La comissió «Mesures per Enfortir el Sistema de Salut» no ha decebut les expectatives, el document de les trenta propostes ens reafirma que efectivament tenim un model sanitari excel·lent i que per millorar-lo només cal que seguim desenvolupant el que s’ha anomenat «Model Sanitari Català».
Repassant la llista d’experts, essencialment els vinculats al Cercle de Salut, el COMB i l’entorn de l’Hospital Clínic, ja podem pensar que no sorgirà cap reforma que modifiqui el statu quo dels diferents proveïdors vinculats al Consorci Social i Sanitari de Catalunya ni a la Unió Catalana d’Hospitals i que en tot cas demanaran més diners per seguir repartint-los de la mateixa manera.
M’ha decebut que Esquerra Republicana de Catalunya, tradicionalment allunyada i crítica amb la sociovergència creadora del Model Sanitari Català, es presti al joc dels proveïdors. Potser l’arribada al poder els ha fet creure que també mereixen una porció del pastís. El canvi del sentit del vot que ha expressat la ciutadania a les urnes no ha tingut cap impacte sobre el sistema sanitari.
Perquè som tan poc autocrítics? Que més ha de passar per comprendre que el model, ineficient per uns elevadíssims costos de transacció, està enrocat, bloquejat davant qualsevol mena de reforma per l’espessa xarxa d’interessos econòmics sobre els diners públics que maneguen uns pocs des de fa molts anys.
El document comença amb uns gràfics d’estètica COVID que il·lustren unes paraules màgiques lligades a la suposada reforma: «participació ciutadana», «lideratge professional» o «modernització de la gestió»; però quan l’escrit passa a les trenta propostes concretes aporta un llistat propi dels anys noranta. Repeteix totes les idees que conformen l’anomenat Model Sanitari Català, unes propostes que l’avaluació internacional i la mateixa experiència ens ha mostrat que són ineficaces o que ja estan superades.
Per a ser fidel a la veritat he d’admetre que hi ha una certa evolució en el llenguatge. Als noranta parlàvem d’oligopolis i ara ho anomenem «governança territorial de proveïdors» o «model d’atenció integrat». Abans ho anomenàvem «EBAs» i ara diem «dotar als equips d’atenció primària d’autonomia de gestió» o crear «organismes públics sanitaris». En definitiva, seguim buscant estructures per evitar el control públic en les compres a tercers o els subministraments. No em deixarà mai de sorprendre que l’administració sanitària s’obstini a enganyar-se a si mateixa. Als noranta començàvem a parlar de finançament capitatiu pels hospitals comarcals perquè els equips d’atenció primària ja el tenien, juntament amb una part variable vinculada a l’assoliment d’objectius. Ara ja no la volem pels hospitals comarcals i reinventem la roda al proposar un pagament dels equips d’atenció primària vinculat al nombre de ciutadans assignat, a la capacitat de resolució i als resultats de salut.
El document no enganya a ningú, està centrat en el sistema i vol millorar el mateix sistema. És significatiu que en la introducció la paraula «sistema» apareix nou vegades, i en canvi la paraula ciutadania només dues. Una per lloar la seva resiliència i l’altre per mostrar l’opinió que tenen del sistema sanitari. En cap moment es planteja que les propostes tinguin per objectiu oferir un millor servei al ciutadà i molt menys que vulguin millorar la seva salut. El document aporta un seguit d’accions que incrementen el greix burocràtic-administratiu de la complexa organització de les empreses que formen la gran part de la sanitat catalana i cap idea innovadora que augmenti el muscle assistencial que impactaria sobre la salut de la ciutadania.
És molt trist que des que Catalunya va rebre les transferències en sanitat, els diferents governs hagin delegat la seva responsabilitat d’elaborar polítiques de salut pels ciutadans en les empreses proveïdores concertades. Unes organitzacions més preocupades pel seu creixement i la seva subsistència que per oferir els serveis que precisa la ciutadania. Per aquest motiu no ha de sorprendre que el «sistema» sigui capaç d’elaborar en menys d’un mes un document d’aquest tipus que, sense cap pudor, assenyala el que els interessa, ignorant i quasi ni tan sols mencionant les necessitats de salut de la ciutadania.
Olga Ortiz és metgessa al CAP de Sant Ildefons (Cornellà), un dels primers barris en què la Conselleria de Salut va organitzar cribratges massius de proves PCR, durant l’última setmana d’agost, amb l’objectiu de detectar a persones amb Covid que fossin asimptomàtiques. Dels 4.650 veïns que van acudir a la carpa proveïda per realitzar aquests test, 540 van donar positiu. Segons la doctora, una de les principals característiques de Sant Ildefons és que «té un nivell socioeconòmic baix, un dels més baixos de Catalunya. Hi ha grans blocs de pisos petits, d’uns 50 metres quadrats, amb molta concentració de persones». Com a mostra, cita un exemple de fa pocs dies: «Vam atendre a una família de cinc persones, amb la mare positiva, que viu en una sola habitació dins d’un habitatge. Ens vam organitzar amb els serveis socials perquè els portessin menjar, però no es pot fer un aïllament en una habitació amb cinc persones, així que vam tramitar el trasllat a un Hotel Salut de Barcelona perquè realitzessin allí la quarantena».
No tots els pisos de Sant Ildefons reuneixen aquestes condicions, però sí una gran majoria, i és freqüent que no tinguin ascensor o, si el tenen, que sigui per a edificis de nou pisos amb quatre portes per replà, amb el conseqüent risc de contagi en un espai tan petit sense airejar pel qual circulen desenes de persones al dia. Ortiz, que porta gairebé 30 anys treballant en aquest ambulatori, ha conegut històries molt variades amb la Covid, com la d’un home que va donar positiu en coronavirus i, quan van anar al seu domicili a comunicar-li-ho, els van dir que vivia en un cotxe al carrer. Va costar localitzar-lo, però finalment, amb l’ajuda de la Policia Local, el van trobar.
La barrera idiomàtica d’algunes famílies estrangeres juga en contra en l’aïllament, sobretot quan no hi ha mediador cultural, com és el cas d’aquest CAP: «Vaig trucar a un pacient malalt de Covid per al control de símptomes i quan vaig mirar a la història, vaig veure que havien programat les PCR per a la família, que eren la dona i cinc fills, i que no havien vingut a fer-la. Jo li preguntava i ell em deia a tot que sí. Vaig veure que no m’estava entenent. Li vaig demanar el telèfon de la filla gran, i la vaig trucar. No sabien que havien de fer-se els test i estaven tots al carrer, menys el pare, que estava aïllat en una habitació. No és l’únic cas».
Una altra de les particularitats del barri de Sant Ildefons és l’elevada taxa d’atur. Segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de juny, el conjunt de la ciutat de Cornellà té una taxa propera al 13 per cent. En el cas de l’atur juvenil, puja al 36 per cent. Davant la por de perdre la feina, Ortiz va presenciar com un home, camioner, es negava a fer-se la PCR perquè necessitava treballar. «Estem en una situació de risc important de salut pública, però no podem obligar-lo a fer-se la PCR. Sí que ho notifiquem, però dubto que hi hagi una xarxa que pugui controlar aquest tipus de casos».
Olga Ortiz, metgessa al CAP de Sant Ildefons (Cornellà) | Pol Rius
El que funciona en aquest municipi del Baix Llobregat, assenyala Ortiz, és la xarxa social: «En la crisi de 2010, es va sobreviure perquè les famílies fan molta pinya. Els avis han ajudat moltíssim, amb una pensió vivien, no una, sinó tres famílies. Vivia la família de l’avi, més potser la família dels dos fills. A Cornellà, tenim un grup comunitari molt potent a tots els nivells, amb ajuntament, policies, sanitaris, escoles, associacions de veïns… Al juny, les cues de les PCR arribaven fins al mercat que posen alguns dijous, i una de les nostres infermeres, que va a les reunions d’aquesta Xarxa Solidària Ciutadana, va trucar a l’Ajuntament; van venir, van senyalitzar i van apartar els llocs del mercat, i va ser gràcies a la xarxa».
Des dels ambulatoris s’atén tradicionalment als pacients amb malestar, malalties diverses i patologies cròniques, al que ara s’afegeix la realització de les proves PCR i el seguiment a les persones que han donat positiu i els seus contactes, que també han d’estar en quarantena. Això ha produït una sobresaturació dels CAP, on els professionals veuen augmentar la seva jornada després de mesos d’estrès i baixes laborals. Només a Sant Ildefons, hi va haver durant l’estat d’alarma 23 baixes per Covid, en un centre de prop de 80 treballadors. «La gent de la primària està molt cremada. Sense menysprear la feina de ningú, molts dels nostres companys van anar a les Urgències de Bellvitge, a residències de gent gran, a Hotels Salut, i per a això es van tancar ambulatoris i es va concentrar la feina en alguns CAP. Igual que nosaltres ajudem a reforçar, no estaria malament que ara ens reforcessin».
En aquesta mateixa línia, el sindicat Metges de Catalunya, considera que el pla presentat per la Generalitat per enfortir l’atenció primària amb noves contractacions és insuficient perquè el sector arrossega retallades des de fa una dècada. La Conselleria de Salut ha anunciat la construcció de cinc nous espais hospitalaris per fer front al coronavirus, però sindicats sanitaris reclamen aprofitar les infraestructures sanitàries existents i prioritzar la inversió en els ambulatoris davant la saturació del personal.
La importància de la xarxa veïnal
A prop de Sant Ildefons, els barris de Collblanc, la Torrassa i la Florida, a l’Hospitalet, van ser els primers a registrar rebrots a l’àrea metropolitana de Barcelona, fins al punt que el 12 de juliol la Generalitat va restringir la mobilitat en els tres, i va tancar cinemes, teatres i locals d’oci nocturn durant 15 dies.
Lola Sirre és treballadora social del CAP Florida Equip Florida Sud des de fa dos anys. Destaca que una de les singularitats de barri de la Florida és que és un dels més densos d’Europa, amb prop de 30.000 habitants en 0,38 quilòmetres quadrats. «Socialment, és un barri molt vulnerable. Gairebé la meitat de la població és emigrant, i una part important està formada per persones grans que viuen soles», explica Sirre.
Hi ha persones de 80 anys amb patologies que viuen en un sisè pis sense ascensor. Conec a pacients que no surten de casa des de fa anys, i els fem les visites a domicili
Pel que fa a nivell econòmic, a la Florida hi ha «un percentatge alt de persones amb baixa formació qualificada i de persones en situació irregular, que comporta que només poden accedir a una feina precària i d’economia submergida, fet que provoca una situació econòmica d’ingressos baixos i inestables».
Es tracta també d’un barri «envellit» en què la majoria d’habitatges són antigues, petites i sense ascensor, el que provoca que moltes persones grans pateixin aïllament social. «Hi ha persones de 80 anys amb patologies que viuen en un sisè pis sense ascensor. Conec a pacients que no surten de casa des de fa anys, i els fem les visites a domicili», comenta Sirre.
L’habitatge precari és, de nou, un dels hàndicaps en un barri multicultural amb pocs recursos econòmics: «Una bona part de la població resideix en pisos multicompartits en els quals els nuclis de convivència són de més de sis persones, moltes vegades sense vincle familiar, que comparteixen espais comuns de l’habitatge. També ens hem trobat amb famílies senceres que viuen en una mateixa habitació».
Traslladant aquestes fragilitats a la situació d’estat d’alarma, Sirre destaca que, «des de l’Institut Català de la Salut, juntament amb la col·laboració de diferents administracions, per donar resposta als malalts de Covid-19, es va crear el recurs Hotel Salut Renaissance a l’Hospitalet per poder complir correctament l’aïllament. Els pacients del CAP La Florida que han patit la malaltia han valorat molt positivament aquest recurs perquè donava resposta a la demanda de no poder realitzar l’aïllament i a la por a contagiar a la resta del nucli de convivència». Des de juliol, es va deixar d’utilitzar el Renaissance i els pacients són traslladats ara a l’Hotel Salut SB Plaça Europa.
Per Sirre, «és rellevant la mirada de la feina social i sanitària en el marc de la pandèmia perquè tota la part científica de la medicina va acompanyada de problemes socials, i necessites fer com un trencaclosques amb l’equip mèdic i l’equip social, perquè una cosa va lligada a una altra. És molt important el treball sociosanitari en aquesta pandèmia per coordinar i vehicular totes les demandes dels pacients».
En el cas de l’atenció a la gent gran, des del CAP han col·laborat amb la xarxa comunitària del barri per fer seguiment a aquestes persones i ajudar-los en tasques quotidianes com baixar les escombraries o portar-los la compra, gràcies als voluntaris. «La gent gran tenia molta por. Aïllar-te durant tres mesos, a casa, sol… Al final desconnectes del dia a dia. En coordinació amb l’Ajuntament i les entitats del tercer sector, i amb el seguiment dels equips de salut i les trucades telefòniques, els acompanyem. Això és positiu perquè senten que no estan sols. Amb una trucada en la qual et expliqui com està vivint tot això, fas que es senti acompanyat i això allibera una mica a nivell emocional», sosté.
Olga Ortiz, metgessa al CAP de Sant Ildefons (Cornellà) | Pol Rius
«El codi postal determina la qualitat de vida»
Les xarxes comunitàries i les entitats socials de barri són un altre punt de referència per a moltes persones vulnerables en època de pandèmia perquè estan en primera línia amb els més desfavorits i col·laboren en frenar les desigualtats. És el cas de l’Associació Educativa Ítaca, que treballa des de 1976 a Collblanc-Torrassa amb infants i joves i té des ludoteca per al gaudi dels més petits fins a projectes d’inserció laboral. El seu director, Felipe Campos, remarca que la densitat de població de la zona és similar a la de moltes zones de Bombai, ja que en menys d’un quilòmetre quadrat conviuen més de 60.000 veïns, el que el converteix en un territori d’una alta diversitat cultural, amb més de 120 nacionalitats diferents, més de 70 llengües i una gran pluralitat religiosa.
«Amb totes aquestes dades, podem intuir que amb una densitat de població tan gran hi ha un greu problema d’habitatge. Tenim pisos antics i aquest és un fet determinant que afecta la salut. Ens han dit que aquesta crisi afecta a tots per igual, siguem rics o pobres, però no és cert. Potser és el mateix mar, però no tots anem en el mateix vaixell, i els barris determinen de manera directa com és un confinament o una prova diagnòstica».
Camps ha vist la «por» a fer-se un test perquè «no és igual si et trobes en una situació administrativament irregular, no és igual si tens feina, si tens contracte o si treballes en l’economia submergida. Són elements que fan que el codi postal determini la qualitat de vida d’un nen, un adult o d’un conjunt familiar». Entitats com Ítaca, generen projectes socioeducatius per tal de «garantir la dignitat i l’equitat en les polítiques tant de protecció a la infància com de protecció i garantia de drets a famílies de barri».
Ha passat un mes i quinze dies des que una vintena d’experts en salut pública i epidemiologia van demanar als diferents governs de l’Estat espanyol que auditessin la seva gestió de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Si bé els alts responsables sanitaris del govern central s’hi van mostrar a favor, l’anàlisi ni ha començat ni s’han posat les bases.
És per això que els científics han publicat, de nou a la revista The Lancet, una altra carta dirigida als governs autonòmics i el central perquè duguin a terme un examen extern de la seva actuació enfront del coronavirus.
«La idea de la carta és posar de manifest la necessitat de fer-ho al més aviat possible perquè no torni a passar el mateix que al març», declarava a aquest mitjà Àlex Arenas, físic que ha assessorat els governs català i espanyol i un dels signants d’ambdues cartes.
Els experts tornen a insistir amb una nova carta a conseqüència del “ressorgiment d’infeccions que està patint Espanya, amb una de les pitjors tendències a Europa». Recorden que a l’agost van “instar el govern central espanyol i els governs regionals a avaluar de forma independent la seva resposta COVID-19 per identificar àrees on cal millorar la salut pública i el sistema sanitari i d’atenció social” i consideren necessari “definir l’avaluació en termes de temps, abast i lideratge”.
Rapidesa, consens i compromís
En la segona comunicació, la vintena de científics expressen tres condicions necessàries prèvies a l’estudi i quatre principis sobre els quals s’hauria de sustentar l’auditoria.
«El primer requisit és la urgència; l’avaluació ha de començar immediatament», opinen, a diferència de l’opinió del govern espanyol. La segona condició és un suport compartit entre organitzacions i partits polítics, especialment a «un país on les tensions polítiques són elevades». Els experts creuen que la seva primera comunicació va generar consens i «els governs l’haurien d’aprofitar». Per últim, veuen necessari que els executius «es comprometin a escoltar les recomanacions de l’auditoria i actuïn en conseqüència».
Envers les condicions de l’avaluació externa, escriuen: “El primer principi, i el més important, és la independència dels membres del comitè d’avaluació». Afegeixen que els auditors haurien de ser escollits per persones alienes a l’executiu i sense interessos competitius.
També recomanen que l’auditoria es faci des de la «cultura sense culpabilitat i centrada a proporcionar recomanacions sense repartir la culpa», que l’equip avaluador sigui «equilibrat en gènere i multidisciplinari per promoure una avaluació crítica més àmplia» i que tingui un abast multisectorial, «analitzant els efectes sobre la salut, econòmics i socials amb aportacions del govern central i els autonòmics».
Salvador Illa li resta urgència
Preguntat a la Cadena SER per la segona missiva publicada a The Lancet, el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, ha replicat que encara no s’ha fet perquè “estem combatent una pandèmia”.
El ministre del PSOE ha recordat que el govern de què forma part sempre s’ha mostrat favorable a l’auditoria. Tanmateix, ha preferit restar-li la urgència que exigeixen els experts: «Hem de pensar quan es fa, on es fa i qui la fa. Anem fent. M’he compromès a rebre a alguns dels signants», ha declarat.
Mig centenar d’organitzacions demanen una resposta coordinada
La segona missiva publicada a The Lancet no és l’única mobilització científica que demana un canvi en la gestió política en els últims dies. En el marc del I Congrés Nacional COVID-19, 55 societats científiques de l’Estat espanyol que representen més de 170.000 professionals de la salut han signat un manifest unitari en què reclamen «una resposta coordinada, equitativa i basada en l’evidència científica».
«Demanem a totes les persones i institucions que tenen responsabilitats polítiques en la gestió de la pandèmia que es guiïn per criteris estrictament sanitaris», ja que la pandèmia «ha posat de manifest la necessitat que la ciència jugui un paper més rellevant en l’esfera pública i en la presa de decisions”. Insten la classe política a deslligar-se de «qualsevol altre interès que no sigui el general de la població”. En aquest sentit, afegeixen: “Apel·lem a la responsabilitat dels nostres representants per aconseguir un clima de diàleg i consens”.
El mig centenar d’entitats signants apel·len a la responsabilitat de «pilars importants pel control de l’epidèmia són els mitjans de comunicació, els líders d’opinió i la societat civil». En una nova crida d’atenció cap als dirigents polítics els recorden que «el greu problema sanitari, social i econòmic originat pel SARS-CoV-2, només podrà ser definitivament resolt amb la disponibilitat d’eines terapèutiques i preventives eficaces», raó per la qual exigeixen «estructures de recerca ben organitzades i dotades dels recursos humans i materials» i recorden que els recursos destinats a Espanya per a la recerca «són molt inferiors als de països del nostre entorn».
El 91,49% dels centres educatius segueixen operant amb total normalitat, segons les darreres dades ofertes aquests matí pels Departaments d’Educació i Salut, que a més a partir d’avui les renovaran diàriament a través d’una web (escolasegura) que està oberta a tothom i en la qual es pot veure la situació general, per municipis i centre per centre. També hi ha un apartat de preguntes freqüents. En tot cas, això vol dir que el 8,51% dels centres tenen un o més grups confinats. Encara és un percentatge aparentment baix… o no tant si es té en compte que només han passat vuit dies des de l’inici de curs. Avui són 437 centres amb alguna afectació, ahir n’eren 348, abans d’ahir 218…
La xifra de grups confinats i centres afectats creix cada dia en progressió geomètrica, però això no espanta les autoritats, que consideren que estem dins de l’escenari que era previsible. “Els protocols estan funcionant correctament”, han assegurat aquest matí els secretaris generals dels Departaments de Salut i Educació, Marc Ramentol i Núria Cuenca, en la compareixença setmanal que s’han compromès a fer mentre duri l’emergència educativa. “Fem una valoració positiva perquè les escoles a dia d’avui poden seguir fent la seva funció social. Poden garantir el dret a d’educació dels infants per tal que puguin anar físicament a fer el seu desenvolupament personal”, ha assenyalat Cuenca.
“Nosaltres ens hem preparat des del primer moment per un gran volum de sospites i de casos, el plantejament del protocol sempre s’ha fet pensant que haurem de gestionar grans volums de casos”, ha assegurat Ramentol. “Esperem que en els propers dies i setmanes continuï el ritme de nous positius”, i fins i tot aquest ritme es podria incrementar, ha afegit, perquè aquesta setmana i la passada les taxes de transmissió eren “relativament estables, per sota d’1”, mentre que “això pot estar canviant, perquè els indicadors estan empitjorant lleugerament aquests últims dies”. I si no sabem contenir aquest creixement “òbviament augmentarà molt ràpidament el nombre de casos a les escoles. Estem preparats però no és una situació desitjable”.
Per això, ha dit, aviat hi haurà notícies sobre un increment dels equips mòbils amb capacitat de desplaçar-se als centres educatius, ja que els disponibles actualment, que són els que en el seu dia es van habilitar per anar a les residències de gent gran, es troben molt a prop al límit. “Estem en converses amb entitats del tercer sector i aviat veurem la incorporació de persones que habitualment no formen part del sistema públic de salut”, ha comentat el secretari general.
El cribatge comença a Manlleu i L’Hospitalet
La setmana vinent començarà el cribatge a les escoles que es va anunciar a començaments de mes, amb l’objectiu de realitzar 500.000 tests PCR a la comunitat educativa, i que s’anirà determinant en funció de l’evolució de l’epidèmia. Els primers objectius seran els centres que es troben a Manlleu i al barri de La Florida de l’Hospitalet (a més de l’Escola Barrufet del barri de Sants), on la incidència de la covid està sent especialment alta. Aquest cribatge es farà amb una tècnica menys invasiva que fins ara, ja que el frotis és només nasal i no nasofaringi.
Per Ramentol, “la situació epidèmica avui dia no és positiva, hem assistit a una certa tendència a l’alça en els darrers dies, però és massa d’hora per dir si això és atribuïble o no a l’obertura de les escoles”. Amb tot, segons ha dit també, “l’evidència científica que hi ha disponible fins ara ens diu que les escoles no són un focus de transmissió de la malaltia, sinó que son espais segurs, i cal fer una crida perquè siguem autoexigents amb les escoles però també quan sortim de l’escola i traslladem els infants fora del centre”. Avui hi ha 970 alumnes (sobre un milió i mig) i 147 docents i personal educatiu i administratiu (sobre uns 120.000) i 6 personal extern que han donat positiu, però se suposa que el contagi s’ha produït a fora del centre. Com a conseqüència, hi ha 10.595 persones confinades (de les quals 9.628 són alumnes, 837 docents o personal dels centres, i 129 personal extern).
Ramentol ha assegurat també que la setmana vinent tindrien més dades sobre el percentatge d’alumnes que donen positiu després que se’ls hi faci una pcr perquè ha sorgit un positiu previ en el seu grup bombolla. Aquesta dada, que podria indicar la incidència dels contagis als centres, on se suposa que es prenen totes les mesures de seguretat (mans, distància, mascareta), encara no la tenen. Sí que han pogut observar que la incidència de contagis en població infantil és menor que en el conjunt de la població en els cribatges massius que s’han fet les darreres setmanes a diferents barris i ciutats amb una alta incidència de casos. Sobre un total de 16.259 PCR a ciutadans en edat pediàtrica (0-15 anys), el 6% van resultar positiu, mentre que la mitjana va ser del 7,5%.
Els metges interns residents (MIR) de Catalunya s’han concentrat aquest migdia a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en la tercera jornada de la vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya. D’entre les seves reclamacions, els residents demanen que les jornades laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies.
Els sindicat Metges de Catalunya i els representants del col·lectiu MIR es van tornar a reunir el passat dimarts amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals de les empreses sanitàries concertades al Departament de Treball per intentar acordar una sortida a la vaga de residents. Els convocants de l’aturada, però, van tornar a rebutjar la proposta presentada per l’ICS i les patronals, ja que consideren que és «hipòcrita» i continua sense proporcionar «solucions reals» a les demandes dels MIR. Aquest matí les dues parts han tingut una altra reunió, que tampoc ha resultat fructífera. Davant la falta d’acord amb les institucions, els metges interns residents han anunciat cinc dies més de vaga, de dilluns a divendres, la setmana que ve. «Som conscients que la vaga encara perjudicarà més la precarietat del nostre col·lectiu, però arribarem fins al final», assegura Mayer.
Respecte a la proposta plantejada el divendres passat, el nou document inclou un 1% més de millora retributiva, passant d’un increment del 5% al 6% al gener de 2021, i la possibilitat de percebre la mateixa retribució que els metges adjunts en les jornades de guàrdia a partir les 2.190 hores anuals realitzades. «És intolerable i vergonyós que la millora salarial proposada representi un increment aproximat d’un euro i mig diari», ha denunciat Àlex Mayer, membre del comitè de vaga.
Pel que fa a les reivindicacions formatives, l’ICS i les patronals asseguren que no tenen competències per introduir modificacions en el programa de formació i insten els MIR a crear una comissió de treball per intentar trobar solucions. Una resposta semblant ofereixen per a les demandes laborals, sobre les quals ofereixen la seva col·laboració per detectar els centres en què no es compleixen els límits legals de jornada i els descansos mínims. Unes mesures que, pel col·lectiu de residents, són «patètiques i completament insuficients». «Demanem millores formatives i laborals, no només en el sou. Les condicions en les quals treballem són vergonyoses, volem poder lliurar quan ens pertoca i tenir les 36 hores de descans ininterromput», assenyala Judit Gil, resident de segon any de Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron. «Estem demanant que ens donin els drets fonamentals que hauria de tenir tothom, que per llei estan estipulats, però no es respecten», afegeix.
| Èlia Pons
Seguiment de la vaga
Segons indica el sindicat Metges de Catalunya, el primer dia de vaga dels MIR dels hospitals i centres d’atenció primària de Catalunya va tenir un seguiment del 92% a Barcelona, un 91% a Girona, un 88% a Lleida i un 90% a Tarragona. En el segon dia d’aturada, les xifres de seguiment es van mantenir en la mateixa línia: un 94% a Barcelona, un 92% a Girona, un 89% a Lleida i un 90% a Tarragona. El Departament de Salut, en canvi, rebaixa les xifres de seguiment de la vaga al voltant del 51%.
Metges de Catalunya ha qualificat d’»èxit rotund» la jornada de vaga dels MIR i ha llançat un avís al Departament de Salut: «els residents, però també el conjunt de facultatius del sistema, estan farts de bones paraules i falses promeses. Plou sobre mullat i la indignació només s’esvairà amb passos ferms i mesures contundents per recuperar la dignitat de la professió mèdica».
L’arribada del SARS-COV-2 va suposar un canvi radical en els hospitals espanyols. En les setmanes de màxima saturació dels centres sanitaris es van convertir en monogràfics de Covid-19, amb l’activitat assistencial i els ingressos per altres afeccions anul·lats, excepte puntualment les emergències. Com va influir això als pacients amb altres afeccions?
«D’una banda, existia el temor de la població a acostar-se a tots els centres sanitaris, amb el que es va examinar menys l’aparició de petits símptomes, alguna cosa que en un altre moment s’hagués fet. De l’altra, es van interrompre consultes i intervencions quirúrgiques, es van tancar hospitals de dia, etc.», explica a SINC Jesús Díez Manglano, vicepresident 1r de Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI).
La primera onada va afectar moltíssim al sistema de salut i els seus usuaris, explica María Cruz Martín Delgado, cap de Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Torrejón. «Es van deixar de realitzar les cirurgies programades -com neurocirugies o intervencions oncològiques i cardíacas-, amb la repercussió que això té en l’evolució d’aquestes patologies dependents del temps».
Els pacients crònics -aquells amb malalties de llarga durada com patologies cardíaques i respiratòries, infarts, càncer o diabetis, i que suposen la causa de el 63% de les morts al món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS)- no van poder continuar amb els seus seguiments i proves, el que ha tingut conseqüències en el temps, afirma Héctor Bueno, director científic de el departament de Cardiologia a l’Hospital 12 d’Octubre. «Hi ha molts que han ingressat descompensats i, probablement, alguns hagin mort a casa per complicacions».
L’augment de la mortalitat no atribuïble directament a la Covid-19 ha estat clar en pacients crònics sense l’accés habitual al sistema sanitari; la dificultat està en mesurar-lo. «L’atribució de la causa de mort dels certificats de defunció són molt inespecífics i, en aquell moment, sistemàticament es va atribuir al coronavirus», aclareix Bueno. «Seria important fer una estimació, però crec que mai sabrem l’impacte directe del que ha estat el primer pic de Covid-19».
Medicina a distància, una alternativa per a tothom?
Davant d’aquesta situació dramàtica, molts hospitals van activar de forma urgent un pla de telemedicina, és a dir, consultes telefòniques per identificar les persones més estables i prioritzar a aquells en una situació de major vulnerabilitat. «Això va funcionar amb força èxit en el nostre cas, però evidentment no va poder pal·liar tot el cop de la pandèmia en els pacients», afegeix Bueno.
A més, matisa Díez Manglano, el sistema de telemedicina a Espanya no està prou desenvolupat. «Sí que s’han fet consultes telefòniques, però ni tots els pacients saben manejar-se amb el vídeo, ni tots tenen les eines necessàries, ni en tots els hospitals públics està generalitzat aquest tipus de servei».
«Si bé en aquest temps s’han comprovat les moltes interaccions entre el sistema sanitari i els pacients que no necessiten una assistència presencial, per canviar això cal tenir mitjans», insisteix l’expert. «Haurien de fer-se agendes d’atenció no presencial, la qual cosa suposa una major organització i una redistribució de la despesa ja que s’estalviarien costos de desplaçament i de pèrdua de treball».
Onada de covid i de pacients crònics
En ple segon repunt de coronavirus, un dels objectius ara és intentar que no tornin a quedar sense atendre pacients d’altres patologies. «Ara mateix no estem en la situació que vivim al març o abril, però no sabem què passarà en el futur. Si tornen a omplir-se les nostres UCI, arribarà un moment en què anul·larem també les cirurgies programades dels pacients més crítics», apunta Martín Delgado.
«De moment, la situació està més controlada; per ara no s’ha produït el tancament massiu de consultes i quiròfans com va passar en la primera onada. Encara que ja s’estan desprogramant algunes intervencions quirúrgiques i anul·lant cites», indica Díez Manglano, que treballa a l’Hospital Royo Villanova de Saragossa.
«Actualment estem vivint, a més de la segona onada de Covid-19, la pandèmia de cronicitat que no s’havia atès durant la primera onada de virus», subratlla. «El que al principi sembla que pot esperar, després es converteix en urgent». Igual opina Héctor Bueno, vicepresident de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). De fet, la institució ha registrat una reducció del 40% en el tractament de l’infart durant l’estat d’alarma, segons un estudi realitzat durant la primera setmana de confinament.
«Encara que es preveia clarament un repunt de pacients crònics, no aquesta onada tan prolongada en el temps», aclareix. «Des del punt de vista de l’activitat aquest estiu ha estat frenètic -probablement conseqüència del que va quedar pendent aquests mesos-, la qual cosa està posant molta pressió hospitalària».
L’OMS va publicar el juny passat una enquesta, completada per 155 països durant tres setmanes del mes de maig, que revelava com els serveis de prevenció i tractament de les malalties no transmissibles es van veure greument afectats des del començament de la pandèmia. L’informe, que va confirmar l’impacte a escala global, mostra una major afectació en els països d’ingressos més baixos.
«Estem veient pacients no-covid que arriben en situacions molt greus, que els acaben portant a l’UCI», subratlla Martín Delgado. «Potser per nombre no ho esperaríem a hores d’ara perquè no ha arribat encara l’època més dura, l’hivern, quan es descompensen més els malalts crònics».
Què esperar en els propers mesos
Segons Martín Delgado, expresidenta de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC), «en aquest temps segur que algunes patologies han empitjorat, el que va a tenir efectes no desitjats per als pacients. Això és una realitat que hem d’admetre i intentar que en aquest futur pròxim no passi. Però si s’acaben omplint de nou tots els llits, és impossible fer una altra cosa».
Els experts tenen clar que, des del punt de vista del coronavirus, són necessàries mesures de més contenció. «Avui és un problema de molta menys intensitat que a l’abril, però està creixent progressivament. De fet, ara mateix no veiem en absolut una baixada de pacients», puntualitza Bueno.
«No esperàvem una segona onada tan primerenca. Estem en una situació d’incertesa, però cal estar preparats per a tots els escenaris. No només per atendre tots els possibles casos de coronavirus, sinó també a totes les persones amb altres necessitats de salut que no poden quedar aparcades de manera permanent», exposa Díez Manglano. «Es tracta d’una malaltia nova que pot venir no en una o dues, sinó en successives onades».
«Hem d’aprendre d’això i buscar mètodes que permetin millorar l’efectivitat del sistema sanitari. Si aconseguim més recursos, mitjans, noves formes d’atenció, etc., és possible que aquest surti enfortit després d’aquesta crisi i pugui funcionar millor», declara.
Consells per al pacient crònic
Encara que no cal col·lapsar per situacions banals, el pacient crònic ha de sol·licitar l’atenció habitual que hagués fet en altres moments. Això sí, a través dels canals que se’ls facilitin. «És preferible que els diguin ‘quedeu-vos a casa’ o ‘li oferim aquest altre recurs’ al fet que, quan acudeixi, la situació sigui molt més complexa», adverteix Martín Delgado.
Per Díez Manglano, «el primer que ha de fer el pacient és coresponsabilitzar-se de la seva pròpia cura i atenció. I si malgrat aquestes autocures les malalties progressen, ha de contactar directament amb el sistema sanitari. A més, el malalt que té una patologia crònica ha de tenir una especial protecció per intentar no caure infectat pel coronavirus».
«Ha de ser previngut i minimitzar els riscos, però no tant com per deixar d’assistir a les seves proves i revisions. I, si nota que empitjora, que no dubti en consultar independentment que la situació estigui lletja. Estem pendents d’ells i ja serem nosaltres els encarregats de prioritzar qui té necessitat de venir o no», revela Bueno.
«La nostra intenció és que aquesta situació no torni a passar mai, perquè a la fi és una iniquitat del sistema. El nostre compromís és atendre tots els pacients, que no s’hagin de anul·lar cirurgies i que hi hagi més malalts que els de Covid-19, però tot dependrà del volum que arribi i dels recursos disponibles», conclou Martín Delgado.
«El finançament governamental és necessari perquè els productes per a la pandèmia són inversions d’altíssim risc; el finançament públic minimitzaria els riscos per a les companyies farmacèutiques i faria que s’hi posessin a fons». Aquestes declaracions de Bill Gates en la prestigiosa revista mèdica NewEnglandJournalofMedicine, es completen amb la indicació que els governs han d’atorgar facilitats per a la producció de les vacunes i comprar-les per a distribuir-les en la població que les necessita. Com veiem, tot un programa per a garantir els guanys de la indústria farmacèutica multinacional en relació amb la producció d’una vacuna per a enfrontar la pandèmia.
Subsidiar a les multinacionals en lloc d’invertir en vacunes
La demanda del multimilionari Gates va ser escoltada menys de dos mesos després. L’abril passat, el govern dels Estats Units va anunciar el programa WarpSpeed, que dedica 10.000 milions de dòlars per a finançar la recerca i producció de bovines anticoronavirus a través d’associacions publicoprivades. Les principals multinacionals van rebre importants subsidis; per exemple, la nord-americana Pfizer va obtenir 2.000 milions, i Sanofi GSK, la mateixa suma. Per la seva part AstraZeneca, gràcies a la unió amb una empresa estatunidenca, va obtenir 1.200 milions de dòlars.
Qui és AstraZeneca?
La setmana passada el president peronista Alberto Fernández va anunciar que es fabricaria la vacuna a l’Argentina i va donar a conèixer l’acord del Grup Insud amb AstraZeneca. Aquesta companyia és la unió d’una empresa farmacèutica britànica amb una altra sueca que, al seu torn, es van associar amb la Universitat d’Oxford per a la producció de la vacuna. Sense haver entrat en la Fase III de prova en poblacions, la multinacional ja ha signat acords de producció a tot el món amb societats mixtes públic-privades, que li permetrien una venda global als governs de 3.000 milions de dosis. Per exemple, el contracte recentment signat amb la Comissió Europea assegura la venda de 400 milions de dosis a Alemanya, França, Itàlia i Holanda. Part d’aquesta política comercial de la multinacional és l’acord signat amb el Grup Insud, del milionari argentí HugoSigman.
Qui és HugoSigman?
La revista Forbes li adjudica una fortuna de 2.000 milions de dòlars a aquest multimilionari que proclama la seva adhesió al peronisme kirchnerista. El seu entusiasme amb el matrimoni Kirchner està justificat. En 2009, en ple brot pandèmic del virus H1N1, d’origen porcí, conegut com a «grip A», el mateix Sigman va segellar un acord amb el govern peronista de Cristina Kirchner i el seu ministre de Salut de llavors, JuanManzur. L’Estat va finançar una planta industrial en Garín perquè la societat entre la multinacional Novartis i el Grup Insud produïssin la bovina antigripal A. L’Estat també es va comprometre a comprar-li fins a l’actualitat 10 milions de dosis per any de la vacuna, inclosa des d’aleshores en el calendari oficial. L’acord establia que, passats tres anys, SinergiumBiotech, una altra empresa d’Insud, es quedaria amb la planta, la tecnologia i el mercat.
En el cas del negoci de la nova vacuna Covid-19, es compartirà amb el també multimilionari mexicà CarlosSlim, qui va fer el tracte inicial amb AstraZeneca i se suposa que finançarà bona part del desenvolupament de la vacuna a la regió. El laboratori mexicà Liomont, en el seu moment especialitzat en la vacuna contra la grip, és l’encarregat de completar el procés de fraccionament i distribució del principi actiu que processarà Sigman a l’Argentina.
L’anarquia i el balafiament de recursos
Si bé es calcula que hi ha entre cinquanta i seixanta laboratoris en el món dedicats a la recerca de la vacuna per a la Covid-19, només són tretze els que estan en un estadi més avançat. Una competència feroç entre les multinacionals, i fins i tot entre els governs, s’ha desfermat. Qui aconsegueixi elaborar una vacuna eficaç i obtingui la patent s’assegura el monopoli de la producció i guanys per diverses dècades.
Les multinacionals i els seus socis locals, que en el cas d’Amèrica llatina són el multimilionari mexicà Slim i l’argentí Sigman, practiquen el secret comercial i frenen artificialment tot el procés. Encara que públicament anunciïn com a molt pròxima la disponibilitat de les vacunes, la realitat és que totes estan en etapes encara llunyanes d’una instància d’aprovació i, òbviament, de la producció massiva.
En el cas d’AstraZeneca, la científica britànica Sarah Gilbert, qui lidera un equip de tres-cents investigadors de la Universitat d’Oxford que treballen per a la vacuna, va declarar: «L’objectiu de cap d’any per al llançament de la vacuna és una possibilitat, però no hi ha absolutament cap certesa sobre aquest tema».
A causa de la disputa pel monopoli de la vacuna es produeix una superposició d’esforços i balafiament de recursos que han estat criticats encara per personalitats tan oposades al socialisme com el premi Nobel d’Economia JosephStiglitz. Que diferent seria el panorama si hi hagués una recerca col·laborativa entre les universitats i instituts dels diferents països, sobretot els més desenvolupats, que permeti la producció estatal d’una vacuna per al coronavirus! Els recursos de l’Estat haurien d’anar per a aquesta producció i no, com ara, per a acumular guanys de les multinacionals i els seus socis locals.
És així com el capitalisme frena el desenvolupament, en aquest cas, d’una vacuna que podria salvar tantes vides. En el moment d’escriure aquestes línies hi ha 22 milions de contagiats i 800.000 morts per a la Covid-19 i hem de preguntar-nos fins a quina tenebrosa quantitat haurem d’esperar per a disposar d’una vacuna? Aquesta és la raó per la qual el nostre programa planteja la necessitat d’abolir les patents dels medicaments en el camí d’aconseguir la nacionalització de la indústria farmacèutica sota control dels treballadors.
Una vacuna contra la COVID-19 serà eficaç contra totes les variacions que hi ha actualment del virus que la provoca, el SARS-CoV-2. Així ho determina un estudi publicat a la revista científica PNAS i redactat per un ampli grup de científics de la Universitat Tufts, a Boston (Estats Units d’Amèrica).
Amb tot, la troballa dels científics de la Universitat Tufts dóna un punt d’esperança en la carrera per trobar la vacuna, o vacunes, contra la COVID-19. Després d’analitzar més de 18.500 seqüències mostrejades del virus des del desembre del 2019 i procedents de 84 estats, conclouen que, fins ara, “la diversitat limitada observada al SARS-CoV-2 no hauria d’impedir que una sola vacuna proporcioni protecció mundial”.
L’estudi de les més de 18.500 seqüències, expliquen, es basa en «anàlisis filogenètiques, genètiques de poblacions i en bioinformàtica estructural». Les mutacions, com s’ha dit, són escasses: «La majoria de substitucions es van trobar en una sola seqüència, mentre que només el 8’41% van mostrar substitucions en dues o més seqüències», escriuen.
Això no obstant, asseguren que hi ha dues variacions que s’han expandit notablement, entre elles la mutació D614G a la proteïna S del SARS-CoV-2. Els autors recomanen «un estudi addicional» sobre la variació D614G per la «ràpida difusió» que ha mostrat. Encara així, mantenen que les diferències són minses i «un sol candidat a vacuna hauria de ser eficaç contra els llinatges [del SARS-CoV-2] que circulen actualment».
La teoria del ratpenat pren força
Donat que és un factor que «pot interferir amb l’eficàcia de la vacuna», els investigadors han analitzat l’adaptació del SARS-CoV-2 al seu hoste. En aquest procés han trobat que «probablement es deriva d’una ramificació de virus que es troba a la família de ratpenats rinolòfids». De fet, troben una identitat d’aminoàcids superior al 97% entre el virus que causa la COVID-19 i el genoma de ratpenat RaTG13.
Però les coincidències van més enllà: «Seqüències altrament similars també es van identificar en pangolins de Malàisia», escriuen. Això mostra «la plasticitat dels genomes del coronavirus i la seva propensió a canviar d’hoste», diuen els científics.
Fa aproximadament dos anys i mig aquest mateix diari ens publicava un article d’opinió que feia referència al fet que possiblement érem la Empresa de Treball Temporal més gran de Catalunya. El Director de RRHH, no va trigar a respondre mitjançant un altre article d’opinió en el mateix diari. Parlava d’un «ambiciós conjunt de mesures, per a donar major estabilitat a la plantilla». Evidentment ens vam veure obligats a donar novament resposta.
Al març de 2019, Inspecció de Treball requeria al PSMar que en el termini de tres mesos havia de transformar quatre contractes temporals a indefinits en la Unitat de Vigilància intensiva (Us sona? Aquesta tan anomenada darrerament) en la categoria d’Infermera, en el torn de nit. Avui dia segueix sense produir-se aquesta conversió. Treball ens ha informat que s’ha interposat una sanció a l’empresa i estem a l’espera de saber de quin tipus.
Deia al començament que l’empresa reconeix per primera vegada que «potser no ho ha fet del tot bé». La lectura que fem nosaltres és que la pandèmia els ha posat en el seu lloc. Estan veient com moltes treballadores s’estan anant a altres centres on els ofereixen major estabilitat i menor precarietat. És a dir el seu canvi de parer no és pel fet que estiguin preocupats per les seves treballadores i la qualitat de la contractació d’aquestes. Estan preocupats per quedar-se sense personal suficient que pugui garantir la plena activitat del Consorci. I al tanto, que no és una cosa nova. Fa temps que la nostra institució té problemes per a cobrir tots els serveis, principalment en els períodes vacacionals. Però la pressió que el Covid està exercint sobre tot el sistema, està aflorant de manera alarmant les vergonyes i les carències del nostre model sanitari. Ja no sols el PSMar. El PSMar és potser un dels exemples més significatius, però el problema de fons és el model sanitari. Un model totalment hospitalocèntric, ultra fragmentat i privatitzat.
Malauradament no hi ha senyals, de moment, que la situació hagi de millorar. Tot el contrari. Les decisions que es van prenent no ens fan ser gens optimistes. 18 milions per Ferrovial. Ara sí, ara no, finalment sí, però no sabem ben bé per a què. Cinquanta milions d’euros per a la construcció de 5 hospitals satèl·lits d’uns 100 llits cadascun. Per cert, com pot ser que el cost de la construcció de 5 hospitals sigui de 50 milions i el d’una sola fase de l’ampliació de l’Hospital de la Mar ascendeixi als 100 milions. I d’on sortirà el personal per aquests hospitals? Novament de l’Atenció Primària, la malmesa, la maltractada, destrossada, infrafinançada Atenció Primària.
Tornant al problema ‘que tant amoïna’ a la nostra direcció, suposem que el fet d’haver estat l’únic gran hospital en patir un Expedient de Regulació d’Ocupació en l’anterior crisi, tampoc deu ajudar a fer-lo gaire atractiu per possibles noves incorporacions.
Independentment dels motius que provoquen aquest aparent canvi d’actitud de la nostra Direcció, ens felicitem per això. Ara bé, serem exigents, molt exigents en la mesures a adoptar si volen que les aprovem.
La molt ben pagada Gerent del Consorci Mar Parc de Salut gestiona aquesta institució de la forma que ho fa, basant-se en unes directrius que rep de les persones que l’han col·locat en el seu tron d’or. Catalunya té, en general, pitjors dades quant a inversió, salaris i resultats sanitaris a la mitjana del Regne d’Espanya. I Espanya no surt molt ben parada en comparació amb la mitjana Europea. Destina a Sanitat el mateix percentatge del Producte Interior Brut que fa una dècada. Té menys places en hospitals disponibles que tots els països del seu entorn i menys personal d’infermeria.
L’agressivitat i virulència amb la que ens ha colpejat el virus, era difícil de preveure, cert… Però per descomptat no ha ajudat la falta de previsió, ni la involució del nostre sistema sanitari des del 2010, que ha provocat moltes de les mancances de recursos materials i humans, que aquí hem descrit. Les desigualtats socials que no paren de créixer, dificulten una resposta eficaç –Ningú està fora de perill si no estem tots fora de perill-. Les decisions preses durant aquests mesos no han fet més que agreujar la situació.
És necessari un canvi amb urgència. Esperem que la negociació per a la signatura d’un millor conveni col·lectiu de treball del PSMAr que ara reprenem, ens permeti observar aquest canvi de tendència que moltes anhelem. Tant de bo sigui així, però ens temem que fins que les treballadores de tot el Sistema Sanitari no ens plantem, ens organitzem i portem a terme accions com les dels Residents de Catalunya, els que ens governen seguiran mirant cap a un altre costat. Cap als amiguets de la privada, de la industria farmacèutica i de tecnologia sanitària.
Sota crits de «No estem tots, falten els de guàrdia!» i «Sense els residents, no hi ha sanitat!», centenars de metges residents s’han aplegat aquest migdia davant el Departament de Salut per denunciar la precarització del seu sector i exigir unes millores formatives, laborals i retributives. La protesta ha tingut lloc en el marc de la primera de les tres jornades de vaga convocada pel sindiciat Metges de Catalunya, a la qual estan cridats a mobilitzar-se 3.500 facultatius en formació dels hospitals i centres d’atenció primària del sistema sanitari català, públic i concertat.
«Hem sortit al carrer perquè fa temps que arrosseguen unes condicions laborals precàries i hem decidit dir prou», assenyala Juanjo Paterna, resident de segon any (R2) de Medicina Familiar de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Inés Podzamczer, resident de tercer any (R3) de Neumologia a l’Hospital de Sant Pau, explica que els residents s’han convertit en «mà d’obra barata» pel sistema. «Els residents som metges en formació, hauríem d’estar aprenent sempre supervisats per un adjunt, però amb els anys això s’ha anat pervertint», denuncia.
En la mateixa línia s’expressa Irina Millán, R3 d’Anestèsia del mateix hospital, que remarca que moltes vegades els residents es troben «sols prenent decisions que no els pertoquen». «El sistema s’aprofita de la nostra vocació i ens fa treballar de manera molt precària. Hi ha setmanes que he arribat a treballar gairebé 80 hores. Quan portes 24 hores treballant sense descans, no estàs en condicions d’atendre pacients», explica.
Per aquests motius els residents demanen que les jornades laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies. «Després d’haver estudiat durant set anys, tenim un sou mileurista, que no està al nivell de la nostra formació i responsabilitat», denuncia Alejandra Alija, R3 de Medicina Familiar del Consorci Sanitari de Terrassa.
Els residents reclamen millores laborals, formatives i retributives | Èlia Pons
La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha manifesat el seu suport a la vaga dels metges interns residents. Des de l’entitat, denunicen el tracte «injust» dels MIR i la «precarietat agreujada per la pandèmia de la Covid-19», que ha afectat les seves condicions laborals i la seva formació.També la Marea Blanca de Catalunya ha donat suport a la vaga i ha convidat a la ciutadania a fer costat al col·lectiu de residents en el conjunt d’actes i mobilitzacions convocats per aquests tres dies. «Només des de la col·laboració de treballadors i ciutadania units en els objectius i reivindicacions es podran millorar les condicions laborals dels residents i arribar a un veritable servei de salut públic sense exclusions de cap mena», han manifestat en un comunicat.
Serveis mínims
El passat divendres, 18 de setembre, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va fer públics els serveis mínims establerts per a la vaga MIR. L’ordre indica que s’ha de garantir el normal funcionament dels serveis d’Urgències hospitalàries i les unitats especials i d’urgència vital, garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital, atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu i prestar assistència als pacients ingressats. A més, també s’ha d’assegurar el normal funcionament dels centres d’assistència extrahospitalària i dels centres d’assistència urgent i continuada d’atenció primària.
Els convocants de la vaga han criticat aquesta mesura. «Els hospitals, legalment, haurien de poder funcionar sense nosaltres, però a la pràctica no és així. Que hi hagi serveis mínims és incoherent i estem totalment en contra», assenyala Podzamczer.
Els residents demanen que el 15% de la seva jornada es dediqui a formació | Èlia Pons
Les negociacions, estancades
Les propostes del col·lectiu de residents es van traslladar a una reunió amb responsables de CatSalut el dia 9 de setembre però, segons expliquen els convocants de la vaga, les respostes de l’administració van ser «poc concretes en el què i en el quan». El passat divendres 18 de setembre, el sindicat Metges de Catalunya es va reunir amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals empresarials de la xarxa sanitària concertada al Departament de Treball en el tràmit de mediació de la vaga de metges residents. Aquesta reunió va acabar sense cap acord entre les parts i el sindicat mèdic i els representants del col·lectiu MIR que integren el comitè de vaga van valorar com a «insignificant» la proposta presentada per l’ICS i la representació empresarial. El document aportat per l’ICS i les patronals planteja la creació d’una Comissió de seguiment dels programes de formació sanitària especialitzada de Catalunya, el compliment de la jornada i els descansos legalment establerts i un increment del 5% de la retribució base en un període de dos anys, excloent altres millores retributives relacionades amb les guàrdies.
Els convocants de la vaga consideren que les mesures plantejades són «insuficients, inconcretes i no donen resposta a les qüestions principals que han donat lloc a la convocatòria de vaga». Els residents creuen que tant l’entitat pública com les empreses sanitàries s’excusen en una «suposada manca de competències» i en la heterogeneïtat de convenis col·lectius del sector concertat per justificar la «immobilitat» de les condicions laborals i retributives dels MIR. Així, denuncien que la proposta presentada en el tràmit de mediació es limita a “llençar pilotes fora”, sense incloure cap millora substancial per al col·lectiu de residents.
