Just Deploy It!

Blog

  • Les crisis econòmiques, inclosa la de Covid-19, posen en risc la nostra salut mental

    Les crisis econòmiques generen un enorme patiment a la societat, empobrint moltes famílies i sumint-nos en profundes inseguretats. Els seus efectes negatius poden fer-se sentir gairebé immediatament, sobretot en els grups de població més desfavorits. Tot i que la macroeconomia ens indiqui que una crisi ja ha passat de llarg, les seves cicatrius seguiran sent visibles durant molt de temps, ja que la recuperació no arriba a la mateixa velocitat per a tothom. Una de les dimensions més negativament afectades és la salut mental.

    Estrès i sensació d’injustícia

    Hi ha diferents mecanismes que poden explicar la relació entre les crisis econòmiques i la salut mental.

    El primer és l’increment d’estrès generat pel risc d’atur i precarietat laboral, les migracions i els canvis forçats d’habitatge (per exemple, desallotjaments per impagament d’hipoteques). La mateixa anticipació dels possibles problemes futurs, l’esvaïment de l’esperança o l’increment de conflictes de parella estan estretament associats a aquest primer element.

    Un segon mecanisme és el de la frustració percebuda per no rebre una recompensa merescuda i la sensació de rebre un tracte injust. Això pot traduir-se en agressions, comportaments antisocials, violència intrafamiliar i a el consum d’alcohol i altres drogues.

    Hi ha un tercer mecanisme, que rep el nom d ‘»efecte pressupost». Té a veure amb la gestió que fem dels nostres recursos -temps, diners, energia-, el cost del qual canvia durant les crisis econòmiques i poden desencadenar o agreujar problemes d’ansietat i altres trastorns mentals.

    Addicionalment, la pèrdua de l’ocupació o la impossibilitat de trobar un altre poden suposar un seriós cop per l’autoestima de moltes persones, comprometent el seu sentit de l’identitat i contribuint al seu aïllament social.

    D’altra banda, les crisis econòmiques poden suposar, per l’aplicació de polítiques pressupostàries restrictives, una manca de recursos per al sistema sanitari. Alhora, l’objectiu principal de les polítiques es consagra a aconseguir la desitjada «recuperació econòmica», deixant fora de l’agenda altres objectius com la salut de la població.

    Dit això, no hi ha dues crisis econòmiques iguals ni una mateixa crisi afecta de la mateixa manera a dues poblacions de diferents països. La intensitat, durada i velocitat de la caiguda de l’economia, així com el context institucional, cultural, sanitari i social -incloent-hi les xarxes de seguretat prèvies i les respostes públiques i socials a les crisi- condicionen l’adaptació de la societat i dels grups que la conformen. En alguns casos aquests elements esmorteeixen els efectes negatius sobre la salut mental i el benestar de les persones; en altres, els agreugen.

    El que vam aprendre de la Gran Recessió

    En l’última dècada s’ha generat abundant literatura científica sobre els efectes sobre la salut de l’anomenada Gran Recessió, és a dir, de la crisi econòmica iniciada l’any 2008. Aquests treballs confirmen els seus efectes negatius sobre la salut mental, especialment en aquelles persones en situació d’atur o amb feines precàries, i en aquelles amb problemes de caràcter financer. Del que es dedueix que són les polítiques socials, sense relegar les sanitàries, les que potencialment tenen més capacitat per mitigar i revertir els efectes de les crisis en la salut mental.

    D’altra banda, cal no oblidar que els estudis disponibles, en ser contemporanis a la pròpia crisi o ser realitzats poc temps després, únicament s’observen els efectes de curt termini. No obstant això, després del final oficial de la crisi hem seguit patint elevades taxes d’atur i precarietat, així com alarmants indicadors de pobresa i risc d’exclusió social. Per això, hi ha un clar risc que els efectes de l’anterior crisi sobre la salut mental es prolonguin (o fins i tot siguin permanents) per a moltes persones que pertanyen a grups de població vulnerables.

    El doble cop de la SARS-CoV-2

    I això ens porta a la situació actual. Tot just recuperats, o fins i tot amb seriosos dubtes sobre la recuperació de la salut mental de la població després del cop anteriorment sofert, la SARS-CoV-2 amenaça amb l’amarga promesa d’un doble impacte en matèria de salut mental.

    El primer té a veure amb l’enorme incertesa a la qual ens ha sotmès la Covid-19 pel seu abast i extensió, per la incerta durada de la mateixa pandèmia, els problemes inicials en la disponibilitat de màscares, les pròpies mesures de confinament, la incerta promesa d’una vacuna, les notícies contradictòries… al que se suma la pèrdua de certesa sobre el govern de les nostres vides, generadora de fort estrès per si mateixa.

    A això hem d’unir el segon impacte en forma d’aguda crisi econòmica, una crisi com no hem conegut en temps moderns, i que està portant a una caiguda de l’economia en només tres trimestres tan forta com l’acumulada durant l’anterior Gran Recessió.

    Malgrat tot, hi ha raons per a l’optimisme. Encara que ens falti molt per saber, mai abans s’havien mobilitzat i coordinat de manera unànime tantes ments brillants contra un problema de salut. En poques ocasions tants governs han mostrat una voluntat clara per abordar un problema. El coneixement adquirit de crisi recents ens fa prendre consciència que la situació actual suposa un greu risc per a la salut mental de la població. Per això, ara és temps de posar en marxa solucions, no relegant les mateixes a l’arribada de la recuperació econòmica.

    La crisi econòmica i la Covid-19 està sotmetent a una dura prova a les nostres societats. Les nostres respostes per evitar aprofundir en desigualtats prèvies i la nostra capacitat per no deixar a ningú en el camí ens definiran en el futur. La salut mental ha de ser un dels eixos centrals dels nostres afanys.
    The Conversation

    Aquest és un article publicat originalment en castellà a The Conversation

  • Els contractes dels Estats europeus per a l’adquisició de vacunes contra el coronavirus estan envoltats de secretisme

    Cada compra anticipada de milions de dosis de vacunes per part de qualsevol país o regió és una acció que s’anuncia a so de bombo i platerets. Hi ha moltes esperances dipositades en aquests tractaments preventius i garantir a la població que podrà comptar amb la seva dosi en el futur s’ha convertit en una important basa política a tot el món. En aquest sentit, la Unió Europea (UE) va anunciar fa al voltant d’un mes que havia assegurat la compra de 300 milions de vacunes (ampliable a 100 milions més) a AstraZeneca. També s’han signat precontractes amb quatre farmacèutiques més que es troben avaluant les seves vacunes en assaigs clínics: 225 milions de dosis a CureVac, 200 milions a Janssen (ampliables a 200 milions més), 300 milions a Sanofi-GSK i 80 milions a Moderna. En total, la UE comptarà amb 1.100 milions de dosis de vacunes, com a mínim, sempre que totes aquestes vacunes demostrin seguretat i eficàcia, cosa que no està en absolut garantit.

    La gran difusió mediàtica sobre l’adquisició de vacunes per part dels estats europeus contrasta amb el secretisme que envolta les negociacions i els contractes signats entre la Comissió Europea, els Estats i les farmacèutiques. Els detalls dels acords, les persones encarregades de negociar amb les empreses farmacèutiques i els processos de negociació són, fins ara, confidencials. Fins a tal punt són desconeguts que ni tan sols el Parlament Europeu coneix les condicions per les que s’adquiriran les vacunes.

    El passat dimarts 22 de setembre eurodiputats de la Comissió de Salut Pública de Parlament Europeu van sol·licitar més transparència en la compra de les vacunes contra el coronavirus. Aquesta crida va tenir lloc durant una reunió conjunta entre parlamentaris europeus, l’Agència Europea del Medicament (EMA), Metges Sense Fronteres i les farmacèutiques Sanofi-GSK i CureVac (Astrazeneca va declinar participar) sota el títol: «Com assegurar l’accés a les vacunes contra la Covid-19 per habitants de la UE: els reptes en els assajos clínics, en la producció i en la distribució».

    Aquesta manca de transparència entre els Estats i les farmacèutiques no es tracta d’un fet aïllat, sinó que és la norma en la majoria de països. A Espanya, per exemple, es desconeixen els criteris que empra la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments per fixar els preus dels fàrmacs que es recepten. Aquests detalls són confidencials i els processos de negociació entre la indústria farmacèutica i les administracions sanitàries públiques espanyoles són opacs.

    Quines són les conseqüències del secretisme en la compra de medicaments? En primer lloc, aquesta manca de transparència no permet saber a la població i als experts si la fixació dels preus i les condicions dels contractes s’han realitzat correcta i honestament. D’altra banda, que els detalls no es facin públics afavoreix la implantació de preus més elevats per als medicaments perquè obstaculitza la competitivitat. A la pràctica, això porta a preus diferents perquè els hospitals, les comunitats autònomes o els països (segons cada cas) desconeixen el preu dels medicaments fixats per a altres. A més, la indústria farmacèutica tendeix a «inflar» les seves despeses de R+D de medicaments per tenir més poder a l’hora de negociar amb les administracions i així ampliar els seus marges de beneficis (més elevats que en pràcticament qualsevol altre sector).

    Metges Sense Fronteres ha publicat recentment una declaració en la qual sol·liciten que tots els Estats de la UE s’adhereixin a la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per assegurar la distribució equitativa i justa de les vacunes contra la Covid-19 en tot el món. També afirmen en aquest comunicat: «S’hauria d’exigir transparència total a les corporacions perquè revelin els costos de R+D i producció, els preus en tots els països, la situació de la propietat intel·lectual i els acords de llicència i de transferència de tecnologia. La responsabilitat resideix en aquest Parlament per assegurar que tot el finançament, els acords de compra per avançat i els contractes estiguin disponibles públicament. El secret i privilegi comercial no haurien interposar-se a la resposta a aquesta crisi de salut global».

    L’OMS porta anys sol·licitant també una major transparència en diferents facetes de la indústria farmacèutica, com els assajos clínics, els diferents factors que determinen el preu dels medicaments o les patents. A l’agost, Itàlia va ser el primer país del món en prendre mesures contundents en aquest assumpte. Com explica Belén Tarrafeta, farmacèutica experta en gestió sanitària i accés a medicaments, aquest país «va publicar un decret que obliga la indústria farmacèutica a una transparència total perquè els seus medicaments entrin en el paquet de medicaments que són reemborsats per la sanitat pública. Això implica inversions en R+D, fons públics rebuts, despeses en màrqueting, beneficis, preus negociats per a altres països, publicació de dades, etc.».

    Detalls ocults

    Tarrafeta explica que «se sap molt poc sobre preus i res sobre les condicions de prepagament, ni què passa si una vacuna falla. Tampoc està clar com es compliran les quantitats i terminis de lliurament. Tot això és fonamental per fer plans i estratègies de vacunació, si hi ha vacuna. I per augmentar la confusió tenim les negociacions bilaterals, per una banda, i multilaterals a través de COVAX, per l’altre, sense que ens acabi de quedar clar si els interessos d’unes xoquen amb les altres, i quina negociació prevaldrà en cas de problemes de proveïment».

    A més, els detalls sobre les possibles indemnitzacions que assumiran els estats per ajudar les farmacèutiques si apareixen efectes indesitjats o inesperats per les vacunes contra el coronavirus després de la seva comercialització tampoc són públics. I l’EMA va reconèixer el passat 22 de setembre que, fins aquell dia, aquesta institució no havia rebut cap dada sobre els resultats dels assajos clínics de les vacunes contra la Covid-19 i que el seu procés per revisar les vacunes començarà quan comptin amb aquests dades dels assaigs clínics. Aquesta agència va afegir que quan es produeixi l’autorització o la retirada d’una vacuna a la UE, la informació sobre aquest producte amb dades anonimitzades es publicarà als tres dies.

    La identitat de les persones de la Comissió Europea que estan negociant amb la indústria farmacèutica les condicions de les vacunes també és pràcticament un misteri. Només s’ha revelat la identitat d’un dels set individus involucrats, gràcies a la investigació del diari belga HLN: Richard Bergström, copropietari de la farmacèutica PharmaCCX, involucrat en empreses que ofereixen serveis a múltiples multinacionals farmacèutiques i director general de la patronal de la indústria farmacèutica innovadora europea durant anys. Ni les preguntes de la premsa ni les dels parlamentaris sobre qui són les altres sis persones que estan negociant els contractes sobre les vacunes contra el coronavirus han aconseguit que la Comissió Europea faci pública aquesta informació. D’altra banda, el diari holandès Algemeen Dagblad ha informat que la Comissió Europea està obligant als estats membres a mantenir en secret els contractes d’adquisició de vacunes.

    L’ONG Observatori Europeu Corporatiu, l’objectiu de la qual és mostrar els efectes dels lobbies corporatius en les decisions polítiques de la UE, ha realitzat dues sol·licituds de Llibertat d’Informació a la Comissió Europea perquè publiquin les dades sobre les negociacions i els acords de precompra de vacunes contra la Covid-19: «Hem demanat accés als contractes de les vacunes i demanat rebre tota la correspondència i actes de les reunions entre els negociadors de la UE i les companyies farmacèutiques». El 6 d’octubre de 2020 finalitza el termini perquè la Comissió Europea respongui a aquesta ONG.

    Com apunta Betlem Tarrafeta: «La manca de transparència sobre contractes i preus no és res de nou. Però la circumstància que agreuja la negociació al voltant de la vacuna Covid-19 és la ingent quantitat de diners públics injectat en el desenvolupament de la vacuna i en augmentar la capacitat de fabricació. Sembla legítim esperar que els resultats d’aquesta inversió, incloent coneixement científic i tecnològic, a més de la possible vacuna, siguin de domini públic. I el mínim esperable és claredat i transparència sobre els contractes relatius a una vacuna que, si finalment s’aconsegueix, serà gràcies a tots».

    Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es

  • El 87% dels ‘grups bombolla’ confinats no registren cap més contagi

    Des de l’inici de curs, s’han realitzat més de 35.000 tests PCR a població en edat escolar, concepte que va des del primer cicle d’educació infantil a la secundària postobligatòria. La major part d’aquests tests els han realitzats els equips mòbils o els Centres d’Atenció Primària quan en un centre educatiu s’ha detectat algun positiu. I una altra part s’han fet en cribratges a centres situats en poblacions o barris on la situació epidemiològica és elevada. Amb l’anàlisi del que s’ha fet fins ara, però, ja es pot dir que la incidència del virus a les escoles és mínima, segons el secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, que com cada setmana compareix davant dels mitjans amb la secretària d’Educació, Núria Cuenca, per fer balanç de la situació.

    “No podem dir que la situació epidemiològica a Catalunya estigui millor ara que fa dues setmanes, quan va començar el curs, però en tot cas això no és culpa de les escoles”, ha afirmat Ramentol. Així, només en el 13% dels casos de grups bombolla que han estat confinats s’ha detectat un segon positiu a dins del grup un cop s’ha fet el test PCR als companys i companyes de l’alumne que havia originat el confinament. I en la major part de casos, només s’ha detectat un contagi.

    Una altra dada que ha exposat Ramentol per reforçar la idea de la seguretat de les escoles és que, des de l’inici de curs, s’ha fet un percentatge de PCR sobre població en edat escolar que a la població general, la qual cosa ha fet que en tots els casos (infantil 1r cicle, infantil 2n cicle, primària i secundària) el percentatge de positivitat hagi baixat per sota del 5%, que és el llindar que l’OMS assegura que no s’ha de creuar per assegurar que no hi ha transmissió comunitària. Aquesta baixada es deu al fet que fins el 14 de setembre els tests s’havien fet majoritàriament a infants i joves amb símptomes o que vivien en zones d’especial afectació de l’epidèmia, mentre que a partir del dia 14 s’ha centrat en els grups bombolla on hi havia algun positiu.

    Aquest matí hi havia 1.201 grups confinats, d’acord amb la darrera actualització de la web traçacovid. Aquesta xifra representa que el 98% dels aproximadament 72.000 que es calcula que hi ha a tot el sistema educatiu estan funcionant sense problemes, segons ha volgut subratllar Núria Cuenca. Es tracta d’una xifra que creix dia rere dia, si bé a un ritme lleugerament inferior en els darrers dies, en els quals s’han començat a desconfinar els primers grups que ja han complert els 14 dies de quarantena (encara no s’ha aprovat el canvi als 10 dies, però s’espera que això passi aquesta setmana). A banda, un total de 2.273 alumnes i 259 professors o personal educatiu han donat positiu, xifres que representen encara un percentatge molt baix del total. “Del milió i mig d’alumnes, el 99% no està contagiat, i dels 120.000 docents, no ho estan el 99,83%”, ha explicat Cuenca.

    El cas d’Almenar

    En aquests moments, només hi ha dos centres tancats: dues llars d’infants situats a L’Hospitalet i Almenar. En aquesta població del Segrià es dona la circumstància que s’han registrat 10 casos positius i que hi ha 9 grups i 179 persones confinades, la meitat del centre, però les autoritats sanitàries han considerat que no feia falta tancar-lo perquè “s’ha vist que els contagis venien de fora de l’escola i que per tant es podia contenir la cadena de transmissió amb el confinament dels grups afectats i deixant que la resta continués assistint al centre”, ha explicat Núria Cuenca.

    La secretària general d‘Educació ha avançat que el Departament d’Educació, conjuntament amb el de Salut, la Secretaria General Joventut i la Secretaria General d’Esports ha estat ultimant un protocol, que està previst que aprovi aquest divendres el Procicat, per concretar les indicacions que es van donar el mes de juliol en relació a l’organització de les activitats extraescolars, sortides i colònies. En aquest sentit, ha assenyalat que “és important que aquestes activitats es puguin realitzar com es fa amb l’activitat lectiva, perquè fomenten part del desenvolupament personal dels nostres alumnes i no els podem limitar aquests espais”.

    Cribratges massius i tests serològics

    Dilluns van començar els cribratges escolars a diferents centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. “Uns cribratges que han de permetre detectar l’alumnat i treballadors del centre asimptomàtics amb l’objectiu de tallar les cadenes de transmissió de la Covid-19”, segons el Departament d’Educació. El primer dels centres va ser l’Escola Barrufet, amb 404 alumnes als quals se’ls va fer el test PCR, i 64 persones entre docents i personal extern. A l’Hospitalet de Llobregat, les proves es van fer a l’Escola Joaquim Ruyra (460 tests entre alumnat, professorat i altre personal) i a l’Institut Eduard Fontserè (340 tests en total), i aquests dies seguiran a altres centres dels barris de la zona nord, la més densament poblada d’Europa. També es començarà a actuar a centres de Sant Adrià del Besòs. De fet, la intenció és arribar a la xifra dels 500.000 tests fins a mitjans del mes de novembre.

    També dilluns, el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Jacobo Mendioroz, va avançar que s’estaven plantejant afegir el test serològic als alumnes que donin positiu en la PCR, per confirmar si el positiu és a causa de la presència d’anticossos. Això evitaria confinar tot el grup classe, ja que indicaria que la infecció ja ha passat i que per tant aquell infant no ha de fer la quarantena perquè ni pot contagiar-se ni pot contagiar. De fet, aquest cas ja es va donar fa uns dies a Manlleu, quan es va comprovar que un dels 13 alumnes que havien donat positiu ja havia passat la malaltia, i per tant tot el seu grup va poder tornar a fer classe presencial.

    Mendioroz també va avançar que duran a terme el cribratge tant en escoles amb incidència petita de la malaltia com en centres amb una incidència més alta per poder tallar les cadenes de transmissió que més els interessi. El test serològic és una prova més invasiva i per tant s’ha de fer en un CAP, mentre que s’intenta que les PCR els facin equips mòbils que es desplacen als centres. Als del Departament de Salut s’hi afegiran ben aviat els que aportin dues ONG (Creu Roja i Open Arms), a fi d’intentar ser tan ràpids com sigui possible, si bé Marc Ramentol ha volgut restar importància als casos en els quals el test no es fa, per qüestions logístiques, fins alguns dies després que s’hagi detectat el positiu, ja que, segons ha recordat, al marge del resultat de la prova l’aïllament s’ha de fer sí o sí.

  • El Govern aprova un decret perquè les comunitats autònomes puguin contractar 10.000 professionals sanitaris

    El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de mesures que permeten a les comunitats autònomes i als l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA) la contractació excepcional de personal facultatiu i no facultatiu per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID- 19, possibilitant la contractació de 10.000 professionals sanitaris.

    El text recull així la possibilitat que es pugui contractar a aquells professionals que, compten amb el grau, llicenciatura o diplomatura corresponent però no tenen el títol d’especialista reconegut a Espanya, per a realitzar funcions pròpies d’una especialitat. Per tant, es podrà contractar, a qui hagin realitzat les proves selectives de formació sanitària especialitzada en la convocatòria 2019/2020, que han superat la puntuació mínima però no han resultat adjudicataris de plaça.

    També es podrà contractar els professionals sanitaris que compten amb un títol d’especialista obtingut en un Estat no membre de la Unió Europea, sempre que el Comitè d’Avaluació hagi emès l’informe-proposta regulat per llei.

    A més, cada comunitat autònoma pot acordar que el personal d’infermeria i metge especialista estatutari que presti serveis en centres hospitalaris passi a fer-ho als centres d’Atenció Primària de la seva àrea d’influència amb l’objectiu de reforçar-la, sempre quedi garantida l’atenció sanitària en les seves unitats d’origen.

    Així mateix, les comunitats autònomes també podran destinar al personal estatutari de la categoria d’infermeria, metge o pediatre d’atenció primària, de forma excepcional i transitòria, a prestar serveis en els seus hospitals de referència o als hospitals de campanya, si les necessitats ho demanen.

  • La vacuna contra la grip, aliada davant el coronavirus el 2020

    La tardor de 2020 serà recordada com aquella en el qual es van unir la pandèmia per Covid-19 amb l’epidèmia de grip estacional. Amb un augment significatiu de casos de coronavirus en les últimes setmanes, els professionals sanitaris temen la pressió davant la coincidència de tots dos virus en els pròxims mesos.

    Els experts asseguren que la necessitat de descartar el virus SARS-CoV-2 davant d’altres processos epidèmics respiratoris serà molt intensa. «La concordança de les epidèmies de grip i Covid-19 serà un problema molt greu», explica a SINC Héctor Bueno, director científic de el departament de Cardiologia a l’Hospital 12 d’octubre.

    «Des del punt de vista de la diagnosi serà una bogeria. Excepte l’anòsmia, pràcticament tots els altres símptomes són inespecífics, amb la qual cosa és impossible distingir. Això serà una dificultat terrible per a la gestió de pacients en els circuits hospitalaris», afegeix Bueno. «Més val que la gent es vacuni».

    Amb aquest propòsit, el Ministeri de Sanitat ha llançat la campanya de vacunació enfront de la grip -que començarà la primera quinzena d’octubre- per evitar complicacions en les persones vulnerables i una sobrecàrrega en el sistema assistencial. Així, les recomanacions són començar amb les persones grans institucionalitzades i el personal dels centres sanitaris i sociosanitaris, i seguir amb la resta de grups prioritaris.

    L’objectiu és aconseguir una major cobertura (s’han comprat 5 milions de dosis més), el que suposaria arribar al 75% en persones majors de 65 anys i professionals de centres sanitaris, i el 60% en embarassades i persones amb patologia crònica.

    L’any passat, es va arribar a una cobertura del 53,5% en majors de 65 anys, el 40,5% en personal sanitari i el 48,5% en dones embarassades. Segons les dades d’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), amb això es van evitar un 26% de les hospitalitzacions, un 40% d’ingressos a UCI i un 37% de morts atribuïbles a la grip.

    Per a Jesús Díez Manglano, que treballa a l’Hospital Royo Villanova de Saragossa, tot dependrà de si s’aconsegueix una vacunació massiva de la grip. «Lògicament així es disminuiria molt la incidència d’aquesta i, per tant, distingiríem millor si una persona pot tenir una patologia o una altra. Però si hi ha poca vacunació i ve una onada de grip, tindrem una sobrecàrrega més gran encara del sistema sanitari».

    Per què és important vacunar

    Durant el I Congrés Nacional COVID-19, celebrat fa unes setmanes, els experts de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) van subratllar que un dels principals reptes aquests mesos serà el risc de concordança temporal de la pandèmia del coronavirus amb epidèmies estacionals de virus respiratoris (essencialment grip i virus respiratori sincitial).

    L’opinió és compartida pels diferents professionals mèdics. «Aquest any és crucial traslladar el missatge de la major importància de la vacunació. Tots els professionals sanitaris hem de centrar els nostres esforços en recordar-ho. Sempre és important vacunar-se, però aquest 2020 més», destaca Esther Redondo, coordinadora de el Grup de Treball d’Activitats Preventives i Salut Pública de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN).

    «Una forma d’evitar consultes o ingressos innecessaris, d’impedir una possible tempesta perfecta que comprometi el nostre sistema de salut, és per mitjà de la vacunació en l’adult», assenyala Federico Martinón, coordinador del Grup Neumoexpertos i cap de servei de pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la.

    «Tant la pneumònia com la grip afecten de manera important a la població cada any. Per això, és fonamental treure el màxim rendiment de les vacunes que ja tenim disponibles, que a més són segures, eficaces i efectives i estan recomanades en molts dels principals grups de risc de la Covid-19», destaca Martinón.

    Els pediatres ho tenen igualment clar. El Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ha advertit de la possible coinfecció de virus de la grip i de la SARS-Cov-2. Per això, s’han actualitzat les seves recomanacions de vacunació antigripal amb les que insisteixen en la vacunació com a mesura preventiva més efectiva.

    «En una tardor que es preveu marcat per la Covid-19, considerem que les recomanacions que hem elaborat cobren aquest any més rellevància que mai. Volem evitar la coinfecció pels dos virus», indica María José Mellado, president de l’AEP.

    El juny passat, els pediatres ja van assenyalar que la pandèmia no ha tingut una incidència important en els nens fins a la data. No obstant això, es desconeixen els efectes que pot tenir si coincideix en el temps amb la grip: «Podria generar un increment de quadres respiratoris i febrils en nens i adolescents, per la qual cosa seria més difícil el maneig d’aquests pacients i suposaria més sobrecàrrega per el sistema sanitari».

    «Sens dubte, tindrem uns mesos complicats. Sobrepassarem els llits habituals en vigilància intensiva i s’hauran de buscar recursos per reubicar els pacients, amb la necessitat de poder comptar amb un diagnòstic ràpid per fer-ho», conclou Maria Creu Martín Delgado, cap de Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Torrejón.

    ¿Grip o coronavirus?

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la grip estacional es caracteritza per l’inici sobtat de febre, tos (generalment seca), dolors musculars, articulars, de cap i coll, intens malestar i abundant secreció nasal. La febre i els altres símptomes solen desaparèixer en la majoria dels casos en el termini d’una setmana, sense necessitat d’atenció mèdica. En persones amb alt risc, pot ser una malaltia greu, i fins i tot mortal.

    Pràcticament el mateix passa amb la Covid-19. Els símptomes més habituals són febre, tos seca i cansament. Altres símptomes menys freqüents són dolors i molèsties, congestió nasal, mal de cap, conjuntivitis, mal de coll, diarrea, pèrdua del gust o l’olfacte i erupcions cutànies o canvis de color en els dits de les mans o els peus. Aquests símptomes solen ser lleus i comencen gradualment.

    La majoria de les persones (al voltant del 80%) es recuperen de la infecció per coronavirus sense necessitat de tractament hospitalari. No obstant això, al voltant d’1 de cada 5 acaba presentant un quadre greu i experimenta dificultats per respirar.

    En el que sí hi ha diferències és en el període d’incubació. Mentre que en la grip el temps transcorregut entre la infecció i l’aparició de la malaltia és d’uns 2 dies (tot i que oscil·la entre 1 i 4), entre l’exposició a la SARS-CoV-2 i el moment en què comencen els símptomes solen passar de cinc a sis dies (però pot variar entre 1 i 14).

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • El Parc Taulí estudia com identificar i tractar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals dels pacients COVID-19 que han passat per UCI

    L’equip de “Recerca Traslacional en Fisiopatologia Associada al Malalt Crític” de l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT) està portant a terme un estudi que té per objectiu identificar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals que poden estar patint els pacients COVID-19 que han estat donats d’alta de l’UCI i que, més enllà del seguiment de la pròpia malaltia, també poden requerir de tractament específic, rehabilitació física o cognitiva i suport emocional.

    L’estudi, que ha estat finançant amb una aportació de 180.000 euros del Fons COVID-19 de l’Instituto de Salud Carlos III, està liderat per la investigadora post-doctoral especialista en Neuropsicologia i investigadora CIBERSAM, Sol Fernández-Gonzalo, i compta amb un equip de recerca multidisciplinari integrat per neuropsicòlegs, intensivistes, especialistes en medicina rehabilitadora i salut mental, personal d’infermeria, fisioterapeutes i altres investigadors biomèdics del Parc Taulí.

    La recerca en pacients COVID-19 es va iniciar el passat mes de juny amb 42 candidats, als quals se’ls està fent un seguiment telemàtic durant un any per tal de poder identificar i abordar a temps les possibles seqüeles derivades de la malaltia crítica associada al COVID-19. Més enllà de la identificació dels símptomes, es porta a terme un un acompanyament individualitzat per part dels especialistes en fisioteràpia i en psicologia mitjançant el contacte telefònic i l’accés a un espai virtual que conté pautes i recomanacions específiques.

    Les conseqüències de llargues estades a l’UCI

    Segons els experts, entre un 30% i un 50% dels pacients crítics ingressats a l’UCI desenvoluparan la síndrome post-UCI (PICS, de l’anglès Post-Intensive Care Syndrome) durant els mesos posteriors a l’alta. Aquesta síndrome es caracteritza per l’aparició d’un conjunt de seqüeles no només a nivell físic, sinó també a nivell neurocognitiu i emocional, que impacten en la qualitat de vida de les persones i que poden arribar a persistir fins a cinc anys després de rebre l’alta de l’hospital.

    Durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19, i durant els darrers mesos, l’UCI del Parc Taulí de Sabadell ha rebut uns 140 pacients. Les estades a l’UCI són llargues, amb una mitjana de 2-3 setmanes. La majoria de pacients requereixen d’intubacions prolongades i alts nivells de sedació degut a l’afectació pulmonar que origina el virus.

     

  • Residents de medicina de tot Catalunya es concentren a Barcelona en el cinquè dia de vaga

    “Si no ens deixen descansar durant la setmana, ho farem al carrer!”. Aquest ha sigut el lema de la cinquena jornada de vaga dels metges interns residents, que s’han concentrat aquest migdia a l’Avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona vestits amb pijames sanitaris i portant llençols i coixins. La jornada ha reunit centenars de metges residents de tot Catalunya, que han estès els llençols que portaven i s’han estirat al terra per reivindicar que es compleixin els descansos setmanals estipulats per llei.

    «Ens hem volgut manifestar així per deixar constància que passem nits a l’hospital i moltes vegades sense dormir ni una estona. Això és important denunciar-ho, no només per nosaltres, sinó de cara als pacients. Quan una persona no ha dormit en 24 hores no està en les condicions adequades per atendre a algú i pot cometre errors», explica Rosa Turbau, resident de segon any (R3) de Medicina Familiar i Comunitària de l’Hospital Vall d’Hebron. «Per això cridem ‘a tu també d’afecta!’, perquè les nostres condicions laborals acaben afectant en l’assitència als pacients», afegeix.


    Els residents demanen que les jornades  laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies.

    Els MIR reclamen millores formatives, laborals i retributives | Èlia Pons

    Després de cinc dies d’aturada, les negociacions entre CatSalut i les patronals sanitàries concertades i els metges residents segueixen estancades. L’ICS i les patronals han proposat una sèrie de mesures que els residents consideren «inconcretes» i que «no donen resposta a les qüestions principals que han donat lloc a la convocatòria de vaga”. Respecte les millores retributives, ofereixen al col·lectiu de residents un increment del 6% de la retribució base. «Això equival a un 1,50 euros al dia, que ens arribaria per pagar el cafè durant la guàrdia. És completament insuficient», es queixa Miquel Juárez, R2 d’Anestèsia del Parc Taulí de Sabadell.

    Pel que fa a les reivindicacions formatives, l’ICS i les patronals asseguren que no tenen competències per introduir modificacions en el programa de formació i insten els MIR a crear una comissió de treball per intentar trobar solucions. Una resposta semblant ofereixen per a les demandes laborals, sobre les quals ofereixen la seva col·laboració per detectar els centres en què no es compleixen els límits legals de jornada i els descansos mínims.

    Els MIR no perden pistonada i expliquen que continuaran amb la vaga i les mobilitzacions fins que s’arribi a un acord que els satisfaci. «Nosaltres no volem, en cap cas, suposar un inconvenient pels pacients ni perjudicar a la població, però ens veiem obligats a reclamar que es respectin certs aspectes per tenir unes millors condicions de treball i també atendre millor els pacients», reclama Turbau. «Pensem que val la pena seguir amb la mobilització i que no hem de deixar perdre aquesta oportunitat de fer sentir la nostra veu», conclou.

    | Èlia Pons

  • Un de cada tres fills de sanitaris ha patit el coronavirus

    L’alt risc a què fan front els sanitaris, exposant-se a la infecció del SARS-CoV-2, no acaba quan la jornada laboral arriba a la fi. Un informe a càrrec de l’Hospital de la Paz de Madrid i de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla conclou que els infants dels facultatius han estat molt exposats a la COVID-19, fins al punt que més d’un terç d’ells ha estat infectat pel virus.

    Transmisió intrafamiliar de SARS-CoV-2 en fills de sanitaris: Un entorn d’alt risc és un treball presentat al I Congrés Nacional COVID-19 i que revela l’alta exposició a què han fet front els infants fills de professionals del món sanitari al llarg de la pandèmia.

    Un 63% dels infants de l’estudi «van presentar un quadre compatible amb COVID-19, 2’6 mesos, de mitjana, abans de la incursió» com a mostra del treball. Un cop realitzades les proves serològiques per a la detecció d’anticossos IgC i d’IgA+IgM, el resultat és clar: la canalla dels professionals de la salut ha estat altament exposada al coronavirus.

    En concret, el 38% dels infants van donar positiu en anticossos IgC, el valor més utilitzat. En «IgM+IgA van donar positiu el 67% dels nens, mentre que el 34% presentava títols positius en les dues determinacions», diuen les investigadores.

    Els resultats de l’estudi són ben diferents de la mitjana espanyola, on des del 15 de maig només s’han reportat 43.159 casos de COVID-19 entre infants dels 0 als 14 anys, segons l’última actualització del Ministeri de Sanitat. Això suposa un minso 0’62% de la població compresa, mentre que entre els fills de sanitari el percentatge s’eleva al 38%. Amb tot, cal matisar que els infants acostumen a tenir menys símptomes i no són objecte de testatges massius, raó per la qual la dada de la població general pot ser poc precisa.

    Entre el 26 i el 31%, asimptomàtics

    L’estudi també revela que, d’entre els 47 infants que van donar positiu en anticossos IgG, un 74% havia presentat “algun tipus de simptomatologia, mentre que un 26% van ser asimptomàtics”. En el cas de l’anticòs IgM, la dada de canalla que no va tenir cap símptoma de COVID-19 creix al 31’7%.

    Un altre aspecte analitzat és la transmissió en funció del progenitor o de l’existència o no de germans. Els resultats mostren que “la taxa de seroconversió quan només el pare havia estat positiu era del 20%, un 38% en el cas de la mare i un 29% en el cas d’ambdós”. Quant al fet de tenir un germà positiu en COVID-19, “s’ha associat amb un resultat positiu en serologia”; donat que el 75% dels infants amb un germà positiu també donaven positiu en serologia. Altrament, “el 85% dels germans de nens negatius van ser negatius”.

    La mostra, de 130 nens i nenes d’un total de 69 famílies, va ser testejada durant el mes de juny. Totes les unitats familiars tenien un membre sanitari amb infecció confirmada pel virus que provoca la COVID-19. A més, en el 49% dels casos estudiats tots dos progenitors havien patit la infecció.

    Alta taxa d’ingrés, baixa mortalitat

    L’estudi de l’Hospital de la Paz de Madrid i de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla es va presentar en el marc d’una taula rodona que va analitzar, de forma específica, l’afectació de la COVID-19 sobre els infants.

    Entre les aportacions hi va haver la de Joan Miquel Pujol Moreno, pediatre resident a l’Hospital Vall d’Hebron, que va presentar els resultats de l’estudi EPICO que buscava caracteritzar l’afectació del SARS-CoV-2 sobre la canalla. A aquests efectes, van analitzar 350 casos d’infants de 51 diferents hospitals de l’Estat. D’aquests, un 83% van requerir hospitalització i un 9% tenien comorbiditats prèvies.

    El diagnòstic de la COVID-19 anava acompanyat en un 38% dels casos de pneumònia o bronquitis, en un 19% de síndrome gripal, un 17% d’ells patien la coneguda com a síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica associada a la COVID-19 i en un 12% dels casos els infants tenien símptomes gastrointestinals.

    Quant al desenllaç, el 28% dels nens i nenes estudiats van requerir oxigen durant una mitjana de quatre dies. El 54% va rebre’l a planta, però el doctor Pujol avisa que un 22%, “un percentatge bastant important” va necessitar un ingrés a les unitats de cures intensives. I d’aquests, un 42% va rebre ventilació mecànica. Amb tot, i si bé hi va haver «complicacions» en el 37% dels casos, només es van registrar quatre defuncions dels 350 infants analitzats (1’1%).

  • Covid-19: La política i la ciutadania

    Vuit mesos des que vàrem detectar el SARS-CoV-2 a les nostres terres no han estat prou per minvar l’alarma i la por. Malgrat que la majoria dels polítics -llevat d’alguns de l’oposició- insisteixen que estem millor, perquè sabem més coses del virus, tenim més mitjans de protecció i, a més, sabem que també els joves s’infecten, de manera que la letalitat ha minvat considerablement.

    No hi ha dubte que pretenen tranquil·litzar una ciutadania cada vegada més decandida i tipa, però encara molt inquieta no solament davant la infecció, sinó també i cada vegada més per les repercussions laborals, econòmiques i socials que es van acumulant en la seva vida personal i al seu entorn.

    Molts polítics (i alguns experts) accentuen l’esperança en una vacuna segura i eficaç, que els més realistes no creuen que estigui disponible de seguida i tampoc no està clar que comporti una solució definitiva. Recordem que fins ara només una malaltia vírica -la verola- ha pogut ser erradicada amb una vacuna (i polítiques sanitàries i socials adients). I mentrestant, apel·len a la nostra responsabilitat individual per mantenir controlada la pandèmia. Una apel·lació justa i necessària, tot i que la seva efectivitat depèn també de la capacitat d’assumir voluntàriament els comportaments preventius, voluntat que va més enllà del temor als càstigs i les represàlies i que es promou amb educació de la llibertat. Mesures preventives, l’acompliment de les quals també depèn de la seva justificació comprensible, de la seva coherència i de la seva factibilitat, és a dir que siguin fàcils i que no comportin el risc de provocar efectes adversos més perjudicials que la infecció mateixa. És a dir que els avantatges i els inconvenients potencials siguin equilibrats. En paraules del responsable de la Salut Pública catalana, en anunciar l’escurçament dels períodes de quarantena de 14 a 10 dies, que es balancegen els pros i els contres.

    Perquè qualsevol decisió té pros i contres i ja és hora de reconèixer-ho clarament. La il·lusió en solucions miraculoses és això, una il·lusió. Que també té els seus perjudicis, a més del que suposa enganyar-nos a nosaltres mateixos. Perquè molt probablement influeix en la distribució inequitativa de les conseqüències directes de la infecció, i sobretot en les indirectes; incrementant les desigualtats socials i sanitàries injustes.

    Cada vegada estan més clares les influències de les condicions de vida (i de treball) sobre la difusió i les conseqüències de la malaltia. De manera que no es pot seguir ancorat en la idea que el problema és exclusivament un virus i encara menys que el que hem d’intentar és erradicar-lo, un propòsit a hores d’ara quimèric.

    Així doncs el que convindria seria aprendre a conviure amb la pandèmia conservant el millor nivell possible de benestar i qualitat de vida i no obsessionar-nos exclusivament amb les xifres d’incidència, ocupació hospitalària i mortalitat. Que òbviament ens cal conèixer per valorar la magnitud del problema i la seva evolució; unes dades però que sigui vàlides i comparables, el que gràcies a les ganes de protagonisme dels uns i la manca de lideratge d’altres (sobretot polítics i epidemiòlegs salubristes respectivament, o viceversa que de tot hi ha) encara no hem aconseguit, més enllà de l’allau sovint eixordador de les dades amb les quals ens inunden.

    Així que a més d’aplicar-nos a la millora dels sistemes d’informació i vigilància ens cal ampliar la perspectiva, fins ara molt monolíticament sanitària de la salut i afegir la percepció -tan argumentada com sigui possible, és clar- d’altres visions i sectors de la ciutadania, emprenedors i treballadors, mestres i pares, etc. per tal de tenir en compte les seves preferències i expectatives, incloent-hi els seus interessos sense menystenir sobretot els dels més desprotegits, atès que una millor cohesió social ens beneficia a tots.

    Sense renunciar al propòsit d’alentir la propagació de la infecció, cal veure d’equilibrar-ho amb la disminució dels perjudicis associats a les recomanacions preventives, de manera que les decisions que s’adoptin sempre tinguin en compte la qualitat de vida i benestar de la ciutadania.

    Sabem que el nostre amic Josep Maria Argimon, actual Secretari de Salut Pública, amb una formació acreditada en epidemiologia i salut comunitària, és perfectament conscient de la necessitat de sospesar pros i contres com ja ho hem pogut comprovar en adherir-se a la proposta de reducció de la quarantena. I per això ens atrevim a suggerir que incorpori si no ho ha fet encara les perspectives dels sectors socials directament relacionats amb el benestar i qualitat de vida abans de prendre decisions. Cal passar de les declaracions teòriques dels diaris a l’acció política i de gestió i fer-ho sense demora, en tot cas abans que el deteriorament de les condicions de vida de la ciutadania faci difícil o impossible la seva recuperació i ens condueixin a una situació pitjor que l’actual, encara que llavors potser no ens importa gaire el risc d’infectar-nos amb aquest coronavirus.

  • Testimonis de la Primària (2): del Besós al Raval

    La doctora Rosa Maria Alcolea treballa des de fa més de 20 anys al CAP Besòs, on els passats 17 i 19 d’agost es van fer 1.541 PCR, amb un resultat de 34 casos positius. «La població aquí funciona pel boca a boca i és molt col·laboradora. El primer dia es va calcular que es farien uns 400 PCR i es van arribar a fer 569. La setmana anterior vam detectar una pujada important de persones que necessitaven fer-se una PCR, per contagi o per sospites. Com que hi ha molts pisos petits i viuen famílies juntes, venien a realitzar-se la prova famílies senceres, i també grups d’amics».

    «Aquí hi ha un problema socioeconòmic important i el poder adquisitiu és més aviat baix. La gent de barri vol treballar, però té sous molt baixos. Els pisos solen ser d’entre 50 i 60 metres quadrats, en els quals poden viure dues famílies; per exemple, dues parelles amb els seus fills, o els pares amb els fills i els néts, perquè molts d’ells potser han perdut la feina i s’han vist obligats a tornar a la casa dels pares. També hi ha famílies de gent jove, migrant, que comparteixen el pis entre diversos per poder pagar-lo i arribar a final de mes», exposa Alcolea.

    Per superar les dificultats de l’idioma, el CAP Besòs compta amb dos mediadors culturals que coneixen el sistema sanitari i la llengua de país d’origen de l’usuari

    Amb aquestes característiques, fer la quarantena en una habitació en cas de tenir Covid o d’haver estat en contacte amb un positiu, és gairebé missió impossible. «L’aïllament a casa és molt difícil perquè hi ha diverses persones convivint. Tu et pots posar mascareta i guants, però si la casa és petita, és molt complicat fer l’aïllament correctament, encara que s’intenta. S’han fet veritables esforços per deixar el malalt en una habitació, mentre tots els altres es reparteixen la resta de la casa». En moltes ocasions se’ls ofereix passar les dues setmanes de quarantena a un Hotel Salut proper, al Condal Mar «Ho han acceptat i estan molt agraïts que els hi hàgim pogut enviar. Allà se’ls atén com si estiguessin al barri i se’ls fa seguiment».

    Per superar les dificultats de l’idioma, el CAP Besòs compta amb dos mediadors culturals que coneixen el sistema sanitari i la llengua de país d’origen de l’usuari. «Han ajudat moltíssim i han fet un treball excel·lent», apunta Alcolea. «Moltes vegades, el pacient no entenia què passava ni per què insistíem en que havia de quedar-se a casa. O no entenia les instruccions que li donàvem. Tu li dius ‘mira’t la temperatura’, però hi ha gent que no està acostumada a mirar si té febre. Ens hem trobat amb gent asimptomàtica, que es trobava bé, i els costava molt entendre que havia de fer un confinament. Es preguntaven ‘per què no puc sortir, per què no puc anar a treballar?’, Si és que treballaven».

    Notes que el teu pacient t’intenta cuidar, amb tots els mitjans que té, inclús van arribar a fer-nos màscares, de tela, al març. Ens deien ‘Però la teva família està bé? Cuideu-vos molt, que us necessitem’

    A això s’afegeix la por d’algunes persones a quedar-se sense feina, sobretot quan perceben pocs ingressos. «Hi ha molta por a perdre la feina si agafen la baixa. Pensen: ‘Tinc un contracte amb un sou baix, i si el perdo? Què serà de la meva família?’ Això preocupa moltíssim en zones com aquesta». Més enllà que entenguin que han de finalitzar l’aïllament de 14 dies, si es troben bé, si la PCR és negativa, si ja no estan en contacte amb cap positiu i si necessiten amb urgència els diners, la situació és complicada. Moltes persones treballen en la restauració, sobretot en cuina, i en el sector de la construcció. També hi ha un col·lectiu important de treballadores de geriàtrics als quals se’ls està fent especial vigilància a causa del contacte directe amb la gent gran.

    Els metges de capçalera, i tot l’equip ambulatori, es converteixen en un referent per a la població. «En barris com aquest, l’atenció primària és molt important. A nosaltres, el que ens sabia molt greu era que trucàvem a casa dels nostres pacients per saber com estaven i, tot i trobar-se malament, alguns no havien acudit a el centre. Et deien: ‘És que no vull molestar, que teniu molta feina’. En certa manera, en barris com aquest, notes que el teu pacient t’intenta cuidar, amb tots els mitjans que té, inclús van arribar a fer-nos màscares, de tela, al març. Ens deien ‘Però la teva família està bé? Cuideu-vos molt, que us necessitem’. Totes aquestes coses, sabent com de dur ha estat, són d’agrair. No només ha estat dur per a metges i infermeria, també per a administratius, treballadors socials… Tots han tret temps per donar una resposta comunitària, encara que voldríem que fos millor i esperàvem comptar amb més mitjans. Estem sobrecarregats i tenim molta feina, però estem al costat del pacient «.

    La Doctora Rosa María Alcolea | Pol Rius

    La pandèmia agreuja la pobresa

    El doctor Daniel Roca treballa al CAP Drassanes i al Centre d’Atenció Sociosanitària (CAS) Baluard, que atén persones amb problemes de drogodependències al barceloní barri del Raval. Per a Roca, «la pandèmia el que ha fet ha estat accentuar les diferències. Qui té mitjans i recursos pot adaptar-se i tirar endavant, i qui no, segueix estant com abans». Potser per això, la població amb addiccions de droga i alcohol, igual que les persones sense llar, tenen una baixa incidència de coronavirus: «Han estat força preservades de la Covid perquè en certa manera ja estaven en aïllament, la gent no se’ls acosta. Crec que és un col·lectiu bastant aïllat del món». En cas que un drogodependent doni positiu per Covid, se l’envia a un equipament específic de la Fundació Pere Tarrés.

    En els seus 12 anys com a metge al Raval, Roca ha vist com famílies de 15 membres vivien en una sola casa en què hi havia dues habitacions, sobretot quan vénen d’altres països i estan un temps amb els familiars que han arribat prèviament. «No és infreqüent», assegura el doctor. Recentment, va presenciar com 12 treballadors que recollien fruita compartien un mateix habitatge. Se’ls anava a buscar en furgoneta per portar-los al camp i, després d’acabar la jornada, se’ls portava de tornada a el pis. Quatre d’ells van donar positiu en les PCR, i alguns compatriotes es van negar a fer-se la prova en veure que els seus companys havien perdut la feina. La situació precària de treballadors com aquests és anterior a la pandèmia: «Moltes vegades, en el moment en què se signa el contracte, de forma encoberta, ja se signa la liquidació, ja tenen els papers preparats. Ho he viscut prèviament, igual que he vist contractes de quatre hores diàries quan se’n feien quinze».

    La població amb addiccions, igual que les persones sense llar, tenen una baixa incidència de coronavirus: «En certa manera ja estaven en aïllament, la gent no se’ls acosta»

    Roca sosté que «la pobresa i la precarietat no permeten fer les coses bé des del punt de vista sanitari. Els Hotels Salut només donen resposta a aquesta precarietat. Se’ls confina per no expandir la pandèmia, se’ls dóna tres àpats a el dia i s’evita la propagació de virus. Però no se soluciona el problema perquè segueix havent-hi molts pisos petits en els quals viu molta gent que necessita menjar. Sense pandèmia, ja teníem problemes, per exemple, amb persones diabètiques perquè fessin la dieta correcta. Amb la pandèmia, estem demanant un nivell d’exigència que no poden complir perquè abans ja no podien complir-lo».

    En aquestes circumstàncies, els dos mediadors culturals de al CAP Drassanes no donen abast. «Hi ha gent que sap que està passant una cosa molt grossa però que no acaba d’entendre-ho. Els ho intentes explicar i, normalment, ho comprenen, els dius que hi ha un període d’incubació i que necessitem un temps en el qual s’aïllin per seguretat, però n’hi ha que no volen fer-se la prova, o que et diuen que ja l’han fet i no és així».

    L’ambulatori rep cada dia centenars de trucades telefòniques relacionades amb la pandèmia, a més d’altres centenars que tenen a veure amb l’atenció primària habitual. A aquesta saturació s’hi suma un altre inconvenient quotidià: que no totes les persones estan censades al Raval, i no totes tenen targeta sanitària, amb el conseqüent esforç de temps i dedicació sanitària i burocràtica per atendre-les per via d’urgència o derivar-les a serveis socials. «L’organització administrativa és d’una manera, però la realitat és una altra. Intentem posar tanques a camp, però el camp és lliure», precisa Roca.