Just Deploy It!

Categoría: Recerca

  • Estudis problemàtics

    Quan la gent rep un tractament, el que espera és que funcioni. Però si les dades científiques que sostenen la seva eficàcia han estat inventades o no són fiables, el tractament podria no funcionar i causar un mal innecessari. Aquesta situació no és en absolut imaginària o rara. Un 14% dels estudis de biomedicina inclou dades falsificades i hi ha un percentatge molt més gran amb resultats dubtosos o poc fiables. Si es tenen en compte aquestes dades, la pràctica mèdica resultant és incorrecta.

    Un exemple recent de dades falsificades que van trastornar l’assistència sanitària és el d’un influent estudi (ja retirat) sobre la hidroxicloroquina per tractar la COVID-19. Aquest estudi contenia dades inventades i, fins que es va detectar el frau, va condicionar l’ús d’un tractament que, com després es va constatar, no funciona.

    Encara que hi ha una gran diferència entre el frau a consciència i les males pràctiques en recerca, el resultat pràctic és similar. Cap estudi amb dades inventades o poc fiables hauria de tenir-se en compte per a avaluar els efectes d’un tractament. No obstant això, aquests estudis problemàtics, com es denominen una miqueta suaument, són difícils d’identificar per evitar que es publiquin o per retirar-los si ja estan publicats. Diguem que el sistema de publicació no ha estat dissenyat ni està preparat per a detectar l’engany i la falta d’actitud científica dels investigadors.

    L’actitud científica, aquest compromís insubornable amb la veracitat dels qui es dediquen la ciència, és una cosa que es dona per feta, però la realitat és ben diferent. La desballestada pressió per publicar el més possible per desenvolupar una carrera professional és una de les aberracions del sistema que facilita la publicació d’estudis no fiables. Els beneficis professionals i econòmics han ajudat a crear una inflació d’articles i revistes “depredadores” l’únic sentit de les quals és publicar una recerca, per sobre de la seva necessitat, rigor metodològic i qualitat.

    El problema de la creixent mala ciència en biomedicina, a més de distorsionar el coneixement sobre els efectes dels tractaments, amenaça amb minar la confiança del públic en la recerca científica. Davant l’absència de guies pràctiques eficaces i consensuades per atallar-ho, un grup d’investigadors ha elaborat un compendi de senyals d’alerta de potencials estudis problemàtics amb una llista de comprovació per detectar-los.

    Aquesta eina, publicada en el Journal of Clinical Epidemiology pel grup de Lisa Bero, ha estat desenvolupada amb les aportacions de 30 experts de 12 països: metainvestigadors (experts en metodologia i pràctiques de la recerca), autors de revisions sistemàtiques, personal de les revistes científiques i reconeguts investigadors del frau, incloent-hi acadèmics, periodistes i detectius de dades.

    L’eina inclou una taxonomia amb exemples concrets d’11 males pràctiques habituals en els estudis problemàtics, com l’anàlisi de dades inapropiat, el plagi, la discrepància entre com es va realitzar l’estudi i com s’explica o el fet de treure conclusions que no es deriven dels resultats. A partir d’aquests senyals d’alerta, els autors han desenvolupat una llista de comprovació preliminar amb preguntes com l’estudi té l’aprovació d’un comitè ètic?, té finançament independent en comptes de per l’empresa el producte de la qual s’està provant?, està registrat l’assaig clínic? o els resultats semblen plausibles?

    Com explica en un article a The Conversation la mateixa Lisa Bero, editora d’integritat de la recerca en Cochrane, encara que aquesta eina de detecció de la mala recerca està dissenyada principalment per a autors de revisions sistemàtiques, algunes preguntes poden ajudar els investigadors i el públic general a llegir críticament els resultats de les últimes recerques. L’objectiu és augmentar la conscienciació i la massa crítica per minimitzar el problema i el perjudici dels estudis problemàtics.

  • Un nou estudi vol detectar el Parkinson en fase primerenca per revertir-lo

    L’estudi se centra en fer un qüestionari on line (https://www.cervellsaludable.cat/es/) a unes 10.000 persones entre 50 i 80 anys a Catalunya. D’aquestes, es preguntarà a 2.600 si poden desplaçar-se a casa seva a fer un test d’olfacte i, en una fase més avançada, faran seguiment presencial a la clínica a entre 200 i 300 persones, tant d’alt risc com de baix risc.

    El projecte rep el nom d’‘Envelliment cerebral saludable’ (HeBA, de l’anglès ‘Healthy Brain Aging’) i, a més de la Unitat de Parkinson de l’Hospital Clínic de Barcelona, hi col·laboren centres d’investigació d’Alemanya i Àustria, que també s’encarreguen de fer qüestionaris als seus països. El promotor d’aquesta iniciativa és la Fundació Michael J.Fox per a la investigació del Parkinson.

    La investigadora principal del projecte al Clínic, la doctora Maria Josep Martí, explica que es nodreixen d’investigacions anteriors segons les quals les persones amb Parkinson prèviament han patit durant anys diferents problemes de salut, com pèrdua d’olfacte, malsons, falta de memòria o depressió.

    “Aquests símptomes apareixen molt abans que la tremolor i l’alentiment motor. El 80% dels pacients afirmen que han perdut olfacte, amb diferents graduacions, segons el cas. Entre el 30% i el 40% han tingut malsons a la nit, cridant i movent-se, fins i tot hi ha gent que ha caigut del llit. Sovint, han patit ansietat o estrenyiment. A més, ser home és un factor més de risc, i no haver fumat mai també és un factor de risc”, resumeix la neuròloga.

    Un cop contestades preguntes diverses sobre aquests i altres símptomes, s’aplica una fórmula, i el programa informàtic estableix si la persona té un risc alt o baix de desenvolupar la malaltia.

    Objectiu: detenir la malaltia

    El Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que progressa lentament i afecta el sistema nerviós central. Apareix quan entre el 50 i el 70% de les cèl·lules que produeixen la dopamina han reduït la capacitat de produir aquest neurotransmissor. Normalment, la mort de les neurones comença molts anys abans dels clàssics símptomes, i és aquí on se centra la investigació.

    Martí: «Quan apareixen els símptomes típics i els pacients van lents a l’hora de caminar, ja és molt tard» | Cedida

    Martí assenyala que l’objectiu és “intentar veure si som capaços, amb un qüestionari, de saber quines persones estan més en risc de patir la malaltia del Parkinson. Ens interessa perquè el que estem veient és que quan apareixen els símptomes típics i els pacients van lents a l’hora de caminar, ja és molt tard”.

    “Avui dia hi ha bastants laboratoris que estan intentant fer medicaments per revertir la causa o parar la malaltia, però ha sigut un desengany, perquè arribem tard i no ha sigut exitós. Per això, intentem buscar els pacients a edats més joves, per trobar un medicament eficaç”, afegeix.

    Tot i que se sap poc sobre aquesta fase primerenca, l’equip mèdic considera que poder detectar les persones durant aquest període, ajudaria a alentir, detenir o revertir el procés de la malaltia.

    Qui pot participar

    La decisió de preguntar a persones a partir de 50 anys té a veure amb el fet que ja hi ha una trajectòria llarga de vida per recollir tots els símptomes susceptibles d’avisar del risc de tenir Parkinson, a part del valor genètic. Tot i això, en funció dels resultats, l’experta no descarta que es pugui fer l’estudi a persones de menys de 50 anys.

    El qüestionari poden fer-lo persones neurològicament sanes i també persones que tenen familiars amb malalties neurodegeneratives de la vellesa. En canvi, no poden participar en aquest projecte malalts de Parkinson, Alzheimer i altres trastorns neurològics del moviment, demència, vessament cerebral o esclerosi lateral amiotròfica (ELA), ni persones que prenguin medicació que pugui augmentar o desencadenar els símptomes d’una malaltia neurodegenerativa.

    A Espanya, el Parkinson afecta prop de 140.000 persones i, amb l’envelliment de la població, es preveu que la xifra augmenti significativament en els pròxims anys. Avui dia no hi ha un tractament curatiu per a les malalties neurodegeneratives.

  • Svante Pääbo, premi Nobel de Medecina 2002

    El jurat del premi Nobel de Medecina 2022, que ha fet pública la decisió de guardonar Pääbo el 3 d’octubre, ha destacat els seus “descobriments sobre el genoma d’homínids extints i l’evolució humana” i ha remarcat que la seva feina ha donat lloc a “una nova disciplina científica: la paleogenòmica”. 

    L’investigador suec ha aconseguit rescatar ADN de fòssils humans i conèixer el genoma d’avantpassats coneguts, com els neandertals, així com descobrir l’existència d’altres nous, com els denisovans. A més, ha pogut confirmar que els Homo sapiens van tenir sexe i fills amb altres espècies fa milers d’anys.

    L’originalitat de Pääbo radica en què ha fet servir eines que normalment s’usen en medecina i biologia molecular per explorar els orígens de l’espècie humana.

    Antropologia evolutiva

    Svante Päävo va néixer a Estocolm el 20 d’abril del 1955. Es va doctorar a la Universitat d’Ubsala (Suècia) el 1986 i, des del 1997, és director del departament de Genètica de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya).

    Entre les seves feines destaquen que va liderar l’equip que va descobrir noves característiques del “gen del llenguatge”, el FoxP2, que es troba danyat o absent en algunes persones amb problemes fonoaudiològics.

    L’Institut Karolinska d’Estocolm ha atorgat el Premi Nobel de Medecina 2022 a Svante Pääbo

    Està considerat un dels fundadors de la paleogenètica, que utilitza els mètodes de la genètica per estudiar els primers humans i altres poblacions de la prehistòria. Va ser el 2006 quan va anunciar un projecte per reconstruir el genoma complet dels neandertals i un any després va ser nomenat una de les 100 persones més influents de l’any per la revista ‘Time’.

    Revolució científica

    El 2009 es va anunciar que hi havia un primer esborrany, dirigit per Päävo, de la versió del genoma del neandertal, amb més de 3.000 milions de parells de bases seqüenciades. Un any després es va publicar un informe sobre l’anàlisi de l’ADN d’un os d’un dit trobat a les coves de Denisova a Sibèria, i els resultats van suggerir que pertanyien a una espècie Homo fins ara desconeguda, per la qual cosa va ser batejat com l’homínid de Denisova.

    Ara, l’Institut Karolinska d’Estocolm ha atorgat el Premi Nobel de Medecina per aquests descobriments. El guardó està dotat amb 10 milions de corones sueques (900.000 euros).

    Relació amb Atapuerca

    Pääbo ja va rebre el premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica l’any 2018 pels seus treballs sobre l’evolució humana. Està lligat des de fa anys a la Universitat de Burgos i, en concret, al departament encarregat dels jaciments d’Atapuerca. De fet, va ser aquesta universitat qui el va proposar per al Príncep d’Astúries.

  • Identifiquen nous gens humans crucials per a la infecció per coronavirus

    Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oviedo ha aconseguit identificar nous gens involucrats en la infecció de cèl·lules respiratòries i intestinals humanes pel virus SARS-CoV-2 causant de la COVID-19. Els resultats del treball, dirigit pel catedràtic Carlos López Otín, s’han publicat en The EMBO Journal.

    Alejandro Piñeiro i Gabriel Bretones, investigadors del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la universitat asturiana i autors principals, han realitzat en aquest estudi un complex cribratge genètic de tot el genoma humà mitjançant la tecnologia d’edició genòmica CRISPR Cas9 fins a aconseguir identificar els gens necessaris per a la infecció pel coronavirus.

    Per a això, en primer lloc, van construir mitjançant enginyeria genètica una versió artificial del virus SARS-CoV-2 mancat de capacitat de replicació i, per tant, incapaç d’expandir-se en l’entorn. A continuació, van eliminar en cèl·lules pulmonars humanes, de manera específica i individualitzada, cadascun dels més de 20.000 gens humans codificants de proteïnes i van interrogar gen a gen la susceptibilitat cel·lular a la infecció amb el pseudovirus artificial.

    Aquest estudi va conduir a la identificació, entre altres, dels gens humans PLAC8 I SPNS1, codificants de proteïnes implicades en processos biològics com l’endocitosi i l’autofàgia, que poden contribuir a les infeccions víriques.

    A fi de corroborar aquests descobriments, els autors van contactar amb la llavors directora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CISA-INIA), Marisa Arias, per a dur a terme experiments amb virus SARS-CoV-2 naturals i plenament infecciosos. Aquest centre és referència internacional en l’estudi de malalties infeccioses i disposa de les instal·lacions d’alta seguretat biològica imprescindibles per a aquesta mena de treballs.

    Soca de virus original de la primera onada

    Allí els investigadors, amb l’ajuda del grup de Malalties Emergents i Transfrontereres van confirmar les seves troballes prèvies utilitzant una soca del virus original (CISA/H-Ap20-1) aïllat pel propi grup durant la primera onada de la pandèmia.

    Piñeiro, primer autor de l’article, assenyala que “no és el primer estudi d’aquest tipus que es realitza en el món, però el nostre disseny experimental basat en l’ús de cèl·lules pulmonars humanes i complexes tècniques d’edició gènica ens ha permès identificar gens essencials per al procés infectiu que havien passat inadvertits en altres estudis”.

    A més, “a diferència d’uns altres, aquest treball s’ha centrat a trobar gens humans necessaris per a les primeres fases de la infecció del virus, abans que es produeixi la seva replicació a l’interior de la cèl·lula”, destaca l’investigador.

    Per part seva, Bretones emfatitza que “aquestes troballes permeten comprendre millor el mecanisme d’internalització del virus i, per tant, la identificació de noves dianes terapèutiques per al tractament de la COVID-19 i d’altres malalties causades per coronavirus que puguin aparèixer en el futur. Això permetrà el desenvolupament de teràpies dirigides per millorar el tractament i ajudar les vacunes a contenir l’expansió de la malaltia”.

    Finalment, López-Otín destaca que “el nostre laboratori no es dedica a la virologia, però en aquests últims anys hem desenvolupat mètodes experimentals molt avançats per a l’anàlisi genòmica i funcional del càncer i de l’envelliment, que ara hem pogut aplicar a l’estudi del coronavirus SARS-CoV-2”.

    Otín afegeix que se sent “molt orgullós de tots els membres del meu grup que, per pur compromís social, van deixar els seus projectes particulars entre parèntesis per a dedicar el seu esforç i el seu talent a l’estudi d’un virus que ens ha mostrat amb absoluta nitidesa la gran veritat de la vulnerabilitat humana”.

    L’estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carles III (COV20/00652), el Ministeri de Sanitat, el Ministeri de Ciència i Innovació i la Conselleria de Ciència, Innovació i Universitat del Principat d’Astúries.

     

    Aquest és un article publicat originalment a Agencia SINC. Llegeix-lo en castella aquí.

  • La nova llei de la ciència acaba amb la temporalitat

    Amb la nova llei de ciència en vigor des del passat dimecres, 7 de setembre, Espanya vol posar fi a la fugida dels científics a altres països per les males condicions laborals que acumulen des de 2010. Opta pel model indefinit i es compromet a una major inversió en R+D+I.

    La llei s’aprovava definitivament després que en primera volta al Congrés rebés unanimitat de vots favorables a reformar el sistema científic públic espanyol que es veia ofegat per processos burocràtics i tenia precaritzats als científics menors de 45 anys. El consens va saltar pels aires al Senat amb l’aprovació d’una esmena del Partit Popular que defensava mantenir els contractes temporals en casos concrets. Va rebre el suport de Vox, PNB, Junts i Esquerra Republicana.

    Els populars van fer seva la demanda d’alguns referents de la ciència espanyola com: Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica; Nuria Rius, directora de l’Institut de Física Corpuscular; Vicente Andrés, director d’investigació bàsica del Centre Nacional d’investigacions Cardiovasculars; Lluis Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques; José Manuel Torralba, director d’IMDEA Materials i Josep Tabernero, director de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. El grup de científics va demanar per carta a tots els diputats que es mantinguessin els contractes temporals per als projectes europeus per evitar “una bossa de falsos indefinits”.

    En la segona votació al Congrés i després d’arribar a un acord in extremis entre ERC i la mateixa ministra de Ciència, Diana Morant, l’esmena del PP va decaure amb 189 vots contraris, els 108 vots favorables de PP, PNB i Junts i les 52 abstencions de Vox.

    Des de CCOO es valora positivament l’aprovació de la nova llei de ciència considerada com a “un avenç contra la precarietat en el sistema públic de recerca” i recrimina als partits favorables a l’esmena l’actitud “feudalista”.

    La ciència espanyola acumulava retallades des del 2010 que van propiciar una fugida de científics a l’estranger, que mantenien plantilles envellides i joves precaritzats. Amb la nova llei es pretén establir el contracte indefinit adaptat a les singularitats del sistema R+D+I, en la línia de la reforma laboral de la ministra de Treball, Yolanda Díaz. El model de contractació ja estava en vigor des del 5 d’abril, aprovat per un reial decret llei, on la indemnització ha passat de 12 dies per any treballat a 20. A més, des del ministeri de Ciència han justificat que no es crearan falses bosses d’indefinits, ja que “un contracte indefinit no és fix, sinó que la seva durada  no ve predeterminada”. A més, la norma estableix contractes temporals de quatre anys per als investigadors predoctorals, fins a la presentació de la tesi, i d’entre tres i sis anys per als postdoctorals.

    La nova legislació també incorpora nous drets laborals per als joves científics amb una indemnització per finalització de contracte predoctoral i postdoctoral i estableix per primera vegada arribar al 2030 a una inversió pública en R+D+I de l’1,25%. Actualment es troba en el 0,58%. Morant, assegura que el Govern està compromès amb la ciència, ja que té el pressupost més elevat de la història, més de 3.800 milions d’euros, quasi el doble que l’últim govern de Rajoy.

    Pla per retenir el talent científic

    El ministeri de Ciència i Innovació anunciava la setmana passada 76 milions d’euros dels fons europeus en el marc del Pla d’atracció i retenció de talent científic i innovador dirigit a personal espanyol o per a qui vulgui retornar.

    Morant va afirmar que “es dotarà de 200.000 euros a 375 joves investigadors perquè puguin desenvolupar ciència d’excel·lència al nostre país”. També ha recordat l’esforç del Govern en ciència: “en moments de crisi s’ha demostrat que necessitem coneixement i científics. Han estat ells qui ens han donat solucions per a salvar-nos durant la pandèmia”.

  • Vall d’Hebron prova un nou tractament que permet el trasplantament de ronyó en pacients que eren inoperables

    La Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Vall d’Hebron ha provat un nou tractament que permet el trasplantament de ronyó en pacients que fins ara eren inoperables. El nou fàrmac, anomenat imlifidasa, elimina els anticossos en sang de pacients que tenen el sistema immunitari molt activat per evitar el rebuig immediat del trasplantament renal i es planteja com una nova estratègia terapèutica en pacients en què és altament improbable trobar donants immunològicament compatibles. Aquest nou tractament pot ser una alternativa terapèutica eficaç per a aquest tipus de pacients amb malaltia renal terminal, els quals estan destinats a romandre en diàlisi durant molts anys.

    El primer pacient a Vall d’Hebron en participar en aquest estudi ha estat un home de 54 anys que des del 1984 requeria diàlisi a causa d’una malformació en les vies urinàries que li van causar l’aparició progressiva d’insuficiència renal crònica terminal. Després de dos intents de trasplantament sense èxit, el sistema immunitari del pacient va quedar sensibilitzat i els seus nivells d’anticossos eren molt elevats, la qual cosa ha fet impossible trobar un donant compatible durant tots aquests anys.

    El maig de 2022, el pacient va rebre el tractament amb imlifidasa seguit d’un trasplantament de ronyó. Després de tres mesos, continua en seguiment ambulatori i sense requeriments de diàlisi. «Aquest fàrmac pot obrir la porta al trasplantament a un grup de persones altament sensibilitzades i pràcticament sense opció a un trasplantament compatible. Actualment, la proporció d’aquest tipus de pacients pot arribar fins al 10-15% del total de pacients que estan actualment en llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó», afirma el Dr. Francesc Moreso, cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR.

    El tractament amb imlifidasa es duu a terme per via endovenosa i és efectiu de forma molt ràpida, al cap d’una hora després de l’administració, moment en què el pacient ja pot anar a quiròfan i ser trasplantat sense tenir anticossos contra el donant. «El fàrmac ens dona una finestra d’oportunitat d’entre 5 a 6 dies per fer el trasplantament», afirma el Dr. Oriol Bestard, cap del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron, qui lidera el projecte a l’Hospital.

    «És molt probable que la supervivència del trasplantament en aquests pacients no sigui comparable al d’aquells que reben un òrgan compatible, però pot permetre viure al pacient amb un ronyó funcionant durant un període llarg de temps sense necessitat de diàlisi. Sens dubte, aquest fàrmac pot tenir un impacte molt positiu per a aquests pacients, aportant també una millora en la seva qualitat de vida», afegeix Bestard.

    Pas previ a l’aprovació de l’EMA

    L’estudi en què participa Vall d’Hebron és un estudi d’eficàcia post-autorització (PAES), un assaig clínic de Fase III que es considera el pas previ a l’aprovació per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA). En ell hi participaran 50 pacients que necessiten un trasplantament de ronyó però que, per les seves característiques immunològiques, es considera que és molt improbable que trobin un donant compatible.

    Es tracta d’un estudi promogut per Hansa Biopharma AB, companyia biofarmacèutica sueca. A l’Estat, també hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid. Vall d’Hebron ha estat el primer centre europeu en començar a incloure pacients.

  • L’Hospital de Sant Pau, pioner a Europa en microcirurgia robòtica per a limfedema

    L’Hospital de Sant Pau s’ha convertit en un dels quatre únics centres europeus que compta amb el primer robot quirúrgic per a supermicrocirurgia. Amb aquesta tecnologia, que aporta una precisió absoluta en les intervencions, el centre ha posat en marxa el programa de microcirurgia robòtica per limfedema, que acaba d’operar el seu primer pacient. L’objectiu de Sant Pau és fer entre 8 i 10 intervencions mensuals amb aquesta innovadora tecnologia.

    El robot, anomenat Symani, ha estat desenvolupat per la companyia Italo-americana MMI en col·laboració amb experts d’arreu del món, com el Dr. Jaume Masià, director del Servei de Cirurgia Plàstica de Sant Pau. Disposa d’uns braços articulats que es poden posicionar de manera molt senzilla per facilitar els procediments quirúrgics en qualsevol regió anatòmica del cos. Des de l’estació remota, el cirurgià controla directament els canells robòtics de la mateixa manera que controlaria l’instrumental habitual.

    «Symani reprodueix exactament els moviments naturals de les mans del cirurgià, els copia, aportant un grau de precisió que el cirurgià només pot aconseguir amb una elevada formació i entrenament i en condicions òptimes. Amb això, la cirurgia és molt més reproduïble i fiable, tant per al professional com per al pacient», expressa el Dr. Jaume Masià, que afegeix que «amb aquesta tecnologia es pot reproduir una cirurgia d’alt nivell en tots els pacients i ampliar indicacions que estaven fora de l’abast humà».

    Amb aquesta nova tecnologia, l’àrea de la intervenció es mostra ampliada fins a 30 vegades en una pantalla mitjançant una càmera. A més, el robot també ofereix la possibilitat d’utilitzar-lo amb un sistema de visualització que permet veure les imatges en 3D. L’Hospital de Sant Pau és el centre que va iniciar la cirurgia del limfedema a Europa i ara, amb la posada en marxa d’aquest programa i amb aquesta nova tecnologia, consolida el seu lideratge en aquest àmbit.

    El limfedema

    Es tracta una acumulació de líquid en una extremitat degut a una interrupció o alteració del sistema limfàtic, que forma part del sistema immunitari. Sovint és una seqüela del tractament de determinats càncers, especialment el de mama, melanoma, o sarcomes. Al món hi ha més de 300 milions de pacients afectats per alteracions del sistema limfàtic i a l’Estat espanyol es calcula que sobrepassen el milió.

    Aquesta nova tecnologia permet ser més precisos a l’hora de realitzar les sutures microquirúrgiques, utilitzant fils i agulles més petites que les tècniques convencionals i això millora la precisió a l’hora de realitzar el procediment quirúrgic, minimitzant les possibles complicacions postoperatòries d’una cirurgia que és d’alta complexitat i, per tant, oferint una major precisió i més seguretat al pacient.

  • Un nou fàrmac podria millorar la resposta als tractaments contra el càncer

    La supervivència després d’un diagnòstic de càncer ha augmentat els últims anys. Tanmateix, el pronòstic continua sent greu en els casos detectats en fases avançades, amb metàstasi, o en aquells on existeix resistència a les teràpies habituals. Investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron i l’IQS-Universitat Ramon Llull estan estudiant un fàrmac, conegut com a EB1, que podria millorar la resposta als tractaments contra el càncer. Aquest medicament actua inhibint la proteïna MNK1, que permet que les cèl·lules tumorals sobrevisquin als tractaments i que, per tant, està relacionada amb la resistència a les teràpies convencionals com la quimioteràpia o la immunoteràpia.

    «La inhibició d’aquesta via no té un efecte antitumoral per si mateixa, però si s’administra conjuntament amb quimioteràpia o immunoteràpia evitaríem que les cèl·lules tumorals sobrevisquessin i milloraríem els resultats obtinguts amb aquests tractaments», explica el Dr. Stefan Hümmer, investigador del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR i del CIBERONC.

    Cal destacar, a més, que la via activada per MNK1 no té funcions imprescindibles per a les cèl·lules sanes, per tant, la seva eliminació no produiria altres efectes secundaris no desitjats. De fet, els investigadors del treball destaquen, sobretot, la baixa toxicitat del fàrmac. «Els inhibidors habituals impedeixen la funció principal de MNK1, però poden produir l’activació no desitjada de funcions secundàries. En canvi, en aquest estudi portat a terme en cèl·lules, hem comprovat que EB1 inactiva MNK1 completament i evita així que es causin efectes indesitjables», assegura el Dr. José I. Borrell, coordinador del grup de Química Farmacéutica (GQF) de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull). A més, el fet de sensibilitzar les cèl·lules tumorals front als tractaments estàndard permetria reduir la dosi de quimioteràpia i, per tant, disminuir també els efectes secundaris de la teràpia primària.

    El treball, publicat a Journal of Medicinal Chemistry, es troba en fase de desenvolupament preclínic i s’ha portat a terme en col·laboració amb el grup de Recerca Biomèdica en Urologia del VHIR i el CIBER de Càncer (CIBERONC).  Amb l’objectiu d’arribar a la pràctica clínica, actualment s’està estudiant quines combinacions amb tractaments existents, tant de quimioteràpia com d’immunoteràpia, permeten majors beneficis per als pacients.

    En el cas de la immunoteràpia, EB1 podria evitar que les cèl·lules tumorals escapin del reconeixement del sistema immunitari, una de les causes per les quals aquestes estratègies de tractament poden no tenir bons resultats. «Estem començant a estudiar la seva eficàcia en càncer de mama i de pròstata, però pensem que és possible aplicar-lo per a qualsevol tipus de tumor perquè els mecanismes de resistència a la majoria dels tractaments són similars», conclou el Dr. Santiago Ramon y Cajal, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

  • Un nou tractament contra el càncer de recte millora la morbiditat i evita les seqüeles permanents

    El càncer colorectal és un dels tumors malignes amb més prevalença entre la població mundial. De fet, és el segon tipus de càncer més habitual en dones -després del de mama-, i el tercer més comú en homes -per darrere del càncer de pulmó i de pròstata-. Entre els casos de càncer colorectal, el 25% són de recte.

    El tractament actual implica sotmetre el pacient a una cirurgia molt agressiva, que en la majoria de casos passa per extreure-li completament el recte de forma permanent. Això provoca que s’hagi de conviure amb una bossa de forma permanent o temporal i que es pateixin disfuncions de la bufeta orinaria i disfuncions sexuals, amb totes les conseqüències que això suposa per a la qualitat de vida dels pacients.

    Recentment, però, el grup de recerca de Cirurgia Colorectal de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), liderat pel Dr. Xavier Serra Aracil, ha demostrat que hi ha una alternativa molt menys invasiva i que aconsegueix uns resultats molt esperançadors. Concretament, l’estudi TAUTEM ha demostrat que sotmetent el pacient a un tractament de quimio-radioteràpia local i, posteriorment, a una mínima cirurgia local, millora la morbiditat i evita les seqüeles permanents en aquest tipus de càncer.

    Dr. Xavier Serra Aracil, investigador principal de l’estudi | Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí

    Aquests resultats han sigut presentats al congrés de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO), el més important del món en l’àmbit del càncer. L’estudi, que s’ha dut a terme en 17 hospitals de l’Estat, es va iniciar al 2011, i ha comptat amb 173 pacients que, de forma aleatòria, s’han sotmès o bé al tractament habitual o al tractament innovador per constatar la hipòtesi de l’equip investigador de l’I3PT.

    «Això ha permès, en una primera fase, demostrar que tenim resultats molt prometedors: en un 44% dels casos, la quimio-radioteràpia ha eliminat el tumor, i en un 70% dels casos la reducció és molt important», explica Serra. «A més, les complicacions post-operatòries i les taxes d’hospitalització han sigut significativament menors», afegeix.

    Ara s’iniciarà una nova fase de l’estudi per avaluar la qualitat de vida dels pacients a partir dels sis mesos posteriors als dos tractaments. En aquest punt, expliquen els investigadors, «podrem concloure si podem fer un canvi d’estratègia quirúrgica en aquests casos, i demostrar que es pot evitar la cirurgia tradicional amb tots els efectes secundaris que comporta i els perjudicis per a la qualitat de vida de les persones afectades».

  • Estudiar el microbioma per predir el transcurs de la infecció pel SARS-CoV-2 i el VIH

    Conèixer si una infecció pot evolucionar cap a una malaltia amb simptomatologia greu ha sigut sempre un objectiu important per la comunitat mèdica, ja que predir aquest risc milloraria l’atenció sanitària de les persones afectades. En el context de la pandèmia de la Covid-19, aquest objectiu ha passat a ser prioritari. En aquest sentit, són diversos els estudis que recolzen la utilitat de la composició del microbioma com a potencial eina de pronòstic d’evolució de malalties infeccioses, tals com la Covid-19 i el VIH/sida.

    Aquest, entre d’altres, serà un dels temes que es tractaran al The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2022, que tindrà lloc el 30 de juny i l’1 de juliol al CosmoCaixa. El debat està organitzat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i compta amb la Fundació “la Caixa” com a patrocinadora principal, així com amb el suport logístic de FLS Science.

    El congrés, que enguany celebra la seva vuitena edició, està coordinat pel director d’IrsiCaixa Bonaventura Clotet, el metge emèrit de la Unitat d’Investigació del Sistema Digestiu de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron Francisco Guarner i l’investigador principal a IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol Roger Paredes. “Poder reunir en un mateix espai experts i expertes de tot el món en el camp del microbioma és una excel·lent oportunitat per compartir el coneixement més actual en aquesta àrea”, celebra Guarner.

    «Portem anys estudiant el microbioma i com la seva composició influeix en la salut humana. Existeixen patrons infinits en quant al tipus de microbis que conformen el nostre microbioma, i cadascun d’aquests patrons influeix d’una manera determinada a com responen les nostres defenses davant un agent infecciós, com pot ser el VIH o el SARS-CoV-2», explica Paredes.

    Un dels temes que es tractaran al congrés és com el microbioma, en aquest cas pulmonar, pot arribar a influir en el transcurs de la Covid-19. «A partir d’un estudi en el que han participat gairebé 100 persones hospitalitzades per aquesta i altres malalties greus, hem pogut demostrar que existeix una diferència real entre el microbioma pulmonar de les persones ingressades per Covid-19 i les ingressades per altres dolències», explica Frederic Bushman, ponent a l’esdeveniment i catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Pennsilvània.

    «Hem observat que, en el cas de les persones amb Covid-19 greu, el seu microbioma pulmonar, concretament a la part superior de la faringe situada rere la boca i anomenada orofaringe, presenta un major desequilibri que s’associa a un estat d’inflamació sistèmica. De fet, podria ser una molècula característica d’aquesta inflamació la que potenciés la funció del receptor que permet l’entrada del SARS-CoV- 2 a les cèl·lules, facilitant l’expansió del virus pel cos», afegeix.

    A més a més, mitjançant l’ús de tècniques d’Intel·ligència Artificial, l’estudi de Bushman demostra que les mostres de microbioma obtingudes de l’orofaringe als estadis més inicials de la infecció pel SARS-CoV-2 tenen un gran potencial a l’hora de predir la gravetat de la Covid- 19.

    «Les fites assolides fins ara en el camp del microbioma ens confirmen un cop més la importància de potenciar la recerca en aquesta àrea. Disposar d’una eina que ens permeti conèixer des d’un inici com serà l’evolució d’una infecció ens permetrà realitzar diagnòstics més acurats i millorar l’atenció mèdica dels i les pacients», conclou Clotet.