El Departament de Salut ha reforçat el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica (SUVEC) per respondre a les demandes dels professionals de la xarxa assistencial en la detecció i gestió d’alertes i urgències en salut pública, especialment arran de la situació generada pel coronavirus SARS-CoV-2.
També treballa per acreditar més laboratoris que permetrien augmentar les proves de confirmació de la Covid-19 i s’ha reforçat la formació dels professionals, alhora que se’ls manté permanentment informats de les actualitzacions dels protocols, que són públics i que es poden trobar a Canal Salut.
Paral·lelament, aquesta setmana el servei del 061 Salut Respon ha reforçat els recursos per poder resoldre tots els dubtes de la població sobre el coronavirus.
Els tres casos, evolucionen bé
Mentrestant, els tres casos importats lleus de coronavirus a Catalunya continuen aïllats a l’Hospital Clínic i evolucionen favorablement. Es tracta d’una dona, de 22 anys i de Tenerife; d’un noi de 22 anys i de Barcelona, i d’una dona de 36 anys i de nacionalitat italiana. Tots tres havien viatjat al nord d’Itàlia però cap dels casos està relacionat entre ells.
Paral·lelament, les 38 persones que van estar en contacte estret (a menys de dos metres i de manera continuada) amb el primer cas; les 14 del segon cas i les 3 del tercer cas estaran aïllades a domicili durant 14 dies. Totes són persones sanes a qui se’ls fa una vigilància activa i un monitoratge de la temperatura.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda que el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics. A més, recomana a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 Salut Respon.
Mesures de prevenció
Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen:
Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó o bé amb solucions alcohòliques, especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.
Evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com ara tos o esternuts.
Mantenir una distància de dos metres aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda.
Tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i rentar-se les mans de seguida.
Evitar de compartir menjar o estris (coberts, gots, tovallons, mocadors…) i altres objectes sense netejar-los degudament.
No s’han de prendre precaucions especials amb els animals a l’Estat, ni amb els aliments, per evitar aquesta infecció.
Les conseqüències d’això han estat que, demà divendres 28 de febrer a les 9.30h, en presència dels representants de les candidatures, es revisaran els sobres que contenen els vots per correu emesos amb la modalitat certificada de «correu express». Procediran aleshores a validar la documentació, efectuar el seu recompte i incorporar-ho a l’escrutini final per tal de proclamar un nou resultat.
Per ara, a efectes de la resolució, s’ha suspès el termini de presa de possessió de la candidatura Som Garantia fins que no siguin revisats els vots que falta per incorporar.
Això arriba després que la candidatura de Paola Galbany, Infermeres2020, impugnés el resultat de les eleccions al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona davant el fet que els serveis administratius del COIB separessin més de 200 vots perquè no havien estat tramesos, segons indiquen els estatuts, amb la modalitat de “correu certificat”. Majoritàriament, aquests vots havien estat enviats des de correus amb la modalitat certificada “correos exprés” i, “segons ha certificat Correos, aquesta és una modalitat vàlida de correu certificat”, expliquen des de Infermeres2020″.
Amb aquesta demanada acceptada, demà el COIB faré de nou el recompte i, a només 10 vots de diferència entre la primera i la segona candidatura, els resultats podrien canviar molt fàcilment.
L’acord estableix que els col·legis professionals seran els emissors d’aquests certificats digitals en els que hi constarà informació d’identificació del/a infermer/a: el nom i cognoms, el NIF, el número de col·legiat/da, la professió, l’especialitat infermera en cas de tenir-la i quina, el tipus d’acreditació (generalista / especialista), el número identificador del certificat i l’adreça de correu electrònic.
Es tracta d’una tarja identificativa, igual que la que fan servir els metges i metgesses, amb el que accediran al Sistema Integrat de Recepta Electrònica del Catsalut (SIRE), que integra els processos de prescripció i dispensació dels fàrmacs i productes sanitaris finançats per la sanitat pública i que ja està adaptat per a recollir la indicació infermera.
Aquesta tarja serà personal i intransferible i només podrà ser utilitzada per el/la col·legiat/da i no per cap altra persona. La tarja portarà uns codis associats que permetran un ús segur de l’eina. Per poder treballar amb la tarja és necessari disposar d’un lector de targes instal·lat a l’ordinador i el software associat. El SIRE permet emetre les receptes electròniques, que son accessibles per les persones ateses des de qualsevol farmàcia o punt de dispensació.
El conveni signat estableix que seran les entitats proveïdores de serveis sanitaris i sociosanitaris els que sol·licitaran els certificats i dispositius criptogràfics de les seves infermeres i infermers acreditats per a l’exercici de la indicació infermera de medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica.
Els col·legis hauran de fer entrega dels certificats digitals en un màxim de 30 dies a partir de la sol·licitud. En cas de pèrdua, robatori o deteriorament de la tarja, els col·legis lliuraran un nou certificat en el termini màxim de 3 dies des de la notificació. Aquests terminis d’entrega, però, no s’aplicaran en el primer semestre d’entrada en vigor del conveni pel volum de demanda que es preveu. En cas de pèrdua, robatori o deteriorament de la tarja, els col·legis lliuraran un nou certificat en el termini màxim de 3 dies des de la notificació.
La candidatura a les eleccions del COIB Infermeres2020 ha posat de manifest a través d’un comunicat el seu desacord amb el resultat de les eleccions a la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), amb el recompte de vots i amb l’acta d’escrutini. La Candidatura no està d’acord amb el resultat proclamat per la Mesa Electoral i comunica que ha engegat accions per tal que se’n revisi el resultat. «Amb l’empara de la legislació vigent i actuant en defensa tant dels seus simpatitzants com del conjunt de votants, la Candidatura ha presentat un escrit d’impugnació del resultat de les eleccions proclamades per la Mesa Electoral», han afirmat.
Segons han explicat, a l’inici de la jornada de votació es va comunicar que els serveis administratius del COIB havien separat més de 200 vots perquè no havien estat tramesos, segons indiquen els estatuts, amb la modalitat de “correu certificat”. Majoritàriament, aquests vots havien estat enviats des de correus amb la modalitat certificada “correos exprés”. La mateixa Mesa ha admès aquesta modalitat, en aquest mateix procés electoral, a les infermeres i infermers que van sol·licitar la documentació del vot per correu. «Segons ha certificat Correos, aquesta és una modalitat vàlida de correu certificat», expliquen des de Infermeres2020.
«Un cop fet l’escrutini i, abans de la proclamació verbal dels resultats per part del president de la Mesa Electoral i de la redacció de l’acta i posterior publicació, i el fet de no haver considerat les reiterades queixes manifestades pels interventors i alguns membres de la Candidatura, Infermeres 2020 va fer, davant del president i la secretaria de la Mesa Electoral i dels serveis jurídics, una nova reclamació verbal per part de dos candidats d’Infermeres 2020, que també va ser desoïda. A l’acta d’escrutini no es fa menció dels més de 200 vots retirats pels serveis administratius del COIB ni tampoc es recullen les reclamacions formulades per Infermeres 2020», segueixen.
Finalment, des de la candidatura afirmen que si la Mesa desoeix de nou aquests arguments i no es pronuncia o es pronuncia en contra del interessos dels votants afectats, Infermeres 2020 asseguren que «esgotaran qualsevol via, fins i tot la judicial, per tal de garantir que les infermeres i infermers de Barcelona puguin materialitzar i exercir el seu dret a vot amb totes les garanties democràtiques que s’espera d’una corporació professional».
El Govern reforçarà les mesures de prevenció contra el coronavirus, després del brot de coronavirus al nord d’Itàlia detectat divendres passat que ja porta més de 200 infectats. Les relacions comercials i socials entre Espanya i Itàlia són molt més estretes que les que hi ha entre Espanya i la Xina, fins ara el principal focus, i això pot provocar que més casos sospitosos i més risc de contagi de COVID-19-nom tècnic del virus -. Pere Godoy, president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, explica el que implica aquesta nova situació i les prioritats científiques per contenir l’epidèmia i evitar que es converteixi en una pandèmia. Les màximes: cal ser «realistes» però també «evitar el pànic».
Canvia l’escenari a Espanya després del brot de coronavirus a Itàlia?
Sí, va tenir certes implicacions. Veurem la revisió que hi ha del protocol després de la reunió del Ministeri i les comunitats, però, sobretot, crec que aniran dirigides a canviar la sensibilitat per definir cada cas. S’haurà de revisar per tenir en compte a les persones que hagin estat en una zona de transmissió d’Itàlia. És molt rellevant perquè augmenta el volum de treball de la sanitat pública: com va assenyalar el diumenge Fernando Simón, la quantitat de ciutadans espanyols que viatgen i tenen relació amb el nord d’Itàlia és molt elevada.
A més d’això, estem en plena època d’activitat gripal, així que apareixeran moltes persones que hagin estat al nord d’Itàlia i que presentin símptomes [els de la grip comuna i els del coronavirus són molt similars], i per això s’haurà d’acotar bé qui és un cas en investigació i qui no. Probablement caldrà, a més d’haver estat a Itàlia, haver tingut contacte amb casos confirmats. Si no és així, la feina dels tècnics de Salut Pública serà molt elevada i potser contraproduent. Ja aquest cap de setmana el nivell de consultes ha augmentat.
Llombardia i altres zones d’Itàlia poden ser llavors un nou Wuhan, un focus epidèmic important per als protocols en les pròximes setmanes?
Més de 200 casos són bastants, vol dir que durant aquestes setmanes hi ha hagut transmissió interna. Però això no vol dir que no es pugui contenir a la regió: Itàlia té un sistema sanitari modern i capaç. No ens hem d’enganyar, en aquests nivells serà difícil frenar del tot i detectar a temps tots els casos, però fins ara s’estan fent les coses bé i el seu sistema té capacitat.
Quin seria el termini per a considerar que Itàlia ha frenat la crisi sanitària?
Les properes dues setmanes. En aquest temps sabrem si Itàlia ha estat capaç de frenar el brot de coronavirus o no: si passat aquest termini segueix havent-hi transmissió interna i contínua, ja hi haurà altres implicacions que caldrà afrontar. Per ara és aviat per saber com es resoldrà.
Està preparada Espanya per una situació similar? Podrien gestionar 200 positius en un cap de setmana?
Cal tenir clar que no estem lliures i, si ha passat a Itàlia, podria passar aquí. Hem de ser conscients que és un virus que es transmet i no està sent fàcil contenir-lo. Però alhora, cal relativitzar les coses: a Espanya, com a Itàlia, comptem amb un sistema de salut pública potent. Fins ara les mesures que s’estan prenent s’estan prenent bé, tenim capacitat per contenir-tant a Itàlia com si arriba a Espanya. Si a la fi s’estén més, s’han de prendre mesures alternatives que, afortunadament, també tenim disponibles, relacionades amb intensificar l’aïllament i la detecció precoç. Però insisteixo, no estem aquí.
Té algun sentit proposar cancel·lar vols entre Espanya i Itàlia o tancar fronteres, com han arribat a dir dirigents d’extrema dreta com Le Pen o Salvini?
No hi ha cap evidència sòlida que indiqui que tancar fronteres i anul·lar vols hagi de tenir alguna efectivitat real de contenció. Les mesures de salut pública han de conviure sempre amb la vida social i econòmica, i amb aquest tipus d’accions a la fi causes més mal que beneficis. Es tracta de mesures de pànic i per tant contraproduents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estat molt correcta: no es poden tancar les fronteres, no hi ha evidències sòlides per a això.
Hi ha altres mesures que sí que són eficaços i menys perjudicials: detectar ràpidament i correctament als malalts, vigilar els seus contactes, extremar les mesures de prevenció en la transmissió respiratòria i en centres sanitaris -sobretot per evitar el contagi en sales d’espera i entre pacients i professionals-. I reforçar la investigació en la vacuna, que és una cosa molt bona. Són tot mesures que ja han funcionat històricament per altres casos. Cancel·lar els vols entre Madrid i Milà, tancar fàbriques, fronteres… seria una mesura desproporcionada, sense evidències de benefici i que causarien un dany social terrible.
Estem tancant el període finestra per evitar que es converteixi en una pandèmia, com sí que es va aconseguir amb la SARS (Síndrome respiratòria aguda greu, epidèmia de 2003) i ha advertit l’OMS?
És una possibilitat real que el nou coronavirus es converteixi en una pandèmia. Senzillament hem de ser conscients. Però alhora, també tenir clar que a hores d’ara no estem davant d’això: els casos s’estan donant en països, regions i ciutats concretes. Exigirà molta feina i molta coordinació internacional evitar que sigui finalment una pandèmia, però som a temps i hi ha bona voluntat. Hem de recolzar per això el treball que estan fent els països en què hi ha hagut transmissió, especialment la Xina, la tasca ha estat tremenda i digna de reconèixer.
Per ara hem de centrar-nos en el fet que no s’estengui més enllà de la transmissió autòctona. Si resulta que no ho vam aconseguir, caldrà acceptar-ho i posar en marxa altres polítiques: educació generalitzada per a la població sobre el virus i la malaltia que provoca, mesures d’higiene i rentat de mans massiu, extremar la investigació en la vacuna. Acceptar que les coses són com són, però sempre amb el principi que les accions no facin més mal que el bé que han de fer.
Quin seria el pitjor escenari? Que es converteixi en un virus amb el qual hàgim de conviure a escala mundial, com el de la grip comuna?
Això seria, i a això hem d’intentar no arribar. Però no donarem el missatge que està prop una situació així. No està tot perdut. Sí que és bo balancejar amb altres problemes de salut pública per a entendre-ho: ja convivim amb altres virus que provoquen malalties que no tenen cura, com el de la grip comuna. Però igualment, encara podem evitar convertir el coronavirus en això, i anem a intentar-ho. Basant-nos en l’evidència científica, en la coordinació internacional i en les capacitats i recursos dels països. Amb tranquil·litat, bona informació, bones actituds i evitant situacions de pànic.
Tot i que encara no es pot parlar de pandèmia, l’expansió del nou coronavirus fora de les fronteres de la Xina preocupa les autoritats sanitàries. Itàlia s’ha convertit en el tercer país del món, després de Xina i Corea de Sud, amb el nombre més gran d’afectats pel COVID-19. Com a resposta, el govern de Giuseppe Conte ha decidit mantenir a 50.000 persones aïllades per contenir l’epidèmia, amb una evident dificultat: no se sap com ha començat.
Encara que es pensava que s’havia identificat al pacient zero o cas índex (el cas inicial de l’epidèmia actual a Itàlia), les anàlisis de laboratori han mostrat que l’individu sospitós no havia desenvolupat anticossos contra el virus, el que indica que no hi havia estat prèviament infectat. De moment, es desconeix qui podria ser el pacient zero.
«Desafortunadament, la persona que es considerava el pacient zero no ho era. Necessitem buscar en altres llocs. Estem seguint dues hipòtesis i estem tractant de comprendre si una de les dues és correcta», ha explicat el president de la regió italiana de la Llombardia.
Per què és important el ‘pacient zero’?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha mostrat la seva preocupació per l’aparició de nous casos de COVID-19 sense vincles epidemiològics clars amb la Xina i el seu director, Tedros Adhanom Ghebreyesus, alerta que s’està acabant el temps (la «finestra d’oportunitat «) per contenir al coronavirus. El desconeixement de la identitat dels pacients zero, com en el cas d’Itàlia, dificulta el control de l’epidèmia.
Com explica Ignacio Rosell, metge especialista en medicina preventiva i salut pública, professor associat Universitat de Valladolid: «La identificació del pacient zero’, que també anomenem ‘cas índex’, és rellevant per entendre l’origen de l’epidèmia i també per delimitar amb més certesa els mecanismes i probabilitats de transmissió».
Rosell aclareix, a més, que el pacient zero: «pot no ser un ‘pacient’ en sentit estricte. Pot no haver requerit atenció sanitària, sinó haver contagiat des d’una forma lleu de la malaltia (la gran majoria de casos de COVID-19 cursen d’aquesta manera). La no identificació del pacient zero o cas índex no és una situació desitjable, perquè suposa perdre informació i per la manca de control sobre aquest cas. No obstant això, aquesta falta d’identificació del cas índex no és una situació excepcional, en salut pública pot donar-se amb certa freqüència. De vegades, i especialment en malalties transmeses per via respiratòria, un contacte relativament casual i distret pot transmetre la malaltia a una persona especialment susceptible, i això resulta molt difícil d’identificar. Encara que l’idoni seria controlar-ho, això tampoc vol dir que aquest cas índex segueixi contagiant a més persones, depèn del període de transmissibilitat en què es trobi, dels seus moviments i de la susceptibilitat de qui tingui aquest contacte. És possible que aquest cas índex ja no sigui un problema. Però en no tenir-ho identificat, es desconeix».
Una de les possibilitats sobre la taula a Itàlia és que el virus SARS-CoV-2 està, en realitat, més estès en aquest país del que indiquen els casos sospitosos i confirmats. Diversos experts plantegen la hipòtesi que en diverses regions d’Itàlia hagi tingut lloc una difusió «oculta» del coronavirus. Els símptomes dels pacients podrien haver-se atribuït a grip o refredats, en no haver-se identificat cap relació amb la Xina. Una altra possibilitat que no es pot descartar és que el pacient zero fos capaç de transmetre el virus a les persones del seu entorn, tot i no tenir símptomes, el que explicaria la dificultat per identificar-lo.
Sobre les declaracions de l’OMS, el doctor Rosell explica que: «La ‘finestra d’oportunitat’ és l’opció de contenir l’epidèmia en un país, i el fet que la malaltia salti fora d’aquest país evidentment redueix les possibilitats de control. A més, la possibilitat de restringir moviments als ciutadans és més fàcil en un sol país que en molts, amb els seus diferents recursos, polítiques i lleis. En tot cas, hi ha normatives de salut pública per actuar en aquestes situacions. A Espanya, per exemple, la Llei Orgànica de mesures especials en matèria de salut pública confereix la possibilitat de restringir certes llibertats individuals en benefici de la salut col·lectiva».
La cerca amb èxit dels pacients zero a l’Iran i Corea del Sud
A l’Iran i Corea del Sud, on han sorgit també dos brots de coronavirus recentment, les autoritats han aconseguit donar finalment amb els pacients zero, malgrat certes dificultats.
A l’Iran, l’actual brot de coronavirus compta amb 43 casos confirmats i 12 morts. Les autoritats no van conèixer la identitat del pacient zero fins diumenge. El ministre de Salut iranià Saeed Namaki va informar que un comerciant, que va morir pel COVID-19, havia transportat el virus des de la Xina fins a la ciutat de Qom. Tot i que els vols directes entre l’Iran i la Xina estaven suspesos, el comerciant havia realitzat vols indirectes, escapant-inicialment del radar de les autoritats.
Mentrestant, la segona epidèmia de coronavirus està tenint lloc a Corea de Sud, on s’han registrat més de 800 casos confirmats i 7 morts. El govern ha declarat el nivell màxim d’alerta. La majoria dels casos es van originar en una secta apocalíptica a Daegu amb un líder messiànic que afirma que portarà als seus seguidors al paradís en el dia del Judici Final.
Els professionals sanitaris van tenir dificultats per confirmar al pacient zero, ja que la dona sospitosa de ser-ho s’havia negat inicialment a realitzar-se les proves per a la detecció del nou coronavirus (SARS-CoV-2) i declarava no haver viatjat recentment a la Xina. Finalment, es va confirmar que la dona de 61 anys havia estat infectada amb el virus i que, abans que el test donés positiu, havia anat a un hotel, a un hospital i a l’església de la secta on també hi eren presents centenars d’adeptes. Segons indiquen les anàlisis epidemiològics, aquesta persona era una supercontagiadora, doncs va ser capaç de transmetre el virus al voltant de 40 persones.
El Departament de Salut confirma un tercer cas importat de coronavirus a Catalunya. Es tracta d’una dona, de 22 anys i de Tenerife, que va anar a la ciutat italiana de Milà, entre el 19 i el 25 de febrer, dia que va viatjar fins a Barcelona. Un cop a la ciutat, la dona es va adreçar a l’Hospital Clínic, on està aïllada en estat lleu en confirmar-se que té Covid-19. En aquests moments s’estan estudiant els contactes estrets que ha pogut mantenir la dona i, seguint el protocol, un cop identificats se’ls aconsellarà l’aïllament a domicili amb una vigilància activa per part dels serveis de salut pública.
Mentrestant, els altres dos casos importats de coronavirus evolucionen bé. Són un jove, de Barcelona i de 22 anys, que havia anat a Milà entre el 22 i 25 de febrer i una dona de 36 anys, de nacionalitat italiana i resident a Barcelona, que va viatjar a les ciutats italianes de Bèrgam i Milà, entre el 12 i el 22 de febrer. Cap dels tres casos està relacionat.
Paral·lelament, les 38 persones que van estar en contacte estret (a menys de dos metres i de manera continuada) amb el primer cas i les 14 del segon cas estaran aïllades a domicili durant 14 dies. Totes són persones sanes a qui se’ls fa una vigilància activa i una monotorització de la temperatura.
L’Agència de Salut Pública de Catalunya recorda que el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics. Els casos més greus succeeixen en persones grans o que pateixen alguna altra malaltia cardíaca, pulmonar o problemes d’immunitat. A més, recomana a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 Salut Respon.
26 de febrer 15.00h
El Departament de Salut ha confirmat el segon cas importat de coronavirus a Catalunya. Es tracta d’un jove, de Barcelona i de 22 anys, que havia viatjat a la ciutat italiana de Milà entre el 22 i el 25 de febrer. El noi va començar a tenir símptomes (mal de cap, mal de coll i 37,5 graus de febre) el 25 de febrer i es va desplaçar a l’Hospital Clínic, on està aïllat després de confirmar-se el diagnòstic de coronavirus.
“És un cas importat. No hi ha transmissió local, no es transmet en el nostre país», ha destacat la consellera de Salut, Alba Vergés, durant la roda de premsa celebrada aquest migdia. Per la seva part, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que en aquests moments s’estan estudiant els contactes que ha pogut mantenir el jove i que, un cop identificats, “se’ls aconsellarà l’aïllament a domicili amb una vigilància activa per part dels serveis de salut pública”.
Guix també ha indicat que “evoluciona bé” el primer cas importat de coronavirus, el d’una dona de nacionalitat italiana amb un quadre lleu i que es troba aïllada també al Clínic, l’hospital de referència per aquests casos. La dona, de 36 anys i resident a Barcelona, va viatjar a Bèrgam i Milà, a Itàlia, entre el 12 i el 22 de febrer. El passat dia 20 va presentar simptomatologia i es va adreçar a l’Hospital Clínic, on des d’aleshores està aïllada en confirmar-se que té Covid-19.
Durant la roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha subratllat també que “el sistema de salut està preparat per detectar i tractar qualsevol cas de coronavirus, seguint els protocols, que es van actualitzant”. També ha remarcat que avui s’ha fet la primera reunió estratègica sobre malalties transmissibles d’alt risc. Una reunió liderada per la consellera amb representants de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, del Servei Català de la Salut, i la presència de tots els secretaris generals del Govern i dels delegats territorials. “És una estratègia de coordinació absoluta de tots els àmbits de l’administració de Catalunya”, ha reblat la consellera.
Finalment, la gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut, Assumpta Ricart, ha subratllat que el servei 061 CatSalut Respon “ha doblat el personal per atendre totes les trucades de la població amb dubtes per coronavirus”. També ha indicat que la millor manera de prevenir la transmissió del Covid-19 “són les mesures habituals de prevenció de contagis: rentar-se sovint les mans amb sabó; utilitzar mocadors de paper d’un sol ús i tossir tapant-se amb la part interior del colze. L’ús de mascaretes de protecció no té sentit al carrer”.
Fotografia del secretari de Salut Pública, el Dr. Joan Guix, i la Dra. Assumpta Ricard, gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut
26 febrer 13.00h
El secretari de Salut Pública, Joan Guix, va informar el dia 25 de febrer a la tarda en roda de premsa sobre el primer cas de coronavirus a Catalunya. L’acompanyava la Dra. Assumpta Ricard, gerent de processos integrals de salut del Servei Català de la Salut. Abans d’això, des de Salud Pública del Ministeri de Salud a nivell estatal, han informat que la Generalitat de Catalunya ja ha activat el protocol per coronavirus després que una pacient donés positiu a Barcelona. Aquesta havia viatjat darrerament al nord d’Itàlia. El següent pas, han explicat, serà una nova prova de confirmació que realitzarà el Centro Nacional de Microbiología.
La dona, de 36 anys, està ingressada però es troba en estat lleu i, com ha dit Alba Vergés en una reunió a Madrid, és un cas «gens preocupant». Guix ha indicat a més que «està bé, té simptomatologia similar a la gripal. No té patologia de base, és una dona jove». De fet, ha afegit, està ingressada «per comoditat» i perquè ara mateix no hi ha saturació al Clínic. «Sobre la marxa decidirem si la dona es queda al Clínic o marxa a casa, si no hi ha saturació es quedarà a l’hospital», ha dit a més a més.
A banda, per precaució, hi ha 25 persones properes a la pacient que han estat posades en aïllament preventiu durant 14 dies però cadascuna a casa seva. Han explicat que se les contactarà 2 o 3 cops al dia per veure que no desenvolupen símptomes que fessin necessari realitzar-se proves.
A l’endemà, avui dia 26 de febrer al matí, Salut confirmava un segon cas de coronavirus. Aquest cop en un noi de 22 anys que ha estat a Itàlia.
El secretari de Salut Pública també ha indicat que se segueix el Protocol, que permanentment es va actualitzant, i ha informat que s’ha incorporat com a un dels criteris principals de detecció del coronavirus a persones amb clínica respiratòria procedents, a més de la Xina, de les regions italianes de Llombardia, Véneto, Emilia Romaña i Piamonte; i també de Corea del Sud, de l’Iran i de Singapur.
Durant la roda de premsa d’ahir dia 25, el secretari de Salut Pública ha fet una crida a la calma a la població: “No requerim mascaretes, sobretot, cal seguir les mesures d’higiene habituals: rentar-se sovint les mans amb sabó; utilitzar mocadors de paper d’un sol ús i tossir tapant-se amb l’avant-braç ”. També ha assenyalat que “el 80% dels casos de coronavirus són lleus i que aproximadament un 15% són greus i un 2%, crítics” i ha recomanat a la població que, en cas de dubte, truquin al 061 CatSalut Respon
Com explicaven fa unes dies en roda de premsa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament de Salut tenen consensuat un protocol d’actuació davant de casos sospitosos de coronavirus. A grans trets, el circuit a seguir comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas; atenent a un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declara o no l’alerta. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament del pacient i el seguiment dels seus contactes.
Aquest protocol arribava després de fixar-se en una reunió del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc, Dirigit als professionals sanitaris, aquest procediment a seguir es basa en l’evidència científica, segueix les directrius de la Organització Mundial de la Salut (OMS), es coordina amb el Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi hagi noves evidències sobre aquesta malaltia.
El Comitè de Bioètica d’Espanya (CBE) ha recomanat en un informe aquesta setmana el que reconeixen com un «veritable canvi de cultura en la reproducció assistida» del nostre país: advoca perquè els i les donants d’espermatozoides i òvuls deixin de ser anònims. És a dir, els membres d’aquest òrgan han consensuat que hauria de primar el dret d’una persona nascuda gràcies a tècniques de reproducció assistida a conèixer els seus orígens biològics sobre el dret del donant al fet que aquesta persona mai arribi a saber qui és. El sustenten sobretot en l’interès superior de l’infant i en què això pot constituir una peça clau en la construcció de la identitat d’algú. No seria retroactiu i no implicaria responsabilitats legals.
Les donacions de gàmetes a Espanya són anònimes des de 1988, quan es va aprovar la Llei de Reproducció Humana Assistida que així ho garanteix. Caldria canviar el punt 5.5 en el cas que el Govern fes cas al CBE. Actualment, només contempla que una persona concebuda per aquestes tècniques conegui els seus orígens biològics en molt poques excepcions: per «perill per a la vida» per malaltia genètica, i per assumptes penals. Molts professionals, pacients i donants volen que segueixi sent així. La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), en previsió de l’obertura del debat, va emetre aquest novembre un altre informe oposant-se rotundament a l’abolició de l’anonimat. El que més els preocupa és la pèrdua de donants: «Això posa en perill el projecte reproductiu de moltes dones».
En el seu document, la SEF assenyalava que, segons l’últim Registre Nacional d’Activitat de 2017, Espanya és líder a Europa en nombre de tractaments, amb 140.941 cicles anuals de reproducció assistida. I «cada vegada hi ha més demanda», de manera que és important «preservar el model». Destacaven que la legislació ja preveu excepcions per a quan sigui necessari i que els donants «són avaluats per disminuir la possibilitat de malalties».
L’Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR) va publicar un posicionament similar: consideraven l’actual marc legal en «equilibri», i apuntaven que no és habitual que els fills per reproducció assistida sol·licitin aquesta informació. Al codirector metge de l’Institut Bernabeu, referent del sector, el Doctor Joaquín Llàcer, també l’inquieta. Ell, que treballa en bancs d’ovòcits i d’esperma, sosté que «l’anonimat és un bé essencial d’una llei que ha aconseguit que al nostre país es desenvolupi una de les medicines reproductives més avançades del món».
«No tornaria a fer-ho»
Encarnación va tenir dues filles que ja són adolescents mitjançant una ovodonació i forma part des de llavors d’Asproin, una associació que reuneix i aconsella a parelles i dones. Comparteix la preocupació que això es dugui a terme «perquè cada vegada estem necessitant més accedir a aquestes tècniques. La gent no és conscient perquè és tabú, però molts no podran tenir un fill com ara esperen. El que més ho dificultaria és que es redueixin els i les donants».
Per la seva experiència en Asproin, Encarnación constata que és rar el desig de saber el nom del donant: el més comú és que només hi hagi curiositat per la semblança física i per les malalties genètiques, que tenen documentades les clíniques. Encara que algun cas sí que hi ha: a mitjan gener passat, al programa Informe Semanal de TVE, Mikel demanava poder identificar l’home que va donar el seu semen a la seva mare fa 36 anys, per «acabar de construir la meva identitat».
Romina, que té 26 anys i ha donat els seus òvuls quatre vegades, posa cara al que molts vaticinen: si s’implantés una mesura així, ella no tornaria a fer-ho. «Una de les meves motivacions principals és que és un acte voluntari pel qual tu estàs en certa manera ajudant a una altra dona, però no suposa ni t’exigeix implicar més enllà del procés d’hormones». No li tranquil·litza el cas que ningú li pogués reclamar responsabilitats legals pel seu material genètic perquè «els vincles no es limiten a la legalitat». És conscient que avui en dia existeixen excepcions sota les quals sí que algun dia podria trucar-la algú preguntant pel seu ADN compartit: «Tu firmes un contracte de responsabilitat i compromís i no crec que hi hagi moltes dones que donen que no sàpiguen les implicacions».
Una «tendència» a Europa
La discussió no surt del no-res. L’esborrany de Recomanació de l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa instava a revisar el tema, i diversos països europeus han modificat les seves regulacions per abolir l’anonimat. El primer va ser Suècia, el 1985; l’últim Portugal, el 2018. «Sembla una tendència consolidada», argüeix el CBE. Admeten que pot comportar «una possible reducció de les donacions a curt termini en una primera etapa», però «no la desaparició», perquè «en molts països s’ha recuperat en el mitjà termini».
La Societat Espanyola de Fertilitat contraposa altres dades. Posen com a exemple el Regne Unit, on des de 2005 està permès que en complir la majoria d’edat un fill llevant l’anonimat del donant: «En els últims anys aquí no s’han assolit els nivells previs (…) i s’ha produït fonamentalment a costa dels residents no britànics als quals preocupa menys l’eventualitat de ser contactats en un futur». La SEF esmenta que el 20% de les donacions de gàmetes a Espanya són a pacients estrangers, i el vinculen amb l’anonimat i que si s’eliminés podria donar-se en sentit invers, que els espanyols recorreguessin a altres països.
En una investigació de 2017, les Doctores en Dret Itziar Alkorta i Esther Farnós analitzaven les diferents legislacions mundials i a partir d’elles repassaven els arguments a favor i en contra. Recuperaven enquestes que es van fer a Holanda el 2004, just abans que s’aprovés la llei que suprimeix també aquí l’anonimat: després de molt temps de debat nacional, el 37% dels pares preferia l’anonimat «principalment per la por que un donant conegut pogués interferir en la família en un futur».
Pel que fa al «dret a conèixer», Alkorta i Farnós indicaven que cada vegada «anirà cobrant més força» a mesura que s’estenguin els diagnòstics mèdics genètics. Recordaven en tot cas que «no pot obligar els pares a informar els fills sobre l’origen de la seva concepció», però consideraven que «la tendència cap a una societat amb famílies més basades en rols que en la biologia» i «l’allunyament de la imatge del donant-pare» hauria de facilitar «que el concebut mitjançant gàmetes donats pugui conèixer la identitat» si així ho desitja i sense major problema.
Els experts ho veuen tot com un assumpte amb moltes arestes; legals, ètiques i científiques. Vincenzo Pavone, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’estudia al costat de Sara Lafuente, i vol prendre-ho com una «oportunitat per revisar tot el sistema de reproducció assistida. Fixar-nos només en l’anonimat seria veure els arbres i no mirar el bosc». Entén que la genètica pot representar «una part important de la construcció de la identitat, però això és una cosa merament cultural i psicològica». Per a ell no seria aquest l’argument a favor, sinó «que la societat tingui consciència del paper de les donants a la crisi de fertilitat que vivim, especialment de les dones pel procediment hormonal que els suposa».
El Comitè de Bioètica citava al seu informe que, si preval el dret a conèixer, «els donants ho faran més conscients del seu paper en la creació d’una vida» i «seran millors des d’un punt de vista ètic». Pavone no es refereix exactament a això quan parla del «paper», sinó al fet que «a efectes macroeconòmics, l’anonimat i el discurs de l’altruisme baixa significativament el cost de la matèria, que són els òvuls». Les donacions «no desapareixerien, encara que potser no tornarien als nivells actuals». Davant això l’investigador recorda que la reserva ovàrica ara mateix a Espanya és molt gran, amb més de 200.000 emmagatzemats que cobreixen la demanda.
El que sí que passaria, creu Pavone, és que canviaria el perfil de donant: «El farien dones grans que ara, potser ja amb fills i amb menys necessitats econòmiques. També es podria donar un fenomen problemàtic que hem observat: que hi hagi qui ho faci precisament perquè no és anònim, esperant que algú truqui a la seva porta un dia molts anys després».
En resposta a l’Informe del Comitè de Bioètica d’Espanya sobre El dret dels fills nascuts de les tècniques de reproducció humana assistida a conèixer la seva orígen biològic, el Grup d’Interès de Centres Públics de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), ha expressat el seu rebuig per considerar-ho un «document esbiaixat, perquè no recull l’opinió dels professionals de la Sanitat Pública».
Entre els motius que inclou en el rebuig, considera que no hi ha cap estudi que reculli conseqüències com les que es descriuen en el seu document. Afirmen rotundament que «després de 30 anys d’exercici, no hem vist en els nostres pacients problemes com els que planteja el seu informe». També destaquen que són diverses les vegades que s’insisteix en la donació com a «negoci», sense tenir en compte que la Sanitat Pública espanyola realitza al voltant de 5.200 tractaments de fertilitat amb gàmetes donats cada any. Xifra que asseguren que supera als cicles realitzats en tota Suècia, Finlàndia o França en les seves respectives sanitats públiques i privades.
Davant la proposta d’abolir l’anonimat de les donacions, el SEF creu que això sí que suposaria una reducció de donacions. Com a prova justifiquen que al Regne Unit importen 7.000 dosi de semen de donant cada any, com reflecteix l’article publicat per dos experts britànics en bioètica, al gener de 2020 (Hodson i Parker, 2020). A banda, també centenars de parelles viatgen a altres països d’Europa, per a evitar la llista d’espera de la seva sanitat i a la recerca d’una donació anònima. El panorama al Regne Unit és tal, que estan explorant la possibilitat del donant posmortem, amb tots els dubtes mèdics que planteja aquesta opció. Ara mateix hi ha 18 països europeus on si està vigent l’anonimat estricte, 13 on hi ha un escenari mixt (amb donacions anònimes i no anònimes) i només 6 països tenen donacions no anònimes.
En el seu comunicat han afegit també altres motius com ara que en el camp de l’ètica reproductiva dins l’informe «s’ha optat per principis individualistes i de maximització com el de la beneficència reproductiva, en comptes de principis generalistes i satisfactores, com el principi de no maleficencia reproductiva general, on es prioritza que l’opció reproductiva triada no ha de danyar a altres persones implicades».
En aquesta línia, es pregunten i acusen que hagin ignorat en publicar a l’informe la situació al Canadà, país en el qual es va cancel·lar el registre de donants per les dificultats ètiques que plantejava. Entre elles, que els seus especialistes en bioètica no van ser capaces de posicionar-se a favor de cap dels drets de les tres parts implicades en un projecte reproductiu que necessita de gàmetes de donant per a veure’s realitzat.
Per tot l’exposat, des de la Societat Espanyola de Fertilitat sol·liciten a les Autoritats Sanitàries que tinguin en compte que existeixen plantejaments ètics que respecten a totes les persones implicades en un projecte reproductiu sense necessitat de resultar danyada cap de les parts. Apunten que són diversos els països que permeten la donació mixta, sent potestat dels implicats en la donació i recepció dels gàmetes, optar per l’una o l’altra. I en aquest sentit afegeixen que aquesta recomanació permetrà a la Sanitat Pública espanyola continuar atenent la creixent demanda mèdica i social de les tècniques de reproducció assistida amb gàmetes donats.
Amb l’objectiu de comprendre les dificultats que es troben les col·legiades en l’exercici de les seves professions pel que fa a equitat de gènere, l’estudi ha recollit les dades proporcionades pels 64 col·legis que integren la Intercol·legial, però també diversos testimonis sobre les percepcions de les desigualtats.
Les diferents professionals participants han expressat les situacions que sovint es repeteixen en un entorn laboral i que passen per qüestions com el judici sobre l’aparença física, els comentaris poc respectuosos, l’assetjament, el llenguatge sexista, el paternalisme i l’actitud de menysvalorar les seves opinions.
Aquestes situacions esdevenen en un tipus de segregació horitzontal i vinculada a les condicions desiguals que afecten a la presència i autoritat de les professionals en els llocs de decisió i un clar desequilibri en l’accés als llocs de responsabilitat. Les professionals enquestades han expressat la sensació de gran dificultat per a arribar a càrrecs de responsabilitat, amb estructures molt masculinitzades i que fan que les dones hagin de fer in «doble esforç» per demostrar que son vàlides. L’estudi també evidencia les dificultats per compaginar la vida professional i la personal i familiar.
De fet, segons dades facilitades per 64 Col·legis (el 74,4% del total que conformen la Intercol·legial), el 58% del conjunt de la col·legiació són dones professionals (un total de 140.942 col·legiades). Ara bé, dels membres de les juntes de govern, només el 42% són dones. De 64 juntes col·legials, solament 21 estan presidides per deganes (el 33%). I sols 20 Col·legis tenen comissió de gènere (el 31%).
Pel que fa a la professió infermera, l’estudi recull el fet que la professió estigui estigmatitzada: «Se li dóna una mirada sexualitzada, perquè sempre ha estat assumida per dones» i la sensació que «l’home té més tendència a voler arribar a càrrecs de gestió que la dona».
