El Departament de Salut ha obert un expedient per investigar el cas d’una dona de 84 anys que va morir a l’Hospital de Palamós després d’esperar a urgències durant set hores. En el mateix comunicat afegeixen que el centre va admetre que el temps d’espera en aquell moment era superior al normal i que, durant les hores que la dona d’avançada edat va estar esperant a urgències, hauria calgut fer-li una reavaluació mèdica per veure’n l’estat. La mort de la dona va ser el passat 15 de novembre, després que la pacient s’apropés al centre perquè patia còlics i vòmits.
L’Hospital de Palamós assegura que està revisant el circuit intern per evitar «que no es tornin a produir situacions com aquesta» i explica a més, a través d’un comunicat, que «aquell dia, i en aquella franja horària, el servei estava en una situació de màxima afluència de pacients, i n’hi havia més amb el mateix nivell d’urgència». Així argumenten que «el temps d’espera fos superior al normal». Tot i així, la família de la dona ja s’ha posat en contacte amb un advocat per denunciar els fets.
Aquest cas surt a la llum una setmana abans de la convocatòria que anualment es realitza a principis de desembre contra les llistes d’espera al voltant del Dia Mundial de la Salut. Així, el proper dilluns 10 de desembre la Marea Blanca de Catalunya convoca a les 11.30 hores una manifestació dins el marc de la Jornada Estatal de lluita contra les llistes d’espera i la mercantilització de la Salut. Ho fa vinculada a la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas. La marxa sortirà des de la Plaça Catalunya i arribarà fins a plaça Sant Jaume on s’entregarà una carta al Govern de la Generalitat.
“Moltes volen morir quan descobreixen que tenen VIH. Jo les animo a viure, perquè encara que tinguem el VIH podem gaudir també d’un vida llarga i digna” , afirma Leelavathi mentre parla amb Sumithra, la seva amiga i confident a la sortida de l’Hospital de Malalties Infeccioses de la Fundació Vicente Ferrer a Bathalapalli.
Es van conèixer fa molts anys en una trobada que organitzava la Fundació Vicente Ferrer (FVF) per a dones vídues amb VIH i han estat en contacte des de llavors. Aquestes dues dones tenen més en comú que ser vídues i haver contret el VIH a través dels seus marits. Comparteixen sobretot la forta de convicció que acabar amb la discriminació que encara pateixen les persones amb VIH és possible i necessari.
Totes dues es van casar molt joves, gairebé adolescents, i es van quedar vídues, tot i ser molt joves. Les mentides van envoltar la mort dels seus respectius marits. Els dos tenien VIH. Els dos ho van ocultar. “A la societat hi ha molts homes amb VIH però no tenen coneixements sobre el que suposa”, assegura Sumithra. La culpa, la solitud i l’estigma han estat els seus companys de vida durant molts anys. Fins que un dia van dir prou, i avui, a través dels sangham per a dones amb VIH de la FVF, s’ajuden entre elles alhora que ajuden a altres dones a trencar amb aquest cercle pervers. Han fet de la seva debilitat la seva fortalesa i de la seva vergonya un motiu de reivindicació i suport mutu.
Les dones vídues són un dels col·lectius més vulnerables a l’Índia. Són vistes com a portadores de mala sort i objecte de marginació i estigmatització, amb greus conseqüències no només per a elles, sinó també per als seus fills. En el cas de Leelavathi i Sumithra la situació s’agreuja per tenir més VIH. Més del 40% dels pacients de VIH a l’Índia són dones i el 75% d’elles ho contreu durant els primers anys de matrimoni.
Des 2018 ha entrat en vigor al país asiàtic una llei que prohibeix discriminar, agredir i incitar a l’odi contra persones amb aquesta malaltia. Un document que protegeix, almenys sobre el paper, els drets de les persones contagiades en matèria d’ocupació, sanitat, educació o serveis socials, tant en institucions públiques com privades.
Aquest 1 de desembre, Dia Mundial del VIH, Leelavathi i Sumithra han superat les seves pors i s’han volgut a explicar la seva història davant la càmera. Han decidit ser la veu de les milers de persones que encara no s’han atrevit a fer el pas.
El 19 de juny de 2015, dos estudiants de medicina que acabaven de rebre la seva llicenciatura al Paranimf de la Universitat de Barcelona, es van escapar un moment de les felicitacions d’amics i familiars, van seure en un racó i es van intercanviar regals. Marina va regalar a la seva companya sis fotos, una de cada any en què havien estudiat juntes, i Clàudia li va regalar un text que deia: “Comencem pel principi. Podràs pensar que tot es va iniciar fent voltes pel pati de l’escola. No és cert. El que ens ha unit sempre ha estat la Medicina”. Per entendre aquesta al·lusió a “fer voltes al pati de l’escola” cal mirar enrere, quan Marina i Clàudia cursaven quart d’ESO i un d’aquells dies en què passejaven pel pati van decidir que volien canviar el món i que per a fer-ho estudiarien Medicina.
L’autora d’aquell text era Clàudia del Santo i deu anys després s’ha convertit, inopinadament i sense pretendre-ho en absolut, en una cara visible de les reivindicacions dels metges catalans. I ho ha estat gràcies a un altre text. Li ha donat la volta a la banalitat del mundialment conegut ‘Despacito’ per a convertir-lo en un himne reivindicatiu.
https://www.youtube.com/watch?v=ePxlgofsx-Q
Un reflex perfecte de la personalitat de l’autora, una mostra clara que la reivindicació no està renyida amb el somriure. Només es tracta de trobar l’equilibri.
Una altra forma de denunciar les retallades
En el moment en què el vídeo va ser compartit en un xat de metges en vaga, allò es va desbordar. Ella només pretenia que els seus companys s’aprenguessin la lletra per cantar-la en la manifestació de l’endemà. A manera de tutorial. Però va córrer per la xarxa, va arribar a internet i Clàudia es va veure requerida pels mitjans com mai hagués imaginat. Tenia por que es desvirtués la naturalesa de la protesta, però va aconseguir concentrar, d’una manera amable i divertida, les mirades sobre les retallades, la precarietat, la manca de temps per atendre els pacients. En síntesi: sobre el deteriorament de la sanitat a Catalunya per la falta d’inversions.
La lletra de Despacito, adaptada a la vaga de metges
Un dels professors que observava com Clàudia i Marina donaven voltes per aquell pati de l’Escola Sadako va ser dels primers a mostrar el seu entusiasme. “No he pogut evitar, en veure’l, tenir un sentiment d’orgull cap a la feina ben feta de l’escola. Si som capaços de formar joves crítics, creatius i curosos, joves rebels que reclamin dignitat per a la seva professió i el benestar comú, per reduir la desigualtat i fomentar la justícia social, la llibertat i la dignitat humana, companys, podem felicitar-nos i sentir-nos absolutament recompensats pel nostre esforç. Us ho havia de compartir! El signava Jordi Nomen, que va ser el seu professor de Filosofia, Ètica i Socials durant diversos anys i és autor del llibre “El nen filòsof: com els infants poden aprendre a pensar per ells mateixos”.
Una especialitat poc sol·licitada
Clàudia del Santo és metgessa de família perquè li agrada parlar amb la gent. Va tenir algun dubte sobre si el camp de la psiquiatria també li podria oferir aquest vessant propera i humana de la medicina (sembla un contrasentit, però hi ha metges als quals no els agrada parlar amb la gent). Però això va durar poc. Quan va començar la preparació del MIR, ja tenia clar que volia ser metgessa de família.
Per això estava tan tranquil·la abans d’entrar al Ministeri de Sanitat, a Madrid, el dia que havia d’escollir plaça. Perquè era conscient que pocs llicenciats volen dedicar el seu projecte professional a una especialitat que a hores d’ara resulta tan poc atractiva i tan mal remunerada (encara que això últim és una qüestió comuna a tots els professionals sanitaris).
Va sortir radiant del ministeri, amb el seu destí: Barcelona Ciutat ICS, que inclou els grans centres sanitaris de l’Institut Català de la Salut. Era un pas més cap a la seva aspiració d’exercir en un barri popular. Aquest pas el va donar pocs dies després: com Hospital docent va triar Sant Pau i com CAP per desenvolupar la seva residència, el barri del Carmel, aquell que tan bé va retratar Juan Marsé.
La vaga de metges ha estat reivindicativa i també festiva
Projectes a Àfrica
Però Clàudia té altres projectes que van una mica més lluny. Aspira, al costat de tres companys, a posar en marxa una iniciativa de cooperació a l’Àfrica. Les vacances de l’any passat les van passar a Rumi, a Rwanda. El concepte de vacances és, en aquest cas, una mica singular, ja que va consistir en oferir-se a treballar en un hospital que havien creat quaranta anys enrere unes monges catalanes, Dominiques de l’Anunciata.
A treballar i a formar-se, perquè això és el que pretenien, un primer contacte amb la població. I amb aquest bagatge, al seu retorn Clàudia del Santo va sol·licitar que la rotació externa que realitzen tots els metges residents tingués lloc en aquest hospital de Rumi.
Aquest passat estiu ja no era un metge voluntari sinó part de l’equip de l’hospital. El seu objectiu, sempre pensant en el seu projecte de futur, “conèixer a la comunitat i el sistema sanitari”. Clàudia recorda, amb la veu gastada pels crits de la vaga, que ”»no només exercia com a metge de família. Feia de tot, però tractava especialment de comunicar-me amb la gent”. Per això, quan va tornar a Barcelona es va dedicar a estudiar francès, perquè havia observat que era l’únic idioma (més enllà del nadiu) que li permetia parlar -sempre parlar- amb la gent gran.
Donar-li la volta a la precarietat
Clàudia del Santo i diversos residents de R3 i R4 han impulsat a Catalunya una plataforma que va sorgir fa uns cinc anys en diferents punts d’Espanya i que aspira a remoure la medicina de família. Volen donar-li la volta a la precarietat amb la qual estan obligats a treballar, a explorar fórmules que els permetin, per exemple, organitzar congressos mèdics sense el patrocini de la indústria farmacèutica.
La Clàudia acompanya el “Despacito” amb un timbal durant la concentració al CAP de la Guineueta
La iniciativa va ser batejada com La Cabecera, un homenatge als metges de capçalera que, com expliquen i canten en l’adaptació de ‘Despacito’ que ha escrit Clàudia del Santo, no tenen grans pretensions ni grans exigències, només “Quiero visitarte bien y despacito, / mirarte a los ojos y no a lo que escribo, / poder escucharte largo y tendido/ “.
Escoltar, parlar. El que va portar Clàudia a decantar-se per la medicina.
En el tercer dia de vaga del personal sanitari de l’Atenció Primària i els metges de la xarxa sanitària concertada el destí era el Parc de la Ciutadella, davant del Parlament. Convocats per Metges de Catalunya, CGT i Rebel·lió Primària, metges de la primària i de la concertada i personal sanitari de tota la primària, han pressionat durant tot el matí fins arribar a les portes de l’edifici després de trencar un cordó policial.
Al crit irònic de «No ens pegueu, que no hi ha prou metges», el personal sanitari que segueix tenaç en les seves demandes, s’ha enfrontat al cordó d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra que, en veure’s desbordat, ha hagut de retrocedir. Potser perquè no s’ho esperaven, han hagut de conformar-se en protegir la porta principal del Parlament.
Aquesta empemta entre els concentrats ha arribat al mateix temps que ho feien els Bombers de la Generalitat en una manifestació, ja que ni el departament d’Interior ni el d’Economia donen resposta a les seves reivindicacions de més personal i fons per renovar equipaments i vestuari. La trobada ha deixat imatges tendres quan un bomber ha col·locat al costat d’un ninot encès on s’hi podia llegir ‘D.E.P Bombers cremats’ una pancarta que afirmava ‘Retallar la sanitat mata’.
Així, tot i que ahir la reunió de mediació per posar fre a la vaga acabés de nou entrada la matinada i que hi hagi incertesa en l’ambient, els participants de la concentració no han deixat en cap moment de mostrar-se enèrgics i plens d’esperança. El que volen, són idees compartides que creuen de fàcil solució: «només demanem qualitat, temps per al malalt i prou gent per treballar; no demanem gran cosa més… bé, i un sou digne també que ens l’han retallat molt».
Personal sanitari trenca el cordó policial a les portes del Parlament / Carla Benito
Metges, infermers i la resta de personal defensen que ho fan pel conjunt de la ciutadania, per millorar una sanitat que, si s’ha de vendre com de qualitat, ha de guanyar en seguretat en l’assistència. Una seguretat que es donarà si s’aconsegueixen algunes de les reivindicacions clau: més temps per pacient significa garantir els 12 minuts com a mínim. Per què 12? Un metge d’atenció primària té 5 hores i 6 minuts d’assistència i si ho divideixes, dona els 28 pacients al dia que es volen estipular com a màxim de visites.
En aquest sentit, Núria López, metgessa de capçalera de Lloret de Mar de la Primària concertada i delegada sindical de Metges de Catalunya explica aquesta necessitat dels 12 minuts per atendre els pacients bé. Que no es tinguin, implica que ara visiten un promig molt més elevat del normal de pacients. «La qualitat assistencial és bona pel sacrifici que fan molts metges però la vida laboral que portem, 43 pacients per dia de mitjana, és estressant, ho passem malament i ho patim pels nostres pacients», explica la doctora López. A més, també demana més formació. Ara mateix disposen de 20 hores anuals però apunta que aquestes «es queden curtes» i que, a més, tenen una hora al dia «però com les consultes són eternes, mai es pot assistir».
Pediatria també ha estat presents a les mobilitzacions, Ana Ramírez i Maria Elena Ramírez són metgesses pediàtriques a l’Atenció Primària. «Tenim molts pacients perquè tenim menys de 5 minuts per cadascun. Demanem una digna atenció cap al pacient, res més», han apuntat al mateix temps que han valorat que els hi agradaria que la població també els recolzés en aquesta lluita, ja que ho fan per ells.
Per la seva banda, pel que fa als hospitals de la concertada, Mercè Jiménez, especialista en anestesiologia i clínica del dolor, denuncia que a ells se’ls considera públics només per no pagar-los. Es suma a denunciar que la pressió assistencial és increïble també perquè no para de marxar personal alhora que no en ve de nou perquè «fan contractes molt precaris, insultants, de 12 euros l’hora un especialista». «La gent no ens ve, no ens queden metges i la pressió assistencial és brutal, mantenint el mateix nivell d’exigència… Estem esgotats», comenta Jiménez que, tot i això, valora molt positivament la vaga.
Bombers i personal sanitari s’han trobat a les portes del Parlament / Carla Benito
El seguiment de la vaga es manté
Segons la Generalitat, el seguiment de la vaga durant aquesta tercera jornada ha estat d’un 38% i segons Metges de Catalunya d’un 74,4%. Aquesta diferència es deguda a que la Generalitat comptabilitza els serveis mínims com a metges que no han anat a la vaga i MC els posa en el gruix que sí han fet aturades. Normalment les dades de seguiment de vaga es calcula sense tenir en compte els serveis mínims establerts, ja que es desconeix la voluntat d’aquests. Segons aquesta fórmula, el seguiment de la vaga d’aquest tercer matí de vaga ha estat d’un 60,4%.
Els serveis mínims decretats per aquesta tercera jornada han estat de normal funcionament a les urgències de CUAP, PAC i PADES, a les unitats especials, en l’atenció als malalts ingressats, en l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions rugents i en el transport sanitari per atendre totes les urgències, el tractament oncològic, diàlisi i oxigenoteràpia, així com sistemes d’emergència.
En el cas dels serveis de medicina de família i pediatria, ginecologia (amb els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre d’embaràs i interrupció voluntària de l’embaràs), odontologia i centres penitenciaris en torns diürns, es garantirà el 33% de la plantilla. Pel que fa als serveis penitenciaris en torns nocturns es garantirà la totalitat de la plantilla.
Pel que fa a la resta de serveis, funcionaran com en un dia festiu, excepte als centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%.
La sanitat és una de les partides que més ha patit la retallada pressupostària a Catalunya des de 2010 que, vuit anys després, encara no s’ha acabat de revertir. I, dins del sistema de salut, la part més afectada ha estat l’atenció primària. Tres de cada cinc euros retallats en la sanitat han sortit dels ambulatoris, malgrat que la despesa a l’àrea que és la porta d’entrada al sistema sanitari suposa menys d’un terç de la despesa total en salut.
Les dades pressupostàries són eloqüents sobre l’estat de la sanitat primària a Catalunya. El 2010, any que té el rècord de despesa total, la Generalitat va destinar a la sanitat gairebé 9.883 milions d’euros. D’aquests, 3.192 es van pressupostar per a l’atenció de família i altres serveis de primària com a pediatria, ginecologia o odontologia. Set anys després, els pressupostos per 2017 injectaven al conjunt de la sanitat 8.850 milions, consolidant-se una retallada del 10,5%, mentre que la primària es quedava en 2.519 milions, arrossegant una retallada del 21% respecte a l’any rècord.
Cal tenir compte a més que en aquestes dades oficials sobre la despesa en sanitat primària s’incorpora una part important de la factura farmacèutica. Si traiem aquesta de l’equació, la inversió solament en atenció primària es redueix encara més, a causa que les despeses en medicines són més constants, d’entorn dels 1.000 milions anuals. La Generalitat reconeix que, des de 2018, l’atenció primària ha suposat sempre menys del 18% del seu pressupost en sanitat.
La primària va assumir la major retallada malgrat ser l’àrea que resol totes les consultes que no requereixen derivar al pacient a l’especialista ni hospitalització, és a dir, prop del 80% d’elles, segons el sindicat Metges de Catalunya. Per això la pronunciada retallada ha repercutit especialment en els ambulatoris a peu de carrer i en els professionals que treballen en aquests. L’evolució del nombre de facultatius de família així ho reflecteix. Segons les dades oficials de l’Institut Català de la Salut (ICS), en 2010 l’atenció primària comptava amb 6.645 metges, que es van reduir a 5.725 en 2017. El descens en infermeres és similar.
La pèrdua de 920 facultatius de família en vuit anys és una altra de les reivindicacions principals del sindicat Metges de Catalunya, els qui al costat de la CGT han convocat una vaga en l’atenció primària que ha començat aquest dilluns i preveu allargar-se fins al divendres. Els treballadors parlen d’una «precarització sostinguda» dels seus llocs de treball i una sobrecàrrega que repercuteix, entre altres coses, en els minuts que poden dedicar a cada pacient, que han caigut dràsticament.
Des de l’ICS admeten la falta de metges, però argumenten que la borsa d’ocupació per a aquestes especialitats està buida des de fa anys. Així i tot, en les últimes negociacions amb els sindicats s’han compromès a incorporar al sistema 201 efectius i a oferir contractes llargs i estables als residents perquè no optin per anar a hospitals o directament per anar-se a l’estranger. L’Administració també els ha ofert recuperar les retribucions variables al 100% en 2019 –els metges calculen que han perdut un 30% del seu poder adquisitiu durant la crisi– i que cap jornada ordinària finalitzi passades les 20 hores, però de moment les protestes es mantenen inalterades.
A més de les demandes laborals, els metges exigeixen per primera vegada en aquesta vaga que la inversió en l’atenció primària passada de representar el 18% del total del pressupost de Salut al 25%. Aconseguir aquest percentatge és una reivindicació històrica del sector no solament a Catalunya, també en altres autonomies.
«S’ha generat una situació tan desagradable que molts companys se’n van a la privada, a altres països i fins i tot a altres comunitats que estan millor», explicava aquest dilluns durant la manifestació Montserrat García, metgessa en l’ambulatori del municipi de Gironella. Els professionals exigeixen a més una ràtio màxima d’un metge de família per cada 1.300 pacients, 1.000 en el cas dels pediatres. Amb aquest topall, asseguren els metges, tindrien garantit no fer més de 28 visites diàries, cinc d’elles no presencials, de manera que podrien dedicar a cada pacient uns 12 minuts.
Metges, infermers i altres professionals sanitaris reclamen una aposta decidida del Govern per la sanitat i, especialment, per la sanitat catalana, als propers pressupostos. Però, encara que el vicepresident econòmic Pere Aragonès ha manifestat la seva intenció de «revertir les retallades», en el cas de l’assistència primària això no serà tan fàcil. Tornar a un nivell de despesa de 2010 en salut requeriria que el Govern injectés uns 1.000 milions més en aquesta partida. D’ells prop de 700 se li deuen a l’atenció primària.
Cal recordar que van ser els anteriors pressupostos, els de 2017, els primers que van augmentar la despesa sanitària en vuit anys. Però ho van fer de forma més tímida al que ara els reclamen els sindicats, ja que el compte total va augmentar 400 milions, dels quals ni tan sols la meitat es va destinar a la primària. La raó que la primària sigui sempre l’oblidada és que les mediàtiques llistes d’espera es redueixen (o s’allarguen) amb la inversió en sanitat hospitalària i d’especialista.
Després que la CGT i Rebel·lió Primària convoquessin a les 10h a les portes dels Centres d’Atenció Primària, la primera convocatòria unitària, juntament amb Metges de Catalunya, d’aquest dilluns 26 de novembre s’ha situat davant la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS), al centre de Barcelona, el vestíbul del qual ha estat ocupat pels manifestants, exigint «menys discursos i més recursos». A mitjans de la jornada, el Departament de Treball de la Generalitat ha comunicat que el seguiment de la vaga a l’Atenció Primària ha estat d’un 44,7%. Dada que Metges de Catalunya ha xifrat en un 77,3%.
A l’inici de les concentracions, Carolina Roser i Javier O’Farril, membres del Comité de Vaga de Metges de Catalunya han recordat algunes cites de polítics catalans, «paraules i més paraules que es repeteixen, però la nostra realitat és el no-res». Així, han fet referència a afirmacions de personatges com l’exconseller Toni Comín, que va assegurar que «El pressupost de Salut prioritzarà l’Atenció Primària»; o de Josep Maria Argimon, director de l’ICS, que va arribar a afirmar que «la demanda de fixar un màxim de 28 visites diàries em sembla raonable».
Així, des de MC asseguren que s’ha convocat la vaga «perquè ens trobem al límit i ja no ens serveixen les promeses. Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer». Aquestes, doncs, són unes aturades que focalitzen en els pacients, «estem cansats de veure’ls patir per culpa d’un sistema incapaç de complir el que promet», han afirmat els membres d’MC, tot assegurant que el que necessitem és temps: «el temps per a nosaltres és el nostre bisturí». En aquesta línia, han finalitzat alertant l’ICS, el Departament de Salut i el Servei Català de Salut a «analitzar bé aquesta mobilització: encara sou a temps de ressucitar l’Atenció Primària».
Per la seva banda, Nani Vall-llosera, presidenta del FoCAP, ha valorat molt positivament el seguiment de la vaga: «al CAP de Casernes, on treballen 10 metges, 7 han fet vaga i 2 hi eren per serveis mínims, per tant, és com si només hagués treballat un». Però, a la vegada, Vall-llosera també ha lamentat que el seguiment a infermeria i administratius ha estat més baix, «és una pena que no haguem pogut treballar d’una altra manera per a fer-ho més global». Tot i així celebra que el dodecàleg que ha fet conjuntament Marea Blanca, La Capçalera i Rebel·lió Atenció Primària, tot i que inclou especificitats de metges, és global i les seves demandes van encarades a millorar l’atenció primària per a tota la ciutadania, a part d’incorporar demandes laborals.
Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga, durant l’ocupació de l’ICS | Carla Benito
Una setmana de mobilitzacions
Comença així una setmana de vaga que reclama millores immediates per a l’atenció primària i per al conjunt del sistema sanitari. La precarietat, la pressió assistencial, les condicions tècniques i d’infraestructures, la reducció de salari i les possibilitats d’accedir a carrera professional són alguns dels motius que han empès a Metges de Catalunya i a la CGT juntament amb Rebel·lió Primària a convocar aquesta vaga. Per la seva banda, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat focalitzada el dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, també el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.
Així, ens trobem davant d’una setmana de vaga que començava a prendre força fa tan sols 20 dies, mitjançant la convocatòria als metges de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut sota el lema “Atenció Primària digna i respectada”. Una aturada, a la qual estan cridats a sumar-se els metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial.
Els motius pels quals Metges de Catalunya ha arribat a convocar a la vaga a 5.700 professionals de l’Atenció Primària són diversos però els objectius estan molt focalitzats. A nivell de càrrega i qualitat assistencial, els professionals reclamen recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries, assignar un temps mínim per les visites, fitxar una ràtio màxima de pacients, exigir el compliment dels terminis legals de referència i oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR.
Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga | Carla Benito
Els professionals sanitaris elaboren un dodecàleg de reivindicacions
FoCAP, Marea Blanca, Rebel·lió Primària i La Capçalera han signat una nota conjunta on manifesten que aquesta convocatòria per part dels sindicats CGT i Metges de Catalunya no ha estat cap sorpresa. Han defensat que les seves entitats «fa anys que denuncien que l’atenció primària es mor, que els professionals que hi treballen no poden sostenir més temps la situació crítica en què ho fan i que, així, perilla el sistema sanitari i l’atenció a la salut de la població».
En aquest sentit asseguren que «la vaga d’atenció primària va molt més enllà d’una reivindicació laboral legítima», ja que «ens ho juguem tot com a professionals i com a usuaris de la sanitat pública». Juntament a aquesta idea, han compartit un dodecàleg de reivindicacions:
Increment del pressupost per a l’Atenció Primària (entesa com a Equips d’Atenció Primària) fins al 25% de la despesa en el Sistema Sanitari. Que aquest increment sigui del 20% ja en els pressupostos de l’any 2019.
Recuperar la dotació de personal (metgesses, infermeres, personal administratiu i treballadores socials) que els EAP tenien l’any 2010, dotant-los amb personal suficient, i cobrint absències per baixes, vacances, jubilacions i altres. Plantejar un increment suplementari d’infermeres de primària per fer front a l’envelliment poblacional i a les necessitats d’atenció domiciliaria.
Condicions de treball dignes per a tot el personal dels EAP. Contractes mínims d’un any i accés de totes les professionals a la carrera professional, independentment del tipus de contractació.
Increment del 5% addicional del sou i recuperar el 5% del sou sostret des del 2010, així com les pagues extres de 2013-14 i els 9 dies de lliure disposició també perduts.
Tancament de tots els CAP a les 20 hores, facilitant la conciliació familiar dels treballadors i treballadores.
Accessibilitat efectiva de la població als seus propis referents en 48 hores, excepte en situacions d’absència d’aquests.
Temps de visita suficient per proporcionar als nostres pacients una atenció de qualitat, humana i que generi confiança.
Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC,…). Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.
Potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.
Dissolució de les UGAPS i establiment d’unes direccions independents dels hospitals, democràtiques i triades a proposta dels EAP, i que mantinguin activitat assistencial dins del mateix EAP.
Reconèixer i potenciar l’atenció comunitària i totes les tasques adreçades a disminuir la medicalització.
Potenciar la participació efectiva de la ciutadania dins dels EAP promovent consells participatius en cada CAP
Els científics saben des de fa temps que respirar aire contaminat per les emissions dels automòbils podria desencadenar atacs d’asma. Ara, un equip d’investigadors ha estat el primer a quantificar l’impacte de la contaminació de l’aire en els casos d’asma al voltant del planeta. Segons els seus resultats, cada any de 9 a 33 milions de visites a urgències per asma es relacionen amb la contaminació per ozó o partícules fines.
«Milions de persones a tot el món han d’acudir a les sales d’emergència per atacs d’asma cada any perquè estan respirant aire brut. Les nostres troballes indiquen que les polítiques dirigides a netejar l’aire poden reduir la càrrega global d’asma i millorar la salut respiratòria», explica Susan C. Anenberg, autora principal de l’estudi i professora associada de salut ambiental i ocupacional a la Universitat George Washington.
L’asma és la malaltia respiratòria crònica més prevalent a tot el món i afecta a prop de 358 milions de persones. El nou estudi, que es publica en la revista Environmental Health Perspectives, ha estat liderat per la Universitat George Washington (EUA), en col·laboració amb la NASA, entre altres institucions.
Anenberg i el seu equip van analitzar primer les visites a la sala d’emergències per asma en 54 països i a la ciutat d’Hong Kong. Després van combinar aquesta informació amb l’exposició epidemiològica i els nivells de contaminació global derivats dels satèl·lits que orbiten la Terra.
Segons els seus resultats, l’ozó pot generar entre 9 i 23 milions de visites anuals a l’hospital per asma a escala mundial (del 8% a 20% del total de les visites a les sales d’emergències per asma). Aquest contaminant es genera quan els automòbils, les plantes d’energia i altres tipus d’emissions interactuen amb la llum solar.
D’altra banda, de 5 a 10 milions de visites als hospitals per asma a l’any es van relacionar amb petites partícules en suspensió que poden allotjar-se en les vies respiratòries i els pulmons.
Índia i la Xina al capdavant
Aproximadament el 95% de la població mundial viu en llocs amb aire insegur. L’estudi va estimar també que aproximadament la meitat de les visites a la sala d’urgències per aquesta causa van passar en països del sud i est d’Àsia, especialment a Índia i la Xina.
Aquests països poden veure’s més afectats per l’asma perquè tenen grans poblacions i tendeixen a tenir menys restriccions a les fàbriques i altres fonts de contaminació que desencadenen dificultats respiratòries.
Anteriorment, l’Estudi de la Càrrega Global de Malalties, que va quantificar els impactes de la contaminació de l’aire en les malalties cardíaques, respiratòries cròniques, càncer de pulmó i infeccions respiratòries inferiors, va trobar que les partícules fines i l’ozó es van associar amb 4,1 milions i 230.000 morts prematures en 2016, respectivament.
Per estimar els nivells globals de contaminació, els investigadors van recórrer a models atmosfèrics, monitors de terra i satèl·lits equipats amb dispositius de detecció remota.
«El valor d’usar satèl·lits és que vam poder obtenir una mesura constant de les concentracions de contaminació de l’aire a tot el món», va dir Daven Henze, científic de la Universitat de Colorit Boulder (EUA) i coautor del treball. «Aquesta informació ens va permetre vincular la càrrega de l’asma amb la contaminació de l’aire fins i tot en parts del món on els mesuraments de la qualitat de l’aire ambiental no estaven disponibles».
«Sabem que la contaminació de l’aire és el principal factor de risc per a la salut ambiental a escala mundial», afegeix Anenberg. La científica suggereix que els polítics se centrin de forma contundent en les fonts conegudes de contaminació com l’ozó, les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen. Anenberg defensa que les polítiques que resulten en un aire més net podrien reduir no solament la càrrega de l’asma, sinó també altres problemes de salut.
Metges de Catalunya ha iniciat una recollida de signatures per a la millora assistencial pediàtrica en l’Atenció Primària de la xarxa pública de Catalunya. A la petició han redactat 19 mesures per abordar els problemes que caracteritzen aquest sector: la sobrecàrrega, la qualitat assistencial, la conciliació i l’aposta retributiva. La voluntat d’aquesta recollida de signatures que s’entregaran al Departament de Salut és plasmar quina és la situació de la pediatria a la Primària, què volen els professionals i què cal fer també perquè la primària sigui un àmbit de treball atractiu tant pels pediatres com pels metges de família.
Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca, vicesecretaria general del sindicat Metges de Catalunya i pediatra al Centre d’Atenció Primària de Viladecans, assenyala que «algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara, ja que aquests pacients acaben sent visitats d’urgències o de manera espontània per altres professionals». Si no tenen ningú assignat és perquè no s’ha aconseguit cobrir aquesta plaça, cosa que passa sovint quan es tracta d’omplir les places de pediatria als CAP.
De fet, a través del manifest que acompanya la petició expliquen que assumir que la pressió assistencial és un fet normal en les consultes d’AP pot provocar un risc per a la seguretat clínica dels pacients i un esgotament inacceptable per als professionals. Ho afirmen perquè en una enquesta realitzada a més de 400 pediatres es veia com a resultat que el 85% creu que no dedica suficientment temps a cada visita, el 93% afirma que no té establert un límit màxim diari de visites i el 72% considera que són més propensos a emmalaltir a causa de les condicions de la seva tasca professional.
Si bé això anteriorment era més evident a mesura que t’allunyaves de Barcelona o de les grans ciutats ara ja passa arreu. Un exemple és el cas del CAP La Sagrera. Roca analitza que el de La Sagrera és un centre amb molta sobrecàrrega assistencial, un centre difícil per a la conciliació dels professionals que finalitzen la jornada a les 20 o a les 21 h de la nit dificultant així la vida personal i familiar. «Prefereixen treballar als hospitals on com a molt fan una guàrdia o una tarda i es treballa de matins», revela Roca.
En els centres més grans hi ha més pediatres, més infraestructures, s’està dins o més a prop dels hospitals, existeix una relació directa amb els centres de referència, es poden fer sessions formatives més sovint, hi ha més comunicació bidireccional per atendre millor els pacients, compartir decisions clíniques i protocols. Aquests serien els ítems que Ana Roca destaca d’entre els punts que els professionals millor valoren a l’hora de triar on treballar.
Que faltin especialistes a la primària implica una «sobrecàrrega notable que s’accentua més encara quan hi ha pediatres de vacances, de baixa o casualment fent una formació». Roca explica que els pocs pediatres que queden als centres s’omplen l’agenda de nens que vénen a visitar-se als quals no els hi poden dedicar més de 2-3 minuts: «això un dia s’aguanta per una catàstrofe, una epidèmia de grip… però no pot ser que cada dia la dinàmica assistencial de treball sigui aquesta». A més, els pediatres afirmen que la sobrecàrrega redunda directament en la qualitat assistencial. «En 3 minuts no pots fer un diagnòstic acurat, plantejar unes proves, parlar amb la família sobre què fer i quins símptomes d’alerta han de vigilar… això redunda directament amb la qualitat i amb la salut dels nanos que són la nostra responsabilitat», conclou Roca.
19 accions per garantir la qualitat assistencial, seguretat clínica pels pacients i una càrrega de treball assumible per als professionals
A la petició dirigida al Servei Català de la Salut que ha engegat el sindicat Metges de Catalunya, els facultatius pediatres d’Atenció Primària manifesten que l’atenció pediàtrica adreçada a la població infantojuvenil, dins de l’Atenció Primària (AP) de Salut, és un pilar bàsic del sistema públic de salut. Afirmen que la qualitat assistencial en el nostre model d’atenció pediàtrica d’AP és molt valorada per les pròpies famílies i també pels països de l’entorn. Entenen que el dret fonamental dels infants a la salut, i la seva atenció per part d’un pediatre de referència a l’AP, està actualment en risc per la manca de professionals, per les condicions de precarietat en què els pediatres han de desenvolupar la seva professió i per la sobrecàrrega assistencial a la qual el col·lectiu es veu sotmès de forma habitual. A aquesta situació afegeixen les dificultats per a la conciliació laboral i personal, les baixes retribucions i l’escassa activitat docent i de recerca que dificulten el desenvolupament professional.
Les mesures que els professionals pediatres d’AP insten a l’Administració a portar a terme són les següents:
Augmentar l’oferta de places MIR per a la formació especialitzada en pediatria, així com augmentar el temps de rotació dels residents per l’àmbit d’atenció primària entre 9 i 12 mesos.
Respectar una ràtio 1.000 pacients de població assignada per pediatra, reduint-la en funció del nivell socioeconòmic i la dispersió territorial.
Establir un límit màxim de 25 visites per torn.
Garantir el manteniment de la qualitat assistencial i la seguretat clínica de l’atenció mèdica fixant un temps d’atenció de 10-12 minuts per visita de cita prèvia, i de 20 minuts per visita derivada del Protocol d’Activitats Preventives, així com un temps per realitzar una visita no presencial o telefònica de 6 minuts.
Respectar en l’agenda diària de visites la proporcionalitat de jornada assistencial i no assistencial, dins la jornada efectiva, segons la Resolució TRE/2579/2008, de 14 de juliol.
En cas d’insuficiència de pediatres necessaris per mantenir les ràtios de població assignada del punt 2, o en cas de dèficit de professionals per altres motius (jubilació, baixes laborals, vacances, permisos, temps de formació, etc.) que impedeixi la correcta atenció mèdica dels pacients, els professionals podran, de manera voluntària, ampliar la seva agenda d’atenció pediàtrica amb la compensació indicada d’acord amb el mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017. De la mateixa manera, es podrà ampliar la jornada assistencial dins la jornada ordinària habitual, de manera voluntària, amb un increment retributiu proporcional en base al mateix mòdul de retribució variable, mantenint en tot cas les característiques de l’agenda descrites al punt 3 i 4.
Prendre mesures urgents per afavorir la conciliació laboral i personal dels pediatres d’AP que afavoreixi alhora uns horaris saludables per als infants i les seves famílies.
Aplicar mesures de racionalització de les consultes, amb circuits interns de citació i d’atenció de les visites que fomentin l’educació sanitària individual i grupal, i la capacitat d’autocura.
Mantenir l’actual cartera de serveis i no augmentar-la fins que la dotació de pediatres a l’AP no sigui l’adequada, segons les ràtios del punt 2, i s’hagi avaluat prèviament l’impacte d’una eventual ampliació en la càrrega assistencial dels professionals afectats.
Avaluar els directors i adjunts dels EAP cada 2 anys pels membres de l’equip pediàtric on han realitzat la seva activitat.
Garantir que les derivacions a altres especialistes, o per a la realització de proves complementàries, s’ajusti a uns terminis de referència màxims d’equitat i qualitat, segons l’ORDRE SLT/102/2015, de 21 d’abril, que defineix per a una derivació preferent un màxim de 30 dies de demora, i per a una derivació ordinària un màxim de 90 dies de demora.
Realitzar protocols conjunts d’atenció pediàtrica entre l’atenció primària i l’hospitalària. Davant el retorn d’una derivació cursada des de l’AP, l’equip directiu de l’EAP resoldrà la incidència.
Potenciar l’autogestió dels equips de pediatria d’atenció primària, dotant-los d’un pressupost propi per cobrir les contractacions necessàries o substitucions de cobertures de les absències dels professionals (vacances i permisos, reduccions de jornada, IT, formació, etc.).
Pactar els ítems de la Direcció per Objectius (DPO) entre cada professional i la direcció del centre. Els objectius sempre seran assolibles amb l’activitat habitual i avaluats de manera individual, sense penalitzacions derivades de les accions d’altres professionals. Es rebrà informació periòdica de l’evolució de cada ítem. Es pactaran en el darrer trimestre de l’any anterior. La retribució del complement serà del 100%,segons el grau d’assoliment.
Utilitzar sistemes d’avaluació que permetin i afavoreixin l’assoliment efectiu dels diferents nivells de carrera professional.
Definir un pla de formació específic per a pediatres i organitzar estades formatives en altres centres (hospital, CDIAP, CSMIJ, etc.).
Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys i augmentar les retribucions per equiparar-les a les CCAA i països del nostre entorn.
Respectar la voluntarietat en la realització de jornades d’atenció continuada fora de la jornada ordinària, i assegurar que la compensació es fixarà segons mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017.
Crear una Mesa de negociació pròpia per als facultatius i pediatres d’AP.
“Com es finança la Sanitat Pública? És una pregunta que molts no ens fem. Però els diners surten de partides dels pressupostos de l’Estat. Així que les persones que no estem inscrites a la Seguretat Social però anem al súper a comprar o paguem un lloguer, també contribuïm al sistema sanitari amb els nostres impostos”. Amb aquestes paraules en Sam, nascut al Senegal i resident de Barcelona, resumeix els sis anys d’exclusió sanitària a l’Estat Espanyol, arran del Reial Decret de Llei 16/2012 que establia, entre d’altres requisits, que per accedir a la Sanitat Pública, s’havia d’estar inscrit al règim de la Seguretat Social. “Hem de conèixer i exigir els nostres drets”, opina Sam.
Així, són moltes les persones que, com el jove senegalès, veien allunyar-se el dret a l’atenció sanitària arran d’un decret impulsat pel Govern popular de Mariano Rajoy. El mateix que va aixecar un recurs al Tribunal Constitucional per la llei catalana 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària. “No existeixen dades oficials de les conseqüències d’aquesta exclusió, i aquesta és la mostra de la manca de voluntat política per posar solució a la problemàtica”, ha afirmat Alícia Rodríguez, portaveu de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat). És per això que la Plataforma, juntament amb la Campanya Jo Sí Sanitat Universal, han elaborat un informe amb casos recollits d’exclusió, presentat al Col·legi de Periodistes, el mateix dia que el BOE publicava la retirada definitiva del recurs del Tribunal Constitucional a la llei catalana de Salut Universal.
Però, encara que petita, aquesta mostra ha permès revelar una realitat “molt greu, i és que la mortalitat entre les persones que es troben en situació irregular ha augmentat un 15% des del 2012”, ha apuntat Rodríguez. I és més, l’informe també mostra que les incidències més importants i reiterades s’han donat contra els col·lectius que, segons el Real Decret de Llei, tenien una situació especial i als quals s’havia de garantir sempre l’accés a l’atenció sanitària. Aquests són les embarassades, els menors i els casos d’urgències.
En el cas de les embarassades, van suposar un 5.3% dels casos d’exclusió i els menors un 24.2%. Però les xifres més destacades per la PASUCat han estat el 12.2% que no va arribar a ser atès perquè no coneixia el seu dret a ser-ho i el 36.5% que va ser exclòs “per culpa de la burocràcia”, alerta Carlos Losana, també portaveu de la Plataforma. I és que la meitat de les persones excloses durant aquests sis anys detectades per la PASUCat (175) complien “la condició més difícil imposada pel Decret de Llei: tenir el padró”, ha explicat Losada.
Així, l’anomenada ‘buroexclusió’ és patida per gent que tindria tot el dret (establert per la legislació vigent) a ser atesa però a la que se li nega l’atenció, “moltes vegades perquè els i les treballadores públiques desconeixen quina és la llei actual, ja que canvia cada poc, o perquè s’aplica un racisme institucional”, apunten des de la Plataforma. Sigui com sigui, el fer pedagogia sobre el dret a la salut és una gran tasca pendent, perquè moltes de les persones a les que l’atenció els és negada, no arriben a reclamar mai.
Escarp (PSC), Aragonés (CUP), Espigarés (ERC) i Malmusi (BeC) en una taula de debat sobre la Sanitat Universal, moderada per Carla Benito / Sandra Vicente
Una nova normativa, però és realment universal?
Havent analitzat els efectes de l’exclusió sanitària al territori espanyol, la PASUCat ha plantat la base per a iniciar el debat sobre la nova legislació que, teòricament haurà de garantir l’accés universal a la salut. Tant el nou Reial Decret de Llei de l’estat espanyol, aprovat el setembre de 2018, com la llei catalana, suspesa l’abril del 2018 i acabada de recuperar, tenen pendent redactar el reglament que les farà efectives.
Recordant que les Comunitats Autònomes tenen competències sobre el seu sistema de salut, a Catalunya s’aplica la llei catalana. Però això no treu, que totes dues lleis comparteixin un aspecte que les plataformes i organitzacions titllen d’excloent: l’exigència de l’empadronament. En el cas espanyol, aquest requisit pot ser prescindible si des de Serveis Socials es presenta un informe, però, per contra, elimina el paràgraf en què es reconeixien certs col·lectius vulnerables (com les embarassades o menors) als que s’hauria de donar atenció sempre.
En el cas català, s’estableix que es pot esquivar la necessitat d’estar empadronant, demostrant arrelament al territori. Però “què és l’arrelament i qui l’acredita?”, es pregunta Losada. A més, la persistència en reclamar un padró, posa de relleu la necessitat de fer una política municipal comuna alhora de realitzar els padrons. “Hi ha municipis en que es tracta d’un mer tràmit burocràtic, i d’altres on es fa palès que es vol excloure persones d’una certa nacionalitat”, han afegit des de la PASUCat.
“Hem de perseguir els ajuntaments que no ho posin fàcil per a fer el padró. Quan tinguem una querella criminal a un municipi que no empadrona, una part del problema de l’exclusió s’haurà acabat”, ha afirmat Vidal Aragonés, diputat de la CUP, en una taula de debat amb representants parlamentaris, moderada per la coordinadora del Diari de la Sanitat, Carla Benito. Així, fent èmfasis en la qüestió del padró, Aragonés ha apuntat que “s’han de deixar clar quines són les proves per acreditar l’arrelament? I sobretot, no se li pot traslladar aquesta obligació a persones que estan en necessitat”.
Des del PSC, Assumpta Escarp, ha reclamat als partits de Govern que no s’hagi anat preparant el reglament de la llei catalana, per a tenir-lo llest quan s’aixequés el recurs del TC: “la llei no és suficient”, ha etzibat. Per al·lusions, Gemma Espigarés, infermera i diputada per ERC -estant absent Junts per Catalunya a la taula- ha acceptat que “anem tard amb la redacció però no en aplicar el contingut de les lleis” i ha atribuït el retard a la “lenta i farragosa” burocràcia.
Des de Barcelona en Comú, Davide Malmusi, ha insistit en la força de l’organització popular per a fer possible aquestes lleis: “tot i que la voluntat política al voltant d’un tema canvia molt, la societat ens ha ajudat a no baixar la guàrdia. No hem de deixar que el discurs de la xenofòbia cali a l’opinió pública, ens hem d’aferrar a la inclusió i lluitar per a que tothom sàpiga que té un dret”, ha apuntat.
El 19 d’octubre és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Durant tot el mes es contribueix a augmentar l’atenció, el suport prestats a la sensibilització, la detecció precoç, el tractament i les cures pal·liatives.
El Dia Mundial del Càncer de Mama i el seu llacet rosa són coneguts i associats per la majoria de la població. Això és perquè cada any, segons l’OMS, es produeixen 1,38 milions de nous casos i 458 000 morts per càncer de mama. El càncer de mama és, des de lluny, el més freqüent en les dones, tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament. Als països d’ingressos baixos i mitjans, argumenten que la seva incidència ha augmentat constantment en els últims anys a causa de l’augment de l’esperança de vida i de la urbanització, així com a l’adopció de maneres de vida occidentals.
Els experts des de l’OMS també assenyalen que els coneixements actuals sobre les causes del càncer de mama són insuficients i per això és necessària la detecció precoç “com a pedra angular de la lluita contra aquesta malaltia”.
La majoria de les morts es produeixen als països d’ingressos baixos i mitjans, on la majoria de les dones amb càncer de mama es diagnostiquen en estadis avançats a causa de la falta de sensibilització sobre la detecció precoç i els obstacles a l’accés als serveis de salut.
L’atenció integral dins d’un sistema de salut universal i gratuït
Els moviments que es generen al voltant del Dia Mundial del Càncer de Mama són múltiples. Un d’ells és el Grup Àgata, Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama que des de l’any 1995 agrupa dones afectades que volien més informació i suport en relació a la malaltia. Els seus objectius són informar, donar suport, oferir eines de rehabilitació que acompanyin a les dones durant els tractaments, promoure un estil de vida saludable per elles i els seus familiars i ajudar a superar problemes derivats de la malaltia per aconseguir una plena integració en la vida familiar, laboral i quotidiana.
Des d’Àgata aprofiten el Dia Mundial del Càncer de Mama per fer visibles les seves reflexions i reivindicacions. Reiteren alhora el seu “compromís amb un sistema de salut de gestió pública que ofereixi una atenció integral, personalitzada, multidisciplinària i de qualitat, d’accés gratuït i que el seu caràcter universal es basi en el dret a la salut”.
A l’Associació insisteixen que, tot i que els índexs de supervivència, que afortunadament són alts (82,8%), no obliden que “el 20% de dones amb càncer de mama desenvoluparan metàstasi i que el 6% de dones ja presenten càncer metastàtic en el primer diagnòstic, i necessiten una atenció específica”.
Reconeixen així mateix que les millores en els diagnòstics, l’índex de supervivència, la preocupació per les llargues supervivents, les cures pal·liatives i el suport psicooncològic, junt amb la insistència de la importància de la innovació i la investigació, no haguessin estat possibles sense el treball i compromís de les administracions sanitàries, junt amb els professionals i els moviments associatius dels pacients.
