Just Deploy It!

Categoría: Recerca

  • La intel·ligència artificial en salut: una revolució que no ha fet més que començar

    Avui en dia, els sistemes d’informació i, en concret, la intel·ligència artificial (IA), estan jugant un paper molt important en la transformació digital del nostre entorn. La IA cerca imitar la intel·ligència humana a través d’algoritmes i eines computacionals per generar coneixement i aproximar-se a conclusions de manera autònoma a partir de l’anàlisi de gran quantitat de dades.

    El nombre d’aplicacions d’IA ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, sent cada cop més complexes i sofisticades. També són més les àrees on s’hi ha instaurat, des del sector financer i industrial fins al sector sanitari. En aquest darrer camp, es preveu que les eines d’IA contribuiran a la resolució de problemes complexos de salut, com ara la detecció de la predisposició a desenvolupar malalties, la detecció de portadors de malalties hereditàries o la predicció de la resposta individual enfront de tractaments.

    «La intel·ligència artificial suposarà una revolució en medicina. Amb tota la informació que li dones, serà capaç d’aprendre a reconèixer patrons que potser el professional sanitari no és capaç d’identificar amb la medicina habitual. Això generarà patrons que permetrà conèixer el diagnòstic d’un pacient, el seu pronòstic i com respondrà al tractament, amb una precisió molt alta i de manera molt individualitzada», explica el Dr. José Ibeas, nefròleg de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Ibeas és el director del 1r Taulí Health Artificial Intelligence Symposium (THAIS), una jornada dirigida als professionals de la salut encaminada a explicar-los com s’utilitza actualment la intel·ligència artificial en la medicina i quin és el seu futur.

    La jornada tindrà lloc els pròxims dies 20 i 21 de juny i reunirà els experts més destacats de la intel·ligència artificial aplicada a l’àmbit de la sanitat. Els assistents a l’acte podran conèixer, profunditzar i resoldre els seus dubtes sobre els diferents aspectes d’aquesta tecnologia: els coneixements que s’han de tenir per integrar-la en el sistema sanitari, què hauria de saber un professional de la salut quant a big data i mineria de dades, quines infraestructures cal, quina és la normativa de seguretat i protecció de dades que s’ha de complir o quins dilemes ètics pot plantejar la intel·ligència artificial.

    La jornada està organitzada per la Unitat Mixta del grup de Nefrologia Clínica, intervencionista i computacional de l’Institut Recerca i Innovació del Parc Taulí (I3PT) i el departament de Telecomunicacions i Enginyeria de sistemes de la UAB. La perspectiva de la trobada es basa en un abordatge multidisciplinari, amb la participació de clínics, enginyers, gestors i entitats públiques i privades.

    «La intenció és donar a conèixer als professionals de la salut què és el que està passant en el camp de la intel·ligència artificial, perquè encara és un món molt desconegut per ells. Per descomptat, l’última decisió la tindrà sempre el metge o metgessa, però la intel·ligència artificial actuarà com un suport de decisió, i per això és necessari que els clínics estiguin formats i tinguin els coneixements necessaris per utilitzar aquesta tecnologia», explica el director de la jornada.

    Segons explica el Dr. Ibeas, la intel·ligència artificial aplicada a la salut encara es troba en una fase incipient, però té grans possibilitats. «Actualment, hi ha encara pocs sistemes validats. La majoria s’utilitzen en proves d’imatge, com per exemple en escàners que són capaços de diagnosticar tumors. Així i tot, durant els pròxims anys, s’anirà estenent arreu del món. És una revolució que no ha fet més que començar», destaca.

    L’ètica en la intel·ligència artificial

    La intel·ligència artificial es pot utilitzar -i ja s’està fent en alguns països rics- per millorar la velocitat i la precisió del diagnòstic i la detecció de malalties, reforçar la recerca en l’àmbit de la salut i el desenvolupament de medicaments, i donar suport a diverses intervencions de salut pública, com la vigilància de la morbiditat, la resposta als brots i la gestió dels sistemes de salut.

    Tanmateix, l’ús cada vegada més gran de la IA en l’àmbit de la salut planteja també alguns desafiaments i riscos ètics. En aquest sentit, un grup d’experts internacionals nomenats per l’OMS van elaborar l’informe Ethics and governance of artificial intelligence for health (ètica i governança de la intel·ligència artificial a l’àmbit de la salut), és el resultat de dos anys de consultes celebrades per un grup d’experts internacionals nomenats per l’OMS, en el qual s’adverteix del perill de sobreestimar els avantatges de la IA a l’àmbit de la salut, sobretot quan això es fa en detriment d’inversions i estratègies bàsiques que són necessàries per aconseguir la cobertura sanitària universal.

    El document també s’assenyala que la IA pot comportar riscos, com la recopilació i utilització poc ètiques de les dades sobre salut o els biaixos codificats en els algoritmes. A més, l’informe destaca que, si bé la inversió dels sectors públic i privat en el desenvolupament i el desplegament de la IA és fonamental, l’ús no regulat de la IA podria subordinar els drets i interessos dels pacients als poderosos interessos comercials de les empreses tecnològiques o als interessos dels governs en matèria de vigilància i control social.

    L’informe també posa en relleu que els sistemes entrenats principalment a partir de dades recopilades de persones que viuen en països d’alt ingrés poden no funcionar bé en el cas de les poblacions d’entorns d’ingrés baix o mitjà. Per tant, els sistemes d’IA s’haurien de dissenyar amb cura per reflectir la diversitat dels entorns socioeconòmics i d’atenció de salut.

  • Un nou tractament augmenta la supervivència de les pacients amb càncer de mama metastàtic

    Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han participat en un estudi internacional que demostra l’eficàcia d’un nou fàrmac per al càncer de mama metastàsic amb una baixa expressió d’HER2.  El tractament amb trastuzumab deruxtecan, una combinació d’una teràpia dirigida amb quimioteràpia, aconsegueix doblar la supervivència sense progressió de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor, respecte als tractaments estàndard.

    En l’article, publicat al New England Journal of Medicine (NEJM) hi han participat els oncòlegs de l’Hospital Clínic-Idibaps Aleix Prat i Maria Vidal, l’oncòloga del Vall d’Hebron Cristina Saura i l’oncòleg de l’ICO Miguel Gil. Els resultats s’han presentat durant la sessió plenària del congrés de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO).

    El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món: afecta a 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. La classificació molecular del càncer de mama permet decidir quin és el millor tractament en funció de les característiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els càncers de mama HER2 negatiu representen el 70% de tots els tumors. Els nivells de HER2, una proteïna que es troba a l’exterior de les cèl•lules tumorals, es determinen de forma rutinària per decidir quina és l’estratègia de tractament adequada per al càncer de mama.

    “Fins ara, les pacients amb tumors HER2-negatius no es beneficiaven de tractaments contra el HER2 com el trastuzumab, un anticòs que ha canviat l’evolució del càncer de mama HER2-positiu”, explica Aleix Prat, membre del comitè directiu responsable de l’assaig clínic. “Ara, gràcies a aquest nou fàrmac immunoconjugat, que combina 7-8 molècules d’una quimioteràpia molt potent amb l’anticòs trastuzumab, es perllonga la supervivència de les pacients”, afegeix.

    El trastuzumab deruxtecan és un nou fàrmac que conjuga un anticòs monoclonal (el trastuzumab) amb un quimioteràpic (el deruxtecan) i ha estat aprovat recentment per al tractament del càncer de mama metastàsic HER2+ per l’Agència del medicament dels Estats Units (FDA) i d’Europa (EMA).

    Aquest fàrmac pot dirigir-se també a cèl·lules tumorals que expressin nivells baixos d’HER2 i transportar la càrrega citotòxica a aquestes cèl·lules tumorals però també a les cèl·lules veïnes sense expressió del HER2, un efecte conegut com a “bystander”.

    “Un dels reptes actuals serà assegurar que es miren de forma adequada els nivells de HER2; fins ara no era important, però ara ho és molt, i estudis previs mostren una gran discordança entre patòlegs per identificar nivells baixos de HER2”, explica l’oncòloga Maria Vidal.

    En la investigació van participar 557 pacients, de les que prop del 90% tenien un tumor amb RH positiu i un 10% tenien un tumor amb RH negatiu. Els resultats mostren que la supervivència lliure de progressió va ser de prop de 10 mesos quan es va fer servir el trastuzumab deruxtecan i de 5,1 mesos amb la quimioteràpia habitual. La supervivència mitjana va ser de 23,4 mesos davant de prop de 17 mesos fent la mateixa comparativa.

    “Els resultats obtinguts són estadísticament significatius, clínicament molt rellevants i amb uns efectes adversos molt manejables. Aquest tractament passarà a ser un estàndard aviat, i esperem que no trigui molt en poder incorporar-lo en el sistema públic un cop s’aprovi per l’Agència Europea del Medicament i l’Agencia Espanyola del Medicament i productes sanitaris”, comenta Miguel Gil.

    L’estudi conclou que el tractament amb trastuzumab deruxtecan és la primera teràpia dirigida contra HER2 que demostra un benefici clínic significatiu en pacients amb càncer de mama metastàsic amb baixa expressió d’HER2 (HER2-low). “Actualment, el fàrmac es continua avaluant en altres assajos clínics de fase 3, oberts als nostres centres, en fases més precoces de la malaltia, quan les pacients encara no han rebut quimioteràpia per la seva malaltia metastàtica, per veure si millora encara més l’eficàcia, així com en pacients amb tumors que tenen una mínima expressió de HER2 i no van ser incloses en aquest primer estudi”, conclou Cristina Saura.

  • L’iceberg de l’evidència

    La investigació en salut és un immens iceberg del qual no veiem la seva part submergida. Les decisions de salut es basen només en la investigació visible, però sabem que hi ha una part oculta, de dimensions importants, que distorsiona la imatge global de l’evidència i les decisions de salut. Encara que en les darreres dècades s’ha fet un gran pas en la visibilitat i l’accessibilitat de la investigació, queda molt per fer-la completament transparent.

    A la dècada de 1990, la digitalització de la investigació va fer possible per primera vegada l’accés ràpid i massiu a bona part de l’evidència. La possibilitat de cercar i consultar l’evidència a través d’internet va permetre avaluar els beneficis i els perjudicis de les intervencions de salut amb una solidesa i seguretat desconegudes fins aleshores. La base per prendre les decisions de salut es va anar desplaçant progressivament des de les opinions dels experts i els estudis aïllats cap al conjunt de l’evidència i l’avaluació global de riscos.

    La irrupció de la medicina basada en l’evidència, com es va anomenar aquest nou marc conceptual, va aportar tranquil·litat, confiança i transparència a l’assistència sanitària. Però amb el temps es va anar constatant que aquesta transparència era més un desig que no pas una realitat. Si una part important de l’evidència sobre una pregunta de salut està oculta, l’avaluació de riscos queda esbiaixada i es prenen decisions dolentes. Aquests forats en l’evidència no només alteren i retarden el coneixement, sinó que es cobren un peatge elevat en forma de malalties i morts evitables, a més de ser un malbaratament de recursos en investigacions duplicades.

    Els assaigs clínics aleatoritzats estan considerats com la millor manera de conèixer els efectes d’una intervenció de salut. Quan hi ha prou assaigs de qualitat, és possible treure una conclusió global sobre aquests efectes amb un grau de certesa alt o almenys moderat. Encara que hi pugui haver una certa disparitat entre els resultats dels diferents assaigs, el que compta és si els resultats globals apunten clarament en una mateixa direcció. El problema és que, si una part d’aquests resultats és invisible, la síntesi de l’evidència es distorsiona. Si, per exemple, s’han fet 50 assaigs sobre una intervenció, dels quals 30 ofereixen resultats negatius i 20 positius, però en queden ocults 20, el balanç global podria donar un resultat falsament positiu.

    Aquesta manca de transparència, bé perquè no es publiquen els resultats o perquè s’amaguen o tergiversen, no és una disquisició teòrica, sinó una greu amenaça que afecta bona part de la investigació. S’estima que al voltant de la meitat dels assaigs clínics es mantenen ocults i que els resultats negatius tenen el doble de possibilitats de no ser publicats que els positius. El biaix de publicació, que es defineix com la publicació o no publicació de les troballes de la investigació, segons la naturalesa i la direcció dels resultats, és un problema de causes complexes que encara no s’ha encarat amb prou resolució.

    Gràcies a la tasca d’organitzacions no governamentals com All Trials, Cochrane, TranspariMed i altres es van fent petits passos per millorar la transparència, però cal un compromís més decidit dels grans centres i xarxes de recerca, els governs i el conjunt de la comunitat científica perquè es coneguin els resultats de tots els assaigs clínics que es realitzen. També cal que s’involucrin al debat els mitjans de comunicació i el conjunt de la societat. Mentre les dades de milers de persones que van participar desinteressadament en els assaigs clínics es continuïn ocultant, el coneixement científic seguirà llastat i se seguiran prenent decisions de salut innecessàriament equivocades.

  • Desenvolupen una eina que prediu el risc d’hospitalització o mort de pacients que pateixen una descompensació cardíaca

    La fallida cardíaca és la causa més important d’hospitalització en persones grans i té una elevada mortalitat durant l’any següent a una descompensació. Ara, professionals de l’Atenció Primària Barcelona Ciutat (APBCN) de l’ICS han desenvolupat una eina que permet predir el risc d’hospitalització o mort a curt termini en una persona amb insuficiència cardíaca que pateix una descompensació. En el projecte, liderat pels metges de família José María Verdú i Miguel Ángel Muñoz, hi han participat professionals de medicina de família, infermeria i personal administratiu de l’APBCN.

    L’eina, anomenada ‘HEFESTOS’, per les sigles en anglès Heart Failure Stratification and Outcomes, és d’aplicació pràctica a la tasca clínica de l’atenció primària, perquè les dades que requereix poden obtenir-se fàcilment a la consulta o a la visita al domicili, i el resultat ajuda al professional sanitari a prendre decisions en el mateix moment.

    El desenvolupament d’aquesta calculadora de risc ha requerit un treball de recerca durant vuit anys amb l’objectiu de crear el model predictiu d’hospitalització o mortalitat fent servir variables clíniques i sociodemogràfiques fàcils de registrar i mesurar a l’atenció primària, com poden ser el gènere, les hospitalitzacions durant l’últim any, la freqüència cardíaca, la saturació d’oxigen o la dificultat respiratòria.

    Una vegada introduïdes les dades, la calculadora ofereix la probabilitat d’hospitalització o mort trenta dies després de la descompensació. Els resultats s’agrupen en tres nivells: risc baix (percentatge inferior al 5%), risc mitjà (entre un 5 i un 20%) i risc alt (més del 20%). Actualment, s’està treballant per implementar l’eina i facilitar-ne l’accés als professionals d’atenció primària.

    Els pronòstics de la calculadora de risc estan avalats per un estudi col·laboratiu amb pacients atesos a l’atenció primària, diagnosticats d’insuficiència cardíaca, que rebien un seguiment de 30 dies després de patir un episodi de descompensació de la seva malaltia. A la investigació han participat més de 500 pacients de catorze equips de l’APBCN, així com 250 pacients d’altres nou països integrats a l’European General Practice Research Network (EGPRN): Alemanya, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Hongria, Irlanda, Itàlia i Suècia. Els resultats han sigut recentment publicat a ‘ESC Heart Failure’, la revista d’accés obert de l’Associació d’Insuficiència Cardíaca de la Societat Europea de Cardiologia.

  • Identificats 75 factors de risc genètic associats a l’Alzheimer

    L’Alzheimer és la forma més comuna de demència i afecta unes 800.000 persones a Espanya, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquesta patologia complexa i multifactorial, que se sol desenvolupar després dels 65 anys, té un fort component genètic. Es creu que la majoria dels casos són causats per la interacció de diferents factors de predisposició genètica i ambientals.

    Encara no existeix cura; els medicaments disponibles es dirigeixen principalment a alentir el deteriorament cognitiu i a reduir certs trastorns del comportament. Per això, un dels principals reptes de la investigació és caracteritzar millor els factors de risc i proposar noves dianes terapèutiques.

    Ara, investigadors d’Europa, els EUA i Austràlia han identificat 75 regions del genoma associades a l’Alzheimer. D’aquestes, 42 són noves, és a dir, mai no s’havien implicat en la malaltia. Els resultats, publicats a Nature Genetics, aporten més coneixements sobre els mecanismes biològics implicats i apropen un millor diagnòstic i tractament.

    L’equip va realitzar un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara.

    L’equip internacional, que compta amb participació espanyola, va fer un estudi d’associació de tot el genoma (conegut com a GWAS) sobre el grup més gran de pacients creat fins ara, sota la coordinació del director de recerca de l’Institut Nacional de Recerca en Salut i Medicina de França (Inserm), Jean-Charles Lambert.

    «El component genètic de les formes comunes de la malaltia d’Alzheimer és molt elevat, especialment per a una patologia associada a l’envelliment. Entendre aquest component és un dels principals reptes de la comunitat investigadora», explica a SINC Lambert.

    La mostra consistia en 111.326 persones a les quals se’ls havia diagnosticat la malaltia o tenien parents propers amb aquesta afecció, i 677.663 controls sans, les dades dels quals procedeixen de diverses grans cohorts europees agrupades al consorci European Alzheimer & Dementia BioBank (EADB) amb l’objectiu d’examinar factors de risc genètic associats a aspectes concrets de la patologia.

    “Després d’aquest descobriment important, caracteritzem aquestes regions per donar-los un significat en relació amb els nostres coneixements clínics i biològics, i així comprendre millor els mecanismes cel·lulars i els processos patològics implicats”, continua l’expert.

    Noves troballes per a aquest tipus de demència

    Des de fa anys es coneixen bé dos fenòmens patològics cerebrals relacionats amb la malaltia d’Alzheimer: l’acumulació de pèptids beta-amiloides i la modificació de la proteïna Tau, els agregats dels quals es troben a les neurones.

    Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica.

    Al nou treball, els científics van confirmar la importància d’aquests processos. Les seves anàlisis de les diferents regions del genoma confirmen que algunes estan implicades tant a la producció de pèptids amiloides com a la funció de la proteïna Tau.

    A més, la seva observació també revela que una disfunció de la immunitat innata i de l’acció de la microglia –cèl·lules immunitàries presents al sistema nerviós central que eliminen les substàncies tòxiques– intervenen en aquesta patologia.

    «Per últim, aquest estudi mostra per primera vegada que la via de senyalització dependent del factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa) està implicada en la malaltia», afegeix Lambert. «Aquestes troballes confirmen i amplien els nostres coneixements sobre els processos patològics implicats en la malaltia i obren noves vies de recerca terapèutica».

    Per exemple, confirmen la utilitat de la realització d’assajos clínics de teràpies dirigides a la proteïna precursora de l’amiloide, la continuació de la investigació sobre les cèl·lules microglials iniciada fa uns anys i la focalització a la via de senyalització del TNF-alfa.

    Puntuació de risc

    Així mateix, els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.

    «Encara que aquesta eina no està pensada encara per al seu ús a la pràctica clínica, podria ser molt útil per categoritzar els participants segons el seu risc i millorar l’avaluació dels medicaments que s’estan provant. Igualment, permetrà optimitzar els assaigs terapèutics i, per tant, accelerar el desenvolupament de teràpies eficaces», subratlla a SINC Lambert.

    Els investigadors van idear una puntuació de risc genètic per avaluar millor quins pacients amb deteriorament cognitiu desenvoluparan, en els tres anys següents a la manifestació clínica, la malaltia d’Alzheimer.

    L’equip vol ara continuar la seva investigació en un grup encara més ampli i desenvolupar altres enfocaments de biologia cel·lular i molecular per determinar-ne el paper en el desenvolupament de la patologia.

    Igualment, com que la recerca s’ha realitzat principalment en poblacions caucàsiques, una de les consideracions per al futur serà realitzar el mateix tipus d’estudis en altres grups per determinar si els factors de risc són els mateixos, cosa que en reforçaria la importància en el procés fisiopatològic.

    «La malaltia d’Alzheimer és la demència més comuna entre moltes altres. Tanmateix, el diagnòstic clínic és incorrecte en un 20% dels casos. Hi ha una gran quantitat de feina per fer per comprendre millor el component genètic d’aquestes poblacions», conclou.

    Referència:

    «New insights into the genetic etiology of Alzheimer’s disease and related Dementias». Nature Genetics

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí

  • El 70% dels pacients amb Covid persistent pateix problemes de memòria i concentració

    Des que va arribar a les nostres vides fa poc més de dos anys, la Covid-19 s’ha manifestat amb una àmplia simptomatologia a les persones afectades. Entre els signes neurològics, reportats fins en el 36,4% de pacients, s’inclouen cefalea, marejos, alteració de la consciència i convulsions. Fins i tot, hi ha hagut casos associats d’encefalitis, accidents cerebrovasculars i síndrome de Guillain-Barré.

    Nombroses investigacions han intentat resoldre les múltiples incògnites sobre aquest tipus de manifestacions i les seves conseqüències a llarg termini. Ara, dos nous estudis publicats a Frontiers in Aging Neuroscience subratllen que set de cada deu pacients pateixen problemes de concentració i memòria fins a 18 mesos després de l’inici de la seva malaltia, i molts obtenen pitjors resultats a les proves cognitives.

    Els treballs, liderats per un equip de psicòlegs i psiquiatres de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), recullen així mateix com la meitat dels pacients van indicar que tenien dificultats perquè els professionals mèdics valoressin aquests senyals, potser perquè els símptomes cognitius no reben la mateixa atenció que els problemes pulmonars o la fatiga.

    El 78% dels participants que van patir Covid ​​persistent va declarar tenir dificultats per concentrar-se, el 69% boira cerebral, el 68% oblits i el 60% problemes per trobar la paraula correcta en parlar.

    “Els dèficits cognitius són un dels símptomes més comuns a la Covid persistent”, explica SINC Lucy G. Cheke, autora principal dels dos articles. “No obstant, hi ha múltiples causes i manifestacions. Nosaltres vam descobrir que les persones amb long covid tenien un rendiment significativament pitjor a les mesures objectives de la capacitat de memòria”.

    Així, el 78% dels participants que van patir Covid ​​persistent va declarar tenir dificultats per concentrar-se, el 69% boira cerebral, el 68% oblits i el 60% problemes per trobar la paraula correcta en parlar. Aquests símptomes es van reflectir en una capacitat significativament menor per recordar paraules i imatges a les proves cognitives.

    “Aquestes troballes són importants perquè demostren una vegada més que la Covid no només és una malaltia que afecta els pulmons, sinó que de vegades pot tenir impactes duradors en múltiples àrees del cos, inclòs el cervell, i per tant influir en la cognició” , afegeix Cheke.

    La importància de valorar aquests símptomes

    Lyn Curtis, pacient de long Covid i membre de l’equip de recerca de Cambridge, explica com el reconeixement d’aquesta patologia de llarga durada i una comprensió més gran dels símptomes associats per part dels professionals mèdics són essencials “tant per identificar els tractaments com per el maneig dels símptomes existents”.

    “Encara no sabem quant de temps duren aquests problemes, i si milloren o empitjoren amb el temps, però aquesta creixent evidència sobre això s’ha de tenir en compte”, puntualitza Cheke. «Aquestes repercussions a llarg termini s’haurien d’incloure a les avaluacions de risc a l’hora de prendre decisions polítiques, com invertir en mesures de salut pública i mitigació».

    La gent creu que la Covid persistent és ‘només’ fatiga o tos, però els problemes cognitius són el segon símptoma més comú. Cada cop hi ha més proves que la malaltia afecta el cervell, i els nostres resultats ho reflecteixen. – Lucy G. Cheke, autora principal

    Cheke assenyala que “la gent creu que la Covid persistent és ‘només’ fatiga o tos, però els problemes cognitius són el segon símptoma més comú. Les nostres dades suggereixen que això és perquè hi ha un impacte significatiu en la capacitat de recordar. Cada cop hi ha més proves que la malaltia afecta el cervell, i els nostres resultats ho reflecteixen”, subratlla.

    Per part seva, Muzaffer Kaser, coautor del treball, comenta que “quan les persones diuen tenir dificultats cognitives després del coronavirus, aquestes no són necessàriament el resultat de l’ansietat o la depressió. L’investigador afegeix que “els efectes són mesurables: està passant una cosa preocupant, els problemes de memòria poden afectar de manera significativa la vida diària de les persones”.

    Lucy G Cheke espera que, en demostrar que els dèficits cognitius autodeclarats van realment acompanyats de reduccions mesurables de la capacitat de memòria, això “augmenti la conscienciació sobre aquest problema entre els professionals mèdics, els treballadors i la societat en general, i faci que els pacients afectats siguin més capaços de defensar-se a si mateixos”.

    La causa dels problemes cognitius

    Per entendre la causa dels problemes cognitius, els investigadors van analitzar altres símptomes que podrien estar relacionats. Així, van descobrir que les persones que experimentaven fatiga i símptomes neurològics, com marejos i mal de cap, durant la seva malaltia inicial eren més propenses a tenir símptomes cognitius més endavant.

    “La infecció per SARS-CoV-2 pot conduir a la inflamació al cos, i aquesta pot afectar el comportament i rendiment cognitiu en formes que encara no entenem completament, encara que creiem que estan relacionades amb una resposta immunitària excessiva primerenca”, diu Kaser.

    Aquestes dues investigacions corroboren altres troballes que suggereixen que la societat s’enfrontarà a una ‘llarga llista’ de malalties laborals degudes a la Covid persistent.

    Segons els autors, els resultats són especialment preocupants si es té en compte la prevalença de la Covid persistent a la població activa: l’Oficina Nacional d’Estadística del Regne Unit ha estimat que entre el 10 i el 25% dels malalts passa a tenir-ne algun grau de cronicitat.

    Així, aquestes dues investigacions corroboren altres troballes que suggereixen que la societat s’enfrontarà a una ‘llarga llista’ de malalties laborals degudes a la Covid persistent. “Aquesta condició ha rebut molt poca atenció política i mèdica i és urgent que es prengui més seriosament. L’impacte a la població treballadora podria ser enorme”, subratlla Cheke.

    Necessaris més estudis

    Els 421 participants a l’estudi es van incorporar entre octubre del 2020 i març del 2021, quan la variant alfa i la forma original del SARS-CoV-2 circulaven entre la població, i continuaran sent monitorats per veure quant de temps persisteixen els seus símptomes.

    Actualment, els experts estan reclutant una nova cohort per comprovar la influència de la Covid persistent associada a les variants delta o òmicron: “Cal seguir investigant per comprendre els complexos efectes d’aquesta malaltia al cervell, la cognició i la salut mental”.

    Els participants es van incorporar entre octubre del 2020 i març del 2021, quan circulaven la variant alfa i la forma original del SARS-CoV-2. Actualment, els experts estan reclutant una nova cohort per comprovar la influència associada a les variants delta o òmicron.

    Sobre les limitacions de l’estudi, Cheke deixa clar que els seus estudis no són de prevalença: “Hem de considerar els nostres resultats juntament amb anàlisis epidemiològiques més àmplies. Dit això, les taxes de símptomes cognitius comunicades pel nostre equip reflecteixen estretament les dels estudis més amplis, cosa que reafirma que la nostra mostra pot ser representativa en aquest àmbit”.

    “És important que les persones busquin ajuda si estan preocupades per qualsevol símptoma persistent després de la infecció. La Covid-19 pot afectar múltiples sistemes i es pot fer una avaluació addicional després d’una derivació del metge de capçalera”, conclou Kaser.

    Referències:

    Guo, P. et al: “COVCOG 1: Factors predicting Physical, Neurological and Cognitive Symptoms in Long COVID: A First Publication from the COVID and Cognition Study.” Frontiers in Aging Neuroscience, March 2022.

    Guo, P. et al: COVCOG 2: Cognitive and Memory Deficits in Long COVID: A Second Publication from the COVID and Cognition Study. Frontiers in Aging Neuroscience, March 2022.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix l’original aquí

  • Un estudi de Vall d’Hebron obre la porta a tractar la migranya de manera personalitzada

    La migranya és una malaltia molt prevalent, que afecta més freqüentment a dones i per a la qual no existeixen biomarcadors que puguin ser utilitzats per al diagnòstic de la malaltia o per a la predicció de l’eficàcia del tractament. Es tracta d’un tipus de cefalea que es caracteritza per episodis repetits de dolor intens i fins i tot nàusees i, segons calcula l’Organització Mundial de la Salut, és la sisena malaltia més incapacitant.

    Ara, el grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha publicat un estudi a la revista Cephalalgia que obre la porta a tractar aquest mal de manera personalitzada. Un concret, s’han mesurat els nivells de la proteïna CGRP en saliva durant els atacs de migranya i s’ha observat que hi ha dos tipus d’atac: els que augmenten aquests nivells i els que no. Descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus pot ajudar a establir una classificació entre els tipus de migranya i establir un tractament personalitzat a cada pacient.

    A l’estudi van participar 22 dones amb migranya esporàdica i 22 sense mal de cap, d’entre 18 i 65 anys. De totes elles es va fer seguiment durant 30 dies. El primer dia, es prenia una mostra de sang i, durant la resta del mes, les participants havien d’agafar mostres de saliva cada matí. En cas de patir un atac de migranya, també havien d’agafar mostra de saliva en tres moments: a l’inici de l’atac, 2 hores després i 8 hores després. En total, es van poder estudiar 49 atacs de migranya.

    En primer lloc, es van comparar els nivells de CGRP entre les dones control i les dones amb migranya esporàdica. Els resultats van mostrar que, tot i que hi podien haver grans diferències entre persones, de mitjana, els nivells de la proteïna eren gairebé el doble en les persones amb migranya.

    “És el primer estudi que mostra un canvi gradual dels nivells de CGRP durant l’atac i ens dona més informació sobre els mecanismes moleculars de la migranya, que fins ara només es diagnostica en base a criteris clínics basats en símptomes. Podria, per tant, ser un biomarcador molecular per monitoritzar la migranya”, explica la Dra. Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR.

    Cap a la classificació molecular de la malaltia

    A més de les diferències entre persones, l’estudi es va focalitzar en analitzar el canvi en els nivells de CGRP en una mateixa persona durant un atac de migranya. Es va comprovar que els nivells de CGRP augmenten durant l’atac i tornen a disminuir un cop ha passat. Això succeïa gairebé en el 80% dels atacs, els quals es consideren dependents de CGRP. En aquests, eren freqüents símptomes físics com la fotofòbia i la fonofòbia (molèsties associades a la llum i als sorolls). En canvi, el 20% restant no experimentava un augment d’aquesta proteïna i tenia més tendència a tenir mareig. Per tant, es creu que aquestes pacients podrien respondre molt menys als tractaments més habituals.

    “Aquest estudi permet començar a descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació basada en la biologia molecular i ens apropa cap a un futur de medicina de precisió. Si entenem la fisiopatologia de la migranya, en el futur, podríem oferir un tractament personalitzat adequat en funció de les característiques de cada pacient”, conclou la Dra. Alpuente.

  • Un fàrmac desenvolupat a Vall d’Hebron és capaç de frenar la metàstasi del càncer de mama

    Investigadors de l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron han demostrat que l’Omomyc, una proteïna inhibidora de MYC que funciona per atacar tumors primaris, també és eficaç per frenar la metàstasi del càncer de mama. L’estudi ha estat publicat al Cancer Research Communications de l’Associació Americana de Recerca del Càncer.

    En la recerca s’han dut a terme diferents experiments tant in vitro com in vivo per conèixer de quina manera Omomyc impactava en les metàstasis del càncer de mama. «La resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s’ha pogut comprovar que Omomyc té una activitat antimetastàtica important, en contra del que s’havia especulat», explica el Dr. Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l’article.

    «Fins ara havíem demostrat que Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç per bloquejar la invasió, l’establiment i el creixement de les metàstasis en el càncer de mama», afegeix la Dra. Laura Soucek, codirectora de Recerca Translacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, que també ha participat en aquesta recerca. També han participat en aquest article per part del VHIO el Grup de Teràpies Experimentals dirigit per la Dra. Violeta Serra i el Grup de Factors de Creixement del Dr. Joaquín Arribas.

    Omomyc va ser creada per Vall d’Hebron com una miniproteïna capaç d’inhibir MYC i, després de múltiples estudis preclínics els resultats dels quals han fet la volta al món, ja s’està provant en pacients, en un assaig clínic iniciat el maig de l’any passat al VHIO. Prèviament a l’assaig, Omomyc ja havia demostrat una activitat antitumoral potent en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolí, independentment del teixit d’origen i de les mutacions.

    Tot i això, tots els treballs de recerca duts a terme fins ara amb aquest fàrmac s’han centrat en tumors primaris i mai se n’havia provat l’eficàcia contra la malaltia metastàtica. «Alguns estudis suggerien que MYC podia exercir una funció antimetastàtica, per la qual cosa inhibir-lo podria ser perjudicial. Però les dades que hem obtingut en la nostra recerca mostren tot el contrari», apunta el Dr. Daniel Massó.

    Resultats positius en tots els experiments

    S’han fet proves tant en models in vitro com en models de ratolí. En els primers s’ha provat l’eficàcia en tots els tipus de tumors, mentre que en els segons el treball s’ha centrat en el càncer de mama triple negatiu, una malaltia que necessita urgentment opcions terapèutiques millors.

    «Hem pogut veure que, en ratolins modificats genèticament, Omomyc és capaç de fer que el tumor primari creixi menys, però també hem observat que impacta en el creixement de les metàstasis i en alguns casos les fa desaparèixer. Quan hem administrat Omomyc per via intravenosa, els resultats també han estat positius, ja que hem vist que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s’allargava significativament la supervivència dels ratolins», comenta el Dr. Massó.

    Encara que la recerca encara no s’ha dut a terme amb pacients, el treball dut a terme pel VHIO també ha volgut analitzar la possible repercussió de l’aplicació d’Omomyc. Per això s’han analitzat bases de dades de pacients, en què s’ha pogut comprovar que les pacients de càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que bloqueja Omomyc tenien una supervivència més baixa. «Això ens fa ser optimistes i pensar que, si aquestes pacients es tractessin amb el nostre fàrmac, potser podríem millorar-ne la supervivència», ha explicat per acabar el Dr. Massó.

  • Què hi ha darrere del progressiu augment de casos de càncer colorectal en joves

    El càncer colorectal s’origina a les parts finals del tracte digestiu: el còlon i el recte. Segons l’informe anual de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), serà el càncer que es diagnosticarà més a Espanya durant l’any 2022, amb més de 43.000 casos nous. A més, és el segon tipus de tumor que més morts causa al nostre país, darrere del de bronquis i pulmó. En concret, el càncer de còlon va causar més de 11.000 morts el 2020, com indiquen les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

    La majoria dels pacients diagnosticats amb aquesta malaltia tenen més de 50 anys. Tot i això, en les últimes dècades els científics han observat un preocupant augment de casos en pacients joves.

    «Des dels anys 90 aproximadament, la taxa de càncer colorectal ha augmentat a més del doble en els adults menors de 50», assenyala SINC Enrique Aranda, president del Grup TTD i cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Reina Sofía de Còrdova. Segons l’expert, s’estima que el 2030 es diagnosticaran un de cada deu càncers de còlon i un de cada quatre de recte en població menor de cinc dècades.

    S’estima que el 2030 es diagnosticaran un de cada deu càncers de còlon i un de cada quatre de recte en població menor de 50 anys.

    Un estudi recent, dut a terme als EUA i publicat a Cancer Epidemiology, Biomarkers & Prevention, va detectar un augment percentual de la taxa d’incidència del càncer colorectal en els grups poblacionals més joves. En el cas del de còlon, aquest va ser més pronunciat en el grup de 30 a 39 anys, que va experimentar un augment del 49% entre el 2000 i el 2016. Per la seva banda, el de recte va augmentar un 133% a la franja dels 20 als 29 anys durant aquest mateix període.

    “Encara no s’entén bé aquesta tendència perquè és una cosa recent, però s’està començant a investigar. El que sí que sabem és que el canvi és clar”, explica a SINC Eduard Batllé, investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IRB) de Barcelona.

    Un altre estudi, publicat a la revista Gut, va descriure una tendència similar a 20 països europeus ─entre ells Espanya─, encara que més moderada: en subjectes de 20 a 29 anys la incidència de la malaltia va augmentar gairebé un 8 %; de 30 a 39, un 5%; i de 40 a 49, un 1,6%. Així mateix, una altra investigació publicada a The Lancet va observar un augment significatiu del càncer colorectal entre els menors de 50 anys a països d’ingressos alts com Dinamarca, Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit.

    Aquesta tendència encara no s’entén bé perquè és una cosa recent, però s’està començant a investigar. El que sí que sabem és que el canvi és clar. – Eduard Batllé, IRB Barcelona

    Diagnòstic en etapes més avançades

    Diversos d’aquests treballs també coincideixen que no només hi ha un augment en el nombre de casos, sinó que a més a més els pacients joves presenten tumors en un estat més evolucionat que la població de més edat en el moment del diagnòstic.

    Una enquesta realitzada per l’Aliança del Càncer Colorectal va revelar que el 71% dels pacients joves van ser diagnosticats amb una malaltia en una etapa avançada, és a dir, amb més risc de metàstasi.

    Això és perquè tradicionalment s’ha associat amb una malaltia que apareix en persones majors de 50 anys, cosa que fa que molts metges no relacionin els símptomes amb aquest tipus de càncer i, per tant, siguin diagnosticats incorrectament.

    Una enquesta va revelar que la majoria dels pacients joves són diagnosticats incorrectament, ja que aquesta malaltia s’associa amb persones de més edat.

    Així, el 77% dels enquestats va declarar haver visitat dos metges, i alguns més de quatre, abans de ser correctament diagnosticats amb càncer de còlon. A més, la majoria dels pacients tampoc no són capaços de reconèixer els símptomes: un 63% dels enquestats van esperar entre 3 i 12 mesos abans de consultar amb el seu metge.

    Les causes no són clares

    La majoria dels debats sobre les possibles causes del càncer colorectal en persones menors de 50 anys convergeixen en tres factors que es relacionen entre si: la dieta, els bacteris que formen part del nostre intestí (microbiota) i la inflamació.

    La dieta poc saludable –rica en carn processada i greixosa però escassa en fruita i verdura– predomina a molts països occidentals actualment i està relacionada estretament amb unes altes taxes de sobrepès i obesitat entre els joves. Diversos estudis realitzats en ratolins indiquen que l’excés de pes no només incrementa la incidència del càncer, sinó que a més accelera el creixement.

    Els experts apunten tres sospitosos principals com a causes de l’augment de casos en pacients joves: una mala alimentació, alteracions a la microbiota i la inflamació.

    També s’ha detectat aquest tipus de càncer en joves amb estils de vida actius i saludables, encara que els casos són infreqüents: “Es creu que pertanyen al 25% dels early onset −càncer de còlon i recte en menors de 50 anys− que guarden relació amb quadres hereditaris i en què no són hereditaris, la hipòtesi és que té a veure amb el microbioma –conjunt de gens dels bacteris que viuen als nostres intestins–”, afegeix Ana Fernández Montes, vocal de junta directiva de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), oncòloga mèdica del Complejo Hospitalari Universitari d’Ourense (CHUO).

    Diferents investigacions han demostrat com la dieta, l’alcohol, el tabac, l’obesitat, l’estrès, els antibiòtics i algunes molècules sintètiques que formen part dels aliments processats (com els colorants i els emulsionants) poden canviar el nombre i els tipus de bacteris que habiten als nostres intestins. Aquesta alteració de la microbiota (també conegut com a disbiosi) pot tenir un efecte directe en els mecanismes que condueixen al desenvolupament de càncer de còlon en els més joves.

    A més, tant la dieta com els bacteris intestinals s’associen alhora amb processos inflamatoris. La inflamació genera substàncies químiques perjudicials que causen mutacions a l’ADN i estimulen el càncer, com comenta Kimmie Ng, experta mundial en càncer de còlon, a la pàgina web de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units.

    Detecció precoç i conscienciació

    Això no obstant, el càncer colorectal és tractable i, si es diagnostica a temps, curable. Els tumors sorgeixen a partir de lesions que inicialment són benignes, com els pòlips ─petites acumulacions de cèl·lules que es formen al revestiment del còlon o del recte─, molt freqüents a la població.

    “Aquests pòlips es poden identificar i extirpar per colonoscòpia, i així evitar que sorgeixi el càncer. Això és el que es fa quan es detecta en un estat inicial, quan no hi ha metàstasi, i habitualment aquests pacients tenen una alta taxa de supervivència”, afegeix Batllé.

    A les darreres dècades, tant la incidència com la mortalitat d’aquesta malaltia han disminuït en general gràcies a la implantació dels programes de cribratge.

    En les darreres dècades, tant la incidència com la mortalitat d’aquesta malaltia han disminuït en general gràcies a la implantació dels programes de cribratge o screening que es fan a la població major de 50 anys. Aquestes proves diagnòstiques, que analitzen la presència de sang oculta en excrements, permeten identificar els pacients que podrien tenir aquesta malaltia de manera precoç, cosa que augmenta la supervivència.

    “Els programes de screening es fan segons el que s’anomena ‘població de risc’, en aquest cas les persones entre 50 i 69 anys. Ara, a la vista del que està passant als més joves, s’està plantejant començar-ho abans”, comenta Aranda.

    Als EUA ja ho han fet: la Societat Americana del Càncer recomana fer les proves de detecció precoç a l’edat de 45 anys. Tot i això, a Espanya encara no s’ha implementat una mesura similar.

    La Societat Americana del Càncer recomana fer les proves de detecció precoç als 45 anys. Tot i això, a Espanya encara no s’ha implementat una mesura similar.

    A més d’adaptar els programes de cribratge a grups poblacionals més joves, els experts consideren que també cal conscienciar tant la població com els metges sobre aquesta nova tendència i els símptomes que comporta, amb l’objectiu que es pugui detectar en estadis més primerencs.

    Això sí, tots coincideixen que el més important és evitar que aparegui el càncer: “Això és el que salva més vides. Per això cal fer una dieta saludable, exercici físic i evitar el sobrepès. I si ens envien una carta des dels centres de salut per participar al programa de cribratge del càncer, adherir-nos-hi”, conclou Aranda.

    Símptomes del càncer colorectal

    La presentació més habitual del càncer colorectal és:

    • Presència de sang en femta o emissió de sang pel recte (rectorràgia).
    • Dolor abdominal.
    • Canvi de ritme diposicional, ja sigui en forma de diarrea o de restrenyiment.
    • Debilitat i cansament.
    • Pèrdua inexplicable de pes.
    • Anèmia. De vegades la sang es pot veure a la femta o causar que aquestes es vegin més fosques, però sovint no. Amb el temps, la pèrdua de sang es pot acumular i causar recomptes baixos de glòbuls vermells.

    Quan el càncer es troba en un estat més avançat, el tumor pot arribar a perforar o cloure l’intestí. Això pot donar lloc a dolors abdominals intensos, sovint acompanyats de febre i vòmits.

    Molts d’aquests símptomes tenen relació amb altres malalties, com ara infeccions, hemorroides o síndrome de l’intestí irritable. Per tant, és important consultar amb un metge immediatament si es té qualsevol d’aquests símptomes, perquè se’n pugui determinar la causa i rebre el tractament adequat.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • La vacunació davant la Covid-19 no afecta la fertilitat ni l’inici de l’embaràs

    En les dones embarassades, la infecció per SARS-CoV-2 augmenta substancialment el risc de malaltia greu i mort. Tot i això, una de les grans preocupacions des de l’inici de la pandèmia ha estat com les vacunes per fer front al virus podrien afectar aquestes dones i els seus futurs fills.

    Durant els primers mesos, els posicionaments sobre l’impacte i la necessitat de vacunació a nens i gestants van ser dispars. Tot i això, els assaigs clínics publicats fins ara confirmen la seva seguretat i les autoritats sanitàries recomanen el seu ús.

    En investigacions anteriors es va comprovar que la vacunació davant la Covid-19 ajuda a protegir les embarassades, confereix anticossos als nadons i no augmenta el risc de part prematur ni de problemes de creixement fetal.

    Les taxes de fecundació, embaràs i avortament prematur en pacients de FIV que havien rebut dues dosis de vacunes fabricades per Pfizer o Moderna eren iguals que en pacients no vacunades.

    Ara, un nou estudi, publicat a la revista Obstetrics & Gynecology -el més gran realitzat fins ara sobre fertilitat i embaràs primerenc després de la vacuna contra el coronavirus-, revela que aquesta no afecta els resultats de fertilitat en pacients sotmeses a fecundació in vitro (FIV).

    Els investigadors de l’Escola de Medicina Icahn del Mount Sinaí i les Clíniques de Medicina Reproductiva de Nova York (RMA, per les sigles en anglès) van comparar les taxes de fecundació, embaràs i avortament prematur en pacients de FIV que havien rebut dues dosis de vacunes fabricades per Pfizer o Moderna -vacunes d’ARNm- amb els mateixos resultats en pacients no vacunades.

    «Aquestes troballes no mostren absolutament cap diferència entre les pacients vacunades i les no vacunades en l’estimulació ovàrica, la qualitat dels òvuls, el desenvolupament dels embrions, les taxes d’embaràs i els avortaments prematurs», declara Christopher M. Zahn, vicepresident de les activitats pràctiques al Col·legi Americà d’Obstetres i Ginecòlegs (ACOG).

    Sospitem que el reforç és igual de segur que rebre les dues dosis originals de la vacuna. Volem analitzar això sistemàticament i, un cop tinguem més dades, publicar-les també. – Alan B. Copperman, Icahn Mount Sinai

    Aquest estudi no va analitzar la vacuna de reforç (també coneguda com a booster), ja que la seva aprovació va ser posterior i les dades encara s’estan recopilant. “Sospitem que el reforç és igual de segur que rebre les dues dosis originals de la vacuna. Volem analitzar-ho sistemàticament i, un cop tinguem més dades, publicar-los també”, explica a SINC Alan B. Copperman, professor d’obstetrícia, ginecologia i ciències de la reproducció a Icahn Mount Sinai i autor de l’estudi.

    Cap impacte en la fertilitat

    A l’estudi van participar, entre febrer i setembre de 2021, dones els òvuls de les quals van ser extrets i fecundats per espermatozoides en un laboratori, creant embrions que van ser congelats i posteriorment descongelats i transferits a l’úter, i pacients que es van sotmetre a un tractament mèdic per estimular el desenvolupament dels òvuls.

    Els dos grups que es van sotmetre a la transferència d’embrions -214 vacunades i 733 no vacunades- van tenir taxes similars d’embaràs i de pèrdua primerenca. Així mateix, els dos grups que es van sotmetre a l’estimulació ovàrica -22 vacunades i 983 no vacunades- van tenir taxes similars d’òvuls extrets, fertilització i embrions amb un nombre normal de cromosomes, entre d’altres mesures.

    Els autors apunten com la troballa hauria de ser tranquil·litzadora per a aquelles persones que intenten concebre o es troben en els primers moments d’un embaràs.

    Devora A. Aharon, primera autora de l’estudi i investigadora a Icahn Mount Sinai i RMA de Nova York, apunta com la troballa “hauria de ser tranquil·litzadora per a aquelles persones que estan intentant concebre o es troben en els primers moments d’un embaràs. Saber que la vacuna contra la Covid-19 no afecta el seu potencial reproductiu els reconfortarà”.

    “Les dades disponibles des de l’inici dels programes de vacunació massius han apuntat sempre que no es fa malbé la fertilitat. No obstant això, és important continuar estudiant, ja que malauradament hi ha una certa resistència a vacunar-se encara entre qui es planteja un embaràs o ja està embarassada”, explica Rita Vassena, directora científica del Grup Eugin, en declaracions al Covid-19 Vaccine Media Hub.

    “Aquesta reticència es deu a diversos factors, com la manca d’inclusió de persones embarassades als assaigs clínics de les vacunes -que s’ha suplert amb dades del món real- i la presència d’alteracions del cicle menstrual passatgeres en moltes dones després de rebre les dosi”, subratlla Vassena. Aquest estudi se suma a l’evidència positiva que tenim, i reforça la indicació de vacunar-se”.

    És important seguir estudiant, ja que malauradament hi ha una certa resistència a vacunar-se encara entre qui es planteja un embaràs o ja està embarassada. – Rita Vassena, Grup Eugin

    Estret seguiment a les pacients

    Els autors indiquen que han realitzat aquest tipus d’estudis en pacients sotmeses a tractament de FIV perquè són objecte d’un seguiment estret, cosa que els permet captar primeres dades sobre la implantació d’embrions, a més de les pèrdues d’embarassos que podrien estar subestimades en altres anàlisis.

    “Els embarassos procedents de tècniques de reproducció assistida permeten analitzar detalls reproductius que s’escapen als estudis epidemiològics: com respon l’ovari a les hormones reproductives, si hi ha alteracions en la qualitat dels òvuls o si hi ha pèrdues gestacionals molt primerenques (que passen desapercebudes en estudis poblacionals ja que l’embaràs s’interromp en les primeres 2-3 setmanes, abans que es reconegui com a tal)”, recalca Vassena.

    Els embarassos procedents de tècniques de reproducció assistida permeten analitzar detalls reproductius que s’escapen als estudis epidemiològics.

    Aquests detalls, segons l’especialista, “confirmen i amplien les evidències ja disponibles: no hi ha proves que la vacuna tingui efectes negatius sobre la fertilitat, fins i tot en una població reproductivament fràgil com els pacients de reproducció assistida”.

    Dubtes sobre vacunació i fertilitat

    M’he de posar la vacuna o el reforç durant l’embaràs o he d’esperar?

    Per Alan B. Copperman i Devora A. Aharon, autors d’aquesta investigació, el millor moment per rebre la vacuna o la dosi de reforç és “quan estigui disponible. Totes les proves indiquen que la vacunació és completament segura durant l’embaràs i no suposa cap mal per a la dona o el fetus en desenvolupament. Això és cert també durant el primer trimestre, i no hi ha cap raó per esperar”.

    Puc rebre la vacuna o el reforç durant el meu tractament de reproducció?

    “No tenim motius per creure que hi hagi cap efecte perjudicial per al cicle. Es pot rebre la vacuna o la dosi de reforç durant l’estimulació de FIV o transferència d’embrions”, continuen els experts. “Això sí, s’aconsella evitar rebre-la dos dies abans o després del procediment, si és possible”.

    Què fer si tinc febre després de la vacunació?

    La febre per qualsevol causa durant les primeres etapes de l’embaràs pot suposar, en teoria, algun risc per al fetus, “tot i que és molt rar que tingui algun efecte perjudicial. S’aconsella que si tens febre per sobre dels 38 ºC com a efecte secundari de la vacunació, o per qualsevol altra causa, prenguis paracetamol per baixar la temperatura. Però, perquè quedi clar, això no és un efecte perjudicial de la vacuna en si, sinó una precaució davant de la febre que pot ser un efecte secundari de la vacunació”, puntualitzen.

    Referència:

    Devora Aharon, M, et al. «In Vitro Fertilization and Early Pregnancy Outcomes After Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) Vaccination». Obstetrics and Gynecology 2022

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC