Just Deploy It!

Categoría: Recerca

  • Els dermatòlegs alerten del vertiginós augment de les infeccions de transmissió sexual

    La pell és l’òrgan que més ràpidament manifesta el contagi de les infeccions de transmissió sexual (ITS) i ho fa a través de símptomes genitals i també de símptomes extragenitals. Davant d’aquesta situació, els dermatòlegs reclamen un paper central i l’obligada implicació en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les ITS. Així ho han manifestat els més de 1.600 especialistes que es van donar cita en el 47è Congrés Nacional de Dermatologia i Venereologia organitzat per l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) al Palau de Congressos de Barcelona entre el 5 i el 8 de juny.

    “És fonamental que la societat sàpiga que aquestes infeccions poden passar desapercebudes, però transmetre’s d’una persona a l’altra si no s’utilitza el preservatiu durant les relacions sexuals. Com que s’ha perdut la por al VIH, la societat en general ja no utilitza el preservatiu i això ha fet que es disparin les ITS a tot el món”, va afirmar la Dra. Alicia Comunión, coordinadora del Grup d’ITS de l’AEDV.

    Durant el simposi “La nostra experiència en MTS”, la Dra. Maria Ubals, dermatòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, va explicar que les ITS poden aparèixer en forma d’úlceres, berrugues o exantemes en parts del cos extragenitals. El motiu d’aquestes reaccions més inusuals són la inoculació directa del microorganisme mitjançant petites erosions o per la disseminació de la infecció.

    “Cada vegada ens trobem més casos de patologies extragenitals i en part es deu al repunt de les ITS que s’està produint tant a Espanya com a Europa”, explicava la Dra. Ubals. De fet, la dermatòloga va assenyalar que “segons un estudi recent, la sífilis, la gonorrea i la clamídia han augmentat en un 76 %, 67 % i 22 % a nivell europeu, respectivament”. “Aquesta patologia ja centra part de les consultes que atenem, per la qual cosa és imprescindible que els dermatòlegs tinguem un paper central en el diagnòstic i el maneig d’aquests pacients”, va afirmar l’especialista.

    Nous tractaments i estratègies

    A la trobada anual, els dermatòlegs especialistes en aquesta àrea van coincidir en els reptes que cal afrontar: identificar tractaments alternatius a l’azitromicina i determinar noves estratègies que disminueixin o estabilitzin el contagi. En el primer cas, l’augment de les MTS i l’abús dels antibiòtics ha donat lloc a soques multiresistents, especialment, en la infecció gonocòccica entre població heterosexual. Una de les recomanacions alternatives a l’antibiòtic tradicional, l’azitromicina, és tractar amb doxiciclina els casos que mostren especial resistència.

    En el segon cas, els dermatòlegs consideren rellevant introduir noves estratègies. En el cas del VIH, una de les propostes que es plantegen, en línia amb el Ministeri de Sanitat, és la PreEP, una estratègia de prevenció en què les persones amb VIH negatiu inicien un tractament anti-VIH abans d’entrar en contacte amb el virus, reduint així el risc d’infecció. Per al VPH, els dermatòlegs demanen ampliar la vacunació perquè aquesta tingui efecte abans que s’iniciïn les relacions sexuals tant en dones com en homes.

    Connectar amb els joves, una necessitat

    A més, en el simposi s’ha posat sobre la taula la necessitat imperant i urgent de connectar amb els més joves. “Els adolescents no han viscut la pandèmia del VIH dels anys 80 i 90, creuen que no estan en risc i això els porta a no utilitzar el preservatiu en les relacions sexuals”, va afirmar la Dra. Alicia Comunión, que forma part del Centre de prevenció d’ITS i Sida de l’Ajuntament de Madrid.

    En aquest sentit, la Dra. Ubals assegurava que “és una necessitat educar la població mitjançant informació sobre aquestes malalties i insistir en els mètodes de protecció durant les relacions”. “Les campanyes tradicionals no estan funcionant per la qual cosa, si volem que hi hagi una conscienciació real i efectiva, cal educar en el llenguatge i en les plataformes que fan servir els més joves”, afegia la Dra. Comunión.

    Finalment, els especialistes van subratllar que les ITS estan infradiagnosticades ja que, de vegades, són asimptomàtiques. “Per exemple, 2 de cada 3 clamídies no manifesten símptomes. Davant d’aquesta situació, creiem que és vital que, en el cas de qualsevol relació de risc, les persones vagin al dermatòleg i així poder activar els protocols i fer les proves pertinents”, recomana la Dra. Comunión.

    El Congrés, una cita del més alt nivell

    Com cada any, el Congrés Nacional de Dermatologia i Venereologia es converteix en el punt de trobada per a tots els dermatòlegs del país. El seu objectiu és facilitar i acostar als dermatòlegs els darrers avenços tant en dermatologia com de la indústria tecnològica i farmacèutica, així com millorar la seva formació com a professionals, connectar amb la innovació i el coneixement i permetre establir nous vincles professionals.

    Enguany, el congrés, que celebrava la 47ena edició a Barcelona entre els dies 5 i 8 de juny, comptava amb més de 100 sessions científiques i 293 ponents espanyols i internacionals del més alt nivell. A més, la presència de més de 55 empreses i 110 estands informatius completaven l’oferta d’aquesta cita científica.

  • La donació d’òrgans arriba a xifres rècord a Catalunya amb un 16% més entre gener i maig de 2019

    Des de l’1 de gener fins el 31 de maig de 2019, a Catalunya hi ha hagut 167 donacions cadàver vàlids, que representen un 16,0% més que el mateix període de l’any 2018. Segons el tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) disminueixen un 1,1% (1 donant menys), mentre que els donants de mort en asistòlia (aturada cardíaca) augmenten de forma considerable (43,6%, 24 donants més), principalment a causa de l’augment dels donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

    La donació de viu, d’altra banda, tot i que segueix una tendència a la baixa, se situa en 40 donants en aquests cinc mesos (11,1% menys que el 2018; 5 donants menys), com a conseqüència de la major disponibilitat d’òrgans de donants cadàver.

    Aquestes xifres de donacions a Catalunya són dades que ha fet públiques l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), amb motiu del Dia Mundial de Donant d’Òrgans i de Teixits, que se celebra el 5 de juny.

    “Tenim uns equips de professionals, uns hospitals i un model de trasplantament excel·lents, però sense la confiança de la societat en el sistema i, sobre tot, la generositat, la solidaritat i la valentia dels donants i dels seus familiars, el trasplantament no seria possible”, afirma Jaume Tort, director de l’OCATT. Actualment, el consentiment a la donació es situa en el 82%, és a dir, 8 de cada 10 famílies donen el consentiment a la donació dels òrgans i teixits del seu familiar difunt, a través de l’entrevista familiar; un percentatge similar al de l’any passat.

    Més donants significa més trasplantaments

    Durant els primers cinc mesos de l’any 2019, els hospitals catalans porten fetes 524 intervencions de trasplantament, un 12,0% més que l’any passat, segons dades de l’OCATT. Per tipus d’òrgan, tots augmenten menys els cardíacs i els pulmonars, màxims històrics d’activitat al 2018, que disminueixen lleugerament. Tot i la intensa activitat de trasplantament a 31 de maig de 2019, 1.203 persones continuaven esperant un òrgan.

    L’any passat, gràcies a 328 donants cadàver vàlids, 130 donants vius i a l’intercanvi d’òrgans amb altres  organitzacions, 1.151 persones van poder ser trasplantades (un 4% més). Per tipus, és van realitzar 773 trasplantaments renals, 182 hepàtics, 71 cardíacs, 104 pulmonars i 21 pancreàtics.

    Els 1.151 trasplantaments d’òrgans (taxa: 151,2 trasplantaments per milió de població) van representar nou rècord històric d’activitat. També es van situar en màxims històrics els 53 trasplantaments realitzats en centres pediàtrics, els 104 trasplantaments pulmonars i els 71 trasplantaments cardíacs.

    Pel que fa als teixits, hi va haver 1.501 donants, dels quals 1.483 van ser de còrnia, 184 de vàlvules cardíaques, 118 de vasos sanguinis, 368 donants de teixit musculesquelètic i 152 de pell.

    Donació, una decisió fonamentada en els valors

    Aquest és el títol de l’acte de celebració del Dia del Donant de 2019, que va tenir lloc ahir al Palau Robert de Barcelona (12-13.30 h). Es va tractar d’un debat obert sobre la importància dels valors en la decisió de donar i com a nexe d’unió entre les diferents cultures. El debat volia apel·lar als valors més humans de la societat, per generar una reflexió personal que ajudi a la població a empatitzar amb totes les persones que tenen com a única esperança de vida una decisió valenta, generosa i solidària d’una persona desconeguda. En aquest sentit, es va parlar de normalitzar la donació com un fet més en tot procés de final de vida.

  • La dona té més dificultats per a accedir als serveis de salut: la perspectiva de gènere en l’atenció ocular a Moçambic

    El 55% de les persones cegues o amb greus deficiències visuals en el món són dones. Aquest percentatge puja al 67% en el cas de les dones de Moçambic i arriba al 76% a la província d’Inhambane. Aquestes dades, procedents de l’Atles de la visió publicat el 2017 per l’Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa i d’un estudi fet el 2016 per la Fundació Ulls del món, van ser el punt de partida per a un diagnòstic de gènere realitzat per aquesta Fundació i que s’acaba de fer públic.

    L’objectiu de l’estudi era analitzar els rols tradicionals en la província d’ Inhambane (al sud de Moçambic), identificar les barreres que obstaculitzen l’accés de les dones als serveis de salut ocular i recomanar accions per a superar el biaix de gènere. Aquest diagnòstic, encarregat per la Fundació i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha estat realitzat per experts de la ONG African Women’s Research Observatory (AfWORO) i la Universitat de Zaragoza.

    La Fundació Ulls del món lluita, des de l’any 2001, per eradicar la ceguera evitable en alguns dels territoris més vulnerables del món. El principal objectiu de la Fundació és capacitar als professionals locals i facilitar-los mitjans i recursos perquè puguin proporcionar els tractaments necessaris a la població de cada territori. Les cataractes són la principal causa de ceguera al món i una relativament senzilla operació canvia radicalment la qualitat de vida de les persones afectades.

    Millores en l’accés als serveis per trencar amb la divisió de gènere

    L’estudi de diagnóstic de génere constata que els rols tradicionals provoquen que l’home tingui el paper de principal proveïdor de la llar i que sigui el que controla les finances i el que prengui les decisions importants, com les relacionades amb intervencions mèdiques. La dona, per la seva banda, s’ocupa de l’àmbit domèstic i de cures, i se sent sovint en inferioritat de condicions.

    La majoria de les accions per a millorar l’accés de la dona als serveis existents estan estretament lligades amb el mateix funcionament dels serveis de salut ocular (SSO) i amb el treball dels professionals locals. Entre les recomanacions que la Fundació fa destaca, per exemple, aprofitar la influència que té el “curandeiro” (metge tradicional). El seu poder allí és molt fort, per la qual cosa l’estudi recomana fer-los partícips de les activitats de promoció de salut ocular, mitjançant estades als centres de salut ocular i amb la col·laboració de matrones i els professionals de la salut primària.

    Així mateix, s’aconsella incrementar les accions de prevenció i informatives, incloent-hi a tots els col·lectius, especialment els més discriminats o els més estigmatitzats, com les dones o les persones albines, amb ulleres o cegues. Es combatria així l’analfabetisme en salut oftalmològica, ja que sovint es relacionen els problemes oculars amb la vellesa–i, per tant, sense solució- i amb encanteris i causes sobrenaturals.

    Els sanitaris, eina per denunciar els homes que impedeixin accedir les dones als serveis de salut

    Malgrat que en els serveis de salut ocular no hi ha diferència de tracte en l’aplicació de protocols d’atenció oftalmològica, molts sanitaris donen per fet que les dones pacients no entenen les recomanacions mèdiques o no saben transmetre els seus motius de consulta. Sovint se les tracta amb paternalisme i, a sobre, els marits no assumeixen les tasques domèstiques quan les seves dones són operades, amb la qual cosa se les culpabilitza.

    Es vol fomentar en els sanitaris una actitud favorable a la defensa de drets de la pacient i a la denúncia dels homes que infringeixen els drets de les dones impedint el seu accés als serveis de salut. Així mateix, es recomana als professionals una formació i mentoria para evitar les inèrcies socials que perpetuen els rols de gènere nocius.

    Com a conclusió, la Fundació Ulls del món considera essencial integrar, enfortir i fomentar la perspectiva de gènere en les activitats previstes en el projecte de cooperació oftalmològica que té en marxa. Especialment, és crucial recolzar i realitzar accions d’incidència política davant les autoritats sanitàries de Moçambic per tal que assumeixin i apliquin les recomanacions que s’extreuen de l’estudi. D’aquesta manera, es poden establir eines i intervencions més eficaces que garanteixin un accés equitatiu a la salut ocular, apoderant les dones i oferint una situació més justa.

  • Les drogues són cosa de nois (o com a mínim això pensa tothom)

    És possible que estranyi. Les noies joves consumeixen més drogues legals que els seus homòlegs homes. Sobretot alcohol, tabac i hipnosedants. Ells, a més de cànnabis, són els qui més consumeixen drogues il·legals com la cocaïna. I això porta sent així, almenys, des dels primers anys 90, que és quan van començar a fer-se estudis estadístics sobre hàbits de consum entre la població jove.

    El fet, en si mateix, que no es conegui tant el que elles consumeixen més parla, per se, de com el gènere impacta en el quin, el com, el quan i l’amb qui es realitzen aquests consums. També en com s’afronta en relació a mares i pares.

    Elles consumeixen de forma privada, en general. Són menys visibles que els seus companys. No només perquè intenten passar més desapercebudes, sinó perquè el fet que consumeixin drogues es percep com una intromissió en el món masculí.

    Aquesta és una de les primeres conclusions de l’estudi que ha realitzat el Centre Reina Sofia sobre adolescents i joventut, dependent de la FAD, sota el títol Diferents mirades i actituds, diferents riscos. Elles i ells enfront del consum de drogues.

    Es tracta d’un estudi qualitatiu en el qual han realitzat diversos grups de discussió amb noies i nois de 15 i 24 anys (dividits entre els 16 i 18 i els 21 i 24). També amb grups de mares i pares. L’informe pretén aprofundir en les motivacions de les persones joves a l’hora de consumir per a comprendre i donar sentit a les dades quantitatives que recullen altres institucions. Entre altres coses també per a poder incidir en els materials i accions preventius que es realitzen. Com explicava Ana Sanmartín, directora del Cento Reina Sofia, servirà per a, per exemple, pensar en la manera de fer intervencions en centres educatius amb grups no mixtos en els quals fer una intervenció més ajustada als usos i les pors en relació al consum.

    Tant elles com ells entenen que el consum és una cosa “natural”, normal, però en determinades circumstàncies. Consumir drogues, siguin legals o no, és alguna cosa que “pot” fer-se quan s’és jove, per a començar. També circumscrit a un temps i circumstàncies molt concrets: les nits dels caps de setmana. Tot el que no sigui això, es relaciona amb, almenys, estar prop de l’addicció.

    Aquestes percepcions, explica Ana Sanmartín, no han variat res en dècades. I no són només la idea que tenen noies i nois. Els seus progenitors estan en el mateix punt.

    A això se suma, o ajuda, el fet que tant pares com mares no tenen una actitud proactiva en la prevenció dels consums per part dels seus fills. És a dir, més enllà d’insistir en la importància que noies i nois puguin resistir-se a la pressió de grup a l’hora d’acostar-se a les drogues, no hi ha molt més.”Existeix un pacte implícit per a no parlar d’aquests temes”, diu Sanmartín. A això se suma, com diu l’experta, l’actitud d’altres famílies que de fet ajuden en la iniciació en els consums, alguna cosa que succeeix amb l’alcohol. Sota aquesta lògica que “prefereixo que aprengui a casa”. Hi ha una certa sensació de determinisme segons la qual consumir és una cosa que passa sí o sí. Com demostren, insistentment les dades estadístiques.

    Les famílies

    Però cal ser justs amb les famílies. A pesar que si els fills arriben borratxos a casa “prefereixen mirar cap a un altre costat”, com explica Ana Sanmartín, és cert, com recull l’informe, “entre els i les joves se sobreentén que temes com el consum de drogues és millor abordar-los fora de la família”.

    Entre altres coses perquè, tan joves com progenitors, es col·loquen en una posició clara: els segons no tenen informació ni formació sobre els consums avui dia, els riscos.

    Admet l’informe que aquesta situació “beneficia” a noies i nois, que no hauran d’enfrontar-se a les converses amb les seves famílies. Aprofiten la posició de “feblesa” per aquesta falta d’informació. I, de produir-se les converses, sempre ho fan, des del punt de vista de mares i pares, al voltant que les drogues són dolentes, que no hi ha més que riscos i que han d’evitar-les.

    “Des de pares i mares -diu l’informe- s’assumeix abanderar aquest tipus de missatges, i es fa des del convenciment que és el que han de dir”. A excepció, expliquen, de l’alcohol, el consum del qual està perfectament normalitzat i, per tant, limitar-se al “no consumeixis” és inviable. “Per això les converses sobre el seu consum són molt més naturals en el si de la família, mentre es passa de puntetes o en silenci per la resta de substàncies”.

    L’estudi també posa el focus en com entre progenitors els rols de gènere estan molt marcats. Mentre les mares es mostren més comprensives, els pares són les figures autoritàries en relació als consums.

    Un món de nois

    Com s’explicava amb anterioritat, les noies semblen estar en el món del consum de drogues com “polissones”, com si no tinguessin dret o estiguessin usurpant el paper dels seus parells homes. S’entén que elles consumeixen per imitació del que fan ells.

    Se les veu més vulnerables, com si haguessin de ser protegides pel fet de ser dones. I, a més, s’entén que el consum afecta, en elles, a la seva pròpia identitat. Mentre que dels nois que consumeixen pot dir-se que s’han posat pesats en un moment donat, d’elles es dóna per fet que si consumeixen, “no mostra cautela, és una dona fàcil que està disposada a tot”, explica Ana Sanmartín. L’experta explica, a més, que a ells se’ls pressuposa tenir més independència enfront de la pressió del grup i més autonomia a l’hora de consumir.

    Tot això fa que en elles hi hagi dues preocupacions clares, a més de, lògicament, de l’efecte d’aquest consum. D’una banda, la deterioració de la mateixa imatge, de ser poc femenina, per exemple. I, al costat d’això, hi ha una major culpabilització cap a les quals prenen droga i una responsabilització de tot allò que els passi quan consumeixen.

    Explica Ana Sanmartín que això té relació directa amb les pors als quals s’enfronten tant nois com noies en relació al consum. Mentre ells es preocupen per la possibilitat de ficar-se en una baralla o que els robin, per exemple, les pors d’elles estan relacionats amb sofrir agressions o abusos sexuals. Una forma de reflex dels rols de gènere: a ells se’ls atribueix la necessitat de tenir comportaments de risc o a demostrar fortalesa, mentre que d’elles s’espera que siguin més passives o limitar-se a ser objecte del desig “incontrolable” d’ells.

    “Veiem un miratge d’igualtat”, deia Sanmartin, en els consums. Hi ha un consum homogeni “però amb enormes diferències en relació al gènere”. Mentre sobre ells pesa una mirada simplificadora dels consums, sobre elles ho fa la sanció. “El paper de les famílies no contribueix a qüestionar aquesta diferenciació per gènere”, explica l’experta, principalment perquè tant les mares com els pares participen d’aquesta socialització de gènere i la consoliden.

    Riscos, els que corren les dones, molt relacionats amb el fet que són molt reals. Explicava Sanmartín l’existència d’estudis en els quals més de la meitat de les participants asseguraven haver patit algun tipus d’agressió o violència sexual durant les seves sortides. “Les dones són conscients, deia, que estan sotmeses a determinades circumstàncies. Hi ha una certa justificació, però és cridaner com de normalitzat que està això”.

    Curiosament (o no tant), tant noies i nois, en parlar de les conseqüències dels consums, es refereixen principalment al relacionat amb la seva imatge social o amb els perills als quals poden enfrontar-se (agressió sexual, baralles…), mentre que els derivats del consum en si mateix queden fora. “Tret que hi hagi un problema concret, pròxim, com un coma etílic”, explica Ana Sanmartín, en general, noies i nois tenen la percepció de “jo controlo“, que les coses sempre els passaran a “uns altres”. Alguna cosa que passa, diu, també en les famílies. Això sí, explica, aquesta percepció també ocorre entre els i les adultes

  • Barcelona es converteix en capital científica internacional de la recerca en síndrome de Down

    La setmana vinent, Barcelona es convertirà en la capital de la recerca científica sobre síndrome de Down, en acollir la tercera edició del Congrés Internacional de la Trisomy 21 Research Societay (T21RS).

    Investigadors del més alt nivell es donaran cita al CosmoCaixa per a presentar els últims descobriments i avenços terapèutics. Participaran referents internacionals com el professor Weiland Huttnerr director del Max Planck Institute de Biologia Cel·lular i Genètica, conegut per descobrir gens que expliquen l’evolució del cervell humà i el desenvolupament de la intel·ligència, o la Dra. Li-Huei Tsai del Massachusetts Institute of Technology (MIT), qui ha descobert una estratègia per a revertir els símptomes de la malaltia d’Alzheimer en ratolins, que possiblement es podria aplicar en humans en el futur.

    La Dra. Mara Dierssen, investigadora del Centro de Regulación Genómica (CRG), presidenta de la Trisomy 21 Research Society T21RS, i organitzadora principal del congrés, va assenyalar que “aquest congrés és una oportunitat per a reformular la visió que tenim sobre la discapacitat intel·lectual i el seu maneig clínic. Per aquest motiu un dels nostres reptes és donar visibilitat a la importància de la recerca en aquest camp, fins ara pràcticament desconeguda al nostre país”.

    El congrés també planteja estratègies innovadores per a promoure la comunicació directa entre els científics, el públic general i els destinataris de les seves recerques i aconseguir promoure la implicació ciutadana en els projectes de recerca. Per a això, es destina dins de la programació del congrés un dia a activitats per al públic general, implicant col·lectius com Down España, o la Fundación Catalana síndrome de Down. S’inclouran debats en primera persona entre científics i familiars de persones amb síndrome de Down i la societat en general, o una sessió pionera en què científics espanyols explicaran les troballes presentades en el congrés de forma amena a les famílies i que serà liderada pel Professor Jesús Flórez, catedràtic emèrit de la Universitat de Cantàbria i fundador de Fundación Iberoamericana Down21. A més, s’han programat activitats en què persones amb síndrome de Down seran les protagonistes, com per exemple, l’obra de teatre “Cactus, sólo muere lo que se olvida”, o l’exposició virtual “I am able”.

    Aquesta edició del congrés compta amb l’impuls de “la Caixa”, el decisiu suport del qual facilitarà la participació de més de 300 investigadors de tot el món i que, a més, ha impulsat un programa pioner d’estades curtes per a que joves talents investigadors coneguin els laboratoris espanyols on es treballa en síndrome de Down. El congrés també està recolzat per l’Ajuntament de Barcelona.

  • Radiòlegs de Catalunya reivindiquen el seu paper en el procés diagnòstic i terapèutic davant la revolució tecnològica

    Des de la Societat de Radiòlegs de Catalunya, i en el transcurs del seu Congrés a Barcelona “Intel·ligència artificial i humanització”, volen deixar constància del valor afegir del seu diagnòstic: “la nostra professió, la radiologia, ha estat sempre al capdavant del canvi. Sabem que cada 10-15 anys es produeix una revolució (p.ex. la RM, la PET, la digitalització-PACS, i ara l’ IA), però aquests canvis no sols no han substituït els radiòlegs sinó que han demostrat el gran valor afegit en el procés diagnòstic i terapèutic”.

    La innovació, la informació i les tecnologies disruptives estan canviant el model actual i futur de la medicina. Actualment la intel·ligència artificial és el hypetecnològic, especialment la dedicada a l’anàlisi de la imatge. Aquestes eines, encara en fase de recerca i validació, estan demostrant ser eficaces en la detecció, a través de l’anàlisi de la imatge (TC, fotografies de la pell, del fons d’ull), de lesions molt específiques. Encara falten anys de desenvolupament perquè aquestes eines es puguin integrar completament en la pràctica clínica, però creuen que de ben segur que aportaran molt valor.

    Expliquen que gràcies a la Intel·ligència Artificial es passarà a tenir una Intel·ligència Amplificada, generant una radiologia de precisió que permetrà una medicina personalitzada. Segons declaren des de la mateixa Societat de Radiòlegs de Catalunya “el radiòleg ajudat/millorat per la tecnologia (IA, imatge 3D) serà el radiòleg del futur. Com a exemple similar, el pilot automàtic dels avions no ha substituït encara els pilots humans, els ha fet millors, més eficaços, més segurs. En el nostre àmbit, millorarem les capacitats diagnòstiques, podrem diagnosticar allò que fins ara és difícil o impossible, minimitzarem els errors. Sabem que les  tecnologies disruptives han vingut per quedar-se. Però no per substituir, sinó per millorar la medicina i especialment la radiologia”.

    La Societat de Radiòlegs de Catalunya va entendre fa temps que el repte del futur precisament és aquesta comprensió i integració de les noves tecnologies en la  pràctica de la radiologia. Fa anys que les ajudes a la detecció de lesions s’han emprat per exemple per l’estudi de les mamografies. A més asseguren “d’altra banda, a més de la detecció, creiem que aquesta tecnologia podrà ajudar a millorar la eficiència dels processos sanitaris. Optimitzar les citacions, identificar els protocols d’imatge més ràpids, prioritzar els estudis a l’hora d’interpretar-los o fer controls de qualitat poden ser algunes de les tasques que millorin significativament gràcies a la intel·ligència artificial”.

    Tot això es posarà sobre les taules de debat durant el VIII Congrés Nacional de Radiòlegs de Catalunya on també es reforçarà el missatge que més enllà de fer un diagnòstic acurat (identificant el número o tipus de lesions quan analitzem una imatge), els radiòlegs aporten un gran  valor al procés de la malaltia del pacient: son metges especialistes amb coneixement de fisiopatologia de les malalties, coneixedors de les tècniques d’imatge i  capaços d’optimitzar l’adquisició de la mateixa, prioritzen i adeqüen els estudis d’imatge en base a criteris d’evidència científica, per no oblidar el gran paper de l’intervencionisme i el canvi que ha representat la radiologia mínimament invasiva.

    Per tant, des de Radiòlegs de Catalunya creuen també que “aquesta és una oportunitat per parlar dels reptes que estan associats a aquests canvis: els nous rols professionals. Començant per reforçar el paper dels tècnics en diagnòstic per la imatge especialitzats en diferents àmbits potenciant les seves competències i formant-los en noves, així també com els enginyers biomèdics. La coordinació i sinergia del treball conjunt, aportant les diferents formacions i competències faran que els resultats siguin encara més ràpids i millors”.

    Finalment, conclouen  “no hem d’oblidar el pacient. El fi últim de la medicina. Així com les famílies, amics i resta de persones al voltant del malalt. Ajudar-nos amb la tecnologia ens farà comunicar-nos millor amb ells (disposant de nous canals), però també tenim la gran oportunitat de dedicar més temps a la interacció directa, convertint-nos en els consultors i gestors del coneixement, resolent els seus dubtes sobre els resultats i sobre les tècniques d’imatge”.

  • Dues de cada tres persones amb esclerosi múltiple són dones

    L’esclerosi múltiple és la causa més freqüent de discapacitat no traumàtica en adults joves que  afecta a més de 700.000 persones a Europa segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’esclerosi múltiple afecta a 47.000 persones a Espanya. Avui, 30 de maig, es commemora el seu Dia Mundial.

    Cada setmana es diagnostiquen a Espanya uns 35 nous casos d’aquesta malaltia neurològica, uns 1.800 nous anuals. I encara que també pot afectar nens i persones majors, el 70% dels nous casos es detecten en persones de 20 i 40 anys d’edat i, en 3 de cada 4 pacients, en dones.

    Les causes que originen aquesta malaltia autoimmune i crònica encara són incertes, però les últimes recerques apunten a factors genètics –però no hereditaris, ja que només el 15% dels pacients d’esclerosi múltiple tenen a un o més familiars afectats- en conjunció amb factors ambientals com el tabaquisme, el dèficit de vitamina D, l’escassa exposició a la llum solar i/o el canvi de dieta, entre altres.

    «L’esclerosi múltiple és una malaltia molt heterogènia, tant en la presentació dels símptomes, com en el seu pronòstic. No obstant això, en un 85% dels casos, la malaltia es manifesta en forma del que denominem ‘brots’, és a dir episodis d’afectació neurològica que solen remetre parcial o totalment sobretot en les etapes inicials de la malaltia. Encara que, amb el temps –i en molts casos- la malaltia passarà a desenvolupar-se de forma progressiva i continuada provocant danys sensorials, físics i psíquics i produint diverses discapacitats», explica el Dr. Miguel Ángel Llaneza, coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia.

    Pel fet que, en moltes ocasions, els símptomes inicials de l’esclerosi múltiple es passen per alt perquè desapareixen i tornen a aparèixer amb el temps, actualment existeix un retard en el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia d’1 i 2 anys.

    «Presentar feblesa o rigidesa muscular, espasmes musculars dolorosos, problemes d’incontinència urinària, mareig permanent, dificultat per a mantenir l’equilibri i/o visió borrosa o doble, solen ser els primers símptomes de la malaltia més habituals i més fàcilment identificables. No obstant això, ja que la malaltia pot generar lesions en qualsevol part del sistema nerviós central, depenent de la zona que es vegi afectada, els símptomes poden ser molt variables», assenyala el Dr. Miguel Ángel Llaneza.

    «Posteriorment, i quan la malaltia ja hagi avançat, és molt comuna que els pacients presentin feblesa muscular, sobretot a les cames, i/o rigidesa muscular, així com fatiga. Encara que, com deia, els símptomes d’aquesta malaltia són múltiples i cada pacient evolucionarà d’una forma molt diferent».

    Àdhuc no existeix cap tractament que permeti curar l’esclerosi múltiple, però si existeixen tractaments que permeten retardar la progressió de la malaltia, així com diferents teràpies per a millorar els símptomes. A més, en els últims anys, han aparegut nous fàrmacs que són capaços de reduir considerablement el número i la severitat de les recaigudes i que retarden l’evolució a llarg termini de la malaltia d’una forma molt més efectiva. El que fa que, actualment, existeixi un número molt important de pacients que, després de patir la malaltia durant més d’una dècada, no presenten cap mena de discapacitat important. Per això, la utilització primerenca i adequada dels recursos terapèutics disponibles és un factor essencial per a millorar el pronòstic dels pacients.

    «No obstant això, malgrat els avanços que s’han produït en el tractament de l’esclerosi múltiple, aquesta malaltia continua tenint un alt impacte personal, social i sanitari per la seva freqüència, la seva tendència a produir discapacitat, per la seva repercussió laboral i per les necessitats de cures i els costos associats. A més que és capaç de reduir significativament l’esperança de vida dels afectats», comenta el Dr. Miguel Ángel Llaneza. Més del 80% de les despeses que ocasiona l’esclerosi múltiple estan relacionats amb la discapacitat i no amb les teràpies perquè, aproximadament, un terç dels pacients necessita algun tipus d’ajuda per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, i en vuit de cada deu casos les cures els proporcionen familiars.

    D’altra banda, els pacients amb esclerosi múltiple superen la taxa d’hospitalitzacions en la població general. Més d’un 25% dels pacients d’esclerosi múltiple han d’ingressar anualment a l’hospital. Les infeccions són la causa més freqüent d’hospitalització, encara que les recaigudes que provoca la malaltia o les complicacions relacionades, continuen sent les causes més importants de morbiditat.

    A Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d’esclerosi múltiple de les quals un 67,6% són dones

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha publicat un nou número d’Informes breus que analitza les persones amb esclerosi múltiple a Catalunya i l’evolució entre els anys 2013-2017, coincidint dijous 30 de maig, amb el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple. S’estima que a Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d’esclerosi múltiple de les quals un 67,6% són dones. No hi ha diferències en les taxes de prevalença entre homes i dones fins als 20 anys, però entre els 30 i els 70 anys les taxes de prevalença de les dones són el doble que les dels homes. Les dones són, de mitjana, un any més joves que els homes en el moment del diagnòstic.

    La taxa de mortalitat de les persones amb esclerosi múltiple durant l’any 2017 va ser d’11,2 per cada 1.000 persones i pel que fa al nivell de renda s’observa com la taxa de prevalença augmenta a mesura que disminueix el nivell de renda i aquesta diferència és més clara en dones que en homes. En aquest sentit, les dones amb renda molt baixa tenen una taxa de prevalença un 80% més alta que les dones amb renda alta.

    L’informe també mostra que un 7% de les persones que pateixen esclerosi múltiple són pacients afectats d’altres malalties cròniques amb necessitats complexes d’atenció, mentre que en la població equivalent aquesta proporció és inferior al 2%. La incontinencia urinària és el primer problema de salut tant per als homes (15,2%) com per a les dones (18,0%).

    L’estudi del CatSalut també ha analitzat la despesa sanitària i la utilització que fan aquests pacients dels recursos sanitaris. L’any 2017, les persones amb esclerosi múltiple van utilizar més els recursos sanitaris ambulatoris que la població equivalent per edat, sexe i nivell de renda. Així, per exemple, la mitjana anual de visites a l’hospital de dia (1,5 visites) és 7,5 vegades superior a la població equivalent; les visites a consultes externes (5,4%) van ser 3,6 vegades superiors i les d’atenció primària (8,6 visites) un 60% més que la població equivalent.

    El nombre de fàrmacs diferents per persona també és un 65% superior en les persones amb esclerosi múltiple que en la població equivalent. I pel que fa a la despesa sanitària, les persones amb esclerosi múltiple tenen una despesa set vegades superior a les que no la tenen. Aquesta despesa és deguda principalment a la farmacèutica (75%), seguida de la despesa generada per les visites a les consultes externes (9,5%) i a l’hospitalització (6,4%).

  • L’obesitat creix més de pressa en les zones rurals que a les ciutats

    Des de fa anys, el problema mundial del sobrepès i l’obesitat s’ha considerat més propi de les ciutats que dels pobles a causa de l’accés als serveis d’alimentació, les opcions de transport, les formes d’oci no físic i el tipus de treballs poc exigents que es realitzen en zones urbanes.

    No obstant això, les recerques que donen suport a aquesta hipòtesi tendeixen a ser petites i de curta durada, i estan basades en càlculs de l’índex de massa corporal (IMC), que valora si un individu té un pes saludable per a la seva alçada.

    Ara, un article publicat a Nature desafia el paradigma predominant i afirma que la pujada global de l’IMC observat en els últims 30 anys es deu en gran manera a l’increment en les poblacions rurals, en les quals ha augmentat el consum d’aliments de baixa qualitat.

    L’equip, format per la xarxa d’experts NCD-RisC que proporciona dades rigoroses sobre els factors de risc de malalties no transmissibles (ENCs), va analitzar 2.009 estudis de més de 112 milions d’adults per a avaluar els canvis en l’IMC entre 1985 i 2017 en 200 països.

    Els resultats revelen que en aquests 33 anys l’IMC va augmentar en una mitjana de 2,0 kg/m2 en les dones i 2,2 kg/m2 en els homes a tot el món, el què equival al fet que cada persona guanyi de 5 a 6 kg de pes.

    Liderat per Majid Ezzati, de l’Imperial College de Londres, el treball mostra que més del 55% de l’augment mundial de l’IMC des de la dècada de 1980 prové de les poblacions rurals. És més, en algunes regions d’ingressos baixos i mitjans, aquesta xifra aconsegueix més del 80%.

    Des de 1985, l’IMC mig en les àrees rurals ha augmentat en 2,1 kg/m2 tant en dones com en homes. Però a les ciutats, l’augment va ser de 1,3 kg/m2 i 1,6 kg/m2 en dones i homes, respectivament.

    De la mateixa manera, el 1985 els homes i dones urbans de més de tres quartes parts dels països tenien un IMC més alt que els seus homòlegs rurals. Amb el temps, la bretxa entre l’IMC urbà i rural en molts d’aquests territoris es va reduir o fins i tot es va revertir.

    «La nostra idea actual sobre l’epidèmia d’obesitat deguda a les ciutats no és correcta», explica a Sinc Ezzati. «A excepció de les dones a l’Àfrica subsahariana, l’IMC està creixent en les zones rurals al mateix ritme o més ràpidament que a les ciutats».

    Diferències entre països

    L’equip va trobar diferències importants entre els països d’ingressos alts, mitjans i baixos. Als països enriquits, l’IMC ha estat generalment més alt en les zones rurals des de 1985, especialment per a les dones.

    Els investigadors suggereixen que això es deu als desavantatges que experimenten els qui viuen fora de les ciutats: menors ingressos i nivell educatiu, disponibilitat limitada i major preu dels aliments saludables, i menys instal·lacions d’oci i esportives.

    «Les ciutats ofereixen una gran quantitat d’oportunitats per a una millor nutrició, més exercici físic i oci, i una millor salut en general. Aquestes coses són sovint més difícils de trobar en les zones rurals», valora Ezzati.

    Mentrestant, les zones rurals dels països més empobrits han experimentat canvis cap a ingressos més alts, millors infraestructures, una agricultura més mecanitzada i un major ús de l’automòbil.

    Això suposa, d’una banda, certs beneficis per a la salut, però també porta a una menor despesa energètica i a un major consum d’aliments processats i de baixa qualitat. Tots aquests factors han contribuït a un augment més ràpid de l’IMC en les zones rurals.

    «A mesura que els països augmenten la seva riquesa, el repte per a les poblacions rurals passa de permetre’s menjar prou a poder comprar aliments de bona qualitat», afegeix Ezzati.

    La principal excepció a la tendència mundial va ser l’Àfrica subsahariana, on les dones van augmentar de pes més ràpidament a les ciutats, possiblement a causa de la major quantitat de treball de baix consum d’energia, menor necessitat de fer tasques domèstiques físiques, com recollir llenya i aigua; la reducció dels desplaçaments al treball i un major accés als aliments processats.

    L’anàlisi més completa fins avui

    L’estudi actual és l’anàlisi més completa fins a la data de com està canviant l’IMC en les àrees rurals i urbanes i podria tenir profundes implicacions per a les polítiques de salut pública.

    Així, els autors demanen que s’adopti un enfocament integrat amb la finalitat de millorar l’accés a aliments més sans en les comunitats rurals i urbanes pobres, des de controls en la comercialització d’aliments en centres d’ensenyament fins a la tributació i etiquetatge dels aliments no saludables i ultraprocessats.

    «La nostra prevenció de l’obesitat hauria de canviar i fer més recalcament en la nutrició de les poblacions rurals. Una forma seria augmentar la disponibilitat d’aliments més sans, especialment en la lluita contra la desnutrició», conclou Ezzati.

    Homes, dones i massa corporal

    L’IMC va disminuir lleugerament entre 1985 i 2017 entre les dones de dotze països d’Europa (Grècia, Espanya, Lituània, República Txeca, Itàlia, Portugal, Sèrbia, França, Malta) i Àsia Pacífic (Nauru, Singapur i el Japó). En l’altre extrem, va augmentar en més de 5 kg/m² en les dones d’Egipte i Hondures.

    Entre els homes, l’IMC va augmentar en tots els països, amb els majors augments a Saint Lucia, Bahrain, el Perú, la Xina, República Dominicana i els EUA, en més de 3,1 kg/m².

    Les dones rurals de Bangladesh tenien l’IMC més baix registrat en l’estudi de 1985, amb 17,7 kg/m². Els homes que vivien en les zones rurals d’Etiòpia tenien l’IMC més baix, 18,4 kg/m², també el 1985.

    Les dones urbanes del territori de Samoa Americana en el Pacífic Sud van tenir l’IMC més alt registrat, amb 35,4 kg/m² el 2017. Els homes rurals del mateix país van tenir l’IMC més alt, amb 34,6 kg/m² també el 2017.

    Aquest és un article de l’Agència SINC

  • El contacte amb entorns naturals durant la infància podria beneficiar la salut mental a l’edat adulta

    Les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura, segons conclou un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per «la Caixa», que ha estat realitzat a quatre ciutats europees.

    L’exposició a espais naturals a l’aire lliure s’ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic. Tot i això, pocs estudis han explorat l’impacte de l’exposició a entorns naturals durant la infància a la salut mental i la vitalitat a l’edat adulta. A més, els estudis sobre espais verds, és a dir, jardins, boscos o parcs urbans per exemple, són més abundants que en el cas dels espais blaus com ara canals, estanys, rierols, rius, llacs, platges…

    Aquest nou treball, publicat a la revista International Journal of Environment Research and Public Health i que forma part del projecte PHENOTYPE, es va realitzar a partir de les dades de prop de 3.600 persones adultes de Barcelona, Doetinchem (Països Baixos), Kaunas (Lituània) i Stoke-on-Trent (Regne Unit).

    Les i els participants van respondre un qüestionari sobre la freqüència d’ús d’espais naturals durant la infància, incloent tant les visites intencionades –per exemple, sortides a la muntanya– com les no intencionades –per exemple, jugar al jardí de casa–. També se’ls va preguntar sobre la quantitat, ús i satisfacció d’espais naturals al voltant del seu habitatge, així com la importància que li donen a l’actualitat. La salut mental de les i els participants –nivell de nerviosisme i sentiments de depressió en les darreres quatre setmanes– i la vitalitat –nivell d’energia i fatiga– es va avaluar a partir d’un test psicològic. L’índex de vegetació al voltant de l’habitatge a la vida adulta es va estimar a partir d’imatges de satèl·lit.

    Els resultats van mostrar que les persones adultes que durant la infància s’havien exposat menys als espais naturals mostraven pitjors resultats en els tests de salut mental, en comparació amb les que tenien més exposició durant la infància. Myriam Preuss, primera autora de la recerca, explica a més que «en general, les i els participants amb nivells inferiors d’exposició a entorns naturals durant la infància van valorar amb menys importància els espais naturals que aquelles amb més nivells d’exposició». No es van trobar associacions entre l’exposició durant la infància i la vitalitat a l’edat adulta, ni amb l’ús i satisfacció d’aquests espais.

    Wilma Zijlema, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi, destaca que les conclusions «mostren la rellevància de l’exposició a espais naturals durant la infància per al desenvolupament d’un estat psicològic saludable i una actitud que apreciï la natura a la vida adulta». Actualment, el 73% de la població a Europa viu en àrees urbanes –sovint amb accés limitat als espais naturals– i es preveu que aquest nombre augmenti a més del 80% el 2050. «Per tant, és important conèixer quines implicacions té que els nens i nenes creixin en entorns amb oportunitats limitades d’exposició a espais naturals», afegeix.

    «Molts nens i nenes a Europa acostumen a portar un estil de vida basat en espais interiors, de manera que seria convenient millorar els entorns naturals a l’aire lliure a les ciutats: augmentar el seu nombre, dissenyar-los de manera segura i que convidin als nens i les nenes a jugar», indica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. En la majoria dels països, les activitats a la natura no són una part regular del currículum escolar. «Fem una crida a les i els responsables polítics per tal que millorin la disponibilitat dels espais naturals a l’aire lliure per a la infància, incloent els patis de les escoles», conclou.

  • Una base de dades mundial per a donar veu a les dones científiques

    L’organització 500 Women Scientists, liderada per un grup d’investigadores dels EUA, va posar en marxa el gener de 2018 la base de dades Request a Woman Scientist, un registre públic que pretén incloure a dones científiques de tot el món, classificades per disciplina i regió geogràfica.

    Segons comenta a Sinc Elizabeth A. McCullagh, investigadora del Departament de Fisiologia i Biofísica de la Universitat d’Acolorit-Anschutz i una de les impulsores del projecte, «el propòsit d’aquesta plataforma és augmentar la representació de les dones en els diferents camps científics. I també que serveixi com una eina perquè periodistes i organitzadors de conferències contactin amb científiques».

    «Volem assegurar-nos –diu– que la gent no té excuses per a no incloure a més dones com a portaveus i protagonistes de notícies i esdeveniments relacionats amb la ciència».

    McCullagh figura com a primera signant d’un article, publicat aquesta setmana a PLOS Biology, que fa un balanç del progrés de la base de dades des del seu llançament fa poc més d’un any.

    En el moment de lliurament de l’article s’havien inscrit en la base de dades 7.500 dones de 174 disciplines científiques procedents de 133 països. Les últimes dades dels quals disposa McCullagh apunten al fet que aquest número s’ha incrementat fins a les 8.500 inscrites.

    Segons es pot veure en el mapa interactiu, «a Espanya hi ha fins al moment 138 científiques en aquesta plataforma, la major part de Madrid i Barcelona», que procedeixen de camps com la bioquímica, la bioinformàtica, la neurociència, la geologia, la intel·ligència artificial i la robòtica, entre altres, indica a Sinc la biòloga i primatòloga estatunidenca Katarzyna Nowak, una altra de les autores.

    Millorar la representació de les científiques

    Les organitzadores assenyalen que, a més d’inscriure’s, les participants han expressat la seva voluntat de compartir la seva ciència i manifestat interès a participar en panells, en esdeveniments de difusió pública de la ciència i en intervencions en mitjans de comunicació.

    De moment, les ciències biològiques i els Estats Units són la disciplina i el país que tenen major representació en la base de dades, però s’han previst activitats de divulgació específiques per a millorar la representació de dones d’altres àrees de coneixement i regions.

    Per a saber com s’està duent a terme el registre, les organitzadores van enviar una enquesta electrònica a les científiques inscrites en la base de dades el novembre de 2018. De les 1.278 enquestades, 150 (l’11%) havien estat contactades per diverses raons, entre les quals s’inclouen comentaris d’experts en mitjans de comunicació, participació en conferències i difusió educativa.

    Les autores creuen que aquestes xifres suposen una subestimació de quantes dones estan sent contactades, ja que la base de dades ha estat consultada més de 100.000 vegades, asseguren.

    Amb les aportacions de les usuàries, l’equip està ara treballant per a millorar la funcionalitat, en àmbits com l’experiència d’usuari i en les tecnologies que permetin que la plataforma pugui continuar creixent sense problemes, per a satisfer la demanda de les científiques. A més, s’ha previst ampliar l’abast de la base de dades per a incloure també a les ciències mèdiques.

    La finalitat del projecte és «acabar amb el predomini de les veus masculines en les notícies, panells i conferències relacionades amb la ciència. Nosaltres li ho posarem fàcil perquè tinguin a dones científiques interlocutores a les quals puguin recórrer com a fonts o com a protagonistes», conclou Nowak.

    Aquest és un article de l’Agència SINC