El sindicat Metges de Catalunya (MC) sol·licita al Ministeri de Sanitat que contracti com a facultatius adjunts, i no amb una pròrroga de formació, els metges interns residents (MIR) que finalitzen el seu període formatiu a finals de maig i que l’executiu espanyol pretén incorporar al sistema sanitari per atendre les necessitats de personal, davant la pandèmia del coronavirus.
Segons assenyala l’ordre SND7232/2020, de 15 de març, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de recursos humans i mitjans per reforçar el Sistema Nacional de Salut (SNS), Sanitat acorda la pròrroga de la contractació dels MIR de darrer any de les especialitats de geriatria, medicina del treball, medicina familiar i comunitària, medicina intensiva, medicina interna, medicina preventiva i salut pública, pneumologia, pediatria, radiodiagnòstic i microbiologia i parasitologia.
El sindicat proposa que aquests professionals siguin reconeguts, a tots els efectes, com a especialistes –no com a metges residents– una vegada acabin la seva formació. “No podem tolerar que es remuneri un facultatiu per una feina lligada a l’aprenentatge, quan realment la responsabilitat i les funcions que desenvoluparà correspondran a la d’un especialista adjunt”, assenyala el secretari general de MC, Josep Maria Puig, que exigeix al govern central que “s’oblidi de contractar aquest personal com a mà d’obra barata, aprofitant-se de les circumstàncies excepcionals de crisi sanitària”.
Altrament, recalca que es generaria un “greuge comparatiu inadmissible” si, d’una banda, Sanitat prolonga la formació dels MIR de cinquè any, i de l’altra, autoritza, amb caràcter excepcional i transitori, la contractació de persones amb un grau o llicenciatura en Medicina que encara no tenen el títol d’especialista per dur a terme funcions pròpies d’una especialitat, tal com preveu l’ordre.
Són la primera baula de l’emergència. Els que responen al telèfon quan passa alguna cosa urgent i, al mateix temps, un dels col·lectius oblidats en la crisi sanitària que assota tot el país. Els telefonistes del 061 i del 112 observen des de fa dies com s’amunteguen les trucades en espera sense saber exactament què fer. Admeten estar absolutament desbordats. «El més frustrant és no saber què respondre a la gent», explica un treballador del 112, que sol·licita anonimat per comentar la situació.
Tot i que en el departament central treballen tots en la mateixa sala -un espai diàfan situat en un edifici de la Zona Franca- els telefonistes es divideixen entre els que atenen les trucades del 061 i les del 112. El primer número és l’indicat per qüestions relacionades amb el coronavirus, mentre que el segon hauria de reservar-se per qüestions d’urgència com trucades als bombers, policia o ambulàncies.
El col·lapse del 061 és tal -fins a 50 minuts d’espera- que en el 112 es passen el dia atenent trucades relacionades amb el virus que no tenen cap tipus d’urgència. «Ens els hem de treure de sobre sense saber què dir-los», afirma un altre treballador del mateix servei, que també accedeix a comentar la situació anònimament. «L’únic que els podem dir és que ja els cridessin des del 061, cosa que sabem que no passarà». Segons fonts sindicals, el 061 té ara mateix 7.000 trucades d’aquest tipus pendents de retornar a persones que diuen tenir símptomes del COVID-19.
El resultat és que un telèfon com el 112, reservat per a assumptes urgents, tenia aquest dilluns 5 minuts d’espera en els millors moments i 15 minuts en les franges més col·lapsades. Els teleoperadors han passat d’atendre unes 70 incidències diàries a superar les 150 cada jornada i veuen com s’acumulen trucades a la cua. «Imagina’t que t’està cremant la casa, necessites a la policia o has tingut un accident de carretera, flames al 112 i et fan esperar 15 minuts», sosté un dels teleoperadors. «S’estan ignorant veritables urgències per culpa d’aquest col·lapse».
Joan Delort, director de Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’urgència, ha reconegut aquest migdia a Catalunya Ràdio el que expliquen els treballadors consultats per eldiario.es. Segons aquest càrrec de la Generalitat, el 112 ha triplicat el nombre de consultes des de l’inici de la pandèmia. Delort afirma que des de fa quatre dies la meitat de les trucades que rep aquest servei estan relacionades amb el coronavirus. Això ha fet que alguns casos urgents ni tan sols hagin pogut ser atesos, ha admès.
«Cal no oblidar que el 112 és la porta dels serveis d’emergència», ha recordat Delort. «Si ho fem servir per fer una consulta que no ens sabran respondre, l’únic que fem és col·lapsar el sistema».
Els treballadors entrevistats repassen alguns dels casos que atenen. Alguns criden a aquest telèfon d’urgències per explicar que la temperatura corporal ha pujat de 36,2 a 36,8 en unes hores. Altres diuen preocupats comptant que han tingut contactes amb italians, tot i no sentir cap símptoma. «El volum de trucades ens és igual», assenyalen aquests teleoperadors. «El pitjor és no tenir respostes».
Crítiques a la precarietat del servei
Tant el 061 com el 112 estan en mans de dues empreses que subcontracten el personal per gestionar el servei. En el cas del 061 és Ferrovial, mentre que en el 112 és Grup Nord. En el 112 els treballadors guanyen uns 1.200 euros mensuals per 39 hores de treball setmanal. «Tinc el mateix conveni que un tipus que ven ofertes de telefonia i a mi m’exigeixen molt més», es lamenta un dels treballadors entrevistats.
Els teleoperadors també són molt crítics tant amb les condicions laborals com amb les mesures de prevenció contra el coronavirus entre els empleats. Totes les fonts consultades assenyalen que fins diumenge no els van arribar màscares, tot i que passen moltes hores en un lloc tancat i amb poca distància entre treballadors. En alguns serveis com el 061, els empleats asseguren fins i tot compartir micròfon i auriculars amb el telefonista que ocupa el seu lloc quan descansen.
«L’única mesura de prevenció va ser la distribució de gels i la cancel·lació del fitxatge, que es feia amb l’empremta dactilar», expliquen des d’aquest servei d’atenció telefònica, situat una sala on treballen unes 200 persones alhora entre telefonistes del 112 i del 061. «Estem parlant d’un edifici sense finestres», reblen.
Segons fonts sindicals, al centre d’atenció telefònica estan pendents de conèixer cinc possibles casos de coronavirus, sense que l’empresa hagi ofert als treballadors cap pla ni solució per al cas que la malaltia es propagui a la planta. També critiquen que el passat dissabte el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va estar visitant la planta sense mascareta ni cap protecció i l’endemà se li va diagnosticar la malaltia.
«Estem desbordats i és normal que tinguem por del contagi», reblen. «Aquí hi ha l’entrada de les emergències de tot Catalunya. Som la base de la piràmide i si caiem nosaltres s’ensorra tot».
Metges de Catalunya (MC) va fer arribar aquest cap de setmana la seva indignació al director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, pel contingut de la instrucció 01/2020, de 13 de març, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública, en menysprear la salut laboral del personal sanitari. En concret, la norma assenyalava que, en un context com l’actual de pandèmia pel brot de coronavirus, calia preservar el dret a la protecció a la salut dels ciutadans “front els drets de seguretat en el treball dels professionals”.
Aquesta afirmació va irritar molts facultatius que també han adreçat, a títol personal, el seu malestar al CatSalut per la desconsideració de l’Administració cap a la salut personal i familiar dels sanitaris. Alguns dels arguments són que tot manual de crisis especifica que primer és la seguretat d’un mateix perquè, com explica una metgessa, «si no passes de tenir una víctima a tenir-ne dos a banda que perds un professional sanitari que no podrà atendre més gent».
Hores més tard, Comella modificava la instrucció i reconeixia l’error, en considerar que la redacció no s’ajustava a la voluntat del CatSalut de preservar la seguretat dels seus professionals i l’observança del seu criteri clínic.
MC agraeix la rectificació i reitera, una vegada més, el seu “compromís total” a treballar al costat de les autoritats sanitàries per contenir l’expansió de la pandèmia i trencar la cadena de transmissió del coronavirus, “sempre des del respecte als professionals de la salut, actuant a tots els nivells per garantir la seva seguretat laboral i reconeixent el sobreesforç gegantí que estan fent”.
El Departament de Salut ha comunicat l’inici del primer assaig clínic que es farà a Catalunya per tractar el coronavirus SARS-CoV-2. Es tracta d’un assaig que té com a objectiu aturar la transmissió del virus més enllà de trobar la curació. Per tant, l’assaig vol fer que les persones infectades redueixin el seu poder d’infectibilitat tant en durada – ara poden infectar durant 14 dies – com d’extensió – ara una persona està infectant a 3 o, mostrat d’una altra manera, infecta entre al 5 o el 15% del seu entorn més directe.
La consellera de Salut Alba Vergés ha explicat que Catalunya es prepara per fer front a un augment de casos important que es donarà en els propers dies i setmanes. També que, més enllà de la feina assistencial continua, els centres de recerca amb tots els seus investigadors treballen per trobar respostes i solucions al que planteja el coronavirus.
La consellera ha especificat que «la prevenció continua sent l’eina per excel·lència que tenim» i que «la vessant més xocant per la nostra societat ha estat aquesta de queda’t a casa per evitar la transmissió». Ara, però «hem de poder veure resultats». Han demanat aleshores «la màxima col·laboració a les persones que siguin contactades per aquest assaig».
Les conclusions permetran prendre decisions a nivell assistencial. Així, per reduir el contagi cal fer tres coses: reduir el nombre de contactes, «i per això és imprescindible quedar-se a casa»; reduir l’eficàcia del contagi i per això «és imprescindible seguir els consells d’higiene, de distància o quan es tus fer-ho amb l’avantbraç»; i, per últim, reduir la durada de la infectibilitat.
En reduir aquesta càrrega viral és on l’assaig clínic pot ajudar moltíssim. Així, l’assaig s’iniciarà en dues zones concretes. Dues zones on hi ha una acumulació de casos: la Conca d’Òdena i a la zona de l’àrea metropolitana nord.
El metge investigador Oriol Mitjà, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, ha explicat durant la roda de premsa en què consistirà l’assaig.
Mitjà ha explicat que és un virus molt transmissible però que hi ha fàrmacs que poden reduir aquesta infecció. L’objectiu és doncs parar les cadenes de transmissió però per això cal «tenir resultats d’aquest estudi d’una forma ràpida» per «en 21 dies començar a aplicar la mesura de la intervenció».
Per ara, les proves es volen fer amb un medicament que s’havia utilitzat per tractar el VIH i que ´ñes inhibidor de la proteasa anomenat Danuravir. Aquest fàrmac serviria per reduir el nombre de dies que la persona amb coronavirus és infecciosa. A més, també es tractaran els contactes de la persona positiva. Això es realitzarà amb hidroxicloriquina, un fàrmac que s’usava per tractar la malària però que també s’ha usat per malalties com el lupus o l’artritis, com ha explicat Oriol Mitjà.
Durant la roda de premsa també ha intervingut César Velasc, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) del Departament de Salut. «L’objectiu és aturar la propagació com a mesura complementària a l’aïllament domiciliari», ja que «cal donar resposta a la pandèmia i veure què farem a curt i llarg termini. Més enllà de les mesures que estem aplicant ara mateix i més enllà de les hipòtesis, esperem tenir respostes», ha dit Velasc.
Així, també ha afegit que l’estudi té una visió poblacional per aturar la transmissió i no una visió de curació. Aquesta metodologia, «complexa i avançada», ja s’ha fet servir abans amb estudis com el de la vacuna de l’Ebola.
El coronavirus ja és una pandèmia global. El brot de Covid-19 va iniciar-se a la província xinesa de Wuhan, a la Xina, el desembre de l’any passat, però des de principis de març se n’han començat a registrar casos a Catalunya i l’Estat espanyol.
En els cinc gràfics que mostrem a continuació es pot consultar l’evolució de la pandèmia del coronavirus Covid-19 a Catalunya, les comunitats autònomes espanyoles i els països del món més afectats, més enllà de la Xina.
Amb les dades mundials que difon la Universitat John Hopkins i les del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social (recopilades per Datadista), hem creat uns gràfics que s’actualitzen automàticament cada dia – sempre que les fonts anteriorment esmentades també ho facin.
* Les dades s’han actualitzat automàticament fins el dia 31/05. La sèrie del Ministeri de Sanitat es va deixar d’actualitzar el 21/05.
El Gobierno ha decretat l’estat d’alarma a tot l’estat espanyol i ha centralitzat tots els poders en ell mateix. Això implica que els cossos de seguretat, els serveis sanitaris o les infraestructures dependran durant els propers 15 dies com a mínim directament de l’estat espanyol. Així, el decret pretén “intervenir i ocupar transitòriament” els hospitals privats, fàbriques o la indústria farmacèutica. A banda, això implica fer tot el que calgui per garantir el subministrament “de material sanitari a tots els hospitals». Aquesta, juntament amb la limitació de moviments, ha estat la mesura que més cua portarà d’una reunió extraordinaria del Consell de Ministres que ha durat gairebé tot el dia.
A partir de la mitjanit d’avui dissabte 14 de març, l’article 7 del Reial Decret que han aprovat en Consell de Ministres, la ciutadania tindrà limitada la circulació. Així, només podrà sortir al carrer en uns supòsits concrets: adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat, per assistir a centres, serveis i administracions sanitàries, per assistir al lloc de treball o tornar d’aquest, per desplaçar-se si és d’extrema necessitat a entitats financeres o per assistència a persones dependents o amb necessitat.
Aquestes mesures les han inclòs dins d’un grup juntament a 4 grups de mesures. Aquests es divideixen en donar suport a treballadors, autònoms i famílies; suport a la flexibilització de l’ajust temporal per evitar acomiadaments; suport a empreses i a l’activitat econòmica que s’hagi pogut veure afectada com a conseqüència de l’emergència derivada del coronavirus; i per últim la investigació d’una vacuna perquè, si es supera, aquesta pandèmia no es repeteixi.
Així, a banda d’aquestes mesures que es sumen al pla de xoc econòmic que van aprovar en consell de ministres, declarar l’estat d’alarma suposa una afectació a tot el territori espanyol durant 15 dies que es podrien prorrogar i, a més, que a partir d’avui l’autoritat competent sera el govern d’espanya. Per l’exercici de les funcions contemplades, seran les autoritats competents en les seves àrees, és a dir els ministres de cada àmbit, els qui estaran al capdavant. Sánchez ha explicat que «tots ells queden habilitats per dictar els acords i les resolucions que en l’esfera especifica de la seva actuació siguin necessaries».
Grande Marlaska serà qui es posi al capdavant de la policia de tot l’estat. Sánchez ha afegit que les forces armades estan preparades per si fossin necessàries. A banda, «cada administració conservarà les competències en la gestió ordinària dels seus serveis però sempre en el marc de les ordres directes de l’actuació general de l’estat».
Sánchez es reunirà demà amb els presidents autonòmics de tot l’estat i serà aleshores quan veurem les respostes davant d’aquesta centralització. Per ara, avui el president Torra i el lehendakari Urkullu han parlat davant el que consideren una vulneració de les seves competències.
El discurs de Sánchez, per la seva banda, ha acabat cridant a la unitat demanant «deixar les diferències i situar-se darrere del Gobierno d’Espanya» perquè «el virus no distingeix de territoris» i «escoltar-nos i coordinar-nos no és una opció, és una obligació».
El poble amb els treballadors sanitaris
Paral·lelament al discurs de Sánchez, un missatge s’havia viralitzat al llarg de tota la tarda: A les 22h als balcons per donar suport al personal sanitari. Els aplaudiments s’han repetit a molts municipis i han servit per encoratjar i rendir homenatge als treballadors però també a través de xarxes per criticar la situació dels serveis públics. Així, missatges per xarxes demanaven donar tots els recursos a la sanitat pública però també ha servit per difondre altres missatges. Entre aquests: prohibir tots els desnonaments, prohibir i anul·lar tots els acomiadaments o fer moratòries generals de les hipoteques, lloguers i subministraments bàsics.
Des de diferents comptes de twitter oficials de l’administració pública s’han fet ressó del suport. Així, des de l’Institut Català de la Salut compartien un dels vídeos i donaven les gràcies a la ciutadania.
Gràcies a totes les que heu aplaudit aquesta nit la feina dels professionals sanitaris.
El Govern de Catalunya ha acusat al Gobierno de l’estat espanyol d’anar tard i d’estar vulnerant competències que no li pertoquen. Això ho han explicat durant la roda de premsa on han comparegut la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Mertixell Budó, el conseller d’Interior, Miquel Buch, i un representant del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per informar sobre la situació a Catalunya.
La compareixença ha anat destinada a donar dues idees. La primera, i com ja va demanar ahir el president Quim Torra, que el Gobierno «freni l’entrada al nostre país a través dels port, dels aeroports i de les línies ferroviàries». El segon, que «la gent faci cas i no surti de casa».
La primera demanda ha anat lligada a la crítica de les mesures que s’han filtrat del consell de ministres: una d’elles, centralitzar el comandament dels serveis d’emergència i seguretat. Davant d’això, Budó ha dit que el Govern de la Generalitat ha demostrat en totes les crisis que els cossos d’emergència i de seguretat catalans han actuat amb total capacitat per poder enfrontar totes les situacions que s’han trobat.
En aquesta mateixa línia, aquesta tarda, han explicat, el president Torra i el president Urkullu han parlat sobre la preocupació per la vulneració de competències transferides. «Òbviament ha d’haver-hi un front comú perquè estan vulnerant competències» i «aquesta situació no ha de servir perquè l’estat agafi el control dels serveis de salut i de de seguretat», ha afegit Budó.
La roda de premsa també ha servit per actualitzar la situació de la Conca d’Òdena. Buch ha afirmat que s’estan resolent totes les incidències que es van trobar però que aquestes són mínimes. A més, des de protecció civil s’han realitzat formularis amb tots els dubtes que puguin haver. També ha volgut transmetre tranquil·litat pel que fa a poder garantir aliments per la vida quotidiana.
Respecte els locals d’oci, al llarg d’aquesta nit sense comptar les xifres de la policia local de la qual el conseller d’Interior no disposava de dades, es van fer tancar 322 locals i es van obrir dues actes per reiteració. El conseller Buch ha especificat que Mossos d’Esquadra seguiran aquesta nit fent aquesta feina.
Per la seva banda, l’actualització diària del Departament de Salut informa que en les últimes hores dues persones han mort amb el coronavirus SARS-Cov-2 a Catalunya. Es tracta de dues dones amb patologies prèvies. Des de l’inici de la pandèmia, han mort a Catalunya un total de 8 persones, tres de les quals relacionades amb el brot d’Igualada. I del nombre total d’afectats pel coronavirus, 41 persones estan greus.
Pel que fa als nous casos de coronavirus, en les últimes hores s’han diagnosticat 206 nous positius. Del nombre total d’afectats arreu del país, 65 són professionals sanitaris.
Pel que fa a Igualada, Salut confirma un total de 70 positius de coronavirus SARS-CoV-2 des que es va declarar el brot. Quatre persones estan greus i tres, amb patologies prèvies importants i d’edats compreses entre els 71 i els 86 anys, han mort amb la Covid-19. Del nombre total de casos del brot d’Igualada, 41 són professionals sanitaris.
És l’hora de l’esmorzar i les terrasses dels bars que normalment són plenes de treballadors i treballadores que baixen a fer-se l’entrepà avui són gairebé buides. Molts locals tancats i els carrers tranquils. Som a la zona de Vila Olímpica i, sorprenentment, la massa de turistes que passegen vora el mar s’ha reduït. A mesura que s’avança pel carrer Joan Miró, es comencen a veure algunes persones, la majoria amb mascaretes, i alguns sanitaris. Estem a les portes del CAP de la Vila Olímpica.
Aquest espai, que normalment té una afluència destacada de persones d’edat avançada, avui només comptava amb dues persones a la cua de recepció. Primera conseqüència visible del coronavirus. La segona, el perímetre de seguretat, elaborat amb cadires entre la taula de recepció i els usuaris, que han de recollir les receptes o entregar la targeta sanitària a les treballadores -equipades amb mascaretes, però sense guants- tot estirant els músculs.
Els ascensors, les escales i les sales són plenes de cartells que ajuden a identificar els símptomes del Covid-19, però no hi ha ningú que els llegeixi. I aquesta evidència del moment d’excepcionalitat es fa més palesa durant el viatge en elevador. La planta 2, on es fan les rehabilitacions, està deserta. No hi ha ni els llums encesos. A la planta 4, on hi ha els metges de capçalera i infermeria d’adults, la situació no és diferent. Totes les cadires són buides, i només s’emplenaran amb dues persones durant el temps que aquesta periodista passa al CAP.
Una de les portes d’atenció d’infermeria és entreoberta i, davant l’ordinador, hi ha una infermera. S’està traient els guants, però la mascareta ja forma part de la seva fisonomia. Prefereix no donar el seu nom, però tant és, perquè ella podria ser qualsevol infermera i aquest podria ser qualsevol CAP de la ciutat. S’aixeca per rebre’ns i ens fa passar, mostrant-se impecablement vestida de blanc. Mai no hi va. Normalment duu roba de carrer sota la bata. “Ja em veus, ara això és el que ens toca”, explica, tot reconeixent que es troba “agobiadíssima”.
La sala d’espera del CAP de la Vila Olímpica, buida | SVB
Aquest sentiment d’angoixa, òbviament, no es deu a un excés de feina, sinó al sentiment d’incertesa generalitzat. Explica que han anul·lat gairebé totes les visites. Ella, que normalment va de bòlid i acumula -com tots els professionals de l’Atenció Primària- retards deguts a la sobrecàrrega de pacients, avui només té dues persones a l’agenda. “Només atendré un avi que ve a fer-se cures, perquè les necessita, i una noia jove a la qual, previsiblement, podré donar l’alta”, comenta.
L’avi és en Josep, que ve acompanyat de la seva dona. Es desplaça recolzat en un caminador i explica que venir al CAP li suposa tot un esforç físic. “No hi puc fer res, si fos per mi no vindria, no només pel virus, sinó perquè em costa caminar”, comenta. Però necessita venir. Ell és una de les dues persones que hi haurà a la sala d’espera durant el temps que som al CAP. L’altre és en Zacharias, que ha tingut un mareig a la feina. Treballa a la construcció i ha hagut de venir al centre d’urgències.
Aquests són els únics casos que s’atenen al CAP de Vila Olímpica avui. Urgències i visites inaplaçables. De fet, no hi fan pas la prova del Covid-19. “Si vinguessis aquí explicant-me que tens símptomes de coronavirus no et deixaria ni seure a la cadira”, reconeix la infermera. El protocol estableix atenció telefònica i derivació a Salut Pública. “M’expliques els símptomes i si quadren amb els del virus, et decreto confinament a casa i a trucar al 061 fins que te l’agafin”, explica.
Però sap que els temps d’espera són llargs. “Calma”, diu. A no ser que hi hagi patologies respiratòries prèvies o sigui una persona d’edat avançada, no hi ha risc elevat. Cal tenir calma i no estressar-nos, ni a nosaltres ni al sistema de salut. Sobretot, quedar-se a casa, prega mentre ensenya uns papers que, juntament amb el gel desinfectant hidroalcohòlic, donen la benvinguda a qualsevol que s’assegui a la seva consulta. Són una guia d’ús del portal lamevasalut.gencat.cat. “Això és la nostra gran arma: si aconseguim que tothom sigui derivat via telemàtica o telefònica, podrem frenar molt els contagis”, assegura.
Porta d’entrada del CAP de la Vila Olímpica amb un cartell informatiu | SVB
Confinament i passivitat
Davant la poca activitat del CAP, aquesta infermera llegeix, estudia i repassa casos pendents. “Poc més podem fer”, i assegura sentir-se una mica “inútil”. Per una banda, es necessiten sanitaris a hospitals o zones d’alt risc com Igualada, que ahir va demanar reforços al Departament de Salut, i per altra, “nosaltres estem aquí, sense feina”, reflexiona, tot i que reconeix que entén que “hi hem de ser, clar, però així i tot crec que no s’estan organitzant bé els recursos”.
Hi ha incongruències, diu. Al CAP Vila Olímpica, tot i que no s’hi ha diagnosticat ningú directament, sí que tenen dues infermeres i dos metges en aïllament per haver estat amb una persona infectada. Fa 10 dies que es van fer la prova i encara esperen. “Veus que als polítics els donen els resultats en un dia i els sanitaris esperem setmanes? Som nosaltres els que estem en primera línia, nosaltres som necessaris!”, exclama, enrabiada.
Deixem la infermera, que ha de sortir de la consulta per atendre el Josep. Just quan està a punt de travessar la porta fa mitja volta: “els guants! No recordo mai que per a qualsevol cosa fora de consulta m’haig de posar els guants, ara”. Un cop vestida, només els ulls visibles, surt a buscar l’avi a la sala d’espera, on només se sent l’eco de l’ascensor que anuncia el “tancament de portes”. Per la resta, silenci.
Però tota la calma que es destil·la del CAP, que a priori podria semblar un dels planters del caos pel coronavirus, es canvia per frenesi a les farmàcies. A pocs metres del Centre d’Atenció Primària, una farmàcia ha creat un cordó de seguretat amb unes cintes de l’Ajuntament de Barcelona que resen “no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta”. Les cintes adhesives, enganxades a caixes a banda i banda de l’establiment, a uns dos metres del mostrador, creen un perímetre de seguretat entre les farmacèutiques i els clients.
Mascaretes i gels desinfectants és tot el que demana qui entra per la porta. No en tenen, així que el client no passa més de vint segons dins la farmàcia. Als pocs qui van buscant altres productes, a l’hora de pagar se’ls demana prudència. “Per seguretat”, diuen a una noia, tot fent un gest amb la mà demanant-li distància quan atansava la targeta de crèdit.
Pedro Sánchez ha decretat l’estat d’alarma a partir de demà dissabte a tot l’estat espanyol. Les mesures que es prendran durant aquest període les parlaran demà en Consell de Ministres. La voluntat d’això, segons Sánchez, és poder mobilitzar tots els recursos, sanitaris o no, per frenar el COVID-19. El president espanyol ha reconegut que aquesta és només “la primera fase de la batalla contra el virus” i que durant les pròximes setmanes és possible que s’arribi a més de 10.000 afectats pel coronavirus.
“La victòria depèn de cadascú de nosaltres”, ha dit contundentment Sánchez, que també ha enviat un missatge als joves qui, ha dit, “tenen una missió decisiva”, ja que poden actuar com a transmissors a altres persones properes. “Cal limitar els contactes i mantenir la distància social”, els ha demanat el president, que ha apel·lat al sentiment comunitari i a la “responsabilitat i disciplina social”.
Durant la tarda, Pedro Sánchez mantindrà una conversa telefònica amb els presidents autonòmics per aclarir més detalls sobre la nova situació. Només s’havia declarat l’estat d’emergència a Espanya una altra vegada, el 2010 durant la vaga de controladors aeris.
Per altra banda, en roda de premsa posterior a la reunió del Comitè Tècnic del Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat), el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha anunciat una sèrie de mesures de prevenció per evitar la propagació del Coronavirus i el “col·lapse del sistema de salut pública”. Per assolir aquests objectius, el conseller ha anunciat que “no es pot descartar cap escenari”.
Així, el conseller ha anunciat que “en breus” es farà pública una resolució de la Generalitat en la que es decretarà el cessament d’activitats i tancament de zones comercials no dedicades als producteds de necessitat bàsica, així com espais d’oci com pistes d’esquí, gimnasos o discoteques. En la mateixa línea, Buch ha demanat “limitar tota relació humana” i ajornar reunions i trobades, així com limitar els desplaçaments ara que comença el cap de setmana.
“Tot el qui es quedi a casa ajudarà a evitar el contagi”, ha afirmat el conseller, qui ha obert la porta a tancar també restaurants i bars. Reiteradament, Buch ha assegurat que no es pot descartar cap escenari i no ha volgut dissipar la hipòtesi d’un confinament de país.
De la mateixa manera, tot i que encara els nens i nenes, així com cap persona no diagnosticada, no està obligatòriament confinada a casa, el conseller ha afirmat que el Procicat es reuneix cada dia i, tot i que “ara per ara no s’ha considerat oportú, no es descarta que calgui prendre mesures més dràstiques”. En la mateixa línea, el conseller ha afirmat que el teletreball i el tancament de les escoles ha reduït l’ús del transport públic i, de moment no es planteja tancar-lo.
Sobre el confinament de la Conca d’Òdena que va començar la matinada de dijous 12, el Conseller ha afirmat que s’ha desenvolupat amb total normalitat, sempre garantint el subministrament d’aliments, higiène i alimentació. De la mateixa manera, ha assegurat que la darrera persona que va sortir de la zona confinada ho va fer a la 1:30 de la matinada i ha garantit que es pot saber l’itinerari que han seguit les vora 200 persones que van desplaçar-se abans que es tanqués la zona.
Com han anunciat en roda de premsa, després del Consell extraordinari del Govern, Igualada i la resta de municipis de la Conca d’Òdena tindran restringida l’entrada a partir de les 00h d’avui 12 de març. Personal d’emergència i serveis bàsics com ara transportistes de farmàcia o aliments que hauran de passar unes proves podran seguir circulant però no serà així pels ciutadans de la zona. Per aquells que necessitessin sortir, el termini ha acabat a les 21h de la nit però fins les 00h també es permet la sortida de les persones que no tinguin la seva vivenda en els municipis d’Igualada, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena.
El perímetre no afectaria a la relació entre pobles però el conseller Buch ha apel·lat a la responsabilitat per demanar que allò ideal seria frenar el contacte. La mesura afecta a unes 70.000 persones.
Així, la consellera Alba Vergés, a més a més igualadina, ha explicat que les mesures s’han pres pel clúster que s’ha detectat i que està vivint un creixement fort. «Ahir vem acabar el dia amb 20 persones i avui en tenim 58 a Igualada en aquest focus. En tota la resta del país són 261», ha dit per mostrar el focus i justificar la necessitat d’aïllar la zona.
Notablement emocionada ha afirmat que confia molt en els igualadins i ha demanat «tranquilitat perquè es pugui gestionar allò que cal». A més a més, també ha cridat a la «solidaritat entre els veïns, seguir les recomanacions, prendre les mesures d’autoprotecció de les quals fa molts dies que estem parlant». «És una mesura necessària en aquesta crisi global i creiem que permetrà poder contenir i poder parlar que les corbes epidèmiques estan baixant. Estem obligats per tallar les cadenes de transmissió», ha afegit.
Així, a banda de les mesures extraordinàries que s’han implementat a la Conca d’Òdena, en el Consell extraordinari del Govern també s’han aprovat altres mesures. Algunes ja les havia avançat el president Torra al matí com ara la gratuïtat del 061 i l’ampliació del servei del 012 als caps de setmana o establir la fase 1 d’emergència atesa l’evolució que està tenint el coronavirus.
També han aprovat dos decrets llei. El primer permet que les sessions de govern i del consell tècnic puguin fer-se de forma telemàtica si fos necessari. El segon conté mesures urgents en matèria assistencial, de finançament, de contratació pública… Així, s’ha activat el fons de contingència del govern per emergències com ara la contractació de tots aquells subministraments i serveis necessaris per resoldre la situació. Això vol dir que el Departament de Salut podrà executar totes aquelles contractacions que siguin necessàries.
