Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La meitat de les persones sense llar pateixen malalties psiquiàtriques

    El sensellarisme és una situació d’exclusió social severa que afecta greument la salut de qui ho pateix, especialment la salut mental, ja que amplifica els factors de risc de patir trastorns mentals i incrementa la simptomatologia quan es pateixen.

    Ara, un estudi liderat per l’equip infermer d’un CAP de Girona ha determinat que la meitat de les persones sense llar pateixen malalties psiquiàtriques. Els resultats de la investigació, que ha analitzat el perfil clínic de les persones en situació de sensellarisme residents d’un centre d’acollida, s’han presentat recentment al XVIII Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

    La mitjana d’edat de les persones sense llar s’estableix en 54,4 anys i les patologies més prevalents són l’alcoholisme, que pateix un 54%; el tabaquisme (50%) i les malalties psiquiàtriques (50%), sent la depressió, l’esquizofrènia i el trastorn límit de personalitat, les malalties més freqüents. De fet, d’aquests malalts amb patologies psiquiàtriques, un 15% ha realitzat intents de suïcidi.

    Les addiccions a substàncies com el cànnabis, la cocaïna i l’heroïna representen un 19%. Pel que fa a les malalties cròniques, un 46,2% presenten hipertensió arterial, un 26,9% Diabetis Mellitus i el 23%, obesitat. En aquest sentit, els investigadors avisen que el pacient en situació de sense llar amb patologia crònica és un «pacient vulnerable i amb alta dependència, que necessita més recursos dels que ara estan disponibles».

    Quant a la metodologia, els investigadors van recollir les dades amb el programa d’història clínica ECAP dels residents del centre d’acollida que hi fossin des de feia almenys sis mesos i que haguessin estat visitats a la consulta d’infermeria del febrer del 2021 al gener del 2022. El total de la mostra van ser 26 persones.

    Segons explica la infermera de l’AIFiCC i investigadora principal de l’estudi, Mariàngels Fernández, el perfil dels residents del centre està determinat per les malalties mentals, les addiccions i la cronicitat. «Aquest fet es tradueix en un l’increment l’ús del sistema sanitari. Creiem, doncs, que és necessària la coordinació entre els serveix sanitaris i socials per garantir una adequada atenció d’aquest pacients”, conclou la infermera.

  • Salut obre un punt de vacunació contra la verola del mico a la Fira de Barcelona

    El Departament de Salut ha habilitat un nou punt de vacunació contra la malaltia de la verola del mico a la Fira de Barcelona. Des d’aquest dilluns, dia 12, ja es pot demanar cita a través del portal de la Generalitat  per a partir de les 9 h. Per facilitar l’accés a la vacunació, aquest punt estarà disponible els 7 dies de la setmana, en horari de matí i tarda, i es podran vacunar totes les persones que viuen a Catalunya.

    El nou punt de vacunació s’afegeix als 18 centres hospitalaris i punts de referència de malalties de transmissió sexual d’arreu de Catalunya, ja existents, i es posa en funcionament per facilitar la vacunació contra la verola del mico a persones que tenen un risc més alt de contraure la malaltia.

    Aquesta mesura s’ha impulsat com a resposta davant l’increment de casos que, segons ha confirmat la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC), se situa en els 2.042 positius confirmats. La majoria dels casos són homes entre 20 i 60 anys que han presentat símptomes com la febre, l’astènia, limfadenopaties i exantema. El mecanisme de transmissió més probable ha estat el contacte durant les relacions sexuals, sovint en el context d’esdeveniments festius multitudinaris.

    Donat el nombre limitat de vacunes disponibles per fer front a la malaltia de la verola del mico, un dels principals criteris que s’han de complir per rebre la vacuna de la verola del mico és tenir relacions sexuals d’alt risc, considerades quan s’han tingut múltiples parelles sexuals, consum de drogues durant les relacions sexuals, i infeccions de transmissió sexual habituals, entre altres; incloses dins de les profilaxis preexposició al VIH (PrEP) o infecció per VIH en seguiment de consultes hospitalàries.

    La vacunació de la verola del mico va dirigida a persones de més de 18 anys, que no hagin passat amb anterioritat la malaltia, no hagin estat contacte estret d’un cas positiu en els deu dies previs a la vacunació, no tenir administrada cap vacuna contra la verola i que no presentin cap simptomatologia en el moment de vacunar-se. Les persones que presentin simptomatologia relacionada amb la malaltia han de contactar amb un professional sanitari.

  • Vall d’Hebron prova un nou tractament que permet el trasplantament de ronyó en pacients que eren inoperables

    La Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Vall d’Hebron ha provat un nou tractament que permet el trasplantament de ronyó en pacients que fins ara eren inoperables. El nou fàrmac, anomenat imlifidasa, elimina els anticossos en sang de pacients que tenen el sistema immunitari molt activat per evitar el rebuig immediat del trasplantament renal i es planteja com una nova estratègia terapèutica en pacients en què és altament improbable trobar donants immunològicament compatibles. Aquest nou tractament pot ser una alternativa terapèutica eficaç per a aquest tipus de pacients amb malaltia renal terminal, els quals estan destinats a romandre en diàlisi durant molts anys.

    El primer pacient a Vall d’Hebron en participar en aquest estudi ha estat un home de 54 anys que des del 1984 requeria diàlisi a causa d’una malformació en les vies urinàries que li van causar l’aparició progressiva d’insuficiència renal crònica terminal. Després de dos intents de trasplantament sense èxit, el sistema immunitari del pacient va quedar sensibilitzat i els seus nivells d’anticossos eren molt elevats, la qual cosa ha fet impossible trobar un donant compatible durant tots aquests anys.

    El maig de 2022, el pacient va rebre el tractament amb imlifidasa seguit d’un trasplantament de ronyó. Després de tres mesos, continua en seguiment ambulatori i sense requeriments de diàlisi. «Aquest fàrmac pot obrir la porta al trasplantament a un grup de persones altament sensibilitzades i pràcticament sense opció a un trasplantament compatible. Actualment, la proporció d’aquest tipus de pacients pot arribar fins al 10-15% del total de pacients que estan actualment en llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó», afirma el Dr. Francesc Moreso, cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR.

    El tractament amb imlifidasa es duu a terme per via endovenosa i és efectiu de forma molt ràpida, al cap d’una hora després de l’administració, moment en què el pacient ja pot anar a quiròfan i ser trasplantat sense tenir anticossos contra el donant. «El fàrmac ens dona una finestra d’oportunitat d’entre 5 a 6 dies per fer el trasplantament», afirma el Dr. Oriol Bestard, cap del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron, qui lidera el projecte a l’Hospital.

    «És molt probable que la supervivència del trasplantament en aquests pacients no sigui comparable al d’aquells que reben un òrgan compatible, però pot permetre viure al pacient amb un ronyó funcionant durant un període llarg de temps sense necessitat de diàlisi. Sens dubte, aquest fàrmac pot tenir un impacte molt positiu per a aquests pacients, aportant també una millora en la seva qualitat de vida», afegeix Bestard.

    Pas previ a l’aprovació de l’EMA

    L’estudi en què participa Vall d’Hebron és un estudi d’eficàcia post-autorització (PAES), un assaig clínic de Fase III que es considera el pas previ a l’aprovació per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA). En ell hi participaran 50 pacients que necessiten un trasplantament de ronyó però que, per les seves característiques immunològiques, es considera que és molt improbable que trobin un donant compatible.

    Es tracta d’un estudi promogut per Hansa Biopharma AB, companyia biofarmacèutica sueca. A l’Estat, també hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid. Vall d’Hebron ha estat el primer centre europeu en començar a incloure pacients.

  • Creen un nou test de detecció de càncer d’endometri que es pot fer a casa

    El càncer d’endometri és un dels més freqüents entre les dones, afecta més de 400.000 dones l’any mundialment. Actualment, els mètodes de diagnòstic són molt invasius i dolorosos, majoritàriament a través de biòpsies de l’endometri. Un retard en el diagnòstic obliga a utilitzar tractaments més agressius i disminueix significativament la supervivència de les pacients.

    Ara, investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i la Universitat d’Innsbruck a Àustria han dissenyat i provat un nou sistema no invasiu i d’automostra que podria avançar un any el diagnòstic del càncer d’endometri.

    Consisteix en un test epigenètic que mesura el nivell de metilació de dos gens concrets en mostres de citologies de cèrvix. Les metilacions son modificacions de l’ADN que permeten activar o inactivar l’expressió de gens. Les mostres es poden obtenir a través de lleugers raspats del coll de l’úter a la consulta, o a través d’un petit dispositiu similar a un tampó que la pacient pot utilitzar a casa seva.

    Els resultats, publicats a la revista Journal of Clinical Oncology, mostren que aquesta nova estratègia detecta entre el 90 i el 100% dels casos de càncer d’endometri. Segons Laura Costas, líder del projecte i investigadora principal del grup d’infeccions i càncer de l’Institut Català d’Oncologia i l’IDIBELL, seria factible utilitzar aquest mètode per a diagnosticar el càncer d’endometri en poblacions de risc.

    «Aquest test ha funcionat bé tant en les mostres que pren el personal mèdic a consulta com en automostres vaginals preses per la pacient a casa. Amb aquest nou sistema es pot reduir la pressió assistencial i la necessitat d’una derivació inicial a un especialista i contribuir, per tant, a un diagnòstic més ràpid», comenta Costas.

    L’estratègia creada pot ser molt beneficiosa en dos grups de risc: dones postmenopàusiques amb sagnat ginecològic, principal símptoma del càncer d’endometri; i, dones amb la síndrome de Lynch, una afectació genètica hereditària que predisposa a desenvolupar càncer. Els investigadors proposen realitzar estudis de cost-efectivitat i analitzar cohorts grans d’aquests grups de risc de càncer d’endometri abans d’implantar aquest nou mètode de diagnòstic.

    A més, l’estudi ha mostrat resultats molt esperançadors sobre la utilitat d’aquest mètode en la població general, fora de risc, ja que també ha permès identificar aquest càncer un any abans del seu diagnòstic. De cara al futur, s’estan fent proves per avaluar tests similars per el diagnòstic d’altres càncers ginecològics.

  • Els 10 articles més llegits a El Diari de la Sanitat

    Albert Planes: «En aquest moment, caldria valentia política per fer una gran reforma de l’atenció primària»

    Després de 33 anys exercint com a metge de família al consultori local de Sant Julià de Vilatorta (Osona), Albert Planes deixa la seva consulta. Parlem amb ell sobre la situació actual de l’atenció primària i l’impacte de la pandèmia en un sector que ja arrossega una situació crítica des de fa anys. Per Èlia Pons

    Hipòlit Pérez, de metge a ingressat a l’UCI

    Quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19 el 14 de març del 2020, el doctor Hipòlit Pérez es trobava a l’UCI de l’Hospital Germans Trias, on hi treballa des de fa prop de 30 anys i on és cap de la secció d’Intensius. L’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega laboral, la manca de materials i el número de pacients que morien eren complicats de gestionar i, per això, quan a finals de mes es va començar a trobar malament va pensar que era fruit del cansament. Va haver d’ingressar a l’UCI pel coronavirus i va veure com el seu equip l’atenia amb la suavitat i la por de què potser no se’n sortiria. Per Ana Basanta

    La pandèmia aguditza els problemes de salut mental en els joves: “Aquest últim any ha estat un dels pitjors”

    L’Hospital Sant Joan de Déu ha atès un 47% més d’urgències de salut mental en el primer trimestre de 2021. Per Lina Borrell

    Pressionats per l’excel·lència: la carrera de Medicina emmalalteix els seus estudiants

    En aquest reportatge abordem la intensa pressió a la qual estan sotmesos els estudiants de Medicina al llarg dels seus estudis, fet que augmenta el risc que pateixin problemes de salut mental. Segons un estudi realitzat entre més de 5.000 estudiants de tot Espanya, un 41% dels alumnes presenten símptomes de depressió i un 11% idees suïcides. Davant aquestes dades, cinc facultats de Medicina catalanes han engegat un programa pilot per detectar problemes de salut mental a les aules. Per Èlia Pons

    Què en fem del llegat sanitari de qui es jubila?

    En els pròxims cinc anys es jubilaran 6.000 metges a Catalunya, un 20% dels actuals col·legiats. Molts s’enduran amb ells un bagatge que el sistema es deixa perdre. Els mateixos professionals de la sanitat veuen en l’experiència dels veterans un potencial, un ‘saber fer’ que no s’hauria de menysprear ni desaprofitar. Per Carme Escales

    La infermera Ester Arimon visualitza la fatiga per compassió

    La infermera del Clínic Ester Arimon ha elaborat una tesi sobre la fatiga per compassió en què exposa el patiment dels professionals que estan en contacte amb la mort i amb les males notícies. Visibilitzar aquesta realitat i dotar els sanitaris d’eines de gestió emocional per no emportar-se els traumes a casa és una assignatura pendent a la qual se li ha prestat més atenció en temps de Covid, però que existeix des de molt abans. Per Ana Basanta

    Meritxell Sánchez-Amat: «Cal reivindicar l’atenció primària, perquè sense ella no hi ha sanitat pública»

    Parlem amb Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del FoCAP, sobre la situació actual a l’atenció primària, en un moment on l’allau de burocràcia ha posat en tensió el primer nivell assistencial. Per Èlia Pons

    Ivana Gallardo i Assumpta Ruiz, infermeres inesperades a l’hotel salut

    La Ivana Gallardo encara no era infermera quan es va declarar la pandèmia de la Covid-19 i l’Assumpta Ruiz, ja jubilada, feia gairebé quaranta anys que en coneixia l’ofici. Persones com elles van treballar amb intensitat i amb professionals en actiu a un dels anomenats hotel salut, com el Rafaelhoteles de Badalona, que quasi es va muntar de la nit al dia per descongestionar l’Hospital Germans Trias i Pujol. Per Ana Basanta

    Viure amb un trastorn de conducta alimentària: «Jo no era conscient de la meva malaltia»

    La pandèmia de la Covid ha disparat els casos de trastorns de la conducta alimentària (TCA), que es calcula que han augmentat en un 20%. La crisi sanitària també ha fet empitjorar els casos que ja existien, que sumen uns 400.000 a tota Espanya, la majoria en adolescents. Per Èlia Pons

    Lluïsa Brull: «La manca d’infermeres no se soluciona només augmentant les places a les universitats, sinó millorant les condicions laborals»

    Parlem amb Lluïsa Brull, presidenta del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres. Per Èlia Pons

  • Josep Cabayol i Virallonga, el periodisme com a revolta personal

    En el decurs de la seva vida professional, s’haurà hagut d’enfrontar al pensament únic, a la veritat única, als marcs d’interpretació immutables sobre què som i cap on anem. Fins i tot jubilat, no el deixaran dir allò que pensa si el que qüestiona és el capitalisme i la necessitat que té el sistema econòmic de créixer per reproduir-se.

    Estabilitzades, però, les seves publicacions (dades, estudis, reflexions, pensament crític, debat democràtic) a Catalunya Plural, és moment de reconèixer el seu saber adquirit amb el mestratge de científics que l’han ensenyat i acompanyat als programes de ràdio, articles, informes (Marta Rivera, Javier Martín Vide, Francisco Doblas, Marc Prohom, Antonio Turiel, Ferran Puig Vilar, Daniela del Bene, Jordi Solé, Gabriel Borràs, Robert Savé, Jordi Serra Cobo, Olga Margalef, Joan Benach, Itziar González Virós, Antoni Segura, Màrius Martínez, Mònica Vargas, Miguel Pajares, Frederic Pahisa i divulgadors com om la Neus Casajuana, en Siscu Baiges, l’Entic Feliu i la Trini Cuesta, o en Daniel Gómez Cañete), i a documentals dels quals ha estat director o productor executiu, com ara ‘La Plataforma‘ (dret a l’habitatge), ‘La Salut el Negoci de la Vida‘ (dret a la salut), ‘La Meva Pell‘ i ‘Descendents‘ (totes som iguals), i ‘50 graus‘ (crisi climàtica, de salut, alimentària, energètica, dret a migrar).

    Al desembre del 94, li encarreguen la posada en marxa, com a sotsdirector i cap de Redacció, dels Serveis Informatius de la futura COM Ràdio, que aleshores encara no té nom definitiu. Aquells 2 anys marcaran el seu futur. La xarxa d’emissores mai podrà ser el que li havien dit que seria perquè els polítics, tot i les paraules florides, mai van voler que ho fos (paraules buides). Ens al contrari, per empaitar objectius fundacionals fou reprès. Una història que a partir d’aleshores el perseguiria, per una causa o una altra, però en tots els casos de caràcter polític, en els anys següents.

    Cabayol torna a TVE com a redactor en Cap, i després de fer-li un vestit a mida (reportatges glorificadors) a la Infanta Cristina quan es casa, se n’adona que està fart d’aquest periodisme servil (i no es pot queixar perquè és ‘jefe’ per diners) que es fa fins i tot als mitjans públics pagats amb diners de totes.

    És aleshores quan decideix tornar als orígens, a Ràdio 4 (abans havia treballat a COPE Reus), on va començar de debò la seva carrera professional. Eren els començaments d’aquest segle XXI, i prefereix dirigir un programa fet a una emissora de poca audiència però on el deixin treballar, que no pas ‘ser usat i figurar’ a una televisió, quasi sempre impersonal i distant.

    Això sí, l’any 2002, quan retorna a R4, porta a la cartera temes que darrerament ha estudiat, no habituals en els programes tipus de les ràdios oficials, que vol exposar i compartir amb els oients: educació, medi ambient, energia, internet, solidaritat, política, aquest món no és l’únic possible.

    Només engegar ‘Gent de Món’ el setembre de 2001, es troba amb els atemptats del dia 11/9/01. La gravetat dels fets i les seves repercussions, li canvien els plans. Malgrat les guerres, però, no deixa de parlar de la Pau com a mètode per a resoldre-la.

    I aprèn, perquè sap que es quedarà sense programa. Així fou. Haurà d’esperar una temporada fent esports.

    Finalment, serà temps de fer l”Agenda’, situant l’energia, el medi ambient, la salut planetària i la solidaritat (totes som iguals), com els espais estrella que es covertiran en els eixos d’investigació que farciran els treballs periodístics de Cabayol un cop jubilat.

    Fins a la seva jubilació, però, serà víctima de tota mena d’entrebancs i paranys posats per ‘dirigents professionals’ dedicats a entorpir la feina de periodistes que no es creuen la cosmovisió oficial i obren l’audiència a pensar a través d’un altre marc interpretatiu.

    Llegeix, aquí, el seu darrer article. Pots llegir també l’entrevista que li vam realitzar en ocasió del seu documental «50°C», així com accedir a l’hemeroteca dels seus articles a CatalunyaPlural.

    Article original publicat a SICOM

  • Dol per la mort de Jordi Mancebo, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Pau

    La comunitat sanitària està de dol per la mort de Jordi Mancebo Cortes, cap de Medicina Intensiva de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. El doctor era considerat un referent dins la seva especialitat mèdica i els seus companys han destacat a les xarxes socials el seu compromís amb la sanitat pública i la seva capacitat de lideratge i empatia. Durant els moments més durs de la pandèmia va ser una de les veus que va ajudar més a comprendre la magnitud de la nova malaltia.

    Jordi Mancebo va morir dissabte a 64 anys per una malaltia oncològica, segons van informar des del centre hospitalari. En un missatge al seu Twitter, l’hospital de Sant Pau destacava Mancebo com «tot un exemple d’excel·lència mèdica».

    El College des Enseignants de Medicine Intensive Reanimation (CEIR), de París, han escrit a les xarxes que «La reanimació perd un dels seus membres més dinàmics i càlids. Metge, investigador, professor, Jordi Mancebo ha marcat molts alumnes i col·legues que han tingut la sort de conèixer-lo de prop. Molts de nosaltres perdem un amic».
    Aquest mateix any, la Sociedad Española de Medicina i l’European Society Intensive Care Medicine havien fet Jordi Mancebo membre honorífic.

    Jordi Mancebo s’havia llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1980, i un any després va entrar a l’Hospital de Sant Pau on va fer la seva especialitat com a metge intensivista. Des d’aleshores, havia ocupat diferents càrrecs directius, i des de l’any 2009 era el responsable de Medicina Intensiva.

    En la seva memòria recuperem un reportatge publicat en els pitjors moments de la pandèmia i on Jordi Mancebo explica com els vivien des de la UCI de Sant Pau.

  • «Epidemiología cercana»: apropant-nos a comprendre què és i per a què serveix l’epidemiologia (i la política del bé comú)

    Per pròpia naturalesa, l’epidemiologia s’ha d’entendre com una ciència propera als problemes reals de la gent real. Tanmateix, és una gran desconeguda per al públic en general que, això sí, des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, ha escoltat multitud d’anàlisis epidemiològiques amb relació a l’evolució de la crisi sanitària. Per això, el catedràtic de Medicina i Salut Pública Miquel Porta acaba de publicar Epidemiología cercana. La salud pública, la carne y el oxidado cuchillo del miedo, un llibre que vol donar al lector les claus de l’epidemiologia i la salut pública.

    L’enfocament de l’autor, però, va més enllà, ja que no es limita a explicar de manera amena i constructiva qüestions d’epidemiologia i salut pública de tota actualitat. El que fa Miquel Porta és, a partir d’aquests temes, analitzar altres qüestions de caràcter cultural, ètic i polític, que són crucials en el món actual. Per fer-ho, parteix d’una premissa central: l’epidemiologia, encara que sovint utilitza i produeix informació mèdica i biològica, és molt més que una branca de la medicina, i també és força diferent de les ciències que estudien qüestions biològiques i físiques als laboratoris, ja que l’epidemiologia estudia i actua sobre poblacions i grups de persones que viuen en condicions reals. Té, doncs, un doble component: l’estrictament mèdic i biològic i el component de caràcter sociològic, antropològic i cultural.

    A través de 27 capítols, l’autor ens proposa conversar sobre una àmplia diversitat de temes, des de les possibles causes i solucions del càncer o l’obesitat, la carn processada, el cafè i els plaguicides i altres contaminants, al paper de la genètica i el medi ambient en el risc d’emmalaltir. Lliga, per tant, aspectes relacionats amb la globalització, el medi ambient i la salut global, però també aborda altres dimensions com la música, el futbol i altres plaers terrenals i humans, i els somnis, valors i contradiccions de la nostra vida real avui. I així, a través del llibre, entre idees, fets, anàlisis, cites i bromes, es senten diversos vents força tempestuosos: la immisericòrdia del Poder, la immensa força de la Cultura, les ocultes «possibilitats de la Política» (la política real que treballa pel bé comú), i la dignitat de les persones quan s’informen, pensen, organitzen i actuen.

    L’obra es publica també en un moment conjuntural en què el públic en general ha descobert o redescobert la ciència de l’epidemiologia de formes ben insòlites, intuïtives i, sovint, problemàtiques, com les que hem viscut els darrers dos anys. Atès aquest context, també s’analitza en el llibre la gestió de la pandèmia de la Covid-19 a Espanya i a la resta del món. En el context espanyol, s’analitza la cooperació entre les comunitats autònomes i entre aquestes i el govern estatal, amb els seus èxits i fracassos.

    Miquel Porta és doctor en medicina, investigador a l’Institut Hospital del Mar d’Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic adjunt de les universitats de Carolina del Nord i de Nova York. Com a investigador, ha publicat centenars de treballs d’investigació en diverses revistes científiques d’influència internacional, com The Lancet, Nature o Journal of Clinical Oncology.

  • La CAMFiC demana que l’Atenció Primària s’inclogui en la recerca sobre Intel·ligència Artificial

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) demana que l’Atenció Primària estigui present en els estudis que validen les eines d’intel·ligència artificial (IA). «Són eines que farem servir a les consultes d’atenció primària i, per tant, és imprescindible que es compti amb el nostre criteri. Cal la implicació de l’atenció primària des de l’inici en el desenvolupament d’algoritmes per ajudar que esdevinguin eines realment útils en la pràctica clínica», assenyala la metgessa i membre del grup de Salut Digital de la CAMFiC, Anna Escalé. A més, des de CAMFiC demanen que la recerca en intel·ligència artificial aplicada a la salut es faci en grups interdisciplinaris que englobin professionals sanitaris i tècnics enginyers.

    La implementació de la intel·ligència artificial a les consultes del primer nivell assistencial ja s’està produint, tot i que, encara de forma molt incipient. Malgrat això, Escalé, assegura que «no podem donar l’esquena a l’evolució ni a la implementació de les noves tecnologies en les nostres consultes, perquè, entre altres coses, ens permetran avançar cap a una medicina més personalitzada i individualitzada». I afegeix: «Per exemple, l’ús de models predictius, ens podran ajudar a individualitzar els cribratges, també veure les mesures de reforç a l’adherència terapèutica, i on realment ja estan força desenvolupats i ens poden servir d’ajuda com a eina de suport diagnòstic a les consultes, és en l’anàlisi d’imatges com les radiografies, les imatges dermatològiques o els electrocardiogrames, entre d’altres».

    «La incorporació de la IA ha de garantir una major efectivitat i eficàcia en la resolució de les consultes, però està clar que no ens substituirà», remarca Escalé. «És important que els metges i metgesses de família ens formem en intel·ligència artificial perquè haurem de treballar amb ella. Cal major formació en aquest àmbit», reconeix l’Anna Escalé, que també demana «compromís i implicació de l’Administració per anar incorporant aquestes eines a les consultes d’atenció primària».

  • Es posa en marxa la primera interconsulta entre infermeria hospitalària i d’atenció primària

    Per primera vegada, al servei de salut públic a Catalunya s’ha establert un circuit d’interconsulta entre infermeria hospitalària i d’atenció primària. La mesura s’ha impulsat en el marc del projecte Ritmocore, una iniciativa de compra pública de solucions innovadores en salut en què participa l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS i l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). L’objectiu és transformar la gestió de la cura i l’atenció dels pacients amb bradicàrdia i arítmies.

    En concret, el projecte permet que les infermeres familiars i comunitàries dels Centres d’Atenció Primària poden realitzar consultes relatives a l’acompanyament i seguiment del pacient a infermeres especialitzades en arítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge. A més de telemonitoritzar els marcapassos implantats i els signes vitals mitjançant sensors, dispositius i aplicacions mòbils, Ritmocore té com a objectiu la millora de la presa de decisions i l’empoderament dels professionals d’Atenció Primària i la integració assistencial a través de l’intercanvi d’informació.

    Tradicionalment, la interconsulta s’ha entès com un procés de comunicació que s’estableix entre dos professionals mèdics de diferents àrees d’expertesa, en què la persona sol·licitant requereix l’opinió sobre alguna patologia del pacient al metge consultor. Aquest nou circuit afavoreix l’atenció integral i integrada del pacient portador de marcapassos, fomentant la resolució de dubtes de forma ràpida i eficient en qualsevol dels serveis assistencials en els que es troba el pacient.

    «Esperem que s’estableixi una comunicació recíproca: que des de l’HUB també puguem fer interconsulta amb les infermeres del CAP i que puguem donar avisos sobre casos en concret. Això és un inici important i esperem que continuï avançant», assenyala Elena Calvo, infermera gestora d’arítmies i hemodinàmica cardíaca de l’Àrea Malalties del Cor del Servei de Cardiologia de l’HUB.

    Una major autonomia per les infermeres

    Segons Jenifer Ballesteros, infermera de l’Equip d’Atenció Primària Sant Josep, que actualment s’ubica al CAP Just Oliveras de L’Hospitalet, el nou circuit d’interconsultes comportarà molts avantatges: «La forma de solucionar problemes serà molt més ràpida, sense haver d’anar a l’atenció especialitzada, en un espai-temps de menys de 24 hores», assenyala. Per la seva banda, Núria Romero, infermera clínica territorial que ha participat en el disseny del Pla de Curesk, afegeix que és «pas endavant i, a més de cardiologia, tenim esperança per implantar la interconsulta infermera-infermera en altres especialitats».

    Des de la plataforma eCAP, la infermera d’Atenció Primària podrà fer la interconsulta de forma asíncrona, adjuntant informació rellevant i fins i tot fotografies. Si la consulta es fa abans de les 13 hores, la infermera de l’HUB respondrà el mateix dia, si no ho farà al dia següent.

    «Cobrim pacients d’una zona molt àmplia, molts dels quals havien de venir a la revisió de la ferida a l’hospital, el que sovint comporta desplaçament des de molt lluny i ajuda de familiars. Hi ha cures d’infermeria que s’han de fer valdre al centre d’atenció primària amb la seva infermera de referència», assegura Elena Calvo. «L’equip del CAP coneix bé al pacient i, és per això, que la infermera pot adaptar les cures a la seva forma de vida, al suport familiar i a les seves necessitats, i en podrà fer seguiment en el temps», ha puntualitzat Calvo. En els casos que el pacient ho requereixi, continuarà venint a l’hospital a revisar la cura.