Just Deploy It!

Blog

  • Els rastrejadors de Ferrovial, en vaga per garantir la seva contractació

    Els 850 rastrejadors de Covid contractats per Ferroser, filial de Ferrovial, inicien una vaga des d’aquest dimarts i fins dijous 4 de febrer per denunciar que el Departament de Salut no els ha subrogat en finalitzar el contracte que tenia amb l’empresa. La vaga ha estat convocada pel sindicat IAC-CATAC, i CCOO i UGT demanen també la continuïtat dels contractes d’aquests treballadors.

    El passat 28 de desembre, el Departament de Salut va anunciar que rescindia el contracte de Ferrovial, qui gestionava el rastreig dels contactes de persones positives de Covid des del mes de juny. Segons informava Ferrovial, el contracte tenia una clàusula que preveia que en el moment d’inici de la campanya de vacunació podia extingir-se, motiu pel qual Salut va rescindir el contracte. A partir del mes de febrer serà l’Agència de Salut Pública de Catalunya qui assumirà les funcions de Ferroser.

    Els representants d’IAC-CATAC a l’empresa s’han reunit durant aquest mes de gener amb els grups parlamentaris per traslladar-nos la petició de continuació laboral de la plantilla contractada per Ferroser que fins ara s’ha fet càrrec del rastreig i seguiment dels contactes. A dia d’avui, però, el Departament de Salut no ha garantit que es mantingui la contractació de tots els treballadors.

    El sindicat que ha convocat la vaga sosté que en el moment més àlgid de la tercera onada no es pot desaprofitar la formació i experiència que aquests treballadors ja tenen.

    Un contracte polèmic des de l’inici

    El passat mes de juny, la Generalitat va adjudicar directament a l’empresa Ferroser Servicios Auxiliars, pertanyent a Ferrovial, el rastreig dels contactes de les persones positives de coronavirus. Una contractació que va generar disconformitat per part dels col·lectius de sanitaris des del primer moment del seu anunci.

    El teixit sanitari defensava potenciar l’atenció telefònica en els centres d’Atenció Primària, reforçant les plantilles, per una millor gestió del rastreig. De fet, els mateixos rastrejadors de Ferrovial van assegurar al Diari de la Sanitat que la tasca que feien no tenia «cap sentit» perquè “la gestió del rastreig és d’una ineficiència brutal”.

  • Irregularitats en la vacunació revifen el conflicte del transport sanitari

    El sector del transport sanitari de Catalunya acumula fronts oberts en ple context de pandèmia de la Covid-19. A la vaga indefinida convocada pels sindicats CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT, se li suma ara una notificació presentada per la CGT davant de la Fiscalia Anticorrupció.

    El col·lectiu anarcosindicalista dóna «el cent per cent» de veracitat a la informació filtrada pel col·lectiu Tècnics en lluita, segons la qual els alts càrrecs de les empreses de transport sanitari de Catalunya s’han avançat i han rebut la vacuna contra la Covid-19 sense que fos el seu torn.

    Salut ha de prendre mesures en referència a l’escàndol, i no afavorir les empreses com està fent perquè rep pressions

    «Requerim a la Fiscalia que investigui els possibles delictes de prevaricació i tràfic d’influències amb ànim de benefici propi, així com l’incompliment de la normativa sanitària», diu la Confederació General del Treball. «Creiem que Fiscalia ho investigarà, perquè hi ha hagut tràfic d’influències i s’han beneficiat d’un bé de l’Estat», afirmen fonts del sindicat, que són optimistes amb la idea que la notificació al ministeri fiscal prosperi.

    La informació que la CGT ha posat sobre la taula de la Fiscalia és que «almenys en l’àmbit de les empreses d’ambulàncies concertades amb el SEM, nombrosos directius i personal de confiança sense contacte amb pacients s’estan vacunant impròpiament».

    En concret, el sindicat diu que quatre càrrecs de l’empresa Falk van rebre la primera dosi a l’Hospital de Bellvitge i cinc de Transport Sanitari de Catalunya al CAP de Sants entre els quals hi havia personal de recursos humans «sense contacte amb malalts».

    Creiem que Fiscalia ho investigarà, perquè hi ha hagut tràfic d’influències i s’han beneficiat d’un bé de l’Estat

    L’escrit continua denunciant que almenys cinc alts càrrecs d’Ambulancias Domingo van rebre-la a Vall d’Hebron i al Cap Montegre i, sense detallar-ne la ubicació, cinc directius d’Ambulàncies La Pau també van posar-se el vaccí saltant-se els protocols del ministeri i de la conselleria. La CGT també diu que Ambulàncies Lázaro va procedir de la mateixa manera, en aquest cas sense detallar els noms dels presumptes infractors.

    «Les que hem denunciat són totes les empreses concertades de transport sanitari que hi ha a Catalunya. Ho han fet totes», apunten fonts de la Coordinadora de CGT del Servei d’Ambulàncies. «És molt greu, perquè tenim companys vulnerables, en primera línia i amb malalties cròniques que no han pogut rebre encara la vacuna. Els alts càrrecs, que no en tenen contacte, sí», afegeixen.

    Complicitat de Salut

    Fonts de la CGT asseguren que el Departament de Salut ha rebut i s’ha sotmès a pressions de les empreses del sector del transport sanitari per tal de canviar el protocol de vacunació. Fan referència a l’anunci del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que divendres va ordenar vacunar tot el personal hospitalari, independentment de les seves tasques i del seu grau de contacte amb possibles o confirmats positius en Covid-19.

    «Salut ha de prendre mesures en referència a l’escàndol, i no afavorir les empreses com està fent perquè rep pressions», diuen fonts de la CGT. Els anarcosindicalistes creuen que la instrucció d’Argimón és un «intent de regularització de conductes impròpies» per part dels alts càrrecs del sector del transport sanitari i demanen que es prioritzi a qui té un risc més alt d’infectar-se perquè està en contacte amb pacients.

    «S’ha d’enviar un missatge nítid per evitar que aquests abusos de poder de béns públics esdevinguin norma d’actuació amb qualsevol persona amb poder polític o de decisió sobre aquests», afegeixen.

    Més de cent dies de vaga

    L’avançament dels directius de les empreses de transport sanitari concertades ha coincidit amb el moment en què la vaga convocada pels sindicats majoritaris arriba al centenar de dies.

    Des del 9 d’octubre, CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT mantenen una vaga indefinida al transport sanitari català amb l’objectiu de la «no aplicació de la retallada salarial anunciada per part de la patronal ACEA» i per aconseguir un «pla real d’equiparació» amb les condicions de l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

    Després de manifestar-se en reiterades ocasions davant de les seus del Departament de Salut, divendres, en commemoració dels cent dies de la vaga, els sindicats van citar-se davant de les seus territorials d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit que gestiona la Conselleria de Salut.

    Des del 9 d’octubre, CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT mantenen una vaga indefinida al transport sanitari català

    Van demanar l’elaboració d’un «pla per equiparar progressivament les condicions laborals del personal de transport sanitari a les del personal del Sistema d’Emergències Mèdiques», així com «la retirada dels expedients disciplinaris i sancions» aplicades per les empreses fruit de la vaga.

  • Les morts al carrer: un drama evitable

    En vuit dies a la ciutat de Barcelona morien tres persones que vivien al carrer. Nombrosos estudis argumenten que haver de viure al carrer deteriora la salut física, mental i orgànica i escurça els anys de vida. I també mata.

    La Fundació Arrels treballa amb les persones sense llar i les acompanya per aconseguir una vida el més autònoma possible cobrint les necessitats bàsiques, proporcionant atenció social i sanitària i garantint allotjament a aquelles persones que es troben en una situació més vulnerable. Davant aquesta situació ha declarat que les morts de les persones que dormen al ras són «defuncions indecents que es podrien evitar si tothom tingués una llar».

    Tres morts a conseqüència del fred després del temporal Filomena encara amb l’alerta de fred i gel activa. La mort dels dos primers, de 32 i 38 anys va ser causada per hipotèrmia i afeccions pulmonars i cardíaques, segons el que va determinar l’autòpsia posterior. La tercera, d’un home entre 50 i 60 anys, responia a les mateixes característiques.

    Des d’aleshores les xarxes socials i les entitats de base han cremat d’indignació. De fet, arran de la darrera mort, els veïns organitzats a la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample van convocar una concentració en homenatge i per exigir solucions polítiques i institucionals per abordar el sensellarisme. En un manifest que van llegir durant la protesta descrivien la seva mort com un «assassinat perpetrat pel model econòmic».

    Entendre les causes per abordar el problema

    En aquest diari hem donat veu als col·lectius en lluita per un habitatge digne i per aconseguir que no hi hagi #ningúdormintalcarrer, hem parlat sobre les conseqüències del sensellarisme a les persones que el pateixen i hem analitzat el sistema d’exclusió existent que perpetua desigualtats socials.

    El carrer és més perillós per elles: la realitat del sensellarisme femení

    Dones sense llar: cal un canvi de perspectiva

    “Quan fas 18 anys et fan fora del centre de menors i et quedes al carrer”

    El testimoni d’en Davide: «Viure al carrer és molt dolorós i deixa moltes seqüeles»

     

    Sensellarisme en temps de pandèmia: més invisibles i desprotegits que mai

    Sensellarisme femení en temps de Covid

    Quan viure sense llar és incompatible amb viure en societat

    Arquitectura hostil: quan el sensellarisme molesta

    Civisme i sense llar: de la denúncia a la garantia de drets

  • Els trasplantaments es redueixen en un 19% a Espanya a causa de la pandèmia de la Covid-19

    L’activitat de donació i trasplantament a 2020 ha estat marcada per la crisi de COVID-19. Tot i que les donacions han disminuït un 22,8%, al llarg de l’any passat es van realitzar 4.425 trasplantaments d’òrgans a l’estat espanyol, el que suposa una reducció del 18,8% respecte l’any anterior. Aquesta activitat va ser possible gràcies a les 1.777 persones que van donar els seus òrgans després de morir i a les 268 persones que van donar un ronyó o part del seu fetge en vida.

    Malgrat l’impacte de la crisi sanitària, la taxa de donació d’Espanya, situada en un 37,4 donants per milió de població (p.m.p.), és molt superior a la de la resta de països en època prepandèmica. Així, segons de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Alemanya va registrar 11,3, Austràlia 21,8, Canadà 22,2, França 29,4, Itàlia 25,3, Estats Units 36,1, Regne Unit 24,7 i la Unió Europea en el seu conjunt 22,5 donants per milió de població.

    Silvia Calzón, Secretària d’Estat de Sanitat, va destacar «la fortalesa del Sistema Espanyol de Trasplantaments en plena adversitat. «Malgrat frenar el seu ritme d’activitat, seguim en una posició d’excel·lència a nivell mundial», va assenyalar Calzón.

    Les causes del descens

    Segons indiquen les dades, el descens d’activitat es va produir fonamentalment durant la primera onada de la Covid-19, durant els mesos de març a maig de 2020. «Fins a aquest moment, la donació i el trasplantament mantenien un ritme ascendent, demostrant l’eficàcia de les mesures de el Pla Estratègic «50X22″ de l’ONT», segons va indicar Calzón. Aquest Pla persegueix aconseguir els 50 donants p.m.p. i superar els 5.500 trasplantaments el 2022, cosa que segurament s’hauria assolit el 2020 si no hagués estat per la Covid-19. No obstant això, la pandèmia va provocar una sobrecàrrega del sistema sanitari i de les unitats de cures intensives, que es van bolcar en els pacients amb Covid-19.

    «No hem d’oblidar que només entre l’1 i el 2% de les persones que moren en un hospital ho fan en condicions de ser donants i ho fan a les UCI, unitats que han estat molt saturades, sobretot en els moments més crítics de l’epidèmia», va aclarir la Secretària d’Estat. Un segon motiu que explica el descens d’activitat està relacionat amb la pacients i la preocupació per l’impacte que la infecció Covid-19 podria tenir en els receptors d’un trasplantament.

    L’adopció d’una sèrie de mesures pel Sistema de Trasplantaments va permetre una progressiva recuperació del programa, de manera que el ritme mensual de donacions i trasplantaments des de juny fins a desembre de 2020 s’ha aproximat al qual es va registrar en els mesos corresponents del 2019. En els moments més complicats de la crisi sanitària, s’ha prioritzat el trasplantament dels pacients en situació clínica molt greu o urgent, per als quals el trasplantament no pot esperar, així com de pacients difícils de trasplantar per les seves característiques immunològiques.

    Tot i la important activitat trasplantadora de l’any passat, persisteix un nombre important de pacients en llista d’espera, pendents d’un òrgan. El 31 de desembre de 2020, se situa en 4.794 pacients. D’ells, 92 són nens. El nombre de pacients en llista és discretament inferior a la registrada en 2019 (4.889 pacients). Aquest descens es deu fonamentalment a una reducció en el nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a trasplantament durant 2020, el que s’atribueix a la saturació del sistema sanitari per la Covid-19.

    Perfil del donant

    L’ONT ha registrat durant el 2020 un total de 2.700 trasplantaments renals, 1.034 hepàtics, 336 pulmonars, 278 cardíacs, 73 de pàncrees i 4 intestinals. L’activitat de trasplantament de donant viu també s’ha aconseguit mantenir, amb un total de 257 renals i 11 hepàtics.

    En l’actualitat, el 35% dels donants ho són en asistòlia, és a dir, després de morir. Els donants morts per accidents de trànsit se situen en un 4,5%, que es manté com un dels més baixos de l’última dècada. La principal causa de mort dels donants és l’accident cerebrovascular.

    Pel que fa a l’edat dels donants, més de la meitat (54,1%) supera els 60 anys, el 28% supera els 70 i un 5,4% els 80. L’edat màxima d’un donant efectiu se situa en 90 anys, qui va permetre realitzar un trasplantament de fetge i dues renals. Les negatives a la donació se situen en un 14%, un percentatge es redueix a un 10% en el cas dels donants en asistòlia.

    Nou comunitats autònomes han superat els 40 donants per milió de població i cinc han sobrepassat els 50 donants p.m.p. Cantàbria torna a liderar el rànquing, amb una taxa de 65,5 donants p.m.p. El segueixen, per aquest ordre, Navarra (53), Canàries (51,6), País Basc (51,4) i Múrcia (51).

  • La pandèmia «eterna»

    Estem arribant al primer aniversari de l’inici de la pandèmia Covid-19 i, malgrat la implantació de mesures preventives personals (mascaretes, desinfecció de mans) i socials (evitació de contactes, distància, ventilació d’espais tancats) i de les campanyes de detecció poblacional, els paràmetres epidemiològics i de saturació del sistema sanitari no mostren signes clars de millora, almenys segons els indicadors que estem fent servir per monitorar-la. La ciutadania fa temps que és víctima del cansament i cada vegada pateix més els efectes derivats de la crisi econòmica desfermada per les mesures.

    Segurament no sabrem mai -amb exactitud i precisió- l’impacte que cada mesura ha tingut ni si els beneficis que preteníem han superat els perjudicis sobre la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, sobretot en les capes socials més desfavorides. Tampoc podrem saber si l’aplicació des de l’inici d’unes mesures diferents i amb altres objectius, intensitats i cobertures hauria produït efectes més (o menys) positius. Aquestes incerteses no es poden aclarir comparant-nos amb països que han optat per estratègies diferents, ja que la diversitat i multifactorialitat són tan grans que es fa gairebé impossible controlar totes les variables. Ens hem de conformar, doncs, amb la crítica conceptual i metodològica de determinades accions i omissions basades de forma nul·la o insuficient en l’evidència o, fins i tot, en el sentit comú.

    Cada pandèmia ha estat diferent. Unes van anar perdent virulència amb l’adaptació dels gèrmens causals als hostes humans, entre altres coses perquè d’aquesta manera els agents també milloren la seva supervivència; tot i que sempre hi ha hostes que poden emmalaltir; d’altres, han esdevingut estacionals, altres, han desaparegut sense saber ben bé perquè, potser perquè les circumstàncies ambientals o les condicions de vida dels hostes susceptibles els hi han estat adverses. Fins i tot, alguns tractaments i algunes vacunes han jugat un paper decisiu en el control d’algunes d’elles. Per això, les previsions sobre l’evolució d’aquesta pandèmia són encara molt incertes i és ben lògic que, en lloc d’esperar una evolució espontània favorable, tractem de controlar-la amb els mitjans disponibles.

    No obstant això, hauríem de tenir en compte que, fins ara, almenys, el més rellevant que s’ha aconseguit han estat unes noves vacunes, exemple il·lustratiu de la capacitat de reacció humana davant dels problemes i que, a més, han obert un camp extraordinàriament prometedor per afrontar no solament malalties infeccioses, sinó, pel que sembla, altres processos patològics fins ara molt reticents a les intervencions sanitàries. Unes vacunes que hem de veure com ens ajuden a controlar la situació.
    Molta gent espera que amb això superem definitivament el problema. Encara que el més probable és que la seva influència benèfica -que la majoria desitgem- sigui més modesta. De manera que, a més de l’esforç de les vacunacions, convindria insistir en la limitació dels efectes adversos de les mesures preventives -dites no farmacològiques-, la perllongació de les quals durant massa més temps no sembla sostenible. Efectes adversos socials, òbviament, però també sanitaris, perquè la focalització desequilibrada sobre la pandèmia també té conseqüències sobre d’altres malalts i encara més sobre els professionals i les organitzacions sanitàries.

    Qualsevol que sigui el disseny d’un pla de vacunacions trobarà opositors. Algunes vegades, justificadament, -perquè la perfecció no és característica humana- i, d’altres, no tant, perquè sempre hi ha qui posa pel davant els seus propis interessos als del comú, però fóra bo que la ciutadania conegués els criteris i els procediments amb els quals s’ha planificat i, encara més, els processos, les activitats i els resultats de l’operació. Retre comptes és una responsabilitat de les autoritats.

    Però sense que la nostra societat assumeixi que la incertesa és una faceta indissociable de la vida quotidiana i també de la sanitat i sobretot que recuperi la capacitat -pròpia de les societats menys privilegiades- d’acceptar millor els infortunis, que no vol dir resignadament, sinó per tal que els remeis no siguin pitjor que la malaltia, ho tenim difícil. També cal que els dirigents i líders prioritzin la seva responsabilitat en la millora del benestar de tota la població sense sectarismes hipotalàmics.
    La pandèmia s’està fent eterna. Potser està a les nostres mans que aquesta eternitat no sigui un infern.

  • Barcelona i Madrid, entre les ciutats europees amb més mortalitat prematura per contaminació

    Una proporció considerable de morts prematures a les ciutats europees es podria evitar anualment si es reduïssin les concentracions de contaminació atmosfèrica per sota de les directrius de l’Organització Mundial de la Salut. Concretament, si les ciutats fossin capaces de complir amb els nivells de partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres (PM2,5) i NO2 recomanats per l’OMS, es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament.

    Així ho evidencia un estudi publicat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’Institut Suís de Salut Tropical i Pública i de la Universitat d’Utrecht, a Holanda. La investigació, publicada a la revista The Lancet Planetary Health, forma part del projecte Rànquing ISGlobal de ciutats i és el primer d’una sèrie d’anàlisis destinades a estudiar l’impacte en la salut de diversos factors ambientals propis de la vida urbana, com la contaminació de l’aire, el soroll, la manca d’accés a espais verds o l’efecte illa de calor.

    Després d’estimar les morts prematures evitables en cadascuna de les ciutats, l’equip investigador va establir rànquings en funció de la càrrega de mortalitat per a cadascun dels dos contaminants estudiats. Segons expliquen els autors de l’article, la càrrega de mortalitat varia considerablement entre les ciutats europees, el que indica on es necessiten, amb més urgència, mesures polítiques per reduir la contaminació atmosfèrica i aconseguir comunitats sostenibles i saludables.

    Així, segons l’estudi, grans ciutats com París, Madrid, Barcelona, Milà, Brussel·les i Anvers encapçalen el rànquing de morts associades al diòxid de nitrogen, així com ciutats més petites situades en les seves proximitats amb un possible augment de l’ús de l’automòbil per desplaçar-se a les grans ciutats, com Mollet del Vallès, que se situa en la setena posició del rànquing, per darrere de Barcelona.

    En canvi, la mortalitat més gran atribuïble a partícules fines es troba a la regió italiana de la Plana Padana, al sud Polònia i a l’est de la República Txeca. Això s’explica, segons els investigadors, perquè aquestes partícules fines són matèria en suspensió producte de la combustió, no només dels vehicles motoritzats, sinó també d’altres fonts, com la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta.

    L’equip d’investigadors avisa que «no hi ha un nivell d’exposició a la contaminació que sigui segur per a la salut» i insta a la Unió Europea a revisar els llindars de contaminació actuals. «Les directrius actuals haurien de revisar-se i les concentracions de contaminació atmosfèrica s’haurien de reduir encara més per aconseguir una major protecció de la salut a les ciutats», assenyalen els experts.

    Els autors de l’estudi afirmen que l’estudi té certes «limitacions» i que caldran més recerques que puguin tenir en compte els efectes diferencials sobre la salut basats en la regió, l’edat, el sexe i l’estatus socioeconòmic. «Aquest tipus d’anàlisi permetrà comprendre millor com varien els efectes adversos per a la salut dins de la població i servirà de base per emprendre accions polítiques més específiques allà on més es necessiten», remarquen.

    Greenpeace denuncia «la passivitat de les administracions»

    Segons Greenpeace, les dades presentades per ISGlobal demostren «la passivitat de les administracions públiques davant d’un problema de primer ordre com és la contaminació atmosfèrica». L’organització ecologista critica la «lentitud i manca d’ambició per restringir el trànsit contaminant», així com els líders polítics que han intentat derogar les mesures instaurades per reduir els nivells de contaminació.

    «Tot i els reiterats avisos de la comunitat mèdica i científica, i de les amenaces de la Unió Europea per incomplir els límits de qualitat de l’aire, les grans ciutats segueixen prioritzant un model de mobilitat basat en l’automòbil», ha assenyalat Adrián Fernández , responsable de mobilitat de Greenpeace.

    Per l’ONG, és prioritari reduir el nombre d’automòbils a la ciutat prioritzant l’ús de transports sostenibles, amb més transport públic, espais per als vianants i vies ciclistes segures. «El descens de la mobilitat durant la crisi de la Covid-19 és una oportunitat per reinventar les ciutats i evitar així que tornem a la ‘vella normalitat’, on la gent mor per respirar aire contaminat», ha remarcat Fernández.

  • Infermeres d’atenció primària elaboren una guia per millorar l’escolta al pacient

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) defineix la comunicació terapèutica com aquella en la que el pacients és el protagonista, el que parla, i el professional és el que escolta i l’acompanya. En aquest sentit, s’ha elaborat una guia per dotar als infermers i infermeres d’eines per tal de millorar l’escolta, recordant que el més important no és la quantitat de temps, sinó les ganes que es té d’escoltar.

    La guia dóna una sèrie de consells sobre per què cal escoltar al pacient, entre els quals destaca establir una relació de confiança i respecte, per conèixer el pacient i per entendre com veu ell el seu problema de salut. La guia també descriu unes idees generals sobre com ha de ser aquesta escolta, i assenyala que, malgrat només disposar, potser, de tres minuts, cal que s’escolti amb atenció i interès, amb empatia i sense interrompre al pacient.

    El document planteja una sèrie de situacions concretes a les consultes i explica com resoldre-les. Davant una situació com que el pacient nega el seu problema de salut, la guia proposa fer-li preguntes obertes i neutres del tipus “com porta la seva situació?”, “com se sent?” entre d’altres. Si el pacient es mostra desanimant, trist o deprimit, aconsellen escoltar-lo en silenci i amb empatia, deixant que s’expressi i mostrant una actitud d’acompanyament sense presses.

    Davant un pacient que no fa el tractament, la guia proposa no renyar ni sermonejar, sinó demanar-li opinió sobre el tractament, preguntar-li com li afecta el problema de salut en la seva vida quotidiana, preguntar-li si té altres preocupacions i escoltar-lo sense jutjar-lo. En el cas d’un pacient que té ansietat o por, el document recomana oferir al pacient l’oportunitat d’obtenir més informació, no donar falses esperances ni intentar canviar les seves emocions.

    Si els professionals es troben davant la situació d’un pacient que es queixa, la guia recomana escoltar amb tranquil·litat, amb posat comprensiu i empàtic, ajudar-lo, si és possible, i sinó derivar-lo o animar-lo a buscar les seves idees i estratègies. Davant un pacient enfadat, el document recomana escoltar amb tranquil·litat, no posar-se a la defensiva i no discutir.

  • Vacunes contra la Covid-19: La cadena de subministrament en fred no arriba a tot arreu, el que impedeix la seva administració equitativa

    Perquè serveixin com a instrument de reducció de les desigualtats sanitàries i d’impuls de la justícia social, les vacunes contra el coronavirus també s’han de distribuir entre les poblacions que compten amb menys serveis i entre aquelles comunitats a les quals és difícil accedir-hi.

    Encara que no hi hagi massa llocs als Estats Units als que no es pugui arribar per carretera, sí que hi ha altres circumstàncies que plantegen reptes. Així, per exemple, molts hospitals de zones rurals posseeixen un subministrament elèctric inestable, o bé no poden permetre congeladors que refredin a temperatures extremadament baixes. No obstant això, si hi ha voluntat per part de Govern i es destinen els recursos necessaris, aquestes dificultats es poden superar. Però això no és així en la majoria de països de la resta de món.

    Un dels membres del nostre equip, Tim Ford, és investigador en salut global i ha realitzat un gran nombre d’estudis internacionals sobre aigua i condicions sanitàries en llocs on les cadenes de subministraments no arriben. El seu últim destí han estat diverses zones rurals d’Haití. Un altre membre del nostre grup, Charles Schweik, centra les seves investigacions en les formes en què l’extensió de les innovacions (tant digitals com materials) poden ajudar a resoldre les desigualtats i els problemes socials apressants.

    Les vacunes de Pfizer i Moderna suposen un gran punt de partida, i és una cosa que hem de celebrar. Però la seva eficàcia exigeix ​​una «cadena de fred», és a dir, una complexa cadena de subministraments que implica congeladors i mètodes de transport que integrin control de temperatura. Aquesta necessitat de preservar la cadena de fred (i el fet que en moltes parts del món això sigui impossible) ha fet que al voltant d’aquest assumpte sorgeixin una sèrie de preocupacions relatives a l’equitat i justícia del repartiment de vacunes. Hi ha investigadors que estan treballant per desenvolupar vacunes que no necessitin del malson logístic i econòmic que suposa que la distribució hagi de respectar una cadena de fred.

    On la cadena de fred no arriba

    A les regions pobres, a les zones del món més remotes o en aquells llocs on la temperatura mitjana durant el dia és molt elevada i no hi ha accés a l’electricitat (o aquest accés és molt deficient), evidentment, no es donen les condicions necessàries per mantenir les vacunes a temperatures baixes. En aquests llocs, de fet, pot no haver-hi ni tan sols carreteres (i no parlem d’aeroports). I, fins i tot, en els casos en què hi hagi carreteres, aquestes poden resultar impracticables durant certes èpoques de l’any, o bé resultar inaccessibles per raons polítiques o per inestabilitat armada.

    Però tant la vacuna de Moderna com la de Pfizer han de romandre congelades, i per al seu transport s’ha de preservar la cadena de fred. Només els països més rics disposen dels recursos necessaris per implementar una cadena de fred sòlida, i això vol dir que grans franges de la població mundial no tindran una vacuna contra la Covid-19. Això és dolent en termes de salut pública, i a més resulta injust i poc equitatiu.

    Vacunes a temperatura ambient

    Les vacunes que s’estan desenvolupant no requereixen temperatures d’emmagatzematge tan baixes. Algunes empreses, entre les quals hi ha AstraZeneca i Johnson & Johnson, estan desenvolupant vacunes que només requereixen d’una refrigeració convencional i no de temperatures sota zero. A finals de desembre Regne Unit va autoritzar l’ús de la vacuna d’AstraZeneca, i tant aquesta com la de Johnson & Johnson haurien d’arribar al mercat mundial en els propers dos mesos i així ampliar en gran mesura el nombre de persones que podran ser vacunades.

    Les dues empreses estan col·laborant també amb COVAX Facility, que es defineix a si mateixa com «un mecanisme global de mutualització de riscos per a l’adquisició conjunta i la distribució equitativa de les properes vacunes contra la Covid-19«. L’objectiu és fer que la vacuna estigui a disposició de tots els països que participen en el programa COVAX, amb independència del seu nivell d’ingressos. A mitjans de desembre, 92 països d’ingressos baixos i mig-baixos s’havien subscrit al programa.

    La refrigeració convencional suposa un avenç respecte a l’emmagatzematge en congeladors, però per a les regions més remotes l’ideal seria que les vacunes es poguessin conservar a temperatura ambient. Per aquest motiu hi ha investigadors que estan treballant en el desenvolupament de vacunes termoregulables que no necessitin refrigeració. Des de fa dècades es vénen utilitzant amb èxit tècniques que eliminen la dependència de les vacunes de les cadenes de fred. Les vacunes liofilitzades són un exemple, però la primera vacuna termoregulada es va desenvolupar en 1955 contra la verola, i d’ella es deu una part del mèrit d’haver erradicat aquesta malaltia.

    En l’actualitat, els investigadors continuen buscant mètodes innovadors per estabilitzar les vacunes contra els virus, des de dessecar-les per contacte amb l’aire gràcies a partícules de sucre de baix cost a dessecar-les amb diferents agents estabilitzadors. Alguns investigadors també estan treballant en fórmules líquides estables, sobretot amb certes varietats de virus vius atenuats de la grip, amb el que s’evita el costós procés de dessecat amb aire, que no sempre és possible per als països amb ingressos baixos i mitjans-baixos. Totes aquestes tècniques es podrien aplicar a vacunes basades en virus atenuats, com la de la vacuna contra la grip o les vacunes contra el coronavirus que estan desenvolupant AstraZeneca i Johnson & Johnson.

    Esperança per a les vacunes de la Covid-19?

    De moment, tot això es tracta en gran mesura d’investigació bàsica, però els progressos en aquest camp serien de gran ajuda per satisfer les necessitats sanitàries globals.

    Fins a la data, els esforços més prometedors darrere del desenvolupament de vacunes contra la Covid-19 a temperatura ambient vénen de la Xina i l’Índia. Un grup de científics xinesos ha desenvolupat un mètode per embolicar una vacuna d’ARN missatger en nanopartícules de lípids que la mantenen refrigerada a temperatura ambient. Un altre grup de científics indis està desenvolupant un fragment de proteïna que suporta temperatures elevades. I més recentment, un grup d’investigadors del Regne Unit ha començat a col·laborar en el desenvolupament d’una vacuna basada en un polímer estabilitzador, de dosi sòlida i sense agulles.

    Donades les limitacions que imposa la cadena de fred, hi ha una sèrie d’obligacions morals, ètiques i relatives a la salut pública que exigeixen que s’inverteixi en vacunes que puguin distribuir-se de forma més senzilla. Per als habitants de molts llocs, això representa la seva única esperança de ser vacunats.
    The Conversation
    Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation

  • L’administració d’ivermectina pot reduir la càrrega viral i la durada dels símptomes de la Covid-19

    Un estudi pilot suggereix que l’administració primerenca d’ivermectina, un fàrmac antiparasitari, pot disminuir la càrrega viral i la durada dels símptomes en pacients amb Covid-19 moderada, la qual cosa alhora podria ajudar a reduir la transmissió del virus. Els resultat de l’estudi, que ha estat liderat per la Clínica Universidad de Navarra i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista científica EClinicalMedicine, del grup The Lancet.

    L’equip investigador va administrar una sola dosi d’ivermectina o placebo a 24 pacients amb infecció confirmada i símptomes moderats, en les 72 hores després dels primers símptomes. Es van prendre frotis nasofaringis i mostres de sang en el moment del reclutament i passades una, dues o tres setmanes del tractament.

    Els resultats obtinguts no mostren cap diferència en el percentatge de pacients positius per PCR al cap de 7 dies després del tractament. Tot i això, la càrrega viral mitjana en el grup tractat amb ivermectina va ser menor: unes 3 vegades menor passats quatre dies i fins a 18 vegades menor als 7 dies del tractament. Els pacients en el grup tractat també van mostrar una reducció en la durada d’alguns símptomes (del 50% en la pèrdua de l’olfacte i el gust, i del 30% en la tos).

    Tots els pacients van desenvolupar anticossos IgG davant del virus però, de nou, el valor mitjà d’aquests anticossos en el grup tractat va ser menor que en el grup placebo. “Això podria ser el reflex d’una menor càrrega viral en aquests pacients”, assenyala Carlos Chaccour, investigador d’ISGlobal i metge de la Clínica Universidad de Navarra que ha coordinat l’estudi.

    El fet que no hi ha va haver diferències en la durada dels símptomes o els marcadors associats a la inflamació suggereix que la ivermectina pot estar actuant per mitjà d’un altre mecanisme que no té a veure amb un possible efecte antiinflamatori. Els investigadors proposen que podria estar interferint amb l’entrada del virus a les cèlul·les, com suggereix un estudi en hàmsters dut a terme per l’Institut Pasteur.

    “Aquests resultats van en la mateixa línia que els d’assajos recents fets a Bangladesh i Argentina”, assenyala Chaccour. “Tot i que és un estudi petit i encara és aviat per establir conclusions, les tendències observades en la reducció de càrrega viral, durada de símptomes i nivells d’anticossos resulten encoratjadores i justifiquen que es facin estudis clínics controlats a major escala i amb més diversitat de pacients”, afegeix el coordinador de l’estudi.

  • Els Col·legis Professionals de l’àmbit de la salut llencen un vídeo conjunt per promoure la vacunació enfront la Covid-19

    Els col·legis professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya s’han unit amb l’objectiu comú de promoure la vacunació entre els seus col·legiats i col·legiades enfront la Covid-19 amb el llançament del vídeo #RaonsperVacunarme. A través de les veus de 13 representants de nou professions -metges, infermeres, odontòlegs, farmacèutics, veterinaris, psicòlegs, fisioterapeutes, podòlegs i treballadores socials-, la peça audiovisual fa una crida a tots els professionals de la salut perquè es vacunin, cadascú en el moment que li arribi el torn, segons l’estratègia de vacunació dissenyada per les autoritats sanitàries.

    Els professionals que apareixen al vídeo donen raons diverses per vacunar-se enfront la Covid-19: per compromís ètic, per confiança en la ciència, pels pacients que tant han patit, pels companys, per la família, per les persones grans, pels infants o per recuperar l’economia, entre d’altres.

    «La vacunació contra la Covid-19 és, juntament amb les mesures de prevenció, la millor estratègia de què disposem ara mateix per lluitar contra la pandèmia. Assolir la immunitat de grup a través de la vacunació és el gran objectiu i els professionals de la salut hi juguen un paper clau, ja que, no tan sols són els principals prescriptors de la vacunació, sinó que el seu comportament és un exemple per als ciutadans i és clau per consolidar la confiança en les vacunes», destaca el comunicat dels col·legis professionals.

    El vídeo #RaonsperVacunarme és una iniciativa conjunta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, el Col·legi de Psicologia de Catalunya, el Col·legi de Podòlegs de Catalunya i el Col·legi de Treball Social de Catalunya.