Segon dia de vaga i la institució a interpel·lar ha estat el Departament de Salut situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.
La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària convocaven a tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.
A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses han construït un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartó, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Per la seva banda, els metges de la xarxa sanitària concertada han iniciat una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.
Aquesta segona jornada ve després d’una tarda de negociacions entre el sindicat Metges de Catalunya i l’Institut Català de la Salut amb Treball per trobar una sortida a la vaga. Una reunió que va durar des de les 16 hores fins quarts de dues de la matinada i va acabar sense cap acord. Cal recordar que Treball en cap moment ha citat a la GCT a aquestes meses de negociació i el sindicat denuncia aquesta situació i que no se’ls consideri un interlocutor vàlid tot i que convoquin a vaga.
Ara per ara, l’únic que es sap és que aquesta tarda tornarà a haver-hi taula de negociacions però com la CGT segueix sense estar convidada, la vaga seguiria tot i que un acord entre MC amb Treball es donés.
Salut celebra el transcurs de la vaga sense cap incidència i assegura està proposant mesures per millorar l’Atenció Primària
El Departament de Salut ha explicat que el primer dia de vaga als centres sanitaris catalans s’ha desenvolupat sense incidències destacables. Han volgut destacar que els serveis mínims han garantit en tot moment l’atenció als dispositius urgents, que en el cas de l’atenció primària s’ofereix als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i als punts d’atenció continuada (PAC). També ha funcionat amb normalitat el servei del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES). A més, afegeixen que la central de trucades de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha tingut la mateixa activitat que un dia normal.
Paral·lelament al que passa als centres, les negociacions per assolir un acord que desconvoqui l’aturada segueixen obertes. El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va explicar algunes de les accions que es posen en marxa per afrontar els reptes de l’atenció primària. Entre la quarantena de mesures previstes, Argimon va parlar sobre la incorporació de 201 metges i metgesses de família per cobrir les necessitats actuals de plantilla i poder assolir l’objectiu d’un temps mig de visita de 12 minuts en una jornada diària d’assistència de 5 hores i 6 minuts.
L’ICS argumenta que la institució té el pressupost necessari per poder contractar nous professionals però que si no ho fa és perquè no existeixen, com a mínim a la borsa de treball de l’ICS. Per aquest motiu, i fins que no es trobin nous professionals, l’ICS proposarà que aquells professionals que ho vulguin podran augmentar el nombre de pacients que tingui assignats a canvi d’un increment de salari proporcional a aquest augment. Una altra de les mesures que ja explicàvem fa uns dies, és la possibilitat de contractar professionals extracomunitaris que hagin fet la residència a Catalunya i l’oferiment de la continuïtat laboral a professionals més grans de 65 anys, amb uns horaris i unes condicions adaptades.
Alt seguiment de la vaga per part de metges durant tota la jornada
Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, van fer vaga durant la primera jornada. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació.
Les dades que es van traspassar des de Govern fixaven que en els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) la vaga durant el torn de matí va tenir un seguiment en el personal mèdic d’un 44,76% i una afectació a la resta de la plantilla del 4,15%.
Pel que fa a la vaga convocada a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla asseguren que va ser del 16,19%. I finalment, el seguiment als hospitals concertats per part del col·lectiu mèdic va ser d’un 14,66%, en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%.
Durant el torn de tarda, el seguiment en el personal mèdic va ser d’un 48,42% i una afectació a la resta de la plantilla del 6,92%. Als centres concertats de l’atenció primària, el seguiment en el total de plantilla va ser del 35,14%. I finalment, el seguiment del col·lectiu mèdic als hospitals concertats va ser d’un 9,09%, en salut mental d’un 1,81% i en sociosanitaris del 10,31%.
L’afectació de la vaga als centres d’atenció primària ha provocat un descens del 54,99% de les visites
Una altra de les notes que Salut ha fet publiques estudia el percentatge d’activitat que s’ha donat als centre d’atenció primària. Les dades que facilita Salut xifra que, des de les 8h fins a les 17h del primer dia de vaga, l’activitat ha disminuït un 54,99% de visites (un 55,98% de visites de medicina de família i un 49,70 de pediatria).
Per regions sanitàries, la disminució ha estat heterogènia (des del 26,6% al 62,3%) i faciliten un quadre per explicar-ho:
Un 77,3% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la primera de les cinc jornades de vaga convocada per Metges de Catalunya (MC), per la Confederació General del Treball (CGT) i per Rebel·lió Atenció Primària per exigir millores assistencials i laborals al primer punt d’accés del sistema de salut. En l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.
Un cop ha finalitzat la concentració a les portes i a l’interior de l’ICS, Rebel·lió Primària ha organitzat una assemblea per a tots els treballadors de l’Atenció Primària al CAP Raval Nord, situat a prop de plaça Universitat. Per la seva banda, Metges de Catalunya ha iniciat una manifestació fins les portes de la Unió Catalana d’Hospitals situada al carrer València amb Bailen col·lapsant tot el centre de Barcelona al seu pas.
La marxa ha finalitzat amb una acció simbòlica on un dels membres del comitè de vaga ha preguntat als assistents «Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?».
«Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?»: MC acaben la mobilització a les portes d’una de les patronals / Carla Benito
La xarxa sanitària concertada clama contra el segon conveni col·lectiu del SISCAT
Metges de Catalunya ha quantificat d’»èxit» la mobilització i insta a l’ICS i les patronals de la sanitat concertada – Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) – a “escoltar el clam dels facultatius i atendre les reivindicacions legítimes i necessàries per millorar l’assistència als pacients i dignificar les condicions laborals dels professionals”.
Unes condicions que Antoni Pessarrodona, ginecòleg especialitzat en oncologia, denuncia d’una alta pressió assistencial: «ja no ens queixem tant del sou, perquè d’això ja ens hem acostumat, però no pot ser que estiguem tan mal valorats pels gestors». A més, ha criticat les conseqüències que pot arribar a tenir la falta de temps tant pels treballadors com per als pacients, qui veuen reduïda la qualitat de la seva assistència i també per tant la seva seguretat.
Per la seva banda, Maite Clemente, que és metge anestesista, denuncia que en alguns centres com ara en el seu s’ha creat un conflicte al voltant de les guàrdies. El problema es divideix en tres característiques: que les hores de guàrdia no es cotitzen, «mentre que policies i bombers sí que ho fan»; que l’hora es paga a un preu inferior a l’hora ordinària; i que els estan obligant a retornar les hores de lliurança. Clemente explica que en sortir a les 9 hores de treballar, després de dur 25 hores seguides, no se’ls hi considera el dia de lliurança com un dia treballat. D’aquesta manera, se’ls hi acumulen hores a deure a l’empresa. En concret, un total de 4 hores per cada guàrdia, ja que les 4 restants per completar la jornada laboral van aconseguir guanyar-les. Mesura que segueix semblant insuficient.
Aquests arguments són alguns dels que trobem entre les reivindicacions principals dels metges de la concertada que no estan satisfets amb el segon conveni col·lectiu del SISCAT signat el 21 de novembre per part de les patronals sanitàries i els sindicats CCOO, UGT i SATSE.
Així ho ha volgut explicar Xavier Lleonart, president del sector d’hospitals de Metges de Catalunya i membre del comitè de vaga al finalitzar la manifestació:
Les reivindicacions principals del sindicat de Metges de Catalunya serien:
Equiparar la jornada laboral anual dels facultatius (1.688 hores) a la que fan la resta de col·lectius professionals del conveni SISCAT (1.620 hores).
Regular el règim de jornada, distribució horària i descansos dels facultatius.
Fixar un límit màxim del número de visites diàries i un temps mínim per a atendre els pacients en l’atenció primària concertada.
Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys a conseqüència de les retallades.
Establir un preu per a l’hora de guàrdia mèdica de presència física que iguali el valor de l’hora ordinària de treball, tal com han sentenciat el tribunals de justícia.
Implantar l’equiparació salarial total dels facultatius d’assistència primària i d’hospitals, en tots els conceptes retributius.
Millorar les retribucions variables per objectius.
Millorar els drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
Incrementar de 20 a 40 hores el permís retribuït per a formació i recerca.
Incrementar les mesures de salut laboral, en especial atenció els riscos psicosocials i la protecció de les dones embarassades i lactants.
Gran seguiment de l’arrencada de la vaga als Centres d’Atenció Primària. Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, han fet vaga, entre les zero hores i les 10,30 del matí. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació fins al 44,76%, ja que compta com a personal que no ha volgut participar a la vaga els que han assumit els serveis essencials marcats per la llei. Totes aquestes dades correspondrien a metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
En totes les vagues on hi ha serveis mínims aquests no es computen per fixar els que no han volgut participar en les aturades.
Les dades oficials del seguiment als CAP es situen en el 44,76% en quant a personal mèdic i del 44,15% del personal corresponent a la resta de plantilla. A més, el Govern ha fet pública l’afectació per regions sanitàries.
Regió sanitària
Personal mèdic
Afectació a la resta de la plantilla
Vaga
Mínims
Treballa
Vaga
Mínims
Treballa
Barcelona ciutat
184
98
42
47
250
530
Metro Nord
293
168
75
60
373
792
Metro Sud
236
181
200
69
457
1099
Girona
134
88
42
16
142
453
Lleida
64
85
73
7
158
367
Tarragona
76
83
75
6
106
271
Terres de l’Ebre
30
26
37
3
44
130
Catalunya central
111
79
30
37
124
345
Alt Pirineu i Aran
8
9
11
2
16
44
Total
1136
817
585
247
1670
4031
Residents de medicina de família han secundat també la vaga / Carla Benito
D’altra banda, la valoració oficial de l’afectació la vaga de sanitaris a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla ha estat del 16,19%.I finalment, el seguiment als hospitals concertats, el seguiment del col·lectiu mèdic ha estat d’un 14,66%, mentre que en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%, segons la font oficial abans esmentada.
Més discrepància a la concertada
Pel que fa a la concertada, l’estimació de Metges de Catalunya és molt més distant encara, El seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.
El Departament de Treball destaca en la seva nota informativa que les urgències de primària han funcionat al 100% durant la primera jornada de vaga, de les cinc convocades. Cal recordar que els serveis mínims pactats ja preveien que les urgències no es veiessin afectades per la vaga, cosa que s’ha complert.
Treball farà valoracions semblants per a la resta de torns en què s’organitza la jornada laboral dels treballadors sanitaris.
Comença una setmana de vaga al món de la sanitat. Metges de Catalunya convocava primer als metges de família treballadors a l’Institut Català de la Salut. Dies més tard convocaven també durant el mateix període als metges de la sanitat concertada dins el SISCAT.
Per la seva banda, CGT es sumava a la vaga i juntament amb Rebel·lió Primària convocava a tot els professionals de l’Atenció Primària i de la sanitat concertada a seguir-la. Per tant, el personal estatutari, el personal laboral, el personal funcionari i el personal en formació en els centres d’atenció primària de l’ICS podran fer vaga del 26 al 30 novembre.
A més a més, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.
Recopilem els diferents articles, anàlisis, entrevistes i opinions que hem anat publicant respecte la vaga per tenir clares totes les claus i agents.
Cinc dies de vaga a l’Atenció Primària de l’ICS contra la precarietat laboral i professional del sector: Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques.
MC entrega a l’ICS 4.200 signatures per reclamar millores assistencials i laborals a l’atenció primària: El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30
Els metges especialistes extracomunitaris que s’hagin format a Catalunya podran quedar-s’hi a treballar: El Govern ha eliminat el requisit de nacionalitat per accedir a un lloc de treball estatutari en determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país. La mesura ajudarà a pal·liar la manca de metges en poder retenir professionals extracomunitaris formats a Catalunya. Salut assegura que això beneficiarà sobretot l’Atenció Primària.
Gràcies a peces fetes prèviament a la vaga sobre les demandes dels diferents col·lectius que integren la sanitat catalana podem entendre què i per què s’ha arribat a aquest punt:
El dèficit d’infermeres ja és un problema greu a Catalunya: La sanitat catalana necessita un 40% més d’infermeres per assolir la mitjana dels països avançats. Els Centres d’Atenció Primària i els hospitals haurien d’incorporar 17.753 professionals si es vol complir les xifres de la OCDE. L’ infermeria, a més, té plantejades des de fa anys una sèrie de reivindicacions. Aquestes són les claus del problema
El 30% dels metges catalans es jubilaran en els pròxims 10 anys: el relleu serà dona, jove i especialista: En els pròxims 10 anys es jubilaran el 30% dels metges que actualment es troben en actiu: el 40% d’aquesta xifra són homes mentre que de dones hi ha un 23%. La jubilació de la generació del baby boom compta amb relleu generacional però caldrà aplicar polítiques per mantenir-lo dins Catalunya per seguir mantenint el sistema.
Estudiar per aconseguir una plaça fixa a la primària de l’ICS suposa llistes d’espera i menys personal als CAP: El pròxim 25 de novembre 1722 metges de família s’examinaran per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques. Des de Metges de Catalunya valoren que si no s’hi presenta més gent és per la precarietat laboral que suposa treballar amb poc personal i amb un pressupost cada cop més baix.
La manca de pediatres a la Primària afecta a la sobrecàrrega, la qualitat assistencial i la conciliació: Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca, vicesecretaria general del sindicat Metges de Catalunya -qui ha iniciat una recollida de signatures per reclamar millores en el model d’atenció-, assenyala que “algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara”.
Opinions i articles de col·lectius que focalitzen els motius de les demandes:
Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista: Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom. Per FoCAP
Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària: Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom
L’Atenció Primària en lluita, sobren motius: La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania. Per FoCAP.
De debò falten metges?: L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. És Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia. Per Francesca Zapater.
Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?: Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors
Es convoca vaga de metges i metgesses d’Atenció Primària: La convocatòria de vaga de Metges de Catalunya conté reivindicacions laborals pròpies del col·lectiu de facultatius, però també d’altres que suposen millores per a la resta de treballadors i per al conjunt de l’Atenció Primària. Per això considerem que seria molt positiu que tots els sindicats se sumessin a la convocatòria de la vaga. Per FoCAP.
El document afirma que ”la situació de vaga anunciada pels sindicats Metges de Catalunya i CGT a partir de les 0.00 hores del dia 26 de novembre de 2018 fins a les 23.59 hores del dia 30 de novembre de 2018 i la situació de vaga anunciada pels sindicats I-CSC i IAC per al dia 29 de novembre de 2018, des de les 0.00 fins a les 24.00 hores, i que afecta el personal sanitari que es fa constar a les diferents convocatòries de vaga presentades, s’entén condicionada al manteniment dels serveis mínims següents:”
El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.
El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.
S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt.
S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa referència al preoperatori com al postoperatori.
Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, des del punt de vista assistencial sanitari
En els centres d’assistència extrahospitalària i d’assistència primària, s’ha de garantir el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES).
Per a la resta, el servei es prestarà amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç de la plantilla a partir del tercer dia de vaga. En tot cas, el servei s’ha de garantir amb un dispositiu assistencial unipersonal, com a mínim, i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris d’urgència i altres dispositius d’atenció continuada.
Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal facultatiu adient que presti serveis en els torns de guàrdia i nit que estiguin establerts.
Transport sanitari: s’haurà de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries de qualsevol tipologia i requeriment, per tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. Igualment, s’haurà de garantir el servei per a la realització de proves que siguin urgents a criteri del facultatiu.
S’haurà de garantir el normal funcionament del servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques, en atenció a les especials característiques de l’assistència prestada.
La resta de serveis que no preveuen els apartats anteriors funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, llevat d’aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%. En situació de nombre imparell de personal de servei, s’arrodonirà sempre per excés.
Article 2 La direcció dels centres sanitaris afectats, un cop escoltat el Comitè de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l’article anterior, exclòs el del Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims
els ha de prestar, preferentment, si n’hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. La direcció s’ha d’assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.
Al mateix temps que s’estava duent a terme la cinquena reunió negociadora amb el comitè de vaga, una carta siganda pel director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) arribava a tota la plantilla de facultatius d’atenció primària. El text era un document de mesures anomenat «Accions de Millora a l’Atenció Primària de l’ICS».
Com a resposta a aquesta carta que arriba per evitar la vaga de cinc dies a la que els metges de l’Atenció Primària de l’ICS estan convocats la setmana vinent, del 26 al 30 de novembre, Metges de Catalunya ha acusat l’ICS de «joc brut» per, al seu entendre, «difondre un document de mesures al marge de l’àmbit de negociació».
En un comunitat, el sindicat ha explicat que va tenir consciència del document en un recés de la reunió en ser avisats per altres facultatius. Després que això passés van abandonar la trobada manfiestant que l’actuació de l’ICS «era poc seriosa i impedia continuar amb les converses en aquell moment». A més, també han afegit que no valoraran les mesures fins que l’ICS no les presenti en la seva totalitat en la mesa de negociació.
Tot i el que des de MC entenen que és un intent de desmobilitzar, han assegurat i adverit l’ICS que amb aquesta estratègia «no aconseguirà desincentivar o desunir el col·lectiu mèdic». En aquest sentit, la convocatòria seguirà endavant amb totes les seves demandes encaminades a «garantir la qualitat de l’assistència i la dignitat de les condicions de treball».
Aquest document no ha sorprès només als qui es trobaven dins la reunió, des de Rebel·lió Atenció Primària han manifestat que el text que s’ha enviat a tots els treballadors «ni de bon tros satisfà les demandes que fem».
L’AIFiCC ha manifestat invisibilitat de les infermeres en les estratègies proposades
Davant la darrera proposta de l’ICS, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) denuncia que la infermera familiar i comunitària «està absolutament oblidada» en el document que l’Institut Català de la Salut ha fet arribar en les darreres hores als professionals de la institució. Entenen que el text planteja un pla de xoc «clarament esbiaixat on no es posa en valor el treball en equip ni molt menys l’aportació de la infermera a l’atenció primària de salut».
En expressar això han volgut ressaltar que les infermeres representen aproximadament el 30% dels professionals dels centres d’atenció primària de salut i que les càrregues assistencials no les pateix un sol col·lectiu. Donat que entenen que el malestar és general, creuen que «buscar solucions únicament a les necessitats d’agenda dels metges pot generar més desequilibris i malestar en el sí dels equips».
Des de l’AIFiCC han manifestat la importància de les infermeres com professionals claus dins el sistema de salut donades les demandes i les necessitats de la població actual. En aquest sentit creuen que no es pot fer front a aquesta realitat amb «uns ratis d’infermera per habitant molt per sota dels desitjables», ja que aquest fet «pot posar en risc la qualitat de l’atenció a les persones que s’atenen a les consultes i a la comunitat». Donat que en el document de l’ICS es fa referència a ratis per professionals, han valorat que el càlcul que es dóna, sense tenir en compte les necessitats reals de la població, «és una mesura poc realista i que respon a una situació i demanda exclusiva d’un sol col·lectiu». A més, també denuncien que la manca d’infermeres que va quedar palesa durant el darrer Fòrum de profesionals no queda reflectida en el document de l’ICS.
Finalment, l’AIFiCC també ha volgut posar de manifest que «si bé la primera Reforma de l’atenció primària va passar per la creació de l’especialitat de medicina familiar i comunitària, cal urgentment una segona reforma de la l’atenció primària de salut on s’aposti per un treball en equip real i on la clau de la transformació passi clarament per donar valor a les competències adquirides per les infermeres a través de la seva especialització en infermeria familiar i comunitària».
El conveni de la sanitat concertada ha arribat a un principi d’acord. El pacte, que encara no s’ha signat, afectarà uns 50.000 empleats Catalunya que treballen per al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), segons ha indicat Josep Maria Yagüe, responsable d’acció sindical de Sanitat de CCOO.
Metges de Catalunya havia convocat els seus facultatius, també del sector concertat, a cinc dies de vaga que comencen el 26 de novembre. Fonts d’aquest sindicat han declarat que mantenen la vaga perquè la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.
Un acord que, en síntesi, recupera bona part de les condicions laborals que es van perdre quan es va firmar, en plena crisi econòmica, el conveni de la que llavors es deia Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP). En aquella ocasió els treballadors van fer un gran esforç per assegurar al màxim l’ocupació. Per això van acceptar una reducció salarial del 5% i un increment del temps de treball. Ara, que sembla que la crisi s’ha superat, l’objectiu dels sindicats de classe era situar l’estatus dels treballadors de la sanitat concertada, a prop del que tenen els treballadors del sector sanitari públic.
La sanitat concertada a Catalunya té tres patronals, UCH, CAPS I ACES . Les organitzacions empresarials representen un conjunt divers d’entitats, que van des de les associacions sense ànim de lucre, passant per les vinculades a organitzacions religioses fins a empreses convencionals.
Durant la negociació del conveni, els sindicats principals, CCOO i UGT, junt amb SATSE van reclamar acostar les condicions de treball a les del sector públic, també pel que fa a les remuneracions. Això només es pot fer si la Generalitat, que es qui fixa les tarifes que paga a hospitals i centres sanitaris, les apuja.
Segons ha pogut saber Diari del Treball, l’increment salarial pactat calca es que s’ha fixat a l’Administració catalana. Així, el primer any s’apujarà un 1,95%, tot i que el 0,25% està subjecte al compliment de determinats objectius. El segon any seria un 2,25% i del tercer l’increment fix seria del 2%.
El sindicat afirma que “Els increments salarials suposen en un escenari de mínims un augment retributiu del 7,1% i en un escenari de màxim un augment retributiu d’un 8,79%, durant la vigència del conveni”. L’increment sobre la pujada nominal té a veure amb augments suplementaris vinculats amb l’increment de l’IPC.
Pel que fa al temps de treball, l’objectiu dels negociadors sindicals era aconseguir retornar a les 1.620 hores anyals que es feien abans del darrer conveni de la XHUP. Així, el 2019 es reduiran 14 hores, el 2020 la reducció serà de 20 hores i finalment a 21 de desembre d’aquest mateix any la reducció que s’afegirà serà de 14 hores.
Una altra millora per al personal dels centres concertats, és que tornaran a cobrar les Incapacitats Temporals, les baixes, des del primer dia, igual com ja passa a l’Administració pública. “Aquest acord és molt important perquè els treballadors estan en contacte amb malalts, imaginis quan hi ha una passa de grip, era molt possible un contagi que feia que els empleats a més de posar-se malalts perdien els ingressos dels primers dies”, ha explicat Yagüe.
Els treballadors de la sanitat concertada de Catalunya estaven convocats, igual com la resta de treballadors del sector sanitari, a una jornada de lluita divendres 23 de novembre per CCOO. Si finalment el conveni es firma la mobilització podria no fer-se.
Parlem amb el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, sobre les jornades de vaga que venen i aprofitem perquè ens faci una radiografia del panorama sanitari i les causes que han provocat arribar fins aquí.
Fa temps que es denuncia un deteriorament del sistema sanitari però progressivament les reivindicacions i demandes han anat en augment. Per què ara aquesta vaga?
Ja prèviament teníem una situació d’infrafinançament. Espanya al començament dedicava al voltant del 6,7% del seu PIB a la sanitat pública mentre que Europa estava al voltant del 7,5%. Ja hi havia una diferència. La crisi el que va es agreujar aquest infrafinançament crònic i castigar els professionals en general i específicament els metges. Tothom va tenir el 5% del decret del Zapatero però als metges, a més, se’ls va anul·lar o se’ls va reduir a la meitat la direcció per objectius o la carrera professional. De forma global el metge ha perdut al voltant del 30% del seu sou en aquests anys sense tenir en compte l’IPC que ha estat del 9,7%.
A més de disminuir els ingressos ha augmentat la feina i això és una combinació mortal. La sanitat ha perdut uns 5.000 treballadors i, d’aquests, 900 són metges a Primària. Metges que han anat desapareixent per jubilacions, per contractes temporals que no s’han renovat… però metges que atenien cada dia. Per tant, la sobrecàrrega de treball cap els altres ha anat en augment perquè, a més, la població ha anat envellint i cada cop hi ha més patologia crònica que carrega les consultes. Això s’ha barrejat amb una tecnologia que ha quedat obsoleta, que no té la mateixa qualitat per fer diagnòstic.
Així doncs, diners que s’han deixat de percebre, la sobrecàrrega, l’obsolescència de la tecnologia i encara hi ha un quart punt: la precarietat que dóna molta inestabilitat a la gent, a qui de tant aguantar se li ha anat creant cada cop més malestar.
Trobaries un focus concret com a detonant de per què ara?
En el cas de la Primària és més fàcil determinar el per què. La metropolitana nord, que és una de les àrees més castigades, amb menys gent que té mútues com alternativa, on van tots a la seguretat social, hi ha més sobrecàrrega. Ells van plantejar una vaga fa uns mesos però no es va dur a terme per una negociació amb l’ICS on es donaven possibilitats d’alleugerir la pressió. L’administració això no ho ha complert i la gent està més tipa alhora que a ells els hi ha tret credibilitat. És molt important tenir present que l’Administració no té crèdit. Quan algú no té crèdit, paga al comptat. Així, ara el que exigim de l’Administració es que pagui al comptat, no que creï meses per analitzar res al cap d’un any…
La visió és que sempre ens han pres el pèl però això dels últims 8 anys ha estat extraordinari i la gent ha explotat. Per això s’ha dit prou.
Sí. Es farà després de l’examen perquè la gent està estudiant, vol treure’s la plaça, vol tenir un lloc fixe com qualsevol mortal.
Opineu que el Fòrum de diàleg professional que vol abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya pot ser efectiu?
Va tenir una primera i última reunió de moment. És cert que el món sanitari no és només una càrrega de feina i de sous, hem de planificar el futur, on som, què farà falta… Sí que hi ha feina a fer de planificació i aquests fòrums poden ser útils per això però hi ha coses que han de ser immediates. L’estabilitat s’està intentant corregir obrint oposicions però sobre altres aspectes com la càrrega no s’està fent res. El metge de capçalera que cada dia té més pacients a veure i veu que és absolutament insuficient se’n va a casa amb la sensació que ha fet malament la seva feina, a part del cansament físic que comporta. La gent està cansada tan físicament com psicològica I això té probabilitats de traslladar-se a la població en general. Jo si faig de metge i no tinc temps material potser el que depèn de mi va malament perquè si necessito proves complementàries, que trigaran mesos, el diagnòstic acaba sent més tardà.
A hospitals no s’ha patit la davallada en el número de metges, s’ha mantingut estable. No hi ha el que caldria però no ha perdut. El que sí ha perdut en canvi és infraestructura: mil llits des de l’inici de la crisi. Això significa que quan t’arriba gent a urgències que pel diagnòstic ha d’ingressar però no té llit, el que fas és deixar-la a urgències fins que un llit s’alliberi i mentrestant urgències es converteix en una mena d’apèndix de l’hospitalització. que es es col·lapsi no té a veure amb que hi vagi més gent del compte, culpabilitzar la gent és un error. Quan algú va a urgències i no toca, per exemple un constipat d’algú de 25 anys, al final en menys de dues hores ja és fora. El problema està quan arriba algú que s’ha de quedar i no tens lloc on posar-lo. Aquests mil llits estan provocant el col·lapse d’urgències, no l’excés d’ús dels usuaris.
Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya / Diari de la Sanitat
Pel personal a més ingressar algú vol dir corre: a raigs que em facin la prova perquè em facin un diagnòstic i cap a casa. Això crea una sensació que davant d’un pacient has de fer el que puguis, posar pedaços i enviar cap a casa perquè a baix hi ha gent que ha d’ingressar.
Tot el sistema està molt tensionat però que Primària vagi cap a la vaga significa tensionar encara més els hospitals. Si ja de normal tots els hiverns ens hem quedat col·lapsats i amb dies d’espera per ingressar, ara imagini’s que els CAP deixin de funcionar. Si primària para pot passar que els hospitals, on també hi ha molta pressió, es desbordin i diguin ‘ei, jo també’ perquè tothom està tip. Hi ha doncs la possibilitat que hi hagi un efecte dominó. Això acaba posposant proves de diagnosi, proves complementàries, empitjorar les llistes d’espera, d’intervencions… s’hi ha de posar remei d’alguna manera perquè qui acabarà patint les conseqüències és la població. I les conseqüències són morts per anar tard, per mal diagnòstics. Necessitem una reacció de les autoritats sanitàries que fins ara han recanejat en els pressupostos.
Com els valoreu?
Som la comunitat que ha retallat més en sanitat: al voltant del 10% i mirant la inflació estem en un 20% menys de poder adquisitiu mentre altres partides han crescut molt més. Els actuals pressupostos són prorrogats però en els anteriors tot i tenir un 7,5 d’augment generalitzat, a sanitat se li va donar només un 3,8. Això dóna un missatge de ningunejar, de pensar tu tira que nosaltres estirarem i deixa d’emprenyar. Hem vist despreci per part de tots els últims governs a través dels fets cap al benestar social.
Des de fa un any i mig la sanitat està en modo pausa. L’administració funciona perquè hi ha tècnics preparats, funciona en automàtic però no hi ha ningú que planifiqui, que digui cap a on anem i que posi totes les estructures al dia pels canvis que hi ha demogràfics i de patologia. Hem cronificat els càncers, infeccions com la SIDA, l’hepatitis… l’enfocament que teniem abans de malaltia aguda i som-hi cap a casa ha canviat i per tant el model ha de canviar. Cal planificació política i fa un any i mig que no fem res de tot això.
Repetidament es diu que si el sistema ha aguantat ha estat gràcies als professionals. Això us responsabilitza.
Això no és un només una frase. Quantifica, hem perdut un grapat de professionals i en el mateix període de temps la productivitat mesurable en visites i en intervencions quirúrgiques ha augmentat. Amb menys personal, més mal pagat, menys mitjans tan estructurals com tècnics, la producció ha augmentat. Això és el que fa dir que si els professionals no haguessin posat el coll això s’hagués enfonsat abans. Està en números però per molts segueix sent una cançoneta que no sap d’on ve. Clar, prefereixen dir-nos que som collonuts que no a més de maltractar-nos dir-nos que som uns dropos.
La sensació que transmeteu sovint és que us han posat dins una cadena de producció i això deshumanitza la professió.
Molt. No tens capacitat de tenir una interacció amb el pacient. La gent que pateix a més d’explicar-te símptomes necessita que te la miris, que li expliquis, que li donis una visió de futur més o menys esperançadora. Això requereix temps: el malalt ha de sentir-se escoltar, tu necessites explicar-te i fer-te entendre i això no són dos minuts. No tenim cap d’aquestes premisses ara sobre la taula. Són massa coses que vas lligant. Altres col·lectius haguessin explotat abans i d’una forma bàrbara però és aquesta responsabilitat que dius. Però la professió ens agrada i malgrat tot la immensa majoria tornaríem a fer de metges. Tot i ser una virtut això des del punt de vista de l’Administració és una debilitat perquè se n’han aprofitat i ara tenim una sanitat low cost.
Una empresa d’aviació low cost s’aguanta perquè al personal el paguen malament i a més duu la gent com a sardines. Nosaltres tenim la gent com a sardines en els ambulatoris, en els hospitals i els professionals mal pagats. Som un exemple fantàstic d’empresa low cost… El mateix passa amb l’educació i així estem creant una societat de futur vergonyosa i que no tirarà. És el model polític que tenim sobre la taula la que està fallant d’una forma estrepitosa.
De fet, i com comentaves abans parlant de Metropolitana Nord, fins el 32% dels catalans tenen una mútua contractada, sent la Comunitat Autònoma amb aquesta xifra més alta. No fixar mesures està creant encara més desigualtats entre classes?
Quan es parla de les diferències entre rics i pobres, entre classe mitja i classe mitja-baixa que ja ha quedat empobrida, la diferència en tot i en expectativa de vida es veu. La UE ho ha denunciat: a Espanya l’escletxa entre el 20% que té més i el 20% que té menys s’ha multiplicat per 8.
Amb el que ha passat a la sanitat pública, la sanitat privada ha vist des del 2009 un creixement d’un 9% més de gent que s’apuntava a les mútues. Un 9% és molta gent. A més a més, les primes, els ingressos que tenen, en aquests anys han augmentat un 24%. És a dir, no només han augmentat la quantitat de gent si no que les primes han pujat i per tant només ha pogut accedir la població del mig cap amunt. Deixar podrir la sanitat pública ha engreixat la sanitat privada en detriment dels que no tenen prou mitjans.
Això és un problema relatiu. És un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema. Som la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya. Se’n va gent a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes. Estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any. Això és molt important. Tenen menys sobrecàrrega també. Se’n van també a València o a les Illes.
Som també la Comunitat Autònoma que demana més acreditacions a l’Organització Médica Colegial, a Madrid, perquè és preceptiu, per anar-se’n a treballar a l’estranger. El febrer d’aquest any en un portal de treball hi havia una oferta de més de 9.000 metges a Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Suïssa i Txèquia. Són llocs atractius on d’entrada, només per passar la frontera, guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat. Per què ens hem de quedar aquí? Estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo, per tant un metge espanyol és welcome. Ja estem format, tenim experiència, som bons, escolti’m, “només els hem d’aprofitar, paga’ls bé”, diuen. Nosaltres paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa. Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic, això sí que hauria d’anar a algun judici. Vostè és responsable per les seves polítiques.
I aquest és un altre dels fets que explica que hi hagi una por tremenda a que la generació de la baby boom arribem ara a la jubilació perquè som 8.600 professionals en 10 anys. Però mirem l’altra cara de la moneda, qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliqui per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? En que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema i no perquè els què es jubilen sinó perquè amb els que formem no tenim capacitat de reacció perquè se’ns aniran cap a altres llocs. Per tant no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent. El discurs oficial és ‘ui que se’ns jubilen, ui que no formem prou MIR’ però no és veritat, el recanvi generacional està totalment assegurat. Ara, si vostè vol posar aigua en un colador, ja pot tirar aigua ja, que si no té una cosa estanca aquesta aigua se n’anirà, si no tota, molta. Tenim un problema? Depèn com ho miris.
Facultatius d’atenció primària davant la seu de l’ICS, a Barcelona, en l’entrega de signatures per reclamar millores assistencials i laborals / Metges de Catalunya
Hi ha algunes especialitats on costarà més cobrir les vacants si això no es reverteix?
Ara hi ha especialitats que tenen molta sortida a la privada com pediatria o anestesia doncs amb les circumstàncies en les que es treballa doncs cobren el doble, treballen dignament i poden fer bé la seva feina sense l’angoixa de veure si se’t passa una cosa dia rere dia. Primària clar que és deficitària. Quin interès té aquesta gent de fer aquesta bestiesa de vida laboral? Cap ni un. No troben gent per fer substitucions, diuen. Com vols trobar-los? Amb 40 malalts cada dia, mal pagats i en dos mesos ‘adéu, si te he visto no me acuerdo’? Això no pot ser desconegut pels polítics. Necessitar un fòrum perquè t’expliquin això vol dir que no anem bé perquè ho hem repetit temps i temps. L’anàlisi està fet, com a mínim està claríssim el que s’ha de fer amb immediatesa. Hem cremat tant l’ambient que o posem remei ja o ja podem planificar que no quedarà ningú.
Hi ha diferències doncs entre especialitats. Moviments en defensa de l’Atenció Primària en denuncien el desprestigi.
No té cap atractiu veure 40 malalts en un dia. Una tasca fonamental del metge és la seva formació continuada perquè hi ha avenços i necessita seguir estudiant cada dia, fer sessions per aprendre… tot això requereix un temps que no existeix i la professionalitat fa que això t’ho facis tu a casa teva i en el teu temps. Això suma més càrrega: arribes a casa de mal humor pel dia que has passat i no pots veure a la família perquè t’has de posar a estudiar per veure què li deu passar a un pacient amb qui no saps ben bé per on tirar perquè tampoc has pogut fer sessions per comentar-ho amb els companys.
Ja per tancar, pel que fa a la vaga, quines mobilitzacions teniu previstes de cara a la setmana vinent?
Estem definint que és el més oportú i que faci visibilitzar més entre la població com està la situació. Ho aprofitarem perquè la gent si fa vaga es pot mobilitzar sinó, amb els horaris que té de normal és impossible.
Creieu que hi haurà un bon seguiment?
S’ha anat coordinant el màxim possible però com no ho porta només una organització és difícil. Tenim 3.500 signatures d’un col·lectiu de 5.000 però això no vol dir que els 1.500 restants no hagin volgut signar sinó que potser són d’indrets on és més difícil arribar. D’aquests no sabem quants no han volgut signar i quants no han tingut ni l’oportunitat de fer-ho.
En tot cas, un 70% de professionals recolzen el que estem demanant, ara que després vagin a la vaga no ho podem saber. Estar d’acord amb les demandes no vol dir anar a la vaga perquè hi ha àrees que no viuen aquesta misèria. A Barcelona mateix hi ha àrees on el 70% de la població tenen mútues i per tant la pressió assistencial és menor. No tothom està igual d’escalfat ni motivat.
També heu rebut suport dels Col·legis de professionals i organitzacions com la Marea Blanca.
Sí. D’alguna manera el món sanitari entén perfectament que això hagi arribat a una situació que ningú desitja. Desqualificar aquesta vaga no té ni cap ni peus. Estem plens de raó. L’Administració ha de treure els diners d’on vulgui però ha de pagar al comptat, ha de deixar de demanar crèdit. És evident que això no és culpa dels que en aquest moment estan gestionant la sanitat però ells han heretat això però sabien on es posaven. Si no tenen intenció d’arreglar-ho seran igual de culpables. Són nous que hereten problemes vells però són herències volgudes, buscades. Si volen aquesta feina se n’han de responsabilitzar del que comporta.
La vaga dels metges i metgesses haurà de respectar uns serveis mínims que implicaran que el 100% dels Centres d’Atenció Primària funcionin durant els 5 dies que durarà l’aturada. Aquesta solució és fruit de l’acord al qual han arribat dilluns, 9 de novembre Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS), en una reunió a la seu de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La vaga de facultatius d’atenció primària està convocada per als dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.
Per la seva banda, MC i ICS també han pactat que les dues primeres jornades els serveis mínims per a metges de família i pediatres seran del 25%, mentre que per als altres tres dies el percentatge pujarà fins al 33%.
Per tant, durant els cinc dies de vaga treballarà el 100% de la plantilla dels centres d’urgència d’atenció primària (CUAP), punts d’atenció continuada (PAC) i Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES).
D’altra banda, per al servei de ginecologia els serveis essencials equivaldran al 5% de la plantilla per cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre de l’embaràs i per als tractaments d’interrupció voluntària farmacològica de l’embaràs.
Un altre element que s’ha acordat és que treballin a cada centre penitenciari, el 25% de la plantilla per categoria professional pel que fa als torns diürns i la totalitat de la plantilla del torn nocturn.
En els serveis d’odontologia haurà de treballar almenys el 25% de la plantilla a cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà exclusivament el servei d’urgències. Per a la resta de serveis, el 25% de la plantilla haurà de treballar el primer i segon dia de vaga i, a partir del tercer dia, el 33% de la plantilla, per així garantir l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre.
Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. A la convocatòria s’hi ha afegit amb un programa específic la CGT de sanitat. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques
Coincidint amb la vaga dels metges treballadors a l’Atenció Primària de l’ICS a la que s’han adscrit diversos sindicats i tantes altres entitats en donen suport, Metges de Catalunya (MC) ha presentat una convocatòria de vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’aturada, de la mateixa manera que ho farà la mobilització de personal mèdic que el sindicat també ha convocat a l’atenció primària, tindrà lloc els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.
La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).
Sota el lema “Som metges, som sanitat i volem qualitat”, l’organització crida a l’aturada en entendre que la gran majoria de les seves demandes han estat “ignorades” i que «el col·lectiu mèdic ha estat arraconat en la mesa de negociació del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)». Els representants dels facultatius de la xarxa concertada reclamen millores laborals i retributives, així com solucions per al “deteriorament progressiu de l’assistència”, afectada per la sobrecàrrega de treball i la manca d’inversions derivada de les retallades sanitàries.
En aquest sentit, la plataforma reivindicativa presentada per MC recull mesures com la regulació del règim de jornada i descansos del personal sanitari o una distribució de l’horari laboral que respecti el temps dedicat a la formació i recerca. Pel que fa als aspectes retributius, la reclamació passa per la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys com a conseqüència de les retallades salarials.
A més, el sindicat inclou dues reivindicacions històriques dels facultatius de la sanitat concertada. D’una banda, la remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball. En aquest sentit, expliquen que aquesta demanda ha estat avalada per diferents sentències dels tribunals de justícia però acusen que són «sistemàticament desobeïdes per les patronals». D’altra banda, també reivindiquen l’equiparació salarial dels facultatius d’atenció primària amb els seus companys dels hospitals, amb l’objectiu, diuen, «d’acabar amb la desigualtat entre professionals que comparteixen el mateix nivell formatiu i ofereixen el mateix servei».
Per millorar la qualitat de l’assistència, el sindicat mèdic vol que s’estableixin límits al número de visites diàries que realitzen els facultatius d’atenció primària i que s’assigni un temps mínim d’atenció per pacient. De la mateixa manera, demana que es redueixi la temporalitat i la contractació precària, que es millorin els drets de conciliació i que es presti una especial atenció a la salut laboral perquè els professionals «estiguin al 100% de les seves capacitats per oferir la qualitat assistencial que es mereixen tots els pacients».
Les reivindicacions del sindicat s’estructuren en tres blocs:
Assistencials
Establir un límit màxim de visites diàries i fixar un temps mínim d’atenció per pacient a les consultes d’atenció primària.
Respectar la distribució de jornada assistencial i no assistencial (destinat a la formació i recerca) dins la jornada de treball.
Recuperar la plantilla de facultatius anterior a les retallades.
Laborals
Reduir la contractació temporal i precària prioritzant els contractes a jornada completa.
Equiparar, en el conveni SISCAT, la jornada anual dels facultatius amb la de la resta de col·lectius professionals.
Regular per conveni el règim de jornada i descansos de tots els grups professionals, sense excloure els facultatius i la resta de personal sanitari.
Millorar els drets de conciliació de la vida familiar, personal i laboral.
Assignar permisos retribuïts de com a mínim 40 hores anuals per a formació i recerca.
Incrementar la protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos psicosocials i a les dones embarassades i lactants.
Creació de Juntes Clíniques Facultatives amb capacitat de decisió sobre l’assignació de la carrera professional, els permisos per formació i els processos de selecció.
Retributives
Recuperar el poder adquisitiu perdut i les retallades salarials dels últims 10 anys.
Remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball, i la guàrdia localitzada al 50% del valor de la presencial.
Equiparació salarial dels facultatius d’assistència primària amb els facultatius dels hospitals, en tots els conceptes retributius.
Millorar el complement de carrera professional.
Millorar el complement variable per objectius (DPO).
