Categoría: Gestió sanitària

  • Comín destitueix la cúpula del SEM i admet problemes en el nou model de transport sanitari

    El Conseller de Salut, Toni Comín, ha dit aquest dijous al matí, que destituirà la cúpula directiva del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i obrirà un concurs públic per renovar-la. El conseller ha fet aquest anunci durant una compareixença al Parlament de  Catalunya en la que ha avançat els resultats de dos informes encarregats per la conselleria amb l’objectiu d’analitzar el desplegament del nou model de transport sanitari.

    L’anunci també arriba després de què la fiscalia hagi anunciat que investigarà l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport  Sanitari de Catalunya SL, després de la denúncia interposada per la CUP, tot i que el conseller ha dit que no hi tenia res a veure.

    La implementació del nou model de transport sanitari es va començar a fer a finals de 2015, després del concurs públic d’adjudicació del servei. La posada en marxa d’aquest nou model, caracteritzat pel desplegament dels nous vehicles d’intervenció ràpida (VIR), ha sigut polèmic des d’un començament.

    Segons ha revelat el conseller, els resultats preliminars mostren que l’objectiu d’optimitzar recursos que es perseguia no ha estat del tot satisfactori. Els vehicles VIR, preparats per atendre al pacient “in situ” sense necessitat de traslladar-lo no han tingut l’efecte esperat. En un 30% dels desplaçaments s’ha hagut d’hospitalitzar el pacient de totes formes. A més, en molts casos ha sigut necessari desplaçar dos vehicles, això demostra que “no s’està complint l’objectiu d’estalviar recursos”, ha comentat el conseller.

    Per això Comín ha assegurat que vol iniciar una “nova etapa” i que per fer-ho s’hauran de fer “ajustos” al model implantat.

  • La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies

    La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL (TSC), propietat de la família italiana Bonomi, i una de les empreses que es va fer amb l’adjudicació del servei el 2015.

    La fiscalia, que ha encarregat la investigació a la Policia Nacional, vol que s’analitzin els expedients d’adjudicació per comprovar si es va cometre alguna irregularitat, segons informava l’Agència Efe. La CUP havia interposat una denúncia a la fiscalia demanant aquesta investigació, ja que tenien sospites de què s’hagués comès alguna pràctica il·lícita.

    Transport Sanitari de Catalunya va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat, per un valor de 2.556.000 euros. Segons la CUP l’oferta que va fer aquesta empresa era “manifestament incompleta”. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Públic Sant Joan de Deu.

    Com explicava Ramon Serna, membre del grup de treball de la CUP, en un article a El Diari de la Sanitat, un cop l’empresa es va fer amb l’adjudicació del servei va regalar una UCI pediàtrica i una area adaptada de jocs infantils a l’hospital Sant Joan de Déu. Aquests fets són els que estan al centre de la denúncia que va interposar el partit a la fiscalia. En l’article Serna explica les sospites que porten a la CUP a presentar aquesta denúncia.

  • Més salut per cada euro gastat

    “Better health per dollar spent” és la celebrada frase de Michael Porter que il·lustra, com cap altra, l’esperit de l’orientació actual de la gestió clínica. Porter, un professor de Harvard Business School reconegut a nivell mundial pels seus treballs en estratègia i competitivitat d’empreses, va sorprendre a tothom quan l’any 2006 va publicar “Redefining Health Care”, un llibre en el qual l’autor va posar el dit a la llaga del caòtic sistema sanitari nordamericà, quan afirmava que no entenia l’organització en especialitats que tenien poc a veure amb les necessitats dels pacients, que tampoc comprenia com era que no existissin indicadors que mesuressin el valor que la “indústria sanitària” aportava a la salut de les persones, ni que les activitats clíniques es remuneressin per volum de feina feta, al marge dels resultats de salut aconseguits.

    En un article a JAMA, l’any 2007, Porter va afirmar que la competitivitat en valors és la base de l’economia, i que en el sistema sanitari només els metges poden aconseguir, si s’ho proposen, que les activitats clíniques tinguin un sentit final, i no un sentit en elles mateixes. Per aquest motiu l’autor esperona els metges perquè prenguin consciència que han de repensar el que fan d’acord amb els tres pilars següents: a) l’objectiu principal de l’activitat clínica és millorar la salut de les persones, b) la pràctica clínica s’ha de reorganitzar en funció dels diagnòstics dels pacients i dels cicles propis de les malalties, i c) els resultats, degudament ajustats, s’han de poder mesurar. Llegits així, segur que els hi han semblat tres consells obvis. Tothom els signaria. Però si s’hi fixen bé, rere un aparent minimalisme, cada sentència amaga les claus d’un replantejament en profunditat de tot el que fem, i de com ho fem.

    La situació real, ara per ara, és que disposem d’un model que quan es va jerarquitzar (anys 50-60 a casa nostra) va traslladar les jerarquies de les càtedres de les facultats als organigrames dels hospitals. Això va aportar modernitat als nous hospitals del “seguro” en contraposició al model vigent en aquell moment, que era ranci i poc dotat per donar respostes a l’emergent medicina moderna. Després va venir l’estructuració del sistema nacional de salut (anys 80), amb l’aparició de la reforma de l’assistència primària i la posterior reforma de l’atenció especialitzada. I això també va anar bé. Va aportar ordre i proximitat.

    Malgrat aquests èxits històrics, ara, amb l’envelliment poblacional i l’aparició amb força de la cronicitat i de la fragilitat geriàtrica, el model es troba tenallat entre nivells assistencials ferrenyament estructurats i serveis clínics especialitzats i departamentalitzats d’acord amb la lògica d’òrgans i sistemes anatòmics. I és curiós que algú de fora del sistema sanitari, un professor d’”empresarials” expert en competitivitat, i liberal a l’americana, sigui qui marqui el camí de les reformes necessàries amb tant d’encert. “Deslliuri’n-se de les cadenes del passat”, ens diu. Busquin equips de professionals dedicats i cohesionats al voltant de problemes de salut específics, equips que ajustin les seves agendes a les necessitats dels pacients, que tinguin capacitat d’integrar cada cop més serveis necessaris per millorar la salut dels seus malalts i que se’ls remuneri de manera proporcionada als resultats clínics obtinguts.

    Només la pràctica clínica integrada pot garantir que cada euro gastat va dirigit a aportar valor a la salut de les persones. La medicina fragmentada, en canvi, propicia el malbaratament de recursos i les actuacions clíniques desproporcionades.

  • Llistes d’espera a la Sanitat Pública, privades a l’alça!

    El dia 4 d’Abril, el govern presentava el Pla Integral de millora de la gestió de les llistes d’espera sanitàries. Aquest pla està pressupostat en uns 96 milions d’euros, amb la intenció de rebaixar el 50% tant el temps d’espera de la primera visita a l’especialista, amb uns 13’6 milions d’euros, com en la realització de proves diagnòstiques amb uns 8’4 milions, i a més contempla la disminució en un 10% de les llistes d’espera de les intervencions quirúrgiques, amb 74 milions d’euros.

    El conseller ha deixat molt clar que aquest Pla està condicionat a l’aprovació dels pressupostos, un clar avís als altres grups parlamentaris, i en concret a la CUP-CC.

    Però el que ha posat de manifest aquest Pla de millora, no és tant que es farà amb aquest pressupost, ja s’ha dit que l’activitat addicional suposaria un increment de 20.000 intervencions quirúrgiques, 30.000  proves diagnòstiques, per tal de rebaixar de 71 dies d’espera de mitjana a 35, i 300.000 visites a consultes externes amb l’especialista rebaixar-les de 163 dies de mitjana a 82.

    Tampoc el com es farà no posa res de manifest, ja que les mesures per gestionar les llargues llistes d’espera semblen de ciència ficció. S’ha parlat de desviar el pressupost destinat a les consultes externes, uns 34 milions, cap a l’atenció primària per tal que s’hi faci programació directa. La meva pregunta és: com des de la desviació, i no des de l’increment de pressupost, es pot augmentar l’activitat sanitària i les hores dels professionals que caldrien per atendre-la. I més surrealista encara, també s’ha parlat d’una gestió proactiva de la llista d’espera, oferint un document al pacient sobre la seva situació d’espera i abans d’acabar el temps de referència oferir-los alternatives, de la mateixa utilitat que incrementar la transparència, publicant les llistes d’espera, que només servirà per saber quant de temps t’has d’esperar.

    El que sí ha posat de manifest aquest Pla Integral de millora, i del que s’ha parlat poc per no dir gens, són les xifres desorbitades que existeixen avui en les llistes d’espera, i és que  656.924 pacients estan esperant per ser visitats per primer cop amb un especialista a consultes externes, amb una mitjana de temps d’espera de 163 dies, això vol dir uns 5 mesos i mig d’espera.

    Donant detalls de la situació hi ha 86.605 pacients esperant ser visitats per Traumatologia, 80.065 per Oftalmologia, 30.565 per Cirurgia General i 17.704 per Cardiologia. Aproximadament el 50% d’aquests pacients superen ja els temps màxim de garantia d’espera.

    És important recordar que quan una persona està a l’espera d’una primera visita per algun especialista, està en la primeríssima fase de resolució del seu problema de salut, en la que encara no sap què té, diagnòstic, ni què li hauran de fer, proves complementàries de diagnòstic. Per tant, dir que de mitjana les persones en llistes d’espera per una primera consulta és de 5 mesos i mig, quan inicia aquest procés sembla simplement una bajanada. Si a això li sumem que hi ha 117.235 pacients en espera d’algun tipus de prova diagnòstica amb una mitjana de 71 dies d’espera, uns 2 mesos i mig més, ens posem que ja en fases prèvies ens estem esperant al voltant de vuit mesos de mitjana. 

    Recordem que hi ha 24.273 malalts esperant una Ressonància Magnètica, 12.219 una Colonoscòpia, 10.555 una Ecocardiografia i 7253 una Endoscòpia. I un 24’4% dels malalts de mitjana ja han sobrepassat el temps d’espera garantit.

    Aquestes situacions de temps d’espera tan llargues suposen una gran angoixa als malalts i familiars, angoixa que pot empènyer a buscar solucions en mans privades, fins i tot arribant a demanar crèdits bancaris, o acceptant derivacions a la privada o centres que no són de referència com la Isabel.

    Podem afirmar doncs que les desinversions en el pressupost destinat a Sanitat han fet estralls a les llistes d’espera sanitàries, encara que l’anterior conseller, el sr. Boi Ruiz afirmés una i una altra vegada que el reajustament pressupostari, d’un 15% menys del pressupost en quatre anys,  únicament havia repercutit negativament sobre les condicions salarials i laborals dels professionals sanitaris.

    A més, aquesta repercussió negativa per la manca de pressupost que ha patit la Sanitat Pública  contrasta amb la millora considerable del pressupost, corresponent a l’increment d’activitat, en el sector sanitari privat.

    Segons les lleis de pressupostos, mentre la xarxa pública ha patit una retallada considerable entre el 2010 i el 2014, la xarxa d’hospitals privats que formen part del SISCAT han vist millorar les seves inversions. Entre les derivacions, les reordenacions sanitàries i les aliances estratègiques els centres públics han vist retallada la seva inversió fins el 72,9%, mentre els centres privats l’han incrementat en un 120%.

    A més , segons les xifres preliminars de la Memòria de les entitats d’assegurança lliure del 2014, el nombre de catalans amb una assegurança mèdica privada tornarà a batre un rècord i superarà els 2 milions de persones.

    Molts col·lectius en defensa de la Sanitat Pública i alguns partits polítics ja havíem alertat el que podríem anomenar privatització implícita o encoberta de la Sanitat, pla que consisteix bàsicament en enfortir econòmicament el sector privat, a través d’un pla de retallades salvatges del sector públic en plena crisi econòmica.

    El nou conseller té el repte de fer polítiques continuistes en matèria de Sanitat, descapitalitzant la pública i enfortint el sector privat, o apostar definitivament pel sector públic dotant-ho dels recursos que necessita la població per cobrir definitivament les seves necessitats de Salut. Amb el seu Pla Integral de millora de la gestió de les llistes d’espera té una oportunitat de demostrar de quina corda va.

  • El Barnaclínic no tancarà però una comissió revisarà el seu model

    “No està damunt de la taula tancar el Barnaclínic, sinó revisar el model”, ha dit aquest dimarts Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, segons recull l’agencia Europa Press.

    Campistol ha anunciat, juntament amb Antoni Castells, el director mèdic del Clínic durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020, que han creat, per encàrrec de la conselleria de Salut, una comissió amb professionals interns i externs per revisar el model de Barnaclínic, l’ala privada de l’hospital. Campistol també ha explicat, segons recull Europa Press, que en aquesta comissió hi participarà la direcció de Barnaclínic i que s’estudiarà també, si traslladar o no el centre.

    El director del Clínic ha assegurat que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que recapten gràcies al lloguer d’espais poden comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. “És bo i positiu, encara que hi ha algun element que grinyola”, ha dit. Segons Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2006 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Fa unes setmanes fonts consultades per aquest diari asseguraven que el Clínic estava estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de la clínica privada. L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez.

    Assumir l’activitat del Sagrat Cor          

    A més d’anunciar la revisió del model de Barnaclínic Campistol ha parlat també aquest matí sobre la possibilitat d’assumir l’activitat que es fa a la Clínica Sagrat Cor. Campistol ha dit que estan “molt apretats” i que per tant és molt difícil, si no impossible, assumir l’activitat que fa ara el Sagrat Cor.

    La Clínica Sagrat Cor és un dels tres centres privats amb afany de lucre que el conseller Toni Comín va prometre que trauria de la xarxa pública. De moment però no ha dit què passarà amb els pacients de la xarxa pública que són derivats a aquest centre.

    Els altres dos centres, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, ja han quedat fora de la xarxa pública, tot i que seguiran assumint pacients fins a la finalització dels contractes amb el CatSalut.

  • Les infermeres especialitzades en atenció primària no poden exercir per falta de places

    Quatre promocions d’especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària, més de 80 professionals acreditades amb aquesta especialització a Catalunya, 800 a tot l’estat espanyol. Però la categoria professional d’infermera d’atenció primària encara no està regulada a Catalunya. Això provoca que les infermeres, una vegada obtenen el certificat d’especialització no trobin treball en la categoria pertinent, així ho denuncien des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC).

    “Les infermeres especialitzades en família i comunitat estan al carrer, no s’adeqüen les places a nivell laboral a la formació que s’ofereix”, explica Alba Brugués, la presidenta de la AIFiCC i tutora de les estudiants d’infermeria. Aquesta queixa és la que van manifestar, tutors i alumnes, la setmana passada durant la IV Jornada d’Infermeres especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària.

    El 2005 es va aprovar el Reial Decret que regula les especialitats infermeres. Des d’aquell moment la Infermeria Familiar i Comunitària va ser reconeguda com a especialitat. El 2011 es va iniciar la formació a Catalunya per aquesta especialitat. Aquesta rama educativa i professional la poden triar els alumnes un cop han passat el IIR, l’examen que realitzen els estudiants un cop finalitzats els estudis generals i que els permet triar l’especialitat. Després les infermeres faran dos anys d’especialització i un cop acabin obtindran una acreditació.

    Més enllà de la formació però, a Catalunya l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària (IFiC) no està reconeguda, encara, com una categoria professional, i per tant això fa que la majoria d’estudiants que surten de la facultat amb el títol sota el braç no puguin incorporar-se al lloc de treball més adequat. En l’actualitat les infermeres dels Centres d’Atenció Primària (CAP) són professionals sense especialització o professionals provinents d’altres especialitzacions.

    “Si volem un model basat en la competència, volem que totes les infermeres que treballen en l’atenció primària siguin especialistes”, explica Brugués. Que totes les professionals que treballen als CAP siguin especialistes, s’aconsegueix a través d’aquesta especialització o a través de la via competencial excepcional. Aquest darrer mètode és al que opten les infermeres que ja porten temps treballant en aquest sector i que no tenen acreditació, aquesta mesura els permet presentar-se a un examen per poder optar també a la titulació.

    Alba Brugués, presidenta de l'AIFiCC / SANDRA LÁZARO
    Alba Brugués, presidenta de l’AIFiCC / SANDRA LÁZARO

    Lorena Villa, especialista en IFiC i vocal dels residents de l’AIFiCC apunta també que això genera un dèficit pel país. “Estem gastant uns recursos en formació que no repercuteixen en la salut de les persones a l’hora d’incorporar aquestes professionals”, senyala. I afegeix que l’objectiu de tot plegat no és prendre el lloc de treball a les infermeres que fa anys que treballen al sector, sinó generar model, a través de l’especialització i la categorització professional. “No venim a fer fora a totes aquestes infermeres que no tenen l’acreditació però si la competència”, remarca Villa.

    Aquesta situació, alerta aquesta jove infermera provoca que moltes estudiants, un cop tenen el títol, marxin a treballar a una altra comunitat autònoma on aquesta especialitat ja està reconeguda.

    Brugués és conscient que crear aquest model no es pot fer d’un dia per l’altre però assegura que és necessari que el lloc de treball “l’ocupi la persona més adequada per aquell lloc, perquè la ciutadania pugui rebre el millor producte possible de sanitat”.

    Un altre fet que encara dificulta més la incorporació laboral d’aquestes infermeres al lloc adequat, és el trasllat d’infermeres des de l’hospital als centres d’atenció primària. “És un contra sentit, tenim infermeres formades i per temes laborals hi ha unes infermeres que no tenen expertesa en primària que se’n van a la primària”, manifesta Brugués.

    “A un cardiòleg el portaries a treballar a l’atenció primària? Una infermera que tota la vida ha estat a una UCI, per temes laborals pot anar a la primària, no té sentit això quan tens infermeres especialitzades en aquest sector”, afegeix.

    Lorena Villa, portaveu del grup de residents de l'AIFiCC / SANDRA LÁZARO
    Lorena Villa, portaveu del grup de residents de l’AIFiCC / SANDRA LÁZARO

    La infermera Familiar i Comunitària

    “El model d’atenció primària és infermer per excel·lència. Perquè engloba temes com la prevenció en salut, l’atenció domiciliària, el seguiment de la patologia crònica, el desenvolupament del nen sa, etc”, reivindica Brugés per posar de manifest la importància d’aquesta especialitat.

    Per això pensa que el fet de què aquestes professionals estiguin formades en aquesta especialitat pot provocar una millor resolució dels problemes i per tant qui en surt beneficiat, segons Burgés, és la ciutadania.

    “Prescrivim salut, donem eines perquè el ciutadà sàpiga cuidar de la seva salut”, apunta per altra banda la Lorena Villa. Brugés també creu que és essencial la figura d’aquesta professional precisament per oferir educació sanitària als pacients enfocada a l’autocura.

  • Neix la Xarxa Oncològica de Catalunya per millorar l’abordatge del càncer

    Un de cada dos homes té probabilitat de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida. En el cas de les dones, una de cada tres té probabilitats de fer-ho. El càncer és una patologia creixent al món i un tema central del sistema sanitari català. L’any 2010 més de 20.000 homes va patir un càncer a Catalunya i gairebé 15.000 dones també en va patir un. El Departament de Salut preveu que aquestes dades augmentin un 22,5% en el cas dels homes i un 24,5% en el cas de les dones d’aquí a 2020.

    Malgrat la incidència d’aquesta malaltia el càncer és una patologia que cada vegada més persones combaten, aconseguint sobreviure. La mortalitat disminueix un 1,3% cada any en el cas dels homes i un 2,1% en el cas de les dones. Per tant, cada cop hi ha més persones que han sobreviscut al càncer. Els nivells de supervivència són en alguns casos bastant alts. El 2010 van sobreviure al càncer de mama el 94% de les afectades, o el 94% de pacients que van patir leucèmia, per posar alguns exemples. Però encara queden patologies difícils de combatre, com el càncer de pulmó, un dels càncers amb uns índexs de supervivència més baixos (28% el 2010 a Catalunya).

    Amb aquesta premissa l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), dues organitzacions públiques, han firmat una aliança estratègica per tal de crear un model de futur per l’abordatge del càncer. Un model que vol ser d’excel·lència, i que segons el conseller de Salut, Toni Comín, es vol posicionar com un dels millors. “Volem ser un dels líders mundials d’oncologia al món”, ha ressaltat el conseller en roda de premsa durant la presentació d’aquesta aliança. La creació d’aquesta xarxa dóna resposta a una resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2015 que instava al Govern a que establís una xarxa Catalana d’Atenció Oncològica.

    L’ICS i l’ICO en conjunt atenen un 60% del total de malalts oncològics de Catalunya, si es pren com a referència aquells centres on hi són presents. L’ICS controla dos grans hospitals que ofereixen assistència oncològica, L’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari Arnau Vilanova. Per la seva banda l’ICO està present a l’Hospitalet, als centres de Girona, a Badalona i al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb tot, el Departament ha remarcat que tots els centres que atenen malalts oncològics i que queden fora d’aquesta aliança ofereixen també una assistència quotidiana perfectament tractada. Per això també, la xarxa es presta a que altres proveïdors puguin incorporar-s’hi de forma voluntària.

    Segons el Departament de Salut aquesta xarxa aportarà una sèrie de beneficis pels pacients com l’accés a nous medicaments i a tractaments innovadors, una atenció més integral i multidisciplinària, més equitat en l’accés a l’alta especialització i millor qualitat de l’atenció rebuda. Pel que fa als professionals, aquests tindran un paper central en l’abordatge de la malaltia, tindran un lideratge clínic fort i seran més partícips i apoderats, treballant en una xarxa dedicada exclusivament al tractament del càncer. Tot plegat, asseguren, suposarà millors resultats en salut, i una atracció de professionals altament qualificats.

    El Pla de salut de Catalunya 2016-2020 ja estableix el càncer com una de les prioritats. Aquesta xarxa s’emmarcà també dins del pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020 que pretén generar centres de referència amb capacitat de se competitius a Europa. Per crear aquesta xarxa els actors implicats s’han emmirallat d’altres projectes creats en diversos països que tenen aliances semblants i que són líders en el tractament del càncer, com és el cas dels Països Baixos, França, Austràlia o Estats Units.

  • L’adjudicació d’un CAP de Tarragona a una empresa privada: en el punt de mira de la justícia

    El 2013 un Centre d’Atenció Primària de Tarragona, el CAP Muralles, va deixar de ser gestionat per una empresa pública per passar a mans de la societat mercantil Salut Muralles SLP. En aquesta operació per la qual es va adjudicar la gestió a Salut Muralles SLP – societat limitada professional creada per un grup d’empleats del CAP Muralles- la CUP i els sindicats Metges de Catalunya, el d’infermeria SATSE i CGT hi veuen diverses irregularitats i així ho han fet saber a la Fiscalia Provincial de Tarragona. El cas està actualment sota investigació de la Fiscalia i del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona.

    Segons informació facilitada per la CUP, l’operació es remunta al 2012 quan el Servei Català de la Salut (CatSalut) va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, fins llavors gestionat per Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), una empresa pública creada l’any 1992 i adscrita al CatSalut, que ofereix atenció sanitària, social i domiciliària en l’àmbit territorial del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En aquest concurs GiPSS, llavors amb el doctor Xavier Bria com a gerent, no s’hi va presentar per motius que aquest mitjà no ha pogut confirmar amb el Departament de Salut en el moment del tancament d’aquesta edició. En una segona convocatòria de concurs Salut Muralles SLP s’adjudica la gestió del CAP i l’abril del 2013 el centre Muralles esdevé un Equip d’Atenció Primària (EAP) autogestionat pels seus propis treballadors a través de l’empresa Muralles Salut SLP, seguint el model de gestió de les Entitats de Base Associativa (EBA) i convertint-se en el segon CAP autogestionat de la comarca de Tarragona, i l’onzè en tot el territori català.

    Les primeres sospites de la CUP apareixen quan al setembre del 2013, després de ser cessat per la fusió de les gerències de GiPPS i de l’ICS, Xavier Bria es reincorpora a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i més tard compra accions de l’empresa Muralles Salut SLP convertint-se en el soci majoritari i també, mesos més tard, en president del seu Consell d’Administració. Segons constaten la CUP, MC, SATSE i CGT la sospita parteix del fet que Bria va signar un acord -mentre era gerent de GiPPS ( Juliol 2010- Juliol 2013) i pocs mesos abans del concurs públic- en el qual constava la futura operació d’adquisició d’accions i s’estipulava el seu nomenament com a president del Consell d’Administració. «Entenem que hi ha indicis que aquesta persona ha fet ús d’informació privilegiada des d’una posició pública», diu la regidora de la CUP a Tarragona Laia Estrada a aquest mitjà. Segons explica per telèfon Estrada, les investigacions de la Guàrdia Civil durant la fase d’instrucció «aporten molta llum al cas» i parla dels «efectes de la privatització que el model actual permet» per denunciar els jocs d’interessos.

    Derivacions a l’Hospital Santa Tecla

    A banda de les possibles irregularitats en l’adjudicació la CUP i les tres formacions sindicals destaquen que des de l’inici de la gestió del CAP Muralles per part de Muralles SLP, tots els serveis que es derivaven a l’Hospital Joan XXIII -un dels vuit hospitals de l’ICS- van passar a ser derivats a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, propietat de l’Arquebisbat de Tarragona.

    Segons el contracte per la prestació de serveis assistencials entre el Servei Català de la Salut i Muralles Salut SLP, l’anualitat percebuda com a contraprestació pels serveis que ofereix és de 2.388.920 euros i pot tenir una durada màxima de deu anys, prorrogable per períodes d’un any durant aquest màxim. El que també preveu el contracte signat és que «el centre hospitalari preferent de referència és el centre de la XHUP Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanismes de relació i coordinació adients», com ja està fent.

    En aquests moments la Fiscalia investiga si la relació de fets en l’adjudicació del CAP Muralles és casual o, si per contra, darrere d’aquestes operacions hi podria haver un presumpte delicte de negociacions prohibides per empleats públics i ús d’informació privilegiada, infraccions per les quals Bria està sent investigat -antic imputat-. Les quatre formacions -CUP, MC, SATSE i CGT- consideren que el conflicte d’interessos i ús d’informació privilegiada que segons denuncien passa amb el cas Muralles es podria repetir en altres casos de la sanitat tarragonina. Sospites que es desprenen, diuen, de la informació recopilada per la Guàrdia Civil.

  • El Servei Canari de Salut destitueix la cap de Farmàcia, acusada d’afavorir a multinacionals

    Aquesta és una exlusiva publicada a eldiario.es

    Mar de fons en l’àrea de Farmàcia del Servei Canari de Salut (SCS). Una investigació interna oberta arran de la denúncia interposada per una distribuïdora de productes de nutrició clínica, dirigida contra funcionaris de l’organisme autònom per un presumpte tracte de favor a multinacionals del sector i recolzada en queixes de metges i pacients, ha provocat el primer moviment de peces en forma de destitució de la fins ara cap del servei d’Ús Racional del Medicament i Control de la Prestació, Fidelina de la Nuez, la principal assenyalada.

    La versió oficial, expressada a aquest diari pel conseller de Sanitat del Govern regional, Jesús Morera, és que es tracta d’un relleu «natural» en aquest lloc de lliure designació, motivat pel retorn de l’inspector metge Alberto Talavera, que a la legislatura 2003-2007 va ser director general de Farmàcia i que el 15 de febrer va cessar a petició pròpia com a màxim responsable de l’Àrea de Salut de Tenerife, càrrec que ostentava des de finals de 2010.

    No obstant això, fonts oficials de la Conselleria de Sanitat i extraoficials coneixedores del cas confirmen que la degradació de la inspectora farmacèutica Fidelina de la Nuez, que torna a la direcció de secció -un rang inferior jeràrquicament, al qual s’accedeix per concurs-, està vinculada a les seves actuacions en l’autorització dels tractaments de dietoterapèutics, productes que estan finançats íntegrament pel Sistema Nacional de Salut i que, per tant, han de ser prescrits pels metges i visats per la inspecció, departament en el qual treballa. Els comunment anomenats batuts nutricionals estan indicats per a pacients quirúrgics i per a aquells amb patologies cròniques (càncer, SIDA, trastorns neurodegeneratius, síndrome de mala absorció …) que requereixen un suport de nutrients específic.

    Segons consta en documents als quals ha tingut accés aquest diari, el departament de visats ha autoritzat tractaments amb productes de multinacionals per a pacients que no complien amb paràmetres exigits en els protocols d’actuació (nivells de proteïnes, albúmines i pes -índex de massa corporal – per sota dels valors recomanats). A més, cirurgians, metges d’Atenció Primària i familiars de pacients han denunciat en escrits dirigits a les autoritats sanitàries que els tractaments en què els facultatius prescriuen un producte diferent als comercialitzats per les principals marques del sector són denegats quan no canviats «sistemàticament» per altres d’aquestes multinacionals. En alguns casos, segons les queixes formulades pels metges, ocasionant un important perjudici per a la salut dels malalts.

    Les suspicàcies al voltant de l’actuació de Fidelina de la Nuez i altres funcionaris de la inspecció mèdica sorgeixen a finals de 2011, data en la qual Nutricer, una distribuïdora amb seu a Gran Canària, irromp en un sector dominat llavors i ara per les multinacionals -els laboratoris Nestlé, Nutricia, Abbott i Fresenius Kabi acaparen en l’actualitat més del 81% de la quota de mercat en el arxipèlag-. Després d’un notable creixement inicial, donada la bona acceptació dels seus productes en diferents especialitats mèdiques, Nutricer comença a topar-se amb les primeres traves en el departament que expedeix els visats, que recela de la nova marca.

    La mateixa De la Nuez esmenta a aquesta empresa en la denúncia que interposa contra una metge d’Atenció Primària per qüestions no relacionades amb la prescripció de dietoterapèutics. En aquest escrit, que dóna lloc a la incoació d’un expedient sancionador contra la professional sanitària, la cap de Farmàcia, ara relegada, exposa que la facultativa havia emès un alt nombre de prescripcions de productes de la marca que comercialitza Nutricer, laboratori del que, diu , «s’havia detectat ja prèviament una incidència agressiva en l’àrea de Salut de Gran Canària». En aquest moment, juny de 2013, les vendes de Nutricer representaven aproximadament l’11% del total a les Illes i el 17% a Gran Canària.

    «He prescrit dietoterapèutics durant molts anys d’altres marques i mai vaig tenir cap problema. Prescric dietoterapèutics sempre que ho considero oportú i beneficiós per a la millora de la salut del pacient, tal és així que no em fixo en qui el produeix, sinó en quines són els seus beneficis (…) Tots els productes pautats (de la marca de Nutricer) tenien les indicacions correctes, de manera que havien estat autoritzats per la pròpia inspecció mèdica», explica en una carta datada al novembre de 2014 l’expedientada, que finalitza afirmant que, després de l’obertura del procediment, les seves peticions de batuts de Nutricer van ser «sistemàticament rebutjades».

    El SCS també va obrir al gener de 2014, a instàncies de la cap de servei de Farmàcia, un expedient a, en aquells màxim prescriptor dels productes de Nutricer a l’illa de Gran Canària, que va ser finalment arxivat després d’un tens procediment amb acusacions mútues.

    Fidelina de la Nuez es va presentar al centre de salut en què treballava el metge, un professional amb més de 30 anys d’experiència, per intentar demostrar que dispensava batuts d’aquesta marca en la seva consulta. Posteriorment, el denunciat va comprovar que la inspectora havia cridat amb antelació a la dona d’un pacient, que fins i tot va portar un carro de la compra a la consulta, per intentar sorprendre al metge lliurant els batuts. Del testimoni de la familiar es desprèn que va ser el seu farmacèutic qui va avisar la inspectora d’aquesta situació i que el metge de capçalera mai li va dispensar aquests productes, sinó les receptes perquè els retirés a la farmàcia, seguint el procediment establert. A més, el director del centre de salut va reconèixer que tenia coneixement que de la Nuez anava a fer aquesta visita. El facultatiu expedientat sosté que la inspectora va preparar la prova testifical amb l’objectiu d’inculpar-lo.

    Nou protocol al juny de 2014

    La Direcció General de Programes Assistencials, de la qual depèn l’autorització dels productes dietoterapèutics, va implantar al juny de 2014 un nou protocol d’actuació en la província de Las Palmas per equiparar-lo al que ja funcionava a Santa Creu de Tenerife. Fins llavors, els metges prescrivien el tractament per a tres, sis o dotze mesos i la inspecció mèdica ho autoritzava o denegava en funció d’un informe que definia la patologia del pacient.

    Ara, els facultatius només poden prescriure per un màxim de tres mesos, termini després del qual els tractaments són revisats per especialistes d’endocrinologia i nutrició, que són els que determinen l’acceptació, rebuig o modificació dels mateixos. Per a això es basen en un informe equivalent al que es presentava en l’anterior procediment i en una analítica en què els paràmetres de proteïnes i albúmines i l’índex de massa corporal han de ser inferiors a uns valors establerts. La finalitat del protocol, segons exposa la resolució, és «controlar la despesa en dietoterapèutics per evitar l’increment de prescripcions dels mateixos».

    Des de la posada en marxa del nou procediment han proliferat les queixes de metges. Quatre caps de servei, tres d’ells de cirurgia, van sol·licitar al novembre de 2014 la retirada del protocol per entendre no només que vulnera la seva capacitat de decisió, en centralitzar la competència de la prescripció en els endocrins, sinó també que «perjudica greument la salut dels pacients» per generar un augment «desmesurat i innecessari» dels procediments burocràtics per a l’accés a la nutrició.

    A aquesta denúncia se li uneix la d’altres cirurgians i metges de capçalera que de manera insistent han reflectit per escrit les irregularitats en què, al seu parer, han incorregut tant la unitat de nutrició com la inspecció amb les denegacions de tractaments a pacients que tenien dret a rebre la prestació i complien amb els paràmetres exigits o amb els «canvis sistemàtics» de productes de la distribuïdora de Gran Canària pels de les multinacionals.

    Segons les dades que figuren en els registres oficials, en el primer any de vigència del nou protocol, l’estalvi en la prescripció de dietoterapèutics a la província de Las Palmas va superar els 400.000 euros. D’ells, el 67% va procedir d’una disminució de les vendes de Nutricer. En canvi, a Santa Creu de Tenerife, on la presència de la distribuïdora Gran Canària era pràcticament testimonial (tot just un 2% del total el 2013 i un 1% el 2014), la despesa durant el mateix període es va incrementar en una mica més d’un milió d’euros i la facturació de les quatre multinacionals també va augmentar de forma considerable.

    Denúncia als jutjats

    Al desembre de 2014 Nutricer va presentar una denúncia per corrupció als jutjats contra cinc funcionaris de la Direcció General de Programes Assistencials del Govern de Canàries, entre els quals es trobava l’ara relegada Fidelina de la Nuez, i dos endocrins. La jutgessa substituta del Jutjat d’Instrucció número 3 de Las Palmas de Gran Canària no la va admetre a tràmit ja que entenia que els fets denunciats no eren constitutius d’infracció penal i que es reduïen a una situació de col·lisió d’interessos comercials o competència deslleial.

    La representació de la distribuïdora farmacèutica va recórrer davant l’Audiència Provincial de Las Palmas, especificant que la denúncia -i no querella, com va interpretar la jutjessa- no al·ludia al control de l’activitat de les grans marques, sinó al control de legalitat dels funcionaris que actuen en el protocol d’autorització dels productes dietoterapèutics, que «no fan servir el mateix raser ni vara de mesurar pel que fa als productes d’una empresa o una altra». L’Audiència Provincial encara no s’ha pronunciat sobre aquestes al·legacions, presentades al febrer de 2015.

    Fidelina de la Nuez, ara cap de secció de Farmàcia, ha declinat oferir la seva versió sobre els fets pels quals se l’acusa. «Em dec als meus superiors. Si hi ha la denúncia, que funcioni i circuli, però no li puc dir res, li ho comunicaré als meus superiors i que les coses surtin per on hagin de sortir. Porto 31 anys d’exercici i sé quins són els procediments», ha contestat en ser qüestionada per aquest diari.

  • Prat assegura que Marina Geli va ordenar contractacions d’Innova com a «favors polítics»

    El principal acusat d’Innova -el cas de corrupció a la sanitat catalana que acumula prop d’un centenar d’imputats-, l’ex director de l’ICS Josep Prat, va declarar davant de la Guàrdia Civil el passat 10 de març que els contractes de l’empresa pública Innova amb Carles Manté i Jorge Batesteza eren «favors polítics» ordenats per la llavors consellera de Sanitat, la socialista Marina Geli (avui diputada de Junts pel Sí). Segons avançava aquest dijous el diari El País, la Generalitat hauria inflat contractes per beneficiar els dos alts càrrecs sanitaris. Segons detalla la informació publicada, Prat va declarar que a començaments del 2007 va rebre «instruccions» de Geli i del llavors alcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, investigat també en el macrocas, «perquè és donés una retribució» a l’exdirector del CatSalut Carles Manté i a l’exgerent d’Infraestructures també del CatSalut Jorge Batesteza.

    «No era necessari contractar Manté, va ser una decisió política», va declarar Prat. Tampoc no ho era contractar a Batesteza però es va fer. Segons declaracions de Prat que recull El País, «això va passar en diverses reunions en les quals se li ordena a Manté que ha de ser contractat a Innova amb uns emoulments equivalents als que cobrava com a director del CatSalut, més la part de Seguretat Social». Com que Prat va exigir que aquestes contractacions no suposessin una pèrdua econòmica per l’empresa que dirigia, Innova, el mecanisme per fer les contractacions era el següent: s’ampliava el contracte entre el CatSalut i l’Hospital Sant Joan de Reus -centre gestionat per l’empresa municipal Innova- i l’hospital desviava els diners a Innova, que acabaven pagant Manté.

    Tal com va publicar Catalunya Plural, una interlocutòria feta pública al desembre indica que entre 2007 i 2011 i com a únic soci de CCM Estratègies i Salut, Carles Manté va facturar per diferents serveis 839.540 euros a Innova. La facturació a Innova és la que investiga precisament la peça principal del cas -n’hi ha 14- i per tant segueix sota secret de sumari. Per la seva banda l’arquitecte Jorge Batesteza va ser contractat per Innova pocs dies després de deixar el càrrec al CatSalut. L’empresa municipal l’hauria fitxat a través d’un contracte subscrit pel també imputat Josep Prat, que llavors n’era el gerent, per realitzar funcions d’assessorament tècnic en la construcció del nou hospital, funcions per les quals va cobrar 9.000 euros mensuals. El total facturat a Innova en relació als tres contractes que l’arquitecte va signar entre el 2007 i el 2010 ascendeix a 387.000 euros (més IVA).

    Josep Prat, que rebia un sou de 265.000 € anuals de l’Ajuntament de Reus, està acusat per delictes d’estafa, malversació, blanqueig i falsejament documental entre altres. Durant la presidència de l’Institut Català de la Salut, Prat també va ser director d’Innova, adjunt a la presidència amb caràcter executiu de SAGESSA, director general de Serveis de l’Ajuntament de Reus,  membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari i dirigia també l’empresa d’hospitals privats més important d’Espanya: USP Hospitales.