Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • L’Hospital provisional Fira Salut arrenca amb 300 llits ampliables a 2.000 per a pacients amb Covid-19

    La setmana vinent entrarà en funcionament un nou hospital provisional, anomenat Fira Salut, a la ciutat de Barcelona, en un espai cedit per la Fira de Barcelona. El centre, que no serà gestionat per cap hospital concret, sinó que serà una “eina de país”, acollirà 300 llits, ampliables a 2.000, per a pacients positius en Covid-19. La Consellera de Salut, Alba Vergés ha anunciat en roda de premsa que la infraestructura ja ha començat a ser muntada i que oferirà atenció les 24h del dia, per tal de fer front a l’augment de contagis que es preveu per als propers dies.

    “Encara no hem arribat al pic”, ha advertit Vergés, qui també ha explicat que, en la darrera fase del pla de contingència contra el Coronavirus, es doblarà la capacitat de les UCIs amb la gestió total de la sanitat privada per part del Govern, habilitant espais als hotels annexes als hospitals i obrint noves plantes als centres de salut. Aquestes plantes, anomenades ‘Pavellons Salut,’ començaran a ser operatives a la ciutat de Barcelona.

    De la mateixa manera, la portaveu de Govern, Meritxell Budó ha anunciat que s’incorporaran 70 professionals de manera immediata a residències per a la gent gran. Aquests, s’afegeixen als 83 que el Departament de Treball ha destinat a 22 centres diferents. Així, Budó ha fet una crida a “professionals d’atenció a la gent gran que vulguin treballar a que s’apuntin a la borsa del Consorci de Salut”. Relatiu a l’atenció sanitària de les persones grans, Budó ha anunciat que durant el cap de setmana es reubicaran a hotels 160 avis i àvies que presenten símptomes des de les 16 centres de gent gran de Barcelona.

    “La prioritat és treure les persones malaltes de les residències que no puguin garantir l’aïllament”, ha dit Budó. Per a donar suport als professionals sanitaris, Vergés ha anunciat també l’arribada la tarda de dissabte a Barcelona d’un avió provinent de la Xina amb 130.000 mascaretes, 10.000 ulleres i 10.000 bates, “font de la cooperació de la comunitat xinesa, que ens ha facilitat la informació per a fer la comanda”. Sobre el material elaborat pels voluntaris anomenats ‘makers’, que s’han organitzat per a crear mascaretes i protectors amb impressores 3D, Vergés ha assegurat que arribaran als hospitals properament, després de “les proves i els tests que se’ls estan fent”.

    61 milions d’euros per a municipis petits

    En una altra línia de coses, l’executiu català avançarà, durant el mes d’abril, el 50% del fons de cooperació local per augmentar la liquiditat dels municipis petits catalans per tal “d’afrontar amb més tranquil·litat econòmica les mesures que s’hagin de prendre per a fer front al Covid-19”, tal com ha anunciat la Consellera de Presidència i portaveu de Govern, Meritxell Budó, en roda de premsa. Aquests diners, que sumen un total de 61 milions d’euros, són un avançament de la llei de pressupostos del 2020.

    Sobre les identificacions i denúncies, el Conseller d’Interior, Miquel Buch, ha comunicat que en les darreres 24h els Mossos i les policies locals han realitzat 14-700 identificacions a vehicles, 12.455 a persones, 30 detencions i s’han donat 2.744 denúncies a persones. També ha estat el primer dia en tot el confinament que no s’ha donat cap denúncia a cap establiment.

  • Com la Xina ha aconseguit frenar al coronavirus

    La Xina va treure pit el passat 10 de març, quan el seu president, Xi Jinping, va viatjar a la ciutat de Wuhan, capital de la província de Hubei i epicentre del brot epidèmic de coronavirus Covid-19. Una visita que es va interpretar com l’anunci que aviat es podria cantar victòria sobre aquesta epidèmia. “La batalla contínua, però la victòria és a prop”, va dir aquell dia el president del gegant asiàtic.

    I les estadístiques oficials semblen donar-li la raó. El 19 de març, les autoritats xineses van anunciar que no s’havia registrat cap cas nou de coronavirus al seu país per primera vegada des de l’esclat de l’epidèmia a Wuhan, al mes de gener. Una notificació que suggereix que les autoritats sanitàries haurien aconseguit dominar l’epidèmia. Una victòria, però, que, a data 20 de març, havia deixat a la Xina 3.248 morts i 80.967 contagiats, dels quals 71.150 ja s’han recuperat.

    És arran d’aquests resultats que el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’etíop, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha elogiat en més d’una ocasió les iniciatives adoptades per Pequín a l’hora d’afrontar el brot epidèmic del coronavirus Covid-19 i no ha dubtat a considerar que han marcat el camí a seguir a altres països sobre com afrontar aquesta epidèmia.

    Unes recomanacions que han estat seguides per la majoria de països europeus, com Espanya, Itàlia i França, entre altres, que han apostat pel mètode xinès en lloc de les estratègies seguides per Corea del Sud, Singapur, Taiwan o Hong Kong, què sense aplicar mesures tan draconianes, com paralitzar el país i confinar milions de persones a casa seva, estan controlant amb èxit l’epidèmia. Un èxit que es fonamenta en una gestió transparent i eficaç, així com un control exhaustiu de la població per descobrir nous casos i tallar la propagació del Covid-19.

    La diferència entre la fórmula adoptada per aquests països i enclavaments i la Xina es troba, sens dubte, a la velocitat de reacció en el moment de  saber-se el brot epidèmic. Tan Corea del Sud, com a Singapur, Taiwan i Hong Kong, les seves autoritats no van vacil·lar a adoptar mesures immediates quan Xina va informa l’OMS de diversos casos d’una pneumònia desconeguda a Wuhan, el 31 de desembre.

    A la Xina, en canvi, el règim autoritari del Partit Comunista va intentar amagar al principi l’epidèmia, silenciant als metges que alertaven d’ella, com va ser el cas del difunt doctor Li Wenliang, o la doctora Ai Fen. Pequín va trigar un mes a reaccionar, en part a causa que els responsables provincials de Hubei van minimitzar la gravetat del brot epidèmic. Un retard que va fer que entre el 22 de gener i el 22 de febrer, el nombre de contagiats passés de 548 a 77.000, i la xifra de morts s’elevés de 17 a 2.443.

    “Guerra mèdica total”

    A partir d’aquest moment, les autoritats xineses van declarar una “guerra mèdica total” contra el coronavirus. Una iniciativa que els va impulsar a adoptar mesures draconianes per tal d’eliminar l’epidèmia. La primera decisió contundent que va adoptar el govern de país asiàtic va ser en vigílies de l’Any Nou Lunar, un període festiu en què els xinesos es reuneixen en família i el país registra un total de 3.000 milions de viatges. Aquest dia, el 23 de gener, va decidir posar en quarantena a la ciutat de Wuhan, epicentre de l’epidèmia, amb els seus 11 milions d’habitants. Per a això va tancar aeroports, estacions de trens i carreteres. A partir d’aquesta data ningú va poder abandonar la ciutat.

    Uns pocs dies després, i en vista que l’epidèmia seguia expandint-se, les autoritats van tancar les urbs que envoltaven Wuhan i, finalment, van decretar l’aïllament de tota la província de Hubei. Una decisió que va portar a confinar un total de 60 milions de persones a casa seva, el tancament de totes les empreses i els comerços que no fossin essencials, així com de la totalitat del transport públic. Aquesta iniciativa després es va aplicar a altres ciutats, incloses Pequín i Xangai, que amb els seus gairebé 22 i 26 milions d’habitants es van convertir pràcticament en ciutats fantasmes.

    En aquesta lluita sense quarter, les autoritats encara van anar més lluny en la seva batalla contra el Covid-19. L’ús de la màscara es va convertir en una obligació per sortir al carrer. A l’entrada dels edificis, públics i privats, es van instal·lar controls de temperatura per tal d’aïllar a tot aquell que tingués febre -un dels símptomes de la malaltia- i es va vetar l’entrada a tot aquell que no visqués en ells. Les visites a familiars i amics es van prohibir. Les zones comunes dels immobles es desinfectaven cada dia amb alcohol i lleixiu i el quadre de comandaments dels ascensors es van recobrir amb una fina capa de plàstic que es canviava en qüestió d’hores cada dia, segons van explicar en el seu moment alguns residents a la capital xinesa.

    Alimenta a domicili

    A mesura que passaven els dies, les autoritats xineses no van vacil·lar a demanar més sacrificis a la població, especialment a la de Hubei, per tal de controlar el brot epidèmic. A les famílies se’ls va ordenar, en un primer moment, que només una persona del seu entorn podria sortir a comprar aliments o articles de primera necessitat cada 2 o 3 dies. Després, el confinament es va endurir encara més en determinats barris de Wuhan o d’altres ciutats de la província de Hubei on més proliferava el coronavirus. Es va prohibir als ciutadans sortir de casa seva, amb els que l’aprovisionament va passar a realitzar-se a domicili.

    A partir d’aquest moment, molta gent va recórrer a les compres per internet i mitjançant Alibabà (l’Amazon xinès) i WeChat (el WhatsApp local), que eren transportades per una extensa xarxa de milions de missatgers.

    En aquesta batalla, les noves tecnologies també van jugar un paper primordial a l’hora de pal·liar els efectes de l’epidèmia. No només van connectar a familiars i amics separats pel confinament, sinó que també han servit per detectar l’estat de salut de la població. Les aplicacions en els mòbils amb codis QR es van utilitzar, per exemple, a manera de semàfors que permetien o prohibien a la gent sortir al carrer, en registrar informació en les bases de dades governatives dels individus.

    Així, si en activar l’aplicació sortia el color verd, és que el propietari del mòbil no havia estat a cap zona de risc i podia desplaçar-se sense problemes. L’aparició del color ambre significava que aquell usuari s’havia mogut del seu domicili però no havia estat en regions afectades. I si s’encenia el color vermell, indicava a l’amo d’aquell mòbil que havia de romandre en quarantena 14 dies.

    La tecnologia també ha estat de gran ajuda per a escoles i universitats, que han habilitat classes en línia per evitar que els alumnes perdessin el curs. Segons la premsa local, al voltant de 300 milions d’estudiants segueixen classes a través de la xarxa, ja que els centres docents encara romanen tancats.

    I, així mateix, moltíssimes empreses van apostar pel teletreball com a fórmula més idònia per prosseguir l’activitat laboral. Una mesura que en el cas de moltes indústries no es va poder, però, dur a terme a causa que la mà d’obra resultava imprescindible i nombrosos treballadors no es van poder reincorporar als seus llocs de treball per estar en quarantena amb les seves famílies, lluny de la fàbrica. Una situació que ha provocat nombrosos problemes a moltes empreses xineses, que no han pogut reprendre la seva activitat normal, amb els consegüents retards en la cadena de subministraments, amb les seves repercussions internacionals. No debades, la Xina és la fàbrica del món.

    Tendència a la normalitat

    Ara, a finals de març, i després de dos mesos de durs sacrificis per part de la població xinesa, la tendència sembla clara i les ciutats del gegant asiàtic recobren de forma progressiva la normalitat. Les imatges que transmeten les televisions locals mostren ja comerços oberts en els carrers de Pequín i de Xangai, així com un trànsit rodat cada vegada més abundant. No obstant això, la normalitat encara no és absoluta. Les classes segueixen suspeses, els cinemes i teatres tancats i als restaurants cal anar en grups de tres persones com a màxim i guardant les distàncies entre les taules.

    A llum d’aquest èxit inicial obtingut per la Xina, molts països europeus han apostat per seguir el seu mètode de quarantenes massives i restriccions de moviments. “Els punts clau són la prevenció primerenca, la detecció ràpida, el diagnòstic d’hora, i la quarantena com més aviat millor”, ha assenyalat el responsable de la lluita contra el coronavirus a la Xina, el dotor Zhong Nanshan, segons el diari South China Morning Post de Hong Kong.

    No obstant això, la fórmula adoptada per la Xina planteja seriosos interrogants sobre la possibilitat de ser exportada, del tot, a altres països. Un assumpte que no és intranscendent si es té en compte que el règim autoritari que regeix en el gegant asiàtic no té res a veure amb els sistemes democràtics imperants a Europa i en altres regions de la planeta. I tampoc és equiparable la realitat sociocultural occidental amb la jerarquitzada societat xinesa i la seva predisposició a complir amb les regulacions imposades. No obstant això, les mesures adoptades inicialment per Itàlia, Espanya i França, entre altres països, indiquen que els seus habitants seguiran els mateixos passos que la població xinesa.

    Ajuda a Occident

    Aquest aparent èxit de la Xina, celebrat amb molta prudència pels seus líders, que insisteixen que la batalla encara no ha acabat i la lluita serà llarga, ha impulsat però a Pequín a desenvolupar una ofensiva diplomàtica en tota regla. Una iniciativa amb la qual pretén cobrir el buit que en temps de catàstrofes naturals o emergències de salut pública solien cobrir els països desenvolupats occidentals.

    Des de mitjans de març, la Xina està brindant ajuda humanitària als països de la resta de món afectats per l’epidèmia del coronavirus. Del sud-est asiàtic a Amèrica de Sud, passant per Iran, Europa i el continent africà, tothom està rebent donacions del gegant asiàtic; des de mascaretes a respiradors, passant per material per tests o guants, a l’enviament d’equips mèdics per ajudar al personal sanitari local.

    Una acció que, sens dubte, eleva la imatge internacional de la Xina i el seu president, Xi Jinping, especialment davant d’una Unió Europea que apareix lenta i dividida a l’hora de reaccionar davant l’epidèmia del coronavirus Covid-19.

    • Isidre Ambrós va ser corresponsal de La Vanguardia a Àsia

  • El projecte Pavelló Salut obre 4 equipaments municipals per ampliar els hospitals

    Els quatre hospitals primordials de la ciutat de Barcelona comptaran amb una extensió per poder acollir més persones contagiades de coronavirus. Han explicat el què serà el Porjecte Pavelló Salut en roda de premsa des del Departament de Salut la consellera de Salut, Alba Vergés, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, juntament amb el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la regidora de Salut de l’Ajuntament barceloní, Gemma Tarafa. L’objectiu? Explicar com es coordinen ambdues administracions en matèria assistencial per abordar la situació de coronavirus.

    L’alcaldessa s’hi ha referit com un «projecte inèdit per una situació inèdita» on el què es farà és «prioritzar i reforçar els serveis essencials» després que experts avissessin que «el pitjor està per arribar». Amb el projecte, l’Ajuntament s’ha reorganitzat i ha posat el 100% dels seus recursps al servei d’aquesta emergència amb dos objectius, segons ha explicat Colau, «posar totes les nostres capacitats i competències al servei d’aquesta emergència i també anticipar-nos de forma preventiva i preparar-nos pels pitjors escenaris».

    El resultat seran quasi 600 llits extres situats en equipaments municipals propers als hospitals de referència. Per Vall d’Hebron, s’habilita el Pavelló Salut Olímpic on ara mateix, segons ha avançat l’alacaldessa, els Bombers de Barcelona ja estant duent material necessari com ara llits cedits per hotels. La consellera Vergès ha xifrat en 120 els llits que faran extensiu l’hospital Vall d’Hebron en aquest pavelló. Per l’Hospital del Mar s’habilitarà el pavelló Claror Marítim i hi haurà una capacitat de 75 llits. Per l’Hospital Sant Pau, també amb una capacitat de 120 llits, s’habilitarà el Centre Esportiu Guinardó. Pel que fa a l’Hospital Clínic encara s’està buscant l’espai més idoni.

    Per tota aquesta gestió, l’Ajuntament de Barcelona ha obert una oficina tècnica que no existia abans i que ha posat al servei del consorci sanitari.

    La consellera ha remarcat que el què això implica a banda de donar una extensió a l’Hospital és una extensió necessària i un gran esforç per part dels professionals. A més, tenint en compte, com ja ha assegurat Colau, que si cal aquesta capacitat s’ampliarà. Els espais serviran per a pacients que han estat diagnosticats amb coronavirus i que necessiten atenció hospitalària però no crítica.

    Aquests reforços de personal es faran com ja s’ha anat explicant amb persones jubilades els últims dos anys, que s’incorporaran a fer determinades tasques, estudiants MIR sense plaça encara però que es posen a disposició del sistema de salut i amb estudiants dels últims cursos de medicina i infermeria.

    Una altra de les tasques que gestionarà l’oficina logística és la coordinació dels hotels. Ara mateix ja hi ha alguns hotels operatius per atendre pacients que tinguin simptomatologia lleu o bé siguin asimptomàtics, sempre, ha volgut remarcar l’alcaldessa, pacients autònoms. Actualment hi ha tres hotels amb 500 places destinades a aquest fi si bé només hi ha 129 llits ocupats. A més, també els hotels han cedit 800 places destinades al personal de salut que no pugui o no vulgui tornar a casa. L’alcaldessa ha afegit que això es suma a altres places que s’han obert per donar allotjament a col·lectius vulnerables. «Que ningú quedi enrere, que ningú es senti sol i poguem atendra la nostra població amb el màxim de recursos», ha tancat Colau. 

    En aquest sentit, Vergès també ha afegit que «hem de procurar que cap persona se senti sola» i ha reconegut que «això és molt díficil quan demanem aïllament social, quedar-se a casa… i no poder fer tot allò tan imprescindible com és acompanyar-nos quan estem malalts»:

    Sobre el fi de tot això, no han pogut especificar el quan perquè, com han recordat, «un cop comencin a baixar els contagis encara podem estar setmanes amb tensió i per tant no podem saber quan es poden allargar aquestes mesures».

  • Els pacients greus de coronavirus ocupen tres de cada quatre llits d’UCI a Catalunya

    Els pacients de Covid-19 considerats de gravetat ja ocupen un 72% dels llits d’unitats de cures intensives (UCI) de Catalunya. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que, dels 1.406 llits d’UCI actualment disponibles al sistema sanitari català, n’hi ha 1.016 ocupats per pacients del coronavirus.

    Per regions sanitàries, la majoria de pacients greus es troben a Barcelona (828), però també n’hi ha 58 a l’àrea de Girona, 56 a la Catalunya Central (la major part a la confinada Conca d’Òdena), 38 a la zona de Tarragona, 33 a Lleida i Pirineus i 8 a les Terres de l’Ebre. En tota Catalunya, 863 necessiten respiradors per a ajudar-los amb la ventilació mecànica invasiva.

    Els llits que existeixen en aquest moment, però, no seran suficients per a les setmanes vinents, i per això el departament treballa per «ampliar la capacitat del sistema», ha explicat Vergés. Alhora, però, ha reconegut que «no té sentit augmentar espais si no podem tenir els professionals necessaris i dotar-los amb el material».

    Per això, ja s’han començat les acollides d’estudiants d’últim curs, metges amb el MIR però sense plaça assignada i personal sanitari jubilat, com s’havia anunciat. Segons ha dit la consellera, estaran disponibles per incorporar-se als hospitals durant aquest cap de setmana. Per a poder-los protegir, s’ha encarregat als tallers dels centres penitenciaris que fabriquin 32.000 sets de vestuari laboral, que inclouen bates, pantalons i camises.

    Les compres de la Generalitat continuen

    «És una evidència que la compra centralitzada no ha funcionat ni funcionarà, ha estat un fracàs», ha dit la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que ha explicat que només el 10% del material que arriba als hospitals catalans prové de l’Estat espanyol. «Demanem que deixin fer a Catalunya i als altres territoris perquè puguem fer adquisicions nosaltres mateixos pels canals que fa temps tenim establerts», ha insistit Budó.

    En aquesta línia, la consellera de Salut ha explicat que la central de compres que es va crear continua funcionant tot i la «crisi global en què tothom està comprant» i que els mateixos centres també continuen fent compres als proveïdors habituals. És per això que «estan arribant comandes constantment», ha afegit Vergés.

    Budó ha explicat que en el taller de joves de la presó de Quatre Camins s’estan fabricant mascaretes, també per als hospitals catalans. Vergés ha afegit que cada setmana arriben un milió de mascaretes quirúrgiques, entre altre material.

    Pel que fa a les proves ràpides, Alba Vergés ha dit que «demà arribaran 50.000 unitats de tests ràpids comprades per la Generalitat. També esperem dues comandes més de 100.000 unitats cadascuna. Funcionen amb fluorescència i cal una màquina a l’hospital per processar-les».

  • Els plans de contingència, per a la present epidèmia, no han de limitar-se als centres sanitaris

    Plans de contingència

    Els treballadors sanitaris són els que tenen més risc d’infecció (no de mort) per SARS-CoV-2 i dels que més depèn el benestar a curt-mig termini dels infectats greus. Per desenvolupar-se en aquesta situació tan exigent han desenvolupat «plans de contingència» que contemplen extremar les mesures de prevenció del contagi, suspensió de reunions, permisos i vacances, evitar el menjador laboral, limitar acompanyants i visitadors de la indústria, etc. Però protegir no és tant l’objectiu com un mitjà més per prestar molta més atenció (en quantitat) i més adaptada al tipus de pacients que arriben als centres sanitaris. Aquests plans de contingència no només protegeixen sinó que també consensuen protocols d’actuació per a les creixents necessitats:

    Els centres i professionals sanitaris tenen clar que el benestar immediat de la població depèn de la seva actuació. En aquesta entrada vam argumentar que el benestar de la població també dependrà, de forma més o menys mediata, que els centres NO sanitaris (empreses o centres de recerca, per exemple) i institucions (sindicats i corporacions professionals, per exemple) assumeixin que el seu funcionament és clau per al benestar de la població i elaborin «plans de contingència» que els permetin protegir però també donar una resposta que vagi més enllà d’esperar subsidis de polítiques fiscals (benvinguts siguin!) que, a més d’inevitablement expansives, haurien d’estar ben orientades i ben executades. Polítiques fiscals que parcialment hauran de finançar-se amb els ingressos i el patrimoni d’aquells que es vegin menys afectats, el qual, per un costat, originarà un problema polític, però, per un altre, contribuirà al anivellament social i a la reducció de les desigualtats que tradicionalment han provocat les epidèmies (vegeu Scheidel W: The Great Leveler: Violence and the History of Inequality from the Stone Age to the Twenty-First Century).

    L’epidèmia actual no és la primera. La humanitat ha viscut moltes epidèmies, fins i tot d’altres coronavirus, i les seves lliçons estan escrites (o novel·lades com la Pesta de Camus o A Journal of a Plague Year de Defoe). Però, com passa amb les inundacions que històricament han assolat els terrenys contigus al Danubi, en una generació s’obliden. La població torna als terrenys abans negats. Les memòries dels desastres caduquen aviat. El que el brot del coronavirus anterior, també d’origen zoonòtic, fos tan proper com el 2003 ha permès als països asiàtics reaccionar amb rapidesa i efectivitat: Taiwan i Singapur han contingut la infecció i Corea de Sud, Hong Kong i Japó han limitat de forma molt considerable la taxa de propagació. Han aplanat la corba.

    L’aplanament de la corba epidèmica

    Amb les dades del Center for Systems Science and Engineering de la Johns Hopkins University, el Financial Times publica, en obert a vegades, el principal quadre de comandament per a la política sanitària: corbes semilogarítmiques que per als diferents països reflecteixen morts i casos acumulats. Espanya guanya ràpidament posicions de cap en aquestes corbes que no s’haurien de veure com una destinació inapel·lable sinó com el resultat dels nostres esforços.

    El New York Times mostrava fa uns pocs dies una excel·lent simulació de les potencials estratègies per intentar l’aplanament de la corba, segons moment i intensitat de la intervenció. Hi ha altres simulacions, models, prediccions i opinions d’experts sobre l’impacte de les possibles intervencions (vegeu, per exemple, aquest article de Lancet, l’informe de l’Imperial College o la columna de John Ioannidis a Statnews), tots amb massa assumpcions sobre les taxes d’infecció (des de l’1% al 80% de la població!), de letalitat, sobre el comportament del virus en el temps i l’efectivitat de les intervencions per informar sense una enorme incertesa la presa de decisions de política sanitària.

    Els experts (i els dirigents polítics) es debaten entre adoptar estratègies de mitigació o d’eliminació. Trump i Boris Johnson van apostar inicialment per l’extrem de les primeres, no tractar d’aplanar la corba. En part donant per inevitable el contagi universal, en part amb arguments pressupostaris, ja que la letalitat de la SARS-CoV-2 se centra en les persones d’edat avançada o amb condicions cròniques preexistents (més prevalents en estrats socioeconòmics baixos), i sense aplanar la corba s’arribaria abans a la immunitat comunitària preservant les estructures productives. La mortalitat previsible i el desbordament dels serveis sanitaris (Regne Unit, en escenaris no especialment pessimistes, podria requerir més de 150.000 llits d’UCI en aquesta estratègia, mentre que disposen d’unes 5.000) els ha portat posicions intermèdies, admetent el confinament estratificat per edat i altres mesures més properes a les estratègies d’eliminació. Per la seva banda, les estratègies d’eliminació, almenys a Europa, intenten mantenir confinaments menys estrictes que a Hubei i no podran mantenir-se durant molts mesos (o fins i tot anys com preveuen algunes modelitzacions), el que no és obstacle per a usar-les quan el virus circula lliurement en una comunitat. En certa manera, les estratègies de mitigació i eliminació s’aproximen i s’adapten al moment epidemiològic que travessa cada gran regió (Àsia, Europa).

    En tot cas, la comparació de corbes epidèmiques mostra clarament com molts països asiàtics han contingut la infecció, a l’almenys de moment. Tot i que van tenir menys temps per preparar-se i que, amb el seu esforç, van proporcionar temps per preparar-se als països occidentals. Moltes de les seves actuacions no són, probablement, traslladables al nostre entorn. Altres probablement si, com el major ús d’apps per seguir els casos que debuten o el mostreig massiu seguit d’aïllament dels casos positius. Oportunament, trobarem a faltar un sistema universal d’informació -sobre el qual Andreu Mas Colell ha cridat l’atenció referint-se a la Xina, la qual cosa entronca amb l’eventual paper del big data europeu entre els EUA i la Xina, i la resposta a crisis futures.

    En quin percentatge de població hi ha la immunitat comunitària? No se sap. Possiblement més de la meitat de la població mundial. Tampoc es coneix si aquest coronavirus presentarà estacionalitat. Entre els 3.711 passatgers confinats al Diamond Princess, hi va haver un 17% d’infectats i una letalitat, entre aquests, de l’1.9% (encara que alguns podrien haver mort posteriorment en els seus països i els creueristes probablement no representen bé la població general). Millor guia seria conèixer, encara que fos per mostreig poblacional, quantes persones no són susceptibles a la infecció i en quantes es presenta de forma asimptomàtica, però de moment no disposem de proves serològiques que permeten saber quantes persones estan immunitzades (només podem conèixer les infectades mentre dura la infecció, i això fent centenars de milers de proves).

    Les incerteses sobre el COVID-19 no impedeixen l’actuació dels centres sanitaris i, com dèiem, es visualitza un impacte molt directe en el benestar de l’actuació sanitària. Però la reducció de la producció a la meitat durant uns mesos comportaria uns efectes comparables, fins i tot majors, sobre aquest mateix benestar.

    A les ‘guerres’ la logística és clau. Certament els circuits internacionals de producció es veuran afectats però gran part de l’economia continua sent local i res impedeix anar buscar, com fan els centres sanitaris, la forma de mantenir i fins i tot augmentar la producció sense assumir riscos innecessaris: des de confinaments estratificats, fins foment del voluntariat tant entre estudiants (2,500 estudiants de Medicina i Infermeria reporta Antoni Trilla) com en una altra població inactiva. Cal pensar també en desplaçaments ocupacionals de la població activa des de sectors amb activitat forçosament paralitzada cap a altres necessitats.

    D’una banda, l’estat d’alerta ha d’anar més enllà de mobilitzar la UME. De l’altra, la responsabilitat social, la de líders, innovadors, sindicats, corporacions professionals i empreses no pot limitar-se a aplaudir des dels balcons (encara que els aplaudiments siguin benvinguts). Imprescindible reforçar el paper de l’Estat i prendre mesures econòmiques com les que en aquest bloc s’han comentat (Aquí per exemple) o com moltes de les anunciades pels governs o propostes per experts.

    No obstant això, hauríem d’esforçar-nos a evitar un desastre semblant a què va seguir a la caiguda del mur de Berlín per fiar-ho tot a un tipus de receptes i oblidar un altre. El 1989 el diagnòstic va ser equívoc per menyspreu del paper de l’Estat. Ara, en canvi, amb un Estat erigit, afortunadament, en protagonista, no hem de fiar-ho tot a la seva intervenció. Múltiples agents -no només els sanitaris i més enllà dels serveis essencials- hem d’afrontar responsablement els nostres reptes particulars pensant en com mantenir i millorar l’activitat indispensable per al benestar humà en una situació amb un risc nou, sobre el qual vertiginosament anirem sabent més. Els mateixos serveis sanitaris hauran de reconfigurar per mantenir l’atenció ordinària (segueixen havent-hi infarts, ictus, descompensacions de malalties cròniques, etc.).

    Ocupar-se en «plans de contingència» és cosa de tots. I ocupar sempre serà millor que preocupar des de la inoperància.

    Aquest article s’ha publicat originalment en castellà a nadaesgratis.es

  • Treballadores i treballadors de la geriatria: herois sense aplaudiments

    Cada vespre la gent surt als balcons de casa a aplaudir justament les treballadores de la sanitat pública. Però també hi ha altres treballadors, com els de la geriatria, amb comportament heroic en aquesta crisi als quals ningú en fa un reconeixement.

    El daltabaix produït pel coronavirus ha agreujat la dramàtica situació de manca de personal de les residències geriàtriques. L’acarnissament de l’epidèmia amb els més grans ha posat el focus en l’estat de moltes instal·lacions i en les molt difícils condicions de treball que pateixen els professionals. El punt més dramàtic és que tot plegat havia estat anunciat pels treballadors i ningú els va fer cas.

    La situació que pateixen les dones i homes que treballen a les residències geriàtriques de Catalunya és molt greu. Ho diu una responsable sindical de CCOO del ram: “falten Equips de Protecció Individual (EPIS) i els substituïm com podem”. El mecanisme concret ha estat demanar a persones conegudes que fabriquin mascaretes amb doble capa de cotó i aquesta responsable les reparteix a les residències on les treballadores i treballadors han de reciclar la roba i les mascaretes, cosa que fa perdre l’eficàcia.

    Sense protecció

    “Si no hi ha material de protecció per als hospitals, imagineu que és el que arriba a les residències”, assegura. De fet, entre les anècdotes que explica hi ha el fet que molts treballadors han cedit als avis dels quals tenen cura les poques mascaretes quirúrgiques que havien aconseguit pel seu compte.

    En residències que han patit el flagell de Covid-19, com la de la població d’Àger, a la Noguera, l’única solució que s’ha trobat ha estat partir les instal·lacions en dos blocs, en un hi ha els interns i cuidadors que pateixen la infecció en un grau o altre i a l’altra banda les persones que no tenen símptomes del coronavirus.

    Aquest diari ha pogut saber de casos esgarrifosos com el que ha passat a la residència situada al carrer Mare de Déu del Coll de Barcelona, on un resident ha donat positiu per coronavirus i ha estat confinat. Com altres avis han mostrat símptomes de la malaltia, la direcció els ha confinat a tots en les seves habitacions. A partir d’aquell moment molts han començat a plorar i a demanar que si els havien de mantenir en aquella situació, valia més que els deixessin morir, segons han explicat fonts de la plantilla, que també es queixa de la tensió que han de patir perquè són molt poques persones per atendre gairebé 30 residents sense mesures de protecció ni suport.

    Només el poble salva el poble

    Com els treballadors dels geriàtrics semblen ser els últims de la fila en les polítiques de protecció s’han hagut d’espavilar, diversos indrets la gent s’autoorganitza. A les comarques de Ponent ha sorgit una autèntica xarxa solidària que té com a objectiu proporcionar mecanismes de protecció casolans als treballadors que tenen cura de la gent gran: “a l’hostal Catalunya i Aragó, de Soses, com que han hagut de tancar, estan cosint material, també ho fan grups de dones de Les Borges i fins i tot consultes de dentistes o esteticistes estan facilitant mascaretes seves, i jo, quan vaig a les residències a donar ànims i ajudar en el que calgui, els hi porto”, diu la sindicalista.

    Perquè una de les coses de les quals es queixen les treballadores i els treballadors de la geriatria a Catalunya és que: “Es fan moltes coses només per postureig, com quan s’ha anunciat que ens donen vestits de protecció d’un sol ús i en duen només un parell a cada residència”.

    El fet que a Catalunya la majoria del servei de geriatria funcioni amb concertació amb la Generalitat i que des de fa anys els treballadors i les treballades tinguin els salaris pràcticament congelat ha implicat que, amb la tímida recuperació econòmica, molts operaris canviessin de feina. En uns casos cap a centres geriàtrics públics que paguen molt millor, i en altres cap a dependències de la sanitat pública. Per tant, molts centres i residències han vist en aquesta epidèmia com, de vegades un 50% dels treballadors havien de confinar-se per haver estat en contacte amb persones amb el coronavirus i la resta havien de doblar torns per cobrir l’emergència. Per això, no és d’estranyar que s’hagi flexibilitzat el requisit per accedir a la geriatria, si abans feia falta una formació especialitzada, ara ja no caldrà aquesta titulació.

    Una altra queixa dels qui tenen cura de la gent gran era la dificultat de què els netegessin la roba de treball a la mateixa residència i així evitar, si passava, endur-se a casa el virus. Després de diverses queixes això s’està aconseguint, indiquen.

    Servei públic del qual se’n fa negoci

    Els problemes econòmics de la geriatria conviuen amb un fet indiscutible, la gran demanda de places fa que empreses, de vegades multinacionals, i de vegades d’altres àmbits com la construcció inverteixen en el sector, cosa que fa pensar que hi deuen veure negoci.

    Igual com passa a la sanitat, les treballadores de les residències geriàtriques treballen sense tenir la seguretat que no s’han encomanat del Covid-19. No ho poden saber. No els fan els tests, perquè no n’hi ha. Això permet que persones amb símptomes molt lleus continuïn treballant i, potser, contagiant companys i usuaris, fins que apareixen les molèsties, llavors els envien a casa, però sense la seguretat que realment tenen el coronavirus.

    Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies fins al 24 de març hi havia 212 persones ingressades en residències de gent gran que tenen diagnòstic de coronavirus. A Catalunya hi ha 64.093 persones grans que viuen en places residencials públiques i privades. En total hi ha 70 residències amb persones diagnosticades de coronavirus SARS-CoV-2. El sistema català està format per 1.073 residències de gent gran.

    Contra aquestes informacions les treballadores responen repetint que la manca de controls fa que hi pugui haver usuaris i també cuidadors encomanats però no comptabilitzats perquè no s’han fet els controls corresponents.

  • El Govern decreta el confinament total de la Conca d’Òdena

    La consellera de Salut i el conseller d’Interior han protagonitzat una roda de premsa d’última hora posterior a la reunió del PROCICAT. En aquesta trobada, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit signar una resolcuió on es declara el confinament total per a la regió de la Conca d’Òdena.

    Amb la idea que repeteix tota la comunitat científica de «si no ens movem, no propaguem», el conseller Buch ha explicat que fa 13 dies, exactament el 13 de març, va iniciar-se un confinament en fase 1 en el perímetre dels municipis de la Conca d’Òdena amb l’objectiu de no propagar aquest focus concret. El proper 26 de març, és a dir, demà dijous, finalitzarà la vigència d’aquest període i les dades «són esfereïdores».

    Segons les dades que han facilitat des del Govern, a Catalunya estan morint 6,9 persones per cada 100.000 habitants. A l’estat espanyol la dada augmenta als 7,4 morts per cada 100.000 habitants i a Madrid encara augmenta fins els 27,9 morts per cada 100.000 habitants.

    Buch també ha afegit que a la regió de Lombardia, «on tothom sap el què està passant» la xifra augmenta fins els 41,6 per cada 100.000 habitants. Ha donat aquest exemple perquè a dia d’avui, la Conca d’Òdena té una ràtio de 63,1 morts per cada 100.000 habitants.

    La resolució que s’ha signat avui pel conseller Buch i la consellera Vergès obliga a tothom a quedar-se a casa seva exceptuant els serveis essencials únicament. Buch ha dit que el que ara inclou la resolució per aquesta regió en concret «és el que proposàvem per tot Catalunya i que també afectava a la Conca d’Òdena però que no va ser acceptat pel Gobierno de l’estat espanyol».

    Amb la resolució, a més, s’amplia 15 dies més el confinament a la zona i el què fins ara eren recomanacions passa a ser de caràcter obligatori.

    El text passarà ara pel poder judicial i també per les mans de l’executiu espanyol. Davant d’això, en el moment que les competències estan centralitzades, Buch, tot i reconèixer que s’hi negaven a signar un confinament total, creu que no podran negar-s’hi davant les dades i uns «arguments irrefutables».

    Així, com a mínim durant 15 dies més, els habitants de la Conca d’Òdena seguiran comptant amb els serveis bàsics però suprimint aquelles feines no essencials i per tant impedint la mobilitat laboral intramunicipis.

    Ara mateix a la Conca d’Òdena hi ha 306 casos positius, 140 són professionals sanitaris i s’han comptabilitat 41 defuncions. Hi ha casos que estan sent coordinats des de l’Hospital de Bellvitge i altres que s’han traslladat. Això s’ha fet per donar suport a l’Hospital d’Igualada que s’ha vist molt compromès. Alba Vergès ha explicat que s’han augmentat també els llits d’UCI a l’Hospital d’Igualada i ha posat en valor l’Atenció Primària que s’ha hagut de reorganitzar. Alhora també la feina feta pel Servei d’Emergències Mèdiques que ajuda amb el triatge en una carpa especial per l’ocasió.

  • Els 1000 llits d’UCI actuals es duplicaran la setmana vinent i es triplicaran la següent

    La roda de premsa de cada migdia avui ha servit per dibuixar l’escenari de la magnitud de l’impacte del COVID-19. A Catalunya hi ha gairebé un miler de llits d’UCI. D’aquests, ara mateix hi ha 658 ingressos classificats per coronavirus i d’aquests, 538 necessiten ventilació invasiva.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que aquesta setmana duplicaran la capacitat d’Unitats de Cures Intensives i de cara a la setmana vinent pensen en triplicar aquesta capacitat. Així, es necessitaran espais més enllà dels que es troben dins els centres sanitaris. Des del Departament han assegurat que tot això està previst i s’està estudiant quins seran aquests espais idonis també per atendre aquelles persones més lleus com ja s’està fent amb els hotels. A més, d’aquí 15 dies es començaran a obrir UCIs fora dels hospitals.

    El personal de Cures Intensives intenten que els familiars estiguin presents però no està sent possible en la majoria de casos donat que hi ha poc material i que són zones de risc.

    A la sanitat privada, ara mateix, ha dit Vergés, hi ha centres que tenen les Unitats de Cres Intensives al 100% ocupades per casos de coronavirus.

    Pel que fa a la necessitat de material, entre dilluns i dimarts han arribat 800.000 bates quirúrgiques i 37.000 mascaretes quirúrgiques per garantir la seguretat dels professionals. Aquestes comandes, les havien realitzat des de la Generalitat paral·lelament d’aquelles que han d’arribar centralitzades des de l’estat.

    En aquesta línia, dijous arribaran kits de detecció ràpida però Salut encara no sap de quina quantitat es parla. Han comunicat que quan ho sapiguen veuran a quins col·lectius es prioritza. En aquest sentit, des de Salut, han tornat a demanar que la gent utilitzi l’APP, no tant per saber casos reals, però si per tenir una idea de quin és el nombre de positius que es podria tenir a Catalunya i així ajudar a construir escenaris.

    De fet, l’aplicació per a mòbils, anomenada Stop Covid-19 Cat, que volia servir al Govern conèixer de manera més detallada l’estat de salut dels ciutadans, ha servit per detectar casos reals. Segons la consellera, ja s’han realitzat 200 trasllats a hospitals.

    El què ja han pogut afirmar és que la incidència d’infectibilitat de cada persona contagiada ha disminuït. Vergés ha manifestat que això és una bona notícia i que es deu a les mesures de confinament que s’estan aplicant. Tot i així, ha concretat que això no vol dir que les infeccions disminuixin.

    Vergés també ha detallat que hi ha 1346 professionals sanitaris diagnosticats amb positiu de coronavirus. Professionals que ara mateix no poden treballar en els centres sanitaris. Per això ha remarcat la importància de la incorporació de professionals jubilats i de MIR i estudiants. Aquests, com ja es va explicar en el seu moment, els metges jubilats «no atendran pacients perquè són persones vulnerables però si ajudaran en el nostre sistema. També els estudiants que han fet el MIR i encara no tenen plaça assignada, així com els estudiants de l’últim curs que a través de les facultats s’havien posat a disposició».

    Pel que fa a les residències, ahir al vespre ja es traslladava des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que hi ha 212 persones que viuen a residències de gent gran que tenen diagnòstic de coronavirus SARS-CoV-2, segons informen els centres residencials de la xarxa pública del país (públics i privats). Aquestes persones estan aïllades, estan sent tractades i la seva atenció segueix els protocols marcats pel Departament de Salut. A Catalunya hi ha 64.093 persones grans que viuen en places residencials públiques i privades.

    S’ha confirmat també que són 70 les residències amb persones diagnosticades de coronavirus SARS-CoV-2. En total, el sistema català està format per 1.073 residències de gent gran.

    Per altra banda, i per fer front al coronavirus a les residències, millorar l’atenció a les persones afectades i prevenir el contagi del personal, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha distribuït entre aquest cap de setmana i avui 50.000 mascaretes i guants als serveis residencials d’atenció a les persones.

  • «El coronavirus ha canviat de forma radical el nostre sistema organitzatiu: els CAP s’han convertit en centres d’atenció urgent»

    L’Ethel Sequeira és metgessa de família i sòcia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Treballa al CAP Casanoves (CAPSBE) i és coordinadora del grup de treball COCOOPSI (Comissió de Cooperació i Salut Internacional) de la CAMFiC.

    Des de la Societat li han realitzat el què, qui, com sobre el coronavirus- Les compartim aquí:

    Què és el coronavirus?

    El nou coronavirus SARS-CoV-2 és el protagonista d’una pandèmia declarada per la OMS l’11 de març i que s’identificà a la Xina el mes de desembre de 2019 essent seqüenciat genèticament el mes de gener de 2020. Rep aquest nom per pertànyer a la família dels coronaviridae que mirats al microscopi electrònic sembla que tinguin una corona. Dos dels seus predecessors eren causants de malalties greus el SARS-CoV-1 i el MERS-CoV

    Com es contagia?

    Es creu que es transmet principalment per gotes de més de 5 micres i per contacte, però s’està investigant si pot fer servir altres vies de transmissió.

    Es contagia més que altres malalties víriques? Per què?

    El nombre bàsic de reproducció (R0 ) d’una infecció és el nombre mitjà de casos nous que genera cada persona infectada. Pel SARS-CoV-2 ha incrementat molt ràpidament en el nostre país en les últimes setmanes, arribant al 3’1. El desitjable seria estar per sota de 1. Aquest nombre es veu afectat per diversos factors, en el cas que ens ocupa principalment pel nombre de persones susceptibles dins de la població i amb els quals els pacients afectats entren en contacte. És per això que és tan important el confinament per evitar la propagació en aquests moments. Tenim més persones susceptibles de ser contagiades per tractar-se d’un virus nou pel qual no es té immunitat.

    Els professionals sanitaris sou un col·lectiu vulnerable per la vostra proximitat amb els pacients. Des de l’Atenció Primària quins protocols esteu seguint per protegir-vos?

    La irrupció del COVID19, la malaltia causada pel SARS-CoV-2, ha estat tan ràpida que els professionals sanitaris hem hagut d’adquirir un estat d’alerta molt superior a l’habitual en el nostre dia a dia. Els protocols es succeeixen ràpidament, de forma que els professionals ens hem d’anar adaptant a un ritme molt alt. Ha canviat de forma radical el nostre sistema organitzatiu, passant en poques setmanes a convertir els nostres Centres d’Atenció Primària en centres d’atenció urgent. Els protocols ens indiquen com protegir-nos per aconseguir la nostra missió principal: protegir i alentir el contagi en les persones més vulnerables. Tenim protocols específics per activar les sospites en professionals i en moltes ocasions es produeixen aïllaments preventius.

    I fins quan temps haureu de prendre aquestes mesures de protecció?

    Això dependrà del ritme de la pandèmia i de la seva evolució. No han estat les mateixes les mesures que hem aplicat a la fase de contenció que les que ens guien en l’actualitat en la fase de mitigació. Les previsions es fan amb models matemàtics però les variables en el món real modifiquen aquests models. Haurem de fer de forma retrospectiva una lectura crítica de les nostres actuacions davant d’aquesta crisi sanitària.

    Explica’ns la necessitat d’anul·lar, de moment, les trobades de professionals sanitaris, que ha afectat, entre d’altres, el programa formatiu presencial de CAMFiC. I quan creieu que es podrà reemprendre l’activitat normal?

    Les trobades de professionals sanitaris es van anul·lar en la fase de contenció amb la finalitat de no convertir els professionals sanitaris en vectors de contagi amb el lema de protegir-nos per protegir. En el moment actual les recomanacions són molt més amplies intentant visitar presencialment el menys possible i resoldre el màxim amb mesures no presencials per limitar les possibilitats de contagi i aplanar la corba epidemiològica.

    La nostra feina en aquests moments és fer diagnòstics i seguiments molt coordinats amb els altres nivells assistencials, proporcionar consell i donar suport a la nostra població sense oblidar que som els seus referents en salut. I que som una part fonamental d’un sistema sanitari posat a prova.

    Aquesta és una entrevista realitzada per la CAMFIC el 17 de març

  • “Tenim 80 persones dedicades a la COVID-19 però cada vegada hi ha més feina”

    L’Enciclopèdia catalana defineix la salut pública com l’art i ciència d’organitzar i dirigir els esforços de la comunitat, amb la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar la persona i obtenir-hi un òptim nivell de salut.

    A Catalunya hi ha diversos organismes que treballen per l’ordenació de les actuacions, les prestacions i els serveis en matèria de salut pública. A Barcelona, això es competència de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    Davant del coronavirus, han estat treballant des del seu inici per difondre entre la població què és, com actua, com es pot evitar la seva transmissió i què cal fer davant contagi. Dins les parets de l’ASPB s’està treballant durament per aturar-ho.

    Carme Borrell és metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública i també en medicina familiar i comunitària i doctora en salut pública. Actualment és la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En aquesta conversa, ens explica les competències i com està afrontant l’Agència la gestió d’una crisi sanitària com la que ens ha portat el COVID-19.

    Com a què actueu?

    L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és autoritat sanitària a la ciutat de Barcelona. Es fa el control de les malalties de declaració obligatòria. El coronavirus és una malaltia nova però encaixa dins la nostra feina.

    A l’ASPB treballem 300 persones. Hi ha un servei concret que és el d’Epidemiologia que és el responsable de les malalties de declaració obligatòria que inclou les malalties transmissibles i els brots… És el servei que segueix les persones amb COVID-19 i les que hi han tingut contacte.

    Com funciona?

    A la persona que està malalta, se la telefona, se li fa una enquesta i se li pregunta els contactes que ha tingut mentre tenia símptomes. Al mateix temps se li dona informació sobre la seva malaltia. Després es truca a cadascun dels contactes i se’ls explica que han de romandre a casa seva aïllats durant 14 dies, sempre deixant clar que si tenen símptomes han d’avisar a un professional de la salut… Però això que es diu tan ràpidament, ho anàvem fent més o menys bé fins que el nombre de persones malaltes va començar a créixer molt.

    En el moment que l’Ajuntament de Barcelona declara que es tanca l’administració presencial vam haver de reorganitzar tota l’ASPB i una bona part van començar a treballar des de casa. Però el servei d’Epidemiologia, al ser un servei essencial havia de seguir treballant a l’ASPB i vam decidir reforçar-lo per poder donar resposta a l’epidèmia. Actualment 80 persones treballen presencialment, la majoria professionals de la medicina o la infermeria.

    De què s’encarreguen ara?

    El què fan és tota la gestió de trucades, que en tenim moltíssimes cada dia. El 061 i els CAP no sempre donen l’abast i nosaltres també ajudem en aquest sentit. Per realitzar aquest servei vam dividir els professionals en diversos equips i en dos edificis diferents. Vam fer-ho així perquè si una persona queia malalta, no volíem perdre tot l’equip.

    Elles estan preparades per fer tota aquesta gestió: rebre trucades, fer enquestes a les persones malaltes i els seus contactes, donar resultats de positius i negatius de la prova – els test de PCR (per les sigles en anglès de “reacció en cadena de la polimerasa”), etc.. Cada vegada hi ha més i hi ha més feina.

    I com feu el seguiment?

    Hem creat un comitè de crisi on som 5 persones que revisem cada dia 4 temes. Primer, els principals indicadors de l’epidèmia. Segon, les tasques de comunicació ja que cal que tota la informació del web estigui al dia. També revisem els protocols d’actuació de la Generalitat de Catalunya ja que són els que seguim.

    En tercer lloc, revisem els aspectes tractats a les reunions online que tenim amb la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. En aquests moment de l’epidèmia l’Ajuntament està fent una tasca important per ajudar sobretot a les persones més vulnerables i nosaltres col·laborem des de la visió de la salut pública. Amb la Generalitat tractem aspectes relacionats amb els protocols. També ens reunim amb el Consorci Sanitari de Barcelona que són els responsables dels serveis sanitaris de la ciutat.

    Finalment tractem aspectes relacionats amb l’organització interna. L’altre dia per exemple vam veure que faltaven persones administratives per introduir dades i vam buscar-ne en altres serveis de l’ASPB que estaven fent teletreball . Ens intentem adaptar a la realitat del dia a dia.

    A banda de les trucades que rebeu directament, des d’on us arriba el recompte de casos?

    Els laboratoris ens els faciliten. Hospitals i Atenció Primària també ens els declaren. Per no duplicar, cada cas té un codi adjudicat. La manera de tenir clar quants casos hi ha és tenir tots els PCR fets però ara això cada cop serà més complicat ja que no hi ha possibilitat de fer-ne a tothom, estem a l’espera del kit ràpid que ha de fer arribar el Ministeri.

    Actualment tenim professionals que estan treballant per tenir els indicadors principals i les dades a un web que pugui ser accessible.

    Pel que fa a l’activitat quotidiana de l’Agència de Salut Pública, heu aturat la majoria d’elles. Com gestioneu el programa de Salut als barris o el seguiment a drogodependències?

    La gent que necessitava acudir als CAS (Centres d’atenció i seguiment a les drogodependències) pot seguir-ho fent ja que segueixen funcionant.

    Per altra banda, hem hagut de parar totes les activitats de Salut als barris que impliquessin ajuntar a la gent. Però cal assenyalar que des de serveis socials s’està fent un esforç molt gran per poder donar suport a la població més vulnerable i no es paren de buscar establiments (com per exemple La Fira) per donar allotjament a la gent sense llar.

    Quines altres activitats heu hagut d’aturar?

    Tenim més del 60% de la plantilla fent teletreball. Les persones que estan presencialment són les que cobreixen les tasques que he anat explicant. També tenim algun altre servei presencial com per exemple algunes persones que treballen al laboratori de l’ASPB, ja que no el podem tancar. El teletreball funciona en alguns llocs de treball però en altres no i per tant algunes tasques les hem aturat. Per exemple, els inspectors de seguretat alimentària no poden fer la seva feina i estan aprofitant el temps per fer altres feines des de casa.

    Sota el meu punt de vista, aquesta experiència serà positiva per aprendre a treballar d’una altra manera.

    Fareu una valoració de com ha afectat aquesta etapa?

    Quan acabem haurem de fer valoracions de tantes coses… I com he comentat abans, apart de com hem participat en el control de la COVID-19, caldrà valorar el teletreball, altres aspectes de la salut pública que han canviat, com per exemple la contaminació de l’aire que aquests dies ha disminuït molt perquè no hi ha cotxes al carrer, etc.

    Finalment voldria fer esment de l’important impacte social i econòmic que tindrà l’epidèmia. Caldrà veure com ha afectat sobretot a la població de classes socials més desavantatjades que ja tenia unes condicions de vida i treball més precàries. Per tant, des de la salut pública també caldrà fer una valoració de l’impacte en la salut i en les desigualtats en salut de la COVID-19.