Just Deploy It!

Categoría: Salut BCN

  • Barcelona s’incorpora a la Xarxa Innpulso i obté la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació

    Barcelona s’incorpora a la Xarxa Innpulso i obté la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació corresponents a l’exercici 2018. Es tracta de la IV convocatòria d’aquests guardons que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats concedeix a les ciutats que destaquen per promoure la innovació en els seus territoris, definint polítiques i potenciant estructures, institucions i empreses locals amb un fort component científic, tecnològic i innovador.

    El comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson, destaca l’aposta de Barcelona per posar la tecnologia al servei de les persones i la societat. “Una bona mostra són la xarxa pública municipal d’Ateneus de Fabricació Digital amb tecnologies capdavanteres o el programa Vincles, una aplicació per interrelacionar a les persones grans que viuen soles”, ha dit Donaldson. “També treballem per fer arribar el coneixement la ciutadania i així empoderar-la amb instruments de transformació i millora de la ciutat. Així per exemple l’èxit de la Biennal Ciutat i Ciència o el programa Ciència Ciutadana als Barris”, ha afegit.

    Les distincions de Ciutat de la Ciència i la Innovació reconeixen el potencial innovador dels ajuntaments valorant especialment les iniciatives innovadores de prestació dels serveis públics, govern electrònic, lliure accés a la informació i les actuacions de Compra Pública d’Innovació .

    Juntament amb Barcelona també han obtingut la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació 2018 Ames, Benidorm, Eibar, Onda, Paterna, ​​Castelló i Vigo. El lliurament va tenir lloc a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló en un acte presidit pel ministre Pedro Duque, que va acompanyat del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. La Secretaria de l’Estat d’Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació va donar compte de la concessió d’aquestes distincions el passat 12 d’abril de 2019. L’esmentada concessió implica entrar a formar part de la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació-Xarxa Innpulso.

  • Les addiccions, la satisfacció pel propi cos o els mals hàbits dels joves de Barcelona entre els indicadors més preocupants

    Els infants i joves de Barcelona consideren la seva salut com satisfactòria però gairebé a la meitat d’ells no els hi agrada el seu cos en la seva totalitat i tenen una addicció forta amb l’ús del mòbil. El 70% dels joves no dormen les hores suficients i hi ha un problema de sobrepes per no practicar prou esport. A més, 1 de cada 3 adolescents fumen i 3 de 4 joves d’entre 15 i 16 anys ja ha tastat l’alcohol.

    L’Observatori 0-17 BCN, vides i drets de la infància i l’adolescència a la ciutat ha publicat el seu darrer informe per posar en alerta com actuen o com els afecten diversos aspectes als infants i joves de la ciutat de Barcelona. Aquesta eina de l’Ajuntament de Barcelona analitza, fa seguiment i consulta dades relatives a la infància i l’adolescència de la ciutat amb visió integral i mirada prioritària cap a les situacions de més vulnerabilitat social.

    Les dades que mostra el darrer informe posen al focus al fet que  1 de cada 3 infants de 10 a 12 anys i un 44% dels i les adolescents no es mostren prou satisfets amb el seu cos. A més, pel sistema patriarcal, les nenes i noies es mostren molt més insatisfetes amb el seu cos que els nois (quasi 20 punts percentuals de diferència).

    De fet, el 27,1% dels nens i nenes entre 10 i 12 anys diu no estar prou satisfet amb el seu cos, amb diferències significatives entre nens i nenes. Entre els infants poc o gens satisfets, el 59,9% són nenes i el 40,1% són nens. La insatisfacció amb la imatge corporal augmenta amb l’edat (44,1% entre els i les adolescents) i amb el mateix patró per sexe: el 52% dels insatisfets són noies i el 36,3% són nois.

    Un altre dels aspectes que estudia l’informe és l’estat de la salut sexual i reproductiva. El 14,5% d’adolescents declaren no haver usat cap mètode anticonceptiu i la taxa de fecunditat és de 6 per cada mil adolescents. A banda, la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs és de 13 per cada mil adolescents.

    Un altre tema on s’ha centrat l’informe de l’observatori són les addiccions i la salut mental. Pel que fa a les addiccions, gairebé 1 de cada 3 adolescents fumen i afirmen haver consumit cànnabis alguna vegada. Sobre les begudes, 3 de cada 4 als 15 i 16 anys ja han tastat l’alcohol. En general, el contacte actiu dels adolescents amb substàncies addictives com el tabac, l’alcohol i el cànnabis augmenten amb l’edat, fent un salt important entre els 15 i 16 anys i els 18 i 19 anys.

    El que s’anomena com ús de les pantalles és una de les addiccions més perilloses que pateixen els infants i joves. En relació a l’ús del mòbil, el 45,5% dels i les adolescents entre 13 i 19 anys en fan un ús problemàtic, un 41,2% de forma ocasional i un 4,3% de forma freqüent. Així com amb l’ús dels mòbils es dóna una major prevalença entre les noies (49,6%) que entre els nois (41,7%), en relació a l’ús d’internet passa a la inversa: un 39,1% dels i les adolescents en fan un ús problemàtic: un 33,1% de forma ocasional i en un 6% de forma freqüent. D’entre els problemàtics, un 41,2% són nois respecte el 36,9% de noies.

    El risc de patir un problema de salut mental és significatiu tant en la infància com en l’adolescència (6%) i la prevalença efectiva de malalties mentals és del 3,5%. Més específicament, la probabilitat de patir algun problema de salut mental (escala SDQ) és del 5,9% en infants entre 4 i 14 anys, essent força més alt per als nois (7%) que per a les noies (4,5%). Més enllà d’aquest risc potencial, la prevalença efectiva de les malalties mentals (depressió o ansietat) entre els adolescents de 15 a 17 anys és del 3,5%, lleugerament més alta entre les noies (4,1%) que entre els nois (2,9%).

    Una pregunta que sempre es fa a les enquestes és el grau de satisfacció amb la salut. Aquest aspecte de la vida està globalment molt ben valorat tant pels nens d’entre 10 i 12 anys (85%) com pels adolescents entre 13 i 19 anys (63%), tot i la important davallada que s’observa en el pas de la infància a l’adolescència. L’informe també marcar estar atents al 12% d’infants entre 10 i 12 anys que expressen malestars corporals freqüents (mal de cap, d’estómac o d’esquena) i al 14,9% que declaren haver tingut dificultats per dormir 5 dies o més a la setmana.

    En aquest sentit, dins del que s’entén per hàbits saludables de descans, alimentació i exercici, l’informe destaca que en tots tres aspectes les millores són necessàries perquè els indicadors estan molt per sota dels hàbits recomanats. Una gran part d’infants i molts adolescents no dormen suficients hores al dia (43% dels infants i 70% dels adolescents) i molt pocs mengen les 5 racions de fruita recomanades al dia (7,1%). Tot i que el 76,0% declaren fer exercici físic de manera regular fora de l’horari escolar, 1 de cada 4 infants i adolescents no en fan o en fan de forma insuficient.

    Això fa que 4 de cada 10 infants estan per sobre del pes adequat a la seva edat i 3 de cada 10 ho estan en l’adolescència. Més concretament, un 36,7% dels infants als 8 i 9 anys no tenen un pes adequat a la seva edat (el 24% sobrepès i el 12,7% obesitat), amb més afectació entre els nois que entre les noies. Tot i que les xifres de sobrepès i obesitat disminueixen amb l’edat, el 25,3% dels i les adolescents continuen tenint pesos inadequats: el 18,4% sobrepès i el 6,9% obesitat.

  • El projecte Aquí T’Escoltem obre un nou servei d’acompanyament i escolta a l’adolescència a Barcelona

    Els punts d’atenció “Aquí T’Escoltem” són serveis preventius en els quals els adolescents d’entre 12 i 20 anys troben un espai d’assessorament i escolta individual i confidencial per acompanyar-los en el procés de creixement o per donar-los suport en moments de desorientació, dubte o angoixa. L’objectiu és donar resposta a la necessitat de treballar el desenvolupament personal i emocional dels adolescents. Alhora també es realitzen activitats grupals entre iguals per millorar les competències personals i les habilitats socials a través de propostes creades des dels interessos adolescents.

    Ahir es va obrir un nou servei dins el marc d’Aquí T’Escoltem (ATE) d’escolta i acompanyament emocional als adolescents al districte de Sants-Montjuïc. Serà el 9è districte que compti amb aquest servei després que l’any 2018 s’obrissin els centres de Ciutat Vella i Horta-Guinardó. A més, des de l’Ajuntament de Barcelona també s’ha comunicat que l’Eixample obrirà el seu punt d’atenció l’any 2020 i amb ell es completarà la xarxa de centres ATE d’atenció a l’adolescència en el conjunt de la ciutat.

    El servei ATE del Districte de Sants-Montjuïc s’ubica a l’Espai d’adolescents La Clau i a l’Espai Jove La Bàscula, disposarà d’educadora i de psicòloga. La figura d‘educadora donarà suport i promourà activitats conjuntament amb els professionals dels serveis i equipaments per a joves i, la psicòloga, en canvi, farà tasques més individualitzades amb els joves, fent-los un acompanyament emocional i educatiu i treballant des d’una perspectiva de la prevenció.

    A més dels dos espais on donaran servei, La Clau i l’Espai Jove La Bàscula, també donaran resposta a les necessitats d’atenció i programació d’activitats d’altres espais del districte dedicat als joves.

    L’any 2018, les activitats grupals dels vuit punts d’informació Aquí T’Escoltem van comptar amb 10.541 usos. És un 28% més que l’any anterior, quan se’n van fer 8.207 usos.

    I un total de 348 adolescents van rebre atenció per part de les psicòlogues dels punts ATE. Per tant, ens trobem davant d’un increment del 43,4% respecte els 239 joves atesos al 2017. Cal tenir present que durant el maig i juny de 2018 es van obrir 2 nous punts ATE a Horta-Guinardó i a Ciutat Vella.

    D’altra banda, es van fer 1.134 acompanyaments i atencions individualitzades a nois i noies, el que suposa un 24,3% més que l’any anterior quan es van fer 912 acompanyaments.

    L’edat mitjana d’edat dels atesos ha estat de 16 anys. Cal destacar una majoria de noies ateses, el 68,1% respecte i un 31,9% de nois. Respecte l’any anterior ha augmentat el percentatge de nois, que el 2017 va ser del 28%.

    Pel que fa a l’accés dels joves al servei d’atenció individual i confidencial, la principal ha estat l’accés directe (48%), per darrere hi trobem les derivacions formals per part d’altres professionals (35%) i, per últim, hi trobem l’accés a través de la família (17%).

    Analitzant el motiu principal de consulta dels nois i noies, continua sent el malestar en l’entorn familiar (33,84% dels casos), seguit de les dificultats per relacionar-se (11, 11%), el malestar emocional inespecífic (9,07%), les dificultats en la relació de parella (8,89%), l’angoixa o ansietat (7,78%), la desorientació vital (5,74%) i el control d’impulsos (4,4%). La mitjana d’edat dels/les participants a les activitats grupals ATE ha estat de 16 anys. Ha augmentat respecte la mitjana de 2017, que es situava en els 15 anys. un 68,1% de noies, un 30,9% i un 1,1% de persones que no s’identifiquen amb aquestes identitats

    Entre les activitats que s’han dut a terme adreçades als adolescents, hi trobem tallers de sexualitat i afectivitat, activitats de gestió emocional o accions per fomentar l’autoestima i l’apoderament.

  • Els grups municipals empenyen el CAP Raval Nord cap el cub i el MACBA segueix tenint la Capella

    La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha dut de nou el punt sobre la revocació de la cessió d’ús de la Capella de la Misericòrdia al Ple de l’Ajuntament. Finalment l’ha hagut de retirar però ha explicat que si el presentava de nou era perquè el 22 de febrer es va aprovar una iniciativa ciutadana que va recollir 6.500 signatures recollides i calia una resposta. A més, a canvi de retirar el punt, ha demanat que abans que acabi el mandat ha d’haver la cessió en ferm dels terrenys per part de la Diputació de Barcelona. Davant la valoració del CatSalut per l’espai del cub, Pin ha explicat que tot i orientar-se pels requisits del servei, el que ells diguessin «no podia ser un xec en blanc». Apuntava que en termes urbanístics i per a les veïnes, la Capella seguia sent millor alternativa que el cub.

    La reacció de la majoria dels grups municipals amb excepció de la Candidatura d’Unitat Popular ha estat acusar Pin, Colau i Barcelona En Comú d’iniciar la seva campanya amb la discussió al voltant de la ubicació del CAP Raval Nord i no fer res més que buscar la confrontació.

    El Partit Demòcrata ha qualificat de vergonya que es portés de nou el tema al plenari quan hi ha acord entre el CatSalut, el Govern i la Diputació. Ciutadans ha parlat d’irresponsabilitat política i ha acusat el govern de l’Ajuntament de crear conflictes i els hi ha preguntat perquè segueixen enfrontant cultura i salut. El PSC en la mateixa línia ho ha titllat d’incomprensible i també ha utilitzat la idea d’acusar BEC de sentir-se més còmodes en el conflicte. El PP és qui més ha incidit que el govern utilitzava el MACBA com a míting de campanya electoral

    ERC ha declarat astoració davant l’exigència de compromís a canvi de retirar el punt donat que «Patrimoni ha fet les valoracions, hi ha una diferència de quantitat efectiva, tothom està disposat a signar-lo i el CatSalut ha dit que el CAP al cub és millor, que tindrà 10 consultes més i serà un edifici de nova construcció». Al torn de rèplica, Pin ha respost: «el senyor Coronas ens ha donat ara més informació que la que teníem per part del Partit Demòcrata i per això demanàvem el compromís».

    Tot i això, ERC, qui també ha fet callar els veïns en un moment donat, ha demanat al govern que deixessin de fer «de músics del Titanic: el vaixell s’enfonsa, vostès segueixen tocant la seva musica i a sobre desafinen ja n’hi ha prou».

    La CUP, com sempre, a banda del govern de Barcelona En Comú ha estat l’única que ha defensat la reivindicació de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne. Eulàlia Reguant ha criticat que els grups municipals acusin que parlar del CAP sigui generar conflicte quan qui l’ha generat és «qui s’ha dedicat sistemàticament a aquells que han volgut privilegis en comptes d’escoltar les veïnes». Tampoc entén com tothom «s’omple la boca parlant del dret a la salut» i que després, quan es miren les conseqüències, «ningú pensa en el dret a la salut, ja que ningú pensa què supondrà traure les zones verdes, ni les afectacions per a les veïnes de l’ampliació de les voreres per a les ambulàncies, ni el que suposarà això pels veïns de Joaquim Costa. Només pensen en preservar la Capella de la Misericòrdia pel MACBA i aquí alguns s’haurien de plantejar a qui responen».

    Gala Pin ha tancat el punt del ple traslladant que l’Organització Mundial de la Salut diu que hi hauria d’haver 15 metres quadrats de zona verda per habitant en una ciutat i que mentre en Barcelona només en té 7, el raval es queda en 3 metres quadrats. Tot i indicar que si hi ha consens polític, el govern no posarà cap trava per tal de construir el nou CAP, han deixat clar que el MACBA té alternatives, que el cub no és la millor opció pel CAP i que a vegades el PDeCAT «se n’oblida que la ciutat s’ha construït sobre molts conflictes i necessitats invisibilitzades que fan què 13 anys després haguem d’estar en aquesta situació».

    Una situació que per la CUP, com han indicat en el torn de rèplica, també aplaudit per les veïnes, està blindant el model de ciutat que s’ha construït a les esquenes de les veïnes del Raval. La CUP ha indicat que no garantir els seus drets és expulsar la gent del barri i ha recordat amb això que decidir sobre el CAP i el MACBA «no és una discussió sobre edificis, és una discussió per parlar de les veïnes». Una població que si ve ha perdut avui al ple, està organitzada des de fa mesos i «aquí sí que ha guanyat».

    El punt ha acabat amb crits de rebuig per part dels membres de la Pataforma per un CAP Raval Nord Digne presents al consistori. Davant això, l’alcaldessa, que en tot moments havia demanat calma i respecte pels torns de paraula, ha volgut defensar les veïnes. «Demano barri sempre a les veïnes que respectin els torns però també és cert que si els grups municipals en fan referència com si els veïns no tinguessin criteri propi, és normal que saltin», ha dit Ada Colau als grups municipals. Grups que han saltat exigint-li que com a moderadora no podia prendre part, que no tenia dret a renyar-los i que deixés de provocar.

  • Un repte per la vida saludable i sostenible

    Més de 1.500 alumnes de 5è i 6è de Primària es van trobar aquest dimarts al Complex Esportiu Municipal La Mar Bella per fer “el repte final”, l’activitat que culminava el projecte Tomando Consciencia Schools. Tots ells, alumnes de 41 escoles de Barcelona – més de la meitat d’elles públiques – han estat treballant durant tres mesos hàbits de vida saludables i sostenibles.

    A través de dotze lliçons amb continguts interactius i vídeos, els nens i nenes responen preguntes, fan diferents reptes i van guanyant punts. Amb aquest format han tractat l’alimentació, l’activitat física, la gestió de les emocions, el coneixement del cos i del cor, la prevenció del consum de substàncies tòxiques i la sostenibilitat.

    Moltes escoles han optat per incloure aquestes activitats dins l’assignatura d’educació física, ja que el projecte s’ha inclòs com a proposta de l’Institut d’Esports de Barcelona de l’Ajuntament. “Els professors, sobretot d’educació física, han vist l’oportunitat de, a través de l’exercici físic, també educar als nois i noies en altres hàbits”, diu el cofundador de la fundació Tomando Conciencias, Carlos Sánchez-Llibre.

    Per conscienciar i fer front a problemes com l’abandonament de l’esport per part de les noies a la post adolescència, l’augment de consum de tabac entre adolescents o la incidència de l’obesitat infantil en els barris amb menys recursos, Tomando Conciencia, fundació de l’agència creativa Bakery, va decidir tirar endavant aquest projecte.

    Reduir l’exposició a les pantalles

    “Abans estava molta més estona amb els aparells electrònics i ara entre setmana ja no hi estic tant”, diu la Maria, de l’Escola Els Pins, i participant del programa. I és que un dels temes que també han tractat és que els nois i noies aprenguin a gestionar bé les pantalles.

    “Hi ha unes activitats que fem amb les famílies que plantegen que els nois, quan arribin a casa, reptin a la família a fer una activitat, un esport que mai han fet, anar a un lloc que mai han visitat… I a partir d’aquí deixen les pantalles i aleshores estan més amb la família”, explica Sánchez-Llibre. D’aquesta manera també volen transformar, a través de la motivació dels alumnes, els hàbits de grans i petits.

    Per Sánchez-Llibre, el més interessant és que els nens prenguin consciència i s’impliquin perquè estan aprenent jugant, amb un contingut audiovisual i interactiu. “Això els atrapa, perquè està en un llenguatge amb el qual ells estan molt familiaritzats i que d’alguna manera aconsegueix que interioritzin aquests hàbits de vida saludable”, afegeix.

    Enguany s’ha celebrat la segona edició d’aquest programa, que ha triplicat els seus participants, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, la Fundació Agbar, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació SHE. L’any vinent vol aconseguir encara més incidència i impacte. Per això, tot i que ara només es fa a la capital catalana, el volen ampliar a molts pobles a través de la Diputació de Barcelona.

  • Obre el nou espai Barcelona Cuida, un centre per a la cura de les persones cuidadores i cuidades

    La ciutat de Barcelona compta des d’aquest dimecres amb un nou recurs obert a tota la ciutadania i pensat específicament per acompanyar i facilitar la tasca de les persones cuidadores i les que són cuidades. L’espai Barcelona Cuida està ubicat al número 22 de l’Avinguda Marquès de l’Argentera, al costat de l’Estació de França, i obre tots els dies laborables en horari de matí i de tarda, a banda del primer cap de setmana de cada mes. Igualment, també disposa d’un servei d’atenció telefònica i respon les consultes telemàtiques que es facin arribar a través del web.

    Barcelona Cuida – Espai d’Informació i Orientació compta amb un pressupost anual al voltant dels 450.000 euros i la implicació directa de diferents àrees municipals. Hi treballen 7 professionals a temps complert amb perfils diferents i complementaris, a més del personal de recepció i professionals especialitzats en horaris establerts, i s’ha dissenyat amb el suport  de professionals de serveis socials, de salut i d’entitats de l’àmbit de la cura com les que formen part de la Xarxa pel suport a les famílies cuidadores i de la Xarxa treball de la llar just, a més de col·lectius d’autoorganització de les treballadores de la llar com Libélulas, Mujeres Diversas, Sindillar o Mujeres Pa’lante. Les professionals d’àrees diferents i les entitats socials conformen un consell assessor ideat per ajudar a millorar el funcionament del centre, dissenyar la programació dels tallers formatius que s’hi facin i potenciar espais puntuals de trobada, entre d’altres aspectes. De fet, el centre s’ha pensat com un punt neuràlgic per recollir tota la informació que es genera al voltant de la cura i el web que s’ha posat en marxa també aquest dimecres ja recull un primer llistat de més de 800 recursos presents a la ciutat que estan dirigits a persones que són cuidades o que cuiden. L’espai Barcelona Cuida s’ubicarà definitivament a partir del proper any al carrer Viladomat 127, on abans estaven les instal·lacions de l’antiga mútua municipal PAMEM, un cop finalitzin les obres d’adequació d’aquest espai.

    La posada en marxa del centre Barcelona Cuida és una de les 68 actuacions previstes en la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020, dissenyada per l’Ajuntament amb l’objectiu de posar les cures al centre de les polítiques municipals. El motiu és doble, ja que no només l’economia de les cures és un aspecte fonamental de la vida econòmica, imprescindible per al sosteniment de les necessitats humanes, i que qualsevol persona serà cuidada i/o cuidarà en algun moment de la seva vida, sinó que també el progressiu envelliment de la població fa pensar que aquesta necessitat anirà en augment i és convenient preveure-ho amb antelació.

    Barcelona cuida / Ajuntament de Barcelona

    El nou centre funcionarà com un servei per informar i assessorar la ciutadania sobre els recursos existents al voltant de la cura, donant informació sobre tràmits concrets, serveis especialitzats o necessitats emergents al voltant d’aquesta realitat, com poden ser el reconeixement del grau de dependència, la formació de les persones cuidadores i els drets laborals de la feina que fan aquestes persones, per exemple. Per aquesta raó, el centre neix amb la voluntat de donar resposta a tots els perfils.

    • Persones que tenen cura de familiars o persones properes. A Barcelona una de cada quatre persones cuida una altra persona de la seva xarxa familiar o de convivència. La responsabilitat i la dedicació a les cures de manera sostinguda pot ocasionar esgotament físic i emocional.
    • Persones cuidadores professionals a la llar. El servei també s’adreça a les persones que cuiden a la llar de manera remunerada, independentment de la relació laboral i de la situació administrativa, per facilitar-ne la formació, l’acreditació i la defensa dels drets.
    • Professionals de serveis socials, comunitaris i de salut. Les persones i equips de serveis socials, espais comunitaris i de l’àmbit de la salut són un col·lectiu fonamental en l’atenció directa tant a persones receptores de cura com a famílies cuidadores i persones treballadores del sector. El Barcelona Cuida treballarà com un espai de segon ordre i es coordinarà amb totes elles.
    • Entitats. Les organitzacions, entitats i col·lectius de l’àmbit de la cura constitueixen un ampli ventall de recursos, xarxes i relacions que representen un suport fonamental per a les persones implicades en la cura.
    • Persones que vulguin planificar la seva cura. L’objectiu és donar informació a persones preocupades pel seu present o futur, ja sigui per una situació de dependència, discapacitat o bé per l’envelliment.

    Igualment, el centre aspira a demostrar la seva necessitat i el seu potencial oferint informació, orientació i assessorament sobre els recursos existents a la ciutat per tal de proporcionar de forma integral una primera orientació a les persones usuàries i, en funció de les seves necessitats i demandes, derivar-les vers els serveis més adequats. Així es busca enfortir i potenciar el que ja s’està fent, evitant duplicar serveis existents, però facilitant que les persones trobin la informació sistematitzada i en un únic lloc. La informació inclou suports pràctics dins i fora del domicili per a la cura d’infants i persones dependents o malaltes; ocupació i formació de la persona cuidadora; aspectes jurídics per abordar temes relacionats amb la contractació de la persona cuidadora i dels seus drets laborals; i suports emocionals i activitats grupals per a persones cuidadores.

    El servei aspira a afavorir l’intercanvi i la relació entre persones, professionals i organitzacions, amb tallers formatius, accions de difusió i l’organització d’espais de trobades. Aglutinarà els estudis, eines o recursos web relacionats amb aquest àmbit.

    A més, els professionals del centre vetllaran per tenir actualitzat el mapa de recursos de la cura, en constant interacció amb els agents i entitats del territori. D’aquesta manera detectarà els agents clau i generarà una xarxa de referents, amb els quals es podrà reunir de forma periòdica per tal d’actualitzar la informació disponible.

  • L’Ajuntament de Barcelona aprova la creació del nou dentista municipal en el ple

    El Plenari del Consell Municipal ha aprovat aquest divendres de forma definitiva la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per crear un nou servei odontològic municipal obert al conjunt de la ciutadania. La nova iniciativa econòmica ha comptat amb els vots favorables de BComú, ERC, PSC, CUP-Capgirem i dels diputats no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé. El Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP han votat en contra.

    Amb aquesta votació, els grups municipals culminen un procediment que va iniciar-se fa mesos, durant el qual s’ha posat de manifest l’oportunitat i l’interès públic de la mesura, i que ha comptat també el preceptiu període per a la presentació d’al·legacions. De fet, algunes de les aportacions fetes per part de les entitats professionals en aquest període d’al·legacions han sigut incorporades durant el tràmit, com per exemple el compromís perquè el dentista municipal obri les seves portes en un dels barris amb una situació socioeconòmica sensiblement per sota de la mitjana de la ciutat. El projecte, a la pràctica, té com a un dels seus objectius aconseguir facilitar l’accés al dentista al volum de persones que actualment no ho poden fer estrictament per motius econòmics, i que l’última Encuesta Nacional de Salud de l’any 2017 xifrava en el 12% de la població de Catalunya.

    El nou servei odontològic municipal s’ha dissenyat en una primera instància per poder atendre unes 36.000 persones l’any, 18.000 ja durant el primer exercici i amb només un centre en funcionament que disposi de vuit butaques, amb uns preus que podrien ser fins a un 40% per sota dels actuals. La proposta complementa el servei de dentista gratuït per a persones vulnerables que es va iniciar fa uns mesos i que en aquests moments ja ha atès més de 400 persones derivades des dels Serveis Socials de la ciutat.

  • Quan un CAP esdevé un problema de ciutat

    Ens acostem a un moment crucial per a definir el futur del CAP del Raval Nord. Aquest divendres 29 de març els grups municipals votaran en el Plenari municipal la rescissió o no del conveni de cessió de la Capella de la Misericòrdia al MACBA per tal de que en aquest espai s’hi pugui construir el nou CAP Lluís Sayé.

    Si és així, es culminarà un procés en què, durant 13 anys, 3 governs municipals de colors polítics diferents han cercat un espai per a aquest equipament bàsic per la salut del barri valorant més d’una dotzena de possibilitats diferents; una necessitat que ja estava inclosa en els dos darrers convenis de planificació d’equipaments sanitaris signats entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona (el corresponent al període 2008-2015 i el vigent, 2016-2023).

    Per donar compliment a aquesta necessitat, i d’acord amb la creixent urgència degut al progressiu deteriorament de les condicions del CAP, des de 2016 vam accelerar la cerca d’alternatives. S’han anat examinant diferents opcions –incloent diverses possibilitats d’ampliació de l’edifici actual- que han estat successivament descartades per part del Servei Català de la Salut, l’ens responsable de la política sanitària catalana. Veient aquesta situació, ja al 2017 l’Ajuntament va plantejar la possibilitat de que calgués rescindir el seu conveni de cessió de la Capella de la Misericòrdia en el cas de que les diverses opcions que s’estaven estudiant no fossin viables per a acollir el nou CAP, aquesta opció es va comunicar també al Museu d’art contemporani.

    La cessió de la Misericòrdia, aprovada el 2013 i vigent fins 2033, incloïa la possibilitat de ser rescindida per causes d’interés general i si en un termini de cinc anys no s’havien fet les obres –com efectivament es va complir el 2018. Tenint en compte que el Servei Català de la Salut s’ha ratificat en diverses ocasions en els darrers mesos sobre la urgència de construir el nou CAP i la manca d’altres alternatives viables a curt termini, a finals de 2018 finalment es va iniciar el procés per a revertir la cessió.

    En conseqüència, en paral·lel es va començar a treballar conjuntament amb el propi museu per a buscar alternatives per al MACBA per així donar compliment del projecte d’ampliació que preveu el seu pla estratègic aprovat també el 2017. Actualment s’han examinat 4 propostes diferents d’ampliació del museu en espais contigus a la plaça dels Àngels sobre les que se n’està avaluant la viabilitat i potencialitat: descartades dues, els estudis es centren ara mateix en el parking i l’anomenat «cub».

    Alhora, en aquests darrers mesos, treballadores del CAP i veïns i veïnes del Raval s’han anat organitzant en la Plataforma CAP Raval Nord Digne!. Van recollir més de 6.500 signatures instant a iniciar els tràmits per extingir la concessió de l’espai de la Capella de la Misericòrdia al MACBA. Per primera vegada a la història, doncs, i gràcies al nou reglament de participació aprovat el 2017, al Plenari municipal del 22 de febrer es va presentar una proposició d’iniciativa ciutadana (no jurídicament vinculant) en la que els partits polítics es van haver de posicionar i que va ser aprovada.

    A la Comissió d’Economia prèvia al Plenari del mes de març es va votar “a efectes de tràmit” –és a dir, de manera no vinculant-, portar la rescissió del conveni al Plenari, proposta que va comptar amb els vots en contra del PSC, PDCat, Ciutadans i PP i la reserva de vot d’ERC. En resposta, la Plataforma va decidir ocupar la Capella, ocupació que encara persisteix, per seguir exigint que es prengui una decisió ja per poder iniciar les obres el més aviat possible.

    Així doncs, en el moment actual ens trobem en un punt d’inflexió decisiu. És necessari prendre una decisió. Deixar-ho per al proper mandat, com demanen alguns partits, pot implicar allargar un procés fins després de l’estiu com a mínim, i el CAP no pot seguir esperant més per una solució incerta. Cal tenir en compte que en aquests anys han passat tres governs diferents, pel que un canvi de govern tampoc sembla que hagi de ser cap garantia de res. Les necessitats de salut dels veïns i veïnes del Raval no poden esperar més.

    No pot ser que els processos electorals paralitzin necessitats ciutadanes sobretot en els casos, com en aquesta cessió, que s’estan discutint des de ja fa més d’un any. Paral·lelament, s’han ofert alternatives a l’ampliació del MACBA. A nivell de temps, hi ha una de les dues qüestions que té prioritat. Malauradament, el debat s’ha enfocat com un enfrontament entre cultura i salut, un enfocament erroni que ha fet que hagi diferents actors del sector cultural que s’hagin manifestat a favor del CAP.

    La decisió al voltant de la ubicació del nou CAP del Raval ha cristal.litzat i exposat de forma meridiana múltiples tensions i conflictes que viu la ciutat i en concret el districte de Ciutat Vella.

    En primer lloc, és un símbol de la dificultat per a decidir com donar resposta a les diferents necessitats socials quan es disputen un bé intrínsecament escàs, com és l’espai al barri del Raval, un dels més densos d’Europa, amb gairebé 50.000 persones en poc més d’un km2 i que a més compta amb menys de la meitat d’espai públic que la mitjana de la ciutat (3,4 m2/habitant vs 8 m2/habitant de Barcelona).

    Exemplifica també una concepció de la política urbana que ha actuat en el seu centre històric des d’una perspectiva de promoure la centralitat sense tenir sempre prou en compte ni corregir els costos que té aquesta mirada en la vida dels veïns i veïnes. Una política de millora urbana que ha confós sovint l’urbanisme, el “posa’t guapa”, i la ubicació de grans equipaments poc porosos amb el territori amb la millora real de les condicions de vida dels veïns i veïnes.

    Les seves necessitats no sempre s’han prioritzat prou, en un Raval Nord on es concentren 100.000 m2 d’equipaments culturals de ciutat i/o de país i només 33.000 m2 d’equipaments de proximitat dirigits als residents, on l’especulació immobiliària d’abast nacional i internacional es viu de forma salvatge i quotidiana en forma de desnonaments i augment preus del lloguer, i on, en definitiva, es combina la ciutat aparador amb la persistència d’unes desigualtats socials que acaben generant una renda mitjana significativament menor i 6 anys de diferència en l’esperança de vida respecte els barris més benestants de la ciutat.

    Aquest conflicte exemplifica, així mateix, les contradiccions entre la cultura com a font de pensament i de cohesió social i uns posicionaments per part dels equipaments culturals no sempre prou sensibles a altres necessitats urgents i punyents. Això exemplifica clarament també les contradiccions entre el paper en la creació de debat i pensament crític que sens dubte compleix un museu com el MACBA, no només valuós sinó imprescindible, i les seves pràctiques i prioritats com a institució, així com les dificultats de la gestió público privada i de la rendició de comptes respecte la presa de decisions d’una institució com el MACBA, on el paper de les institucions públiques i la seva Fundació privada al seu sí mereix una reflexió detinguda.

    El cas del CAP del Raval nord ha fet evident també la manera com es percep la participació ciutadana, creant-se un debat en que uns i altres acusen els veïns i treballadores organitzades d’estar manipulats per diferents partits, com si la ciutadania no pogués pensar per sí mateixa.

    Finalment, constitueix un exemple de com les dinàmiques mediàtiques i partidistes, i segurament els cicles electorals, dificulten poder dur a terme debats assossegats, informats i realistes, necessaris per poder prendre una decisió complexa com aquesta, que requereix posar d’acord molts agents i institucions per tal de prioritzar entre diferents necessitats socials.

    És possible ampliar el MACBA i millorar el CAP Raval Nord? La resposta és que sí. Però ara, aquest divendres, cal donar resposta a les necessitats del CAP, llargament ajornades durant 13 anys. I la setmana que ve continuar treballant per aconseguir una solució pel MACBA, ja en marxa.

  • Cuidem-nos: per una cultura de la salut pública al Raval

    La meva recerca d’antropologia històrica em va permetre veure que el Raval, des de la seva fundació, tot i estar físicament molt a prop -actualment- del centre de poder, sempre s’ha considerat un espai al marge. Una mena d’abocador de problemes socials, refugi de fugits, de tota la gent que no es considerava que estava a l’alçada de la vocació de modernitat de la ciutat.

    Seu de CNT i d’una UGT combativa i col·laborativa i enclavament predilecte de “la ciutat de les barricades”. Al mateix temps una mena de temple on els joves díscols i els madurs perversos de la burgesia europea vivien les seves nits de trapelleries.

    Aquesta tensió entre lloc prohibit i espai de canallisme l’ha convertit en un autèntic laboratori de cultures de control. Es va iniciar amb la Casa de la Misericòrdia i les lleis de pobres que tenien com a fita evitar el rodamondisme…recloure i forçar al treball a tots/es aquelles que no volien sotmetre’s a l’assalarització massiva i expropiadora a la que es va veure abocat gran part del país des de finals del segle XIX.

    Curiosament, les cultures de control implementades -que no han desaparegut pas, sinó que s’han anat acomodant a les noves realitats poblacionals- tenen aquest funció de recloure i explotar tots els “anormals” mitjançant, primer la misericòrdia (S. XVIII), posteriorment l’higienisme (XIX) i l’urbanisme (XIX-XX). Però no ha estat fins el segle XXI, amb el ‘civisme’, que aquesta població se l’ha declarada enemiga del progrés de la ciutat i s’ha decretat la seva persecució i expulsió.

    Es tracta d’una mena d’escombrament de les poblacions improductives per tal d’aplanar el camí per poblacions amb més capacitat de consum i a ser possible visitants ocasionals i, per tant, ideals: vénen, consumeixen, callen i marxen.

    Aquestes poblacions visitants són ideals perquè es conformen com els “bons veïns” que reclamen més civisme i “més dignitat pel barri” i acceleren l’expulsió dels indígenes, impossible de posar-los al servei de l’especulació i el consum espuri. Encara millor resulten els turistes, poblacions que causen molèsties que afecten especialment els veïns amb menys recursos que veuen el seu dia a dia convertit en una gimcana en la que han d’evitar comiats de solters, festes
    privades, brutícia i sorolls i tot tipus d’actes típics d’un festival de música o un parc temàtic.

    Aquesta és la situació actual. Si va haver un moment en que els intel·lectuals de Barcelona van apostar per millorar les condicions de vida dels habitats del Raval (des del propi pla Cerdà fins al Centre de Tuberculosos) la nova esquerra capitanejada pels Maragall, Bohigas, Subirós o Subirats, han considerat que el problema del Raval era que “no tenien prou cultura” i que el que calia era farcir el Raval de Centres Culturals.

    Així, el barri el barri més associat a la pobresa i la delinqüència del Catalunya s’ha convertit -des del projecte del Liceu al Seminari-, en el Raval Cultural on hi ha més centres d’aquest tipus que en cap altre barri d’Europa. No els enumeraré tots, però sí que vull fer notar com aquests “mamuts culturals”, tal com els anomena Manuel Delgado, han ocupat eloqüentment els espais abans dedicats a la misericòrdia, a la reclusió i control de pobres o a la salut. Hospitals que esdevenen biblioteques, esglésies que esdevenen centres de documentació o llibreries, convents de reclusió de “dones penedides” que es converteixen en Residències d’Investigadors i un llarg etc…

    Els espais han canviat però les funcions s’han mantingut. Es tracta de temples on expiar les culpes d’uns i redimir els comportaments dels altres.

    Potser el Raval és paradigmàtic en donar compte d’aquest abandonament al que les elits culturals han condemnat les classes populars descapitalizades. Mig segle enrere es considerava -amb raó o sense- que les esquerres eren responsables de les classes més vulnerables i que, d’alguna manera les havien de guiar i recolzar per fer una societat millor.

    Però no és fins l’arribada del PSC a la ciutat, que aquest projecte s’abandona, iniciant-se, com perfectament reconeix el primer director del MACBA Miquel Molins, una “agressió en tota regla, una agressió il·lustrada però una agressió” contra els veïns.

    Perquè si alguna cosa sabem sobre el Raval és que s’han comés tot tipus d’agressions, violències i atropellaments en nom del bé….del benefici i darrerament en nom de la cultura. I sabem que els poders comtals mai no s’han estat der res per agredir al Raval per, amb l’excusa de millorar la ciutat, destruir tot el que no els hi semblava prou ‘xic’ per encabir-se en la postal…

    Això s’ha pogut fer perquè el barri ha estat sempre maleït per part de la dreta però abans que res, per part de l’esquerra, aquella que era capaç de dir el que mai no s’hagués pogut dir sobre cap altre barri d’europa: que “les intervencions de millora i sanejament del barri del Raval, tot i que van ser concebudes pels arquitectes del GATCPAC, les van fer les bombes feixistes del 37 i 37”.

    Ens trobem doncs en el penúltim assalt contra el Raval, aquell fruit d’un atracament, la cultura o la vida…i nosaltres diem, en el Raval estem per una cultura de la vida en comú, col·lectiva, conflictiva i digna que passa, primer de tot per restituir una cultura de la salut pública

  • Les administracions acorden nous compromisos per reduir la contaminació atmosfèrica a la conurbació de Barcelona

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; i el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda, i el diputat delegat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, han presentat una declaració institucional amb un conjunt de noves mesures a emprendre per continuar reduint la contaminació atmosfèrica, en el marc de la celebració de la segona Cimera de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, celebrada al Palau de Pedralbes.

    Una declaració conjunta

    L’acte ha tornat a aplegar, com en la cimera de 2017, representants d’administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació, especialment al voltant de Barcelona. Hi han assistit el conseller d’Interior, Miquel Buch; i representants de municipis de la conurbació de Barcelona, així com l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), el Port de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

    La declaració reforça el primer gran compromís comú de les diverses administracions al voltant d’uns objectius compartits per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi ambient. Un compromís que ha començat a donar fruits, ja que s’ha constatat un alt nivell d’assoliment. Les diferents administracions han determinat que, dos anys després de la primera cimera, s’han establert els mecanismes necessaris per gestionar els episodis ambientals i s’han creat les bases per dur a terme mesures estructurals per combatre la contaminació atmosfèrica a la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona a partir de l’1 de gener de 2020.

    També han establert noves mesures per reforçar el pacte i accelerar el procés de reducció de la contaminació atmosfèrica un 30% des de 2017 a tota la conurbació barcelonina.

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que “anem per bon camí però no hem de caure en l’autocomplaença. De les 17 estacions de la nostra xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica que superaven els límits de diòxid de nitrogen l’any 2010, hem passat a dues, però l’objectiu és arribar a zero. Queda feina per fer i per això en la cimera d’avui hem aprovat noves mesures que contribuiran a millorar la qualitat de l’aire que respirem”. Calvet també ha posat en valor “el model de governança compartida que hem fet nostre totes les administracions catalanes implicades en la gestió de les accions que ens han de portar a reduir la contaminació”. Finalment el conseller demanat “la col·laboració de la ciutadania davant mesures que els poden haver de fer canviar alguns hàbits de mobilitat”.

    La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha destacat que ” Barcelona serà la primera ciutat que tindrà una Zona de Baixes Emissions permanent a partir del 1 de gener de 2020 i aquesta mesura ens permetrà amb l’objectiu del 2024 una reducció de 125.000 vehicles i d’un 30% de la contaminació”. Sanz ha reclamat que la resta d’administracions també compleixin les seves responsabilitats.

    El vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, ha manifestat que “l’AMB no vol donar un missatge massa optimista pel que fa al descens de la contaminació; cal tenir en compte que l’any passat el trànsit i les emissions van augmentar a l’àrea metropolitana. No obstant això, l’AMB ha aconseguit finalitzar la pràctica totalitat dels projectes a què es va comprometre a la cimera de fa dos anys. Ara cal que seguim avançant, amb consens entre administracions, però amb exigència davant del que és un problema greu per a la salut de la ciutadania”.

    Compromisos actualitzats

    Un dels punts acordats ha estat el de presentar un projecte de Llei de qualitat de l’aire en el termini d’un any, que establirà els criteris comuns de la definició de les Zones de Baixes Emissions (ZBE). En aquestes zones es vol habilitar i implementar el Registre metropolità de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats per fer efectiu el control automatitzat de les restriccions de circulació en l’horitzó 2020. Les restriccions han de comportar també el reforç del transport públic, l’ampliació d’aparcaments d’enllaç i la instal·lació de senyalització d’aproximació a les ZBE i derivació cap als aparcaments.

    La declaració contempla realitzar canvis en la gestió de la velocitat a determinades vies interurbanes, com limitar la velocitat màxima de circulació a 50 km/h a la carretera C-17 al pas per Barcelona, i estudiar si cal implantar el límit en d’altres carreteres. També s’analitzarà la viabilitat de limitar la velocitat en diferents trams de vies interurbanes de l’Àmbit 40, com l’AP-7, l’A-2 i la B-23, al Baix Llobregat, i l’AP-7, la C-17, la C-58 i la C-33, al Vallès Oriental.

    Respecte de la gestió del trànsit a les carreteres, es volen establir diversos carrils bus. El primer, de 15 quilòmetres, serà a la C-245, entre Castelldefels i Cornellà (Baix Llobregat), que ha de quedar enllestit l’any 2020. També s’impulsaran els treballs per poder licitar les obres dels carrils bus d’accés a la capital catalana des de diverses vies: C-31-Nord (Sant Adrià a Tiana); B-23 (Barcelona a Molins de Rei); C-31-Sud (Mas Blau –El Prat de Llobregat– a Plaça d’Espanya); i C-31-C (connexió C-31/C-245/C-32).

    Pel que fa a les vies d’altes prestacions i al seu finançament, s’estudiarà la implantació d’un possible peatge de congestió i la bonificació a vehicles de baixes emissions per part de les autoritats locals, que sigui compatible amb el model global plantejat per a tot Catalunya.

    En referència a l’ambientalització de flotes, es reforçaran les subvencions per a la renovació del parc de vehicles, especialment pel que fa als de distribució urbana de mercaderies.

    Requeriments a l’Estat

    Les institucions participants a la cimera han reiterat les reclamacions a l’Estat perquè s’impliqui en aquest àmbit. Cal, per exemple, una regulació de distintius ambientals; una revisió de l’etiquetatge per ajustar els nivells de contaminació de cada vehicle; o descomptes a autopistes per a VAO i ECO als peatges de competència estatal. També cal una transferència real del transport de mercaderies per carretera cap al transport ferroviari. Consideren imprescindible un increment de l’aportació a l’ATM; el traspàs de la B-23 i d’una partida pressupostaria per habilitar-hi el carril bus, o l’execució de les inversions pendents d’ADIF.

    És necessària, alhora, la revisió de l’impost sobre carburants per no afavorir la compra de vehicles dièsel, i la de l’impost de matriculació per incentivar la compra de vehicles menys contaminants; mentre que, d’altra banda, cal que s’estableixi durant cinc anys un IVA superreduït del 4% en l’adquisició de vehicles elèctrics. Finalment, han reclamat la creació d’una Àrea de Control d’Emissions (ECA) al Mediterrani i d’un fons estatal per finançar els plans autonòmics i municipals.

    Un balanç positiu però insuficient

    Durant la cimera s’ha fet un balanç de la feina feta en els dos darrers anys i de com les mesures empreses han contribuït a millorar la qualitat de l’aire. La mostra n’és el grau de compliment de les accions consensuades ara fa dos anys, que arriben, en conjunt al 70%.

    Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants atmosfèrics més problemàtics en aquesta àrea, han disminuït. L’any passat només dues estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació van superar el límit de la mitjana anual, quan el 2017 l’havien superat cinc. Aquestes dues estacions són representatives de condicions de trànsit intens, que es dona en moltes vies dels centres urbans de grans ciutats. En la darrera dècada, la reducció ha estat clara. El 2010 eren 17 les estacions que superaven els límits d’aquest contaminant. Pel que fa a les partícules PM10, s’han consolidat uns nivells per sota del que fixa la Unió Europea.

    Encara que la mobilitat està augmentant, s’observa una tendència positiva, amb un augment de l’ús del transport públic i de vehicles més nets. L’1 de gener del 2020 quedarà definitivament implantada la Zona de Baixes Emissions intrarondes de Barcelona que, juntament amb d’altres mesures complementàries, ha d’ajudar a reduir els nivells d’òxids de nitrogen.

    En els propers mesos quedarà enllestit el document base del nou Pla d’Actuació de Qualitat de l’Aire 2020-2025. El Pla Director de la Mobilitat 2020-2025 està en fase de participació pública i el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 està en execució.

    Més enllà de l’Àmbit-40

    L’acord assolit el març de 2017, en el marc de la primera Cimera de la qualitat de l’aire, afecta l’Àmbit-40, que són els municipis que integren la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric. Són Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.

    A més d’aquests, hi ha implicats en l’acord municipis de l’àrea d’influència de l’Àmbit-40, que es comprometen a contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania, en tant que són generadors de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial. Concretament, Abrera, Alella, Begues, Caldes de Montbui, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Masnou, Esparraguera, Igualada, la Palma de Cervelló, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa, Mataró, Montgat, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Premià de Mar, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Sentmenat, Sitges, Teià, Tiana, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vilassar de Dalt.

    En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, i Garraf).