Just Deploy It!

Categoría: Moviments

  • Cent anys de la grip espanyola, la pandèmia més gran de la història

    El 6 de febrer de 1918 moria a Viena el pintor austríac Gustav Klimt per culpa d’una grip especialment virulenta. En tot just uns mesos, la mateixa malaltia va causar la mort del líder del partit bolxevic a Rússia, Iàkov Sverdlov, i de la sufragista nord-americana Phoebe APPERSON Hearst, a Califòrnia. El virus, avui identificat com AH1N1, va atacar ràpidament i en menys de dos anys va matar a tot el món a no menys de 50 milions de persones, convertint-se en la pandèmia més gran coneguda per la humanitat.

    Aquest any es compleix un segle d’aquesta pandèmia que, avui en dia, segueix sent estudiada per epidemiòlegs de tot el món. «El que hem après de la grip de 1918 és que necessitem una vigilància pandèmica contínua, línies d’investigació contínuament actives i una planificació per quan sorgeixi un virus pandèmic, que sorgirà abans o després», explica a eldiario.es José María Eiros, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Río Hortega i catedràtic de la mateixa especialitat a la Universitat de Valladolid.

    Eiros és l’autor d’un recent llibre en què s’analitza la història de l’anomenada grip espanyola, La Grip de 1918. Centenari d’una crisi sanitària devastadora (Portal Edicions, 2018), que ha escrit al costat dels especialistes Maria del Rosari Batxiller i Alberto Pérez Rubio. Les diferents estimacions que s’han fet sobre aquesta pandèmia asseguren que la infecció va poder afectar fins a una quarta part de la població mundial i la xifra de morts va poder superar els 100 milions.

    La fi de la civilització

    «Com pandèmia ha estat la pitjor de la història, perquè va concentrar una elevada mortalitat en un període relativament curt de temps», explica a eldiario.es Antoni Trilla, investigador de l’Institut de Salut Global i catedràtic de Salut Pública a la Universitat de Barcelona.

    L’impacte va ser tal que en l’època no van ser pocs els que van témer pel futur de la humanitat. Segons Eiros, «molts creien que anava a ser la fi de la civilització» i en el seu llibre es cita el cas del degà de la facultat de medicina de la Universitat de Michigan, que «creia que la humanitat estava en greu risc de desaparèixer».

    Sobre l’alta letalitat del virus, els especialistes han plantejat diverses propostes i gràcies a investigacions recents, que han aconseguit ressuscitar el virus en laboratori, s’han aconseguit entendre alguns dels factors que van poder agreujar la pandèmia.

    El pitjor dels virus de grip coneguts

    Aquesta reconstrucció va servir per identificar el virus com AH1N1, «l’avi de tots els virus H1N1 que ens han anat afectant durant els últims 100 anys, inclòs el que va provocar la pandèmia de 2009», explica Trilla. No obstant això, aquest especialista aclareix que no hi ha cap virus dels actuals que s’assembli a aquest, «estem parlant d’una bèstia peluda, d’un mal bitxo».

    Les anàlisis que s’han realitzat en laboratori han demostrat que el virus de 1918 es replica fins a 50 vegades més ràpid que qualsevol dels actuals, «això suposa que quan infecta genera centenars de milers de còpies molt més ràpidament, el que significa una invasió tremenda», explica Trilla. A més, es va observar que la letalitat en ratolins era del 100%, quan la resta dels analitzats actualment no tenen una letalitat superior al 20%.

    És precisament aquesta virulència la qual podria explicar l’alta letalitat del virus entre persones joves. «S’ha vist que entre persones d’edat mitjana, que tenen un sistema immunitari potent, l’agressivitat del virus era de tal magnitud que la resposta immunitària era excessiva i acabava provocant dany als pulmons, és el que en termes tècnics diem tempesta de citocines», explica Trilla.

    Encara que en l’actualitat hi ha altres virus d’origen aviar, com el H9N2 i l’H5N1, que tenen una letalitat fins i tot més alta que la de 1918, «afortunadament per a nosaltres no es transmeten amb facilitat entre persones, ja que només es transmeten des d’animals», explica Trilla.

    Els riscos de l’actualitat

    Al llarg d’aquests cent anys, la humanitat ha patit tres pandèmies de grip, però cap de tant d’impacte com la primera. Les dues següents es van produir el 1957 i 1968 i van causar prop d’un milió de morts a nivell mundial, mentre que la de 2009 va provocar prop de 700.000 morts.

    Sobre les possibilitats que es produeixi una nova pandèmia, els especialistes ho tenen clar. «Nosaltres ja no ens preguntem si hi haurà una pandèmia de grip, el que tractem d’esbrinar és quan i amb quin tipus de virus», explica Trilla.

    No obstant això, sobre la seva possible gravetat, consideren improbable que es torni a donar un cas com el del 18. «La història ens diu que les últimes pandèmies han estat molt menors pel que fa a mortalitat, perquè hi ha moltes coses que han canviat per bé, el virus és diferent i tenim més mitjans», afirma Trilla.

    Eiros destaca les limitacions que existien en 1918, quan ni tan sols s’havia asilat virus de la grip. No obstant això, també assenyala algunes de les complicacions del món actual. «Tot i els mitjans de què disposem avui dia, qualsevol malaltia respiratòria es pot propagar pel món en qüestió d’hores», de fet, «a la pandèmia de 2009 es van notificar casos als EUA un 24 d’abril i el 26 ja teníem casos a Espanya».

    Una nova pandèmia amb 30 milions de morts

    Per tractar de determinar l’impacte d’una pandèmia de grip en l’actualitat es va crear un programa finançat per la Fundació Bill i Melinda Gates, que va estimar que un virus similar al de 1918 podria produir més de 30 milions de morts a tot el món en tan només 6 mesos.

    «Aquest seria el pitjor escenari possible i encara que òbviament no podem dir que no vagi a succeir, considerem que és altament improbable», explica Trilla, que conclou que «el més raonable és que tinguem pandèmies com les que hem tingut últimament».

    No obstant això, en una xerrada oferta el passat mes d’abril, el mateix Bill Gates cridava l’atenció sobre el problema i recordava les recents pandèmies i les limitacions que es van detectar en diverses parts del món. «Encara que l’H1N1 [de 2009] no va ser tan letal com la gent temia inicialment, va demostrar la nostra incapacitat per rastrejar la propagació de la malaltia», va assegurar Gates.

    A més, Gates va assenyalar que «l’epidèmia de l’Ébola a l’Àfrica Occidental fa quatre anys va ser una altra toc d’atenció», ja que, «a mesura que augmentaven els casos confirmats, augmentava el nombre de víctimes mortals i els sistemes de salut locals s’ensorraven».

    No obstant això, malgrat les xifres i de l’opinió dels científics, després de la grip de 2009 molts sectors de la societat van posar en dubte l’existència de la pandèmia. Els especialistes consideren que la complaença en què ens hem instal·lat pel fet que amplis sectors de la població ja no han d’enfrontar-se a malalties com la poliomielitis, la verola o el paludisme no és sinó un brou de cultiu per a la generació de nous problemes.

    «L’únic virus que hem aconseguit erradicar ha estat la verola, els altres segueixen circulant», adverteix Trilla. «Hi ha una batalla permanent i no podem caure en la complaença i dir que estem lliures de malalties infeccioses simplement perquè aquí no les patim, perquè aquestes malalties segueixen existint».

    Cal seguir preparats

    Eiros també es mostra crític amb l’actitud de certs sectors socials i insisteix en la necessitat de mantenir-se alerta. «Hem de mantenir una actitud intel·ligent davant les malalties infeccioses i em dol que hi hagi moviments antivacunes que calen en la societat».

    A més, incideix en la importància de l’educació de les noves generacions. «Als nens caldria donar-los més formació en salut, no només en malalties infeccioses, sinó en vacunació, en ús responsable d’antibiòtics, en activitats saludables i d’higiene, etc.».

    S’han complert cent anys de la pandèmia i en diverses parts d’Espanya i del món s’han organitzat esdeveniments per recordar la malaltia que va posar en escac a la humanitat. D’entre tots els actes mereix especial esment el que ha realitzat el Centre de Control de Malalties dels EUA, el lema recorda la necessitat de mantenir-nos preparats i no oblidar la intensa batalla que l’ésser humà ha mantingut contra les malalties infeccioses: «We remember. We prepare».

    Per què es diu grip espanyola?

    La grip es va començar a propagar a la fi de la Primera Guerra Mundial i va ser aquest fet, i no l’origen de la malaltia, el que va tenir un impacte directe en com seria reconeguda globalment. Tal i com explica José María Eiros, «els mitjans de comunicació dels països que van participar en la guerra estaven sota censura militar, de manera que van ocultar la pandèmia». No obstant això, «Espanya, en ser neutral, informava la premsa dels nous casos, de manera que donava la sensació que era l’únic país afectat». A partir d’aquí, la malaltia es va conèixer a tot el món com la grip espanyola.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Metges de Catalunya iniciarà mobilitzacions amb els professionals de l’Atenció Primària

    «La mobilització és l’única resposta a l’immobilisme de l’Institut Català de la Salut (ICS) davant les demandes de millora dels professionals». Aquesta ha estat la conclusió d’un centenar de facultatius d’atenció primària d’arreu del territori que es van reunir dissabte a la seu de Metges de Catalunya (MC). La decisió va arribar després d’una reunió informativa organitzada pel sindicat amb l’objectiu d’analitzar «la ferida oberta per la precària situació assistencial i laboral que pateix el col·lectiu del primer nivell assistencial».

    Ara, Metges de Catalunya treballa en un front únic de reivindicacions que serveixi per millorar l’atenció sanitària als pacients i dignificar les condicions laborals dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS.

    Durant la trobada, es van esbossar dos grans blocs de demandes: les que fan referència a les càrregues de treball i la qualitat assistencial, i les relacionades amb la recuperació de les condicions laborals i retributives prèvies a les retallades sanitàries, tot sota la premissa d’exigir un increment notable de la dotació pressupostària destinada a l’atenció primària.

    Els participants van coincidir en assenyalar que l’estat de salut de la primària és “alarmant” i que calen mesures immediates per frenar la seva “precarització progressiva”.

    De fet, l’atenció primària ha perdut més de 850 facultatius entre 2010 i 2017, la inversió destinada al primer nivell assistencial dins del pressupost consolidat del Departament de Salut ha disminuït del 18,4% al 16,9% i el poder adquisitiu dels professionals s’ha retallat prop d’un 30%.

  • «El frau d’iDental s’ha permès des de 2015, de debò que ningú havia vist res estrany?»

    Ana Tamargo (Madrid, 1977) és una de les més de 300.000 persones afectades per l’estafa d’Idental. El 2016 va acudir a una de les clíniques perquè li col·loquessin diversos implants bucals. Sempre havia volgut arreglar-se la boca, però a causa dels seus ingressos no s’ho havia pogut permetre. Idental s’anunciava com una «clínica d’assistència social» i Ana, com tants altres clients, va pensar que anaven a ajudar-la. La seva intervenció costava 7.000 euros, però gràcies a aquesta suposada ajuda, solament havia de desemborsar 1.800, uns diners que li serien avançats per una financera.

    Després d’una mala experiència durant la primera neteja bucal es va tirar enrere i va decidir no continuar amb el procés. Però el contracte amb la financera seguia vigent i durant onze mesos va haver de pagar un total de 550 euros per una intervenció que no li havien fet. Aquest model és el mateix que la cúpula de la companyia volia repetir en els anomenats Instituts Odontològics i que ha suposat aquesta setmana la presó incondicional per l’exdirectiu de la companyia Luis Sans i per a tres persones més. Al final, després de diverses reclamacions, a Ana li van retornar els seus diners. Es considera una afortunada. Ara, aprofitant que està a l’atur –treballava com a netejadora– tracta d’assessorar a altres afectats a través de les xarxes socials.

    Va arribar a iDental pensant que prestaven un servei social?

    Sí. Tothom anava a les clíniques creient que et donaven una ajuda de l’Estat o d’alguna institució benèfica. S’anunciaven dient que tenien convenis amb Creu Roja i amb Càritas, i nosaltres, que en molts casos som persones sense massa cultura, ens ho vam creure. Jugaven amb que la majoria mai havíem anat al dentista. Et feien un pressupost de molts euros i després et deien que t’aplicaven un tant per cent de descompte per aquesta ajuda. En el meu cas la intervenció costava 7.000 i m’ho deixaven en 2.800. Vaig dir que era massa i en menys d’un mes em van tornar a trucar per dir-me que em reduïen 1.000 euros i que una financera m’anava a concedir un préstec en condicions molt avantatjoses.

    Ana Tamargo va suspendre el seu tractament després d’endeutar-se / Olmo Calvo (eldiario.es)

    No li va semblar estrany?

    Em va semblar rar, però m’anaven a arreglar la boca a un preu suposadament subvencionat. El contracte em va arribar per correu electrònic i crec que el vaig signar sense haver-me’l llegit amb prou feines. Et poses tan contenta que t’hagin concedit un crèdit per a una cosa tan necessària…

    Hi ha gent que denuncia que en els contractes hi havia dades falses, va ser el seu cas?

    Perquè la financera pogués concedir-te el préstec havien d’inventar-se dades que provessin que eres solvent. El meu contracte deia que estava casada, que cobrava mil euros i que no tenia fills. Tot era mentida. No estic casada amb la meva parella i tinc un fill. Creiem que les financeres i iDental eren còmplices, o que almenys ho estaven els comercials. Si hi havia relació entre les empreses és una cosa que no sabem.

    Com va ser la seva experiència amb els serveis odontològics d’iDental?

    Primer em van fer una neteja bucal. Tinc les genives molt sensibles i quan la dentista va començar em va fer moltíssim mal, així que vaig sol·licitar anestèsia. L’anestesista va arribar amb molt males formes. Va començar a fer-me preguntes i jo em vaig sentir fatal. Llavors la dentista em va veure la boca i em va advertir que no podrien col·locar-me l’implant. Em vaig negar a seguir amb el procés. Hi havia una clàusula segons la qual, si rescindies el contracte després de 14 dies, havies de pagar tot el tractament: en el meu cas van ser 7.000 euros. Vaig haver d’estar 11 mesos pagant les lletres, però hi ha pacients que van haver d’abonar tota la intervenció. Així que, malgrat tot, vaig tenir sort.

    Durant aquest temps va haver de seguir pagant?

    Sí. En total 550 euros. No volia que em fiquessin en una llista de morosos. Llavors vaig reclamar a la Direcció general de Comerç i Consum de la Comunitat de Madrid. Em van dir que no era de la seva competència i em van derivar a la Conselleria de Sanitat. Ells em van tornar a derivar a Consum. Al final vaig decidir posar una reclamació a la financera al Banc d’Espanya. Segurament els va entrar por i en dos dies em van retornar els meus diners.

    Com creu que ha estat la resposta de les administracions en aquest cas?

    Evidentment el Ministeri de Sanitat no ha obert les clíniques d’iDental, però quan van començar a arribar tantes denúncies i reclamacions es podia haver fet una mica més. Això s’ha permès des de 2015. Ningú havia vist res estrany? Ara el Ministeri ha dit que lluitarà contra la publicitat enganyosa i ens sembla molt bé… encara que això ja estava aprovat. Alguns partits polítics ens han escoltat i assessorat. Ens vam reunir amb el PSOE, Podemos i Ciutadans al Congrés aquest mes de març i ens van recomanar fundar l’associació d’afectats per iDental Adafi.

    Ara tracta d’ajudar a gent pel seu compte, per què ho fa?

    És per empatia. Hi ha moltíssima gent gran que no sap a qui acudir, que senten vergonya i no volen dir-li a les seves famílies que s’han quedat sense dents i sense diners. Molta gent solament vol parlar amb tu. He fet molts amics. Gent a la qual acabes estimant molt perquè parles amb ells diàriament. Senyores grans que no saben ni trobar un telèfon a internet. Tinc el mòbil ple de fotografies de boques que m’envien altres afectats. És terrible. Però hem de donar-nos suport.

    Creu que la salut bucodental hauria d’estar dins del sistema nacional de salut?

    Per descomptat que sí. Des d’Adafi i Actora Consumo –una associació de consumidors saragossana– s’ha començat a recollir signatures perquè així sigui. La salut bucodental ha de ser un dret sanitari com qualsevol altre. No és només una qüestió estètica. Amb una salut bucal deficient es poden produir problemes estomacals, digestius i fins i tot psicològics. Ens portarà molt temps recollir totes les signatures, però ho aconseguirem.

    Aquesta és una entrevista original de eldiario.es

  • L’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla demana descongelar sous, contractar més personal i augmentar pressupostos

    Avui, en el Ple de l’Ajuntament de Torredembarra es llegirà una moció en suport a les reivindicacions dels treballadors de l’Assistència Primària de la Xarxa Santa Tecla i de la Plataforma d’Afectats. Els objectius principals d’aquesta moció són actualitzar els sous que estan congelats des de fa 10 anys i contractar professionals mèdics i personal administratiu. La moció es presenta amb la necessitat urgent que els pressupostos 2019 de la Generalitat contemplin un augment significatiu de la partida destinada al servei sanitari dels pobles.

    Els cinc acords que la moció proposa impliquen donar suport a les reivindicacions dels treballadors d’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla i la Plataforma d’afectats. En segon lloc, demanar al Govern de la Generalitat que augmenti la partida del pressupost 2019, destinada al servei d’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla, per garantitzar l’actualització dels sous, congelats des de fa anys, i augmentar la plantilla dels CAPs del territori.
    El tercer punt és coordinar una estratègia entre els municipis afectats pel servei, els Consells Comarcals del Baix Penedès i Tarragonès i la Diputació de Tarragona. En quart lloc demanen als grups polítics del Camp de Tarragona, amb representació al Parlament de Catalunya, que defensin unitàriament l’augment pressupostari i, en cinquè i últim lloc, comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya.

    Així, també des de l’Ajuntament de Torredembarra es sol·licitarà a prop de 22 consistoris de la zona que facin arribar aquesta moció als portaveus dels diferents grups polítics amb representació municipal perquè entrin en debat en els propers plens. A més de Torredembarra, entre els altres 22 municipis afectats per la Xarxa Santa Tecla als quals se’ls ha enviat la moció trobem Tarragona, Altafulla o El Vendrell.

    Aquesta moció arriba després de mesos de mobilitzacions per part dels treballadors de l’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla on reclamen inversions a les instal·lacions, l’actualització dels salaris i la contractació de personal, tant administratiu com facultatius, a les Àrees Bàsiques de Sanitat (ABD) de Torredembarra, Vilaseca, Llevant, Vendrell, Arboç i Calafell, gestionades per la Xarxa Sanitària Santa Tecla.

    En el cas de Torredembarra, Doris Giglio, usuària del CAP Torredembarra, impulsora de la iniciativa i ara portaveu de la Plataforma d’Afectats Torredembarra, ens explica que es concentren cada divendres a les 12 hores a les portes del CAP per queixar-se de la situació en que es troba aquest centre: «els treballadors tenen agendes apretadíssimes, van superats i, per altra banda, no tenen els mitjans suficients per treballar». També aprofita per denunciar que «l’edifici es manté amb la mateixa estructura de 1997, data en la que es va inaugurar de manera temporal amb plaques de pladur i sostre de xapa i hi ha problemes amb l’aire condicionat i la calefacció». Giglio aprofita per exigir que «és necessari ampliar i construir definitivament un CAP en les condicions correctes per als nostres ciutadans».

    En la mateixa línia que Giglio, a la moció denuncien la falta de personal i relaten que «durant l’any, les seves agendes [les dels professionals] arriben al límit, impedint donar l’atenció adequada que requereixen els pacients» a més d’especificar que «l’estiu, cap d’any i setmana santa és encara pitjor per l’augment de la població» i que, «a més les vacances, baixes, etc., no es cobreixen enlloc: ni a la costa ni a l’interior».

    Així, a la moció assenyalen que, tot i que des de CatSalut s’afirmi que s’ha contractat personal per cobrir l’increment de la demanda, «des dels ABS, no es percep en absolut cap millora en el servei». En aquest sentit demanen que les administracions locals es posicionin, de manera coordinada, per aconseguir el servei necessari per fer front a les necessitats de la ciutadania.

  • Dona de classe alta i amb estudis superiors, el perfil de l’usuari d’homeopatia a Espanya

    A principis de 2018 els productes homeopàtics no tenien llicència legal de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per ser venuts en farmàcies com a medicaments. No obstant això, a partir d’abril el Ministeri de Sanitat de l’anterior Govern d’Espanya va regular el registre de productes homeopàtics i el seu va autoritzar la seva comercialització com a medicaments.

    Investigadores de la Universitat de València han identificat ara el perfil de l’usuari d’homeopatia a Espanya després d’examinar les dades de 2.486 persones extrets del baròmetre del Centre de Recerques Sociològiques (CIS), realitzat el febrer passat.

    Aquest treball, publicat on line en la revista Atención Primaria, analitza el coneixement de les teràpies alternatives, la seva comprensió i utilització, el grau de satisfacció, la motivació del seu ús, el centre o lloc on l’usuari ha rebut el tractament i la principal font d’informació.

    Els resultats mostren que l’usuari tipus d’homeopatia a Espanya és una dona, de 46 anys d’edat, amb una posició socioeconòmica de classe mitjana o alta, amb estudis superiors universitaris i amb un posicionament ideològic d’esquerres.

    «Això no significa que els homes no consumeixin homeopatia, sinó que són les dones les usuàries més habituals», explica a SINC Carolina Moreno Castro, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València, que lidera el grup de recerca Scienceflows.

    Fins al recent estudi del CIS, les dades que es disposava sobre el coneixement i ús d’aquestes teràpies provenien d’informes realitzats pel sector industrial implicat: l’estudi de l’Observatori de Teràpies Naturals, finançat per la major associació de professionals del sector (COFENAT), i l’estudi de Boiron, la principal empresa de venda de productes homeopàtics a Espanya.

    Coneixement de l’homeopatia

    Les xifres revelen un consum molt menor del que es pensava fins al moment. Segons les dades recollides, el 66,5% dels ciutadans residents a Espanya ha sentit parlar de l’homeopatia, encara que solament un 5% del total l’ha usat en els 12 mesos anteriors a l’enquesta (és a dir, 124 de 2.486).

    Els consumidors justifiquen la seva decisió amb dos arguments bàsics: «Es sana i guareix el que la medicina convencional no pot». És més, els enquestats afirmen que la utilitzen per prevenir malalties i per alleujar els efectes secundaris derivats dels tractaments de la medicina convencional.

    Sobre el coneixement d’aquesta teràpia, el 50,8% de la mostra total sap descriure exactament en què consisteix. No obstant això, el 90,2% dels quals coneixen i comprenen en què consisteix no l’ha usat en els últims 12 mesos.

    Per la seva banda, del 5% de la població que l’usa, un 46,8% ho fa de forma puntual. La resta la utilitza en freqüències periòdiques regulars com una vegada a la setmana (29,8%), una vegada al mes (7,3%) o menys d’una vegada al mes (14,5%). El grau de satisfacció mitjà és de 6,9/10, inferior al que aquests mateixos usuaris tenen del metge de capçalera (7,9) o de l’especialista (7,8).

    Raons per consumir-la

    L’estudi revela que la causa majoritàriament defensada per al seu ús és, en primer i segon lloc, perquè els ajudi a tenir una vida sana i equilibrada (47,5%).

    Altres raons aportades són prevenir malalties i mals (37,1%), guarir on la medicina convencional no funciona (32,2%), creença i confiança en la teràpia (29,1%), alleujar els efectes secundaris dels tractaments convencionals (17,8%) i perquè a vegades la medicina convencional és perjudicial per a la salut (13,7%).

    Sobre els canals d’informació que utilitza l’usuari d’homeopatia per informar-se sobre aquestes teràpies, els amics i coneguts és la prioritària (70,16%). La segona font més consultada és internet, amb un 28,2% dels usuaris, i la tercera, els professionals (23,4%).

    «El fet que internet sigui la segona font més utilitzada fa encara més preocupant aquesta situació, ja que ambdues fonts d’informació no asseguren ni la fiabilitat ni la qualitat de la mateixa», subratllen les autores.

    Característiques de l’usuari

    El patró tipus del consumidor d’homeopatia és majoritàriament dona (66,1%), amb una mitjana d’edat de 46 anys, significativament inferior a la de la població general, que és de 50. Quant al seu nivell d’estudis màxims aconseguits, un 62,9% posseeix estudis superiors o formació professional. Aquesta diferència és significativa respecte a la població general, on el percentatge és del 38,8% en les mateixes categories.

    «El fet que siguin dones amb estudis universitaris, coincideix amb altres treballs publicats a nivell nacional (FECYT) i internacional (com a informes de Regne Unit)», apunta Moreno Castro. «El nivell educatiu i de formació no és rellevant per prendre una decisió sobre aquests productes».

    Els consumidors són majoritàriament de classe alta – mitjana alta (32,3%) i de noves classes mitjanes (34,7%) i es posicionen més cap a l’esquerra ideològica que la població general. El 57,3% es defineix com a catòlic.

    Davant un dolor lleu o un refredat, el 40% ho enfronta prenent medicaments, el 28% no fa gens i el 23,4% intenta que es passi amb productes naturals. Finalment, la població general acudeix amb major freqüència a una consulta mèdica (17,7%) respecte als usuaris de productes homeopàtics (8,1%).

    Accions a prendre

    Per a les autores, l’element fonamental sobre el qual cal treballar és la divulgació científica des de les institucions públiques i sanitàries. «La prohibició de la venda de l’homeopatia a escala legal no evitaria el seu consum. A més, això podria comportar la cerca de productes en un mercat no regulat», sostenen.

    «L’interessant seria que la regulació impliqués permetre la venda d’aquests preparats en supermercats, que no estiguessin limitats a l’àmbit farmacèutic, que també comporten a confusió; exactament igual que els suplements i preparats de vitamines», conclou Moreno Castro.

    Aquest article és de l’Agència SINC

  • La Generalitat promet crear el 2019 la comissió per vigilar congressos i webs de teràpies pseudocientífiques

    El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya engegarà a principis de 2019 una comissió de professionals per controlar la difusió de teràpies pseudocientífiques a congressos i pàgines web. La seva creació arribarà gairebé un any després del previst, ja que s’esperava la seva primera reunió pel març passat, tal com va explicar eldiario.es. Salut ha atribuït aquest retard a l’aplicació del 155, encara que quan es va anunciar ja estava en vigor l’article.

    Segons ha anunciat la secretària general de Salut, Laura Pelay, que exerceix les funcions de la consellera mentre Alba Vergés mentre està de baixa maternal, la previsió del departament és signar al gener l’ordre de constitució d’aquesta comissió assessora. «Tots els procediments administratius estan preparats per poder arrencar a principis de l’any que ve», ha manifestat.

    L’organisme l’integraran, a part del Departament de Salut, representants de col·legis professionals com el de Metges, el d’Infermeres i Infermers, el de Farmacèutics i el de Dietistes. També agencies com la de Consum o la de Qualitat i Avaluació Sanitària, l’Institut Català d’Oncologia o el Consell Audiovisual de Catalunya. La comesa de la comissió serà supervisar la difusió de teràpies alternatives no testades i sense rigor científic en congressos, pàgines web, mitjans de comunicació o altres plataformes.

    Si detecten mala praxi professional o informacions que atempten contra la salut pública, perquè generen confusió o desconfiança en els pacients cap als tractaments mèdics, ho podran traslladar a la Fiscalia, al mateix Departament de Salut –que pot obrir expedients sancionadors–, o al Col·legi de Metges de Barcelona, que investiga les pràctiques fraudulentes entre els professionals. Des de 2014, aquests últims han obert 19 expedients contra metges relacionats amb pseudoteràpies, dels quals dos han acabat en inhabilitacions.

    La iniciativa de crear aquesta comissió es remunta a la revolada generada el passat mes de febrer per la celebració a Barcelona del congrés ‘Un món sense càncer’. Davant 700 assistents es van promocionar teràpies sense validesa científica i es van desacreditar els tractaments validats per combatre aquesta malaltia. Txumari Alfaro, el conegut divulgador de remeis naturals, va arribar a recomanar a una pacient que no fes res per avançar en la curació del seu càncer.

    Metges i associacions de pacients fa anys que reclamen més contundència per part de les Administracions per censurar aquests missatges. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha qualificat d’»estafa» moral i econòmica la promoció d’aquestes teràpies, que «utilitzen la vulnerabilitat dels pacients que s’enfronten a diagnòstics plens d’incertesa».

    Demanen la retirada de 14 vídeos de Youtube

    La Generalitat ha posat data a la creació de la comissió durant la presentació d’un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència d’informació falsa sobre el càncer el Youtube i altres plataformes digitals. L’ens que regula la comunicació audiovisual ha analitzat 50 dels vídeos més vists que apareixen si es busca «cura càncer» a Youtube i ha reportat 14 d’ells.

    Entre les publicacions amb informació falsa o pseudocientífica, el CAC ha trobat sobretot remeis sense fonament i crítiques a tractaments com la quimioteràpia. Un d’ells, per exemple, presenta el suc de remolatxa com un remei que ha guarit en 48 hores a més de 40.000 persones. Com a aquest, la major part dels denunciats tenen milions de visites.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • ‘No ens traureu la sang’: Acampada Mar es mobilitza en contra «la integració» del Banc de Sang i Teixits a l’estructura de l’Hospital del Mar

    A partir de les 10 h del matí les treballadores del servei de Sang del Consorci Mar Parc Salut de Barcelona atendran a tot aquell qui vulgui donar sang a les portes del centre. Ho fan en una mobilització de la Plataforma Acampada Mar formada per veïns, usuaris i treballadors del Consorci que vol mostrar la seva oposició al que descriuen com una clara externalització del servei.

    L’arrel de la convocatòria rau en la denúncia del projecte d’integració del Banc de Sang i Teixits (BST) i el Servei de Transfusió del Parc de Salut Mar. Acampada Mar acusa al PSMAR d’externalitzar el servei, ja que la gestió passarà al BST, però des del Consorci asseguren que el que es fa és incorporar aquesta entitat també de titularitat pública a l’estructura del centre.

    Des del Consorci afirmen que el Banc de Sang i Teixits en integrar-se a l’estructura del PSMAR  assumirà «els treballadors actuals i sense afectació a la qualitat del servei, als procediments ni a la relació contractual dels professionals esmentats».

    Davant d’això, Xavi Tarragon, delegat sindical de CATAC-CTS/IAC al Consorci i membre de l’Acampada Mar apunta que a la llarga el servei viurà una precarització. Si bé els treballadors actuals mantindran la seva escala laboral, Tarragon indica que «molts ho faran amb contractes parcials, alguns de tan sols 11 hores, i com a interins». A més, els nous contractes ho faran amb un rang inferior ja que la tipologia del contracte canvia. El que generarà, segons Tarragon, «una doble escala salarial al centre que ja es dóna en altres serveis com radiologia».

    En tot cas, la decisió s’ha pres a nivell nacional, ja que, com defensen des del Consorci, «és política del Servei Català de la Salut homologar tots els bancs de sang dels hospitals de Catalunya». La incorporació del BST al PSMAR és la darrera que es dóna en tot el territori català. L’Hospital defensa que gràcies a això es podrà instal·lar un punt fixe de donació per una banda. Per l’altra, aquesta integració «permetrà ampliar la cartera de serveis del PSMAR, oferint la possibilitat de realitzar a l’Hospital del Mar trasplantaments autòlegs de medul·la òssia de progenitors hematopoètics per al tractament de diverses patologies hematològiques». També es disposarà dels serveis de «laboratori de transfusió i immunohematologia i obtenció de CPH (cèl·lules progenitores hematopoètiques)».

    Tot i així, des de l’Acampada Mar consideren que aquest és un pas més a la «fragmentació de serveis dins el PSMAR» i no compren l’argument que sigui una entitat també de titularitat pública degut a unes declaracions del president del Consell d’Administració, Manel Peiró Posadas. Entre les frases que destaquen, Peiró va lloar la col·laboració público-privada com «una de les grans possibilitats del sector» i dient que «és imprescindible, un mecanisme molt adequat» alhora que parla de la necessitat del copagament per a la sostenibilitat. Tarragon denuncia que aquests perfils i aquestes iniciatives es dediquen a mirar de «reduir impostos a través de mesures que impliquen la debilitació del servei».

    La mobilització ‘No ens traureu la sang’ pretén fer posicionar l’Ajuntament de Barcelona i aturar aquest canvi de gestió.

  • «Per què es parla poc de la mort?» Debat en el Dia Mundial dels Hospices i les Cures Pal·liatives

    En el Dia Mundial dels Hospices i les Cures Pal·liatives 2018, l’Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida Hospice.cat ha organitzat unes jornades anomenades «Cures pal·liatives: Perquè jo importo» on el Diari de la Sanitat hi participem. La taula rodona a la que assistirem respon al títol ‘Mitjans de comunicació: Per què es parla poc de la mort?’.

    La idea de la jornada és obrir a la comunitat una àrea força tabú com és el parlar de la mort i qüestions que l’envolten. Qui ho organitza segueix els principis de cura de hospice, un servei que millora la qualitat de vida de les persones amb malalties terminals en ajudar amb el patiment físic, emocional i espiritual. Les llars hospice es dediquen doncs a acompanyar les persones en el procés final de la seva vida.

    Paral·lelament a aquest reclam, la jornada també busca donar a conèixer la necessitat d’informació social sobre els molts aspectes que envolten el tema del morir, suposicions, temors, desassossecs i ansietats, sabent que existeixen eines claus per solucionar aquestes emocions amb una bona educació preventiva.

    És seguint aquesta lògica que l’Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida Hospice.cat ha decidit posar en marxa la primera d’una sèrie de jornades que denominem “Pedagogia del morir”. En aquesta primera que es celebra avui al Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona es debatrà sobre “el procés de final de la vida, sobre el present i el futur d’un tema tan delicat i sensible com és afrontar la mort amb respecte i dignitat i, sobretot, com podem afegir el nostre gra de sorra per aconseguir-ho entre tots”.

    A més, també s’analitzaran els mitjans de comunicació, com la televisió, la premsa i la radio, com a ”elements de difusió d’uns models de mort, en transmetre uns ideals o aculturaments de com s’ha de sentir el morir”.

    Finalmnet, en l’últim debat de la jornada es donarà a conèixer quina és la situació real a Catalunya. Entre aquests denuncien la manca de serveis especialitzats en l’acompanyament en el procés final de la vida en tots els àmbits i especialment el comunitari. A més, apunten que les Llars Hospice, per les seves característiques distintives davant el procés final de vida, resoldrien per exemple la manca de coneixement de les persones de la comunitat pel que fa a l’existència dels serveis adreçats al final de la vida: Llars Hospice i altres. També ajudarien alhora d’informar i trencar amb la indecisió, el desconcert i l’espant quan es fa èmfasi en la responsabilitat personal de cada un per exigir el dret a decidir el seu procés de vida i aquells serveis més adequats per a cada persona.

     

  • «Ni mortes, ni preses, ni clandestines»: Barcelona es mobilitza per la despenalització de l’avortament

    Segons l’Organització Mundial de la Salut, 47.000 dones moren al món cada any per avortaments clandestins. davant aquesta xifra, la mobilització feminista treballa diàriament per garantir els drets i llibertats de les dones tant sexuals com reproductius. Així, un any més, la Plataforma Dret al Propi Cos torna a sortir al carrer en el Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament. Ho faran sota el lema «Ni mortes, ni preses, ni clandestines. Ens volem vives i lliures» a través de diverses convocatòries que culminaran en una manifestació de la Plaça de la Catedral a Plaça Sant Jaume (Barcelona) a les 18:30h del mateix 28 de setembre.

    Amb l’alarma dels retrocessos respecte als drets sexuals i reproductius que s’estan donant en diversos estats, la convocatòria vol «donar resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abast internacional, d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones». La seva denúncia fa referència a aquells estats on l’avortament està prohibit però també a aquells on és legal.

    Les barreres com ara períodes d’espera obligatoris, els requisits de consentiment dels tutors, els costos, les desigualtats territorials, l’estigmatització de la intervenció i les professionals, l’objecció de consciència i els serveis limitats en les zones rurals i remotes són alguns dels aspectes que dificultat, tot i la seva legalitat, l’accés a un avortament digne i segur.

    Les convocants de la mobilització exigeixen que cal caminar cap a la despenalització total de l’avortament i que aquest sigui «lliure, gratuït i garantit per la xarxa pública per a totes les dones, sense excepcions». Creuen que es necessari trencar amb els terminis i les tuteles i reclament la implementació d’una educació afectiva i sexual a tots els nivells escolars així com garantir mètodes anticonceptius gratuïts a l’abast de tothom.

    1 de cada 3 dones que avorta és menor de 24 anys

    L’Estadística de la interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya, 2017 que publicava el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya recollia que s’havien realitzat 19.686 interrupcions voluntàries d’embaràs (IVE) durant el darrer any. D’aquests, el 31% són de dones menors de 24 anys i el 10% són de dones menors de 19 anys. Aquesta franja d’edat impedeix visualitzar les conseqüències de la reforma que obliga a les noies de 16 i 17 anys a disposar del consentiment escrit dels tutors legals per poder avortar.

    Altres dades que facilita l’estudi alerten que una de cada quatre dones a qui se’ls practica un avortament no s’han visitat en els dos anys anteriors en cap centre de planificació. Pel que fa al mètode d’IVE més utilitzat, continua sent la combinació de dilatació i aspiració amb un 48,6%, tot i que segueix disminuint any rere any. Per contra, el tractament farmacològic (combinació de mifepristona i misoprostol) es manté en el 43,4% de les IVE realitzades.

  • Uralita: més de 20 anys de condemnes per atemptar contra la salut

    Lenta, com la malaltia que es va desenvolupant en els treballadors, els seus familiars i els veïns de les fàbriques d’Uralita, la justícia espanyola va fent passos i condemna a l’empresa de materials de construcció per les terribles conseqüències per a la salut que l’amiant ha provocat entre les persones. En l’última setmana, una nova condemna confirma l’efecte devastador que la pols d’amiant exercia amb els veïns que vivien al voltant de les fàbriques.

    El desembre passat l’Audiència Provincial de Madrid condemnava per primera vegada a Uralita a indemnitzar amb més de dos milions d’euros a 39 persones pels danys ambientals i les malalties, ja que van estar exposats a l’amiant per la proximitat de les seves cases a la fàbrica de Cerdanyola. La setmana passada es coneixia una altra condemna del jutjat de Primera Instància número 5 de Madrid que sentenciava que la defunció de 14 veïns i familiars d’extreballadors d’aquesta planta d’Uralita tenen el seu origen i causa en la «falta de diligència» de l’empresa.

    El Col·lectiu Ronda, despatx d’advocats que representa a afectats per l’amiant, ha guanyat les dues denúncies. La seva advocada Esther Pérez explica que el jutge ha tingut en compte que «l’empresa no va actuar amb la diligència deguda en ser conegut l’elevat risc de la utilització de l’amiant i condemna a indemnitzar amb 1,7 milions com a responsable de les patologies i defuncions d’afectats que van entrar en contacte amb el material en l’àmbit del seu propi domicili, exposats per viure en un radi de 2 quilòmetres al voltant del centre fabril».

    Inspeccions el 1977

    L’advocada recorda com el 1977 ja va haver-hi una inspecció de la fàbrica per part d’un enginyer de l’Ajuntament de Cerdanyola en el qual constata la pèssima situació de les instal·lacions amb finestres trencades, portes que no es tanquen, sortides de fums en males condicions i que no es realitzaven extraccions centralitzades per evitar que l’amiant sortís de les naus. Una testimoni del judici va declarar que hi havia «un veritable núvol de pols d’amiant» al voltant de la fàbrica.

    «Anteriorment no s’havia aconseguit una condemna perquè els jutges apuntaven que no es podia afirmar categòricament que l’amiant provingués d’un punt concret, una jutge va arribar a dir que també podria venir del desgast de les pastilles de fre d’una autovia propera, però la realitat és que a les zones més properes a les fàbriques hi ha 10 vegades més malalties que en altres ciutats, i el mateix patró passa a Cerdanyola i a Getafe, on hi havia fàbriques d’Uralita», comenta des d’aquest despatx d’advocats.

    L’amiant va ser prohibit a Espanya el 2001 malgrat que el Centre Internacional de Recerca del Càncer de l’Organització Mundial de la Salut va classificar totes les categories d’amiant com cancerígenes el 1973. Uralita va tenir cinc fàbriques de fibrociment, el material per a la construcció que contenia l’amiant, funcionant entre 20 i 50 anys a partir de la dècada dels 60 del passat segle a Cerdanyola-Ripollet (Barcelona), Getafe, Sant Vicent (Alacant), Valladolid, Sevilla i Quart de Poblet (València). La primera condemna contra l’empresa Uralita arribaria a Espanya el 1997: el treballador de la factoria de Cerdanyola va obtenir el 1982 de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la invalidesa permanent en grau total per la malaltia professional denominada asbestosis pulmonar. Va morir el 1993 per un càncer de pulmó.

    Víctimes sense relació laboral amb Uralita

    Des del Col·lectiu Ronda expliquen la importància d’aquestes sentències, ja que els tribunals reconeixen per primera vegada a les víctimes ambientals. «Primer es va aconseguir un reconeixement per als treballadors, ja que els tribunals van condemnar a l’empresa per no complir amb la Llei de prevenció de riscos laborals. Posteriorment, en els jutjats es va reconèixer que a les víctimes domèstiques que convivien amb els treballadors però també per la via laboral, ja que les sentències condemnaven a l’empresa per incompliment de la legislació de prevenció de riscos laborals perquè no tractava la roba dels treballadors. Ara aquestes sentències reconeixen a les mates ambientals, sense relació laboral amb l’empresa, persones que ha emmalaltit per viure prop de la fàbrica».

    Els advocats del Col·lectiu Ronda apunten que des de 2012 s’han donat més condemnes contra la companyia, no obstant això Uralita no va canviar el seu nom per Corporació Empresarial de Materials de Construcció (Coemac) fins el 2015 per «reflectir la nova etapa iniciada pel grup de materials de construcció després del sanejament financer dut a terme», segons apunta la mateixa companyia en una nota de premsa. Ni un esment al calvari dels seus treballadors ni a les contínues condemnes que han patit des de llavors en els jutjats espanyols.

    En la seva memòria de resultats corresponent a 2017 (va obtenir 8,6 milions de beneficis) l’antiga Uralita explica que «inclouen provisions per a despeses derivades de procediments socials i de responsabilitat civil iniciats contra el grup per reclamacions relacionades amb antics processos de producció abandonats fa més d’una dècada per import de 23,0 milions d’euros». Aquesta empresa no ha respost a la trucada d’eldiario.es per donar la seva versió.

    «El pic d’incidència de mesotelioma està per arribar»

    La doctora María Antonia Juretschke, pneumòloga de l’Hospital Universitari de Getafe, va explicar en unes jornades organitzades per aquest col·lectiu la setmana passada a Getafe que «se sap des de fa molt temps que és una substància molt tòxica. L’exposició a l’amiant a Espanya ha estat brutal, però totes les malalties relacionades amb l’amiant triguen molts anys a manifestar-se. El pic d’incidència de mesotelioma està per arribar, encara que cada vegada tenim més formes de diagnòstic i tractament d’aquest tipus de càncer».

    Una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid d’octubre de 2013 recalca que «Uralita sabia des de 1947 que el pols d’amiant era perillós i no va adoptar cap mesura de protecció fins ben entrats els anys 70, emparada en una regulació absolutament obsoleta i permissiva amb l’empresari. Des del mateix moment en què va conèixer la perillositat de l’amiant, hauria d’haver posat especial cura en la protecció dels treballadors que ho manipulaven».

    Una altra sentència del Tribunal Suprem de desembre de 2015 reconeix el dret a tres esposes de treballadors de les plantes d’Uralita a Getafe i Valdemoro a cobrar una indemnització per emmalaltir que «no es tracta d’analitzar si Uralita S.A va complir o no amb la normativa laboral en matèria de prevenció de riscos per la manipulació d’asbest o amiant, el que és propi de la jurisdicció social, sinó si aquella va actuar enfront de tercers aliens a aquesta relació amb la diligència exigible una vegada que a partir dels anys quaranta va tenint un major coneixement del risc que, en general, suposava l’exposició al pols d’amiant, fins i tot per a tercers aliens a la relació laboral».

    Més de 70 anys després que Uralita conegués l’impacte de l’amiant sobre la salut de les persones les xifres de possibles afectats són aterridores. Un informe de Comissions Obreres apuntava que la xifra de víctimes mortals a Espanya entre 2000 i 2030 s’elevaria a les 50.000 provocades per l’exposició a l’amiant durant les dècades dels vuitanta i els noranta. I entre 1994 i 2008 hi ha hagut 3.943 defuncions oficials vinculades directament a l’amiant. Investigadors de l’Institut de Salut Carlos III van fer un informe el 2013 en el qual assenyalaven que entre 2016 i 2020 més de 1.300 persones moririen per càncer pleural derivat de l’amiant. L’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) estima que «han mort 40.000 persones per l’amiant i es preveu que puguin morir 40.000 més, la qual cosa és un autèntic genocidi laboral i social». L’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que anualment al món es produeixen 100.000 morts a tot el món per estar en contacte amb aquest producte contaminant.

    En el Col·lectiu Ronda subratllen que «el més dramàtic dels judicis relacionats amb l’amiant és que es comença amb una persona però la sentència no acostuma a arribar amb ella viva. És una malaltia que triga a desenvolupar-se però que després té uns efectes molt ràpids en els pacients. Uralita manté una política contínua d’emprendre recursos contra els procediments judicials per intentar desincentivar a unes persones que es troben en una situació de vulnerabilitat molt alta. El Poder Judicial hauria de prendre cartes en l’assumpte perquè Uralita solament pretenen demorar els processos judicials sense cap raó».

    Aquest és un article de eldiario.es