Just Deploy It!

Categoría: Salut BCN

  • Barcelona proposa nous menús escolars amb menys carn vermella i més proteïna vegetal

    L’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) han consensuat una nova proposta de menús escolars amb menys carn vermella i/o processada i més proteïna vegetal. La nova recomanació insisteix en la importància d’utilitzar oli d’oliva per amanir i cuinar, així com incorporar més amanida a la guarnició i fruita fresca a les postres. La proposta, que implica també incorporar més productes de proximitat i de temporada, s’ha començat a treballar també amb el Consorci d’Educació de Barcelona per tal que tots els menjadors dels centres educatius de la ciutat puguin incorporar aquestes recomanacions el més aviat possible. L’any 2021, de fet, Barcelona ha estat designada com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

    D’entrada, com a mínim hi ha sis escoles vinculades a la Xarxa d’Escoles + Sostenibles que promou l’Ajuntament de Barcelona que apliquen o aplicaran durant aquest mateix any els canvis. Les sis escoles tenen alumnat infantil i de primària d’entre 3 i 12 anys i, en el marc de la prova pilot, rebran assessorament i acompanyament professional per part de l’ASPB per resoldre els dubtes que puguin anar sorgint i per fer que els canvis en la dieta dels alumnes es faci de la manera més senzilla i ràpida possible.

    La iniciativa forma part del centenar de mesures que l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat impulsar en l’actual context de declaració d’emergència climàtica a la ciutat el passat 15 de gener. Concretament, es tracta d’implantar i promoure dietes més saludables i baixes en carboni a les escoles amb productes de temporada, proximitat i ecològics, així com reduir el consum de proteïna animal per adequar-ho a les recomanacions d’organismes especialistes com són l’Agència Internacional del Càncer (IARC) o bé l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), entre d’altres. Aquests canvis en els menús escolars caldrà introduir-los sempre tenint en compte el preu públic màxim de menjador establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i, lògicament, amb la complicitat de les diferents Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i de les diferents empreses gestores de cada menjador. A la pràctica suposa que la presència de proteïna animal (carn vermella, carn blanca, ous o peix) es limiti només als segons plats del menú i durant com a màxim tres dies a la setmana i que, els altres dos dies, el segon plat sigui a base de proteïna vegetal (principalment llegums).

    L’evidència científica actual estableix que les dietes calòriques amb excés de proteïna animal, greixos saturats i productes ensucrats i processats té efectes negatius per a la salut i incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d’altres. A més a més, aquest tipus de dietes també tenen un impacte en el medi ambient i generen majors emissions de gasos contaminants durant el seu procés d’elaboració, a banda de promoure un ús intensiu de productes químics, la desforestació i la reducció de la biodiversitat. És en aquest sentit que la dieta mediterrània de proximitat, rica en fruites, verdures, llegums, fruits secs i oli d’oliva, amb consum moderat de cereals i petites porcions de proteïna animal i làctics, segueix essent un factor promotor de la salut de gran importància per a l’entorn més immediat i per al medi ambient en general. S’estima que amb la reducció de la proteïna animal dels menús escolars a tres dies per setmana respecte a la seva presència actual s’aconseguiria una reducció del 23% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la producció d’aquests menús.

    Segons recullen els diferents informes fets per l’ASPB, hi ha dades molt concretes que reforcen aquesta voluntat municipal de canvi en els menús escolars, i que passen per l’evidència que l’actual alimentació dels infants i adolescents és francament millorable i que la mateixa població barcelonina està d’acord amb la implantació d’aquests canvis. Entre aquestes dades, trobem que el 78% dels infants de 3 i 4 anys i el 42% dels adolescents de 13 a 19 anys mengen carn tres o més vegades a la setmana, el llindar per sobre del qual es considera que se’n fa un consum excessiu.

    El 43% dels infants de 8 i 9 anys prenen brioxeria i el 80% dels adolescents prenen refrescs per sobre de la freqüència recomanada, la qual cosa vol dir més de tres vegades al mes. En relació, el compliment de la recomanació de menjar diàriament 5 peces de fruita i verdura és molt baix. Més del 80% dels infants i adolescents no la segueixen. Així, al voltant del 13% dels infants de 8 i 9 anys pateixen obesitat. La prevalença és més alta en les escoles dels territoris amb indicadors socioeconòmics més desafavorits. Entre els infants, l’obesitat en els nens s’associa a menjar sols i a no menjar a l’escola, quelcom que no es produeix amb la mateixa intensitat entre les nenes. Entre els nois i adolescents l’obesitat és més freqüent quan es menja davant de les pantalles.

    Per últim, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona també destaquen que segons els resultats de l’últim baròmetre municipal, el 89% dels veïns i veïnes de Barcelona es declaren molt o bastant preocupats pel canvi climàtic; el 80% considera que això tindrà afectació sobre la seva vida; un 84% es mostra disposat a comprar productes d’alimentació de proximitat com a mesura per disminuir el seu impacte, i un 65% també és favorable a reduir el consum personal de carn.

    Des de l’Ajuntament asseguren que aquesta no és la primera mesura que pren Barcelona per vetllar per una alimentació saludable a les escoles de la ciutat. Als 101 centres de la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals ja s’han introduït millores molt significatives en la mateixa línia. Així mateix, l’ASPB ja ofereix actualment als centres el Programa de revisió dels Menús Escolars (PreME), d’acord amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Segons els indicadors recollits fins ara, i que surten de la revisió de 116 centres educatius feta durant el curs 2018-2019, hi ha indicadors molt positius, com és el fet que el 92% compleixen les freqüències recomanades de verdures o el 89% de llegums en els primers plats. Ara bé, també s’ha observat que el 34% dels centres consumeixen carn vermella i/o processada dos o més cops per setmana, quan l’actual recomanació és que sigui només una vegada, o bé que el 90% de les escoles no ofereix setmanalment cap proteic vegetal com a segon plat, com podrien ser llegums o altres proteïnes vegetals de producció local. Igualment, també s’ha detectat que es podria incrementar la presència de l’oli d’oliva i de la fruita fresca com a postres.

  • L’Ajuntament acorda una reducció de preu del 35% per a persones vulnerables en prop de 100 clíniques dentals

    L’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Empresarial de Centres d’Assistència Dental (AECAD®) han signat un conveni de col·laboració pensat per aplicar-se en les aproximadament 100 clíniques dentals de Barcelona ciutat que formen part de l’entitat o aquelles que s’hi vulguin adherir voluntàriament. Aquest acord contempla una reducció de preus en els diferents tractaments odontològics funcionals, i per tant necessaris per millorar la salut general de les persones, d’entre un 35% i un 40%, als quals es podran acollir exclusivament els veïns i veïnes de Barcelona als quals l’Ajuntament atorgui la Targeta Rosa o bé la Targeta Barcelona Solidària.

    D’aquest acord se’n podran beneficiar fins a 266.000 veïns i veïnes de Barcelona, és a dir al voltant d’un 16% de la població de la ciutat. En concret, el conveni està pensat perquè s’hi acullin totes les persones que disposen d’una Targeta Barcelona Solidària i també les que són beneficiàries de la Targeta Rosa. Hores d’ara la Targeta Barcelona Solidària, que gestionen els Serveis Socials municipals i que ha estat redissenyada recentment per unificar en un únic punt les ajudes socials que atorga l’Ajuntament, arriba a prop de 16.000 famílies que en total representen unes 33.000 persones. La Targeta Rosa, per la seva banda, la tenen gairebé 233.000 persones, de les quals 105.000 en disposen en la seva versió totalment gratuïta i 128.000 en la versió reduïda.

    L’acord implica que les persones usuàries de qualsevol d’aquestes targetes poden escollir entre les clíniques dentals associades a l’AECAD® i adscrites al programa d’odontologia social, i rebre així tractaments a uns preus clarament inferiors als de mercat. Agafant com a referència els tres tractaments més comuns actualment en les clíniques dentals això es tradueix en pagar un màxim de 18,60 euros per a una higiene dental en cas de les persones beneficiàries de la Targeta Barcelona Solidària i la Targeta Rosa Gratuïta o bé 20 euros per les persones beneficiàries de la Targeta Rosa Reduïda. En el cas de les obturacions senzilles els preus serien de 32,55 i 35 euros, respectivament, i pel que fa a les pròtesis complertes la despesa seria inferior als 400 euros.

    El conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’AECAD® no implica cap aportació econòmica de les parts, sent les mateixes clíniques les que assumiran el descompte dels tractaments d’odontologia funcional amb la reducció de preu pactada. L’adhesió de les clíniques al programa serà voluntària, tot i que implicarà complir amb una sèrie de requisits com a ara l’ús de materials de qualitat garantida. En un primer moment serà vigent fins a desembre del 2021 i serà prorrogable dos anys més per acord mutu de les parts. L’AECAD® es compromet a difondre entre els seus associats el programa d’avantatges, així com a facilitar les dades dels establiments que s’adhereixin, a verificar la correcta aplicació dels descomptes i a proporcionar trimestralment estadístiques de les persones ateses, entre d’altres coses. El consistori, per la seva banda, es compromet a vetllar perquè l’atorgament de les diferents targetes es faci sempre seguint els criteris establerts i a fer difusió dels establiments adherits entre els titulars de les diferents targetes, entre d’altres.

    L’acord és una passa més de l’Ajuntament de Barcelona i de l’AECAD® per promoure l’accés a l’atenció bucodental de la població barcelonina que per motius estrictament econòmics té moltes dificultats per accedir als serveis odontològics funcionals, una situació que afecta com a mínim al 12% de la població de Catalunya. En aquest sentit, des del consistori també han volgut recordar el servei d’odontologia municipal gratuït per a persones vulnerables derivades pels Serveis Socials municipals, que des de la seva posada a finals de 2018 ja ha arribat a 1.200 persones.

  • L’acord polític pel pressupost del 2020 a Barcelona suma 33 regidors i supera els 3.000 milions d’euros

    L’acord polític pel pressupost del 2020 per primer cop superarà els 3.000 milions d’euros. A més, en la presentació, Ada Colau ha destacat que l’acord suma 33 regidors dels 41 totals al Consell Plenari, i ha valorat que es tracta “d’un acord amplíssim i històric que representa l’inici d’una nova etapa de política útil i acords que la ciutadania demana perquè les institucions funcionin al màxim rendiment”.

    Colau ha remarcat que “aprofundeix i amplia les línies estratègiques de l’anterior mandat, com l’atenció social, les polítiques d’habitatge i l’emergència climàtica”, i ha agraït “el to i l’actitud dels grups impulsors de l’acord”. L’alcaldessa ha assenyalat que “això és el que espera la ciutadania de nosaltres, que deixem enrere polítiques de retallades i de bloqueig i que comencem entre tots una nova etapa de diàleg, d’acords i de reforç de serveis públics que són necessaris per a al ciutadania i especialment per a la població mes vulnerable”.

    Pel que fa a la salut de la ciutadania, hi ha diversos punts que van encarats a treballar-la. A més, l’acord compren diverses millores localitzades als districtes de la ciutat en quant a millora d’infraestructures.

    El quart punt de l’acord fixa que es destinaran 30 milions d’euros durant el mandat dedicats a la renaturalització de la ciutat. A la pràctica això vol dir incrementar la quantitat d’espais verds i la seva connectivitat. «La voluntat de renaturalització de la ciutat respon als beneficis que els espais verds aporten, com ara la millora del balanç híbrid, la regulació del microclima, l’absorció dels contaminants, la reducció dels soroll i la millora de la cohesió socials i el foment de la convivència i de la salut dels ciutadans», diu l’acord. A banda d’impulsar un Pla de Vianants que permeti incrementar el verd lineal de la ciutat, pacificar carrers, la xarxa d’itineraris saludables i un corredor esportiu a la ciutat, també s’ampliarà la xarxa de circuits esportius saludables per a la ciutat.

    Pel que fa a les inversions de ciutat, algunes d’elles focalitzades a certs barris van encarades a ampliar els resursos del sistema sanitari. Al barri de l’Eixample, per exemple, hi ha pactada l’adquisició d’un solar al barri del Fort Pienc per tal de permetre la construcció del nou CAP Fort Pienc.

    Deixant de banda les 36 inversions concretes, també s’han dibuixat 28 projectes bàsics per a la millora dels serveis de la ciutat. Dins de l’àmbit de reducció de les desigualtats, es destinarà una dotació per fer programes infantil-juvenils preventius de Salut Mental, es promet garantir una ubicació adequada pel futur CAP de la Barceloneta. Les mesures relacionades amb la salut dins l’àmbit de feminismes i LGTBI inclouen iniciar campanyes de prevenció de malalties de transmissió sexual, fent especial èmfasi en la comunitat LGTBI+ i en col·laboració amb entitats com BCN Checkpoint. Una altra punt serà formar el personal municipal sobre diversitat sexual, perspectiva de gènere i contra la violència masclista.

  • Barcelona declara l’emergència climàtica

    Barcelona ha decretat l’emergència climàtica a la ciutat davant la situació d’urgència i gravetat pel que fa als nivells de contaminació que afecten la salut dels veïns i les veïnes i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta declaració és un document amb les 100 mesures principals a dur a terme en els pròxims 10 anys, encaminades a aconseguir reduir un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 2030 respecte als valors de 1992 (valor de referència que es correspon amb el primer inventari de gasos amb efecte d’hivernacle complet que té la ciutat), un augment en l’ambició de la ciutat per reduir les emissions de CO2 respecte al que traçava el Pla Clima.

    Amb una inversió de 563,3 milions d’euros en emergència climàtica, l’Ajuntament de Barcelona s’encamina per reduir fins a 2 milions de tones de CO2 l’any 2030, amb un projecte ambiciós per revertir els efectes dels gasos amb efecte d’hivernacle i els contaminants a l’aire que la ciutadania respira diàriament. Per a l’execució d’aquestes mesures s’han traçat uns àmbits estratègics i prioritaris d’actuació des d’ara fins al 2030, que són clau per aconseguir reduir el 80% de les emissions. Entre aquests trobem la reducció del trànsit i Zona de Baixes Emissions que suposarà una reducció de 550.000 tones de CO2 o implementar un nou model d’eficiència energètica residencial i d’edificis que vol reduir en 450.000 tones el CO2. Altres mesures seran la generació i foment de les energia renovable, amb una reducció de 200.000 tones de CO2; la reducció de les emissions de grans infraestructures, Port i Aeroport, que suposaria 178.000 tones de CO2 menys i augmentar la recollida selectiva de residus a través de la implementació de sistemes individualitzats de recollida de residus a nivell domèstic i comercial, amb una reducció de 153.000 tones de CO2.

    La declaració recull el centenar de mesures concretes per aconseguir canviar el model en set eixos temàtics: mobilitat i infraestructures, model urbà, energia, model econòmic, consum i residus, alimentació, model cultural, aigua i salut i benestar. A més, també mostren que les ciutats són grans consumidores de recursos i energia i generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És per aquest motiu que fan imprescindibles mesures urgents, contundents i efectives per assolir l’acord de no superar l’1,5 graus de temperatura mitjana global a la Terra marcat a París.

    El passat mes de juliol, l’Ajuntament de Barcelona va prendre el compromís de declarar l’emergència climàtica durant el mes de gener de 2020 amb la constitució de la Taula per l’Emergència Climàtica de Barcelona.

    Va ser en aquell moment quan es van posar en marxa algunes accions urgents com ara la reducció d’un carril de circulació al carrer d’Aragó per habilitar-lo com a carril bus, la constitució de la Taula Plàstic Zero, el desenvolupament de projectes d’escola refugi climàtic o les noves tarifes en el transport públic que afavoreixen els usuaris que més l’utilitzen.

    Tot el llistat de compromisos passa per fer canvis diversos de model. Primer, donat que Barcelona és una ciutat compacta, condicionada pels límits naturals de la serra de Collserola, el mar i els rius Besòs i Llobregat, amb una densitat residencial elevada, amb dèficit d’espais verds i una mobilitat que depèn en excés del vehicle motoritzat, cal un canvi de model urbà. Aquí s’inclou transformar 15 quilòmetres de carrers en
    eixos verds fins al 2024 o incrementar 40 hectàrees de verd urbà públic prioritzant les zones que tenen més dèficit per aconseguir una distribució equilibrada al territori.

    Una altra vessant seria efectuar un canvi de model de mobilitat i infraestructures. El 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Barcelona s’imputen a la mobilitat, tant al vehicle privat motoritzat com al transport marítim i aeri per la forta dependència dels combustibles fòssils. L’actual model de mobilitat comporta una emissió elevada de contaminants a escala local que afecten la salut de les persones, els NOx i les partícules en suspensió.

    Des de l’Ajuntament han estudiat que calen mesures concretes per gestionar la trama urbana i afavorir un model de mobilitat activa, amb més espais per al vianant, millora del transport públic en superfície, també a nivell metropolità, i foment dels mitjans més sostenibles. A més, assolir compromisos, acords i inversions de les administracions públiques competents en matèria d’infraestructures, com el Port i l’Aeroport.

    A banda, també anomenen com a necessari un canvi de model d’energia. El model de consum i generació d’energia que tenim actualment a la ciutat està basat principalment en combustibles fòssils, que són un dels principals causants de la crisi climàtica. L’Ajuntament de Barcelona aposta clarament cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local que prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració d’energia. Paral·lelament per fer realitat el canvi de model també cal millorar l’ús de l’energia que fan els
    edificis, equipaments i les infraestructures de la ciutat. Com a repte es marquen una aposta per un model energètic just que permeti a la ciutat ser neutre en carboni l’any 2050.

    En aquesta línia, i de fet molt relacionat amb molts dels punts, citen un canvi de model econòmic donat que»l’actual es dirigeix cap a un consum cada vegada més important dels recursos naturals i posa en perill l’equilibri ecològic del planeta a més de multiplicar les
    desigualtats entre la població». Això implica també actuar per un canvi de model de consum i de residus. Bona part del que es consumeix a Barcelona procedeix de cadenes de subministrament transnacionals molt llargues, convertint aquest model en ineficient i amb un impacte climàtic, ambiental i social molt gran. «A més, combinat amb un model d’economia lineal, d’usar i llençar, encara fa que a Barcelona no es compleixin els objectius de la Unió Europea pel que fa al reciclatge». I és que cada habitant de la ciutat genera 1,32 quilos de residus al dia, que són 483 quilos anuals per persona i a més, la recollida selectiva es troba estancada al voltant del 38% des de fa anys.

    El canvi de model d’alimentació, donat que la producció d’aliments és responsable d’entre un quart i un terç de les emissions de gasos
    amb efecte d’hivernacle d’arreu del món, és un altre aspecte que Barcelona tractarà. La ciutat consumeixen 650 quilos d’aliments per habitant a l’any, però només entre el 10% i el 15% són de producció local. A més, els experts coincideixen en que una dieta sana és clau per reduir els índex d’obesitat i els riscos de malalties greus en l’edat adulta.

    L’últim canvi que es treballarà és el de model cultural i educatiu. Així, expliquen que la xarxa Barcelona + Sostenible esdevé en aquest context una eina clau d’aquesta transformació, perquè serveix de punt de trobada i acció a més de 1.000 organitzacions que inclouen ciutadania, empreses, comerços, centres educatius, universitat, col·legis professionals, sindicats i administracions.

    Finalment, per deixar tots aquests punts clars, l’Ajuntament de Barcelona i en compliment de la declaració d’emergència climàtica ha posat
    en marxa una campanya informativa per a la ciutadania sobre els efectes de la crisi climàtica a la ciutat. Ho fan a través del lema i el web Això no és un simulacre.

  • Un comitè d’experts en salut avaluarà l’efectivitat de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona

    Un comitè de científics i d’experts en salut avaluarà l’efectivitat de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat de Barcelona i a tota la zona afectada, incloent els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Ho farà amb el doble encàrrec de mesurar amb detall la millora de la qualitat de l’aire i, també, quin és l’impacte en la salut de les persones. El grup estarà format per tècnics en qualitat ambiental, mobilitat i salut de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana (AMB) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), però també per científics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) i de l’Institut de Salut Global (ISGlobal). Aquesta avaluació serà coordinada per l’ASPB.

    El comitè de científics i experts s’ha compromès a analitzar amb detall els registres dels diferents tipus d’estacions de mesura dels diferents tipus de contaminants i a elaborar informes monogràfics cada sis mesos. Igualment, farà informes exhaustius per avaluar la ZBE 12 mesos i 24 mesos després de la seva posada en marxa per recollir així en quina magnitud ha variat cadascun dels contaminants i quin és l’impacte en salut que es pot atribuir a aquesta circumstància.

    Ara bé, Barcelona no parteix de zero en l’anàlisi de la relació entre contaminació i salut. L’ASPB ja avalua anualment la qualitat de l’aire i ha constatat repetidament en els seus informes que la ciutat supera de forma continuada des de fa dues dècades els nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5). També ha calculat que el 48% de la població de Barcelona està exposada a nivells de NO2 superiors als que recomana l’OMS i fins al 95% pel que fa als nivells de PM10. En relacionar la contaminació amb la mortalitat atribuïble, l’ASPB conclou que entre els anys 2010 i 2018 s’han produït, de mitjana, 424 morts anuals exclusivament atribuïbles a un excés de partícules PM2,5 a la ciutat de Barcelona. Durant l’últim any amb dades, el 2018, s’haurien produït com a mínim 351 morts per aquesta causa i aquest contaminant concret.

    Els càlculs de l’ASPB indiquen també que aquest impacte en la salut es deu a l’exposició crònica i continuada als nivells habituals de contaminació atmosfèrica, produïda sobretot per les emissions del trànsit, i no tant a episodis de contaminació concrets. La conclusió, per tant, és que una gestió restrictiva del trànsit amb mesures permanents i estructurals servirà per reduir la presència de contaminants en l’aire i, addicionalment, per protegir la salut de les persones, especialment d’aquelles més vulnerables com són la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques.

    De fet, l’estimació prèvia d’un estudi de Barcelona Regional xifra en un 15% la reducció estimada de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) ja durant el primer any d’implantació de la ZBE. Això equivaldria a una reducció de la concentració concreta de NO2 d’entre 1,7 i 5 µg/m3. Ara bé, la predicció també apunta que la ZBE per si sola no serà suficient per complir amb la normativa europea de NO2 ni per assolir els nivells recomanats per l’OMS.

    Més indicadors i taules de seguiment

    A la metodologia pròpia del comitè d’experts s’hi afegiran també altres indicadors de mobilitat i de campanyes específiques de mesura que es faran de forma periòdica a la ciutat, i que igualment es compartiran en el marc de la Taula Contra la Contaminació de l’Aire. A Barcelona hi ha actualment onze estacions integrades a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, de gestió conjunta entre l’ASPB i la Generalitat de Catalunya que mesuren la concentració a l’aire dels principals contaminants ambientals que perjudiquen la salut de les persones. Les dades es processen informàticament i proporcionen informació dels contaminants en cada punt de la ciutat.

    Les estacions registren més de deu contaminants i es vigila els nivells de concentració dels contaminants en l’aire que respira la ciutadania. Les estacions a Barcelona estan situades en llocs representatius de cada tipologia de carrer. Així, els registres que obtenen es poden extrapolar a altres àrees amb trama urbana semblant.

    Primer dia laborable

    Aquest dimecres dia 8 de gener és el primer dia de funcionament de la Zona de Baixes Emissions en dia laborable i amb activitat escolar després de les vacances de Nadal. Segons les primers estimacions, durant aquest matí, entre les 7 i les 10 hores, la reducció del nombre de vehicles a la ciutat ha estat del 2,4%% a l’interior de Barcelona, del 0,8% als accessos i del 1,8% a les rondes, respecte a la mitjana de trànsit en dia laborable del mes de novembre, la data més propera disponible abans del període de vacances de Nadal.

    L’objectiu de la ZBE és evitar que uns 50.000 cotxes contaminants entrin a la ciutat els dies laborables i millorar així la salut de la ciutadania. L’últim Baròmetre municipal de desembre de 2019 ja va constatar la plena consciència dels veïns i veïnes davant l’emergència climàtica que viu la ciutat i la necessitat de reduir les emissions. Així, 9 de cada 10 ciutadans i ciutadanes es mostren preocupades pel canvi climàtic i a més, 8 de cada 10 considera que el canvi climàtic afecta la seva vida quotidiana. D’altra banda, el 72,8% dels barcelonins i barcelonines, 7 de cada 10, es mostren disposades a reduir l’ús del vehicle privat per fer front a l’emergència climàtica.

    Reforç informatiu per a la ciutadania

    A partir de demà 9 de gener, el servei d’atenció a la ciutadania sobre la Zona de Baixes Emissions també quedarà establert a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça Sant Miquel de Barcelona. L’horari d’atenció serà de 16h a 20h en dies feiners i de 9h a 14h i de 16h a 20h durant els dissabtes.

    Aquest punt informatiu complementa el de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de l’AMB a la Zona Franca (c. 62, número 16-18), en horari de dilluns a divendres de 9h a 14h, que ja està en funcionament des del passat 16 de desembre. També al que està situat a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), que dona suport i atenció per al registre de vehicles per circular a la ZBE.

    D’altra banda, també a partir de demà es desplegarà la segona fase d’informadors i informadores al carrer. Durant dues setmanes se situaran en 50 punts clau de la ciutat en torn de matí i de tarda en les hores de major afluència de persones que deixin o recullin els seus vehicles per informar i resoldre dubtes a la ciutadania. Per això lliuraran fulletons informatius, que també es poden trobar a les OAC, en equipaments municipals, als autobusos de TMB i altres punts de distribució.

  • Gairebé 90.000 persones més grans de 64 anys viuen soles a Barcelona, un nou màxim històric

    Al voltant d’una cinquena part de les persones que viuen a Barcelona tenen més de 64 anys. Aquesta xifra ha anat creixent des de començaments de segle i ha assolit un nou màxim històric durant l’any 2018, fins a les gairebé 350.000 persones. Així ho assenyala el nou informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que afegeix un segon indicador a l’envelliment progressiu de la societat: unes 90.000 d’aquestes persones viuen soles a casa seva. Aquesta situació afecta majoritàriament a les dones i augmenta progressivament amb l’edat.

    Aquests màxims històrics són possibles gràcies a una esperança de vida per sobre dels 80 anys en homes i dels 86 en dones, però planteja també que aquesta situació suposa un repte per a la salut pública. De fet, la salut de les persones grans no només està influenciada per l’edat cronològica, sinó que es relaciona amb el seu entorn i les seves experiències al llarg de la vida i durant aquesta etapa. Per aquesta raó, conèixer les condicions en què viuen i el seu estat de salut és necessari per tal de desenvolupar l’estratègia de ciutat d’envelliment actiu i saludable que inclogui una visió de determinants de la salut i les desigualtats.

    L’informe anual de l’ASPB recull igualment que, entre les persones majors de 64 anys, el 29,7% dels homes i el 40,5% de les dones arriben a final de mes amb algun grau de dificultat. La solitud, l’aïllament i la manca de suports social influeixen de manera negativa en la salut, i són especialment determinants en les persones grans. La percepció de soledat és superior entre les dones: el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones han trobat a faltar companyia sovint o algunes vegades. I encara fixant-se en aquestes persones majors de 64 anys, l’informe recull que el 42,4% ha assistit a alguna activitat organitzada en grup durant l’últim any, més els homes que les dones (46% vs. 40%). Globalment, les condicions de vida i l’estat de salut de les persones grans és pitjor entre les dones, que a més a més també presenten un consum de fàrmacs més alt.

    Durant la presentació de l’informe han explicat que per tot plegat, l’envelliment saludable és cada any un repte major, que en el cas de la ciutat de Barcelona s’afronta amb la promoció de la salut física, mental i social, la participació en la xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran i la millora de les condicions de vida. En aquest sentit, també ressalten, l’ASPB col·labora amb altres institucions i entitats socials i veïnals per desenvolupar intervencions en l’àmbit de la salut comunitària en el marc del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), en marxa des de 2007. Les Escoles de Salut de la Gent Gran, el Programa Activa’t als parcs, Baixem al carrer o el Gran circ, en són exemples. Igualment, l’Ajuntament ha aprovat recentment l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, coordinada per l’àrea de Drets Socials, i que recull 77 accions a desenvolupar en els propers anys.

    Descens dels embarassos juvenils

    Pel que fa a la salut sexual i reproductiva, l’informe anual de l’ASPB destaca positivament la baixada dels embarassos i avortaments en les dones adolescents de 15 a 19 anys a la ciutat, una tendència que s’observa especialment als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. En aquest sentit, cal recordar que l’ASPB ha impulsat des de 2006 el programa SIRIAN a 16 barris prioritzats per BSaB que ara milloren els indicadors. Aquesta intervenció pretén reduir els embarassos no desitjats i augmentar els coneixements sobre contracepció amb entrevistes personals de consell. Es fa amb la col·laboració dels agents comunitaris, l’atenció primària de salut i social, i els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la zona. Entre 2017 i 2018 el servei va atendre més de 1.900 dones i més de 450 homes.

    En relació amb les infeccions de transmissió sexual, mentre a Barcelona el nombre de casos de VIH i la incidència de la Sida disminueixen, es pot observar també que es manté la tendència a l’augment d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS), particularment la clamídia, la sífilis i la gonocòccia. Aquesta tendència s’observa des de 2015 i és similar a la registrada en altres ciutats d’Espanya, Europa i dels Estats Units. En part està associada a les millores en la detecció i en els sistemes de vigilància d’aquestes infeccions en els últims anys, però a la vegada reflecteix un increment real relacionat amb canvis en les conductes sexuals. Per exemple, a Barcelona entre el 40% i el 60% de les persones amb un diagnòstic de clamídia, sífilis o gonocòccia l’any 2018 no havien utilitzat el preservatiu en l’última relació sexual.

    En el cas de Barcelona, la vigilància epidemiològica d’aquestes malalties, que són de declaració obligatòria, la fa l’ASPB i requereixen la instauració de mesures de tractament en les persones diagnosticades i de control de la transmissió en les persones amb qui hagin tingut relacions sexuals. Els professionals de la salut estan cada vegada més sensibilitzats i formats per detectar possibles riscos i ofereixen proves de diagnòstic precoç davant la sospita d’infecció. Igualment les proves disponibles actualment són més senzilles, eficients i accessibles tant en l’àmbit assistencial com en el comunitari.

    Reforç de la prevenció

    En el marc de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona (ESSIR) es duen a terme diferents accions dirigides a prevenir les ITS i donar accés a mètodes preventius i serveis de qualitat. Igualment, des de l’ASPB es duen a terme accions de prevenció, vigilància i control. Entre elles, la promoció de la salut sexual a les escoles amb el programa Parlem-ne, no et tallis!, la publicació d’una guia sobre els criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual a les escoles, la prevenció i detecció d’ITS als Centres d’Atenció i Seguiment de drogodependències (CAS), amb tallers de prevenció i programes de cribratge, i el programa d’intercanvi de xeringues per reduir el contagi per aquesta via. El CAS Sants compta també amb un programa d’atenció al ChemSex (consum de substàncies associades a les relacions sexuals) i, específicament pel que fa a la detecció i diagnòstic accessible, l’ASPB ofereix les proves de VIH i altres ITS mitjançant dos programes a través d’aplicacions de cites que es van posar en marxa els anys 2016 i 2018.

    • Tot i així, i davant els resultats que demostren que algunes d’aquestes infeccions mantenen la seva tendència a l’alça, l’ASPB reforçarà aquest 2020 mesures de prevenció i sensibilització.
    • Campanya de sensibilització: en el marc de l’ESSIR es posarà en marxa una campanya ciutadana de sensibilització vers les ITS.
    • Promoció de la salut a l’escola: l’ASPB continuarà impulsant el programa Parlem-ne no et tallis! per ampliar-ne la cobertura. Durant el 2018, el programa s’ha desenvolupat en 68 centres de secundària (el 30% del total), la qual cosa suposa que ha arribat a 5.027 alumnes. La cobertura ha estat superior als barris en situació més desfavorida.
    • Prevenció combinada amb la incorporació de la PrEP (Profilaxis Pre-Exposició): la PrEP és una eina essencial en la prevenció del VIH i es presenta com una oportunitat en el control i prevenció de les ITS. Amb l’aprovació del seu finançament pel Sistema Nacional de Salut es dispensarà a grups específics amb elevat risc d’infecció pel VIH i es monitorarà el procés.
    • Ampliació del programa de ChemSex: la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual de Drassanes i el Servei d’Atenció i Prevenció a les Drogodependències de l’ASPB estan treballant per oferir un programa pilot d’atenció conjunta. El programa s’ha plantejat de forma coordinada amb les entitats que ja treballen en ChemSex i inclourà atenció a la drogodependència, atenció a les malalties infeccioses i tallers de reducció de danys.
    • Estudi de les parelles sexuals: l’any vinent es posarà en funcionament una nova aplicació per a la realització d’un estudi de contactes des de l’àmbit assistencial, amb l’objectiu de millorar la col·laboració entre els serveis assistencials i de salut pública.

  • L’INSS reconeix com a malaltia professional el càncer de pulmó d’un treballador de Metro que va estar en contacte amb amiant

    L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha reconegut per primer cop la situació d’incapacitat permanent en grau d’absolut, derivada de contingència professional per exposició a l’amiant a un treballador, actualment jubilat, afectat de càncer de pulmó, que va prestar serveis a Metro de Barcelona entre els anys 1975 i 2011, 32 anys. Es tracta de la primera resolució de l’INSS que atribueix a la presència d’amiant al suburbà de la capital catalana l’origen de la situació d’incapacitat permanent d’un treballador de Metro.

    El cas del treballador, de nom Antonio, forma part d’un conjunt de 8 expedients oberts per diverses situacions vinculades amb la presència d’amiant a Metro de Barcelona. Entre aquests hi ha un cas d’Incapacitat Absoluta. Quatre casos més de treballadors morts per malalties vinculades amb l’amiant, 3 fruit de càncer de pulmó i un per una afectació a la pleura. Un càncer de pulmó que està recorregut per l’empresa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), 2 asbestosis, una de les quals està pendent de reconeixement administratiu, segons ha explicat, en roda de premsa, Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda encarregat dels procediments legals.

    l’Antonio, present a la roda de premsa, ha explicat: “durant 32 anys vaig estar treballant als túnels, fins que ja jubilat, a rel d’unes molèsties en forma de tos, em vaig visitar i em van trobar primer una taca als pulmons que després s’ha diagnosticat com a càncer de pulmó”, ha dit. Després de la notícia, la lluita d’aquest antic treballador de Metro és aconseguir que es reconegui legalment la seva malaltia professional, fruit d’haver treballat en contacte, per exemple, amb la pols d’amiant que s’ha demostrat que desprenien els frens dels trens. “Vull que es reconegui plenament l’existència de la malaltia i tot el que comporta, especialment perquè així l’empresa doni proteccions als meus companys”, ha explicat amb gran aplom.

    Segons l’advocat, el fet que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) reconegui que el càncer de l’Antonio està vinculat amb el fet que va treballar en contacte amb amiant obre el ventall de les possibles afectacions. Fins ara els treballadors als quals s’ha diagnosticat afectacions als pulmons eren operaris de l’àrea de manteniment, que havien treballat directament en contacte amb l’amiant dels frens. El nou cas obre la porta a més afectacions, per exemple, entre els treballadors de manteniment. L’Antonio ha explicat que durant tots els anys que va treballar “als túnels”, a més de la pols que hi havia a les vies, també operaven amb peces d’Uralita per treballar en cel·les

    Cortés ha considerat que el primer efecte de la resolució oficial afectarà la credibilitat de l’empresa i de l’Ajuntament de Barcelona, que sempre han negat que hi hagués afectats per la presència a les instal·lacions de productes prohibits com l’amiant.

    Llarg recorregut judicial

    El procés que s’obre a partir d’ara és llarg. La resolució que afecta l’Antonio, pot ser recorreguda per l’empresa, que en segon terme pot arribar fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si finalment l’alt tribunal català reconeix la malaltia com a professional, els advocats dels treballadors poden denunciar legalment l’empresa per no haver proporcionat mecanismes de protecció al treballador. La denúncia pot ser recorreguda també fins al TSJC. Si el resultat és favorable als treballador, llavors es podria denunciar també per danys i perjudicis i reclamar també un increment de la pensió per a l’afectat. “Aquests procediment ja els hem viscut en casos semblants que afecten a treballadors en contacte amb l’amiant en empreses com Uralita o Rocalla”, ha dit el defensor dels treballadors.

    Hi ha un tràmit que es podria obviar i és el reconeixement de la malaltia professional en els 4 casos de treballadors de Metro que van morir, 3 per càncer de pulmó i 1 per càncer de pleura. Segons el lletrat de Ronda, la llei espanyola ja deixa clar que en cas de mort, si abans s’ha documentat, com ha passat a Metro, que els operaris finats havien estat en contacte amb amiant, es considera automàticament que aquests operaris tenien malaltia professional. No obstant això, en algun cas el jutge no ho ha considerat així i s’ha hagut de recórrer la seva decisió, ha reconegut Cortés.

    Tot i les diverses resolucions que es van produint, Metro de Barcelona segueix negant que els treballadors amb les malalties objecte de denúncia hagin estat exposats a l’amiant. Això fa pensar tant al comitè d’empresa com als seus serveis jurídics, que els processos duraran, pel capbaix entre 4 i 5 anys fins que, com ha passat amb altres empreses, hi hagi sentències definitives.

    Cortés ha fet una crida a Metro perquè no allargui el problema. “Si fa un any fèiem una roda de premsa aquí per denunciar els primers casos, avui parlem de 8 expedients, amb un que ja té el reconeixement de l’INSS, i en poc temps la xifra d’afectats es pot multiplicar”, ha dit.

    Un dels problemes amb els quals s’enfronta el comitè d’empresa de Metro és el fet que la majoria dels casos que es produeixen afecten antics treballadors amb els quals no tenen contacte directe, ja que el contacte amb l’amiant pot aparèixer en forma de greus malalties fins 20 anys després d’haver-hi estat en contacte.

    Metro de Barcelona va retirar tot l’amiant dels antics trens i ha substituït els vagons per altres ja nets per partícules d’amiant, però fa poc es va descobrir que a les instal·lacions fixes també hi havia amiant. Segons Ángel Muñoz, del comitè d’empresa, s’han retirat fins a 300 tones de productes amb traces d’amiant, que estaven a les estacions o als passadissos del Metro de Barcelona. S’ha fet un inventari de peces que podrien tenir amiant i quan n’apareix alguna es tracta per empreses especialitzades.

    TMB sempre ha negat que la presència d’amiant al metro causés afectacions de salut. L’empresa també s’ha negat a reconèixer l’exposició de la globalitat de la plantilla. Aquesta continua sent la principal demanda del comitè d’empresa, que durant el 2019 ha convocat nou vagues per la crisi de l’amiant.

  • El centre LGTBI dedica tres mesos a reflexionar sobre el passat, present i futur del VIH i la SIDA

    Anticipant-se a la propera celebració del Dia Mundial de la sida, que té lloc l’1 de desembre, el Centre LGTBI de Barcelona estrena un cicle d’activitats trimestral dedicat a reflexionar, debatre i conèixer els reptes presents i futurs del VIH i la sida.

    L’exposició ‘Gent Positiva. VIH i sida, relats locals d’una història global’ és el fil conductor de la nova programació. Comissariada per Nancy Garín i Linda Valdés, la mostra fa un viatge als anys vuitanta i noranta per activar la memòria dels moviments i col·lectius de Barcelona que van ser capaços de generar espais de resistència a la crisi de la sida. A través de documents i materials provinents d’organitzacions i artistes, es viatjarà als inicis dels activismes de la sida, que van ser capaços de treballar  en un ampli espectre d’àmbits relacionats amb les cures: la prevenció, la recerca de tractaments, la reivindicació de drets, la generació d’informació, l’atenció i el suport mutu, etc. ACT UP Barcelona, els Comitès Ciutadans Antisida, Casal Lambda, FAGC, Coordinadora Gai – Lesbiana, Stop SIDA, SIDA STUDI, ACTUA, Projecte dels NomsHispanosida i Gais Positius són algunes de les entitats locals que s’hi referencien, juntament amb altres associacions i artistes de l’Estat (COGAM, Comitè Antisida de València, La Radical Gai, LSD, Miguel Benlloch i Pepe Miralles) i d’altres països, com Brasil, Mèxic i Xile.

    Veus expertes i activistes

    El cicle d’activitats, que comparteix títol amb l’exposició, també ha volgut aproximar-se als àmbits de treball de les entitats i a les línies de recerca en relació al VIH i a la sida que porten a terme diverses persones acadèmiques. Per fer-ho s’han organitzat diverses conferències. La programació de xerrades va començar el 4 de novembre amb Mercè Meroño, presidenta del Comitè 1r de Desembre, qui va analitzar els àmbits d’actuació i els reptes pendents del Pacte Social, l’acord amb què des de l’associacionisme s’està lluitant per posar fi a la discriminació de les persones que viuen amb VIH. Ahir dia 11, en una altra jornada, Luis Villegas, coordinador de programes d’STOP SIDA, va analitzar el fenomen del Chemsex; mentre que el dia 18, José Luis Terrón, professor de la UAB, parlarà sobre l’estigma que encara és projectat pels mitjans de comunicació.

    Coincidint amb la recent aprovació de la profilaxi preexposició, Ferran Pujol, president de BCN Checkpoint farà una xerrada sobre aquesta estratègia de prevenció del VIH i el funcionament del PrEP Point (2 de desembre). Per la seva banda, Montse Pineda, coordinadora d’incidència política de Creación Positiva, parlarà de la necessària inclusió de la perspectiva de gènere en l’abordatge del VIH i la sida (9 de desembre); i l’escriptor i acadèmic Isaias Fanlo ens farà viatjar als anys vuitanta i noranta per descriure la resposta que es va donar des de l’escena cultural catalana a la crisi de la sida (19 de desembre). La darrera de les conferències anirà a càrrec de Julio Gómez, coordinador general de Trabajando en Positivo, qui posarà sobre la taula la discriminació laboral que encara avui dia pateixen les persones que viuen amb VIH (13 de gener).

    Cinema i història

    El setè art tampoc no ha estat aliè a la crisi del VIH i la sida. Per això, Antoine Leonetti, codirector de la Mostra FIRE!!, ha curat per al Centre LGTBI una selecció de pel·lícules basades en aspectes relacionats amb el VIH i la sida: de l’activisme d’ACT UP, a la por a la discriminació, passant per la tristesa vers la pèrdua d’éssers estimats. La cinta que va iniciar el cicle és la comèdia romàntica Jeffrey, la història d’un home que decideix deixar de tenir relacions sexuals per por a la sida, fins que s’enamora d’un home que viu amb VIH. També es projectarà l’exitosa producció francesa 120 pulsaciones por minuto (20 de novembre), juntament amb Vivir deprisa, amar despacio (4 de desembre), Los amigos de Peter (18 de desembre) i Las noches salvajes (8 de gener).

    Després de l’èxit de les les tres rutes històriques realitzades durant el cicle Barcelona– Stonewall, l’historiador Leopold Estapé ha dissenyat La malaltia i l’estigma, del càstig públic al VIH i la sida. En aquest recorregut, que començarà dissabte 14 de desembre, a les 17 h, a Plaça Universitat, Estapé proposarà un passeig pels espais de la ciutat que recorden la manera com s’han abordat malalties que, en diferents moments de la història, han provocat estigma i discriminació fruit de la desinformació, els dogmes i els prejudicis morals. La ruta transcorrerà, entre altres indrets, per Plaça Universitat, per parlar de l’evidència científica i del negacionisme; el carrer Tallers, per reviure l’inici de l’activisme; la Plaça dels Àngels, per posar en valor el mural de Keith Haring, entre altres racons.

    Literatura i escriptura, un protagonisme destacat

    L’escriptor Sebastià Portell serà l’encarregat de dinamitzar una nova edició del Club de Lectura del Centre LGTBI. En aquesta ocasió, Portell proposarà la lectura d’Antes que anochezca, de Reinaldo Arenas, per conèixer el testimoni de l’autor com a dissident castrista i seropositiu; Tallats de lluna, de Maria – Antònia Oliver, una història d’amor que traspassa els límits del gènere, les concepcions caduques de parella i la noció tradicional de salut; i Les Hores, de Michael Cunningham, que relata la vivència seropositiva de l’escriptor Richard Brown.

    A més, per primera vegada, el Centre LGTBI programa dos tallers d’escriptura creativa. El primer, que tindrà lloc els dies 8, 15, 22 i 29 de novembre, i 5 i 13 de desembre, porta per títol Arxiu sexual (im)propi. Des d’una metodologia crítica i queer, Duen Sacchi i Magda De Santo proposaran crear arxius sexuals singulars i experiències d’escriptura a partir de fotografies, coreografies, cartes i històries clíniques. Els hi agafarà el relleu, els dies 21 i 23 de gener, Diego Falconí, qui coordinarà La literatura seropositiva llatinoamericana: corpus i cos, un taller que convidarà a practicar l’escriptura a través de fragments d’obres de Reinaldo Arenas, Fernando Vallejo, Martha Dillon i Luis Negrón.
    D’altra banda, dilluns 16 de desembre, el Centre acollirà la presentació de De vidas y virus. VIH/SIDA en las culturas hispánicas, el nou volum en què Rafael M. Mérida recull com la literatura, les arts i els gèneres audiovisuals han sigut capaços de despertar consciències i acompanyar múltiples activismes.

  • ‘Tertúlia Literària Dialògica’, una aposta de l’Atenció Primària i Comunitària als barris

    L’Institut Català de la Salut afirma que «en la salut, no només hi intervenen la biologia i el comportament, sinó també els determinants socials, que són els que expliquen la major part dels problemes de salut d’una comunitat. Els serveis sanitaris individuals i centrats en la malaltia no modifiquen l’estat de salut de la població de manera significativa, és necessari treballar per la salut col·lectiva. Per això, una part important de l’atenció assistencial està  orientada a la família i a la comunitat».

    Maria José Pardo, metgessa de família i directora del Centre d’Atenció Primària La Pau a Barcelona opina que «cal donar visibilitat a tota la feina que des dels CAP es fa per donar impuls a la Salut Comunitària i com s’està treballant en xarxa amb altres serveis i entitats per incidir en els determinants socials i reduïr les desigualtats». Un d’aquests treballs en xarxa s’ha materialitzat al voltant de la Tertúlia Literària Dialògica que promouen des del CAP La Pau amb el suport del Pla d’Acció Comunitària de La Verneda i La Pau.

    La Metamorfosi, de Kafka, Casa de nines, d’Ibsen, El viejo y el mar, de Hemingway o La casa de Bernarda Alba, de Lorca són els llibres que s’han llegit i compartit fins ara. El proper que es farà serà La senyora Dalloway, de Virginia Woolf. I és que, com ens expliquen, sempre es llegeixen clàssics de la literatura universal. Per què? Per Pardo, entenent que la literatura clàssica proposa un conflicte que s’acaba resolent, el què això fa és ajudar a créixer personalment i com a grup a les participants del taller.

    La Mar, una de les membres que participen de la Tertúlia des dels seus inicis, opina que llegir literatura clàssica fa que tots els participants d’una manera o altre es puguin veure reflectits: «per molt que alguns faci 100 anys que es van escriure tracten temes atemporals que vivim avui en dia com la soledat o el feminisme». Ella, com altres participants, va arribar al grup a través de la seva doctora de capçalera. «Pateixo ansietat depressiva i estic de baixa de llarga durada. La meva metgessa em va recomanar fer coses més enllà dels medicaments que em receptava. La treballadora social em va rellevar a alguns tallers i de tots aquest és el que més m’ha servit», ens explica.

    I és que per ella, que reconeix que mai havia estat una lectora fidel, aquest grup s’ha convertit en un espai de trobada, socialització i confiança. Si bé al principi la seva germana l’acompanyava, ara acudeix setmanalment a la cita ella sola. Com una companya del grup li recorda, «llegir et fa més lliure», però la Mar vol anar més enllà i ressalta que més lliure la fa poder considerar el CAP un espai seu, on poder parlar davant de gent que no jutjarà les teves opinions, amb qui parlar i escoltar les vivències d’altres. Depenent del dia, ens detalla, pots entendre un llibre d’una o altra manera i compartir-ho t’ajuda.

    Un dels motius pels quals podem pensar que el grup serviria és per combatre la soledat de la gent gran però no és aquesta l’única finalitat. Davant això, la Mar considera que «la soledat toca a tothom encara que pugui semblar de gent gran». Per experiència pròpia, diu, quan estàs molt malament et tanques en tu i deixes de relacionar-te i fer coses. Creu que per la gent gran anar a la tertúlia els obliga a activar-se i, a més, «senten que poden aprendre i també aportar». De fet, la mitjana d’edat del grup és de 50 anys i si bé la majoria són dones també hi ha algun home.

    Treball interdisciplinar per enfortir la salut comunitària als barris

    «Promoure la Salutogénesi amb activitats conjuntes amb altres entitats del territori, basades en les capacitats i potencialitats dels individus. Millorar les habilitats emocionals, cognitives i socials dels participants, fent xarxa i creant vincles amb la Comunitat. Potenciar la implicació de tots els professionals del centre en la Salut Comunitària duent a terme activitats pioneres».

    Aquest és el llistat d’objectius que s’amaguen darrere de les Tertúlies Literàries i Dialògiques que el CAP La Pau fa un any que celebra. Maria José Pardo, la directora del centre, ens explica que la idea va néixer a partir del diagnòstic de salut del barri que van fer ara fa 5 anys. Dins del programa ‘Fem barri, fem salut!’ hi ha diversos projectes dirigits a tractar el malestar psíquic, l’aïllament social i la solitud no desitjada. També en el somni de barri del Pla comunitari havia sortit la proposta de promoure la salut mental amb la comunitat obrint espais de diàleg obert com les tertúlies, entre pacients i professionals. «Vam veure que la tertúlia literària dialògica és una eina molt estesa i reconeguda en l’àmbit de l’ensenyament. Hi havia moltes experiències en escoles, escoles d’adults i també en presons però seria una eina pionera en un Centre d’Atenció Primària», relata. Va coincidir que des de l’Escola d’Adults de la Verneda una de les seves formadores voluntàries tenia experiència com a moderadora de tertúlies i en feia una amb pacients ingressats a l’àrea de salut mental de l’Hospital del Mar i va funcionar molt bé.

    «Aleshores ens vam preguntar per què no podíem reproduir-ho a l’espai del CAP. Dubtàvem si no seria millor un altre espai o si això ajudaria al benestar i al fet que els usuaris entenguin que les activitats o accions que es fan des del CAP no només van dirigides al guariment sinó que es fa prevenció i promoció de la salut», relata la doctora Pardo.

    El grup, que ajuda a fer xarxa, on es treballen habilitats socials i s’estimula el diàleg, estan format per unes 20 persones. Un moderador s’encarrega de donar la paraula, donant prioritat a aquelles persones que menys intervenen, per tal que tothom pugui exposar els seus arguments de manera igualitària. Els llibres els escullen els mateixos participants i són sempre clàssics de la literatura universal perquè «recullen moltes de les situacions quotidianes on el grup pot veure’s reflectit».  A més, Pardo també destaca que l’aposta per aquest tipus de literatura a banda de donar eines a les participants també les apodera, doncs «d’una altra manera potser no s’aproparien a una biblioteca o no s’atrevirien amb un llibre clàssic».

    Les tertúlies ara, en una segona edició, s’estan realitzant els dimarts a la biblioteca del CAP, d’on els participants també poden treure el llibre pactat. En cada trobada es comenta les parts que més han agradat i perquè, generant-ne un diàleg i una reflexió conjunta. Des del centre, creuen que realitzar aquest tipus d’activitats als CAP «apropa a la Comunitat de manera inclusiva millorant la capacitat dels participants per escoltar als altres i la creació del coneixement amb el diàleg».

  • Barcelona prohibeix obrir nous locals de joc i apostes per preservar la salut de la ciutadania i evitar addiccions

    L’Ajuntament de Barcelona vol posar ordre als locals de joc i apostes de la ciutat per preservar la salut de la ciutadania i evitar els problemes que poden generar. Aquesta és una nova línia de treball específic que s’ha engegat des de la regidoria d’Envelliment, Salut i Cures i l’àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per fer front a les addiccions a les xarxes, a les pantalles i el joc patològic, tenint en compte l’impacte negatiu i les conseqüències socials que tenen en la població, especialment entre les persones més joves.

    Per fer efectiva la intervenció en aquest àmbit i treballar la prevenció al trastorn patològic a causa del joc, una mesura clau és la limitació i ordenació dels establiments de joc on es realitzen apostes a la ciutat. Per aquest motiu, la Comissió de Govern ha suspès per un any l’admissió de comunicats de noves activitats de concurrència pública per obrir establiments de jocs d’atzar, salons de joc, apostes, bingos i casinos. La suspensió afecta igualment l’atorgament de llicències i admissió de comunicats per fer obres destinades a l’obertura o ampliació d’aquests tipus de locals.

    La suspensió de comunicats i llicències aprovada ara va vol blindar tot l’àmbit de la ciutat on ara per ara no hi ha regulació en aquest àmbit, per evitar que s’hi ubiquin nous negocis vinculats al joc i les apostes. Actualment, a Barcelona hi ha un total de 53 locals dedicats als jocs d’atzar: 35 salons de joc, 17 bingos i 1 casino.

    Ara, el Govern municipal inicia la redacció d’un pla especial urbanístic –un pla d’usos– que regularà la implantació d’establiments. En essència, amb la redacció del document es proposarà un decreixement del nombre d’establiments actual –quan en tanqui un no se’n podrà obrir cap altre–, i s’evitarà que n’hi hagi a prop d’equipaments sensibles com ara els centres docents i sanitaris. Tot plegat, amb la voluntat de disposar d’una normativa que, a través de les eines i competències urbanístiques de què disposa el consistori, posi la prioritat en la defensa de la salut de les persones.

    Més mesures

    La suspensió de llicències i comunicats, però, no és l’única mesura que s’ha pres per mirar de limitar la proliferació de les cases d’apostes i el joc a través d’Internet dins de la ciutat de Barcelona. La Comissió de Govern municipal ha aprovat també impedir l’accés i la connexió a les pàgines de joc on-line des de totes les dependències municipals i en aquelles en què el consistori té un pes específic compartit amb d’altres administracions. A més, exigir en els contractes i les convocatòries de subvencions anuals clàusules específiques perquè les entitats i les empreses que hi participin disposin de plans o mesures per combatre les addicions que poden comportar riscos per a la salut i pèrdua de professionalització dels treballadors i treballadores. Entre les mesures s’inclouran la inhibició de la connexió a pàgines de cases de joc on-line o bé mesures de sensibilització per a la prevenció a les addicions, entre d’altres.

    Un altre punt és reforçar i generar sistemes d’informació propis per a una anàlisi més acurada dels impactes en salut del joc patològic i l’addicció a les pantalles; crear programes de prevenció dirigits específicament a totes les escoles i que interpel·li el conjunt de la comunitat educativa: infants, adolescents i pares i mares; i prohibir la publicitat i/o el patrocini d’aquest tipus de negocis en la xarxa de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), la via pública o bé les activitats que es puguin desenvolupar a la ciutat.

    Les mesures que ha decidit prendre l’Ajuntament de Barcelona van acompanyades igualment d’una exigència clara i explícita a la resta d’administracions públiques que disposen de les eines legislatives necessàries perquè limitin la publicitat del joc. Davant la proliferació sense control d’aquest tipus d’anuncis durant els últims anys, íntimament vinculats moltes vegades amb l’emissió d’espectacles esportius, el consistori demana específicament que la publicitat del joc tingui el mateix tractament que l’alcohol i el tabac i que, per tant, es prohibeixi en horaris de protecció infantil a la ràdio i a la televisió.

    Un problema de salut

    El joc patològic o trastorn del joc és un problema de salut reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i recollit en la Classificació Internacional de Malalties des de l’any 1992. De fet, la literatura científica assegura que és un problema emergent de salut pública a nivell global que, en els darrers 20 anys, ha augmentat la seva prevalença de la mà d’un increment dels diferents tipus de joc d’atzar, especialment entre els joves.

    Els primers indicadors específics sobre aquesta problemàtica s’han començat a recollir en dues enquestes que elabora el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social: l’enquesta EDADES sobre alcohol i altres drogues al conjunt de la població i l’ESTUDES, que se centra específicament en joves d’entre 14 i 18 anys. Segons aquests estudis, un 60,2% de la població espanyola entre 15 i 64 anys va jugar a jocs amb diners durant l’any 2017, ja fos presencialment (59,5%) o bé on-line (3,5%). Més concretament, el 0,4% de la població entre aquestes franges d’edat va desenvolupar un joc problemàtic (el 0,8% en el cas dels homes i un 0,1% en el cas de les dones), la qual cosa equival a unes 20.000 persones en el cas de Catalunya.

    Pel que fa a les dades de l’última enquesta ESTUDES, amb xifres del 2016, destaca el fet que el joc en línia és més freqüent entre els joves, amb una important diferència per sexes. En concret, el 6,4% de la població entre 14 i 18 anys afirma que juga diners a través d’Internet (un 10,2% en el cas del nois i un 2,5% en les noies). Aquesta taxa d’apostar diners s’amplia fins al 13,6% en jocs fora d’Internet (21,6% de nois i 5,4% de noies). Així doncs, els homes joves són els que es troben en una posició de major risc de desenvolupar un trastorn del joc, atès que aquesta problemàtica és entre dues i quatre vegades més freqüent entre joves de 12 a 17 anys que entre la població adulta.

    Hi ha altres indicadors que demostren un increment del nombre de persones jugadores durant els últims anys. Concretament, segons les dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc, que pertany al Ministeri d’Hisenda, el nombre de persones registrades per jugar on-line a l’Estat ha augmentat exponencialment en passar de 637.000 persones l’any 2013 fins a les 1,47 milions de persones registrades l’any passat. Això és compatible amb el fet que el percentatge del 3,5% de jugadors on-line que recull l’enquesta ESTUDES l’any 2017 era del 2,7% tan sols dos anys abans, el 2015, que és el primer any amb dades d’aquest fenomen.

    El desenvolupament d’un trastorn del joc comporta una major probabilitat de desenvolupar quadres psicopatològics com ara depressió i ansietat, així com també consum de substàncies (tabac, alcohol i altres drogues), i especialment en edats adultes es relaciona amb problemes econòmics i interpersonals, tant familiars com laborals. De fet, aquest tipus de patologia comparteix moltes característiques amb les addicions a substàncies psicoactives, tant a nivell molecular, com neuronal i de comportament i, per aquest motiu, és àmpliament reconegut com un trastorn de salut mental.

    Des de l’Ajuntament amb dades científiques defineixen com a possible joc problemàtic aquella persona que es reconeix en tres dels següents símptomes i com a possible trastorn del joc la que es reconeix en quatre o més:

    1. Necessita jugar una quantitat cada vegada més gran de diners per aconseguir l’emoció desitjada.
    2. Es mostra inquiet o irritable quan intenta reduir o deixar de jugar.
    3. Ha fet diversos esforços sense èxit per controlar, reduir o deixar de jugar.
    4. Mostra una gran preocupació pel joc (pensaments persistents de reviure els jocs d’experiències passades, planificació de la propera jugada o pensaments reiterats de maneres de guanyar diners per poder tornar a jugar).
    5. Utilització del joc com a via d’escapament dels problemes o d’alleugeriment del malestar emocional.
    6. Intents repetits mitjançant el joc de recuperar els diners perduts.
    7. Tractar d’ocultar el grau d’afectació i implicació en el joc amb familiars, terapeutes o altres persones.
    8. Posa en risc o ha perdut relacions interpersonals significatives, de treball i d’oportunitats educatives o professionals a causa del joc.
    9. Compta amb els altres perquè li donin diners per alleujar la seva situació financera desesperada provocada pel joc.