Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Afectacions a l’Hospital Clínic pel ciberatac

    L’Hospital Clínic de Barcelona ha confirmat que el ciberatac patit el passat diumenge prové de fora d’Espanya. El segrest de dades va obligar a desprogramar el dilluns 150 cirurgies no urgents, 3000 visites a consultes externes i unes 400 o 500 extraccions, a més de cancel·lar les sessions de radioteràpia oncològica. L’atac també afecta els centres de primària que cogestiona amb l’ICS (Casanova, Borrell i les Corts). Ara es reprèn un 10% de l’activitat cancel·lada, i tots aquells pacients que es puguin visitar, seran avisats pel mateix hospital.

    El que el Clínic garanteix és l’activitat urgent i d’hospitalització a totes les seus (Villarroel, Plató i Maternitat). S’ha tornat al mètode d’afegir dades a mà, i Antoni Castells, director mèdic de l’Hospital Clínic, explica que van poder recuperar els plans de medicació de la nit abans de l’atac, amb el que treballen. Radiologia, diàlisi, proves endoscòpiques i hospitalització domiciliària, hospitals de dies i farmàcia ambulatòria ofereixen el servei amb normalitat.

    El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Sergi Marcén, ha compartit també que s’està duent a terme la investigació de manera conjunta amb Mossos d’Esquadra i la Interpol.

    Es desconeix la magnitud real de l’atac, i també la via utilitzada pels criminals per a accedir al sistema. La prioritat actual és recuperar la informació: «No hi haurà cap mena de negociació per pagar ni un cèntim», declara Tomàs Roy, director general de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. També ha explicat que els encarregats del ciberatac han estat «Ransom House«, i que han usat un mètode sofisticat i que no respon a modus operandi clàssic, és l’anomenat ransomware. Segons Termcat, es defineix com a «programari maliciós que restringeix o bloqueja l’accés als fitxers d’un ordinador o un dispositiu mòbil infectats i que exigeix el pagament d’un rescat econòmic per retirar les restriccions».

    El 2021 la Universitat Autònoma de Barcelona va patir un atac d’aquest tipus, i l’octubre passat en van ser víctimes els hospitals Moisès Broggi, Dos de Maig i General de l’Hospitalet de Llobregat.

  • El Diari de la Sanitat reuneix a vuit centres de recerca en salut en un acte al Col·legi de Periodistes

    El dimarts dia 7 de març tindrà lloc, al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’acte “Recerca en Salut, un model de futur”. L’acte comptarà amb la presència de vuit representants de la investigació en matèria de salut de Catalunya en un diàleg que buscarà aprofundir en les claus que fan del model català un model d’excel·lència en la recerca, però també en identificar els reptes i desafiaments existents que afronta el sistema.

    El col·loqui, que començarà a les 18:00 h, es dividirà en dues taules rodones. La primera d’elles tindrà per títol “Ciència i assistència clínica: una responsabilitat compartida”, i comptarà amb els ponents: Dr. Elías Campo, director de l’IDIBAPS, la Dra. Anna Meseguer, cap del grup de recerca de Fisiopatologia Renal del VHIR, el Dr. Gabriel Capellá Munar, director de l’IDIBELL i la Dra. Elisa Llurba, cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    La segona taula, “Del coneixement a l’assistència: garantia d’un dret universal”, es compartiran les experiències dels ponents per entendre com es contribueix, des de la recerca en salut, a garantir el dret universal i una salut de qualitat. Hi participaran la Dra. Núria Roger Casals, directora de Transferència de Coneixement del Consorci Hospitalari de Vic, el Dr. Alfons Hervàs, director de Qualitat i Coneixement d’Althaia; la Dra. Llúcia Benito, directora adjunta de la Càtedra d’Infermeria UB-COIB, i el Dr. Josep Basora, director de l’IDIAP-Jordi Gol.

    L’acte, que estarà moderat per en Guillem Pujol Borràs —director de la Fundació Periodisme Plural—, servirà també de presentació oficial del portal Recerca en Salut del Diari de la Sanitat, un projecte periodístic que aglutina diferents centres de recerca en salut del país i que busca donar a conèixer, a través d’un llenguatge proper i comprensible, com els diferents equips d’investigadors/es de Catalunya fan de la recerca en salut un model d’èxit internacional.

    L’assistència a l’acte és oberta prèvia inscripció enviant un correu a la direcció recercaensalut@periodismeplural.cat

    Cartell promocional de l’acte “Recerca en Salut, un model de futur”

  • Les addiccions als videojocs es disparen

    Les consultes per l’ús excessiu de videojocs a la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge s’han quadruplicat en l’últim any en passar del 3,5% del total de consultes a aquest departament en el 2021 al 15,4% a finals de setembre del 2022.

    Si bé tradicionalment s’havien associat aquestes consultes als nois, el nombre de noies també està en augment, tal com explica la psicòloga clínica Susana Jiménez, cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions de l’hospital i investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

    “El risc problemàtic de l’ús de videojocs existeix en ambdós gèneres”, indica Jiménez. “Aquestes dades són una evidència de les conseqüències en salut mental a mitjà i llarg termini pel que fa a l’ús abusiu de videojocs durant els períodes de confinament”.

    Evolució de la freqüència de consultes per problemes relacionats amb l’ús excessiu de videojocs, entre gener de 2005 i fins a finals de setembre de 2022, a l’Hospital de Bellvitge

    Segons les xifres de l’última dècada, hi havia un creixement de consultes per aquest motiu, però les xifres des del 2021, “s’han disparat”, i és que si bé els videojocs són entretinguts, motivadors, estimulants i divertits, el seu ús abusiu pot esdevenir un trastorn important, alerta l’Hospital de Bellvitge en un comunicat: “L’addicció als videojocs és una realitat clínica”.

    En aquest sentit, argumenta que prop d’un 3% de la població està subjecta a patir aquest tipus d’addicció comportamental. Tal com apunta la psicòloga clínica, “fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d’autoajuda, i poden passar mesos”.

    Senyals d’alerta

    Segons l’equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals (sense substància) de l’Hospital de Bellvitge, hi ha diversos senyals d’alerta, com la pèrdua d’autocontrol sobre l’activitat, dedicar entre quatre o cinc hores diàries als videojocs, l’augment de la irritabilitat, l’ansietat i la tristesa en deixar de jugar, persistir en l’ús de videojocs malgrat les conseqüències negatives, i abandonar altres activitats socials, escolars, laborals i lúdiques.

    “En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials i fins i tot practicar idiomes. Però, alhora, hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran d’un ús abusiu, i com a societat hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies”, insisteix Jiménez.

    Jiménez: «Hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies»

    La majoria dels estudis apunten que els videojocs de caràcter massiu, en línia, de rol i multijugador -coneguts com MMORPG- són els que més problemes d’ús excessiu generen. Alguns videojocs permeten comprar ‘loot boxes’ (caixes de botí), que són ítems virtuals que produeixen recompenses aleatòries quan són ‘comprades’, sigui amb hores de joc o bé pagant un import real en diners.

    Des del punt de vista psicològic, “hi ha similituds entre l’addicció als jocs d’atzar i aquest tipus videojocs, ja que encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d’un algoritme informàtic”, segons l’experta en joc patològic de l’Hospital de Bellvitge.

    La incertesa i l’excitació de comprar aquestes ‘caixes de botí’ facilita la repetició de l’hàbit de buscar la recompensa desitjada. Com en els jocs d’atzar, el reforç positiu del premi té un patró intermitent i variable (amb un resultat desconegut), i cada cop es gasten més diners en un intent de compensar el que s’ha invertit. Alguns autors argumenten que les ‘caixes de botí’ poden representar la transició d’un ús de videojocs saludable a un ús problemàtic, o fins i tot la transició als jocs d’atzar.

  • “Un món en emergència”, la nova revista del Diari de la Sanitat

    L’amenaça climàtica i la salut global estan estretament lligades. Sota aquesta premissa, la nova revista anual en paper del Diari de la Sanitat vol posar de relleu que la humanitat és ecodependent i que cal preservar la biodiversitat.

    “Un món en emergència. Què podem fer per revertir l’amenaça climàtica i preservar la salut global” aporta altres veus que analitzen l’impacte del canvi climàtic en l’escassetat d’aigua, els incendis, l’alimentació i les aus, així com quines polítiques i inversions són més necessàries per aturar els efectes de la crisi climàtica.

    Les conseqüències directes que té això sobre la salut formen un altre dels eixos de la Revista DS, i és que fenòmens com l’escalfament, les inundacions o les sequeres intensifiquen les malalties infeccioses, i esdevé tot un desafiament sanitari. Disposar d’aigua potable és un dret inaccessible per a milions de persones a tot el món, i és que l’escassetat d’aquest bé afecta més del 40% de la població mundial.

    Què inclou la revista?

    Aquesta tercera revista en paper del Diari de la Sanitat està editada per la Fundació Periodisme Plural i en les seves 126 pàgines inclou entrevistes, reportatges, anàlisis i articles d’opinió. Està distribuïda en quatre grans àrees, començant per “L’emergència”, on la crisi climàtica pren la paraula. Pren el relleu “El món que ens ve”, sobre els reptes de futur a nivell atmosfèric, energètic i humà.

    En tercer lloc, “Una salut gens global” parla de les desigualtats a escala mundial i com afecten directament en el benestar de les persones, mentre que “Què podem fer” elabora algunes propostes, com anar a l’escola en bicicleta, tenir més espais verds, fer activitat física, tenir una alimentació de qualitat o parlar obertament de salut mental.

    La revista vol ser un homenatge al periodista Josep Cabayol i Virallonga, que va morir el passat mes d’agost als 70 anys. Fins a l’últim dia de la seva vida va exercir un periodisme rigorós per alertar-nos de “L’Emergència climàtica: una guerra contra la vida”. Aquest és l’enunciat d’un dels cinc capítols que publiquem al llarg de 36 pàgines. Els altres quatre tracten de les conseqüències de l’escalfament global i de la interconnexió amb processos migratoris, desigualtats i injustícies socials. És el seu últim treball i el seu llegat.

    Com puc aconseguir-la?

    El Diari de la Sanitat va néixer l’any 2016 de la mà de la Fundació Periodisme Plural amb la voluntat d’exercir un periodisme independent al servei de la comunitat sanitària. Som una Fundació implicada en la defensa del dret universal a la salut, però només podem seguir fent la nostra feina amb la vostra ajuda. Per aconseguir la Revista DS només cal que et facis subscriptor/a del Diari de la Sanitat a través d’aquest enllaç. Si vols, també pots fer una donació en aquest mateix web o regalar una subscripció a algú.

    La Revista DS constitueix un autèntic i sentit homenatge des d’un periodisme que pretén ser rigorós i compromès amb el sector sanitari. Des del Diari de la Sanitat mantenim el nostre compromís al servei de la comunitat sanitària i continuarem estant al costat de totes les professionals del sector.

  • Falten pediatres en l’atenció primària

    L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPAP) alerta de la manca de professionals en el sector i de les dificultats per cobrir les baixes davant les complicacions per trobar persones que els substitueixin.

    Dels 6.000 pediatres que hi ha a l’atenció primària a Espanya, menys de la quarta part rep una compensació adequada per substituir els companys i les companyes. Aquesta és una de les principals queixes de l’AEPAP, que considera que “totes les baixes dels pediatres han de ser substituïdes per millorar l’atenció sanitària, però en cas de no trobar substituts, la feina extra hauria de ser compensada econòmicament”.

    Els pediatres als ambulatoris tenen una mitjana de visites d’entre 20 i 40 infants al dia i a cada centre de salut hi ha entre dos i cinc pediatres. “A causa de la manca de pediatres i de les retallades que pateix l’atenció primària des de fa decennis, quan un professional d’aquesta especialitat està de baixa o absent, l’administració no cobreix habitualment la seva absència, de manera que obliga els pediatres a duplicar o triplicar les seves consultes”, denuncia l’AEPAP en un comunicat.

    Això, afegeix l’associació, suposa una sobrecàrrega i un estrès addicional per als especialistes, que no ho veuen recompensat econòmicament. El vicepresident d’AEPAP, Pedro Gorrotxategi, afirma que “dels 6.000 pediatres que hi ha en atenció primària, només 1.400 reben una compensació adequada per la substitució dels seus companys”.

    Segons les dades de l’entitat, en la totalitat de les comunitats autònomes se substitueix menys del 25% de les absències. Per a la doctora Marianna Manbié, pediatra, presidenta de l’associació a les Illes Balears i coordinadora autonòmica, “la conseqüència principal d’aquesta situació és la sobrecàrrega de les consultes perquè els pediatres han d’atendre nens d’una o més quotes a més dels propis, per la qual cosa és molt difícil que l’atenció sigui de qualitat”.

    El sector de la pediatria remarca que el sistema de salut en el conjunt de les autonomies “evita els diners de la substitució” de manera que la remuneració que hauria de donar a la persona que duplica o triplica la feina és molt menor del que hauria costat contractar un substitut.

  • Argimon s’incorpora al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall

    L’exconseller de Salut de la Generalitat Josep Maria Argimon ha estat nomenat director d’Infraestructures Científiques del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, especialitzat en la prevenció de l’Alzheimer i l’estudi de les funcions cognitives afectades per l’envelliment.

    Segons ha informat la fundació, Argimon liderarà un grup multidisciplinari que durà a terme estudis de recerca observacionals i assajos clínics. Serà el responsable d’assolir aliances estratègiques nacionals i internacionals amb d’altres centres de recerca, així com també d’identificar oportunitats i projectes que impulsin la investigació del BBRC.

    Entre aquests estudis s’inclou el desenvolupament de la Cohort Alfa, una recerca sobre la prevenció de l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives que compta amb més de 2.700 participants i que elabora amb la Fundació “la Caixa”.

    Argimon ha assenyalat que “és un repte entusiasmant incorporar-me a aquest centre de referència internacional. Formar part de l’equip del projecte iniciat per Pasqual Maragall ara fa 15 anys és un privilegi que em permetrà treballar per potenciar la investigació que es fa actualment sobre prevenció de l’Alzheimer.”

    El director de la Fundació Pasqual Maragall, Arcadi Navarro, ha destacat que el BBRC se situa “com a centre d’avantguarda en la recerca de l’Alzheimer i impulsa la tasca que es fa actualment en un moment importantíssim per la malaltia en què s’obre una nova etapa on comença a haver potencials tractaments per a la malaltia”.

    Josep Maria Argimon és llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És especialista en medicina preventiva i salut pública, diplomat en epidemiologia i estadística per la Université Pierre et Marie Curie París, màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gales i màster en Medicina Basada en l’Evidència per la Universitat d’Oxford.

    Ha estat conseller de Salut de la Generalitat entre els anys 2021 i 2022 i ha desenvolupat diferents càrrecs en el Servei Català de la Salut, com ara director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS) o director de l’Institut Català de Salut. També ha estat consultor internacional a l’Amèrica Llatina per la Unió Europea i té experiència en la docència a diferents universitats.

  • Un estudi d’una malaltia minoritària identifica per què apareixen tumors de cap i coll

    Un estudi d’una malaltia minoritària ha permès identificar el mecanisme que explica l’aparició de tumors de cap i coll en la població en general, i descriu que una manca de reparació per part de les cèl·lules del dany genètic pels aldehids endògens o presents en el tabac i l’alcohol està al darrere de l’elevat risc de patir tumors d’aquest tipus.

    Es tracta d’un estudi internacional que ha estat publicat a la revista Nature i en el qual han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

    Els investigadors han analitzat dades genètiques de centenars de tumors esporàdics i mig centenar de tumors de pacients amb anèmia de Fanconi, i els resultats aporten llum sobre els mecanismes pels quals fumar i beure poden elevar el risc de càncer de qualsevol persona.

    Les mateixes dades indiquen que la deficiència en el procés natural de les cèl·lules per reparar el dany que produeixen unes substàncies químiques que fan malbé l’ADN, anomenades aldehids, és la responsable del risc de presentar carcinoma de cèl·lules escamoses de cap i coll.

    El doctor Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica Sant Pau- UAB i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), és l’únic autor espanyol de l’estudi, liderat per la Universitat de Rockefeller de Nova York.

    Surralés ha afirmat que “aquests resultats ens ajuden a entendre els mecanismes implicats en l’origen d’aquest tipus de tumors i ens permeten buscar noves estratègies dirigides a intentar contrarestar aquest risc no només en els pacients amb anèmia de Fanconi, sinó també en la població general on la combinació de tabac i alcohol també eleva molt el risc de patir aquests tumors”, segons ha informat en un comunicat el centre hospitalari.

    Les cèl·lules humanes estan exposades a diferents agressions de l’entorn que poden causar danys a l’ADN, per la qual cosa necessiten reparació constant. En qualsevol cèl·lula en un moment donat s’estan duent a terme processos moleculars per segellar esquerdes a la doble hèlix o corregir el codi genètic per mantenir el bon funcionament de l’organisme.

    Les persones que neixen amb anèmia de Fanconi -una malaltia rara que es caracteritza per presentar inestabilitat genòmica i una deficiència en la reparació de l’ADN, el que resulta en fragilitat cromosòmica- no tenen funcional un d’aquests sistemes de reparació, cosa que fa que les seves cèl·lules siguin incapaces d’eliminar les lesions creades per diferents factors ambientals.

    Aquestes persones poden patir nombrosos problemes mèdics al llarg de la seva vida, com insuficiència de la medul·la òssia, malformacions congènites i també un risc molt elevat de desenvolupar tumors de cap i coll. “Es tracta d’un tipus de càncer que normalment es diagnostica als 60-70 anys de vida i en persones amb anèmia de Fanconi pot aparèixer al voltant dels 20-30 anys i amb una incidència que pot ser 700 cops més elevada que en la població general”, detalla Surrallés.

    Els investigadors han pogut comprovar que la signatura mutacional és molt semblant en els dos tipus de tumors. En concret, han identificat que les cèl·lules no poden reparar el dany causat pels aldehids en l’ADN, fent que s’acumulin les mutacions que acabaran causant el càncer.

    Un dels aspectes més importants que es desprenen dels resultats d’aquest estudi és que beure i fumar, que sotmeten el cos a aldehids, afavoreixen l’aparició de tumors per mecanismes similars als quals intervenen a l’anèmia de Fanconi. “Quan l’organisme s’exposa a una major quantitat de dany del que les cèl·lules poden reparar, passa un procés semblant al que presenten les persones amb anèmia de Fanconi i és quan apareixen aquests tumors”, indica el doctor.

    Per la seva part, la doctora Smogorzewska, que lidera l’estudi, diu que aquestes troballes podrien explicar també per què els tumors de cap i coll dels pacients amb anèmia de Fanconi solen ser especialment mortals, amb una supervivència de només 17 mesos de mitjana després del diagnòstic: «Tens un estrall genòmic complet, que pertorba simultàniament molts sistemes diferents que normalment impedeixen que les nostres cèl·lules es desenvolupin en càncer i creiem que aquesta és una de les raons de l’agressivitat d’aquests tumors».

  • Begoña Benito, nova directora del Vall d’Hebron Institut de Recerca

    La doctora Begoña Benito Villabriga ha estat escollida nova directora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) després de compaginar, en els darrers anys, l’assistència, la recerca i la docència en el Campus Vall d’Hebron. És llicenciada i doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona i va realitzar l’especialització en Cardiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona.

    “És un autèntic privilegi per mi tenir l’oportunitat de dirigir el centre de recerca d’un hospital de referència com és l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Gràcies a la feina de tots els professionals i directius que m’han precedit, el VHIR està en la millor disposició per encarar amb èxit els propers anys, que passa per la posada en marxa del nou edifici que ajudarà a donar resposta a molts dels reptes actuals i futurs de la recerca biomèdica”, ha subratllat Benito en obtenir el càrrec.

    La seva trajectòria s’ha centrat en el camp de les arrítmies amb un especial interès, tant clínic com científic, en l’estudi dels trastorns hereditaris causants d’arrítmies i mort sobtada. Per complementar els seus coneixements en aquest camp, ha realitzat diverses formacions en recerca bàsica i experimental i en el maneig clínic i intervencionista de les arrítmies en centres de referència com el Montreal Heart Institute, a Canadà, i el Beth Israel Deaconess Medical Center de la Universitat de Harvard, a Boston, segons ha explicat el centre hospitalari en un comunicat.

    Després de 7 anys d’experiència a l’Hospital del Mar en el servei de Cardiologia i en el grup de Recerca Biomèdica del Cor, l’any 2019 es va incorporar a la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a on entre altres activitats va implementar una consulta clínica específica dirigida a pacients i familiars amb risc de mort sobtada hereditària, en connexió amb la Unitat de Cardiopaties Familiars i Cardiologia Pediàtrica.

    Paral·lelament, com a coordinadora d’Investigació Translacional dins del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars del VHIR, ha desenvolupat la seva activitat investigadora dirigida fonamentalment a l’estudi del remodelat cardíac i les repercussions sobre les arrítmies.

    Com a docent, és professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i imparteix classes en diversos màsters i cursos de formació continuada.

  • Jordi Ortner, nou director mèdic de l’hospital HM Sant Jordi

     

    El doctor Jordi Ortner ha estat nomenat nou director mèdic de l’Hospital HM Sant Jordi, càrrec que assumeix després de 25 anys de carrera professional vinculada a la gestió sanitària. Ortner serà el responsable de fer efectiu el projecte que HM Hospitales té dissenyat per l’hospital del barri barceloní de Sant Andreu i que culminarà amb l’actualització i ampliació de les instal·lacions, segons ha explicat el grup hospitalari en un comunicat.

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1998, Ortner es va especialitzar en gestió sanitària tot cursant diferents màsters i postgraus, entre ells el Màster en Gestió Sanitària i Serveis Sanitaris de la Universitat de Barcelona (UB), el Programa de Gestió Clínica d’ESADE, el Màster en Gestió i Metodologia de la Qualitat Assistencial Avedis Donabedian i el Programa Avançat de Desenvolupament Directiu per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

    Ha treballat més de 20 anys a MC Mutual, on des del 2019 era adjunt a la Direcció de Serveis Mèdics i Assistencials, i assegura que s’incorpora al nou càrrec “amb la voluntat de treballar al màxim per oferir al pacient el millor servei i una atenció de qualitat i altament especialitzada”.

    Per al doctor Ortner, un dels factors més rellevants per acceptar la proposta és poder “treballar de manera transversal amb la resta de centres del Grup a Catalunya i la resta d’Espanya establint les sinergies necessàries per proporcionar al pacient una atenció personalitzada i multidisciplinària. Tenir l’oportunitat de compartir i debatre els casos amb especialistes de tanta experiència, sens dubte, afavoreix el diagnòstic i el tractament de les diferents patologies”.

    Un dels principals reptes que haurà d’afrontar, ha dit, és “consolidar HM Sant Jordi com a hospital de referència a Barcelona i fer efectiu el projecte del nou hospital”. Per això, haurà de liderar i implantar el pla de modernització de les instal·lacions d’HM Sant Jordi que HM Hospitales té dissenyat per a aquest centre.

    HM Hospitales està format per 48 centres assistencials: 21 hospitals, 3 centres integrals d’alta especialització en Oncologia, Cardiologia, Neurociències i 3 centres especialitzats en Medicina de la Reproducció, Salut Ocular i Salut Bucodental, a més de 21 policlíniques. A Barcelona, ​compta amb els centres hospitalaris HM Nou Delfos, HM Sant Jordi, HM Nens i 3 policlíniques.

  • Xavier Prats Monné, president del Patronat de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau

    El Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha nomenat com a president d’aquest patronat  Xavier Prats Monné, qui ha exercit gran part de la seva carrera professional a la Comissió Europea, on va ser director general de salut i seguretat alimentària.

    El nou president va ser nomenat el 29 de novembre, en substitució de Manel Balcells, actual conseller de Salut.

    Monné, nascut a Tarragona, és llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, i té un postgrau (DEA) en polítiques de desenvolupament econòmic del Centre International des Hautes Études Agronomiques Méditerranéennes (DESS-CIHEAM, Montpellier), i en Estudis Europeus del College of Europe (Bruges, Bèlgica).

    Ha exercit la major part de la seva carrera professional a la Comissió Europea a Brussel·les on, en qualitat de director general de salut i seguretat alimentària (2015-2018), va ser responsable de les polítiques i programes de la Unió Europea en matèria de salut pública i alimentació.

    Així mateix, va ser el representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, Londres), al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, Estocolm) i a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, Parma).

    Anteriorment, a la Comissió Europea també va exercir com a director general d’educació i cultura, responsable de programes de la Unió Europea com ara Erasmus, Marie Curie i Creative Europe, i representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT, Budapest), una institució creada per la UE amb la missió de reforçar la capacitat d’innovació a Europa.

    Pla estratègic

    Monné s’incorpora al Patronat en ple desenvolupament del nou pla estratègic per reforçar el Sant Pau, i ha mostrat el seu agraïment pel càrrec: “Ara és el moment: no només perquè Sant Pau té una posició de referència en el Sistema Sanitari de Catalunya, sinó també perquè la lliçó que hem après de la pandèmia és la necessitat, la urgència de tenir un sistema sanitari, que sigui fort, que sigui eficaç i que tingui prou recursos. Aquesta és la meva missió, aportar el meu gra de sorra, perquè la missió de Sant Pau es converteixi en realitat i ho faci el més aviat possible», segons ha explicat el centre hospitalari en un comunicat.

    Actualment, és l’assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre amb seu als Estats Units, present en 60 països, que té per missió ampliar les oportunitats educatives arreu del món, i forma part dels patronats de Teach For All a Europa, Espanya i Bèlgica.

    També és el president del Comitè per a Europa de la King Baudoin Foundation (Bèlgica), l’assessor en salut pública de l’Institut Jacques Delors (París), assessor per a iniciatives estratègiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i assessor de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). És conseller d’ASTANOR Ventures, un inversor d’impacte de capital risc centrat en la sostenibilitat dels sistemes alimentaris.

    Prats Monné també forma part del patronat de diverses organitzacions sense ànim de lucre, entre elles Make Mothers Matter (UNESCO), i del Comitè Científic Extern del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). És membre de l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball (IEEF) i del think tank DIKTIO (Atenas).

    L’any 2016 va rebre l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, que l’Estat espanyol atorga en reconeixement al mèrit en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura i la investigació. Prats Monné és doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV).