Just Deploy It!

Categoría: Determinants socials

  • Prescriure activitats socials: el nou model d’assistència per millorar la salut de la població

    “La salut no s’ha de buscar al metge, s’ha de buscar a la vida”, declara convençut Andreu Segura, coordinador i impulsor del programa COMSalut. Aquest projecte, que ja fa un any que s’està implementat en diferents punts del territori català, pretén tractar la salut dels ciutadans des d’una perspectiva integral i dins d’una comunitat, com pot ser un poble o un barri.

    “Prescripció social” són les noves receptes que des de fa un any, i sota el paraigua d’aquest projecte, posen els professionals d’atenció primària – equips cada cop més multidisciplinaris amb l’objectiu de fomentar aquesta atenció integral- a disposició dels ciutadans. Es recepten activitats lúdiques, esportives, participació en corals o activitats culturals, com el teatre, col·laboracions amb entitats sense afany de lucre o fins i tot tallers educatius en lloc de medicaments. Tot pensat per promocionar aquells hàbits que poden millorar la salut.

    “Hipòcrates ja reconeixia que els problemes de salut i la salut depenen d’allà on vius, de les condicions de l’entorn, la cultura, etc. Fem una identificació exagerada entre el que és salut i el que és malaltia o falta de malaltia, i la salut és molt més que això”, manifesta Segura.

    Aquest programa, que ja està implementat en 16 àrees bàsiques de salut –divisió territorial sanitària amb equip d’atenció primària- de tot Catalunya està en fase d’avaluació. Per fer possible aquesta atenció integral, els professionals sanitaris d’atenció primària treballen conjuntament amb diverses entitats del territori per oferir aquestes prescripcions mèdiques que van més enllà de les tradicionals i que permeten promoure hàbits saludables de vida per millorar les condicions i prevenir malalties. L’objectiu d’aquest sistema d’atenció és també implicar a tota la comunitat en la prevenció, promoció i cura de la salut d’aquella comunitat.

    Què significa atenció integral?

    “La salut té almenys tres dimensions: la naturalesa orgànica i física, la dimensió mental i una tercera: la social, perquè som animals socials. Aquesta triple dimensió, ja està reconeguda en la definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)”, explica Segura. L’atenció integral, doncs, és aquella que té en compte les tres dimensions a l’hora de tractar amb els pacients, no només la física i la mental, sinó també la que té a veure amb les relacions socials o el fet d’estar o sentir-se sol.

    “Quan es diu: salut, diners i amor, salut no només és no tenir molèsties, sinó que estiguis feliç i acompanyat. Això no està contraposat en atendre malalties, però no és exactament el mateix”, afegeix. L’objectiu de l’assistència integral o comunitària, doncs, és anar més enllà de l’assistència mèdica tradicional.

    “Ens hem enlluernat molt pels avenços en la biologia i la tècnica, que són molt importants, però ens hem descuidat massa d’aquests altres aspectes”, lamenta aquest expert.

    Com es fa?

    Els professionals sanitaris poden animar als pacients a fer ús de les eines comunitàries. No és nou que els doctors recomanin activitats o hàbits saludables en lloc de medicaments si ho creuen oportú, però amb COMSalut ara aquesta recomanació es fa en forma de prescripció. I comptant amb una sèrie d’entitats amb les quals es treballa de forma conjunta, i que permeten fer un seguiment de l’evolució del pacient.

    “No podem descuidar que, per exemple, una persona que té un problema amb el sucre pugui estar vivint sola, que tingui feina o no, que hagi tingut accés a una educació o a una altra. Això són determinants socials i col·lectius que fan que visquis d’una manera o una altra”, recorda Segura. Determinants als quals, segons aquest professional, és essencial posar-hi tota l’atenció si el que realment es persegueix és millorar la salut d’aquella persona i prevenir problemes futurs.

    El que reclamen molts professionals, que han assistit a una jornada impulsada pel Consorci Sanitari i Social de Catalunya (CSC), aquest dijous per parlar sobre el primer any d’implementació del projecte, és que es faci una valoració qualitativa i quantitativa exhaustiva dels resultats, per demostrar que no es tracta només “d’una creença” sinó que és una eina realment eficaç.

  • Consum de carn i risc de càncer

    El passat 26 d’octubre, l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer de l’OMS va donar a conèixer, mitjançant una conferència de premsa, el resultat de l’avaluació de la carcinogenicitat del consum de carn vermella i de la carn preservada. L’OMS va concloure que la carn preservada mitjançant curació, agregat de sal o fumat (entre els quals es troben salsitxes, pernil, bacó, embotits, i hamburgueses) causa càncer de còlon i recte (grup I), i que la carn vermella (vedella , porc, xai i cabra) probablement (grup 2A) causa càncer al mateix òrgan. Lògicament la notícia difosa extensament per tots els mitjans de comunicació va causar una enorme commoció social, en ser un producte alimentari de gran consum per tota la població espanyola, al qual s’equiparava amb el tabac i amb l’amiant.

    L’avaluació, realitzada per un ampli comitè internacional de 22 experts, que van valorar els resultats de més de 800 estudis epidemiològics en poblacions humanes de tot el món, i d’estudis sobre potencials mecanismes en diverses espècies animals, va concloure que per al càncer de còlon i recte hi ha una evidència convincent d’un increment del risc del 18% per cada 50g de consum d’embotits diaris i probablement per cada 100g de consum de carn vermella al dia augmenta el risc un 17%. Tot i que l’OMS no va classificar a la carn vermella en el grup I, els resultats dels estudis mostren convincentment que és una causa de càncer de còlon i recte.

    No obstant això, pocs mitjans van difondre que l’evidència científica existent mostra també que l’alt consum de carns processades molt probablement causa el càncer d’estómac i pàncrees, i possiblement el càncer d’esòfag. L’evidència científica ens mostra així mateix que l’alt consum de carns vermelles a més de ser una causa de càncer de còlon i recte, és molt probablement també una causa de càncer d’esòfag, pàncrees i pulmó i possiblement d’estómac. És a dir tenen un important potencial efecte sobre un ampli tipus de tumors malignes. Hi ha estudis que mostren així mateix que l’alt consum de carn, greixos i proteïnes animals augmenten més el risc d’obesitat.

    El càncer de còlon i recte, considerant els dos sexes, és el tumor més freqüent a Espanya. Com gairebé tots els tumors, és multicausal, i està associat no només a la carn vermella i processada, sinó també al consum d’alcohol, tabac i obesitat i al baix consum de cereals integrals, fruites, verdures i calci.

    Els mecanismes pels quals la carn augmenta el risc de càncer no estan completament aclarits. Però se sap que les carns processades són tractades amb nitrits per a la conservació i per evitar la contaminació bacteriana. A partir dels nitrits es formen nitrosamines (tant en els embotits, com dins el cos humà), que són compostos químics amb efecte cancerigen demostrat en més de 30 espècies animals, encara que no hi ha una evidència concloent que mostri que en si mateix les nitrosamines consumides produeixen càncer en l’home. Cal reconèixer que no tots els embotits contenen la mateixa concentració de nitrits i nitrosamines. Les salsitxes tipus Frankfurt, el bacó i els embotits fumats tenen una major concentració. Per contra, el pernil del país, té una menor concentració, i per això és probable que tingui un efecte menor, tot i que no hi ha evidències suficients sobre els efectes segons el tipus d’embotits.

    D’altra banda, durant el procés de cocció de la carn, a altes temperatures i especialment en contacte amb la flama (en barbacoes), es formen altres compostos químics potencialment cancerígens, com els anomenats hidrocarburs policíclics aromàtics (el més conegut és el benzopirè, classificat també en el grup I) i amines heterocícliques (classificades en el grup 2A) que es consumeixen amb la carn. Finalment les carns vermelles, contenen un pigment (ferro hemínic) que li proporciona el color vermell.

    Estudis recents en humans han permes demostrar que representen la font més important per a la formació de nitrosamines en l’organisme, en quantitats que poden ser desenes de vegades superiors a la ingesta de nitrosamines exògenes, ja formades fora de l’organisme. La carn blanca (de pollastre) no conté aquest compost i per això no hi ha evidències que el seu consum pugui augmentar el risc de cap tipus de càncer.

    Com es pot comprovar, aquests potencials mecanismes no es relacionen amb el tipus d’alimentació dels animals que ens proporcionen la carn vermella que consumim. Es coneix que s’usen hormones en la criança animal, les hormones podrien associar-se al càncer de mama, però no hi ha evidències que puguin estar relacionades a aquests tumors associats a la carn vermella. Per això, encara que la carn vermella i processada sigui produïda en les millors condicions ecològiques, no reduirà el seu potencial cancerogenicidad.

    La carn aporta per altra banda proteïnes animals, ferro i algunes vitamines que són necessàries per a l’organisme. Per això les guies alimentàries dels organismes públics i associacions professionals no recomanen eliminar el consum, sinó reduir-lo. No hi ha evidències d’altra banda que els vegetarians tinguin menor risc de càncer en comparació als que tenen una dieta variada i saludable com la dieta mediterrània. S’aconsella un consum moderat de carn vermella, d’al voltant d’un màxim de 500 g a la setmana (una mitjana de no més de 70 g al dia) i consumir embotits en petita quantitat i només ocasionalment. Analitzant les dades de la FAO (organisme de les Nacions Unides per a l’agricultura) es pot comprovar que la disponibilitat de carn a Espanya que el 1961 era de 50g per habitant i dia, va passar a més de 300 g al 2001. És a dir es va multiplicar per 6.

    No hi ha dades directes del consum de carn vermella i embotits en la població espanyola. Estimacions indirectes calculen que seria de 490g (70g diaris) per setmana per a la carn vermella i de 314 g per setmana (45g diaris) pels embotits És a dir que de mitjana, el consum de carn vermella podria estar al límit del que està recomanat, mentre que el d’embotits està bastant per sobre d’aquestes recomanacions.

    És indubtable que si pretenem reduir el risc de càncer, hem de reduir el consum de carns preservades i carns vermelles, augmentant alhora el consum de fruites, verdures i cereals integrals. Però això requereix la intervenció activa de polítiques públiques orientades a la promoció de la salut i prevenció de la malaltia. No és acceptable que avui al mercat 1kg de certes fruites pugui costar més que 1kg de carn. Si no hi ha una política pública de subvencions a aliments saludables, la batalla per la salut està perduda.

  • Més escolta activa, menys medicalització: el canvi de paradigma que defensa l’Atenció Primària

    No és cap novetat que la crisi econòmica iniciada el 2008 ha afectat i continua afectant la salut de les persones, en especial la seva salut mental. Arran de la crisi i l’empobriment, però, més persones busquen alleujament al seu malestar emocional per la condició social que viuen –ja sigui un problema laboral, d’habitatge, d’aïllament social, etc.- a les consultes d’atenció primària.  

    “Ens trobem cada dia amb persones que tenen problemes l’origen del qual sovint és social, vinculat a la crisi. Acudeixen a les consultes perquè troben comportaments molt empàtics però els professionals, que volem canalitzar el seu malestar, sovint no sabem com fer-ho”, explica Juan Manuel Mendive, metge del CAP La Mina. “Treballar en aquest document ens ha servit per veure que no ho estàvem fent prou bé i que hi havia una connotació massa biològica en el tractament amb el fàrmac”, assegura Maria José Fernàndez de Sanmamed, metgessa jubilada.

    Precisament per fer front a aquesta demanda i facilitar eines als professionals, el Grup de Reflexió i Acció del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) -del qual en són membres tant Mendive com Fernàndez de Sanmamed entre altres- ha elaborat el document Atenció a les persones amb malestar emocional, presentat aquest dimarts. “Els professionals ens hem vist en la situació d’haver d’afrontar el patiment mèdic però també el patiment social, que truca de ple a les portes de les nostres consultes”, ha dit la presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera, durant l’acte de presentació.

    Segons ha lamentat, aquesta situació arriba en un context professional en el qual es disposa de pocs temps, poca formació amb visió de prescripció social i pocs recursos». Amb tot, els autors del document han insistit a mostrar-se contents per algunes iniciatives que ja s’han fet a Catalunya amb aquesta perspectiva i que han donat bons resultats. “Això ens legitima a canviar fàrmacs per temps, etiquetes diagnòstiques per narracions”, ha apuntat Vall-llossera. Segons el psiquiatre Josep Moya el model social actual “està basat en una idea de felicitat que per si sol ja ha generat malaltia mental” i davant la prescripció de fàrmacs el document planteja una idea basada en un altre tipus de prescripció:  la prescripció social, és a dir fer activitats socials com a tractament. Com a exemple Moya ha citat participar en un voluntariat o realitzar alguna tasca en un projecte col·lectiu.

    Els autors alerten de la tendència a la medicalització

    Segons alerten els autors del document sovint els motius de consulta són generats per un malestar de causa social -és a dir, pel context social que viu aquella persona- i la manera d’afrontar-ho des de les consultes, alerten, tendeix cada vegada més a una medicalització. Alguns dels símptomes d’aquest malestar són ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, reclam d’atenció psicològica especialitzada, fòbies, temors o símptomes orgànics.

    “A l’atenció primària li correspon atendre a persones amb símptomes emocionals encara que no tinguin un trastorn, reconeixen, però “s’han d’atendre d’una altra manera, canviant el paradigma, construint nous coneixements i recuperant uns altres que hem deixat pel camí. S’han d’atendre sense caure en la medicalització i tenint cura amb el sobrediagnòstic i l’etiquetatge”, resa el document.

    Un tractament pensat en el benestar més que en el diagnòstic

    Segons s’estipula en el document les eines bàsiques i fonamentals pel maneig del malestar emocional a la consulta d’atenció primària són l’escolta activa i empàtica, el vincle assistencial, l’entrevista clínica, l’exploració física i la contenció terapèutica. “La percepció de ser escoltada depèn més de la qualitat de l’escolta que de la durada i té efecte terapèutic”, es diu i es recorda per exemple que “cal escoltar el que es diu i el que no es diu, “escoltar” el llenguatge no verbal i respectar els silencis” del pacient.

    Sobre la contenció terapèutica, per exemple s’assenyala que s’entén per aquesta “la capacitat de rebre, tolerar i acompanyar les emocions (dolor, angoixa, desesperació, ràbia, confusió, temor) de les persones consultants, sense rebutjar-les ni jutjar-les, ni passar directament a l’acció”.

     

  • Més de 250.000 persones han deixat de fumar a Catalunya durant els últims 13 anys

    Aquest dimarts, Dia Mundial Sense el Tabac, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha fet públiques les dades sobre el consum d’aquest producte. Entre el 2006 –un any després de l’aprovació de la llei contra el tabac que prohibia fumar als restaurants i bars -i el 2015 s’ha reduït de forma significativa, segons l’agència, l’exposició al fum ambiental als espais públics.

    A més ha disminuït, també, el nombre de consumidors. El 2002 fumaven un 32% dels catalans majors de 15 anys, mentre que l’any passat aquest percentatge era del 26%, el que representa que al voltant de 270.000 persones hagin deixat de fumar durant aquest temps.

    Aquesta disminució del consum i l’augment d’espais públics lliures de fum, sobretot pel que fa als establiments, ha comportat una caiguda d’un 11% dels ingressos per infart miocardi en les regions sanitàries de Barcelona i de Girona. A més també ha suposat una reducció d’hospitalitzacions per asma bronquial, que entre el 2002 i 2009 es van reduir en un 29% tant en nens com en adults, segons l’Agència.

    Tot i així a Catalunya mor cada hora una persona per causes relacionades amb el tabac. Una de cada 4 morts en homes i una de cada 14 en dones majors de 35 anys responen també a aquesta causa. Al món moren sis milions de persones per motius semblants. A Espanya hi ha més de 60.000 defuncions anuals que responen a qüestions directament relacionades amb el consum de tabac, segons l’últim estudi epidemiològic realitzat, el que suposa més del 15% de les morts registrades a tot l’Estat.

    És per això que malgrat els avenços, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix en què cal seguir fent esforços. La directora general de l’Organització, Margaret Chan, ha dit aquest dimarts que és urgent que els països implementin els paquets de tabac neutre, ja que assegura que és una mesura que funciona. L’envàs neutre és una mesura que permet reduir el consum perquè disminueix l’atractiu del producte, restringeix l’ús dels paquets de tabac com a suports publicitaris per promoure aquest producte, limita l’etiquetatge enganyós i augmenta l’eficàcia de les advertències sanitàries.

    Alguns països com Austràlia ja han posat en pràctica aquest tipus d’envàs, que ha demostrat ser afectiu. En aquest país des de l’any 2012, quan s’aplica la iniciativa, han deixat de fumar més de 100.000 persones.

    Tot i els esforços necessaris, Espanya encara no ha transposat la nova directiva europea sobre el tabac a la legislació estatal, que va entrar en vigor el passat 20 de maig. Amb tot, la nova directiva no inclou com obligatori l’envàs neutre, i deix que siguin els països els que de forma autònoma decideixin si aplicar-ho o no.

  • Hem de dedicar un dia internacional per la salut de les dones?

    Ser dona no és pas una malaltia, però és ben cert que la salut de les dones i els seus riscos poden ser a vegades ben diferents que els dels homes. Donat que la Medicina s’ha construït a partir de la recerca i la ciència que s’han desenvolupat des dels hospitals a on ingressen majoritàriament homes, és possible que tant per l’objecte d’estudi com pels estereotips de gènere dels professionals que la fan, les Ciències de la Salut, com tantes altres, han nascut androcèntriques. Es necessita doncs un esforç voluntarista i suplementari per fer visibles les diferències en la salut i la malaltia de dones i homes.

    Ja va ser una primera exigència la que va posar en marxa la Dra Bernardine Healy l’any 1993, quan va ser directora de la National Institut of Health (NIH), l’agència per la recerca de la salut nord-americana. No s’ajudaria a cap recerca des de la NIH que no diferenciés els seus resultats per sexe. Només aquesta decisió i la que va prendre Marcia Angell, estimulant que les grans revistes científiques no acceptessin treballs que no diferenciessin els seus resultats per sexe, ja ha suposat un primer pas per fer visibles moltes diferències en mortalitat i morbiditat.

    Encara queda una gran assignatura pendent que és la introducció de la Ciència de la diferència en les Ciències de la salut. Malgrat que aquesta va ser una de les principals conclusions del Primer Congrés Internacional de Dones, Salut i Treball, celebrat a Barcelona el 1996. El CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) va organitzar-lo amb la presència de representants de 53 països, però 20 anys després els avenços són encara molt tímids i depenen de la voluntat específica de cada docent, més que d’una planificació docent. És ben cert que al mateix temps és necessari desenvolupar recerca sobre la morbiditat diferencial, que acumuli dades científiques, sobre l’epidemiologia de les diferències en mortalitat, i morbiditat, en la diferent farmacocinètica d’alguns fàrmacs segons el sexe de la persona que els rep, i les diferents estratègies en tractament i prevenció. Ens congratulem del treball que està fent la Dra Londa Schienberg a la Universitat de Stanford, que està ja organitzant l’acumulació de treballs sobre les diferències entre la biologia cel·lular i el metabolisme diferencial de les exploracions amb noves tecnologies entre dones i homes. No podem oblidar que el malestar i la morbiditat tenen relació també amb condicionants psicològics i determinants socials i mediambientals. La relació del mediambient amb la salut, i la influència que tenen la pol·lució de l’aire, els insecticides en els aliments i els productes derivats de plàstics dissolts a l’aigua, amb l’aparició d’un increment de càncer i malalties respiratòries i cardíaques, també té aspectes diferencials, ja que la majoria de contaminants ambientals són disruptors endocrins. I un d’aquests disruptors que tenen en comú ambos sexes és l’increment de l’esterilitat masculina i femenina a la societat industrialitzada. A la llarga la relació del medi ambient amb la salut formarà part al meu parer de la Ciència de la diferència.

  • Una investigació relaciona l’atur i les retallades per la crisi amb més morts per càncer

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Els alts nivells d’atur i les retallades en sanitat durant la crisi econòmica es van associar amb un augment de la mortalitat per càncer, segons un nou estudi publicat a la revista mèdica The Lancet. Els autors de la investigació han estimat que s’han produït més de 260.000 morts addicionals per càncer en els països de l’OCDE entre els anys 2008 i 2010, de les quals gairebé 170.000 es van produir a la Unió Europea.

    «El càncer és la principal causa de mort al món, de manera que entendre com els canvis econòmics afecten la supervivència del càncer és crucial», assegura Mahiben Maruthappu, investigador de l’Imperial College de Londres i autor principal de l’estudi.

    La investigació ha estat realitzada per Maruthappu al costat d’un equip d’investigadors de les universitats de Harvard, Oxford i Londres, i és la primera anàlisi global que estudia els efectes de la desocupació i les retallades en la mortalitat per càncer. Per a això s’han utilitzat dades del Banc Mundial i de l’Organització Mundial de la Salut de més de 70 països, amb una població total de 2.000 milions de persones i s’han analitzat les tendències durant les dues dècades transcorregudes entre 1990 i 2010.

    L’atur afecta més els països sense sanitat universal

    Els resultats van mostrar que l’augment de la desocupació estava associat a un augment de les morts en tots els tipus de càncer, però que va ser més fort per als càncers tractables. En concret, els investigadors van estimar que un augment de l’1% en la taxa d’atur estava associat a 0,37 morts addicionals de tots els càncers per cada 100.000 persones.

    No obstant això, Maruthappu aclareix que aquest efecte desapareixia en aquells països que tenen una cobertura de salut universal, «especialment en els casos de càncers tractables com el de mama, pròstata i càncer colorectal». El problema rau, segons els autors de l’estudi, en que als països que no tenen sanitat universal, les persones aturades tenen un limitat accés a l’atenció sanitària, «el que podria manifestar-se en diagnòstics tardans i tractaments insuficients».

    «Afortunadament, Espanya té cobertura universal, de manera que no creiem que la crisi recent i la desocupació hagin augmentat la mortalitat per càncer al nostre país», explica Miguel Martín, president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). No obstant això, aquest oncòleg adverteix que aquest estudi «ha de servir d’avís per al futur». Segons Martín, «si reduïm la cobertura o introduïm restriccions importants en les prestacions sanitàries, podríem trobar-nos amb un augment de la mortalitat per càncer també a Espanya».

    Les retallades també s’associen a major mortalitat

    Referent a això, l’estudi també va trobar que la mortalitat per càncer augmentava a mesura que disminuïa la despesa en la sanitat pública, de manera que una disminució d’un 1% respecte al PIB estava associat amb 0,0053 morts addicionals de tots els càncers per cada 100.000 persones.

    Tot i que les xifres varien d’un país a un altre, Maruthappu ha explicat a eldiario.es que «les retallades en la sanitat pública estan associades amb més morts per càncer fins i tot en aquells països que tenen cobertura universal» i assegura que «si les retallades no van acompanyades de millores en l’eficiència, la qualitat de l’atenció sanitària es veurà ressentida i els nivells de mortalitat podrien seguir augmentant».

    No s’ha pogut demostrar una relació causa efecte

    Els autors asseguren que l’estudi publicat avui només assenyala una associació entre la mortalitat, la desocupació i la despesa en la sanitat pública, encara que no s’ha pogut demostrar una relació directa de causa i efecte. No obstant això, «la correlació cronològica entre l’augment de la desocupació a causa de la crisi econòmica mundial i el posterior canvi en la mortalitat per càncer, indiquen una potencial relació causal».

    En qualsevol cas, els investigadors conclouen que, tot i les limitacions de l’estudi, «les troballes suggereixen que tant l’atur com les retallades en sanitat estan significativament relacionats amb la mortalitat per càncer» i que una sanitat universal «reduiria l’associació entre el desocupació i la mortalitat», el que ofereix una «evidència a favor de l’adopció de sistemes de salut universals en tots els països «.

  • Espanya es queda enrere en la lluita contra el tabac

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Espanya, que fa uns anys liderava la lluita contra el tabaquisme a Europa, es queda endarrerida i ni tan sols complirà amb el termini proposat des de Brussel·les per transposar la nova directiva sobre el tabac a la legislació espanyola. La norma, que imposa noves restriccions sobre el tabac, va entrar en vigor el passat divendres 20 de maig. La indústria tabaquera, que va tractar d’aturar la nova regulació, ha aconseguit frenar algunes de les mesures que demanaven diverses associacions mèdiques.

    Al nostre país moren a l’any més de 60.000 persones per qüestions directament relacionades amb el consum de tabac, segons l’últim estudi epidemiològic realitzat, el que suposa més del 15% de les morts registrades a tot l’Estat. Aquest mateix estudi indica que el 40% dels fumadors morirà prematurament pel tabac si no deixen de fumar.

    Per aquest motiu, des de diferents societats mèdiques s’ha rebut positivament la nova normativa, més restrictiva, tot i que insisteixen que «sigui traslladada a la legislació el més aviat possible i de la forma el més rigorosa possible», explica a eldiario.es Carlos Jiménez, pneumòleg i director del programa de tabaquisme de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

    Una directiva que es queda curta

    No obstant això, des d’aquesta organització s’han criticat alguns punts en els quals la nova normativa s’ha quedat curta, especialment pel que fa a l’empaquetat del tabac. En el nou disseny de paquets aprovat per la directiva, les advertències sanitàries han de cobrir com a mínim el 65% de les dues cares dels paquets, però no inclou l’embalatge genèric, que, segons Jiménez, «hauria estat un pas enorme en favor de la salut pública».

    També des de la Comissió Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT) s’ha criticat l’absència d’aquesta restricció, encara que ambdues organitzacions consideren positiu que almenys permeti que cada país pugui aplicar l’envasament genèric, cosa que ja han fet Irlanda, França, Regne Unit o Hongria. «És un acord de mínims, tot i que es deixa oberta la possibilitat que cada estat vagi una mica més enllà», explica a eldiairo.es Regina Dalmau, presidenta de l’CNPT.

    Espanya, però, «no anirà més enllà del que està aprovat en la directiva», lamenta Dalmau, que assegura que el govern ha ignorat les peticions de la CNPT. «Des del ministeri no s’ha proposat res en aquesta línia, ni tan sols s’ha esmentat», assegura. Igualment, Jiménez lamenta que el govern no hagi respost a la petició de la SEPAR d’aprofitar la transposició de la nova directiva europea per implantar l’empaquetat genèric. «Vam enviar fa ja temps un escrit al govern en el qual recordàvem la importància d’aquestes mesures i no hem rebut cap resposta», assegura aquest pneumòleg.

    El PP ha tingut dos anys per adoptar la directiva

    Però Espanya no només no va a adoptar mesures addicionals a curt termini, sinó que tampoc arriba a temps per transposar la directiva europea abans que es compleixi el termini donat per Brussel·les, que vencia divendres. El ministre de Sanitat en funcions, Alfonso Alonso, admetia dijous que «hi ha una disposició reglamentària que s’està tramitant», però que alguns aspectes de la directiva necessiten «un modificació legal» que no es pot dur a terme perquè «no hi ha Parlament per poder fer-la».

    «Hi ha hagut temps suficient per implantar-la i aprovar-la abans que arribéssim a aquest moment», assegura Jiménez, que recorda que la normativa es va aprovar el 2014. «Esperem que el pròxim equip ministerial es posi a treballar per fer la transposició al més aviat possible», conclou aquest pneumòleg.

    La presidenta de l’CNPT també afirma que «aquesta excusa no val» i que «potser no els interessava o hi ha alguns terrenys en els quals no es volen ficar». El problema, segons Dalmau, rau en la manca d’interès polític que hi ha hagut en aquesta legislatura a l’hora d’abordar el problema del tabaquisme, ja que «Espanya va prendre un posicionament de lideratge quan fa cinc anys es va implementar l’anterior llei, però des llavors no s’ha fet res, però res «.

    Això, insisteix Dalmau, «no té a veure amb el color polític, no és una qüestió de qui va posar la llei o qui va venir després, és un problema de salut pública» i recorda que «el tabac és la principal causa de mort evitable nostre país «.

    No obstant això, tot i el retard del govern a l’hora de transposar la directiva europea, els articles sobre la modificació dels paquets de tabac i picada d’embolicar seran aplicació automàtica, pel que a partir de demà és d’obligat compliment que incloguin les noves advertències sanitàries i les companyies tindran fins al 20 maig 2017 per aplicar-la a tots els seus productes. No queda clar, però, com s’han d’aplicar altres restriccions com les que afecten els purs o el tabac de pipa, que dependran de la forma de transposar la directiva, que depèn de cada estat.

    Pressions de la indústria

    Des de la indústria tabaquera s’ha insistit que algunes de les mesures proposades, com l’esmentat envasat genèric, són desproporcionades, innecessàries i no tenen justificació científica. La Taula del Tabac, òrgan representant de les empreses del sector a Espanya, assegura que «no hi ha informació contrastada i actualitzada sobre l’efectivitat d’aquesta mesura», cosa que neguen des de les societats mèdiques.

    «Actualment tenim prou evidències científiques que demostren que en aquells països on l’empaquetat genèric ha estat implantat s’ha observat una disminució en el nombre de fumadors, un augment en el nombre de fumadors que intenten deixar de fumar i, el que és més important, una disminució en el nombre de joves que s’inicien al consum», explica Jiménez.

    Des de la SEPAR han criticat la posició de les tabaqueres i Jiménez ha assegurat que aquesta indústria «està lluny d’assumir la seva responsabilitat». «Ells saben, i ho saben molt bé, que l’empaquetat genèric és una molt bona mesura per fer que disminueixi el nombre de fumadors joves, el problema és que va directament en contra del seu negoci», assegura Jiménez.

  • Europa torna a retardar la votació per renovar la llicència del glifosat

    La Comissió Europea no ha aconseguit assegurar-se la majoria d’estats necessàris per renovar la llicència de l’herbicida glifosat. Així que ha tornat a suspendre la votació al Comitè de Plantes, Animals i Aliments on estan representats els 28 membres. «Com que era obvi que no hi hauria aquesta majoria qualificada, no s’ha procedit a votar», ha explicat un portaveu de la Comissió. El comitè ha estat deliberant dos dies: el 18 i 19 de maig.

    La polèmica que envolta a aquest herbicida gira entorn de la declaració de «probablement cancerigen» que ha sostingut l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Està contraposada a l’opinió de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que diu que no ha apreciat riscos per a la salut humana.

    Al debat d’aquesta setmana s’arriba després d’haver posposat ja la decisió el passat 8 de març. Llavors, l’oposició de França, Holanda i altres països impedia assolir els suports necessaris per la qual cosa l’Executiu comunitari va decidir retardar el procés fins aquest mes amb la idea d’aconseguir els vots. A més, just un dia abans d’arrencar les sessions, l’OMS i l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), van emetre un informe en què deien que era «improbable que el glifosat suposi un risc de càncer per als humans a través de la dieta».

    Amb tot, els dubtes sobre l’herbicida no s’han dissipat prou com perquè els estats reticents acabessin per donar el vistiplau a la renovació del producte. La Comissió havia preparat un esborrany en el qual la llicència de l’herbicida es perllongaria uns altres nou anys amb poques restriccions. No va tenir en compte la moció del Parlament Europeu que, a mitjans d’abril, havia sol·licitat que el permís es paralitzes set anys i es prohibís l’ús particular així com l’aplicació en zones verdes pròximes a col·legis o parcs. El Grup dels Verds, que va defensar la prohibició del glifosat al parlament considera ara que aquest nou retard «confirma els nostres dubtes sobre el producte». El seu portaveu Florent Marcellesi creu que és «un senyal de que els governs estan prenent de debò la ferma oposició existent cap aquesta substància».

    Vinculacions amb les biotecnològiques

    L’informe conjunt de l’OMS i la FAO encara que va arribar en el moment decisiu de la presa de decisions, també ho va fer llastrat per les vinculacions d’alguns membres del comitè d’estudi amb la indústria dels fitosanitaris. El seu codirector, Alan Boobis, apareix en el panell d’experts de l’organització International Life Science Institute, entre els membres apareixen corporacions biotecnològiques com Monsanto o Dow Chemical. El mateix passa amb un altre dels científics que han dirigit aquest últim escrit sobre el glifosat: Angelo Moretto.

    L’actual llicència per la qual es comercialitza el glifosat a la Unió Europea està a punt d’expirar. Per continuar venent és obligatori que es renovi el permís abans del 30 de juny. La Comissió Europea confirma que si no es pren una decisió «els Estats Membre hauran de retirar les autoritzacions de tots els productes basats en aquest producte».

  • La regulació i la salut pública: a propòsit del tabac

    Al febrer de 2014 les institucions europees van aprovar per consens la directiva sobre productes de tabac, que actualitzava l’anterior aprovada una dotzena d’anys abans. El procés d’adopció va ser llarg i tortuós, amb una resistència ferotge per part de la indústria tabaquera. S’ha documentat que aquesta va invertir grans sumes i esforços, amb fins a 160 lobbistes actius, i va usar ardits diversos per frenar-la i descafeinar-la (la relació amb la indústria li va costar el lloc a un comissari Europeu). A pocs dies d’expirar el termini límit per a la seva transposició a la legislació dels estats membres, a Espanya encara no s’ha fet. Això posa en qüestió la prioritat que concedeix el govern d’Espanya a les polítiques de salut pública.

    El tabac té un cost altíssim en morts, malalties i patiment evitables. Els progressos realitzats en la disminució del tabaquisme en diversos països són fruit d’un conjunt de canvis que desnormalizen el seu ús i canvien la percepció social del fumar. La progressiva adopció de regulacions ha ocupat un espai destacat en aquest procés. Aquesta directiva 2014/40, recentment ratificada pel Tribunal Europeu de Justícia que ha desestimat les reclamacions de la indústria, aporta alguns elements positius a la regulació del tabac. Entre els aspectes més destacats, limita la capacitat de la indústria per al màrqueting, a l’ampliar l’espai que han d’ocupar les advertències sanitàries del 50 al 65% de la superfície dels paquets. D’altra banda sentència l’ús d’additius saboritzants que puguin ser atractius per a algunes categories de població, entre ells el mentol (que a més potencia l’absorció de la nicotina), i l’ús de termes de màrqueting equívocs com ‘suau’, ‘natural’ etc. per descriure el producte. Finalment, introdueix un incipient regulació dels cigarrets electrònics, que limita la seva publicitat.

    Al nostre país, la normativa actual procedeix de la directiva europea de 2002, que va suposar un pas endavant important. Va modificar el tipus i mida de les advertències sanitàries, abans gairebé invisibles (convé recordar que fins llavors, la informació al consumidor d’un producte tan perillós com un paquet de cigarrets era gairebé nul·la i poc visible, en contrast amb la detallada informació inclosa a la etiqueta d’una llauna de tomàquet fregit). Alguns països han ampliat de motu propio la regulació dels paquets, fins a arribar a l’empaquetat neutre o genèric sense logos ni marques més enllà de la marca estricta i les advertències sanitàries: aquesta iniciativa que ja porta uns anys vigent a Austràlia s’ha adoptat recentment a Irlanda o a França i es discuteix en altres països de la Unió Europea -encara que no a Espanya. Sí que es va adoptar al nostre país el 2014 una regulació mínima dels cigarrets electrònics que va impedir almenys que se seguissin anunciant invocant una seguretat i beneficis que no havien demostrat. La nova directiva pendent de transposició reforça aquesta regulació en prohibir la seva publicitat i promoció de forma general i de manera anàloga als productes del tabac. Això faria impossible la presència d’anuncis a la televisió que vinculen el seu ús amb valors juvenils i que se superposen a imatges de fumadors, com els que s’han emès recentment.

    Els professionals més vinculats al moviment de prevenció vam tenir accés el passat estiu a un esborrany de Reial Decret de transposició de la directiva redactat en termes de mínims, sense plantejar passos que vagin més enllà en defensa de la salut pública. La seva aprovació per un govern en funcions que ha de complir les seves obligacions amb les institucions europees seria comprensible. Però la veritat és que aquest esborrany no s’ha concretat encara en el Butlletí Oficial de l’Estat, i sembla que es va a produir un incompliment en els terminis de transposició de la directiva. Males perspectives a les portes del Dia Mundial del Tabaquisme d’aquest any. Mentrestant, altres països avancen amb l’adopció de l’empaquetat neutre, un tractament fiscal més exigent, o regulacions més protectores del consum de tabac en espais tancats amb nens, en alguns espais oberts, o sobre els cigarrets electrònics. Fins i tot aquí alguna comunitat autònoma està aprovant normativa pròpia en aquesta direcció, com mostra la nova legislació adoptada al País Basc.

    En fi, que sembla que també en aquest camp s’acumulen les tasques per a un proper govern.

  • Un documental recull com els desnonaments empitjoren la salut física i mental

    Aquesta és una notícia publicada a eldiarioand

    Les persones en procés de desnonament i els seus familiars manifesten patir un empitjorament de la seva salut física i psicològica. Així ho conclou l’estudi qualitatiu Processos de desnonament i salut, finançat per la Conselleria de Salut d’Andalusia, el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública i la Conselleria d’Economia i Coneixement andalusa, l’objectiu ha estat analitzar la situació de salut i benestar de les persones en aquesta situació. També es va plantejar com un objectiu conèixer la perspectiva de les persones actives en plataformes ciutadanes i analitzar el tractament que la premsa digital ha donat als processos de desnonament.

    Segons ha informat en una nota l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP), en el projecte d’investigació han participat 90 persones, 58 en procés de desnonament i 32 amb participació activa en plataformes ciutadanes, i ha estat desenvolupat per la pròpia EASP en col·laboració amb el Grup Stop Desnonaments Granada – 15M.

    Entre els problemes de salut física, les persones entrevistades nomenen problemes cardiovasculars, cerebrovasculars, dermatològics, digestius, així com agudització de les malalties cròniques. Pel que fa a la salut psicològica, indiquen la vivència d’estats depressius, d’ansietat, insomni, alteració de la gana, desmotivació, apatia i culpa i disminució de la cura personal, entre altres símptomes. Les persones entrevistades descriuen un impacte de la situació en la seva vida familiar i social.

    Les persones entrevistades destaquen el paper rellevant de les plataformes ciutadanes, nomenant entre les seves funcions principals la informació, el suport emocional, l’ajuda en el procés de negociació amb les entitats bancàries i la mobilització col·lectiva, segons la nota de premsa

    Un documental i una anàlisi de premsa

    L’equip d’investigació ha realitzat un documental titulat Desnonaments i salut on es recullen els principals resultats de l’estudi a través de la veu i experiència de les persones afectades, així com de membres actius de plataformes ciutadanes. L’objectiu és difondre els resultats qualitatius a través d’un format audiovisual per donar-los a conèixer a un públic el més ampli possible.

    L’equip d’investigació també ha realitzat una anàlisi del tractament informatiu que els diaris digitals de més audiència al nostre país han realitzat sobre els processos de desnonament. Entre els resultats de l’anàlisi, per al qual s’ha treballat sobre una mostra de 964 notícies, s’observa una baixa presència de la temàtica de salut en les notícies analitzades, trobant alguna referència a aquest tema només al 12% d’elles. Entre els temes de salut més anomenats es pot destacar els casos de suïcidi, amb un 58%, i la salut mental, amb un 14%. A més, el 58% de les notícies analitzades relaciona el procés de desnonament amb un agreujament del problema de salut, ja sigui previ o simultani a la situació. Un 49% mostra un to favorable o positiu cap a les persones en procés de desnonament, mentre un 25% fa servir un to desfavorable.