Blog

El Parlament de Catalunya ha dedicat un grapat d’hores a debatre sobre el model de residències per a gent gran en un plenari celebrat aquest dimarts, després de la gran afectació que ha tingut la Covid-19 en aquests centres. A proposta dels grups i subgrups de PSC, CeC-Podem, CUP i PPC, la cambra ha debatut sobre la gestió de la pandèmia a les residències. L’oposició veu necessari d’investigar les errades, mentre que el govern n’ha defensat la gestió i ha fet autocrítica alhora.

Tanmateix, ha quedat clar un consens general en la necessitat de transformar-ne el model. Hi han fet referència tant els grups de l’oposició com els que integren l’executiu. El portaveu de Junts per Catalunya a la comissió d’investigació creada dimarts mateix, Josep Maria Forné, ha reconegut la necessitat de «no només investigar el present, sinó de considerar el model». Al ple, els republicans El Homrani i Vergés han parlat d’un “operador públic que integri el vessant social i sanitària” com a eina de gestió futura.

L’oposició insta a repensar el model residencial

La necessitat de canviar el model de residències ha estat el fil comú de les primeres intervencions, a càrrec dels grups i subgrups que van demanar aquest debat monogràfic.

Raúl Moreno (PSC-Units) ha defensat la necessitat de “canvis substancials després del que hem viscut”, i ha instat el govern a “prendre’s seriosament les conclusions” que es derivin tant del debat parlamentari com de la comissió. “Si s’haguessin atès les consideracions que hem aprovat durant aquests anys, la situació hauria estat diferent”, ha acusat Moreno, qui ha parlat de “situar el sector allà on li toca” i de “reconèixer la tasca dels seus professionals”.

Jéssica Albiach, en representació de Catalunya en Comú-Podem, ha assegurat que “ens estem jugant l’esfondrament de l’estat del benestar o el seu reforçament com a projecte col·lectiu”. Segons la diputada cal “revertir la lògica neoliberal que et converteix en una càrrega quan ja no ets productiu ni consumidor” i evitar que les residències siguin “aparcaments de gent gran amb què alguns es fan rics”. “Ens mereixem un sistema públic de residències que siguin llars comunes, unitats de convivència on poder seguir desenvolupant projectes vitals i establir una nova etapa vital”, ha apostat.

En la mateixa línia, Vidal Aragonès (CUP) ha opinat que “cap govern de la Generalitat ha volgut apostar per una xarxa pública de residències”. Segons el diputat, “el col·lapse no té origen en la Covid-19 ni amb la seva gestió, sinó amb els elements que determinen el model: aprofitament de la gestió privada per infradotar pressupostàriament les residències, les condicions de les treballadores i un sistema d’inspecció que no és útil”.

El representant del PPC, Santi Rodríguez, ha deslligat la problemàtica de la gestió pública o privada: “No és un problema de titularitats, sinó de model”, ha opinat. Rodríguez ha assegurat que “vam configurar les residències com una extensió dels domicilis i no com a hospitals” i que “cal abordar-ne el debat”.

La cap de l’oposició, Lorena Roldán (Ciutadans), ha agraït les explicacions dels consellers però creu que “no n’hi ha prou amb reconèixer els errors, cal aprendre’n”. S’ha mostrat oberta a arribar a “solucions des de la unitat i la responsabilitat pel bé de la nostra gent gran”, però després ha acusat el govern dirigit per Torra de deixar la pandèmia en un segon pla «perquè han seguit governant pel Procés i per l’autodeterminació».

Torra defensa la gestió i contextualitza la crisi

El president Quim Torra ha estat el primer membre del govern a intervenir i ha contextualitzat la gravetat de la situació viscuda a les residències catalanes: “Ha afectat tots els sistemes residencials d’Europa de la mateixa manera”, ha assegurat. Quant a la gestió ha defensat la rapidesa amb què van actuar: “El 6 de març es va recomanar no fer visites a les residències, vam regular-ne el nombre i extremar la higiene. Vam actuar des del primer minut”, ha dit.

Si bé el president ha lamentat les més de 4.000 morts als centres catalans, que suposa gairebé el 7% dels residents, ha parlat d’una transparència que no troba a les dades del govern espanyol: “L’Estat ha tancat en fals les dades de traspassats en residències i a domicilis”.

El cap de l’executiu ha criticat la postura d’alguns grups parlamentaris que “avui es queixen però formen part de governs a altres comunitats autònomes amb els mateixos i dissortats efectes de la pandèmia i, en la majoria de casos, pitjors”. Torra també ha acusat l’Estat d’un “infrafinançament que ha estat un condicionant” en la crisi de la pandèmia als centres residencials per a gent gran.

En una llarga intervenció, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir el Homrani ha reconegut la necessitat de fer «una mirada autocrítica per donar una millor resposta». Per exemple, ha reconegut que hauria estat necessari tancar les visites als centres residencials abans del que ho van fer. També s’ha mostrat obert a revisar el model actual: «Hem de fer un redisseny amb un operador públic que integri el vessant social i sanitària».

El Homrani ha valorat positivament el pla de contingència per protegir les residències en cas d’un rebrot o nova onada de coronavirus a la tardor, aprovat recentment de la mà de la consellera de Salut Alba Vergés i que inclou la reserva de places buides, la sectorització i creació de circuits dins dels espais residencials o un reforç del personal sanitari d’atenció primària valorat en més de 15 milions d’euros.

Vergés també ha insistit en la idea d’una agència pública que controli el sistema residencial i hi inclogui el vessant més laboral i social i el sanitari. “Hem de repensar com volem cuidar i atendre les persones grans, però no conceptualment. Hem d’avançar per planificar i gestionar conjuntament el territori», ha dit la consellera de Salut.

Una comissió del Parlament investigarà la qüestió

Poc abans de l’inici del ple s’ha constituït una comissió d’investigació que analitzarà la situació de les residències per a gent gran durant la pandèmia del coronavirus. La van proposar a mitjans de maig els grups parlamentaris de Cs, PSC-Units, CatECP, CUP i PPC i tot l’arc parlamentari hi va votar a favor.

En efecte, Santiago Rodríguez (PPC) ha defensat a la seva intervenció que la comissió tindrà “un format més pausat però més intens per tal d’aprofundir en què ha passat, les responsabilitats i les solucions”. Una de les temàtiques que es tractaran, tal com ha avançat Jéssica Albiach (CeC-Podem), serà “la prohibició de trasllat de residents a l’UCI o el retorn forçat per aplicar-hi pal·liatius quan no són centres sanitaris”.

La comissió estarà presidida per Vidal Aragonès (CUP-Crida Constituent), que ha assegurat que “hem constituït aquesta comissió perquè no volem que mai més torni a repetir-se una situació com la viscuda entre març i maig de 2020”. Aragonès ha exposat l’objectiu de la comissió: “L’anàlisi i la investigació de formes de gestió de residències durant la crisi de la Covid-19 presentant especial atenció a les més i menys des del punt de vista de protegir la vida i mantenir la vida digna”. La resta de la mesa la componen la vicepresidenta Najat Driouech (ERC) i Elisabeth Valencia (Cs) com a secretària.

Serà en aquest espai on diferents entitats del sector de la cura a la gent gran -les patronals FEATE i ACRA i les entitats Edat i Vida, Llars per Viure i Sumar- podran intervenir. En un principi ho havien de fer al ple del Parlament, però la junta de portaveus, seguint les indicacions dels lletrats de la cambra, han acordat posposar les intervencions a la comissió perquè gaudeixin de més temps i profunditat.

Els Departaments de Treball i Salut han presentat un pla de contingència adreçat a les residències de gent gran per fer front a un possible rebrot de la Covid-19 aquesta tardor. Les actuacions dissenyades, com han explicat, volen garantir el màxim nivell de protecció i atenció a les persones que viuen en centres residencials, un col·lectiu especialment vulnerable a la Covid-19. La implementació d’aquest pla suposarà una inversió de 96 milions d’euros per part de les dues conselleries.

El pla de contingència té com a objectiu principal establir un blindatge de les residències davant la Covid-19 i, en cas que el virus entri en un centre, preveu mesures que volen garantir l’atenció social i sanitària i frenar possibles contagis. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha recordat que “seguim en epidèmia i les residències són un espai especialment complexe”, fet pel qual ha donat molta rellevància a les mesures que es prenen a partir d’ara i demostren la visió conjunta que ambdós departaments tenen de com s’ha d’abordar l’atenció, social i sanitària, de tota la població en general i de les persones més vulnerables davant la COVID19 en particular.

Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que “els dos Departaments hem treballat conjuntament en aquest pla de prevenció i d’actuació perquè, com malauradament hem vist durant la crisi sanitària, les residències de gent gran han estat un dels sectors més afectats per la covid-19, a Catalunya, a l’Estat espanyol i a la resta d’Europa i del món. Això que ha passat aquí ha passat a tot arreu perquè es tracta de les persones més vulnerables: persones d’edat avançada, moltes amb patologies prèvies i amb dependència, que requereixen de la cura constant, del contacte i la proximitat de les professionals. Per això ens preparem per protegir i cuidar les persones més vulnerables de la millor manera possible”.

El pla, des de l’àmbit de Salut

Pel que fa a l’àmbit de Salut, el pla contempla, com a primera novetat, que les residències es dotin de material de protecció per a 4 setmanes i per això Salut oferirà als centres adherir-se a una plataforma de compra centralitzada, que faciliti el subministrament, distribució i qualitat del material, a l’igual que la resta del sistema de salut. En segon lloc, es mantindran les intervencions de sectorització, circuits i suport pel control de l’entrada de la infecció i de la seva disseminació, mentre que en tercer lloc, pel que fa a la detecció de casos, es preveu fer proves PCR en cas de sospita i també als contactes dels residents i dels seus professionals a càrrec. El pla també inclou una millora dels sistemes d’informació, degut al desplegament de l’accés a l’ECAP des de totes les residències. A més, es potenciarà una atenció integrada, tot reforçant els equips d’atenció primaria i d’atenció intermèdia.

De fet, pel que fa al reforç d’atenció des de la primària, i entenent que és l’encarregada de proporcionar una atenció centrada en les persones més propera, equitativa i segura, que garanteixi el contínuum assistencial a les persones que viuen en residències, és reforçarà amb l’equivalent a uns 450 professionals sanitaris destinats a reforçar l’atenció als residents (163 metges i 270 infermeres). Tot plegat, suposa una inversió de més de 15 milions d’euros.

Els equips d’atenció primària treballaran coordinadament amb els equips assistencials i de direcció de les residencies per avaluar la situació de tots els residents i elaborar el pla individualitzat d’intervenció. Pel que fa als centres d’atenció intermèdia han de tenir un paper rellevant en el maneig d’un possible rebrot a la tardor, especilment tenint en compte que la població major de 65 anys són persones especialment sensibles a patir complicacions greus derivades de l’afectació per part del coronavirus SARS-CoV-2.

Els centres d’atenció intermèdia tenen per objectiu l’atenció dels següents col·lectius: atendre persones afectades per la COVID19 derivats d’un hospital d’aguts per continuïtat del tractament, atendre els seus propis casos nosocomials i atendre persones grans que viuen al seu domicili o a centres residencials que precisen atenció d’internament alternativa a l’hospitalització convencional.

Per últim, i entenent que caldrà incrementar la contractació de llits al sistema, es podrà arribar a incrementar en prop de 500 llits els destinats a tenir cura d’aquestes persones, amb un cost de més de 25 milions d’euros.

El pla, des de la vessant d’Afers Socials i Famílies

Pel que fa a l’atenció social, l’ordenació i el reforç de l’àmbit residencial, el Pla incorpora 4 eixos que seran implementats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb un pressupost global de 56 milions d’euros:

Reserva de 2.800 places buides per incrementar la capacitat de resposta de les residències davant possibles rebrots
El conjunt de residències de Catalunya disposaran d’un total de 2.800 places lliures d’ocupació per a millorar la seva capacitat de resposta. En aquest sentit, el parc de places buides permetrà prendre mesures de sectorització immediata, l’aïllament davant de casos probables o confirmats i l’atenció d’usuaris asimptomàtics positius o amb curs lleu de la malaltia.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assumirà el cost d’aquestes places no ocupades.

Reubicació de les persones residents en espais de suport

Es tracta d’una de les estratègies posades en marxa els darrers mesos per traslladar persones grans de la seva residència a altres espais (centres residencials, espais de nova creació, clíniques habilitades, hotels o albergs), amb l’objectiu de separar persones sanes de malaltes o amb simptomatologia i fer el correcte aïllament i atenció. Fins ara s’han reubicat 2.679 persones grans.

El pla de contingència per a la tardor preveu mantenir espais de suport per la reubicació de residents en cas de necessitat, ja sigui per congestió, limitacions o dificultats estructurals per fer aïllaments. Els trasllats es faran tant a espais de nova creació com a centres residencials grans, capaços de donar suport a residències amb dificultats estructurals per a fer aïllaments.

Retorn voluntari al domicili

Es mantindrà la possibilitat que l’entorn familiar del resident sol·liciti el retorn temporal i voluntari al seu domicili, conservant la plaça residencial, sempre que la persona estigui estable i sense símptomes associats a la Covid-19. Més de 700 persones grans que vivien en una residència van retornar al domicili familiar durant aquests mesos.

Contractació de nous professional per reforçar l’estructura de personal de les residències.
Per fer front a un possible rebrot, s’augmentarà el personal estructural de les residències amb la contractació de 1.800 nous professionals en gerocultura que prestaran atenció directa als residents i garantiran l’aplicació de les mesures d’aïllament i d’organització assistencial.

Així mateix, s’incrementarà el personal d’infermeria residencial amb la contractació de 370 infermeres per a reforçar l’atenció sanitària 24h en residències de més de 60 places. Aquests nous professionals també es coordinaran de manera molt estreta amb els professionals d’atenció primària.

El pla de contingència preveu adaptar també les funcions del responsable higiènicosanitari per reforçar les tasques vinculades a la prevenció, que evitin la transmissió de malalties entre les persones residents i les treballadores.

La borsa de personal activada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) durant la crisi sanitària, que compta amb més de 4.000 persones inscrites, es mantindrà en funcionament els propers mesos, així com també la formació adreçada al personal que s’incorpora a treballar en aquest sector. Aquesta borsa ha esdevingut una eina clau per a cobrir les baixes del personal de les residències i garantir l’atenció a les persones usuàries d’aquests centres.

El Pla inclou també formació en l’àmbit residencial, tant per a nous professionals com per les treballadores del sector i els equips directius de les residències.

A més d’aquests quatre eixos, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té previst el reforç de personal propi, amb un programa de tres anys que impulsarà a la tardor i que suposarà la contractació de 219 persones. El nou personal tindrà, entre d’altres funcions, fer un seguiment acurat i de proximitat a les residències i reforçar la Inspecció Social, amb especial atenció a la qualitat assistencial.

Agència integrada d’atenció

Per últim, els conseller han explicat que el dos departaments comparteixen una mateixa mirada sobre el model d’atenció a les persones grans i dependents, així com la necessitat de garantir una millor resposta pública a les persones en situació de vulnerabilitat i amb necessitats d’atenció sanitària i social complexes a causa de la fragilitat, la cronicitat, la dependència i l’exclusió social, tot superant la fragmentació dels processos d’atenció, i facilitant la transició i continuïtat entre el sistema sanitari i social.

Segons Chakir el Homrani, “tenim el convenciment que com a país no únicament hem de revisar el model de residències, sinó que hem de repensar com hem atendre i cuidar a les persones grans. Com gestionem el repte de l’envelliment de la nostra societat, com fem possible l’envelliment km. zero i com potenciem l’autonomia personal. I creiem que aquest redisseny l’hem de fer amb un operador públic en forma d’agència que integri la vessant social i sanitària en les diferents fases del procés: avaluació, planificació i acció”.

En aquest sentit, els consellers han anunciat avui la creació de l’Agència integrada d’atenció, amb governança al 50% entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut, que afronti dos reptes: d’una banda, l’abordatge integral de l’autonomia personal i de la dependència, des de la vessant social i sanitària; i d’altra banda, fer possible l’envelliment Km0, reforçar la prevenció, intensificar els serveis d’atenció domiciliària, eixamplar la xarxa de suport comunitària i retardar i evitar el màxim possible la institucionalització, és a dir, que la persona vagi a viure a una residència.

Aquesta agència serà un disseny treballat conjuntament amb els actors implicats de la societat, les administracions locals, els agents socials –sindicats i patronals–, el tercer sector, els sectors sanitaris i socials i la ciutadania.

L’agència ha de ser l’instrument que ens permeti planificar conjuntament en l’àmbit residencial amb una única mirada, ens ha de permetre gestionar de manera conjunta al territori i tenir una veritable atenció única i integrada dels dos àmbits. I ha de tenir capacitat d’intervenir i de ser l’eina més eficient per a redefinir el model d’atenció residencial.

Un equip multidisciplinari de professionals de la Vall d’Hebron, en col·laboració amb diversos centres d’atenció primària, va iniciar un estudi per controlar la transmissió del SARS-CoV-2 en les residències de gent gran entre el 10 i el 24 d’abril de 2020. Els resultats, publicats a la revista Emerging Infectious Diseases, indiquen que gairebé un 24% de la gent gran resident i un 15% dels treballadors eren positius per SARS-CoV-2. Una dada molt destacable és que més de la meitat d’ells eren asimptomàtics, en concret el 69,7% dels residents i el 55,8% dels treballadors.

L’equip, coordinat per la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, i pel Dr. Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses, va estudiar amb proves PCR al voltant de 6.000 persones, entre residents i treballadors, d’un total de 69 residències de gent gran, tant públiques com privades, de l’àrea d’influència de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Com va assenyalar el Dr. Xavier Martínez, metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de la Vall d’Hebron i un dels autors de la publicació, «es tracta del primer estudi sobre l’impacte de la COVID-19 a les residències que es publica realitzat sobre una mostra tan gran de persones i l’actuació homogènia en totes les residències aporta una gran validesa als resultats obtinguts”.

Aquestes dades demostren una transmissió molt elevada del virus en aquests centres, especialment afavorida per les característiques pròpies de les residències, com ara les habitacions i els banys compartits, altres espais comuns, i la convivència de persones dependents que requereixen molta atenció. En aquest sentit, l’elevat percentatge de casos asimptomàtics juga un paper rellevant en la disseminació del virus en aquest tipus de centres. Com s’indica des de l’Hospital, «és fonamental detectar tots els casos, tant simptomàtics com asimptomàtics, per tallar la cadena de transmissió de la forma més ràpida possible».

Davant els resultats obtinguts, els investigadors recomanen la implementació d’una estratègia centralitzada de prevenció i control de la COVID-19 que inclogui el cribratge de residents i professionals, independentment de la presència de símptomes, per tal de prevenir i controlar brots de COVID-19 en aquest grup de persones tant vulnerables.

L’Hospital de la Vall d’Hebron assenyala que el treball conjunt amb els Centres d’Atenció Primària va ser essencial per a portar a terme les accions en cadascuna de les 69 residències, per fer el seguiment dels pacients que no requerien ingrés hospitalari i per fer la sectorització a les residències i evitar nous contagis. Algunes de les mesures més importants que es van adoptar van ser aïllar els residents infectats, formar els treballadors sobre les mesures de prevenció i designar àrees específiques per als residents segons els resultats.

Les residències per a gent gran, un dels focus i punts crítics durant la pandèmia del coronavirus, han començat a Catalunya la seva particular ‘nova normalitat’. La Covid-19 s’ha acarnissat amb els geriàtrics: s’hi han donat el 32’5% de les morts registrades per coronavirus al país, segons les darreres dades del Departament de Salut. Quant al nombre de casos d’infecció, gairebé 15000 dels poc menys de 72000 positius que s’han comptabilitzat a Catalunya són de persones grans residents a residències. Tanmateix, la dada podria quedar-se molt curta.

El 24 de maig va ser el darrer dia que el Departament de Salut va publicar les dades de persones sospitoses de tenir la Covid-19. Llavors, el nombre de residents amb positius confirmats o sospitosos era de 50282. Tenint en compte que a Catalunya viuen a residències al voltant de 64000 d’avis i àvies, la proporció d’afectats sobre el total d’usuaris va arribar al 78’5%.

«En una situació de represa de normalitat incrementa el risc que pugui entrar de l’exterior la infecció», reconeix el Departament de Salut, que assumeix el risc «donada l’actual tendència a la millora de la situació epidemiològica, així com per la necessitat de poder recuperar la interacció i retrobar els vincles«.

La tornada a la normmalitat es regula a través del PROCICAT (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya), que ha validat el ‘Pla sectorial de represa de la normalitat en l’àmbit de residencial’ amb “mesures que promouen la identificació precoç dels casos i el seu maneig adequat” per evitar la propagació dins dels centres.

«La priorització és recuperar al màxim la normalitat dintre dels centres residencials però sempre garantint les mesures de prevenció i seguretat adequades», asseguren fonts del Departament, que recorden la particular vulnerabilitat de qui resideix a les residències i les característiques especials d’un entorn de convivència comuna.

Verd, groc i vermell: detecció ràpida i aïllament adequat

El principal eix del pla, que hauran d’aplicar tots els geriàtrics catalans, és la detecció ràpida dels casos positius de coronavirus. Els usuaris i treballadors passaran diàriament per una llista de validació que inclourà una mesura de temperatura, la recerca de possibles simptomatologia i una avaluació de contactes amb persones probables o confirmades de tenir el virus.

En funció del resultat de la llista de validació, els usuaris seran repartits en tres grups -A, B, C- amb el seu corresponent color -verd, groc i vermell-. Aquest mecanisme és l’escollit pel Departament de Salut per aïllar els pacients sospitosos o confirmats de tenir el coronavirus.

En cas de no superar la llista d’ítems, la persona resident passarà a la ‘zona groga’, així com els seus contactes més estrets. Si qui no passa la prova és un treballador, «es retirarà del lloc de treball i se li indicarà que contacti amb la seva mútua laboral perquè li faci les proves corresponents».

La ‘zona groga’ són les zones o plantes que la residència haurà d’habilitar per allotjar els pacients sospitosos de tenir la Covid-19, per seguir-ne l’evolució i esperar la confirmació diagnòstica. Si es confirma el cas, les persones residents hauran d’ubicar-se a la ‘zona vermella’, on els espais comuns són «exclusius per a persones amb Covid-19» i el personal s’haurà de canviar els guants i fer una higiene de mans entre cada pacient. Al contrari, si es confirma que l’usuari no pateix el coronavirus, tornarà a ser del grup A i a la zona verda.

El retrobament amb les famílies

La mateixa classificació per colors servirà per dividir els geriàtrics catalans. Rebran la qualificació ‘verda’ els centres aquella sense casos de Covid-19 i correctament sectoritzada. Seran ‘taronja’ aquelles amb casos de la malaltia però amb les zones ben dividides i amb el brot controlat, mentre que les ‘vermelles’ seran les que tenen una «situació no controlada, sigui per la dificultat de sectorització dels espais o per l’aparició de nous casos».

El pla autoritza visites a les residències classificades com a verdes, a les taronges només «es permetran les visites als residents sense Covid-19 i en les zones habilitades com a verdes». Quant a les residències vermelles, «es deneguen les visites als centres que encara no mostrin un control adequat de la infecció». En aquest cas només podran entrar-hi familiars «quan el suport i el procés d’atenció a les persones ho aconsellin», especialment en l’acomiadament de final de vida. L’espai per a fer les visites, que el pla recomana que siguin en espais oberts i exteriors, dependrà de la capacitat organitzativa i dels espais del centre.

També es contemplen les sortides a l’exterior de la residència per part d’usuaris del grup verd (sense malaltia ni símptomes). En els casos de llarga durada, «és recomanable que els usuaris que habitualment realitzen sortides als seus domicilis familiars tinguin una habitació individual i respectin la distància de seguretat». També es permet fer sortides de curta durada dels residents, acordades prèviament amb el centre i amb un document de declaració responsable del resident o la família.

Per als usuaris a les zones groga i vermella -és a dir, sospitosos o confirmats de tenir el coronavirus- el pla entén “l’impacte emocional i cognitiu que té l’aïllament en els residents i els contactes” i contempla videotrucades i contactes telemàtics amb la família en el cas d’usuaris en planta groga i “la mobilització i socialització dels residents” en zona vermella en els espais habilitats a tals efectes.

 

Segons la darrera actualització del Departament de Salut, a Catalunya el 72% de les residències estan descrites com a verdes, el 23% estan en situació taronja i només un 4% -39 centres en total- estan classificats com a residència vermella.

La patronal Upimir demana responsabilitat familiar

Davant la complexitat de la situació i l’increment del risc que el coronavirus entri a les residències quan aquestes comencen a obrir-se, la Unió de Petites i Mitjanes residències (Upimir) demana molta responsabilitat i cura a les famílies dels residents: “Podem discutir que ens agradi o no, però cal complir amb el que diu Salut”, diu Vicente Botella, doctor i president d’Upimir.

“Hi ha residents que marxen acompanyats d’un familiar i tornen amb quatre, d’altres que se salten el temps permès o alguns que diuen que la seva mare no cal que dugui mascareta”, denuncia Botella. “He treballat en una residència durant el pic, i no és gens agradable veure com se’t mor la gent”, afegeix. Per aquests motius, Botella avisa que la patronal Upimir denunciarà davant la Fiscalia els casos sospitosos d’haver incomplert les normes fixades per les residències en virtut del pla de tornada a la normalitat del Departament.

El dia a dia a les residències

El pla aprovat pel PROCICAT també indica a les residències com realitzar el «procés de recuperació progressiva de la normalitat convivencial i de les activitats dels centres residencials». El text recorda les «implicacions inherents» d’un confinament, com ara «l’impacte psicoemocional i la pèrdua de l’autonomia personal i de les relacions interpersonals».

Per això, el document preveu, a més de les sortides dels residents durant unes hores, caps de setmana o fins i tot períodes més llargs, les activitats fora del centre -com a museus o casals-, activitats grupals dins del centre o l’entrada a les residències de professionals externs.

En tot cas, i en funció de les possibilitats d’organització de la residència, els residents «haurien d’estar dividits en unitats estables de convivència d’entre 10-15 residents i professionals», diu la guia. En aquest sentit, la patronal Associació de Recursos Assistencials (ACRA) demana al Govern més recursos: “Com més petites fas les unitats calen més cuidadors, necessitem més mans. És impossible aplicar-ho amb el personal que tenim«, va denunciar la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, en declaracions a l’ACN.

També es tornen a permetre els ingressos de nous usuaris a residències classificades com a verdes i taronges. Qui hi ingressi haurà de tenir una PCR negativa realitzada entre un i cinc dies previs a l’entrada, s’ubicarà durant deu dies a una zona groga -amb els usuaris sospitosos de tenir el coronavirus- i l’usuari o la família hauran de signar una declaració que asseguri que en els deu dies anteriors no ha estat en contacte amb ningú sospitós de tenir el virus.