Just Deploy It!

Categoría: Dret a la salut

  • Salut pública amb orgull: hi ha igualtat en el tracte al col·lectiu LGTB?

    A la fi de 2017, el Sistema Nacional de Salut d’Anglaterra va publicar una guia que recomanava als professionals preguntar a tots els usuaris sobre la seva orientació sexual per millorar la seva atenció als no heterosexuals.

    Mesos més tard, un estudi publicat en el British Medical Journal incidia en aquestes recomanacions. Els autors, investigadors de l’Imperial College de Londres, van concloure que tots els pacients haurien de ser preguntats sobre aquest tema.

    «Alguns metges i pacients han expressat la seva preocupació sobre aquesta política, citant raons com intrusió o invasió de la privadesa, temor a ofendre, dubtes sobre la rellevància o seguretat de les dades», afirma Richard Ma., un dels experts.

    «Si bé entenc aquestes preocupacions, la falta d’acció soscava els drets dels pacients LGBT+ per aconseguir la millora en l’atenció mèdica», afegeix Ma. «Si no els valorem, en la pràctica ells no expliquen».

    Per als científics de l’estudi anglès, un bon pas seria introduir el monitoreig de l’orientació sexual en els sistemes de salut i d’atenció social, ja que hi ha especificitats que no s’avaluen. Quin és la situació a Espanya?

    «L’orientació sexual és una característica especialment protegida per la llei de protecció de dades. Així mateix, el Codi Penal de 2015 recull el delicte de la discriminació per aquesta causa», explica a Sinc Christian Gil Borrelli, investigador a l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII).

    Gil Borrelli, que treballa en la quantificació i tipificació de lesions per violència d’odi ateses a Urgències de la Comunitat de Madrid, subratlla com no preguntar sobre aquest tema podria suposar un tracte discriminatori per no brindar així una atenció adequada. «No obstant això, és el que passa de manera sistemàtica a consulta», apunta.

    Necessitats de salut LGBT+

    Segons Guillermo López, de l’ONG Apoyo Positivo, Espanya no és un país especialment complicat per ser població LGTB+. «No obstant això, vam seguir trobant que molts nois i noies tenen problemes a l’hora de visibilitzar-se com a tals dins de la consulta. Els genera certa ansietat».

    «Això és perquè tenim una sexualitat coitocèntrica, reproductiva i heterosexista que és la que adopta el model sanitari actual. Això fomenta un model que purga a bona part dels usuaris», apunta. «La situació bàsica és la invisibilització: el que no es nomena ni es reconeix ni existeix».

    López, que dóna suport des del Servei de Prevenció i Diagnòstic Precoç de VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) en centres d’atenció primària, insisteix que l’orientació sexual no s’acostuma a preguntar fins i tot si una persona sol·licita proves de VIH o arriba a consulta amb una ITS.

    Molts homes gais o bisexuals tenen problemes per sol·licitar la prova del VIH per por que el seu metge els pregunti. Moltes dones que tenen sexe amb dones no reben tota la informació que necessiten des de ginecologia.

    Mercedes Herrero Conde, ginecòloga que treballa a HM Hospitals, indica que en la seva especialitat és fonamental conèixer l’orientació sexual. «Només que de vegades es pregunta malament. Hauria d’estar inclosa a l’entrevista sense donar per fet l’heterosexualidad. Cal normalitzar».

    Les persones transsexuals tampoc senten que els espais sanitaris siguin amigables. Presenten indicadors de salut molt més negatius que la resta de la població, ja que acudeixen al metge quan es troben especialment malament.

    «Moltes no volen anar a les unitats de tractament d’identitat de gènere per falta de confiança», denúncia López. «La conseqüència és que les persones LGTB+ tenen resistència a anar al metge o a demanar proves i això porta amb si un retard diagnòstic».

    Per a Toni Alba, especialista de la Federació estatal de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (FELGTB), «encara falta formació i sensibilitat en el personal sanitari. Hi ha qüestions que potser no es plantegen, com és que un home trans pugui necessitar anar a consulta ginecològica».

    Acabar amb les desigualtats

    El 2013, una enquesta elaborada per FELGTB revelava que fins a un 20% dels usuaris LGBT+ s’havien sentit discriminades en l’àmbit sanitari. «El col·lectiu s’enfronta a barreres addicionals construïdes pel prejudici i la discriminació que impedeixen desenvolupar el màxim estat de salut i benestar», revela Gil Borrelli.

    Aquesta LGTBfòbia té diverses manifestacions: presumpció d’heterosexualitat, assumpció de pràctiques sexuals de risc o consum d’alcohol i drogues en homes gais i bisexuals; negació de la salut sexual i reproductiva en les dones lesbianes i bisexuals o la centralització de l’atenció a persones trans en unitats especialitzades.

    «Això manté al col·lectiu en xarxes assistencials paral·leles quan molts dels seus problemes poden ser atesos en atenció primària. Aquesta no integració condueix al fet que hi hagi una falta d’habilitats en el tracte del personal sanitari, donant lloc a situacions com, per exemple, anomenar a la persona pel seu nom de naixement i no pel seu nom social», exposa Gil Borrelli.

    Per la seva banda, Guillermo López assenyala que les majors queixes vénen de persones amb diagnòstics VIH. «El problema és que no es protesta pels comentaris fora de lloc i així s’invisibilitzen aquests comportaments. De vegades veiem sanitaris que es posen doble guant quan tracten a una persona amb VIH de càrrega viral indetectable».

    L’expert comenta que en atenció especialitzada existeix un protocol implícit segons el qual s’atén a la persona amb VIH en últim lloc encara que hagi estat citada abans: «El col·lectiu amb VIH, que ja pateix bastant culpa, moltes vegades s’ha sentit jutjat, estigmatitzat i discriminat en atenció sanitària».

    Formar per ‘curar’ millor

    És important introduir la formació del personal sanitari en diversitat sexual, de gènere i familiar. «En la majoria de casos als metges no se’ls prepara per abordar l’educació i salut sexual. No tot ha de seguir un patró homogeni, cal ser una mica més flexible», valora Herrero Conde.

    Els professionals han d’afrontar la relació amb el pacient LGTB+ des de la confiança i el respecte perquè aquest comprovi que és positiu visibilitzar-se a la consulta; que són espais on s’accepta, es comprèn i es promou la diversitat afectivosexual.

    En definitiva, no solament es necessiten lleis que defensin els drets d’aquesta població. Cal acabar amb l’estigma en les consultes (i als carrers) que pot provocar, en última instància, una pitjor salut.

    Aquest és un article original de l’Agència Sinc

  • 0 Contencions: activisme i denúncia per acabar amb les contencions mecàniques en l’àmbit psiquiàtric

    La contenció mecànica és un procediment utilitzat en l’àmbit hospitalari en moltes unitats de Salut Mental o unitats de geriatria. Es realitza de manera rutinària, sent acceptada aquesta per tot l’equip sanitari i per part de pacients i familiars tot i que d’aquesta manera no es garanteixi la “Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”, ratificada als 2006 per més de 170 estats, entre ells l’espanyol. Dins aquesta Convenció s’entén que, en l’àmbit de la psiquiatria, s’hauria de tenir dret a rebre informació comprensible, suficient i veraç; dret a decidir sobre la pròpia vida i el tractament; dret a ser protegits i protegides contra la tortura i els tractes cruels, és a dir: “zero contencions, zero aïllaments, zero ingressos involuntaris, zero imposicions, zero sobremedicalització i zero esterilitzacions”.

    Com això no passa, nascuda des del col·lectiu Lo Común s’ha iniciat una campanya anomenada «0 Contenciones». Aquesta campanya vol ser una més a les reivindicacions d’entitats, col·lectius i persones individuals que es sumen a reclamar que les contencions siguin inexistents d’aquí al 2025. Un dels primers passos els van fer al juny del 2016 la societat d’usuaris Federació Veus juntament amb l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN) amb un manifest per la fi de les mesures coercitives en la salut mental.

    Els objectius d’aquesta nova campanya anomenada ‘0 contenciones’, com van explicar des del Grup Motor de Salut a Gràcia al Banc expropiat durant la presentació, és «visualitzar una pràctica que vulnera Drets Humans sense que existeixi una manera de fiscalitzar-ho ni hi hagi registres d’aquestes». Denuncien que la contenció a l’estat espanyol se sol practicar de forma opaca i no controlada (no és possible accedir a registres on s’expliqui qui és lligat, per qui, per què, durant quant temps ni com) i queda impune en cas de seqüeles greus o mortals, ja que la persona pot romandre lligada durant hores o fins i tot dies, depenent de la decisió del personal sanitari.

    La contenció com a eina de càstig o com a recurs del poc personal sanitari

    La definició ens diu que per contenció física i/o mecànica s’entén la utilització d’un dispositiu físic i/o mecànic per restringir els moviments d’una part del cos, o de la seva totalitat, amb la finalitat de prevenir aquelles activitats físiques que poden posar en risc o perill de lesió a la persona malalta o a altres persones del seu entorn.

    Davant d’això, diversos col·lectius treballen per mostrar que l’ús de mesures de contenció pot vulnerar algun dels drets fonamentals de la persona, i per això encomanen als professionals sanitaris que reflexionin entorn a aquest problema ètic, i estableixin uns criteris d’actuació respectuosos amb els drets inherents de la persona.

    «Sóc una dona de 34 anys amb trastorn bipolar des dels 23. No vull facilitar el meu nom. He estat diverses vegades ingressada en la planta d’aguts d’hospitals. M’han contingut diverses vegades, la majoria per estar «nerviosa» o fins i tot discutir amb el psiquiatre», relata un dels testimonis que han recollit al web de ‘0 Contenciones’. Segueix explicant que, envoltada metges i vetlladors, en el seu primer ingrés va fer intencions de marxar quan la van envoltar, la van tirar a terra i fins i tot la van estirar de la cua fins que la van lligar.

    «Tenia 16 o 17 anys, em van ingressar […] li vaig comentar a l’auxiliar que em sentia ansiosa i em va amenaçar: «si tornes a aixecar-te hauré de lligar-te». Atemorida vaig donar diverses voltes en el llit i gairebé instintivament em vaig tornar a asseure al llit, l’auxiliar d’infermeria em va dir «et vaig avisar», en qüestió de segons van entrar diverses persones a la meva habitació i em van lligar per la força, em vaig passar 12 hores. En aquell moment alguna cosa es va trencar en mi per sempre», explica també a la web A.G.R, una altra testimoni.

    A través de vivències personals, la campanya vol visibilitzar les circumstàncies per les quals s’utilitzen les contencions però també volen parlar del patiment que suposa mentre assenyalen llocs on s’ha deixat de contenir per mostrar què hi ha altres projectes i que funcionen. Si la campanya s’ha enfocat doncs primer en les contencions en l’àmbit psiquiàtric és, com van explicar a la presentació, «per no obrir molts melons i anar poc a poc assolint èxits». Si el primer que han triat en abordar és aquest àmbit és per quatre motius: «per la clara vulneració de Drets Humans, perquè tenim exemples d’experiències d’èxit, perquè és fàcil aconseguir testimonis que ho suportin, ja que, per últim, és una pràctica naturalitzada i molt extensa».

    Aquesta situació és denunciada també per molt del personal sanitari que explica que sovint la contenció és un recurs que no volen tenir en compte però l’agafen com última via davant situacions d’estrès on no poden assumir tota la feina que tenen juntament amb la gestió d’un pic de violència d’un pacient. Durant el debat, una treballadora sanitària va posar el cas d’un home que agredia a tothom estiguessis pendent o no d’ell, cosa que no sempre és possible sense recursos.

    Les contencions són tortura segons un Relator Especial de les Nacions Unides

    Tal com es va informar en un article publicat en la Revista Trobo nº 2 de 2017, de SALUT MENTAL ESPANYA, el Relator Especial de l’ONU sobre el dret a la salut, Dainius Pures, va emetre un informe sobre el dret de tota persona al gaudi del més alt nivell possible de salut física i mental centrat, bàsicament, en el dret de tota persona a la salut mental. Reconeix que “s’haurien d’ampliar les intervencions psicosocials eficaces en l’àmbit comunitari i abandonar la cultura de la coacció, l’aïllament i la medicalización excessiva” i facilitar així “la transició cap a l’eradicació de tots els tractaments psiquiàtrics forçosos i l’aïllament” que comporti “un canvi de paradigma basat en la recuperació i l’atenció comunitària”.

    Per la seva banda, el Relator Especial sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants ja ha denunciat davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, en diverses ocasions, que la pràctica de les immobilitzacions no compta amb justificació terapèutica i pot constituir tortura o maltractaments.

    De moment, l’estat espanyol no ha treballat cap adaptació ni ha creat cap llei que prohibeixi les contencions. Davant d’això, per reclamar l’abolició de l’ús d’aquestes tècniques en l’àmbit de la Psiquiatria, el Col·lectiu Locomún posa en marxa la campanya “0 Contencions”. Per a això, l’organització ha desenvolupat la web www.0contenciones.org perquè tothom pugui accedir a informació sobre aquest tema i al vídeo que s’ha elaborat per donar a conèixer aquesta iniciativa.

  • Reducció horària a la Primària per conciliació familiar o per falta de professionals?

    En una Jornada organitzada per Metges de Catalunya, la consellera Alba Vergés donava suport a la proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari. Vergés va anunciar que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema.

    Com? Tot i que encara està en estudi la prova pilot podria consistir en tancar l’atenció primària a les 17 hores i deixar obert fins les 20 h només per urgències. La Marea Blanca de Catalunya s’ha manifestat preocupada per aquesta mesura. Entén que «en un moment què l’Atenció Primària està totalment precaritzada i amb símptomes
    evidents de col·lapse seria el cop  definitiu per a una reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a les persones». A això, a més a més, afegeixen que com un dels arguments per desenvolupar la mesura és que no es troben metges ni pediatres per substituir les absències per vacances, formació dels professionals o malalties, conseqüentment es viurà un augment de les llistes d’espera «que ja actualment són intolerables».

    El creixement de les llistes d’espera és una de les conseqüències que la Marea Blanca preveu mentre que una altra seria un increment automàtic del volum d’assistència als serveis d’urgència, tant dels CUAP com dels centres hospitalaris, que «afegiria sobrecàrrega a uns serveis ja col·lapsats i a uns professionals al límit».

    «La reducció horària és una retallada més al sistema sanitari»

    La Marea Blanca defensa que cal treballar per la conciliació familiar dels treballadors sanitaris però apunta que aquest pas no es pot fer unilateralment, sense que hi hagi un canvi global d’horaris en tota la societat i sense adequar les infraestructures i altres mesures polítiques i de gènere.

    Sense aquest canvi global, a nivell de pacient, creuen que reduir a aquest horari les visites d’atenció continuada perjudicarà a la població en el sentit que hi ha gent que ja ara treballa en aquest horari i tenen problemes per anar al CAP quan ho necessiten. A més, també apunten que els infants i joves escolaritzats serien els més afectats per la reducció horària a part de que els pacients perdrien el seu metge de referència donat que en els centres no hi ha espai suficient perquè cada professional tingui una consulta en horari de 9 a 17 hores.

    «Davant la manca de professionals no s’han de tancar serveis sinó posar en marxa polítiques actives de contractació, de dignificació de les condicions de treball i d’incentivació econòmica que facin atractiu el treball en l’Atenció Primària, perquè tenim prou professionals formats a les nostres universitats per cobrir les places vacants», defensen des de la Marea Blanca. Si no s’avança cap a aquest camí i en cas de dur-se a terme la reducció horària anunciada, que asseguren que «ja s’està fent de manera silenciada i silenciosa», la Marea assegura que «viuríem una nova retallada més al nostre Sistema Sanitari Públic i específicament a l’Atenció Primària que comportaria un pas més en el seu desmantellament».

    La revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida

    Durant la cinquena edició de la Setmana dels Horaris es va celebrar la jornada ‘Reforma horària i salut’ on tots els ponents van assenyalar que la revisió dels horaris i la reorganització del temps de treball és una prioritat per incrementar la qualitat de vida, tenir millor salut i ser professionalment més productius.

    Les conclusions més remarcables van ser que la implantació d’horaris saludables permet gaudir de més temps per a la vida personal i això repercuteix en una millora de l’estat físic i emocional de les persones o que els mals hàbits horaris són un problema de salut pública i suposen un augment poblacional del risc a emmalaltir.

    Pel que fa a no dormir (gairebé un 30% dels catalans reconeix dormir menys de vuit hores diàries) van destacar diferents idees: apuntaven que  la falta de son crònica i les alteracions dels ritmes circadiaris provoquen estrès, alteracions cognitives, risc d’obesitat, diabetis, patologies cardiovasculars i alteracions de l’humor. A més, la privació crònica de son augmenta la fatiga en el treball, redueix la capacitat d’aprenentatge i la productivitat, i limita la creativitat, així com també frena l’empatia i incrementa la possibilitat de patir accidents laborals.

  • Un 28 de juny més pels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI+

    Quan parlem d’accés a la salut s’ha de tenir clar que no per a tothom és igual i per això molts col·lectius hi treballen per garantir la igualtat. Pel que fa a la garantia dels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI+, hi ha diversos temes que ocupen les seves agendes de reivindicacions i objectius. Cada 28 de juny, en commemoració del Dia d’Alliberament LGTBI+ recorden un seguit de canvis necessaris.

    En el manifest de la Comissió Unitària del 28 de juny d’enguany demanen, entre d’altres, la completa i adequada aplicació del nou protocol d’accés a la reproducció assistida, el seu seguiment amb el moviment associatiu, i el desplegament a tot el territori català. També el total desplegament del nou model d’atenció en salut a les persones trans. Demanen que aquest esdevingui «efectivament despatologitzador, tenint en compte que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, i arribant a tot el territori». La manera mitjançant la qual es faci el desplegament, reiteren, ha d’implicar una transformació social que «trenqui l’imaginari cisheteropatriarcal dels gèneres». Un altre dels punts que reclamen és la cura de la salut sexual de tot el col·lectiu i l’eradicació de la serofòbia a través de l’aplicació de l’Acord Nacional per a fer front al VIH i l’estigma relacionat.

    Reivindicació i festivitat al carrer pel 28J

    El 28 de juny es commemora el Dia per l’Alliberament de lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals en relació als fets del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGTB va sortir al carrer arran d’una batuda de la policia al bar gai de Stonewall Inn. La comunitat LGTB va sortir al carrer a mostrar el seu rebuig i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus.

    Aquesta situació va marcar la fundació de milers d’organitzacions que defensaven els drets dels col·lectius LGTB tant als Estats Units com a altres països. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels conflictes.

    La diada per l’Alliberament LGTBI+ sempre ha tingut una vessant festiva amb les marxes de «l’orgull» però també reivindicativa en tant que lluita per la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI+, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual.

    Aquest any, el 28 de juny té dues convocatòries principals a Barcelona. En primer lloc, la Comissió Unitària 28 de Juny ha organitzat, amb el lema “Aturem l’odi i la LGTBIfòbia”, diversos actes i una manifestació pel centre de la ciutat, amb la finalitat de reivindicar els drets de la comunitat LGTBI. L´acte central tindrà lloc el dijous 28 de juny al Palau de la Virreina amb la celebració d’una jornada que abordarà la temàtica sobre els delictes d’odi. El dissabte 30 de juny es durà a terme la manifestació, que sortirà a les 18.30 hores des de la plaça d’Urquinaona i anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

    Per altra banda, el Pride Barcelona 2018, amb el lema “All my Loving. Vine a celebrar la diversitat”es manifestarà el 30 de juny a les 17.00 hores des del parc de les Tres Xemeneies fins a arribar a l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Aquesta marxa és criticada per alguns col·lectius per ser una desfilada festiva i no pas una reivindicació. A xarxes ho mouen amb etiquetes com #pinkwashing o #passadelpride així com utilitzar per a la primera convocatòria l’etiqueta #AturemOdi28J.

  • La biodiversitat a Catalunya ha caigut un 13% en els últims 15 anys: l’Informe sobre l’estat del medi ambient assenyala les preocupacions

    La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat presenta públicament l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Les preocupacions més notables que s’extreuen d’aquest tracten sobre la biodiversitat i sobre l’estat de l’aire.

    Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient, ha explicat durant la presentació de l’informe que els espais naturals ocupen una superfície del 65% del país i la part protegida és del 31%. A través d’un indicador sobre la vida al planeta s’ha vist que des del 2002 hi ha hagut una pèrdua del 13% en aquest indicador que fa referència a ocells, papallones, amfibis… On s’ha fet notable la desaparició és entre les espècies de climes més freds encara que la seva disminució no està sent tan ràpida com l’increment de les espècies de climes càlids.

    El fet de disposar de dades fiables i de coneixement és un element que permetrà impulsar noves polítiques. Així ho ha afirmat Marta Subirà, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, qui durant la presentació ha explicat que un dels objectius de l’informe és que «els poders públics que han de prendre decisions puguin traçar estratègies, plans i accions».

    Biodiversitat, aigua i contaminants atmosfèrics el més preocupant

    Ferran Miralles ha relacionat estretament l’evolució dels diferents àmbits treballats a l’informe amb causes econòmiques. Per exemple, pel que fa a la contaminació atmosfèrica, ha assegurat que els òxids de nitrogen s’han reduït. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona segueixen sent alts però han baixat un 20%. El què es pregunta Miralles i també l’estudi és si és fruit de la crisi i per tant de la baixa activitat, per refer el parc automobilístic o per un altre motiu.  Com a exemple ha posat les autopistes com a indicador de mobilitat i com un paràmetre lligat a l’activitat econòmica.

    El mateix passa amb els residus que van lligats a la situació econòmica i al consum i per això Miralles observa que les xifres «ens poden estar enganyant una mica». Pel que fa als residus l’informe indica que la recollida selectiva ha de preocupar. Miralles ho explica per relaxació en els hàbits, perquè s’ha valoritzat l’aprofitament de materials i de nou per la situació econòmica.

    Entre els ponents que han participat de la presentació, el catedràtic Josep Planas ha valorat de nou amb el terme preocupant l’estat de l’aigua. A més, ha criticat que «les conclusions de les dades de l’estat global de masses d’aigua que al 2010 marcaven en un 37% les que estaven en bon estat, en el període 2013-2015 qui ha tingut majoria absoluta ha estat el percentatge de ‘sense dades completes’».

    Per altra banda, afirmant que el canvi climàtic és una realitat i demanant que les administracions seguissin treballant, Maria Gonçalves Ageito ha remarcat les repercussions que té per la salut. «Les onades de calor afecten la salut de manera directa però els episodis de contaminació atmosfèrica ho fan de forma indirecta», ha destacat Gonçalves.

    La contaminació atmosfèrica provoca més de 9.000 morts prematures

    Aquest informe sobre l’estat del medi ambient arriba poc després que l’Escuela Nacional de Sanidad corroborés que la contaminació atmosfèrica s’hagi convertit en una de les principals causes de mort evitable a Espanya. Les dades que donen s’han extret de l’anàlisi i la relació de la pol·lució a cada capital de província entre l’any 2000 i 2009 amb la mortalitat.

    L’estudi s’ha publicat a la revista especialitzada Environment International. En aquest, els seus autors expliquen que el trànsit rodat és la font més important de contaminació de l’aire urbà. El PM2.5 és el contaminant de l’aire, els efectes de la salut dels quals s’han estudiat més estretament, mentre que les proves sobre concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) encara s’estan estudiant. De fet, en el cas d’Espanya, no hi ha estudis actualitzats específics que qualifiquin la mortalitat a curt termini relacionada amb el NO2. Aquest estudi pretenia doncs quantificar els riscos relatius i els riscos atribuïbles de la mortalitat diària associada a les concentracions NO2 registrades a Espanya durant tot el període d’estudi, 2000-2009; i calcular el nombre de morts relacionades amb NO2.

    A partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística es va calcular la mortalitat diària per causes naturals, causes circulatòries i causes respiratòries corresponents a augments de 10μg/m3 en concentracions NO2. Els resultats suposen un total anual de 6085 morts com a conseqüència de causes naturals, 1031 per causes respiratòries, i 1978 per circulatòries. El que suma més de 9.000 morts prematures anuals per culpa de la contaminació atmosfèrica. Així, les autores afirmen que «aquest estudi proporciona una estimació actualitzada de l’efecte que va tenir aquest tipus del contaminant sobre les causes de mortalitat i constitueix una base important per reforçar les mesures de salut pública a nivell nacional».

    20 anys d’informació sobre el medi ambient

    La presentació d’aquest informe coincideix amb el 20è aniversari del conegut com Conveni d’Aarhus, un acord en plena vigència que garanteix en el marc ambiental el dret a la informació, a participar en la presa de decisions i a accedir a la justícia en temes ambientals. En aquest sentit, un dels altres objectius de l’informe que ha explicat Subirà és  «ser font de coneixement, que els ciutadans puguin disposar d’informació ambiental de tot el que els envolta i de com els afecta». Subirà ha fet referència a temes com ara la qualitat de l’aire, com evoluciona el clima al nostre entorn, com reacciona la biodiversitat davant tots aquests efectes o també quines deficiències hi ha a les polítiques ambientals que es duen a terme.

    La signatura del Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient va acabar desembocant en una directiva europea i finalment com a dret garantit per l’ordenament jurídic. En l’acte on s’ha presentat l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2011–2015 han participat 6 experts de cada un dels principals vectors ambientals de l’Informe: l’aigua, el medi atmosfèric, els residus, la biodiversitat, el canvi climàtic i l’educació ambiental i la participació ciutadana.

  • Quanta radiació ha rebut el teu cos fent ús del sistema sanitari? La consulta de la dosis estarà a la teva història clínica

    Radiòlegs de Catalunya ha organitzat una jornada sobre com gestionar les dosis de radiació en proves d’imatge a Catalunya donat que la normativa europea estipula que el ciutadà ha de poder conèixer a través de la seva història clínica quantes i quines dosis de radiació ha rebut.

    Sota el títol ‘Experiències en l’ús dels sistemes de gestió de dosis en diagnòstic per la imatge’, la trobada s’ha convocat per revisar les experiències pràctiques sobre la gestió de la dosi de radiació en diagnòstic per a la imatge a Espanya i països europeus. Aquesta àrea de la pràctica clínica es duu a terme amb el suport de programes informàtics específics i requereix una metodologia unificada de registre, per això per als organitzadors és important conèixer les experiències amb els diferents equips radiològics i, especialment, com es gestiona la informació per a un bon maneig de les dosis de radiació que reben els pacients.

    Salvador Pedraza, cap de diagnòstic per la imatge a l’Hospital Trueta de Girona i membre de Radiòlegs de Catalunya, ha estat un dels impulsors de la jornada. Explica que totes les proves de diagnòstic per la imatge permeten un millor diagnòstic i per tant donar millors respostes però cal ser conscients dels efectes adversos que poden generar. Així, donant a conèixer diferents experiències també es vol fer partícip al ciutadà de la seva salut i poder evitar riscos si es fa un ús excessiu. «El problema fonamental dels raig X, que ja van veure els pioners com Marie Curie, són les conseqüències que dóna si s’irradia massa», apunta Pedraza que recomana controlar l’ús i fer les proves correctes i que pertoquin. «El que ara estem intentant és fer-ho més fàcil gràcies a la informàtica», explica Pedraza per justificar el sentit de la jornada que inclou la participació d’experts en qualitat, directors i gerents dels centres sanitaris i autoritats sanitàries. També s’ha comptat amb ponents de diferents països europeus com França o Bèlgica, i s’ha donat a conèixer l’experiència amb sistemes de mesurament i registre de dosi a Galícia i Balears.

    «Reunir experiències informàtiques de tot el món que s’apliquen a comunitats senceres pot ser molt útil per fer una bona comparativa de com podem controlar millor la gestió de dosis en els pacients que reben raig X i optimitzar-la», diu Pedraza.

    Optimitzar les dosis i no fer-ne un abús

    Fer copartícep al ciutadà de la seva salut vol dir que aquest entengui els riscos de l’ús excessiu. «A vegades hi ha pacients que demanen un TAC, perquè al seu veí li han fet i creuen que així resoldran el seu problema abans però han d’entendre que no sempre és bo», diu Pedraza. «Han d’entendre que no ho fem de manera arbitrària, que si fem una o altra prova diagnòstica és per la seva salut», segueix.

    Així, tot i que hi havia més de 300 professionals inscrits entre metges nuclears, radiòlegs, tècnics en radiologia i físics, sensibilitzar la ciutadania sobre això també ha estat un dels objectius de la jornada. Conèixer i conscienciar: per Pedraza la informació sempre és bona i aquesta ajudarà que la població vegi que és un tema que ha de cuidar. «En medicina fem una balança: si algú té una malaltia molt greu i pesa més resoldre això doncs sí que faríem un TAC però si ha de ser més perjudicial mirarem de fer una ecografia o una ressonància», explica Pedraza.

    Dins de la convocatòria també es va reservar un espai per conèixer el Manual d’indicadors de qualitat promogut des de Radiòlegs de Catalunya per desenvolupar la gestió de dosi en el sistema sanitari català, a partir d’un procés de consulta i assessorament dut a terme els últims mesos.

  • El TSJC ratifica la incapacitat de Nati López, l’activista que va iniciar la campanya contra l’ICAM

    El Col·lectiu Ronda ha donat a conèixer la desestimació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del recurs interposat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social i ratifica la incapacitat en grau de total reconeguda a la Natividad López, l’activista que amb la seva acampada de protesta davant la seu de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) va ajudar a germinar un moviment d’oposició a les altes injustificades i els criteris d’aquest ens públic.

    L’ICAM va donar l’alta mèdica a López, coneguda com a Nati, després de 18 mesos de baixa per haver patit un infart agut i posterior Ictus. L’argument va ser que les seves dolences eren «susceptibles d’experimentar millores». Des del Col·lectiu Ronda denuncien que això va condemnar-la «a veure’s completament privada d’ingressos i sense possibilitats reals de reincorporar-se al món laboral».

    Va ser a l’octubre de 2015, amb l’inici d’una acampada per part de la Nati  davant la seu central de l’ICAM a l’Avinguda de Vallcarca a Barcelona, que també es va iniciar una campanya mediàtica sobre les actuacions de l’ICAM, òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa per l’entitat de les lesions o patologies que pateix o si bé ha de reincoporar-se de forma immediata al seu lloc de treball. L’ICAM també és l’organisme que examina l’estat físic de les persones per tal de confeccionar una proposta d’incapacitat permanent -que haurà de ser ratificada posteriorment per l’INSS- o instar la seva reincoporació al món laboral si considera que la condició física de la persona ho permet.

    L’acampada que va començar la Nati va durar ben bé un mes i va comptar amb la participació de diverses entitats. De fet, aquesta situació, articulada al voltant de la Nati i amb la col·laboració de Col·lectiu Ronda, va acabar provocant la naixença de la PAICAM, la Plataforma d’Afectats per l’ICAM, que des de la seva presentació oficial el passat 9 de març de 2016 «denuncia insistentment la situació de vulnerabilitat i exclusió que l’ICAM provoca en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l’entorn laboral malgrat el seu estat físic no els permet desenvolupar les tasques».

    En el cas de la Nati, i quan faltava poc més d’un mes per tal d’acompletar els 18 mesos de baixa mèdica que la legislació estableix com a límit per tal de que es presenti una proposta d’incapacitat permanent, l’ICAM va determinar la situació d’alta mèdica i, per tant, la seva plena capacitat per desenvolupar una activitat laboral. El Col·lectiu Ronda denuncia que ho va fer malgrat l’existència de nombrosos informes mèdics que establien amb rotunditat la importància d’un llarg seguit de conseqüències físiques i neurològiques de l’infart i posterior ictus sever que encara patia. Entre d’altres, la Nati mostrava greus afectacions del sistema respiratori i digestiu, un important quadre depressiu (en nivell “major greu”, segons informes psiquiàtrics aportats) i disfuncions neurològiques que afectaven especialment la seva capacitat cognitiva i la facultat de la parla. Tot plegat, expliquen, un estat físic que en el moment de rebre l’alta de l’ICAM l’obligava a visitar setmanalment fins a tres especialistes diferents i feien absolutament impossible que la Nati pogués desenvolupar les tasques d’auxiliar comptable que fins al moment de patir l’infart i l’ictus havien constituït la seva professió habitual. L’alta mèdica significava també que la Nati perdia el dret a percebre l’ajut de 300 euros que durant tot el període de baixa mèdica havia estat la seva única font d’ingressos.

    Incapacitada per a la seva professió habitual

    Ara, i per segona vegada, un tribunal ha desautoritzat l’ICAM en relació al cas de la Nati. Si el passat 17 de maig de 2017 era el Jutjat Social 17 de Barcelona qui establia que l’estat físic de la jove obligava l’INSS a abonar-li una prestació econòmica en reconeixement a la situació d’incapacitat laboral en grau de total que derivava de les seves lesions i patologies, ara ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui ha ratificat el contingut d’aquella sentència i desestimat el recurs interposat per l’INSS. Segons considera acreditat l’Alt Tribunal català, les afectacions que pateix la Nati fan que “es trobi impossibilitada per realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual d’auxiliar administrativa comptable” doncs considera que les seves facultats estan “limitades i disminuïdes, de tal forma que està impedida per a l’execució del nucli essencial de les activitats habituals, que no les pot realitzar en les condicions adequades d’esforç, eficàcia i rendiment exigibles a altres treballadors que desenvolupin la seva mateixa professió, corresponent-li, per tant, el reconeixement del grau d’incapacitat permanent total per a l’exercici de la professió”.

    Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda, celebra “l’immens valor simbòlic d’aquesta sentència que aporta un mínim de llum i reconeixement a uns anys que han estat molt llargs i angoixosos per a una persona jove i malalta que ha estat objecte d’un veritable maltractament per part de l’Administració. El mateix que pateixen diàriament molts treballadors i treballadores a qui no se’ls reconeix ni el patiment ni les dificultats del seu dia a dia amb l’únic objectiu d’estalviar els diners que s’haurien de destinar a abonar les prestacions que corresponen a persones malaltes”. Per a Tisminetzky, “el cas de la Nati ha marcat un abans i un després a Catalunya. Mai abans s’havia parlat tant del tracte profundament injust que l’ICAM i l’INSS dispensen a gent malalta i vulnerable. Gràcies a ella, a la seva força i tenacitat i al conjunt de persones i entitats que li han donat el suport necessari per sostenir l’activitat de la PAICAM, molts afectats i afectades s’han unit i han trobat un camí per exigir el reconeixement i les prestacions que els corresponen”.

  • L’alta presència de diòxid de nitrogen activa un Avís Preventiu per contaminació atmosfèrica

    La contaminació i les seves conseqüències reapareixen periòdicament a les agendes, sobretot quan hi ha pics d’elevada contaminació. Ahir a la tarda l’AMB va posar en marxa el seu protocol d’actuació per als episodis ambientals d’elevada contaminació atmosfèrica, en la seva fase d’avís preventiu de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants més nocius per a la salut de les persones i del qual, com ja s’ha tractat en aquest diari, es superen en algunes ocasions els límits establerts per la Unió Europea i l’OMS.

    El Vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, i el Vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, Eloi Badia,van enviar a tots els ajuntaments metropolitans la comunicació de l’activació de les mesures previstes en el protocol que es va aprovar el gener de 2017, animant-los a prendre mesures per conscienciar a la ciutadania d’actuar per reduir la contaminació.

    Aquesta fase d’Avís Preventiu s’ha posat en marxa donar que més d’una estació a l’àrea metropolitana supera el valor de 160 μg/m³ de diòxid de nitrogen (NO2), i la previsió a 24 hores no indica una millora en els nivells. En aquest cas, els nivells d’NO2 es superen en 3 estacions de la XVPCA: Eixample, Gràcia-Sant Gervasi i Sants.

    Recomanacions des de l’AMB per reduir la contaminació

    En l’àmbit de la mobilitat, recomana realitzar els trajectes a peu o amb bicicleta escollint carrers poc freqüentats pel trànsit, utilitzar el transport públic i per tant reduir els desplaçaments amb vehicle privat o utilitzar el cotxe compartit. Si s’ha de conduir, demanen realitzar una conducció eficient o, en el cas de disposar de diferents vehicles, utilitzar el que tingui les emissions més baixes.

    Pel que fa a les obres públiques, l’AMB demana als ajuntaments aturar la producció i aplicació d’asfalt i minimitzar els desplaçaments dels vehicles i maquinària de les obres, així com el temps que estan en funcionament. Paral·lelament, a les indústries que tinguin focus emissors a l’atmosfera, se’ls hi recomana posar en marxa les mesures descrites als Plans d’acció individuals per a la fase d’avís preventiu o, en cas de no tenir-los, aplicar les mesures definides per a la indústria al Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire PAMQA 2020: no realitzar processos com arrencades i posades a punt que no siguin imprescindibles i es puguin endarrerir.

    Es segueixen desplegant les restriccions al trànsit

    Des del passat 1 de desembre del 2017, en situació d’episodi de contaminació per diòxid de nitrogen (NO2), no podran circular dins de la ZBE àmbit Rondes de Barcelona els turismes sense etiqueta ambiental de la DGT (Zero, Eco, C i B) i les furgonetes anteriors a Euro. A partir del desembre d’aquest any 2018 tampoc podran circular les motocicletes i ciclomotors sense etiqueta ambiental de la DGT.

    En un futur, s’afegiran a les restriccions els autocars, els autobusos i les furgonetes Euro 1, Euro 2 i Euro 3, que inicialment estaran exempts de la mesura. Els vehicles d’emergències, vehicles de persones amb mobilitat reduïda i serveis essencials hi podran circular sempre, independentment de la seva etiqueta de la DGT.

    Aquestes restriccions de trànsit s’estableixen entre les 7.00 h i les 20.00 h els dies laborables des de l’endemà de la declaració fins al dia de declaració de final d’episodi. Per tant, mentre duri l’episodi, els vehicles esmentats només podran circular en la franja horària compresa entre les 20.00 h i les 6.59 h dels dies laborables i tots els caps de setmana i festius.

    Dins d’aquesta prohibició de circulació, durant els episodis de contaminació, el transport públic oferirà la màxima capacitat operativa: s’augmentarà l’oferta de metro, bus, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies, especialment en les hores punta mentre duri l’episodi, i entrarà en funcionament el títol ambiental T-Aire.

    A més, per saber quan hi ha un cas d’alerta ambiental, l’AMB ofereix a la seva web un visor que permet consultar l’evolució dels darrers dies de contaminació atmosfèrica als seus municipis i també a un servei gratuït d’alertes per alta contaminació en l’àmbit metropolità.

  • L’ELA afecta a un de cada 800 espanyols i dóna màxim cinc anys de vida

    L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia coneguda per tothom arran que la patís Stephen Hawking. El que fa aquest trastorn neurodegeneratiu és produir una pèrdua progressiva de musculatura i paràlisi que implica processos com parlar, caminar, respirar o menjar. L’esperança de vida és de menys de 5 anys. El 21 de juny se celebra el Dia Mundial de l’ELA.

    A l’estat espanyol, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any es diagnostiquen uns 900 nous casos d’aquesta malaltia que afectarà a un de cada 400-800 espanyols al llarg de la seva vida. Malgrat ser una malaltia relativament freqüent, la seva alta mortalitat fa que el nombre d’afectats sigui relativament baix, ja que la xifra de defuncions anuals és similar a la dels nous casos diagnosticats.  El Dr. Gerardo Gutiérrez, Coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Neuromusculars de la Societat Espanyola de Neurologia afirma que “la gravetat d’aquesta malaltia, per la qual encara no existeix guareix, fa que l’esperança de vida mitjana de les persones que la pateixen sigui de tres anys, amb una supervivència de més de cinc anys només en el 20% dels pacients i de més de deu en el 10% dels casos”.

    L’ELA apareix de manera esporàdica, ja que en solament un 5-10% dels casos existeixen antecedents familiars. Ara per ara només s’han pogut establir com a factors de riscs ser home i tenir una edat avançada. No obstant això també existeixen estudis que apunten uns altres com: ser fumador, haver patit alguna infecció viral prèvia, haver estat exposat de forma habitual a metalls pesats o pesticides o haver realitzat amb assiduïtat activitats físiques intenses, per exemple.

    Encara que l’ELA és una malaltia caracteritzada per l’heterogeneïtat dels seus símptomes i la variabilitat de la seva evolució, presentar feblesa en les extremitats (60-85% dels casos) o a la regió bulbar (15-40%), així com la pèrdua de força progressiva i la disminució de la massa muscular, solen ser les primeres manifestacions de la malaltia.

    Mobilització investigadora i assistencial

    Des de fa una setmana fins el mateix 21 de juny, Dia Mundial de l’ELA, els hospitals generals han realitzat entorn a l’ELA un seguit d’activitats. Per exemple, la Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital del Mar va organitzar una jornada on es van repassar els principals aspectes d’aquesta malaltia i es van oferir tallers pràctics per ajudar les famílies a realitzar aquesta transició. La jornada va coincidir també amb la inclusió de la unitat dins ENCALS, la xarxa europea de centres ELA. L’entrada a l’ENCALS, va assegurar el Dr. Miquel Àngel Rubio, coordinador de la Unitat, permetrà als professionals de l’Hospital del Mar tenir accés a assajos terapèutics i compartir experiències amb altres centres del continent. Això, a la vegada, pot permetre als pacients del centre tenir accés a noves oportunitats terapèutiques.

    Per la seva banda, l’Hospital Universitari de Bellvitge va organitzar el dimarts d’aquesta setmana una jornada oberta que subratllava el paper fonamental de l’alimentació en el tractament de la malaltia. L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que entre els seus múltiples efectes pot provocar desnutrició, disfagia i hipermetabolisme. Això fa especialmente rellevant, asseguren des de Bellvitge, el paper dels nutricionistes als equips multidisciplinars. La jornada va comptar doncs amb metges i nutricionistes que van explicar l’abordatge nutricional de l’ELA que es duu a terme des de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona (UFMM) de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    La Dra. Mònica Povedano, coordinadora de la UFM, va subratllar que l’ELA comporta sempre un risc de malnutrició per l’hipermetabolisme que apareix des de l’inici de la malaltia: “per aquest motiu intentem augmentar la ingesta de calories des d’un bon començament per reduir l’impacte en la malaltia i en la supervivència del pacient”.

  • L’OMS deixa de considerar la transsexualitat un trastorn mental

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha exclòs la transsexualitat de la seva llista de trastorns mentals. Ho ha fet en la nova actualització de la Classificació Internacional de Malalties (ICD per les seves sigles en anglès) publicada aquest dilluns en el qual la transsexualitat passa a formar part d’un epígraf nou denominat “condicions relatives a la salut sexual” i a denominar-se “incongruència de gènere”. Fins ara formava part del capítol dedicat a “trastorns de la personalitat i el comportament” –en el subcapítol “trastorns de la identitat de gènere”.

    Aquesta actualització (ICD-11) substitueix a la ICD-10, vigent des de maig de 1990, any en el qual l’homosexualitat va sortir de la llista. Des de llavors s’han anat autoritzant versions d’aquesta classificació cada cert temps, però la transsexualitat sempre ha estat considerada un trastorn en contra de les demandes del col·lectiu trans, que demana la despatologització de la seva condició.

    Es tracta d’una de les reclamacions LGTBI més fèrries que acaba amb la filosofia que subjau en la majoria de legislacions del món: la transsexualitat és una malaltia que ha de ser diagnosticada i necessita tractament. L’OMS ha volgut allunyar-se d’aquesta concepció per reconèixer-ho com una situació que pot entrar en contacte amb els serveis de salut, pel que crea un nou capítol.

    La ICD-11, que s’ha anat elaborant des de fa més de deu anys, incorpora el que anomena “incongruència de gènere” en el capítol de “condicions relatives a la salut sexual” al costat d’altres conceptes com a “disfuncions sexuals” o “trastorns relacionats amb dolències sexuals”.

    Entra en vigor el 2022

    No només canvia el nom i la situació en el manual, també la definició. Fins ara, el ICD-10 qualificava la transsexualitat com “un desig de viure i ser acceptat com a membre del sexe oposat, en general acompanyat de malestar o desacord amb el sexe anatòmic, i de desig de sotmetre’s a tractament quirúrgic o hormonal per fer que el mateix cos concordi el més possible amb el sexe preferit”.

    Ara la definició –per a adults i adolescents– serà: “Una incongruència marcada i persistent entre el gènere experimentat de l’individu i el sexe assignat, que sovint condueix a un desig de ‘transició’ per viure i ser acceptat com una persona del gènere experimentat a través del tractament hormonal, la cirurgia o altres prestacions sanitàries per alinear el cos, tant com es desitgi i en la mesura del possible, amb el gènere experimentat. El diagnòstic no pot assignar-se abans de l’inici de la pubertat. El comportament i les preferències de gènere per si soles no són una base per assignar el diagnòstic”.

    La ICD-11 es presentarà a l’Assemblea Mundial de la Salut de maig de 2019 per a la seva adopció pels Estats Membres, i entrarà en vigor l’1 de gener de 2022. Aquesta presentació, ha especificat l’OMS en un comunicat, és un avanç que permetrà als països planificar com usar la nova versió, preparar les traduccions i capacitar als professionals de la salut de tot el país.

    La modificació que ha efectuat l’organització és un assoliment per al col·lectiu LGTBI, que demana seguir avançant en la despatologització total de la transsexualitat. Això implicaria que no fos denominada i definida com “una incongruència”, sinó com una expressió de la diversitat humana.

    Aquest és un article de eldiario.es