Just Deploy It!

Categoría: Determinants socials

  • Millorar l’accessibilitat al diagnòstic de l’hepatitis en col·lectius migrants vulnerables a través del joc

    L’Organització Mundial de la Salut estima que dos mil milions de persones s’han contagiat d’hepatitis B i 257 milions de persones pateixen infecció crònica per aquest virus, que produeix una irritació o inflamació del fetge. Hi ha importants variacions geogràfiques en la distribució de la malaltia: mentre que la prevalença a Europa és de l’1,6% (15 milions de persones), a l’Àfrica i al Pacífic Occidental s’estima que fins a un 6,1% de la població adulta es troba infectada.

    Segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC), entre els 6 milions d’immigrants -aproximadament- que resideixen a Espanya, hi ha uns 308.404 casos d’hepatitis B. «A Espanya, el risc d’estar infectat en la població immigrant és 2,4 vegades més gran que en la població autòctona, segons indiquen els estudis de seroprevalença. A més, els immigrants procedents d’àrees endèmiques tenen prevalences al voltant del 8%», explica Hakima Ouaarab, infermera de l’equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron.

    La majoria de les persones són asimptomàtiques i això fa que sigui habitual que el diagnòstic es retardi o que mai s’arribi a realitzar, el que comporta que entre el 5-10% dels casos desenvolupen una infecció crònica. «El diagnòstic precoç és clau per reduir nous contagis i evitar les complicacions i la mortalitat associada, perquè els símptomes arriben quan està més desenvolupada la malaltia. Una de les complicacions és la cirrosi hepàtica», assenyala Ouaarab.

    A la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron s’han realitzat estudis on es van trobar prevalences d’hepatitis B del 7% en persones procedents de l’Àfrica Subsahariana, evidenciant la necessitat de millorar l’accessibilitat al cribratge en aquesta població. En aquest sentit, el 2015 es va iniciar un estudi per reduir l’infradiagnòstic d’hepatitis B en aquest col·lectiu. El resultat ha sigut la creació d’Heparjoc-Actua, una eina educativa per sensibilitzar i promoure el cribratge d’hepatitis B, i posteriorment, també de l’hepatitis C.

    El joc s’ha creat a través d’un procés participatiu amb població vulnerable procedent de l’Àfrica Subsahariana resident a Barcelona. «Vam fer diversos tallers per conèixer el perquè d’aquest infradiagnòstic de l’hepatitis B i es va observar un desconeixement en la població pel que fa a diferents aspectes d’aquesta malaltia. Vam preguntar a la comunitat què proposaven per millorar el coneixement i el cribratge. A partir d’aquestes converses, va sorgir la idea de fer un joc i es va anar desenvolupant l’eina amb l’ajuda de dissenyadors gràfics», diu Hakima Ouaarab, una de les coordinadores del projecte.

    Heparjoc consta d’un kit de cinc jocs didàctics d’una hora i trenta minuts, guiats per un dinamitzador en un taller. El primer joc té per objectiu aprendre termes relacionats amb les hepatitis, agrupant conceptes amb definicions, mentre que el segon està encarat a conèixer i associar les causes dels diferents tipus d’hepatitis. El tercer joc permet conèixer la distribució mundial de l’hepatitis segons la prevalença i, el quart, explica les principals vies de transmissió i mesures de prevenció de la malaltia. Per últim, el cinquè joc, sota l’eslògan «no te la juguis», remarca la importància de fer-se la prova per detectar si es pateix la malaltia.

    Heparjoc consta d’un kit de cinc jocs didàctics per sensibilitzar i promoure el cribratge d’hepatitis B i C

    Com a prova pilot, es van dur a terme vuit tallers amb un total de 56 persones, dels quals el 71,4% eren procedents de l’Àfrica Subsahariana. Després del taller, el 41% dels participants van decidir fer-se el cribratge al centre. Posteriorment, l’activitat s’ha ampliat a la població pakistanesa, marroquí i romanesa, així com a altres territoris de Catalunya, com Girona o Tarragona. A més, ara l’equip disposa d’uns tests ràpids d’hepatitis B i C, que han fet augmentar el nombre dels diagnòstics en els participants.

    Apropar-se a la comunitat

    Heparjoc és una eina dissenyada a través un procés d’investigació-acció participativa amb un enfocament multidisciplinari i comunitari, que va involucrar a la població, a diferents perfils professionals i als agents comunitaris de salut de diferents cultures. Hakima Ouaarab, una de les coordinadores del projecte, és finalista als premis Enfermería en Desarrollo per aquesta iniciativa. «És un gran reconeixement i obre la possibilitat d’establir altres vies per a la realització d’investigacions en salut pública basades en l’acció participativa, ja que hi ha poques experiències en l’àmbit nacional», destaca.

    Segons Ouaarab, són necessaris altres estudis des d’una visió d’investigació participativa, en el camp de la salut pública i comunitària, tenint en compte les necessitats de les persones afectades. Defensa que l’abordatge comunitari amb aquest tipus d’eines permet una educació per a la salut, que pot reduir de manera significativa l’infradiagnòstic. «Són pocs els programes que impliquen a col·lectius vulnerables des del començament del procés dels estudis. Caldria involucrar la comunitat des de l’inici, no només en l’execució dels projectes», sosté.

    La infermera de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron destaca la necessitat de millorar l’accessibilitat als diagnòstics, especialment amb col·lectius immigrants en situació de vulnerabilitat, freqüentment allunyats del sistema sanitari. «Les persones migrants vulnerables tenen més dificultats d’accés al sistema. Moltes persones tenen targeta sanitària, però aquesta no és l’única barrera d’accessibilitat: hi ha barreres administratives, culturals, idiomàtiques… s’ha d’anar més enllà, canviar la mirada cap a la salut pública i tenir en compte els determinants socials de la salut», remarca la infermera.

    Equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron.

    L’eina Heparjoc-actua, segons Hakima Ouaarab, ha posat en evidència que cal sortir de la consulta i apropar-se a la comunitat. «No ens podem quedar a la consulta esperant que vinguin aquells més vulnerables. Cal sortir del centre i orientar la nostra activitat cap a la salut pública i la promoció de la salut i fer una vigilància epidemiològica activa. Amb Heparjoc ha quedat demostrat que quan sortim i fem aquest tipus d’activitat amb la comunitat estem millorant el diagnòstic de l’hepatitis», conclou la infermera de Salut Pública i Comunitària.

    Des de l’any 1994, l’equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d’Hebron, amb la implicació d’Agents Comunitaris de Salut de diferents cultures, duu a terme activitats de sensibilització i promoció del cribratge de malalties infeccioses, incloent-hi l’hepatitis B, especialment en persones immigrants amb dificultat d’accés als serveis sanitaris. La unitat està ubicada al barri del Raval, fet que facilita el contacte amb la comunitat.

  • Les ciutats europees podrien evitar fins a 43.000 morts a l’any si complissin amb les indicacions de l’OMS d’accés a espais verds

    Els espais verds s’associen amb diversos efectes beneficiosos per a la salut, entre els quals destaquen una menor mortalitat prematura, una esperança de vida més elevada, menys problemes de salut mental, menor incidència de malalties cardiovasculars i una millor funció cognitiva en infants i gent gran. Així mateix, ajuden a mitigar la contaminació atmosfèrica, la calor i el soroll i faciliten la pràctica d’exercici i la interacció social. Basant-se en aquests beneficis, l’OMS recomana l’accés universal als espais verds i estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.

    Un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», ha elaborat un rànquing de les ciutats europees amb major i menor mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds. La investigació, que ha analitzat més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, ha conclòs que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l’OMS pel que fa a proximitat i accessibilitat a espais verds. Les dades s’han donat a conèixer a través d’una publicació a The Lancet Planetary Health i la llista elaborada es pot consultar a través del web www.isglobalranking.org.

    Per calcular l’espai verd existent en cada ciutat, l’estudi ha utilitzat l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) com a indicador principal. Aquest índex té en compte qualsevol tipus de vegetació i s’obté a partir d’imatges capturades per satèl·lit. Donat que el tipus de vegetació és variable entre ciutats i regions i no totes tenen el mateix tipus de verd, l’equip va traduir la recomanació de l’OMS a un valor de NDVI específic per a cada ciutat.

    Usant una metodologia d’anàlisi quantitativa de l’impacte en salut i en base a les dades sobre associació entre espais verds i mortalitat proporcionades per grans meta-anàlisis publicades amb anterioritat, l’equip investiagador va estimar el nombre de morts per causes naturals que podria ser evitat en cas que cada ciutat complís amb la recomanació de l’OMS.

    Manca d’accés als espais verds

    Els resultats generals per a l’indicador de vegetació (NDVI) mostren que el 62% de la població estudiada viu en àrees amb menys espais verds dels recomanats. «Els resultats mostren que la distribució dels espais verds és molt desigual entre les ciutats a Europa, ja que la mortalitat atribuïble a l’exposició insuficient a espais verds oscil·la entre el 0% i el 5,5% del total de les morts naturals, segons la ciutat», comenta Evelise Pereira, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. L’impacte desigual, a més, no és només entre ciutats, sinó també entre les diverses àrees i barris d’una mateixa ciutat.

    La llista de ciutats amb majors índexs de mortalitat atribuïble a la manca d’espais verds inclou ciutats de Grècia, Europa de l’Est, les repúbliques bàltiques, Itàlia, així com la majoria de capitals del continent. Entre aquestes darreres, les que mostren major mortalitat són Atenes, Brussel·les, Budapest, Copenhaguen i Riga.

    «Les ciutats europees han d’apostar per la recuperació d’àrees urbanes per convertir-les en àrees verdes, per solucions basades en la naturalesa, com les teulades verdes o els jardins verticals, i altres mesures com reubicar el trànsit i reemplaçar asfalt per espais i corredors verds, arbrat urbà o parcs», assenyala Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.

  • Els col·legis de metges catalans expressen el seu compromís per fer front a l’emergència climàtica i al seu impacte en la salut

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat el document La salut del planeta, la nostra salut, en el qual expressa públicament, en representació dels metges i metgesses catalans, el seu compromís per impulsar i donar suport a accions que situïn la salut global i la lluita contra l’emergència climàtica com a «prioritat de salut pública».

    «Els metges i metgesses, en tant que garants de la defensa i protecció de la salut i com a professionals de referència per als ciutadans, tenen una responsabilitat especial i poden aspirar a assumir un rol rellevant en el repte que es planteja a tota la humanitat», expressen en el document. Remarquen també que l’actual pandèmia de la Covid-19 és «una mostra evident de la relació entre salut humana i salut planetària, així com de la necessitat d’alinear la recuperació d’aquesta crisi amb la resposta a la crisi del clima».

    A banda d’exposar els principals riscos per a la salut derivats de la crisi climàtica i alguns dels principals impactes que ja s’estan registrant al planeta, el document del CCMC és una «primera declaració d’intencions» que enumera diferents àmbits a través dels quals els professionals poden aportar el seu coneixement i el seu rol de referència davant la ciutadania per dissenyar i posar en marxa estratègies de prevenció o de resposta enfront de noves amenaces i necessitats de salut relacionades amb la crisi climàtica.

    El decàleg inclou compromisos com ara:

    • La defensa d’un nou concepte de salut humana que tingui en compte la salut del planeta i la salut global.
    • La promoció de la formació i la recerca al voltant de temes lligats a la salut global en general i als efectes de la crisi climàtica en particular (prevenció i resposta).
    • La contribució a l’educació ciutadana per a l’autocura i la cura del planeta.
    • La pressió a governs i organismes nacionals i internacionals per legislar i prendre acords que contribueixin a protegir la salut del planeta.
    • La necessitat d’adequar el sistema sanitari perquè, d’una banda, pugui donar resposta a noves necessitats i emergències derivades de la crisi climàtica i, de l’altra, perquè redueixi de manera significativa les seves emissions i residus. Actualment, el sector salut és responsable d’entre el 4% i el 10% de les emissions globals de CO2.
    • La necessitat de vetllar per la salut de les persones i poblacions més desfavorides i, per tant, més vulnerables als efectes de la crisi climàtica.
    • El rol i les accions exemplars des de les organitzacions professionals i dels propis professionals.

  • És factible ampliar l’aeroport amb el menys impacte ambiental possible?

    Molt s’ha escrit a favor i en contra de la possible ampliació de l’aeroport de Barcelona, ​​amb diferents i diversos arguments. Tot i que el projecte ha quedat de moment suspès i l’enorme manifestació en contra el passat diumenge 19 de setembre a Barcelona, ​​la patronal empresarial Catalana i els grans mitjans de comunicació que estan al seu servei continuen insistint, temorosos de perdre una gran oportunitat de negoci.

    Com a part d’aquesta campanya, La Vanguardia publica (27.9.21) una enquesta encarregada (GAD3) a la població, amb el cridaner titular que diu: «Un 66% dels enquestats (la població catalana) dóna suport al projecte d’ampliació amb el menor impacte ambiental possible«. La pregunta és tramposa, perquè s’havia d’haver preguntat si estaven d’acord amb l’ampliació, sigui quin sigui l’impacte ambiental. Perquè els que afirmen que és possible ampliar l’aeroport sense impacte ambiental menteixen o estan confosos. No es tracta només si s’afecta majorment l’espai natural protegit de la Ricarda, o si la tercera pista es fa una mica més curta o es canvia l’espai protegit per un altre i se’ls informa a les aus que la llacuna s’ha traslladat. La qüestió clau és que AENA reconeix en el seu pla que els vols de Barcelona passen d’uns 70 milions a uns 100 milions per any. És a dir, gairebé es dupliquen.

    L’últim informe de l’IPCC (el panell internacional pel canvi climàtic) que va transcendir el mes passat recorda que les 3 principals fonts de la producció de gasos d’efecte hivernacle (GEH), responsables del canvi climàtic són el trànsit automotor, el trànsit aeri i la producció de carn. Assumim a més que 30 milions més de vols representen milions de pernoctacions turístiques a Barcelona, ​​centenars de milers de cotxes més circulant, un augment de la contaminació de l’aire, amb tots els seus efectes sobre l’augment de les morts prematures, les malalties cardiovasculars i respiratòries, el càncer de pulmó, etc. etc. Com es pot pensar que es pot gairebé duplicar el trànsit aeri sense produir un gran impacte ambiental? Deixin, per favor, de mentir i enganyar a la població.

    Una altra dada de l’enquesta és que el 50% dels enquestats estan en contra de paralitzar infraestructures per protegir l’entorn, si això frena el creixement econòmic. Una altra pregunta tramposa. S’hauria de preguntar el que la ciutadania considera prioritari, si invertir en ampliar l’aeroport amb l’impacte ambiental que porta o, per exemple, invertir en millorar la xarxa de trens de rodalies (el tren genera 20 vegades menys GEH que l’avió) o ampliar la xarxa de transport públic de Barcelona i l’àrea metropolitana i mantenir un desenvolupament econòmic sostenible.

    Els polítics i els empresaris desaprensius, que només miren els negocis en el curt termini, han de prendre consciència que l’emergència climàtica és obra de l’activitat humana, és molt greu, hi ha danys que es consideren ja irreversibles i no podem empitjorar la situació. Cal parlar clar, sense mentir o ocultar informació. AENA ha d’explicar a la població detalladament l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport i en què es van a invertir realment els mil set-cents milions d’euros programats. La nostra vida i la vida del planeta està amenaçada.

  • El 64,6% de malalties relacionades amb el treball del primer semestre del 2021 van afectar a dones

    Entre gener i juny de 2021 es van notificar al Sistema de Vigilància de Malalties Relacionades amb el Treball 147 casos, dels què el 64,6% van afectar a dones. Tot segons dades d’un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’edat mitjana va ser de 46,2 anys amb diferències significatives entre sexes (47,6 en dones i 43,7 en homes), i les ocupacions més freqüents van ser personal administratiu (19,6%), seguits de professionals de la ciència i intel·lectuals (16,8%) i de suport (16,1%). Respecte el país d’origen, un 21,8% havia nascut fora de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiósdepressiu (78,9% del casos notificats), de la qual el 66,4% va produir-se en dones. Els trastorns que van seguir en freqüència van ser els musculesquelètics (18,4%). El 21,8% de les persones afectades treballava en empreses de fora de Barcelona i la situació laboral més freqüent va ser la contractació indefinida (80,6%). Finalment, el 79,3% dels treballadors i treballadores estava en situació d’incapacitat temporal en el moment de la notificació.

    A l’inici de la pandèmia, quan l’objectiu era protegir la salut pública, les Incapacitats Temporals (IT) del sistema de Seguretat Social causades per períodes d’aïllament pel virus SARS-CoV2 es van considerar, amb caràcter excepcional, situacions assimilades a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica. Amb posterioritat i coincidint amb el final de l’estat d’alarma, el Reial Decret 19/2020 de 26 de maig, va establir la consideració com a contingència professional derivada d’accident de treball, les malalties patides pel personal que prestava servei en centres sanitaris o sociosanitaris com a conseqüència del contagi del virus SARS-Cov2, en l’exercici de la seva professió, durant qualsevol fase de la pandèmia, sempre que així ho acreditessin els SPRL.

    El Reial Decret Llei 3/2021 de 2 de febrer estableix que des de la declaració de la pandèmia internacional per l’Organització Mundial de la Salut i fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, el personal que presta serveis en centres sanitaris o sociosanitaris, inscrits en els registres corresponents, i que en l’exercici de la seva professió, hagin contret el virus SARS-CoV2 per haver estat exposat a aquest risc específic durant la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris, quan així s’acrediti pel SPRL, tindrà les mateixes prestacions que el sistema de Seguretat Social atorga a les persones afectades per una malaltia professional. És a dir, si bé la contingència és considerada com a derivada d’accident de treball, les prestacions que reben aquestes persones treballadores són les que corresponen a una malaltia professional.

    Cal tenir present que aquestes prestacions no es consideraran pel personal que, treballant en centres sanitaris o sociosanitaris, exerceixi altres funcions diferents de la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris. Inclouen aquí el que seria el personal administratiu, el personal de neteja o zeladors, per exemple.

    Si bé les malalties patides pel personal sanitari o sociosanitari a causa del contagi del virus SARS-Cov2, en l’exercici de la seva professió són considerades accident de treball, les prestacions que reben aquestes persones treballadores són les corresponents a una malaltia professional.

    En el primer semestre de 2021 es van seguir les actuacions dirigides al control de la COVID-19 en l’entorn laboral, consistents essencialment en el contacte i assessorament a Serveis de prevenció de riscos laborals (SPRL) o empreses de Barcelona amb persones treballadores amb COVID-19 que havien treballat presencialment durant el període infectiu, per assegurar el compliment de mesures preventives i higièniques i les accions de control de la transmissió del SARS-Cov-2 dins els centres de treball. Entre gener i juny de 2021 es van rebre les notificacions de 5.943 casos de persones que havien estat treballant de manera presencial en període infectiu en 3.946 centres de treball diferents.

    Entre els sectors d’activitat econòmica on treballaven aquestes persones van destacar els següents: comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes (17,4% dels casos, a expenses majoritàriament de l’activitat de comerç al detall); activitats sanitàries i de serveis socials (15,5%); activitats professionals, científiques i tècniques (9,5%); educació (8,3%) i hostaleria (7,5%, a expenses majoritàriament de l’activitat de restauració).

  • Límits de contaminació atmosfèrica per la salut

    El tema dels límits de concentracions a l’atmosfera de determinats contaminants per a la protecció de la salut de les persones i el medi és un tema important per legislar i complir. Històricament, sempre hi ha hagut més permissivitat per part de les legislacions que ens afecten: les directives de la Unió Europea, que són acordades pel Parlament Europeu, i són més permissives que les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. A més d’això, hi ha hagut una històrica permissivitat també per part de les administracions públiques (per interessos econòmics de grups de pressió i polítics) de poca vigilància i sanció dels incompliments d’aquesta legislació. Tant és així que la Unió Europea ha sancionat als nostres governs per aquest tema.

    Ara sembla que ens ho prenem més seriosament, però cal ser més ràpids i eficaços. Parlem d’algunes dades per conèixer el que l’OMS proposa (i recomana), ara de canvis de límits de contaminació (que, per cert, molts mitjans han explicat amb alguns errors). Recordem que la normativa dictada per la Unió Europea (UE) en referència a la contaminació atmosfèrica és d’obligat compliment per als Estats membres.

    Per una banda, la Directiva 80/779/CEE estableix valors de qualitat per a les partícules en suspensió i el diòxid de sofre. Va ser incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 1613/1985. Per altra banda, la Directiva 85/203/CEE, incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 717/1987, estableix valors de qualitat per al diòxid de nitrogen. Després tenim la Directiva 99/30/CEE, relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom en l’aire ambient. Aquesta va ser incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 1073/2002.

    Segons el Quadern del Col·legi de Metges de Barcelona «El medi ambient i la salut» redactat pel CAPS l’any 2012 i que jo mateix vaig coordinar, els límits mitjans anuals legislats per la Unió Europea i acceptats per Espanya d’Òxids de Nitrogen i Partícules eren:

    • Diòxid de Nitrogen NO2 (2002): Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m3 de NO2
    • Partícules en suspensió inferiors a 10 micres PM10: Valor límit 1 any civil 40 µg/m3
    • Partícules en suspensió petites inferiors a 2,5 micres PM2,5 (2008): Valor límit 1 any civil 25 µg/m3

    L’OMS recomanava per NO2 una mitjana anual de 20 g i per a Partícules PM2,5 una mitjana anual 10 µg. La nova recomanació de l’OMS anunciada aquests dies és per NO2 una mitjana anual de 10 µg/m3 (la meitat de la recomanació anterior per l’OMS i 4 vegades menys de la Directiva de la UE) i per Partícules PM2,5 una mitjana anual de 5 µg/m3, també la meitat del recomanat fins ara.

    Són bones notícies per la nostra salut. Ara caldrà posar-se a la feina, superar reticències i protestes interessades d’uns quants i anar depresa, perquè pel que fa al canvi climàtic ja hem vist que se’ns acaba el temps i la contaminació ja provoca morts prematures.

  • La dieta mediterrània ajuda a millorar les funcions cognitives i la memòria

    Un estudi liderat per investigadors del grup de Psiquiatria i salut mental de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, l’Hospital Universitari de Bellvitge i del l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques conclou que la dieta mediterrània no només té efectes beneficiosos en la salut cardiovascular de les persones que la segueixen, sinó que també els hi pot permetre millorar la seva memòria i prevenir o retardar els efectes del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment.

    Segons els resultats de l’estudi, publicat a Clinical Nutrition, aquests efectes beneficiosos no arriben a tothom per igual. Les dones, les persones de més edat, les que tenen un menor nivell educatiu i aquelles amb diabetis tipus 2 són els col·lectius que obtenen menys beneficis de seguir la dieta mediterrània. Per aquest motiu, l’equip investigador aposta per un tipus d’intervencions basades en recomanacions dietètiques per adaptar-los a les característiques de cada persona.

    L’estudi ha seguit durant tres anys a un grup de 487 voluntaris i voluntàries, repartits gairebé a parts iguals entre homes i dones i amb una edat mitjana de 65 anys. A l’inici de la investigació, els participants presentaven sobrepès o obesitat i, com a mínim, tres criteris de síndrome metabòlica, la qual inclou hipertensió, hiperglucèmia, excés de greix a la cintura, nivells baixos de colesterol HDL i nivells elevats de triglicèrids.

    Els investigadors van analitzar, a través de tests neuropsicològics, l’estat cognitiu dels voluntaris a l’inici de l’estudi i al cap d’un i de tres anys. Es va establir el seu rendiment en memòria i en altres funcions cognitives, incloent-hi la capacitat de prendre decisions, raonar, parar atenció, planificar o ignorar certs impulsos. Segons estudis anteriors, en un període de tres anys, les persones amb síndrome metabòlica que no segueixen cap mena d’intervenció, haurien presentat una disminució de gairebé 0,40 punts en la seva cognició global i de 0,10 punts en la seva memòria. Per contra, amb les recomanacions de l’estudi, van registrar millores de més de 0,60 punts en cognició global i de prop de 0,90 a la memòria.

    En el conjunt dels pacients, els resultats indiquen una relació directa entre l’adherència a la dieta mediterrània i la millora cognitiva. L’adherència a la dieta Mediterrània hipocalòrica es mesura amb un qüestionari de 17 ítems que explora el consum d’oli d’oliva verge extra i el nombre de racions de verdura i peces de fruita que es consumeixen al dia, entre altres.

    Així, per cada punt de millora de l’adherència a aquest tipus d’alimentació, la memòria va millorar en 0,13 punts. Aquesta millora es pot deure, segons els investigadors, a la pèrdua de pes i a l’increment de l’activitat física, que també s’associa a una millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, el Dr. Rafael de la Torre, un dels investigadors principals de l’estudi, apunta que aquest fet “és important, atès que els canvis cognitius poden no ser perceptibles per a les persones, però poden ser més rellevants si es combinen amb millores en la seva qualitat de vida”.

  • El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren amb la contaminació

    El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren durant els dies de major contaminació a Barcelona, segons els resultats preliminars de CitieS-Health, un estudi europeu de ciència ciutadana coordinat per Ideas for Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, per a mesurar com la contaminació afecta a la salut mental de les persones. En la investigació han participat de manera voluntària gairebé 300 veïns i veïnes, que han permès recopilar informació sobre hàbits i mobilitat durant un total de 160 dies.

    L’estudi ha revelat que la ciutadania presenta un menor nivell de concentració durant els dies en què la contaminació atmosfèrica és més elevada. En concret, el temps de reacció i el rendiment cognitiu poden variar prop d’un 5% entre un dia net i un amb alta contaminació de l’aire. També el nivell d’estrès augmenta en les jornades amb majors nivells de contaminació. La diferència és de 0,5 (en una escala de 0-10) entre un dia molt contaminat i un de clar.

    Els resultats de la investigació també mostren que, durant els dies amb més pol·lució, la salut cognitiva de les persones que viuen prop d’un espai verd o del mar es veu menys afectada que la d’aquelles que resideixen lluny d’aquests punts.

    Durant dues setmanes no consecutives, els voluntaris de l’estudi van realitzar un test de capacitat d’atenció i velocitat de processament i una sèrie de preguntes sobre el nivell d’estrès, l’estat d’ànim i la qualitat de la son a través d’una app. A més, més de 260 persones voluntàries van portar un tub de captació passiva d’NO₂ que ha permès mesurar la concentració acumulada d’aquest contaminant per cada participant durant una setmana.

    Amb l’objectiu de comparar la mostra i establir correlacions, els resultats s’han creuat amb altres dades públiques com la mitjana de concentració de contaminants recopilada per les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de l’Ajuntament de Barcelona, el mapa municipal estratègic de soroll de Barcelona o els mapes d’ús del sòl de la ciutat.

  • Cap a una nova edat mitjana?

    En algun moment de la meva vida vaig sentir una efímera passió per l’Edat Mitjana. No em preguntin el perquè. No ho sabria dir. Era un sentiment similar al que tenen els infants actuals per al món dels dinosaures. Vaig llegir tota mena de llibres sobre l’època, les seves societats i els seus personatges. Això sí, sense cap ordre ni concert. Mancat de mètode. Els despatxava tal com arribaven. I és per aquest motiu que no em considero un expert.

    Es tracta d’un període llarg en la història de la civilització occidental: gairebé mil anys, entre la caiguda de l’imperi romà (finals del segle cinquè) fins al Renaixement (finals del segle quinzè), coincidint més o menys amb l’invent de la impremta i l’arribada de Colom a Amèrica. No eren dos límits nítids, sinó desdibuixats dins de llargs períodes de transició. I al bell mig, el temut any 1000, quan s’havien de complir les previsions de l’Apocalipsi. La fi del món. D’això, res de res. I la humanitat va recuperar l’esperança.

    Amb el temps, la meva curiositat es va anar diluint, encara que no va desaparèixer del tot. I de sobte, es va veure atiada en publicar-se (l’any 1980 en italià i després en castellà i català) la novel·la d’Umberto Eco El nom de la rosa. Va significar, per a mi, una autèntica batzegada. L’he llegit diverses vegades, i encara em sorprèn. En especial, el seu rerefons teològic. Sis anys més tard, es va estrenar una excel·lent versió cinematogràfica (sense els subtils debats sobre essències espirituals), que també he vist repetidament, tot i el desgrat de l’autor de la novel·la.

    No vull entrar en la polèmica sobre si l’Edat Mitjana va ser una etapa especialment fosca o, per contra, un interval històric on es va forjar, a foc lent, la gran revolució humanística i científica. Doctors té l’Església. La meva sensació, condicionada per la meva afecció al pensament innovador (basat en la ciència), és que sí, que efectivament, l’Edat Mitjana va ser un llarg moment boirós, obscur, amb instants tenebrosos i alguna espurna de llum.

    Abans de publicar El nom de la rosa, l’any 1972, Umberto Eco havia escrit (i jo havia llegit) un capítol d’un llibre col·lectiu amb el títol La nova edat mitjana, al costat de Furio Colombo, Francesco Alberoni i Gioseppe Sacco. La idea més compartida consistia en el fet que la societat de finals del segle XX, a causa de les seves profundes contradiccions econòmiques i socials, entre elles el deteriorament mediambiental, corria el risc de derivar en una nova versió de l’època medieval. Les paraules clau eren crisi i caos. En aquest punt s’hi van sumar diversos pensadors, la majoria experts en relacions internacionals. Edgar Morin, filòsof i sociòleg francès, en va fer alguna reflexió pertinent. L’economista Alain Minc, també francès, va publicar un llibre (1993) amb el mateix encapçalament i intenció que el d’Eco i companyia.

    La nova mirada medievalista preveia un futur desesperançat.

    Llegits i rellegits els arguments i previsions medievalistes, penso que no es pot descartar aquest escenari: retrocés radical de l’economia, naufragi de la democràcia, daltabaix de la civilització basada en la ciència i la tecnologia, fragmentació social definitiva, dissolució dels vincles existents, tendència a la privatització del poder, sensació permanent d’incertesa… I especialment ara, una vegada s’ha publicat l‘informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, avalat per l’ONU. Moltes de les perilloses alteracions que s’observen, i també de les que es preveuen, diu l’estudi, són irreversibles a curt i mitjà termini. És probable que tot això tingui greus repercussions polítiques i socials. I en conseqüència, no es pot descartar la possibilitat que la història entri en un túnel obscur, semblant al dels pitjors estereotips de l’Edat Mitjana.

    Caldrà, doncs, combatre les causes de la crisi mediambiental de forma immediata i amb l’ús de totes els recursos disponibles, especialment científics i tecnològics, per a frenar-ne el deteriorament i més tard revertir-lo. Molts ja són coneguts i no els reitero, centrats especialment en la substitució definitiva de tot allò que generi gasos d’efecte hivernacle. D’altres menys mencionats: la pobresa, l’injust repartiment dels béns econòmics, la manca de drets humans, la intimidació permanent de les armes de destrucció massiva, la resolució dels conflictes mitjançant l’ús de la violència, el deteriorament de la democràcia i el creixement dels dogmatismes. Tots aquests factors també amenacen la supervivència del Planeta.

    Però la crisi que s’albira pot tenir un reforçament inesperat, un agreujament afegit, si no s’emprenen les reformes amb la contundència necessària, però també amb prudència i intel·ligència. Perquè està emergint un sector apocalíptic, que assegura que ja s’ha creuat el límit de la suportabilitat i que cal fer marxa enrere. En diuen decreixement. I es basa en dos supòsits: no és possible un creixement continu en un Planeta que és limitat, i que la Terra ja no dona més de si. El primer planteja una idea sobre la qual cal reflexionar. Però el segon suposa una visió molt pessimista sobre la capacitat humana de resoldre els problemes mitjançant el pensament avançat. Els mateixos partidaris del decreixement dels anys 80 i 90 del segle passat ja advertien que aquesta solució és molt difícil d’aplicar perquè pot crear un caos irreversible.

    En la versió més radical del decreixement, es parla d’eliminar els sistemes de transport actuals, individuals i col·lectius, suprimir les autopistes i carreteres, liquidar els ports i els aeroports, retornar al viatge a peu o en bicicleta, restablir l’autoabastiment alimentari i energètic. Alguns parlen de destrucció creativa. Ni més ni menys.

    Enfront del decreixement, m’inclino pel creixement sostenible i solidari mentre hi hagi misèria i gent que mori de fam. Crec que només el creixement sostenible pot mantenir l’avenç de la ciència i la tecnologia, que permetin solucionar els greus problemes que afronta la humanitat. Diguem-ne visió optimista sobre la facultat humana de capgirar els errors, i la capacitat de la ciència i la tecnologia de resoldre problemes complexos. I després, aconseguida una supervivència global, prefereixo la idea d’un creixement proper a zero (o controlat), repartit equitativament, tal com aconsellava fa moltes dècades el Club de Roma.

    No estic gens d’acord amb aquells que proposen un decreixement general i especialment econòmic. En primer lloc, perquè significaria la mort de milions de persones ja avui vulnerables (no tenen dret a gaudir d’una societat del benestar?). Provocaria caos i una catàstrofe global. Portaria la civilització envers una decadència potser irreversible. O en tot cas, submergiria el Planeta en una llarga edat obscura, pitjor que l’antiga època medieval. I potser sense perspectives de renaixement. L’amenaça i el temor d’Umberto Eco i companyia es mantenen vius i latents.

    El repte és doble: invertir el deteriorament ambiental i el canvi climàtic (salvar el Planeta), i fer-ho sense que això signifiqui un pas enrere en la història de la humanitat. Seguint el fil del missatge de l’ONU, encara hi som a temps.

  • Les Superilles de Barcelona tenen efectes positius per a la salut, segons un estudi

    Benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll, reducció de la contaminació i augment de la interacció social. Aquests són, segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), els aspectes que han guanyat els veïns i veïnes de les Superilles de Barcelona. Pel que fa als beneficis ambientals, l’estudi ha constatat una baixada significativa dels nivells de contaminació a la Superilla de Sant Antoni després de la seva implantació.

    La investigació, elaborada en el marc del projecte ‘Salut als Carrers’, ha avaluat el potencial impacte en la salut i en els seus determinants de les Superilles implantades a Poblenou, Sant Antoni i Horta per mitjà de diferents estudis observacionals, quantitatius i qualitatius. En el projecte també han col·laborat equips de recerca de la Universitat de Vic, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona.

    Segons l’evidència científica, la majoria dels efectes positius de les Superilles poden contribuir a prevenir trastorns de salut crònics, com les malalties cardiovasculars, la diabetis, l’obesitat, el càncer, les malalties respiratòries, la depressió i l’ansietat, així com una millora en les relacions socials. En aquest sentit, l’estudi conclou que les superilles tenen un gran potencial d’impacte positiu en la salut de la població si s’implanten de manera extensiva.

    Per fer l’avaluació, l’ASPB ha format un equip multidisciplinari de professionals de diversos àmbits de la salut pública i ha utilitzat diferents mètodes d’estudi. En concret, s’han fet mesures ambientals de qualitat de l’aire i de soroll, enquestes, mesures d’activitat física, grups de discussió i guerrilles etnogràfiques.

    La iniciativa Superilles es va impulsar en el marc de la mesura de govern “Omplim de vida els carrers” com a estratègia per millorar l’habitabilitat de l’espai públic, avançar en la mobilitat sostenible, augmentar i millorar el verd urbà i la diversitat, i promoure la participació i les relacions socials de proximitat en entorns pacificats i més segurs.