Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • 25.000 metges i metgesses de Catalunya estan cridades a la vaga el 25 i 26 de gener

    El sindicat Metges de Catalunya fa una crida a la vaga als 25.000 facultatius del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) per als dies 25 i 26 de gener per reclamar millores laborals en el sector, després de mesos d’intentar negociar amb l’administració, segons han explicat en roda de premsa aquest dilluns el secretari general i el president de MC, Xavier Lleonart i Jordi Cruz, respectivament.

    Lleonart i Cruz han destacat que volen posar fre a la davallada del sistema català de salut, un sistema que, asseguren, es troba greument amenaçat per la desafecció de doctors i doctores i per la nul·la capacitat de retenir les noves generacions.

    Des del sindicat, que té més d’11.500 persones afiliades, demanen un “enèsim exercici de responsabilitat” a la Conselleria de Salut i subratllen que donen un ampli temps de negociació per mirar d’arribar a un bon acord que pugui evitar les mobilitzacions. “Estenem per última vegada la mà; no volem arribar a fer aquestes mobilitzacions: volem arribar a una entesa abans, però aquesta entesa ha de passar necessàriament per una millora substancial”, avisa Lleonart.

    Jubilació de 9.000 facultatius

    Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.

    «Davant d’aquests crits d’alerta no hem tingut cap resposta, ni decidida ni concreta, per part de l’administració; tot han estat desitjos de bona voluntat, dir que el que demanem sembla just”, afegeix Lleonart.

    Millores salarials

    La darrera convocatòria de places MIR, ha explicat MC, serveix com a exemple de la manca d’atractiu del sistema. Tot i l’incentiu d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals que va oferir Salut perquè els nous residents escollissin les 370 places de medicina familiar i comunitària que oferia Catalunya l’any 2022, 71 van quedar desertes i, després d’un segon procés extraordinari d’adjudicació, 14 places van quedar vacants definitivament. Per al sindicat, “les 50, 60 o 80 visites diàries que fan els metges de família, amb cinc minuts o menys per atendre cada pacient, són la pitjor publicitat de cara a formar nous especialistes”.

    Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements. Amb aquestes xifres, s’aproximarien a un salari mèdic mitjà de 55.000 euros a 70.000 euros anuals sense guàrdies. A França, la mitjana és de 88.000 euros; a Alemanya de 165.000 euros i a Bèlgica de 152.000 euros.

    Esgotament dels professionals

    El principal sindicat mèdic de Catalunya alerta que la síndrome de l’esgotament professional o burnout afecta un de cada tres facultatius i la incidència és especialment elevada a l’atenció primària, on el percentatge augmenta entre les metgesses de 31 i 50 anys.

    Argumenta que el darrer estudi sobre la Situació de la Professió Mèdica a Espanya, realitzat a 20.000 facultatius just abans de la pandèmia, assenyala que el 35% dels metges es declara insatisfet amb el seu exercici professional, amb la sobrecàrrega de treball (65,2%) i l’elevat nivell d’exigència (33%) com els principals motius d’insatisfacció. A més, el 56% se senten emocionalment cansats i el 44% té dificultats de conciliació.

  • La primària resol el 60% de les consultes sobre dermatologia

    Les consultes sobre la pell suposen entre el 5% i el 22% de les visites als Centres d’Atenció Primària (CAP) i el grau de resolució en els ambulatoris és del 60%, segons dades de la Societat Catalana de Medecina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

    En l’actualitat, hi ha noves eines per diagnosticar lesions i patologies cutànies, com el cas de la tele dermatologia. En aquest sentit, la doctora Alba Martínez, membre del grup de Dermatologia de CAMFiC, explica que “hi ha estudis que estimen que més del 70% de totes les persones amb un problema cutani a l’AP podrien ser ateses mitjançant la tele dermatologia, un mètode viable de triatge, que evita desplaçaments innecessaris i que disminueix el temps d’espera, entre altres avantatges”.

    L’entitat argumenta també que el metge Josep Vidal Alaball, membre del grup de Salut Digital, va escriure en la seva tesi que la utilització del servei de tele dermatologia en lloc del presencial suposava un estalvi d’11,4 euros per persona atesa.

    Segons Alaball, el nou servei augmenta la resolució dels equips d’atenció primària, evitant derivacions al servei de dermatologia presencial, i millorant el temps del diagnòstic, sobretot a les zones rurals.

    A més de la tele dermatologia, una altra eina que s’està introduint per millorar el diagnòstic dermatològic és la intel·ligència artificial. La metgessa Anna Escalé, dels grups de Dermatologia i de Salut Digital de la CAMFiC, explica que a la Catalunya Central es va fer un estudi amb 100 persones que van consultar al CAP per una lesió cutània entre juny i octubre del 2021.

    Es van fer fotos anònimes i es van introduir al model ‘Machine Learnint’, donant una llista dels cinc diagnòstics més probables. Segons els resultats, el 92% dels professionals de la primària van considerar-lo d’ajuda per fer el diagnòstic, amb el consegüent plantejament terapèutic. Un 60% dels professionals van considerar-lo d’ajuda en el diagnòstic final de la lesió cutània.

  • La comunitat hospitalària ret homenatge al doctor Jordi Mancebo

    Professionals d’hospitals de tot Catalunya han retut homenatge aquest divendres al doctor Jordi Mancebo Cortés, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

    El metge, considerat un exemple d’excel·lència mèdica, va morir el passat agost als 64 anys per una malaltia oncològica. Durant els moments més durs de la pandèmia sanitària de la Covid-19 va ser una de les veus que va ajudar a entendre la magnitud de la malaltia.

    Els companys i companyes de professió van destacar el seu compromís amb la sanitat pública i la seva capacitat de lideratge i empatia. El doctor Pere Domingo, amb qui va treballar durant més de 40 anys, remarcava d’ell: “Una qualitat destacava en el Jordi per damunt de totes i era la seva insubornable adopció del mètode científic a l’hora d’aplicar les millors decisions per als pacients”.

    “Emotiu i merescut acte d’homenatge al doctor Jordi Mancebo… Gran metge i millor persona! Company, amic i pacient. Humanista amb totes les lletres”, ha escrit a les xarxes la infermera Anna Rovira durant l’homenatge.

    “Gràcies doctor Jordi Mancebo. El teu exemple i legat ens ha fet millors metges i millors persones», ha comentat el pneumòleg Alfons Torrego.

    Mancebo es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1980, i un any després va entrar a l’Hospital de Sant Pau on va fer la seva especialitat com a metge intensivista. Des d’aleshores, havia ocupat diferents càrrecs directius, i des de l’any 2009 era el responsable de Medicina Intensiva.

    En la seva memòria recuperem un reportatge publicat en els pitjors moments de la pandèmia i on Jordi Mancebo explica com els vivien des de l’UCI de Sant Pau.

  • Els dermatòlegs són els sanitaris més ben pagats a Catalunya

    Els dermatòlegs i les dermatòlogues són el perfil sanitari que més guanya a Catalunya i poden arribar a cobrar 120.000 euros anuals si tenen més de deu anys d’experiència. En segon lloc, hi ha la professió de ginecologia, amb un salari de 100.000 euros bruts anuals.

    Són dades de Spring Professional, la consultora de selecció del grup Adecco, que presenta la V Guia Spring Professional del Mercat Laboral per a ‘Healthcare’ i analitza les nou posicions més demandades del sector a Catalunya des del punt de vista salarial i funcional.

    Després de dermatòlegs i ginecòlegs, ser cap de servei és el que està millor pagat, amb fins a 85.000 euros bruts a l’any. Li segueixen la medicina intensivista, la medicina de treball i la traumatologia, amb 70.000 euros, i la direcció d’infermeria, amb 67.000 euros.

    Finalment, la infermeria de ginecologia i obstetrícia amb més de deu anys d’experiència arriba als 40.000 euros i la infermeria d’hospitalització als 37.000 euros anuals.

    686.000 sanitaris

    Les dades del Sistema Nacional de Salut indiquen qui hi ha 686.000 professionals en el sector, dels quals 198.000 són infermers i infermeres i 158.000 són doctors i doctores.

    L’anàlisi destaca que el sector sanitari de titularitat privada representa el 29% de la despesa sanitària i disposa de 441 hospitals (el 56% del total) i de 50.960 llits (el 32%).

    El perfil més demandat és el d’infermer o infermera, especialment en les especialitats d’hospitalització, UCI, maternitat o Treball, i la posició més cotitzada és del de metge o metgessa especialista en dermatologia a causa de l’augment de clíniques estètiques.

  • La UIC Barcelona ret homenatge al seu primer rector, el doctor Jordi Cervós

    El Campus Sant Cugat de UIC Barcelona ha acollit aquest 16 de novembre l’acte d’homenatge al doctor Jordi Cervós, primer rector de la Universitat i neuropatòleg de referència internacional, en el primer aniversari de la seva defunció.

    Jordi Cervós i Navarro va morir el 14 de novembre del 2021 als 91 anys, després d’una àmplia trajectòria professional i investigadora en l’àmbit de la neuropatologia. Tenia set doctorats honoris causa, era membre de la Reial Acadèmia de Doctors i havia recollit nombroses distincions i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi.

    L’acte ha comptat amb la participació del doctor José Vicente Lafuente, deixeble de Cervós, com a encarregat d’impartir la ponència inaugural. El catedràtic de neurociències en la Universitat del País Basc ha rememorat la producció científica del doctor Cervós centrada en la neuropatologia.

    Per a Lafuente, “el professor Cervós va ser un dels primers neurocientífics a estudiar el paper de la microcirculació en la neuropatologia. Juntament amb el seu equip d’investigadors va aconseguir donar visibilitat i rellevància a aquest camp de la neurologia, realitzant aportacions de gran rellevància a nivell internacional”.

    En el saber trobem molts doctors; professors, uns quants, però mestres hi ha molt pocs

    Lafuente ha posat en valor com li va marcar treballar i conèixer una persona com Cervós, de qui ha destacat els èxits en la investigació de la microvascularització del sistema nerviós central i la microcirculació cerebral.

    Així mateix, ha subratllat el paper de mestre: “En el saber trobem molts doctors; professors, uns quants, però mestres hi ha molt pocs”. “La seva qualitat científica no només el va portar a generar i traslladar coneixement, sinó que juntament amb la seva gran qualitat humana el va convertir en referent i guia de  tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo i treballar amb ell”, ha afegit.

    Després de la ponència inaugural, ha tingut lloc una taula rodona moderada pel rector emèrit de la UIC Barcelona, el doctor Josep Argemí, en la qual han participat el doctor Vicente Calatayud Maldonado, catedràtic emèrit de Neurocirurgia de la Universitat de Saragossa; el doctor Lluís Giner, degà de la Facultat d’Odontologia de UIC Barcelona, i la doctora Marian Lorente, professora del departament de Medecina de la Universitat de Barcelona. Tots han coincidit en recordar l’optimisme de Cervós, així com la seva exigència i perseverança.

    Per part seva, el rector Alfonso Méndiz ha posat èmfasi el seu estil humà durant la creació de la UIC ara fa 25 anys, a més la vocació de servei i entusiasme, i ha afirmat que el llegat de la universitat i del seu primer rector es basen en la investigació, la internacionalització i la generositat.

    El doctor Argemí dona a la UIC un microscopi Reichert de l’any 1920

    Argemí, que va prendre el relleu a Cervós el 2001, ha donat un microscopi Reichert de l’any 1920, model que també va ser utilitzat per Ramón y Cajal. Aquesta peça se suma a la col·lecció d’objectes històrics de medicina donada també per Argemí i que es pot veure al campus Sant Cugat, on es troba la Facultat de Medecina i Ciències de la Salut. Finalment, s’ha inaugurat una exposició retrospectiva sobre la trajectòria del doctor Cervós.

     

  • Alumnat amb autisme: 2 de cada 3 són feliços a l’escola, 1 de cada 10 pateix ‘bullying’

    En els últims anys, la presència a les aules d’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) ha anat augmentant de forma molt pronunciada, fins al punt que ja és un fet pràcticament normalitzat. El curs 2020-21, segons l’estudi Situación del alumnado con trastorno del espectro del autismo en España, hi havia un total de 60.198 alumnes amb TEA a tot l’Estat, una xifra que suposa un 216% més que la de fa deu anys i que representa una quarta part del total d’alumnat amb NESE derivada d’una discapacitat. Aquest creixement s’explica, en part, per les millores en l’apartat de detecció.

    Aproximadament el 80% d’aquest alumnat està escolaritzat en centres ordinaris durant l’etapa obligatòria. El 20% restant ho està en centres d’educació especial, on curiosament la presència de les noies és, proporcionalment, més elevada (ja que, en general, tres de cada quatre persones amb TEA són homes). Els autors de l’estudi alerten també sobre el fet que, d’acord amb les dades del Ministeri d’Educació, l’alumnat amb TEA desapareix considerablement en la formació postobligatòria. L’estudi conclou que aquest alumnat “està present, però la seva inclusió encara no és una realitat”.

    Una diapositiva de la presentació de l’estudi

    Felicitat i assetjament

    En l’estudi, realitzat el curs 2020-21, hi han participat 229 nois i noies amb autisme, 442 mares i pares d’alumnes amb autisme i 471 professionals de l’educació, que han contestat una enquesta sobre diverses qüestions relacionades amb aquest alumnat. Moltes d’aquestes preguntes tenien a veure amb la seva situació al centre i destaca el fet que un 70% dels alumnes (dos de cada tres) afirmin que els fa feliç anar a l’escola, en tots els seus aspectes (els companys, la ruta, el pati, els professors, el menjador…).

    En canvi, hi ha una disparitat important quan s’aborda el tema del bullying. Un 12% dels alumnes afirma que n’ha patit, un 6,5% diu que més d’un cop, i un 33,5% diu que “no sap” si els seus companys parlen malament d’ells o els insulten. A la vegada, els professionals de l’educació consideren que la prevalença de l’assetjament escolar entre l’alumnat amb TEA se situa entre el 0,8% i el 9,6%, mentre que només un 40% de les famílies considera que els protocols contra el bullying són útils.

    Dels 299 estudiants que han contestat l’enquesta, només 36 eren noies. Segons María Verde, una de les persones responsables de l’informe, això fa que “calgui prendre alguns resultats amb una certa prudència”. Sobretot, els que tenen a veure amb possibles situacions d’assetjament o violència. I és que el 22% de les noies que han respost comenten que no saben identificar si les obliguen a fer alguna cosa que no volen. Al mateix temps que el 26% no saben si els seus companys es mofen dels seus pits o dels seus genitals.

    Per a l’experta, l’alumnat TEA està doblement exposat a l’assetjament relacional, és a dir, el joc de “ser amics o no”, en el qual aquestes noies i nois no saben si els donen un consell o els prenen el pèl. Per això reafirma que hi ha marge de millora en els centres perquè es parli de “habilitats per a la socialització i identificació d’aquesta mena de situacions” que, en definitiva “ajudarien a tot l’alumnat”. Verde recomana que els centres facin un treball d’incidència des de l’acció tutorial i els departaments d’orientació per donar claus a noies i nois a l’hora d’identificar aquest tipus de situacions. “No sols ajudarien a l’alumnat TEA sinó a tot el grup”, opina.

    Participació i socialització

    Un altre aspecte en el qual se centra l’enquesta és la participació d’aquest alumnat en les activitats de l’escoles, amb dades igualment reveladores. Per exemple, mentre que el 86% de l’alumnat amb TEA que va respondre a l’enquesta assegura que participa en les excursions organitzades pel centre, el 43% assegura passar en solitud els esbarjos. Segons María Verde, una de les persones responsables de l’informe, aquesta situació no té per què ser viscuda com a negativa per part d’aquestes noies i nois, ja que pot ser que sigui buscada. Però sí que posa de manifest una situació bastant comuna, que és les dificultats de socialització.

    Maria Verde explica que aquestes noies i nois tenen dificultats durant “les relacions socials espontànies entre companys”, enfront de les que són estructurades. I l’enquesta ho corrobora. El 86% dels enquestats assegura anar a excursions organitzades pel centre, el 77% va a festes també organitzades i 60% participa en grups de treball. Per contra, el 43% manifesta que durant les estones del pati està sol i només un 14% diu que queda amb companys fora del centre educatiu. La percepció de les famílies i dels professionals sobre aquesta participació és, però, menys optimista.

    Aquestes dificultats podrien millorar-se, entén Verde, amb la realització d’unes certes activitats estructurades en els esbarjos, per exemple, si bé amb una certa prudència perquè “no és natural que aquests temps estiguin dinamitzats per una figura mediadora”, explica. També comenta que, ja que els temps lliures “són moments de tensió que donen lloc a situacions d’aïllaments per a alguns alumnes”, programes com els d’alumnat mediador podrien venir bé, no sols per a aquests alumnes amb TEA, sinó per al conjunt de l’alumnat.

    A les dificultats per a socialitzar en el centre educatiu se sumen les de fer-lo fora de classe. Per Verde, d’això no s’ha de culpabilitzar ningú, ja que pot dependre dels casos. Hi haurà nois i noies que no necessitin socialitzar i per això poden estar més aïllats, encara que també pot succeir el contrari, “que volen socialitzar però no ho fan de manera reeixida perquè la seva manera de fer-ho és poc natural o és massa poc recíproca”, comenta.

  • 120.000 persones estan en risc de patir una discapacitat cerebral a Espanya

    Més de 120.000 persones a Espanya estan en risc de viure amb discapacitat o morir aquest any per no cuidar la salut cerebral. És una afirmació de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que argumenta que hi ha prop de 20 milions de persones de més de 50 anys i, a partir d’aquesta edat, més de la meitat pateix una malaltia crònica.

    Segons dades de la SEN, les malalties neurològiques són les responsables del 44% de la discapacitat per malalties cròniques.  El vicepresident de l’entitat, el doctor Jesús Porta, afirma que “a mesura que fem anys, més gran és la possibilitat que patim algun tipus de malaltia neurològica crònica, ja que l’edat és un dels factors de risc que amb més freqüència s’associa a l’aparició d’aquestes malalties”.

    Per al doctor, si bé no es pot modificar l’edat, sí es poden canviar hàbits quotidians per evitar factors de risc: “Està comprovat que portant hàbits de vida cerebro-saludables es podrien prevenir moltes malalties neurològiques. Per exemple, fins al 90% dels casos d’ictus o més del 30% dels casos d’Alzheimer i epilèpsia es podrien arribar a evitar –la qual cosa suposaria reduir en més de 120.000 els nous casos que es produeixen cada any a Espanya, només d’aquestes tres malalties– si la població comença a prendre consciència sobre la importància que té cuidar el nostre cervell”.

    Amb aquest objectiu, la SEN celebra la Setmana del Cervell del 31 d’octubre al 4 de novembre, una iniciativa que va sorgir fa més de 10 anys. El president de la SEN, el doctor José Miguel Láinez, remarca que “una de les claus a l’hora de prevenir l’aparició de malalties neurològiques és fomentar la reserva cognitiva, és a dir, estimular el cervell amb activitats que ajuden a augmentar la connectivitat entre neurones”, entre les quals cita llegir, estudiar, socialitzar i jugar. “Igual que tots sabem que és necessari dedicar temps a fer exercici per millorar la nostra salut corporal, tots hauríem de saber també que hem de dedicar temps a millorar la nostra salut cerebral”.

    Altres factors involucrats en l’aparició de malalties neurològiques són la inactivitat física, el tabaquisme, la hipertensió, l’alcohol, la depressió, la diabetis o la contaminació de l’aire. “Evitant aquests factors, seguin la dieta mediterrània, intentant tenir un bon estat anímic i buscant la socialització, estarem ajudant a reduir la prevalença i progressió de moltes malalties neurològiques”, comenta el doctor Porta.

    Segons explica la SEN en un comunicat, les malalties neurològiques són responsables del 23% dels anys de vida perduts per mort prematura i del 19% de les malalties que es produeixen cada any a Espanya. Per a Láinez, “tenint en compte que s’estima que el 2050 més del 30% de la població espanyola tindrà més de 65 anys, si no es prenen mesures, el nombre de pacients amb malalties neurològiques augmentarà de forma molt considerable”.

    Les previsions apunten que el 2050 es triplicarà la incidència d’Alzheimer i en els pròxims deu anys augmentaran un 45% les morts per ictus. Entre les malalties més conegudes, també figuren el Parkinson, l’ELA, la migranya, l’esclerosi múltiple i la demència frontotemporal.

    Aquests són els set consells de la SEN per mantenir un cervell sa:

    • Fer activitats que estimulin l’activitat cerebral i et mantinguin mentalment actiu, com llegir, escriure, memoritzar números de telèfon, participar en jocs de taula, fer activitats manuals, completar mots encreuats i practicar un nou idioma.
    • Fer algun tipus d’activitat física de manera regular, sigui un esport o caminar com a mínim 30 minuts al dia.
    • Potenciar les relacions socials i afectives, evitant l’aïllament social i l’estrès.
    • Seguir una dieta equilibrada, tot oblidant-nos de l’excés de greixos animals i de sal, i potenciant el consum de fruites i verdures.
    • Portar hàbits de vida saludables sense consum d’alcohol, tabac i drogues, i dormint 8 hores.
    • Controlar la hipertensió, que és un dels principals factors de risc de malalties cerebrovasculars com l’ictus.
    • Protegir el cervell de possibles agressions físiques exteriors fent servir el cinturó de seguretat en els vehicles i el casc quan es viatgi en moto.

     

  • Les persones amb migranya triguen més de cinc anys en rebre un tractament

    Les persones que tenen migranya triguen més de cinc anys de mitjana en rebre un tractament i només el 14% de qui la pateix accedeix als fàrmacs més innovadors. Aquestes són algunes de les conclusions de l’enquesta europea ‘Acces to Care’, que destaca que les complicacions administratives fan que la majoria de pacients no pugui accedir a les últimes medecines.

    Per tal de sensibilitzar sobre aquesta malaltia i fer que la migranya sigui una prioritat política, sanitària i social, l’Aliança Europea de Migranya i Cefalea (EHMA, per les seves sigles en anglès) i l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE) han participat en una trobada al Congrés dels Diputats.

    La directora executiva d’EHMA, Elena Ruiz de la Torre, ha lamentat que la migranya continua sent “la gran desconeguda” i “menyspreada” del sistema sanitari, la qual cosa és especialment greu perquè un diagnòstic i un tractament inadequat poden provocar la cronificació del dolor, així com efectes secundaris de la migranya, com la depressió.

    De la Torre remarca que “és tan difícil accedir a alguns tractaments, que algunes persones amb migranya opten per pagar el medicament de la seva butxaca”. De fet, l’enquesta indica que en molts casos les persones malaltes han d’assumir fins al 36% del cost econòmic del tractament.

    “Han sorgit noves medicacions que són molt beneficioses per al pacient amb migranya, però és difícil tenir accés a aquests tractaments innovadors perquè no hi ha pressupost”, afegeix.

    Els principals tractaments que es fan servir a Espanya són els triptans (48%) I els analgèsics (31%), mentre que és molt difícil aconseguir els anti-CGRP (14%) perquè no estan indicats com a primera línia de tractament.

    Millorar l’assistència sanitària

    La presidenta d’AEMICE, Isabel Colomina, ha demanat “donar visibilitat a la migranya” i “generar canvis polítics i legislatius que donin més protecció i atenció” als drets de les persones que pateixen migranya.

    “La nostra societat banalitza la migranya, i els representants polítics no són una excepció. Per això, és tan important que organitzacions de pacients com la nostra incideixin políticament a fer que això canviï”, destaca Colomina.

    AEMICE ha reclamat una estratègia nacional en l’abordatge de la migranya i altres cefalees que garanteixi millor assistència sanitària i més protecció social.

    Sense diagnòstic ni tractament adequat

    Per part seva, el president de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el doctor José Miguel Láinez, ha lamentat que “encara hi ha un percentatge molt alt de pacients amb migranya sense el diagnòstic i el tractament adequat, per una falta d’atenció suficient; a la migranya no se li dona la transcendència que té”. Per això, dona suport a elaborar un pla estratègic nacional contra la migranya, que compti amb les entitats de pacients.

    Láinez censura que “continua havent-hi moltes iniquitats en l’atenció del pacient en funció de la comunitat autònoma en què viu” i creu que una solució seria destinar més recursos a l’Atenció Primària, ja que la majoria de malalts acudeixen al metge de família.

    La jornada a la cambra baixa, celebrada el 7 d’octubre, va ser inaugurada pel secretari quart de la Mesa del Congrés, Adolfo Suárez, i la presidenta de la Comissió de Sanitat i Consum, Rosa Romero.

     

  • Marea Blanca Catalunya fa una crida a les grans mobilitzacions

    Marea Blanca Catalunya ha celebrat la seva III Assemblea General l’1 d’octubre a Barcelona i, en el seu comunicat final, fa una aposta per les “mobilitzacions àmplies i transversals” a favor de la salut pública.

    Tal com explica el document, les reivindicacions climàtiques, ecològiques i de model de desenvolupament són també reivindicacions de salut, per la qual cosa “cal establir les complicitats necessàries amb els diferents moviments en defensa del planeta”.

    La plataforma es reafirma en què cal dotar el model sanitari públic del finançament necessari, per tal que doni resposta a les necessitats de salut de les persones amb la màxima equitat i visió de gènere, fugint del lucre i de l’especulació.

    Atenció primària

    També reclama que els pressupostos destinats a salut incloguin un 25% cap a l’atenció primària, per enfortir l’atenció als ambulatoris: “Una atenció primària forta redueix les taxes de mortalitat, millora l’ús de tots els serveis i garanteix la sostenibilitat del sistema públic de salut”, remarca.

    Pel que fa a la salut mental, Marea Blanca advoca per un nou enfocament que tingui menys en compte els medicaments i posi més atenció en la visió integral de la persona i el seu entorn, amb una correcta coordinació dels equips involucrats.

    Treball digne

    Per tenir uns serveis públics de qualitat, indica el manifest, els treballadors i les treballadores també han de tenir unes condicions laborals dignes, per la qual cosa es reclama prioritzar l’estabilitat en el lloc de treball i fugir de la precarietat.

    Per tot això, el document assenyala que “la mobilització ciutadana és l’instrument més preuat per la defensa del sistema públic de salut, apostant pel diàleg i la col·laboració entre ciutadania i professionals sanitàries per treballar de manera conjunta en la millora dels serveis a nivell de barri, poble o ciutat”.

  • Svante Pääbo, premi Nobel de Medecina 2002

    El jurat del premi Nobel de Medecina 2022, que ha fet pública la decisió de guardonar Pääbo el 3 d’octubre, ha destacat els seus “descobriments sobre el genoma d’homínids extints i l’evolució humana” i ha remarcat que la seva feina ha donat lloc a “una nova disciplina científica: la paleogenòmica”. 

    L’investigador suec ha aconseguit rescatar ADN de fòssils humans i conèixer el genoma d’avantpassats coneguts, com els neandertals, així com descobrir l’existència d’altres nous, com els denisovans. A més, ha pogut confirmar que els Homo sapiens van tenir sexe i fills amb altres espècies fa milers d’anys.

    L’originalitat de Pääbo radica en què ha fet servir eines que normalment s’usen en medecina i biologia molecular per explorar els orígens de l’espècie humana.

    Antropologia evolutiva

    Svante Päävo va néixer a Estocolm el 20 d’abril del 1955. Es va doctorar a la Universitat d’Ubsala (Suècia) el 1986 i, des del 1997, és director del departament de Genètica de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya).

    Entre les seves feines destaquen que va liderar l’equip que va descobrir noves característiques del “gen del llenguatge”, el FoxP2, que es troba danyat o absent en algunes persones amb problemes fonoaudiològics.

    L’Institut Karolinska d’Estocolm ha atorgat el Premi Nobel de Medecina 2022 a Svante Pääbo

    Està considerat un dels fundadors de la paleogenètica, que utilitza els mètodes de la genètica per estudiar els primers humans i altres poblacions de la prehistòria. Va ser el 2006 quan va anunciar un projecte per reconstruir el genoma complet dels neandertals i un any després va ser nomenat una de les 100 persones més influents de l’any per la revista ‘Time’.

    Revolució científica

    El 2009 es va anunciar que hi havia un primer esborrany, dirigit per Päävo, de la versió del genoma del neandertal, amb més de 3.000 milions de parells de bases seqüenciades. Un any després es va publicar un informe sobre l’anàlisi de l’ADN d’un os d’un dit trobat a les coves de Denisova a Sibèria, i els resultats van suggerir que pertanyien a una espècie Homo fins ara desconeguda, per la qual cosa va ser batejat com l’homínid de Denisova.

    Ara, l’Institut Karolinska d’Estocolm ha atorgat el Premi Nobel de Medecina per aquests descobriments. El guardó està dotat amb 10 milions de corones sueques (900.000 euros).

    Relació amb Atapuerca

    Pääbo ja va rebre el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica l’any 2018 pels seus treballs sobre l’evolució humana. Està lligat des de fa anys a la Universitat de Burgos i, en concret, al departament encarregat dels jaciments d’Atapuerca. De fet, va ser aquesta universitat qui el va proposar per al Príncep d’Astúries.