapa de la vida (salut durant la infància i estatus socioeconòmic de la família d’origen) i la trajectòria vital. Pel que fa a aquest darrer apartat, van reconstruïr trajectòries completes d’educació, fertilitat i vincles personals d’individus entre 15 i 59 anys. Les dades es van tractar per separat per sexe, primer amb anàlisi de seqüències multicanal i anàlisi de grups, i finalment, amb models de regressió.
Així, per una banda s’ha vist que el baix nivell educatiu té una influència negativa en la salut però també com el nivell d’estudis i les trajectòries familiar i laboral afecten conjuntament la salut. Concretament, entre el 66% i el 75% dels efectes indirectes del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres resultats de salut considerats en edat avançada s’explica per l’assoliment educatiu per a dones (86% – 93% per als homes).
Aquestes dades certifiquen, segons els investigadors, “que els individus de famílies més pobres tenien menys possibilitats d’assolir nivells elevats d’educació i, al seu torn, aquests nivells baixos d’estudis van influenciar negativament la seva salut en edats més avançades”.
Altres resultats es refereixen a l’efecte de la mediació conjunta entre nivell educatiu, trajectòria familiar i laboral. En aquest àmbit, es destaca que, en el cas de les dones, entre el 22% i el 42% de l’efecte del baix nivell socioeconòmic parental en la infància en els tres aspectes de salut considerats en edat avançada s’explica pel nivell educatiu i les trajectòries familiars i laborals. S’observen percentatges encara més elevats per als homes (35% – 57%).
L’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) ha presentat la Guía informativa a toda la población sobre los riesgos del amianto en la qual alerta dels perills en la salut de les persones que han estat en contacte amb l’amiant, sigui perquè han treballat en empreses on s’utilitzava aquest material, sigui perquè convivien amb aquestes persones. L’entitat ha informat que aquest llibre estarà disponible en format imprès i a lliure disposició de tothom interessat accessible des del web de l’associació.
La guia conté informació sobre «les característiques de l’amiant, les greus patologies que pot originar –incloent-hi diverses formes de càncer, algunes com el mesotelioma pleural que no té cura actualment i que només la inhalació d’amiant pot causar–, les professions i sectors econòmics que han fet servir aquest material i quin és el marc jurídic i legal que empara les víctimes i els seus familiars», segons explica una de les entitats organitzadores de l’acte, el Col·lectiu Ronda. En la presentació hi van participar diversos experts, com la catedràtica en Dret del Treball i de Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra Júlia López, qui va assegurar que «la situació que s’ha viscut a l’Estat espanyol en relació amb l’amiant i l’exposició a aquest material de milers i milers de persones és un veritable crim». Per a López «l’amiant és un exemple de com s’ha jugat amb la salut dels treballadors i les treballadores i les seves famílies i de com s’ha ignorat la normativa en matèria de prevenció i salut laboral».
El Col·lectiu Ronda s’ha especialitzat en l’actuació jurídica en representació de les persones afectades per aquesta contaminació. Una de les seves lletrades, Marta Barrera, va recordar que als anys 70, «les empreses actuaven amb total impunitat». No va ser fins a l’any 2008 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el 2012 definitivament al Tribunal Suprem «que es va establir amb rotunditat i de forma inqüestionable la responsabilitat d’empreses com Uralita –a Cerdanyola– o Rocalla –a Castelldefels i adquirida fa uns anys per Uralita– per les malalties i defuncions de treballadors causades per l’amiant en establir-se que hi havia hagut incompliment de la normativa vigent relacionada amb l’amiant en matèria de prevenció». Segons l’advocada, «les empreses coneixien la perillositat del material i els riscos que comportava l’exposició que patien els seus treballadors. Un incompliment que es feia extensiu a les malalties dels seus familiars perquè la roba de feina es rentava a casa, tot i que existia l’obligació empresarial de fer-se’n càrrec de la neteja, traslladant el perill a les seves pròpies llars sense ser-ne conscients». També es va permetre que els fills d’aquests operaris s’acostessin a les fàbriques on feinejaven els seus pares, fent contacte amb aquest material tòxic.
El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa i crònica que afecta a unes 120.000-150.000 persones a Espanya. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, després de la malaltia d’Alzheimer, entre els majors de 65 anys. L’11 d’abril és el Dia Mundial del Parkinson i des de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estimen i aprofiten per alertar que el número d’afectats es duplicarà en 20 anys i es triplicarà per 2050.
Des del SEN expliquen que la prevalença i la incidència del Parkinson s’ha incrementat considerablement en les últimes dècades, «fonamentalment per l’augment de l’esperança de vida, els avanços diagnòstics i terapèutics i a una major sensibilització respecte a aquesta malaltia».
El 70% de les persones diagnosticades de Parkinson a Espanya tenen més de 65 anys. Ara per ara es diagnostiquen cada any uns 10.000 nous casos però aquests pacients triguen una mitjana d’entre 1 i 3 anys a obtenir un diagnòstic i es creu que fins a un 25% dels pacients diagnosticats tenen en realitat una altra malaltia.
A més, de les entre 120.000-150.000 persones a Espanya afectades, un 15% no superen els 50 anys i es troben casos en els quals la malaltia s’inicia a la infantesa o l’adolescència. El 2% dels majors de 65 anys i el 4% dels majors de 85 pateixen Parkinson a l’estat.
La malaltia de Parkinson és una malaltia caracteritzada principalment perquè els pacients presenten tremolor de repòs, rigidesa, pèrdua d’habilitat o rapidesa per realitzar funcions motores, trastorns posturals i/o trastorn de la marxa. El doctor Javier Pagonabarraga explica que «un pacient amb Parkinson pot desenvolupar, entre 5 i 10 anys abans del començament dels símptomes motors, molts trastorns no relacionats amb la motricitat, com són la pèrdua d’olfacte, el trastorn de conducta del somni REM i la depressió». «Conèixer-los i identificar-los pot ser clau per poder millorar els temps de diagnòstic d’aquesta malaltia”, assenyala el doctor.
Des de la Societat Espanyola de Neurologia expliquen que els símptomes no motors com la depressió, el restrenyiment, alteració de l’olfacte o trastorn de conducta del somni REM podrien actuar com a marcadors precoços de la malaltia en el cas de disposar de fàrmacs neuroprotectors. El restrenyiment pot aparèixer al llarg de l’evolució de la malaltia fins a en el 80% dels pacients, la pèrdua involuntària de saliva en fins al 75% i els trastorns del somni afecten fins a un 90% els pacients, especialment en les fases avançades de la malaltia. Símptomes com l’ansietat, depressió o restrenyiment són més freqüents en les dones que en els homes, mentre que la somnolència diürna, la producció excessiva de saliva i la disfunció sexual són més prevalents en els homes. Des del SEN també diuen que cal tenir en compte, a més, que en el 30-40% dels casos els pacients no presenten tremolor.
D’altra banda, també assenyalen que els pacients amb malaltia de Parkinson ingressen a l’hospital amb major freqüència i el temps d’hospitalització és ser més perllongat. Entre el 20 i el 25% dels pacients afectats per la malaltia de Parkinson requereixen un ingrés hospitalari anual i el motiu de l’ingrés és sovint diferent de la seva malaltia, per la qual cosa no són atesos als Serveis de Neurologia. Un recent estudi europeu assenyalava que el 21% dels pacients van experimentar un empitjorament dels símptomes motors durant l’ingrés, el 33% va patir una o més complicacions i el 26% no va rebre correctament el tractament per a la seva malaltia.
“Els nombrosos símptomes motors i no motors que comporta aquesta malaltia, juntament amb les diverses complicacions que poden sorgir, fan que el maneig de la malaltia de Parkinson no sigui senzill, ja que aquests pacients precisen d’un maneig adequat, hauria de realitzar-se des de les Unitats especialitzades de Trastorns del Moviment”, conclou el Dr. Javier Pagonabarraga.
El Dia Mundial de la Salut se celebra des de 1950 el 7 d’abril per commemorar l’aniversari de la creació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Cada any el lema va orientat a un tema diferent que afecti a temes de salut d’abast mundial.
A Barcelona, la plaça Sant Jaume s’ha convertit en un fòrum d’entitats, campanyes i propostes sota el nom de Salut és tot dins una Jornada Europea d’Acció contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut.
I és que entitats i moviments d’arreu han coordinat per aquest Dia Mundial de la Salut una nova jornada internacional contra la privatització sanitària i de serveis socials. És la tercera Jornada que organitzen de manera unitària les marees blanques de l’estat espanyol.
Hi havia previstes més de 40 mobilitzacions a Europa i al món per aquest dia 7 d’abril. Totes elles expressen una creixent preocupació i convergència de les organitzacions socials en contra de la comercialització de la salut. Les convocants són diferents xarxes de sindicats, col·lectius ciutadans, ONG i moviments socials. Just aquesta setmana, a més la «Xarxa Europea contra la Comercialització i Privatització de la Salut i la Protecció Social» llança una campanya per a un any europeu d’acció fins a les Eleccions europees al maig de 2019.
Sota el nom Our health is not for sale, denuncien que «Europa imposa una política d’austeritat en els seus Estats membres que provoca desinversions en matèria de salut i protecció social». Asseguren que el que això està provocant és que el màrqueting ingressi cada cop més als diversos sectors de la salut i, conseqüentment, es generin desigualtats en l’accés a l’atenció de qualitat.
Per revertir aquesta situació volen enviar durant aquest 7 d’abril pel Dia Mundial de la Salut un missatge a les institucions europees i els seus estats membres. Destaquen «les conseqüències negatives de l’austeritat perllongada en la qualitat i l’accés a l’assistència sanitària», les «polítiques internes, fiscals i comercials que promouen el creixement dels serveis d’assegurances i comercials en el sector de la salut que augmenten encara més les desigualtats en salut» i, per últim, la «política de patents i els acords secrets entre els estats membres i la indústria farmacèutica que fan explotar els preus dels medicaments».
Acte a plaça Sant Jaume pel Dia Mundial de la Salut / Marea Blanca
Sarah Melsens, coordinadora de la Xarxa Europea contra la mercantilització de la Salut, adverteix que «a tota Europa, milions de persones experimenten una disminució de l’accés a l’atenció de la salut, la disminució de la qualitat de l’atenció, el tancament i la privatització dels serveis de salut, la deterioració de les condicions de treball per als treballadors de la salut o un augment en el preu dels medicaments». Melsens creu que aquestes polítiques «tenen i tindran efectes catastròfics en la salut de les persones». Per aquests motius, des de la Xarxa i des de la campanya Our health is not for sale, exigeixen per aquesta Diada que aquestes polítiques s’aturin.
La Marea Blanca i han organitzat un acte amb diverses entitats a plaça Sant Jaume que ha volgut transmetre també aquesta denuncia. Dividit en 4 blocs, «La Salut principi de tot» ha iniciat l’acte amb les intervencions o la presència de plataformes com el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Rebelión Primària, Jo Sí sanitat universal o Que no pase más. Seguidament, la Xarxa de Dones per la Salut ha expressat el seu missatge dins el bloc «Salut és nom de dona». El tercer bloc anomenat «Salut és vida» ha comptat amb les paraules de Sicom. I, finalment, els sindicats també han tingut un espai dins del bloc titulat «Per la Salut, lluita obrera». Hi han participat les Federacions i Sectorials de Salut de CGT, CATAC-IAC, UGT i CCOO. A més, altres moviments com la PAICAM, la Marea Pensionista o els Iaioflautas també van ser presents a l’acte.
«El sistema sanitari català serà universal o no serà»
El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut també han commemorat el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal. En l’acte celebrat divendres, el secretari general en funcions del Departament de Salut i director del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, va especificar que el sistema sanitari català seguirà garantint l’accés universal a la salut a totes les persones residents a Catalunya, independentment de la seva situació administrativa. “El sistema sanitari català serà universal o no serà”, ha resumit Elvira.
El Departament de Salut i el Servei Català de la Salut commemoren el Dia Mundial de la Salut 2018, que enguany l’OMS ha dedicat a garantir la cobertura sanitària universal
Va aprofitar per fer esment també al recurs d’inconstitucionalitat interposat per part de l’Estat espanyol contra la Llei 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària, aprovada l’any passat pel Parlament de Catalunya. Aquest recurs per Elvira és un retrocés en l’accés universal “atempta contra l’ADN del sistema nacional de salut que som i que volem”, tot emfatitzant que “això no va de política, sinó de drets, d’un tan elemental com el de la salut”. També ha valorat que negar l’accés universal té conseqüències en termes de salut pública, ja que entre d’altres raons exclourà del sistema unes 130.000 persones. “Qui defensi el recurs ha d’explicar si està d’acord en què es puguin produir 32.000 casos de malalties evitables amb la vacunació que es negarà a aquestes persones, o si es fa responsable de tenir menys instruments per a controlar brots epidèmics”, ha argumentat.
Durant l’acte de celebració del Dia Mundial de la Salut també van participar el Síndic de Greuges de Catalunya, i l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS). A més, en una taula rodona titulada ‘Salut per a tothom’, representants de professionals del sector salut i social de Catalunya van reiterar el seu suport a la llei d’accés universal. entre aquests, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya o el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
El darrer informe epidemiològic de la Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) recull que l’any 2016 es van diagnosticar 1.000 casos de tuberculosi (TB). Aquesta xifra representa una taxa d’incidència de 13,3 casos per 100.000 habitants, que reflecteix una davallada del 7,6 % respecte a l’any 2015 (14,4 per 100.000 habitants), quan es van notificar 1.083 casos. D’aquests, el 61,9% són homes i el 38,1% dones i l’edat mitjana de les persones afectades és de 44,7 anys.
Pel que fa als casos pediàtrics (fins als 14 anys d’edat), el mateix informe indica que se’n van diagnosticar 68 (el 6,8% del total). La taxa de tuberculosi en infants és de 5,8 casos per 100.000 habitants, una taxa que ha disminuït un 20,5% respecte a l’any anterior.
La tuberculosi és una malaltia infecciosa, per tant, transmissible, produïda pel microbi Mycobacterium Tuberculosis. Des de fa anys es pot prevenir i curar però tot i això és la novena causa de mort a tot el món i la principal causa de mort per un únic agent infecciós, superant al VIH. La forma de transmissió és l’aire: a través dels esternuts, la tos o bé la saliva. Pot perjudicar a diversos òrgans, però afecta principalment als pulmons.
L’epidèmia del VIH i l’aparició de soques resistents als fàrmacs de Mycobacterium tuberculosi agreugen la càrrega de malaltia tuberculosa entre les persones i són una amenaça per al control mundial d’aquesta malaltia, per la qual cosa constitueix un desafiament substancial en l’objectiu de l’eliminació de la TB.
Zero tuberculosi a Catalunya pel 2050
Des de Salut tenen planejat, d’acord amb l’estratègia mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aconseguir una reducció del 80% en la taxa d’incidència de tuberculosi l’any 2030, en comparació de la del 2015, i l’eliminació de la malaltia a l’any 2050. Per aconseguir-ho s’ha d’accelerar el declivi anual de la tuberculosi que s’observa en els darrers nou anys. Així com també, per prevenir futurs casos de tuberculosi i aconseguir-ne l’eliminació, cal identificar i tractar les persones amb infecció tuberculosa latent i aconseguir el compliment del tractament, especialment entre els contactes dels casos amb tuberculosi pulmonar.
A Catalunya la tuberculosi ha anat reduint-se però a escala mundial, tot i el progrés significatiu de les últimes dècades, s’estima que el 2016 hi havia un total de 10,4 milions de persones que van contraure la malaltia, de les quals 1,6 milions (un 16%) va morir. Dels afectats per tuberculosi, el 90% eren homes, el 10% ja estaven infectats prèviament pel VIH i el 56% dels casos es localitzaven a cinc països: l’Índia, Indonèsia, la Xina, Filipines i Pakistan.
Segons les dades del darrer informe conjunt de l’OMS i del Centre Europeu de Prevenció i Control de les Malalties (ECDC), a l’any 2016 52 països de la Regió d’Europa de l’OMS van notificar 290.000 casos de tuberculosi, que suposen el 3% del total de casos mundials, amb una taxa d’incidència mitjana de 31,6 casos per 100.000 habitants. Entre els països més afectats de la Unió Europea, Espanya, amb una taxa de 10 casos per cada 100.000 habitants ocupa el desè lloc després de Romania (74), Lituània (53), Letònia (37), Bulgària (27), Portugal (20), Polònia (18), Estònia (16), Malta (13) i Croàcia (12).
Evolució de la tuberculosi a Catalunya / ASPCAT
Per treballar el Dia Mundial de la Tuberculosi, diverses entitats com ara la fundació uiTB, Serveis Clínics, el Consorci Sanitari de Barcelona o l’Agència de Salut Pública de Barcelona entre d’altres van organitzar una jornada. Les taules rodones que s’hi van realitzar buscaven donar a conèixer les tesis que s’han presentat recentment i impulsar estratègies de tractaments directament observat (TDO). També afavorir la discussió científica i difondre aspectes culturals sobre la tuberculosi.
A Barcelona, durant el 2017 es van registrar 267 casos de tuberculosi (amb una incidència provisional de 16,6 casos cada 100.000 habitants) mentre que el 2016 es van detectar 260 entre els residents a la ciutat (157 homes i 103 dones) suposant això una disminució del 6,9% respecte l’any anterior, ja que el 2015 hi va haver 280 casos amb una taxa de 17,4 per 100.000 habitants.
Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona expliquen que aquests casos de tuberculosi estan distribuïts de manera desigual en els districtes, afectant especialment persones amb pitjor situació socioeconòmica.
Fa més de 30 anys que existeix el Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona. Al llarg del període que porta desplegat el Programa, la tuberculosi ha reduït la seva incidència passant de taxes pròximes als 70 casos per 100.000 habitants en els anys 1992-1993 a les actuals que volten els 17 casos cada 100.000.
Ara bé, els experts assenyalen que els casos actuals tenen més complexitat i criden l’atenció sobre l’elevat retard diagnòstic que té la malaltia.
