Just Deploy It!

Categoría: Salut BCN

  • Baluard i la reducció de danys: la tasca dels professionals enfocada a millores biopsicosocials de les persones drogodependents

    Una porta discreta a l’edifici lateral del laboratori de l’Agència de Salut Pública de Barcelona situat en una zona ajardinada de l’Avinguda de les Drassanes. Un rètol modest indica que ens trobem al Centre d’Atenció Sociosanitària (CAS) Baluard. A dins, una infermeria i sales de tractament amb altres professionals sanitaris i socials,  sales de consum injectable i fumat i una sala calor-cafè on els usuaris disposen de taules per xerrar i menjar, dutxes, un espai on deixar les seves pertinences i on realitzen tallers diaris.

    L’objectiu dels CAS? Segons Diego Arànega, psicòleg i coordinador de Baluard, la cartera de serveis de prestació i atenció a drogodepèndencies de Barcelona procura i reclama que tots els serveis de drogodependències tinguin una part de reducció de danys i una de tractament i que aquestes dues copsin un servei d’atenció integral, que és el que fa Baluard. «Tu com a usuari comences un inici de tractament baix i vas evolucionant. No tot va destinat a avançar ni hi ha el resultat finalista del tractament com a abstinència entesa», explica Arànega. Com ell mateix especifica, «a vegades l’abstinència extrema és el consum extrem i no tot és blanc ni és negre. Cal veure tot l’espectre per veure les necessitats i potser reduir el consum molt bèstia per normalitzar altres aspectes de la vida ja és prou perquè algú trobi una millora o una estabilitat».

    Com produir aquests canvis sense eliminar el consum dràsticament té un nom: reducció de danys. Aquest tipus de projectes fa anys que duren però sovint són invisibilitzats o desconeguts per la societat. Amb el canvi d’emplaçament del CAS Baluard, Arànega i el director cinematogràfic José González Morandi, qui ja a través de dues pel·lícules documental ha relatat les drogodependències a Barcelona, van tenir la idea de fer el seguiment de la feina professional al Centre.

    José González Morandi,, director del documental, i Diego Arànega, coordinador del CAS Baluard / Carla Benito

    Per González Morandi, la idea del documental, que agafa el nom del centre, és mostrar uns professionals que estan fent una «feina indispensable i que respon a una qüestió ètica i de drets humans». González Morandi acusa al sistema en el que vivim de la gravetat en la que es troben les persones: «com es gestiona el conflicte, el consum, l’amor… hi ha gent que té dèficits per gestionar res perquè vivim en una societat competitiva i no inclusiva. Aquesta gent té uns drets com éssers humans i l’estat ha de donar resposta a què aquesta gent no pugui desenvolupar la seva vida d’una manera digna. L’estat té els recursos i l’obligació de donar resposta a aquest problema».

    Reducció de danys per a la millora biopsicosocial

    Quan una persona amb drogodependència creua les portes de Baluard se li fa un cribatge inicial sociosanitari. Es defineix si és major d’edat i consumidor de drogues en actiu per vies problemàtiques, si pren substàncies psicoactives sense finalitat terapèutica ni ús hospitalari.

    L’atén primer l’educador social que li fa una primera entrevista, a vegades amb un sanitari que normalment procedeix d’infermeria i després se li assigna un treballador social de torn i un sanitari referent. Aquestes persones vehicularan el procés de l’usuari. Tindrà una anamnesi de tractament, se li oferiran proves ràpides de VIH, tuberculosi, analítiques de sang… «qualsevol demanada que es pot fer en un espai de salut sanitari es fa aquí perquè l’usuari vegi de quin estat de salut parteix», explica Arànega.

    A partir del cribatge multidisciplinar des d’una perspectiva biopsicosocial es fa l’abordatge depenent de les necessitats de l’usuari. «És aquí on es produeix una interacció i comença l’engranatge de la reducció de danys: necessitats bàsiques, millores i per tant evolució».

    Mentre al primer pis es fa seguiment dels tractaments, a la planta principal els usuaris, que han rebut un codi el primer dia en trepitjar el centre, fan ús de múltiples espais. La zona de dutxes i el dia dedicat a la perruqueria són una gran ajuda per a molts d’ells. També el tenir accés a diaris, revistes, jocs de taula i menjar per esmorzar i berenar a la sala calor-cafè. Cada dia poden arribar a passar pel centre unes 80-120-150 persones. La diferència, segons Arànega «depèn del dia, de l’època de l’any, del mercat, de la pressió policial, depèn d’infinitat de coses».

    Només entrar, a una mena de recepció, qualsevol persona pot dipositar xeringues usades i agafar un kit nou. Entrant, a través de la infermeria, es pot accedir a dues sales. Una d’elles de consum injectable on hi ha sis cubicles individuals perquè les usuàries puguin estar tranquil·les. A cada taula hi ha un kit totalment nou per a l’ús. A l’altra banda de la infermeria hi ha la sala de consum fumat. Quan un usuari vol accedir per consumir, els professionals del centre apunten el seu codi a uns quadres i afegeixen també quina substància és la que prendran. Un treballador del centre controla tota l’estona les persones que estan consumint per si alguna d’elles necessités sobtadament una intervenció sanitària. A més disposen de pipes de vidre per a diferents drogues que les presten perquè els usuaris eviten l’ús de pipes de plàstic o d’altres productes perjudicials.

    Kit d’ús per a consum injectable que els usuaris troben a cada cubicle / Carla Benito

    Pel que fa als dos tipus d’espai, Arànega opina que potser «el fumat és nou per la gent que no entén la reducció de danys des d’una via que no és la injectada» i, a més, valora que «hi ha molts usuaris que tenen veritables dificultats en consumir fumat tot i que l’autonomia és major i és menys perjudicial i hi ha menys probabilitats d’un dany emergent vinculat a la praxis immediata: una sobredosi per exemple». Les drogues que més es consumeixen i per aquest ordre, segons el coordinador del CAS, són cocaïna, heroïna, speedball, en un 0,001 metamfetamina i altres substàncies psicoactives. Fer seguiment del que es consumeix i les quantitats ajuda a treballar la reducció de danys.

    Com expliquen a la pàgina de micromecenatge del documental, els dispositius de Reducció de Danys sorgeixen a Europa a finals dels anys 80 com a estratègia per respondre als problemes associats al consum, i especialment a l’elevada mortalitat per sobredosi i epidèmia de la VIH/Sida entre les persones usuàries de drogues per via injectada. A Catalunya la implementació d’aquestes estratègies es produeix ja als anys 90. L’objectiu deixa d’estar enfocat a l’abstinència (plantejant-la com a opció), i es parteix de la idea que moltes persones continuaran en el consum. Es defineix doncs, com totes aquelles “polítiques, programes i pràctiques orientades principalment a reduir les conseqüències adverses sanitàries, socials i econòmiques derivades del consum de substàncies psicoactives legals i il·legals, sense reduir necessàriament el consum de drogues”.

    És un concepte que engloba tant a la salut pública com als drets humans. Una estratègia fortament arrelada al humanitarisme que rebutja tot tipus de discriminació, estereotip i estigmatització de la persona consumidora, i que contrasta amb les arrels basades en l’abstinència com a única opció.

    El CAS Baluard compta amb una infermeria d’accés directe des de les sales de consum per a les necessitats dels usuaris / Carla Benito

    «Baluard», el documental

    «La idea era fer la pel·lícula sobre els professionals perquè els altres aspectes ja els he tractat». González Morandi tancarà amb aquest projecte una trilogia documental que va iniciar al 2004 amb «Can Tunis» que tractava els venedors de droga i va seguir amb «Troll» que tractava el consum a través d’una toxicòmana que es diu Yolanda i que, a més, fa anys que és usuària de Baluard. Ara, «Baluard» és la cura.

    «M’agrada molt com diuen a Baluard que aquí es fa una gestió sobre els plaers i els perjudicis que provoca la droga, ja que la droga provoca plaer però també conflicte i cal saber gestionar això», opina González Morandi. «No volia doncs fer un retrat d’un toxicòman perquè ja ho he fet sinó que m’interessava mostrar com treballen els equips per la cura i la reducció de danys», afegeix.

    Sobre les dificultats per mostrar això i moure’s lliurement, després de tants anys, González Morandi explica que ha normalitzat aquest ambient. «Estic immunitzat a més que sóc molt respectuós, tinc molt clar qui no vol sortir. També hi ha moments que no els hi pots preguntar si volen sortir perquè si estan molt drogats o amb molt dolor no pots fer-ho», afegeix. Així, les estratègies de rodatge que ha fet servir han estat filmar l’actuació del professional i de l’usuari agafar només mans i braços, sense que se li vegi la cara mentre s’escolta la veu del professional que anava en tot moment amb un micròfon. Als usuaris sí que els ha filmat en moments positius com ara el taller de perruqueria o de boxa però explica que, donat que el documental va orientat a la reducció de danys, no volia «ensenyar aquesta part truculenta i morbosa del món de les drogues».

    Horaris d’activitats a la sala calor-cafè del CAS Baluard / Carla Benito

    Ara el documental, ja gravat, es troba a pocs dies de tancar un procés de micromecenatge i pretén estrenar-se al desembre. Amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el productor principal de la pel·lícula és l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i el Districte de Ciutat Vella. El motiu d’haver obert a part un procés de micromecenatge és, en boca del director, donar resposta al «problema del món cultural i del documental en aquest país: que no hi ha finançament». El director del documental ens explica els dos models existents al món: el francès i l’anglosaxó. «El model francès entén que, encara que sigui deficitari, la cultura és la grandière de la France i val la pena pagar-la. És una mica aquest cas: aquest documental no generarà beneficis però contribuirà a la memòria històrica de la ciutat de Barcelona. A França ho tirarien endavant perquè qui té memòria té poder», explica González Morandi.

  • Un 28 de juny més pels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI+

    Quan parlem d’accés a la salut s’ha de tenir clar que no per a tothom és igual i per això molts col·lectius hi treballen per garantir la igualtat. Pel que fa a la garantia dels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI+, hi ha diversos temes que ocupen les seves agendes de reivindicacions i objectius. Cada 28 de juny, en commemoració del Dia d’Alliberament LGTBI+ recorden un seguit de canvis necessaris.

    En el manifest de la Comissió Unitària del 28 de juny d’enguany demanen, entre d’altres, la completa i adequada aplicació del nou protocol d’accés a la reproducció assistida, el seu seguiment amb el moviment associatiu, i el desplegament a tot el territori català. També el total desplegament del nou model d’atenció en salut a les persones trans. Demanen que aquest esdevingui «efectivament despatologitzador, tenint en compte que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, i arribant a tot el territori». La manera mitjançant la qual es faci el desplegament, reiteren, ha d’implicar una transformació social que «trenqui l’imaginari cisheteropatriarcal dels gèneres». Un altre dels punts que reclamen és la cura de la salut sexual de tot el col·lectiu i l’eradicació de la serofòbia a través de l’aplicació de l’Acord Nacional per a fer front al VIH i l’estigma relacionat.

    Reivindicació i festivitat al carrer pel 28J

    El 28 de juny es commemora el Dia per l’Alliberament de lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals en relació als fets del 28 de juny de 1969 a Nova York, quan la població LGTB va sortir al carrer arran d’una batuda de la policia al bar gai de Stonewall Inn. La comunitat LGTB va sortir al carrer a mostrar el seu rebuig i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus.

    Aquesta situació va marcar la fundació de milers d’organitzacions que defensaven els drets dels col·lectius LGTB tant als Estats Units com a altres països. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels conflictes.

    La diada per l’Alliberament LGTBI+ sempre ha tingut una vessant festiva amb les marxes de «l’orgull» però també reivindicativa en tant que lluita per la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI+, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual.

    Aquest any, el 28 de juny té dues convocatòries principals a Barcelona. En primer lloc, la Comissió Unitària 28 de Juny ha organitzat, amb el lema “Aturem l’odi i la LGTBIfòbia”, diversos actes i una manifestació pel centre de la ciutat, amb la finalitat de reivindicar els drets de la comunitat LGTBI. L´acte central tindrà lloc el dijous 28 de juny al Palau de la Virreina amb la celebració d’una jornada que abordarà la temàtica sobre els delictes d’odi. El dissabte 30 de juny es durà a terme la manifestació, que sortirà a les 18.30 hores des de la plaça d’Urquinaona i anirà fins a la plaça de Sant Jaume.

    Per altra banda, el Pride Barcelona 2018, amb el lema “All my Loving. Vine a celebrar la diversitat”es manifestarà el 30 de juny a les 17.00 hores des del parc de les Tres Xemeneies fins a arribar a l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Aquesta marxa és criticada per alguns col·lectius per ser una desfilada festiva i no pas una reivindicació. A xarxes ho mouen amb etiquetes com #pinkwashing o #passadelpride així com utilitzar per a la primera convocatòria l’etiqueta #AturemOdi28J.

  • ‘La Lore se’n va al CJAS’: acompanyament educatiu i assistencial a les sexualitats per a joves

    Sota el nom ‘Joves LGTBI: entre la identitat i la discriminació on queda el plaer’ la jornada organitzada pel CJAS- Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats i la Candela, cooperativa d’acció comunitària i feminista busca “ampliar mirades en l’educació i l’acompanyament de les sexualitats”. Una de les finalitats de la trobada era donar a conèixer el projecte ja existent que ara Candela portarà al CJAS per realitzar acompanyaments a joves LGTBI: La Lore se’n va al CJAS; Un espai d’atenció al CJAS per a joves LGTBI.

    Parlar de sexualitat està encara avui en dia força invisibilitzat i cobert per un tabú. Això augmenta notablement quan es tracta de parlar de sexualitats fora de la normativa cis i hetero. Les organitzadores de la jornada es preguntaven on queda el plaer darrere de totes les converses on es parla de joventut i diversitat sexual i de gènere des de la preocupació per la discriminació, l’assetjament escolar, la lgtbifòbia o l’exclusió.

    Així, a primera hora, després que una taula rodona donés pas al debat ‘Entre la identitat i la discriminació on queda el plaer?’, la jornada ha presentat diversos recursos educatius. Seguidament, en una segona part, Jordi Baroja, del CJAS, ha dibuixat com construir centres amigables per a joves LGTBI en l’àmbit de la salut sexual.

    Barreres d’accés en la salut sexual dels joves LGTBI

    El CJAS té una vessant educativa però també una d’assistencial vinculada a la xarxa pública sanitària, on atenen a milers de joves cada any per acompanyar-los en la seva sexualitat. Durant l’exposició sobre com haurien de ser els centres per ser els centres amigables, Jordi Baroja ha ressaltat com d’important és tenir una mirada clau per part del sector sanitari però també la necessitat de canvi de com s’entenen les coses: «ahir es va publicar que l’OMS treia la transsexualitat del llistat de malalties, és més simbòlic que real però és important».

    La importància rau en què poc a poc s’aniran eliminant les barreres existents d’accés a la salut sexual per part de joves LGTBI. Baroja ha dividit aquestes barreres en tres punts: un de generacional, on els joves no es senten còmodes amb els serveis de salut, un de temàtic que és la sexualitat perquè «Catalunya no disposa d’una estratègia de salut sexual i reproductiva com Déu mana»  i el de la norma, ja que el fet que «l’orientació dels joves LGTBI no sigui normativa ja és una barrera en si».

    De fet, una enquesta sobre la que s’ha recolzat Baroja assegura que el 20% de les persones LGTBI s’han sentit discriminades en el sistema públic de salut (41% en el cas de les persones trans). Alguns casos que al·leguen haver petit són l’assumpció de l’heterosexualitat a unitats ginecològiques, l’assumpció sobre l’activitat sexual i els riscos en relació al VIH i ITS, que no es consideri que dones que tenen sexe amb altres dones sigui sexe a ulls de molts professionals o l’existència de registres documentals binaris.

    A més, el 27% dels enquestats pensen que els professionals de salut no estan formats ni són competents sobre temes LGTBI. Aquest percentatge augmenta al 35% en cas de dones lesbianes i a un 47% en el cas de persones trans. A aquestes percepcions es sumen els indicadors de salut de la població adulta LGTBI que indiquen que és pitjor que els de la mitjana de la població. Baroja assegura que «els joves LGTBI reben una pitjor qualitat assitencial degut a l’estigma, la manca de consciència per part dels professionals assistencials i la insensibilitat davant les necessitats específiques». Ho afirma sense dades però gràcies a «tota l’evidència i molta literatura que ho sosté, sobretot anglosaxona».

    Silvia Merino i Carol Chueca durant la presentació de ‘La Lore se’n va al CJAS’ / Carla Benito

    La Lore se’n va al CJAS. Nou servei d’atenció i acompanyament a adolescents i joves LGTBI+

    El CJAS fa 25 anys que treballa pels drets sexuals i reproductius acompanyant la gent jove en aquest procés de creixement perquè tinguin una relació sana amb la seva sexualitat. El servei és confidencial i gratuït i el model és de porta oberta, atenció immediata sense cita prèvia. L’abordatge que en fan és biopsicosocial i fusionen una part assistencial i part més pedagògica.

    Per altra banda, la cooperativa Candela fa temps que té engegat a través dels seus tallers i via web un projecte d’atenció i acompanyament anomenat La Lore. Ara, ‘La Lore se’n va al CJAS’ implica que CJAS i Candela sumen esforços i La Lore disposarà d’un espai físic.

    Davant d’això, durant la jornada, Sílvia Merino ha explicat que això enriquirà molt la tasca desenvolupada per la cooperativa. «A la Candela, amb tot el sector de població jove, fem prevenció i fem tallers que ens encanten i són un espai molt xulo però que ajunten 30 adolescents de cop en una aula. Sempre en els últims 5 minuts algú et pregunta alguna cosa i t’agradaria parlar-hi una estona més… Amb la Lore al CJAS podrem atendre individualment i en persona i això ens aporta un espai de qualitat, temps… això que fem en passadissos als instituts i per mail ho podrem fer amb cara i ulls», explica Merino.

    Per la seva banda, Carol Checa, membre del CJAS, celebra aquesta nova entrada al servei doncs creu que és important qüestionar el model d’atenció: «els serveis comencen una època de canvi també quan la gent LGTBI hi entrem perquè si no seguiran treballant amb una mirada normativa».

    Des de la no normativitat és des d’on treballaran l’empoderament i donaran eines als joves que «tinguin a veure amb el cos, amb la sexualitat i amb viure el cos d’una forma positiva». Alguns exemples de coses a treballar podrien ser «la sortida de l’armari, la sexualitat, la LGTBIfòbia, l’empoderament o la xarxa», tot depenent de les demandes i amb la voluntat de poder «generar una atenció positiva on l’escolta estigui al centre i on les persones que atenguem puguin ser referents LGTBI positius».

    Per a Candela i el CJAS les visites també serviran per generar uns indicadors de vulnerabilitat i factors de protecció que ara mateix no existeixen doncs no s’han desenvolupat a partir de joves. La idea és generar indicadors que no només tinguin a veure amb la parella sinó també amb la sexualitat, la identitat, la discriminació… Merina observa que això les «ajudarà a generar eines i veure quines metodologies van millor i anar aprenent d’aquest procés».

  • El Pacte del Temps: Ajuntament i organitzacions treballen en 57 mesures «per viure en una societat més eficient, igualitària i saludable»

    L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un Pacte del Temps amb 28 noves mesures municipals i 29 actuacions concretes per part de les empreses que volen incidir en l’organització del temps quotidià i per tant, a una major conciliació de la vida personal i professional. L’acord, asseguren des de l’Ajuntament, renova el compromís de ciutat per avançar cap a una integració d’un model de vida més saludable, eficient i equilibrat, en quant als usos que la gent fa de les hores del dia en la seva vida quotidiana.

    Des de diferents eixos com Salut, Educació, Empreses, Cura de les Persones i Participació ciutadana les 57 noves mesures van orientades a avançar en aquest canvi i sensibilitzar cap al nou model de vida. Segons asseguren els estudis, només una hora de privació de son d’un nen o nena ja té impacte en el rendiment escolar. Per això, iniciaran campanyes sobre la importància del dormir i els àpats en horaris saludables. Una mesura directa que notarà l’audiència de la cadena de televisió pública de Barcelona és avançar els horaris de la seva graella per adaptar els horaris a la nova organització del temps.

    En termes educatius, les actuacions inclouen per exemple una prova pilot a l’Escola Bressol Aurora, que habilitaran dos torns del servei adaptades a les necessitats de les famílies. Un altre punt clau, han explicat, serà la cura dels infants durant programes de formació i inserció amb un servei per a persones sense xarxa relacional o en situació d’exclusió.

    El Pacte preveu l’acompanyament a totes les empreses per tal que incloguin també la implementació de mesures de la Reforma Horària en la seva organització. A més, hi hauran pràctiques específiques per un ús racional de les TIC i humanització dels horaris.

    Desconnexió a la nit de les TIC

    La iniciativa ha aconseguit fer partícips tant a empreses privades, fundacions, institucions públiques i entitats del tercer sector, xarxes i grups, i preveu afavorir el benestar de la ciutadania atès que vetlla per una construcció del temps alineat a les necessitats de les persones. L’acord ha permès que empreses hagin llançat plans de millora del temps, com per exemple, la borsa de flexibilitat horària, o garantir una desconnexió dels usos de les TIC a partir de determinats horaris i recordar que les tecnologies han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés.

    Efectes en la salut i en el rendiment

    Per la construcció d’aquest pacte col·lectiu, s’han tingut en compte estudis i enquestes, segons les quals, els canvis en els usos dels temps tindran un impacte en totes les esferes socials. A més a més, s’ha qualificat com un assumpte d’una gran importància per la gran majoria de la població, en tant als efectes que té sobre la salut, especialment en els infants i joves en rendiment escolar.

    En el cas de les dones, asseguren que el Pacte incidirà en el seu benestar, sobretot per la sobrecàrrega de feines, la manca de son i el cansament acumulat. Recolzats en un estudi de la multinacional Nielsen i veient que les dones d’aquest país són les més estressades d’Europa, troben un sentit rellevant en les mesures, ja que volen contribuir a canviar el model social imperant «encara amb una concepció tradicional d’activitats centrades en el món masculí i amb un paper de les dones relegades a tasques reproductives i familiars, per un altre model equitatiu i plural».

    Des de l’Ajuntament de Barcelona entenen que amb el compliment d’aquest pacte «es podrà afavorir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i la coresponsabilitat d’ambdós sexes; s’avançarà en fer empreses més eficients, millor organitzades, amb menys absentisme i una òptima cohesió interna».

    Les 57 noves mesures se sumen a les 12 ja en marxa, com els ‘Patis escolars oberts’ per proporcionar un temps alternatiu al lleure; la iniciativa ‘Dedeuauna’ per incentivar propostes als joves que ni estudien ni treballen; el programa ‘Temps per tu’, que fomenta el lleure entre les persones amb diversitat funcional i l’harmonització del temps de les persones cuidadores; o també, el ‘Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps’.

  • Trucar el 112 i iniciar compressions toràciques: infermeres ensenyen com fer reanimacions cardiopulmonars al metro de Barcelona

    Promogut pel Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona i des del seu portal de promoció i educació per a la salut, Infermera virtual, infermeres de Barcelona ensenyen als usuaris del metro de la ciutat a fer reanimacions cardiopulmonars (RCP).

    Ninots per fer les simulacions, panells informatius, un sistema de reanimació automàtic, un sac de boxa i un peluix gegant en forma d’ós són els materials que qualsevol usuari pot trobar a la parada d’Universitat de la línia vermella a Barcelona. Això i personal d’Infermera Virtual que explica pas a pas com fer una reanimació precoç. Els passos? Comprovar si respon i si respira, trucar al 112, realitzar tantes compressions toràciques com calgui fins que arribi l’ambulància.

    En Marc, un dels promotors del taller i membre d’Infermera Virtual, ens explica que ensenyen els passos bàsics i necessaris així com a fer servir un desfibril·lador, ja que cada cop en podem trobar a més llocs. «Està sent molt participatiu el taller. De fet, hi ha gent que havia vist que fèiem això i ha vingut a propòsit», ens comenta. Ho exemplifica amb el cas d’una noia el pare de la qual va patir una aturada cardiorespiratòria i van ser els companys de feina qui van salvar-li la vida, «ara ella volia aprendre’n per si mai li tornava a passar». Un altre exemple és el d’una parella de gent gran: «m’han explicat que passen molt temps sols a casa, que ja tenen algunes afeccions i que, com saben que això els pot salvar, han vingut tots dos per aprendre com fer-li la RCP a l’altre si mai els hi passa».

    Una infermera ensenya la tècnica per fer una RCP a uns dels usuaris del metro / Carla Benito

    Justament l’inici del taller coincidia amb una manifestació d’estudiants a la plaça Universitat i molta gent jove s’aturava en el camí. L’Andrea i la Noelia han rebut la formació i han practicat elles mateixes com realitzar les compressions toràciques. «Ho hem trobat molt útil. S’hauria de fer més sovint perquè és molt necessari saber reaccionar davant casos així que pots trobar-te en qualsevol moment. De fet, s’hauria d’ensenyar a les escoles», opina l’Andrea al respecte amb molta motivació.

    La dinàmica comptava amb més elements a banda de les formacions exprés de RCP. «Entreguem adhesius que representen els estats d’ànim en forma d’emojis i animen a la gent que els enganxi a un plafó. Si tenen tristesa el nostre ós els abraça i si tenen ràbia els animem a desfogar-se amb el sac, així els motivem a tenir un bon dia», ens explica el Marc, un dels promotors dels tallers. Per la part del darrere, el foli d’adhesius porta consells i un codi QR per ampliar la informació.


    Els usuaris del Metro aprenen a fer una reanimació cardiopulmonar de la mà d’Infermeria Virtual / Carla Benito

    Informació necessària i útil per tothom, com deia l’Andrea, ja que és real que una aturada cardiorespiratòria pugui succeir en qualsevol espai i moment. Segons dades proporcionades pel COIB, s’estima que el 70% de les aturades cardiorespiratòries que es produeixen fora de l’àmbit hospitalari succeeixen al domicili i que, de totes aquestes, un 60% són presenciades per testimonis. Per tant, recorden que és de vital importància el reconeixement d’aquesta situació i l’inici immediat de les maniobres de reanimació cardiopulmonar, un cop s’ha avisat al 112. Si primer s’ha d’avisar sempre a emergències és perquè es calcula que per cada minut que es perd disminueixen en aproximadament un 10% les possibilitats de recuperació de la persona.

    La definició que el portal dóna a l’aturada cardiorespiratòria (ACR) és «una situació que es produeix amb la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de l’activitat mecànica del cor i de la respiració espontània.
    Com a conseqüència d’aquest fet es produeix un cessament brusc del transport d’oxigen a la perifèria i als òrgans vitals». Això sovint acaba produint atacs de cor que, a Europa causen la mort a unes 364.000 persones.

    Reconèixer i actuar: saber què i com salva vides

    Després de realitzar el taller, el personal d’Infermera Virtual entrega unes targetes amb la informació necessària per realitzar un RCP precoç i també, si la persona coneix la tècnica per les respiracions de suport, detalls de com fer-ho. «Estem ensenyant només a fer compressions toràciques i no la part respiratòria perquè per aquesta cal estar més entrenat», explica en Marc. Tot i així, un codi QR a la targeta et condueix a una pàgina molt detallada sobre què fer, ja que arribar a salvar una vida suposa seguir una seqüència de passos. Passos coneguts com les anelles que formen la “cadena de la supervivència” i que tenen una gran importància.

    Una infermera mostra un desfibril·lador extern automàtic a dues persones que han rebut la formació sobre reanimació / Carla Benito

    Els passos comencen per un reconeixement precoç i demanda d’ajuda per prevenir l’aturada cardíaca seguit d’un RCP precoç per guanyar temps. Aquí expliquen que idealment hauríem de donar respiracions de suport per completar les maniobres de reanimació cardiopulmonar, però concreten que si desconeixem la tècnica i això ens pot fer perdre temps, hauríem de realitzar només les compressions toràciques.

    Per reconèixer una aturada recomanen acostar-se de manera segura, comprovar la resposta sacsejant, cridant o estimulant la persona i aleshores procedir a la RCP. Aquesta implicaria obrir les vies aèries, ja que un dels problemes de les persones inconscients i que es troba panxa enlaire és que la pròpia llengua pot bloquejar la via aèria. Aleshores caldria tirar  el cap enrere i aixecar el mentó per evitar que la caiguda de la llengua obstrueixi l’entrada de l’aire als pulmons. En aquesta posició, cal comprovar si la persona respira i seguidament trucar al 112 i començar a utilitzar un desfibril·lador extern automàtic (DEA) si en tenim o iniciar les maniobres de RCP. Les maniobres acabaran quan arribi l’equip mèdic o si la persona torna a ser conscient.

  • «Tota aquesta contaminació s’enganxa als nostres pulmons?»: 300 joves es consciencien sobre la contaminació a Barcelona

    “Què són les partícules sòlides en suspensió?”, “Creieu que la contaminació arriba a tot arreu per igual?” o “La pol·lució de l’aire no preocupa a la gent” són algunes de les motivacions i afirmacions que flotaven a l’ambient el passat dijous a la Universitat Pompeu Fabra, on 300 alumnes de 10 instituts de Barcelona van exposar els resultats de tres mesos de feina analitzant la contaminació. Diversos cartells i pòsters científics penjaven de les parets de la facultat resumint les investigacions dels grups d’estudiants des de primer d’ESO a cicles formatius.

    Aquesta va ser la jornada que va culminar el projecte Enlaira’t, organitzat conjuntament per Eduxarxa i la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, que pretenien conscienciar els joves de la ciutat sobre els alts nivells de contaminació, els efectes d’aquesta sobre la salut. Així, com a objectiu final, la intenció era que els 300 alumnes participants fossin ciutadans conscients de la petjada que petites accions i decisions del dia a dia deixen al medi ambient i a la salut de la ciutat.

    “Hem dedicat algunes hores de classe de ciències a parlar sobre la pol·lució de l’aire, què la provoca i quins efectes té de la mà del material didàctic proporcionat pels organitzadors d’Enlaira’t”, explica la Núria, professora de biologia i geografia de l’Institut Jaume Balmes. Davant la pregunta de si els seus alumnes es veuen més conscienciats sobre la contaminació que abans, la Núria afirma que de conscients ja n’eren abans: “la nostra escola està al cor de la ciutat i el trànsit i, amb ell, la contaminació, són el pa de cada dia”, respon.

    El cartell dels alumnes de l’Institut Jaume Balmes a l’exposició del projecte Enlaira’t / Sandra Vicente

    Així ho explica també en Mitja, alumne de primer d’ESO d’aquest centre que explica, molt concentrat i diligent, el pòster científic del seu equip. Ells ja sabien que la seva escola està en una zona “molt contaminada de Barcelona” i suposaven que “la contaminació arriba a tot arreu, però volíem saber fins a on arribava. Si podia entrar dins l’escola i si afecta a la nostra salut”, apunta, assenyalant el cartell. I com es comprova això? L’equip del Mitja, així com els altres nou centres participants, van realitzar un experiment senzill però esclaridor: penjar a diversos punts trossos de cartolina amb vaselina per a que s’hi enganxessin les partícules en suspensió de l’aire.

    Així com l’experiment i les propostes didàctiques eren les mateixes per a tots els grups, cada centre, depenent del curs, va realitzar uns experiments i hipòtesis de diversa complexitat. Per exemple, els alumnes d’FP del Narcís Monturiol van fer un anàlisi força exhaustiu dels components contaminants i tòxics de la pol·lució, els nivells de contaminació de Barcelona i els efectes d’aquests sobre la salut, arribant a desgranar, inclús, el tipus de morts que causa.

    Tots els assistents a aquesta jornada tenen clar quina és la causa principal d’aquesta contaminació: el trànsit. Però, és un assumpte que es tracta sovint a l’aula? La Sílvia Casorran, ambientòloga i tècnica de Mobilitat Sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té clar que no amb tanta freqüència com caldria. “Cal que els joves vegin que els nostres hàbits quotidians i la manera com ens desplacem cada dia tenen un impacte directe sobre la salut que es pot quantificar de manera científica”, assegura.

    Els alumnes exposen els seus resultats sobre els experiments de la contaminació de l’aire / Sandra Vicente

    El vehicle privat motoritzat, una minoria excloent

    Casorran va participar com a una de les expertes en el col·loqui que també es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra, en el que els 300 alumnes van poder plantejar preguntes més tècniques relatives a les seves investigacions. “Si pensem en canvi climàtic pensem en els ossos de l’Àrtic, però no en les nostres ciutats. Per tant, si volem fer que els joves siguin conscients del drama ambiental que estem vivint hem d’apoderar-los a ells per a que ho descobreixin. No ha de venir un científic ni un llibre a explicar-los-ho, ho han d’investigar ells”, conclou l’ambientòloga.

    Una de les paraules que més va sonar durant la jornada va ser ‘trànsit’, i és que tots els joves van relacionar els cotxes i les motos com a principal font d’emissions. I no és per menys, ja que segons dades del 2017, a l’AMB, un 22% de la població es mou en cotxe i un 6% en moto. “Això significa que hi ha un munt de vehicles privats motoritzats, però si mirem les xifres absolutes, són una minoria”, reflexiona Casorran. Una minoria “excloent”, però, ja que les ciutats destinen “molt més espai públic a la gent que es mou en cotxe que no pas al 40% que va caminant. I molt menys al 2% que es desplaça en bicicleta”, apunta.

    Per això, els experts i tècnics com Casorran asseguren que és “imprescindible que els joves prenguin consciència perquè són ells els qui poden fer un gran canvi d’hàbits socials”. La tècnica afirma que ja s’està donant un canvi de prioritats i que, avui en dia, estar connectat constantment o poder estalviar per a viatjar, són necessitats que passen per davant d’adquirir un cotxe. I, tot i que els efectes nocius pel medi ambient, potser no eren un factor rellevant per a aquest canvi de prioritats, potser després de l’experiment realitzat de la mà d’Enlaira’t comença a ser-ho.

    “I si tota aquesta contaminació s’enganxa als nostres pulmons?”, reflexionava preocupada una alumna d’un centre del barri d’Horta. Però el projecte no es basava només en analitzar la part negativa de la realitat i els efectes nocius dels elevats nivells de pol·lució, sinó que finalitzava amb una tercera part enfocada a les propostes de futur. “Com creieu que ha de ser una ciutat del futur?”, era la pregunta.

    Així, tot de dibuixos penjats per les parets resumien les idees i propostes dels alumnes, que anaven des de la clàssica de prohibir els cotxes vells circular fins a alguna de bastant més imaginativa que s’il·lustrava amb un dibuix d’un Doraemon amb un casquet volador com a mètode de transport. La idea general que planava a la jornada era la d’incentivar la mobilitat sostenible -algú proper a la política municipal clamava per l’unificació del tram- però n’hi havia qui contemplava la contaminació des d’un punt de vista més general i més enllà dels efectes del transit i reclamava: “deixem de matar animals!”.

  • Barcelona atén en un any més d’un centenar de persones afectades per tràfic d’éssers humans

    La realitat del tràfic de persones no és llunyana, i ara se sap una mica més del cert: Barcelona va atendre l’any 2017 més d’un centenar d’expedients relacionats amb el tràfics d’éssers humans. Fins a 109 persones van passar per la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), creada pel Govern d’Ada Colau a l’octubre de 2016, per a rebre assessorament psicològic, social i legal.

    La majoria de les víctimes (91,74%) patien tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual i el perfil més repetit de les persones acompanyades pel consistori va ser el d’una dona, d’origen nigerià i jove (menor de 30 anys).

    La casuística de persones ateses per la UTEH va ser diversa i, tot i que la majoria d’unitats familiars es van adreçar l’any 2017 afectades per tràfic amb fins d’explotació sexual (fins a 100 persones); va haver-hi cinc persones que patien directament explotació sexual; tres que havien estat víctimes de tràfic amb fins d’explotació laboral; i una d’explotació laboral.

    L’Ajuntament de Barcelona només ha pogut acompanyar les víctimes en onze processos penals. “Cal estar fort per tirar endavant per la via legal”, ha lamentat les baixes xifres de denúncia la responsable del Departament d’Atenció i Acolliment per violència masclista de Barcelona, Bàrbara Roig.

    Un òrgan de coordinació pioner

    La UTEH és un projecte pioner en l’àmbit municipal que forma part d’un circuit contra el tràfic d’éssers humans i que pretén facilitar la coordinació entre les policies i els diferents serveis que la ciutat ofereix a les persones que veuen vulnerats els seus drets. “Es pensa en el marc d’una taula interinstitucional. Volíem millor coordinació. És complicat coordinar tants actors; una part important de la feina de la unitat es formar els diferents serveis de l’Ajuntament”, ha dit explicat la regidora de Feminismes del consistori, Laura Pérez, que ha demaant –sense entrar en detall– una llei contra el tràfic que afavoreixi la gestió local.

    De moment, l’objectiu del servei municipal és actuar en un segon nivell, és a dir, no s’encarrega de la detecció –tasca adreçada als cossos de seguretat– sinó, segons atén una portaveu municipal a aquest mitjà, “sobretot a la reparació del dany que causa el tràfic en les persones”.”L’impacte psicològic és molt important. Són processos de recuperació lents. El més important és trencar l’aïllament de la víctima, perquè moltes vegades la seva explotació està molt vinculada a la comunitat”, ha destacat Bàrbara Roig. “La detecció no vol dir sortir de la xarxa d’explotació. Aquest és un procés que es fa en la mida que la situació personal ho permet. No sempre es dona la situació per a la desvinculació de les màfies”.

    La UTEH atén a qualsevol potencial víctima de tràfic que es trobi a Barcelona, sigui quina sigui la seva situació administrativa i també dóna atenció a les persones de l’entorn més immediat de les víctimes. “A les persones a vegades se les atén d’urgència, directament a comissaria, d’altres se les cita després”.

    Perfil “variat” però majoria de dones joves i d’origen nigerià

    Dones joves i d’origen nigerià és el perfil més comú del més d’un centenar de casos atesos pel consistori. Pel que fa al gènere de la víctima, 89 persones eren dones, 16 dones trans i quatre, homes. De les 109 persones detectades, la franja d’edat majoritària es trobava entre les persones de 18 a 29 anys. Un 81,65% de les víctimes per tant, es trobaven per sota dels 30 anys.

    Tot i el ventall de nacionalitats –es compten fins a una vintena en els registres de 2017– del més d’un centenar de persones ateses, la majoria (51 persones) eren d’origen nigerià. “Tot i aquestes coincidències, realment el perfil és molt variat”, ha insistit el consistori.

  • Elisabeth Eidenbenz, la fundadora de la Maternitat d’Elna, ja té un carrer a Barcelona

    Aquesta tarda es descobrirà la placa del carrer d’Elisabeth Eidenbenz situat a l’antic carrer de la Maternitat al barri de Les Corts. El carrer vol ser un homenatge a la infermera suïssa que va fundar la Maternitat d’Elna i que, entre el 1939 i el 1944, va salvar la vida de 595 infants, fills d’exiliades republicanes espanyoles i de dones jueves, en una torre de la Catalunya Nord.

    L’acte, que comptarà amb la presència del regidor del districte Agustí Colom, es celebra dins del marc dels actes de la Primavera Republicana. Unes jornades organitzades per l’Ajuntament de Barcelona per tercer any consecutiu a través del comissionat de Programes de Memòria al voltant del 14 d’abril. Durant aquests dies, s’han inaugurat als diferents districtes plaques d’història i memòria de diversos indrets de la ciutat dedicats a persones, fets o llocs rellevants relacionats amb els valors republicans.

    Elisabeth Eidenbenz va arribar al municipi d’Elna, al sud de França, acompanyant la marxa cap a l’exili de milers de persones que fugien d’Espanya buscant evitar la guerra. Allà va fundar la Maternitat d’Elna, un espai on van poder néixer 597 infants entre els anys 1939 i 1944. Eidenbenz havia vingut l’any 1937, amb només 25 anys, a Espanya des de Suïssa amb el Servei Civil Internacional per ajudar a la població que patia la guerra.

    Les mares que aquesta infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz, ajudava a donar a llum, estaven vivint refugiades als camps d’Argelers i Ribesaltes, a la França de Vichy. Eidenbenz les recollia dels camps i les duia a la torre que van anomenar Maternitat d’Elna. Les autoritats de Vichy tenien la intenció de tancar-la i finalment va ser l’exèrcit alemany qui ho va fer l’any 1944.

  • La inseguretat habitacional augmenta per quatre el risc de patir problemes de salut mental i física, segons l’Agència de Salut Pública

    Les persones que pateixen inseguretat habitacional i financera tenen quatre vegades més probabilitats de patir problemes de salut mental i física. Aquesta és una de les principals conclusions presentades a l’informe ‘Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona’. Aquesta xifra s’extreu d’una enquesta a un centenar de persones amb prop de 250 preguntes sobre l’habitatge, els subministraments i la salut amb dades sociodemogràfiques i altres rellevants.

    El document, impulsat per l’Observatori DESC, l’Agència de Salut Pública, Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), presenta la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona. Destaquen la complexitat del fenomen de l’ocupació, una alternativa «desesperada» de moltes famílies que es quedaven al carrer, les dones com a col·lectiu «especialment afectat» per l’emergència habitacional i energètica, i els problemes de salut mental i física que comporta la manca d’habitatge.

    L’informe mostra com el 82,3% dels homes i el 70% de les dones enquestades en situació d’exclusió residencial presenta una mala salut mental. Aquests percentatges són molt superiors als que presenta la població general de Barcelona (16,5% i 20,3%, respectivament). A més el 30% dels homes i el 54,8% de les dones refereixen un estat de salut dolent o molt dolent, una xifra, també, molt superior al de la població general de la ciutat (15,5% i 22,6%, respectivament). Per obtenir aquests percentatges s’han creuat les dades amb les obtingudes a través de l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2016.

    Davant d’aquesta situació, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) reclamen la necessitat de posar eines per diagnosticar aquestes problemàtiques «però evitant la sobre medicació». «La solució als problemes no és prendre una pastilla o un antidepressiu, sinó apoderar a les persones, que sàpiguen quins drets tenen i on poden acudir per generar suport mutu», ha explicat Ana M. Novoa, tècnica de l’ASPB i una de les autores de l’estudi. Novoa ha reivindicat que «cal assegurar» un accés digne a l’habitatge i als subministraments per a tothom i fer tasques de prevenció «com ja venen fent els moviments socials» per revertir aquesta situació. Novoa també ha volgut llençar un missatge als responsables mèdics perquè quan els hi arribi una persona a la consulta «no només tinguin en compte la malaltia en concret», sinó que «cal veure en quines condicions viu«.

    Les dones són les principals afectades per processos de pèrdua d’habitatge

    L’informe també mostra com el 68% de les persones enquestades són dones i el 44% del total tenen menors a càrrec seu, sent el 32% famílies monomarentals. Aquesta situació es repeteix pel que fa a pobresa energètica: el 78% dels casos són dones que manifesten no poder mantenir casa seva a una temperatura adequada durant l’hivern. Pel que fa a impagament de factures i subministraments bàsics, el 69% dels casos corresponen també a dones.

    Per les entitats autores de l’informe aquestes dades «posen sobre la taula» que les dones són un col·lectiu «especialment afectat» per l’emergència habitacional i la pobresa energètica. Conclouen també que «la desigualtat de gènere és un factor de risc que augmenta la vulnerabilitat i les situacions d’emergència habitacional i pobresa energètica». Des de la PAH i l’APE asseguren que, a més, hi ha més presència de dones a les seves assemblees.

    «Cal promoure atenció especialitzada a famílies monomarentals en situació d’exclusió social afectades per la crisi en centres educatius per tal d’evitar situacions de vulnerabilitat i proporcionar ajuda adequada», han reivindicat des de la PAH. Per això demanen disposar de pisos destinats a dones víctimes de violència masclista, una demanda que ja dicta la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

    Els autors de l’informe durant la presentació en roda de premsa / SÒNIA CALVÓ

    Els problemes de lloguer disparen les ocupacions d’habitatges de grans tenidors

    El 82% de les persones enquestades per l’informe han accedit a habitatges en propietat de bancs o grans tenidors. Amb aquesta dada els autors de l’informe han volgut desmuntar «el mite» que s’ocupen «pisos de petits propietaris quan marxen de vacances» i han criticat «l’estigmatització» d’aquest fenomen. El 73% de les famílies que han ocupat un habitatge a Barcelona ho han fet després del 2017 i un 29% havien estat prèviament desnonades per impagament del lloguer. Aquesta situació es deu a la forta pujada dels preus del lloguer els darrers anys que va desembocar en una onada de desnonaments. És la primera vegada que s’elabora un informe que estudia l’ocupació.

    Un dels autors de l’estudi, Guillem Domingo, ha remarcat que, a diferència de la dècada dels 60, ara la gent «no va a un terreny i posa els totxos, sinó que hi ha un habitatge buit i hi accedeix precàriament», en paral·lelisme al barraquisme que va viure Barcelona. Per Domingo, «vivim una situació polièdrica d’exclusió social» que afecta cada vegada a més gent.

    «Volem que l’informe sigui una eina per utilitzar i veure que l’habitatge no és una mercaderia, sinó un dret», ha conclòs la portaveu de la PAH, Lucía Delgado. Per això reclama que, davant d’aquestes situacions «que viuen persones, no números», no es tracta de garantir «quatre parets», sinó «una estabilitat que permeti a la gent crear un projecte de vida».

  • Les Escoles de Salut a la Gent Gran volen disminuir l’aïllament social entre el col·lectiu

    «Només veure que col·laboreu ens feu sentir importants», li diu una senyora a una de les voluntàries de l’Escola de Salut per a Gent Gran que s’ha realitzat al centre cívic Pati Llimona del barri del Gòtic. Tros de coca a una mà i una copeta de cava a l’altra i la trentena de persones que han participat del curs s’acomiaden després de sis sessions. «Diuen que l’any vinent repetirem», ens comenta la Teresa.

    Les Escoles de Salut per a Gent Gran es desenvolupen en cicles anuals i segueixen un model de sessions impartides per diferents professionals i amb diferents enfocaments. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha avaluat el funcionament i l’efectivitat de les Escoles de Salut. La satisfacció és força elevada, i 9 de cada 10 persones indiquen que recomanarien l’experiència a les seves amistats. «Jo estic contenta», comenta la Carme, qui recorda i lamenta que la Rosa vingués el primer dia i no hagi tornat: «a part de ser útil, hem conegut gent i a més del barri».

    A més a més, l’avaluació indica millores en aspectes de salut com la qualitat de vida o la salut mental. Les persones participants subratllen igualment com a elements positius sobretot la possibilitat de trencar amb la dinàmica d’estar sempre a casa i poder relacionar-se amb altres persones de la seva edat, recuperar la capacitat de riure, conèixer activitats del barri i sentir que es pertany a una comunitat. «Penses que fas nosa però aquí, que hi ha gent treballant per tu, ja veus que no» o «vaig coixa però com veig que hi ha gent que està igual que jo, ens ajudem» són algunes de les valoracions de les persones assistents al curs. Gairebé totes són dones i amb edats que oscil·len entre els 70 fins als 90 anys.

    Sessió de tancament de l’Escola de Salut per a Gent Gran al Gòtic / Carla Benito

    L’objectiu amb tot això és disminuir l’aïllament social entre la gent gran, fent que cada trobada sigui una oportunitat de relacionar-se per a les persones que hi participen. Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, va participar del tancament de l’Escola de Salut del Gòtic i va valorar positivament els cursos: «l’objectiu és poder aprofitar l’estada a l’escola tant perquè es socialitzin com perquè obtinguin coneixements i habilitats en diferents àmbits relacionats amb la gestió emocional, amb la seguretat amb la llar i com fer-la més sostenible». Altres aspectes que des dels cursos troben importants destacar serien aquells relacionats amb la cura de la pròpia salut, la gestió de les emocions, la prevenció dels accidents, l’activitat física, la millora en l’ús dels medicaments, la seguretat i autoprotecció a la llar i al carrer, l’alimentació saludable i la memòria, per exemple. Entre les activitats innovadores que han incorporat darrerament hi ha informació sobre els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) i l’augment d’activitats intergeneracionals, entre d’altres.

    «A mi em va interessar mol la sessió on vam parlar d’insomni… compartim el què ens passa i ens fem companyia», comenta la Carme a la sortida de l’última sessió del curs celebrat al Pati Llimona. Han parlat, han vist pel·lícules, han fet aperitius… i en aquest últim dia han cantat cançons per revifar la memòria i han fet una dinàmica per indicar què els hi transmetia haver realitzat aquest curs i què voldrien repetir o canviar. Fer coses més addients a l’edat, parlar sobre la soledat o fer gimnàs han estat algunes de les idees. Alegria, companyia, riure han estat les sensacions.

    Sessió de tancament de l’Escola de Salut per a Gent Gran al Gòtic / Carla Benito

    L’Ajuntament té previst iniciar 6 noves Escoles de Salut per a la Gent Gran

    L’Ajuntament de Barcelona comptarà amb 18 Escoles de Salut per a la Gent Gran un cop doni inici a sis més que té previstes. Aquests projectes són eines incloses dins les estratègies que inclou Barcelona Salut als Barris (BSaB), un dels programes que ha desplegat la ciutat amb l’objectiu de reduir les desigualtats en salut entre el veïnat i que actualment ja està implantat en 23 barris de la ciutat. Les sis noves escoles que s’aniran obrint al llarg de l’any es realitzaran als barris de La Marina, Sant Genís dels Agudells, el Turó de la Peira, Gòtic, Trinitat Nova i Verneda i La Pau II.

    Els promotors de les escoles expliquen que aquestes volen fomentar el vessant comunitari, i per això la gestió es fa de manera compartida i participativa entre diferents agents i entitats de cada territori. Tres de les escoles (Barceloneta, Sant Andreu i Vallcarca) han estat impulsades per un Centre d’Atenció Primària (CAP), mentre que la del Poblenou és fruit del Pla de Desenvolupament Comunitari que hi ha al barri. Les altres vuit iniciatives que estan en actiu són les de Raval, Casc Antic, Bon Pastor, Besòs i Maresme, Guineueta, Verneda i la Pau I, Roquetes i Verdum.

    En dos anys, BSaB ha passat de 10 a 23 barris, estenent-se cap a aquells que es troben en una situació més desfavorida, i ha iniciat noves línies d’intervenció. La població d’aquests 23 barris, i per tant usuaris potencials dels programes, és de 360.000 persones. En conjunt, la dotació econòmica que destinarà l’Ajuntament de Barcelona passarà dels 514.112 euros de 2015 als 1.489.225 euros previstos l’any 2019, quan acabi el mandat. En total s’invertiran en salut comunitària 5,1 milions d’euros en quatre anys a Barcelona.