Just Deploy It!

Blog

  • Els espanyols valoren en un 44,7% sobre 100 la resposta del govern enfront la pandèmia

    L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per Fundació «la Caixa», en col·laboració amb la City University of New York Graduate School of Public Health (CUNY SPH) i altres institucions internacionals, ha desenvolupat una eina fàcil i fiable per avaluar com percep la població la resposta del seu govern enfront de la pandèmia de Covid-19. Segons l’anàlisi dels primers resultats obtinguts en 19 països, el qüestionari COVID-SCORE pot ajudar els i les responsables de salut pública i altres prenedors de decisions a detectar i corregir errors en aspectes clau de la resposta d’un país, així com a avaluar tendències a mesura que la pandèmia evoluciona. Es tracta d’un breu qüestionari de deu preguntes o ítems, en el qual les persones entrevistades han de qualificar aspectes clau de la resposta del govern a la pandèmia. L’enquesta ha comptat amb més de 13.400 participants.

    La resposta enfront de la pandèmia de Covid-19 ha variat considerablement entre països. Tot i que la majoria de governs han imposat una sèrie de mesures comunes, incloent restriccions de mobilitat, tancament de negocis, llocs de culte o escoles, i confinaments, ho han fet de manera i en temps diferents. Un element clau per determinar el curs d’una pandèmia és el grau de compliment d’aquestes mesures per part de la població, i això depèn alhora de diversos factors, com la confiança en el govern i la claredat de la informació proporcionada per les autoritats.

    Espanya, amb 748 enquestats, va obtenir una nota mitjana de 44,68. L’ítem que va rebre major puntuació va ser el relatiu a la cooperació del govern amb altres països i organismes internacionals com l’OMS (amb una puntuació mitjana de 3,46 sobre 5), mentre que el pitjor qualificat va ser el d’accés a proves diagnòstiques Covid-19 gratuïtes i fiables en cas de tenir símptomes (2,09 sobre 5).

    La puntuació mitjana pels Estats Units, amb 773 enquestats, va ser de 50,57 punts sobre 100. La qüestió millor puntuada (3,16 sobre 5) va ser l’ajuda de govern pel que fa a ingressos, menjar i refugi durant la pandèmia; aquest fet es correspon amb el moment en què es va dur a terme l’enquesta, poc després que es distribuïssin els fons d’emergència inicials la primavera passada. En particular, Estats Units va ocupar el lloc 17 entre els 19 països enquestats pel que fa a la cooperació governamental amb altres països i organitzacions internacionals com l’OMS (3,03 sobre 5).

    Les notes mitjanes atorgades per les persones enquestades han variat considerablement entre països: des dels 35,76 punts sobre un màxim de 100 registrats a Equador fins als 80,48 per a la Xina, el país on la resposta va ser valorada més positivament. Els països amb major puntuació van ser predominantment asiàtics, mentre que els de menor puntuació van ser llatinoamericans i europeus.

    En tots els països, les qüestions relatives a la protecció i assistència a grups vulnerables i a l’ajuda per cobrir necessitats bàsiques d’ingressos, menjar i abric van obtenir una puntuació molt per sota de la mitjana, la qual cosa subratlla la necessitat d’atendre de manera particular a la població més vulnerable. L’atenció a la salut mental va ser l’assumpte amb la pitjor nota mitjana entre països.

    La nota mitjana està fortament associada amb el nivell de confiança en el govern, tant el registrat en les respostes d’aquest estudi com l’estimat per un organisme independent (Wellcome Global Monitor). «Sabem que l’adopció i compliment de mesures preventives depèn molt de la confiança que té la societat en els i les experts de salut pública, en els sistemes de salut i en la ciència», afirma Ayman El-Mogandes, degà de CUNY SPH. Inversament, una major mortalitat per Covid-19 o una major proporció de participants directament afectats per la malaltia es va correlacionar amb una menor nota mitjana per a aquest país.

    «Aquesta eina és fàcil d’implementar i pot guiar autoritats i la comunitat científica en el disseny de mesures per fer front a la pandèmia», assenyala El-Mohandes. A més, es pot realitzar en diferents moments per avaluar la resposta a mesura que la pandèmia evoluciona.

  • «El temps s’esgota i, si no s’actua radicalment, viurem canvis irreversibles que perjudicaran seriosament la vida a la Terra»

    Carlos A. González és epidemiòleg i Doctor en Medicina. En la seva dilatada trajectòria professional, ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia i president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Coautor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre ‘Nutrició i Càncer’, ara presenta el seu llibre «Emergencia climática, alimentación y vida saludable». Parlem amb ell sobre els reptes de la humanitat en matèria de medi ambient i sobre la necessitat de prevenció davant les malalties. «En lloc de centrar-nos en el tractament de les malalties, que és el que interessa a la indústria farmacèutica, cal centrar-nos en la prevenció», assenyala.

    Quan va començar a gestar-se el llibre que ara es publica? Quin és l’objectiu?

    Va començar a gestar-se en comprovar que existia abundant evidència a la societat sobre la necessitat de promoure les energies alternatives per mitigar el canvi climàtic, però no sobre la importància de canviar el model alimentari.

    La pandèmia de la Covid-19 li ha fet introduir canvis en l’orientació del llibre o ha confirmat les tesis principals que volia exposar?

    Ha confirmat les tesis principals, perquè és indubtable que l’emergència climàtica ha influenciat l’aparició i extensió de la pandèmia. Hi ha evidències que mostren que l’efecte de la pandèmia ha estat més gran en zones d’alta contaminació de l’aire i sobre l’extensió de les zoonosis.

    Segons sembla, el coronavirus va saltar d’animals (el pangolí) a l’ésser humà, quines són les causes de les zoonosis?

    Les zoonosis són malalties dels animals que es transmeten a l’home. Ja en 2016 un informe del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides assenyalava com a causes de les zoonosis la desforestació, la ramaderia industrial, la resistència antimicrobiana, el comerç il·legal d’animals salvatges i el canvi climàtic.

    Vostè vincula en la seva obra l’emergència climàtica amb l’alimentació i la salut humana, quins són els principals elements d’aquesta connexió?

    Un 30% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) que generen el canvi climàtic s’originen en l’agricultura i el canvi d’ús de la terra, i d’aquesta, el 80% a la ramaderia. El consum de carn, especialment de carn vermella (boví, porc, ovella) creix de manera insostenible. És excessiu no només a occident, sinó també en països en transició com la Xina, Índia o Sud-àfrica. L’excés de consum de carn i productes d’origen animal és alhora una de les causes de l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer. Per contra, la producció d’aliments d’origen vegetal (fruites, verdures, cereals, llegums) generen molt pocs gasos d’efecte hivernacle i són saludables. La salut del planeta i la dels humans està clarament interrelacionades.

    És, per tant, el canvi climàtic i l’emergència climàtica un problema transversal que incideix en altres qüestions i preocupacions internacionals?

    Si clar, per mitigar el canvi climàtic cal canviar la nostra manera de vida, de consum i d’alimentació. Això té profundes repercussions econòmiques, sobre la indústria del petroli, del carbó (subvencionades pels governs i els grans bancs) sobre la indústria de l’automòbil, de la indústria de la carn (Catalunya i Espanya són, de fet, dels principals criadors de porcs), les empreses elèctriques… Hi ha grans interessos econòmics que es resisteixen a acceptar que el model de creixement basat en energies fòssils barates està esgotat. Però les conseqüències del canvi climàtic afecten cada vegada més a la població: incendis, inundacions, sequeres, augment de temperatura de la terra i el mar, desgel de les glaceres i dels pols, pèrdua de la biodiversitat, augment de les desigualtats socials i la pobresa i la fam al món… i són cada vegada més les veus que exigeixen un canvi dràstic de rumb.

    Aquestes preocupacions, ¿tenen també una perspectiva intergeneracional, pensant en les generacions futures?

    Els joves estan demostrant massivament al món que són els més sensibles a l’emergència climàtica. Ha crescut molt el nombre de joves que adopten dietes veganes i vegetarianes. Molts ho fan perquè no accepten el patiment i maltractament animal de la ramaderia intensiva. Però en la mesura que s’alimenten majoritàriament de productes d’origen vegetal, milloren la seva salut i contribueixen a millorar la salut de la planeta.

    Quins són, a parer seu, els problemes de salut més importants i, per tant, els que prioritàriament han de ser abordats?

    Els problemes de salut més importants són les malalties cardiovasculars, l’obesitat, la diabetis i el càncer. Són malalties cròniques associades a la forma de vida i alimentació. Són majorment prevenibles. En lloc de centrar-nos en el tractament, que és el que interessa a la indústria farmacèutica, cal centrar-nos en la prevenció, modificar els factors de risc per evitar la seva aparició. Cal crear un nou paradigma, posar en el centre no la malaltia, sinó la prevenció i la salut.

    Vostè és especialista en epidemiologia del càncer i salut pública, és aquest coneixement mèdic el que l’ha portat a posar el focus en els determinants ambientals de la salut?

    Si clar, perquè si bé en el càncer hi ha alteracions genètiques, aquestes estan majorment associades a exposicions relacionades amb la forma de vida i l’ambient: consum de tabac i alcohol, alimentació no saludable, obesitat, exposició solar, exposició a virus i bacteris, contaminació de l’aire… Tots aquests factors poden ser potencialment evitats. Per això el càncer és potencialment prevenible.

    Després del que va costar arribar a l’Acord de París i el seu limitat abast i atenent a la posició de països com els Estats Units, com veu el futur de la lluita contra el canvi climàtic?

    Veig el futur complicat i difícil. Fins i tot governs progressistes com el que tenim a Espanya proposen una llei de canvi climàtic amb objectius poc ambiciosos, el que ha portat a les principals ONG a presentar una querella contra el govern, que ha estat acceptada pel Suprem. El temps s’esgota i, si no s’actua radicalment, viurem canvis irreversibles que perjudicaran seriosament la vida de l’ecosistema.

    En aquest sentit, quins reptes es plantegen en els pròxims anys respecte de l’emergència climàtica?

    El principal repte és mantenir i ampliar la pressió i mobilització social contra l’emergència climàtica. Obligar els governs a actuar sense dilacions. Recordar, però, que no tot depèn dels governs, cada un de nosaltres s’ha de preguntar què pot fer per mitigar el canvi climàtic i fer-ho.

    Durant els mesos més durs del confinament per la pandèmia de la Covid-19 van baixar de cop els nivells de contaminació en l’aire, però després d’aquests últims mesos ja tornen a estar com abans. És que no hem après res?

    Alguns creien equivocadament que res seria com abans. Jo he estat més realista, i en molts aspectes veiem que hem tornat a la vella normalitat. La fase dura del confinament va demostrar, com en un estudi experimental, que si es restringia el trànsit, els gasos contaminants es reduïen dràsticament i podíem respirar un aire net i veure el cel clar a Barcelona i les grans ciutats. Però sembla que hem après molt poc i el trànsit torna a ser dens.

    Iniciatives com les de l’Ajuntament de Barcelona, ​​de promoure els carrils bici i el tall d’algunes vies poden ser útils?

    Clarament sí. Cal continuar promovent carrils bici i el seu ús, cal continuar reduint carrils per a cotxes, ampliant les illes amb trànsit reduït, guanyant espai urbà per a gaudi de la població, tot i la resistència d’organismes i veus que podrien estar promoguts pels interessos econòmics afectats. Però també cal ampliar el transport públic, especialment la connexió amb l’àrea metropolitana.

    Com ens afecta la contaminació de l’aire a la salut de les persones?

    La contaminació de l’aire, segons estimació de l’Agència Europea de Medi Ambient, genera a Espanya unes 25 mil morts prematures per any. Si afegim unes mil morts per malalties cardiovasculars i respiratòries i uns 2.600 casos de càncer de pulmó, el dany és terrible. Em pregunto si els que s’oposen a la restricció del trànsit en són conscients d’això.

    En el llibre es refereix també al model alimentari. Com creu que hauria de canviar per ser més sostenible i produir menys impacte mediambiental?

    El nostre model alimentari ha de canviar per ser més sostenible i saludable. Cal reduir el consum de carn vermella (a no més de 500 grams a la setmana) evitar el consum d’embotits i sucre refinat, reduir el consum de sal i augmentar el consum de fruites i verdures de tota mena, cereals integrals i llegums. Però per a això cal canviar la política fiscal, amb impostos que redueixin el consum d’aliments perjudicials per a la salut i subvencions per als aliments saludables. No és possible acceptar que un quilo de fruites costi més que un quilo de carn.

    En la seva obra també es refereix als beneficis de la dieta mediterrània. Quins són?

    La dieta mediterrània és una dieta a base de productes vegetals, és en aquest sentit relativament similar a una dieta vegetariana. Hi ha sòlides evidències que redueix el risc de patir una malaltia coronària, d’hipertensió arterial, diabetis, obesitat i diversos tipus de càncer. Desgraciadament, en la població s’està abandonant i s’imposa el menjar «escombraries» i prepreparat industrialment. Amb la dieta mediterrània millorem la nostra salut i la salut del planeta.

  • Les prioritats de la Conselleria de Salut

    En els darrers dies s’ha confirmat la decisió de la Conselleria de Salut de posar en marxa abans de gener de 2021 cinc nous hospitals amb un total de 490 llits de crítics i una vida útil d’uns trenta anys per import d’uns 85 milions d’euros, en paraules de la Consellera, del Director del CatSalut i del Vicepresident del Govern de la Generalitat.
    Una decisió que podria pensar-se que s’adopta a conseqüència del sotrac de la Covid-19, malgrat que a hores d’ara no sembla que l’atenció hospitalària estigui particularment estressada, com sí que ho sembla, en canvi, que ho estan l’Atenció Primària i la Salut Pública sanitària. Una demanda hospitalària que tal vegada l’evolució de la pandèmia no arribi a exacerbar de forma comparable als primers moments. Tot i que la generalitzada denúncia d’una suposada manca de previsió esdevingui un potencial argument justificatiu. De fet la resposta assistencial fins ara ha estat protagonitzada, sobretot mediàticament, pel sector hospitalari amb una dedicació intensa, que ultrapassava fins i tot els requeriments dels responsables de la política sanitària.

    Potser perquè, malgrat les declaracions públiques que reconeixien la importància i la necessitat de les actuacions més preventives que, en principi, semblen més pròpies de l’atenció primària i de la protecció col·lectiva de la salut comunitària dels dispositius de la salut pública municipal i autonòmica, la descapitalització d’aquests estaments i, en el cas de la primària, sobretot, el malestar crònic dels professionals i treballadors, ha comportat un obstacle gairebé insuperable, agreujat encara per l’absència d’un suport prou decidit i tangible vers aquests sectors. Com assenyalaven des del FOCAP i se’n feia ressò aquest diari, la resposta del Departament els hi era del tot insuficient i fins i tot inadequada.

    La mateixa Consellera de Salut, el mes de març passat, en plena alarma per la primera onada, declarava el següent: «en les últimes setmanes el sistema sanitari ha fet un gran esforç i ha multiplicat per més de tres les seves capacitats i ha passat a tenir 1939 llits d’UCI». Aquest objectiu es va assolir sense haver de posar cap maó. Afortunadament, l’hospital temporal previst al recinte firal de Montjuïc no es va utilitzar ni tampoc la resta dels provisionals que es pensaven ubicar annexos a altres grans hospitals, essencialment de Barcelona.

    No ens considerem experts, però ens sembla que Catalunya no pateix un dèficit significatiu de llits hospitalaris, encara que potser sí que hi ha alguns desequilibris territorials i una certa inflació de centres de referència per a diferents tipus de patologies i tècniques diagnòstiques i terapèutiques.

    Però no ens sembla una explicació suficient de la decisió anunciada, aclariment que no solament ens agradaria que el govern ens donés, sinó que fora un exercici de retre comptes (accountability que diuen els angloparlants) molt necessari i forçós -per fer servir la fórmula litúrgica- i del tot oportú en els moments que vivim.

    Perquè mentrestant, iniciatives com el Pla Estratègic d’Innovació de l’Atenció Primària i Salut Comunitària (un dels molt publicitats per la Conselleria en els darrers quinze anys) continua adormit als calaixos. El que sembla que també passa amb el lema de «salut a totes les polítiques» que ha transcendit poc l’àmbit de les manifestacions als diaris. Una iniciativa que adequadament desenvolupada podria contribuir a la millora de l’atenció primària i comunitària, òbviament a la millora de la salut pública i, per parlar de problemes reals, a prevenir alguns dels problemes socials i de salut de les persones grans, fins ara les víctimes principals -en termes sanitaris- de la Covid-19, més enllà de desar o d’abandonar els ancians -que sovint ho accepten a contracor- en aquesta mena d’estacionaments -de vegades gestionats, fins i tot, per fons voltors- que són les residències de vells.

    Clar que invertir en hospitals és més fàcil que replantejar-se el sistema sanitari en el seu conjunt i molt més agraït des de moltes perspectives, inclosa la del populisme; molt més que exigir -i facilitar que es pugui dur realment a terme- la longitudinalitat i la continuïtat que pot aportar l’atenció primària, sense la qual aquesta perd tot el sentit; així com una atenció clínica que no medicalitzés innecessàriament la ciutadania, mitjançant la promoció col·lectiva de la salut comunitària. Però potser fora hora d’agafar el toro per les banyes i si més no, explicar de forma detallada i clara els motius per a prendre decisions com la que critiquem.

  • Cinc preguntes clau sobre la possible transmissió aèria del coronavirus

    Fa pocs dies els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) van indicar a la seva pàgina web que el coronavirus es podia transmetre, a més de per les gotetes de saliva que llancem a curta distància, a través d’altres partícules molt més petites anomenades aerosols, que romanen més temps en l’aire i viatgen més enllà dels sis peus (1,83 metres), considerats fins ara com a distància de seguretat.

    Després d’informar sobre això la CNN, aquesta actualització es va retirar de la web i es va tornar a col·locar la versió que hi havia, on s’assenyala que la principal via de contagi són les gotes respiratòries produïdes quan una persona infectada tus, esternuda o parla i arriben les seves secrecions amb el virus a una altra situada a prop. Responsables dels CDC van admetre que s’havia comès un error en publicar un esborrany que encara no ha estat revisat pels tècnics, segons recull el Washington Post i la pròpia CNN, a qui un funcionari federal va dir que no hi havia pressions polítiques després d’aquest canvi.

    En qualsevol cas, l’incident ha tornat a posar d’actualitat el debat que manté la comunitat científica sobre la importància (o no) de l’anomenada via aèria, els aerosols, en la propagació d’una malaltia que ja ha matat a prop d’un milió de persones a tot el món.

    Plantegem aquí 5 qüestions clau per contextualitzar i entendre aquest assumpte.

    1. Quins mecanismes de transmissió del coronavirus es contemplen?

    En principi hi ha tres vies possibles de contagi, encara que la frontera entre les dues primeres és difusa: gotetes respiratòries o de saliva ‘grans’, altres molt més petites (aerosols) i a través de superfícies contaminades.

    Les gotetes grans, també anomenades balístiques, són partícules de saliva o fluid respiratori expulsades per les persones infectades en tossir, esternudar i, en menor mesura, en parlar. Volen com un projectil i impacten a la boca, les fosses nasals o els ulls. Si no colpegen a ningú, cauen ràpidament a terra a un o dos metres (a menys de 6 peus, en el món anglosaxó).

    La via aèria de l’aerosol és la que es debat. També són partícules de saliva o de líquid respiratori, però d’una grandària més petita, de vegades es diuen nuclis de gotetes. Per aquesta raó, poden romandre més temps en l’aire -des de desenes de segons fins hores- i viatjar a distàncies més llargues, depenent de la seva mida. Després d’emetre’s en parlar o cantar, per exemple, infecten quan s’inhalen pel nas o la boca, o es dipositen en els ulls (menys probable).

    Pel que fa a les superfícies, també coneguda com a via fòmit (qualsevol objecte contaminat amb el patogen), pot ocórrer per tocar, per exemple, la maneta d’una porta, un interruptor o qualsevol altra cosa on s’ha dipositat el virus, i després emportar-se les mans a la boca, fosses nasals o els ulls.

    2. Quina és la diferència de mida entre una goteta respiratòria i l’aerosol?

    No hi ha consens. Tradicionalment el límit se situa en 5 µm (micres o micròmetres): si és més gran és goteta salival o respiratòria i si és menor, aerosol. Així ho considera l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i els CDC en els seus documents. No obstant això, experts dels propis CDC admeten que partícules de 10 micres poden estar més de vuit minuts en l’entorn, per tant, no cauen ràpidament.

    Per la seva banda, un grup d’investigadors independents, entre els quals figura l’espanyol José Luis Jiménez de la Universitat de Colorado (EUA), fa temps que consideren que és un «gran error» establir la frontera en 5 micres. Segons aquests experts, el límit real entre les gotes balístiques i els aerosols està en els 100 micres, tenint en compte la capacitat de les partícules de romandre o no en l’aire durant un període prolongat i l’accessibilitat a la fracció respirable del pulmó.

    Representació esquemàtica de les vies d’infecció per gotetes balístiques (blau) i aerosol (verd, groc i vermell) per a una malaltia respiratòria. Tots dos viatgen a través de l’aire des de la persona infectada fins a la persona susceptible, però les gotetes balístiques infecten per impacte i els aerosols per inhalació. Es mostren dues situacions sense i amb l’ús de mascareta. / D.K.Milton / Journal of the Pediatric Infectious Diseases Society

    3. Quina via de transmissió és la més important?

    Tampoc hi ha consens. Els CDC afirmen que les gotetes respiratòries són el principal mecanisme de propagació, indicant com a possible el contagi a través de superfícies. Sense comptar el que van publicar per error, descarten que els aerosols siguin una via rellevant fora dels entorns hospitalaris, on es produeixen contactes estrets amb els pacients, per exemple a l’aplicar tècniques d’intubació.

    Pel que fa a l’OMS, coincideix que les gotetes salivals o respiratòries i els fómites són les vies dominants, i estableix la distància d’un metre per evitar el contagi. Al juliol, després que centenars d’experts pressionessin a través d’una carta oberta de la qual es va fer ressò el New York Times (el 4 de juliol, publicada l’endemà passat en Clinical Infectious Diseases), aquesta organització també va admetre que és possible la transmissió aèria del coronavirus per aerosols en entorns tancats mal ventilats, però que calen més investigacions per confirmar-ho.

    El grup de científics ‘dissidents’ no està d’acord. Pensen que, segons les seves evidències (resumides en una pàgina web), la via dels aerosols és a l’mínim tan important com les altres dues, si no més. De fet alguns, com Jiménez, consideren que pot ser la principal (75%), amb alguna contribució dels fómites (15%) i menys de les gotetes balístiques, aclarint que la COVID-19 es pot transmetre per aerosols sense que hagi de ser a un ritme tan elevat com el xarampió, per exemple.

    4. Quines conseqüències tindria confirmar que els aerosols és una via important de transmissió?

    Si les partícules amb patògens poden romandre en l’aire més temps de què es pensa i arribar més lluny, caldria incidir molt més en la importància de ventilar de forma exhaustiva els espais interiors, traslladant el major nombre possible d’activitats a l’exterior, segons els científics que defensen la via ‘aerosol’ de contagi.

    En l’article que va avançar New York Times sobre la carta oberta dels experts també s’assenyala que és possible que es necessitin mascaretes en zones interiors, fins i tot en entorns socialment distants. Els treballadors sanitaris podrien necessitar màscares avançades (com les N95) que filtrin fins les gotetes respiratòries més petites mentre atenen pacients amb coronavirus.

    Els sistemes de ventilació en escoles, edificis públics, residències de gent gran i empreses poden necessitar minimitzar la recirculació d’aire i afegir filtres nous i potents. Fins i tot, és possible que es necessiti llum ultraviolada per matar les partícules virals que suren en petites gotes a l’interior. També s’indica evitar les aglomeracions, especialment en el transport i edificis públics.

    5. En qualsevol cas, cal seguir amb les mesures de protecció actuals?

    Sí, el distanciament interpersonal, el rentat de mans i l’ús de mascaretes segueixen sent fonamentals per evitar la propagació de la malaltia. A més, respecte a les mascaretes, cal insistir en la seva bona col·locació (mai per sota de la barbeta o sense tapar el nas) i en el correcte ajust a la cara per evitar ‘fuites’ de l’aire que expulsem a l’exhalar. Experiments realitzats a la Universitat Tecnològica de Delf (Països Baixos) han avaluat l’eficàcia de diferents tipus de mascareta i constatat el risc que pot córrer una persona situada darrere d’una altra que la porti mal ajustada.

    A més, les evidències més recents indiquen que és important limitar el cercle social de persones amb les que mantenim contacte estret, procurar que les trobades amb aquestes persones siguin en llocs a l’aire lliure i ventilar freqüentment els espais tancats, on hem de ser estrictes amb l’ús de màscares.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Convocada vaga de metges d’atenció primària del 13 al 16 d’octubre

    El sindicat Metges de Catalunya ha anunciat avui en roda de premsa la convocatòria de vaga de facultatius d’atenció primària pels dies 13, 14, 15 i 16 d’octubre. El president i la secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya, Javier O’Farrill i Elena Bartolozzi, han explicat que criden a la vaga als més de 5.900 facultatius de l’atenció primària depenent de l’Institut Català de Salut que treballen a Catalunya, entre els quals hi ha metges de família, pediatres, odontòlegs, ginecòlegs i radiòlegs. Tal com indica el sindicat, la vaga s’ha convocat per «salvar i evitar el desmantellament del primer nivell assistencial, causat per la desídia dels seus gestors».

    Amb aquesta convocatòria, el sindicat, amb gran representació en el col·lectiu mèdic, reprèn les importants mobilitzacions que es van dur a terme a finals de 2018 perquè, segons expliquen i malgrat els esforços i els requeriments constants que han fet a l’ICS per resoldre la «situació límit» de l’atenció primària, «el procés de destrucció massiva de l’assistència i de les condicions laborals de la plantilla no s’ha aturat, sinó que ha anat a més».

    El sindicat Metges de Catalunya exigeix precisament de l’ICS el compliment íntegre de l’acord de sortida de vaga de 2018 que encara no s’ha desplegat completament, així com l’increment de la plantilla mèdica, que ha perdut més de 800 professionals en la darrera dècada. Aquesta exigència resulta clau, des de la perspectiva del sindicat, per poder donar resposta a les necessitats assistencials generades per la pandèmia de la Covid-19. Reclamen, a més, la millora de les retribucions per tal de retenir i captar el talent mèdic, i, alhora, recuperar com a mínim el 30% de poder adquisitiu perdut pels professionals durant les retallades sanitàries. Es tracta, doncs, d’una convocatòria que combina les reivindicacions laborals i les retributives del personal facultatiu de l’atenció primària.

    “Davant el maltractament continuat i descarat al qual estan sotmesos els facultatius i les facultatives d’atenció primària, no tenim cap altra via que l’enfrontament directe amb l’ICS per poder asseure’ns a negociar i aconseguir el reconeixement i el respecte que es mereix la nostra professió”, afirmen des del sindicat. “No volem ser còmplices de la devastació del primer nivell d’accés a l’assistència sanitària, ni tampoc de la defunció d’una manera de fer i oferir una atenció efectiva global”.

  • Els cinc nous hospitals anunciats per Salut costaran 85 milions d’euros

    Els cinc nous hospitals polivalents que ha començat a construir el Govern de Catalunya tindran un cost de 85 milions d’euros, entre l’edificació i l’equipament, i suposaran 490 llits més de crítics amb l’objectiu de «multiplicar la capacitat de resposta del sistema sanitari per poder fer front a l’evolució de la pandèmia». Segons ha informat el Departament de Salut, seran espais pensats perquè es puguin convertir-se ràpidament en 24 o 48 hores en UCI per poder atendre a pacients greus de coronavirus, de manera que els hospitals annexos a aquests edificis puguin seguir desenvolupant al màxim la seva activitat habitual.

    El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha visitat avui els terrenys on s’ubicarà el nou edifici hospitalari polivalent del Parc Sanitari Pere Virgili a Barcelona. L’edifici s’afegeix als nous espais polivalents que s’estan portant a terme als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat i Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Les constructores preveuen
    acabar l’obra entre desembre i gener de l’any 2021.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que amb aquests nous espais s’aconseguirà una capacitat de prop de 1.400 llits crítics estables, però que es podria anar ampliant si fos necessari, com ja es va fer amb la primera onada. “Aquests edificis estan ideats per atendre també les necessitats de futur del nostre sistema, més enllà de la Covid. I cada espai podrà ser utilitzat per l’hospital de referència que el gestioni en els diferents àmbits que més necessiti: urgències, visites externes, vacunacions”, ha enumerat la titular de Salut. “Hem d’estar preparats per a la COVID i per a seguir recuperant l’activitat que va quedar ajornada. En la primera onada el sistema de salut va respondre bé, estem reforçant l’atenció primària per a una gestió llarga de la crisi i ara reforcem estructura hospitalària, enfortint el sistema de salut”, ha subratllat Vergés.

    Per la seva banda, el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha remarcat que aquests nous espais quedaran “com a llegat” pel sistema de salut, en tant que tenen una vida útil de gairebé 30 anys. Per això, segons Comella, “parlem d’una inversió i no d’una despesa”, i és el fruit d’una idea treballada des del març amb una comissió assessora especialista en el maneig de pacients crítics, “que ha cristal·litzat en unes construccions estables, sòlides, segures i polivalents”. Per últim, ha ressenyat que les unitats serviran com a suport per a créixer l’activitat quirúrgica post-COVID, seguint la línia de la importància de fer compatibles l’assistència per aquesta malaltia i per les altres.

    Segons informa el Departament, aquests nous hospitals polivalents, desenvolupats conjuntament amb PMMT Arquitectura, són espais que permeten donar una resposta ràpida a situacions de pandèmia, ideats per ampliar una infraestructura hospitalària existent amb les màximes prestacions, ocupant la mínima superfície possible i amb una elevada flexibilitat i adaptabilitat d’usos. En concret, consten d’un edifici principal de fins a 108 llits, pensat per atendre patologia Covid però, alhora, oferir polivalència d’ús (crítics, semicrítics, aguts, urgències, convalescència).

  • Els MIR rebutgen la nova proposta de l’ICS i les patronals: «Més que una proposta, ens sembla un insult»

    Les negociacions entre el col·lectiu de residents i l’Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals empresarials de la xarxa sanitària concertada es troben en «via morta», segons assenyalen des de Metges de Catalunya. El sindicat mèdic considera que la discussió es troba sense cap possibilitat de progrés mentre no intervingui el Departament de Salut encapçalat per la consellera Alba Vergés.

    Aquesta setmana els MIR han presentat una contraoferta a l’ICS i les patronals per tal d’arribar a un acord. Pel que fa a les millores formatives, la contraoferta inclou 10 dies anuals de formació, una ràtio de supervisors que no superi els quatre residents per cada adjunt i que un percentatge de la jornada laboral es dediqui a la formació. El col·lectiu de residents accepta la proposta de l’ICS i les patronals de crear una comissió per resoldre la situació dels residents, sempre que tingui «una finalitat executiva i poder real» per influir en la presa de decisions.

    Respecte a les condicions laborals, els MIR accepten que les jornades ordinàries siguin de 37,5 hores setmanals en lloc de les 35 que demanaven en un inici. Mantenen, però, la reclamació de 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. Quant a les millores retributives, exigeixen un augment de més d’un 5% de manera esglaonada, de manera que en els pròxims tres anys s’arribi al sou desitjat dels MIR.

    Després de presentar aquesta contraoferta, el passat dijous els residents es van reunir de nou amb l’ICS i les patronals per escoltar la proposta de les institucions. Pel que fa a la formació, l’oferiment de les entitats passa per la creació d’una comissió de seguiment i el finançament de l’assistència a un únic congrés mèdic durant tot el període de residència, sense concretar el percentatge de la jornada laboral dedicat a la formació. Una proposta, segons argumenten els convocants de la vaga, «insubstancial i insuficient» i que «no comporta cap millora efectiva» per a la formació dels MIR. «Més que una proposta, ens sembla un insult», assenyala David Riaza, residents de tercer any (R3) de Medicina Familiar del CAP Doctor Carles Ribas.

    Les millores retributives proposades per les entitats tampoc s’aproximen a les demandes dels residents. La darrera oferta suposa un increment salarial del 7%, distribuït en tres anys: un 5% abans que acabi l’any, un 1% a partir de l’1 de gener del 2021 i un 1% més a partir del 2022. Un increment que, segons els MIR, no és «gens significatiu». «Quan parlem d’un 1% estem parlant de dotze euros, per tant, ens sembla completament insuficient. Per part nostra hem rebaixat moltíssim les exigències retributives, mentre que ells l’únic que ens ofereixen és això», denuncia Alex Mayer, portaveu del col·lectiu de residents. Quant a la millora de les condicions laborals i el compliment dels descansos, el col·lectiu de residents assenyala que no hi ha cap proposta concreta sobre la taula per part de l’ICS i les patronals. Davant la falta d’acord, els MIR estudien ara com seguir amb les mobilitzacions, que no es podran dur a terme la setmana que ve perquè han de ser comunicades amb deu dies d’antelació.

  • Més del 10% de les infeccions greus de SARS-CoV-2 produeixen anticossos que boicotegen el sistema immunitari

    La simptomatologia causada pel SARS-CoV-2 pot variar molt entre persones, provocant des d’infeccions asimptomàtiques fins pneumònies molt greus, o fins i tot la mort. La revista Science publica aquesta setmana un estudi internacional amb participació espanyola que mostra com el 10,2% de les persones que passa una infecció greu té anticossos que bloquegen una molècula pròpia de sistema immunitari: l’interferó tipus 1 (IFN).

    Així, aquests autoanticossos serien capaços de boicotejar la funcionalitat de sistema immunitari en aquests pacients. La troballa, liderada per l’INSERM i la Universitat de Rockefeller (EUA), ha estat possible gràcies a l’estudi de 987 mostres de sang, totes elles de persones que han estat ingressades per pneumònies greus causades pel nou coronavirus en hospitals de tot el món.

    L’equip internacional d’investigadors ha comparat els resultats d’aquest estudi amb les dades de 663 persones asimptomàtiques, cap de les quals presentava aquests autoanticossos, i de 1.127 individus sans, dels quals sols 4 si els presentaven.

    El descobriment permetrà identificar quines de les persones amb infecció per SARS-CoV-2 és més probable que desenvolupi símptomes greus. També facilitarà l’adaptació dels tractaments destinats a aquestes persones amb autoimmunitat.

    Les institucions espanyoles que han participat són el Campus Can Ruti, amb l’Hospital Germans Trias i Pujol i IrsiCaixa -centre impulsat conjuntament per la Fundació «la Caixa» i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya-, juntament amb l’Hospital Universitari MútuaTerrassa i l’Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín.

    «Aquests anticossos són previs a la infecció, és a dir, les persones ja eren portadores i, a conseqüència d’aquesta disfunció immunològica, presentaran unes manifestacions de la Covid-19 més severes i potencialment mortals. En altres paraules, aquesta alteració és la causa i no la conseqüència de la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2», explica David Dalmau, de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa.

    Tractaments més personalitzats

    Del 10,2% trobat, la majoria de casos descrits són homes. «Aquesta tendència podria relacionar la producció dels autoanticossos contra l’IFN, prèvia a la infecció, amb el sexe», comenta Carlos Rodríguez-Gallego, de l’Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín.

    Les implicacions clíniques dels resultats d’aquest estudi seran directes. En primer lloc, detectar aquests anticossos permetrà preveure alguns dels pacients que acabaran desenvolupant simptomatologia greu. Per això, i sempre que aquests facin una donació de sang, caldrà comprovar si hi ha presència d’aquests autoanticossos.

    Els interferons es troben a la primera línia de defensa del nostre cos a l’hora de combatre la infecció per SARS-CoV-2. En alguns casos, fins i tot es poden administrar com a tractament de la Covid-19.

    No obstant, en el cas dels pacients amb autoanticossos, el tractament amb interferó no és efectiu, ja que aquests anticossos bloquegen, precisament, l’interferó. Aquests pacients, però, podran rebre tractaments més personalitzats, amb l’objectiu d’eliminar els autoanticossos.

    La importància de l’interferó

    De forma paral·lela,la revista Science també publica un estudi internacional del mateix consorci d’investigadors on, a més, també han participat IDIBELL i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’estudi demostra que determinades alteracions genètiques que afecten la producció d’interferó explicarien el 3,5% dels casos greus de Covid-19.

    Així, els investigadors han identificat la importància de l’IFN en la lluita contra la SARS-CoV-2 i poden justificar per què un 15% de les infeccions acaba desencadenant una patologia clínica greu.

    Davant d’una infecció vírica, algunes cèl·lules produeixen IFN, el qual actua com a senyal d’alerta de sistema immunitari que, a través d’una primera resposta d’emergència, bloquejarà la infecció viral.

    Després d’aquest bloqueig, es donarà pas a una resposta més sofisticada i específica per part del mateix sistema immunitari. «El que va despertar la nostra curiositat van ser tres pacients amb infecció per SARS-CoV-2 que van desenvolupar una pneumònia greu i que, a causa d’una malaltia prèvia, sabíem que tenien anticossos que comprometien el seu propi sistema immunitari», expliquen Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa, David Dalmau i Carlos Rodríguez-Gallego.

    «Vam pensar, pot ser que no es tracti de casos aïllats i que aquesta situació sigui la desencadenant de la simptomatologia greu en més persones? I és per això que vam començar a analitzar si més pacients tenien aquests autoanticossos», afegeix Martínez-Picado.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • El 061 segueix desbordat però Ferrovial no renova els treballadors eventuals ja formats

    Através del 061/Salut Respon la ciutadania pot realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut. Aquesta eina va veure’s saturada un cop es va iniciar el confinament quan l’allau d’urgències sanitàries va augmentar però també va haver-hi moltes consultes sobre protocols, reclamacions i informacions de centres. En aquell moment es va afegir un reforç de persones per torn que, segons CCOO i UGT, van funcionar prou bé.

    Ara, Ferrovial està acomiadant tot el personal eventual que van contractar per fer l’atenció telefònica a través del 061 en els moments àlgids de feina. Ho fan, denuncien des dels sindicats, per estalviar-se fer fixes aquests treballadors eventuals. No tenint en compte, no obstant, la pèrdua que comporta haver de formar contínuament nous treballadors.

    A diferència de les urgències mèdiques o consultes sobre salut, el que internament s’anomena segon nivell (consultes i protocols administratius), hi han comunicats constants i protocols que és impossible aprendre ràpidament de memòria. Els treballadors defensen que sols la pràctica i l’experiència donen la seguretat necessària per atendre i solucionar les consultes de manera àgil i eficaç.

    Sota aquesta premissa, troben inadmissible la decisió de l’empresa de no renovar personal ja format, ja que això alenteix el procés d’atenció telefònica sanitària. Si bé actualment el volum de trucades no és el mateix que el de març i abril del 2020, asseguren que durant la primera quinzena de setembre es van quadriplicar. “La decisió de no incorporar els eventuals a la plantilla fa que hi hagi nou personal en contínua formació i, alhora, que aquests processos de formació necessaris alenteixen l’atenció tant de consultes sanitàries com de consultes a través de La meva salut. Recordem que la formació s’aconsegueix amb la experiència al servei, i les decisions que està prenent l’empresa de tallar aquesta experiència repercuteix en la qualitat d’atenció als usuaris i usuàries i en la sobrecàrrega de les companyes i els companys que actualment fan aquest servei”, expliquen des de la UGT.

    Va ser el 25 d’agost quan es va comunicar a les persones que havien entrat com a reforç que es prescindiria d’elles a partir del mes següent. Mentrestant l’empresa ja duia una setmana formant a personal nou. La nova plantilla formada va entrar a treballar el dia 1 de setembre, i, com asseguren els sindicats, “provocant un col·lapse destacable”. Això passa perquè en ser de cop i volta la meitat del personal administratiu nou, i cada nova contractació havia de rebre una formació pràctica assessorada per un veterà, això feia baixar el volum de les persones veteranes treballant a ple rendiment.

    Degut a tot això, ara la plantilla del 061 es troba en un nou període de tensió; expliquen que reben moltes consultes sobre desplaçaments a l’exterior, dubtes de la tornada a l’escola, cites ajornades de centres, reclamacions…També gent preguntant per resultats de PCR de fa 4 o 5 dies.

    Però sobretot, diuen, estan la major part del temps donant suport als usuaris de La Meva Salut, que ara s’han de donar d’alta ells mateixos per no saturar els centres sanitaris. També reben moltes consultes per duplicats de targetes sanitàries individuals, targetes d’interès sanitari per als funcionaris (ara sobretot professors), i incidències de targetes en trasllat per part dels centres. El volum és tant que en alguns torns s’han arribat a acumular un nombre molt elevat de consultes impossibles d’assumir en un sol dia i que s’han acabat deixant pendents de respondre pel dia següent.

    A la complexitat de la situació afegeixen a més, com un nou problema, que a les centrals subcontractades per Ferrovial, la feina feta pels seus treballadors, “que han treballat molt pel damunt de les seves possibilitats durant la gestió de la pandèmia”, “ni tan sols ha estat reconegut amb la compensació econòmica que sí s’ha atorgat a altres col·lectius”.

    Demanen doncs que tots aquests treballadors eventuals que han fet “un esforç ingent durant aquest mesos de pandèmia” passin a formar part de la plantilla de Ferrovial “per evitar així un major col·lapse en el servei d’atenció sanitària telefònica”.

  • Les quarantenes per contacte de positius passen a ser de 10 dies

    Aquest canvi també tindrà incidència en l’àmbit escolar, segons informa el Departament d’Educació en un comunicat. Així, les quarantenes que tinguin lloc als centres educatius seran ja per un període de 10 dies. Respecte a les quarantenes iniciades abans de l’entrada en vigor del nou document, els centres avisaran a les famílies que els infants podran reprendre l’activitat presencial un cop hagin passat els 10 dies. Tot i el canvi de dies de quarantena, les autoritzacions de confinament signades per les famílies al seu dia continuen sent vàlides.

    Segons afegeix el comunicat, els professionals que es trobin en confinament sense baixa mèdica també es reincorporaran als centres educatius un cop transcorreguts aquests 10 dies, conjuntament amb la resta del grup estable de convivència. I els que tinguin una baixa mèdica prescrita inicialment per 14 dies, que hagin estat substituïts en el seu lloc de treball al centre educatiu, s’incorporaran un cop acabi aquesta baixa mèdica, moment en què també finalitzarà del nomenament del seu substitut.

    Avui hi ha 1.247 grups bombolla confinats, l’1,73% del total, segons es pot veure a la web traçacovid. Aquesta xifra suposa 46 grups més que ahir, però es tracta del creixement més baix des del 17 de setembre, quan es va passar de 34 a 68 (que aleshores implicava duplicar en un dia). Demà podria fins i tot baixar la xifra per primer cop, ja que, amb la retallada del temps d’aïllament, s’haurien d’incorporar a les aules els més de 200 grups que van ser confinats entre el 17 i el 21 de setembre. La dada negativa del dia és que hi ha un nou centre tancat, que novament és una llar d’infants, en aquest cas situada al terme de Vilagrassa (Urgell).

    L’actualització del document de Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 estableix també que en cas de sospita d’un positiiu, els menors del grup de convivència mantindran l’activitat escolar a l’espera dels resultats, sense barrejar-se amb la resta de grups. Si les proves realitzades són negatives, els infants i tutors del grup continuaran amb normalitat les seves activitats, i l’alumne es podrà incorporar quan els símptomes hagin cedit i després de 24h sense febre. En cas positiu, s’establirà la quarantena de 10 dies del grup i tutor, i s’indicarà la prova PCR al mateix centre o en altres punts específics segons indiquin els equips d’atenció primària.