Blog

  • El govern apunta a un operador públic com a eina de gestió de les residències de gent gran

    El Parlament de Catalunya ha dedicat un grapat d’hores a debatre sobre el model de residències per a gent gran en un plenari celebrat aquest dimarts, després de la gran afectació que ha tingut la Covid-19 en aquests centres. A proposta dels grups i subgrups de PSC, CeC-Podem, CUP i PPC, la cambra ha debatut sobre la gestió de la pandèmia a les residències. L’oposició veu necessari d’investigar les errades, mentre que el govern n’ha defensat la gestió i ha fet autocrítica alhora.

    Tanmateix, ha quedat clar un consens general en la necessitat de transformar-ne el model. Hi han fet referència tant els grups de l’oposició com els que integren l’executiu. El portaveu de Junts per Catalunya a la comissió d’investigació creada dimarts mateix, Josep Maria Forné, ha reconegut la necessitat de «no només investigar el present, sinó de considerar el model». Al ple, els republicans El Homrani i Vergés han parlat d’un “operador públic que integri el vessant social i sanitària” com a eina de gestió futura.

    L’oposició insta a repensar el model residencial

    La necessitat de canviar el model de residències ha estat el fil comú de les primeres intervencions, a càrrec dels grups i subgrups que van demanar aquest debat monogràfic.

    Raúl Moreno (PSC-Units) ha defensat la necessitat de “canvis substancials després del que hem viscut”, i ha instat el govern a “prendre’s seriosament les conclusions” que es derivin tant del debat parlamentari com de la comissió. “Si s’haguessin atès les consideracions que hem aprovat durant aquests anys, la situació hauria estat diferent”, ha acusat Moreno, qui ha parlat de “situar el sector allà on li toca” i de “reconèixer la tasca dels seus professionals”.

    Jéssica Albiach, en representació de Catalunya en Comú-Podem, ha assegurat que “ens estem jugant l’esfondrament de l’estat del benestar o el seu reforçament com a projecte col·lectiu”. Segons la diputada cal “revertir la lògica neoliberal que et converteix en una càrrega quan ja no ets productiu ni consumidor” i evitar que les residències siguin “aparcaments de gent gran amb què alguns es fan rics”. “Ens mereixem un sistema públic de residències que siguin llars comunes, unitats de convivència on poder seguir desenvolupant projectes vitals i establir una nova etapa vital”, ha apostat.

    En la mateixa línia, Vidal Aragonès (CUP) ha opinat que “cap govern de la Generalitat ha volgut apostar per una xarxa pública de residències”. Segons el diputat, “el col·lapse no té origen en la Covid-19 ni amb la seva gestió, sinó amb els elements que determinen el model: aprofitament de la gestió privada per infradotar pressupostàriament les residències, les condicions de les treballadores i un sistema d’inspecció que no és útil”.

    El representant del PPC, Santi Rodríguez, ha deslligat la problemàtica de la gestió pública o privada: “No és un problema de titularitats, sinó de model”, ha opinat. Rodríguez ha assegurat que “vam configurar les residències com una extensió dels domicilis i no com a hospitals” i que “cal abordar-ne el debat”.

    La cap de l’oposició, Lorena Roldán (Ciutadans), ha agraït les explicacions dels consellers però creu que “no n’hi ha prou amb reconèixer els errors, cal aprendre’n”. S’ha mostrat oberta a arribar a “solucions des de la unitat i la responsabilitat pel bé de la nostra gent gran”, però després ha acusat el govern dirigit per Torra de deixar la pandèmia en un segon pla «perquè han seguit governant pel Procés i per l’autodeterminació».

    Torra defensa la gestió i contextualitza la crisi

    El president Quim Torra ha estat el primer membre del govern a intervenir i ha contextualitzat la gravetat de la situació viscuda a les residències catalanes: “Ha afectat tots els sistemes residencials d’Europa de la mateixa manera”, ha assegurat. Quant a la gestió ha defensat la rapidesa amb què van actuar: “El 6 de març es va recomanar no fer visites a les residències, vam regular-ne el nombre i extremar la higiene. Vam actuar des del primer minut”, ha dit.

    Si bé el president ha lamentat les més de 4.000 morts als centres catalans, que suposa gairebé el 7% dels residents, ha parlat d’una transparència que no troba a les dades del govern espanyol: “L’Estat ha tancat en fals les dades de traspassats en residències i a domicilis”.

    El cap de l’executiu ha criticat la postura d’alguns grups parlamentaris que “avui es queixen però formen part de governs a altres comunitats autònomes amb els mateixos i dissortats efectes de la pandèmia i, en la majoria de casos, pitjors”. Torra també ha acusat l’Estat d’un “infrafinançament que ha estat un condicionant” en la crisi de la pandèmia als centres residencials per a gent gran.

    En una llarga intervenció, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir el Homrani ha reconegut la necessitat de fer «una mirada autocrítica per donar una millor resposta». Per exemple, ha reconegut que hauria estat necessari tancar les visites als centres residencials abans del que ho van fer. També s’ha mostrat obert a revisar el model actual: «Hem de fer un redisseny amb un operador públic que integri el vessant social i sanitària».

    El Homrani ha valorat positivament el pla de contingència per protegir les residències en cas d’un rebrot o nova onada de coronavirus a la tardor, aprovat recentment de la mà de la consellera de Salut Alba Vergés i que inclou la reserva de places buides, la sectorització i creació de circuits dins dels espais residencials o un reforç del personal sanitari d’atenció primària valorat en més de 15 milions d’euros.

    Vergés també ha insistit en la idea d’una agència pública que controli el sistema residencial i hi inclogui el vessant més laboral i social i el sanitari. “Hem de repensar com volem cuidar i atendre les persones grans, però no conceptualment. Hem d’avançar per planificar i gestionar conjuntament el territori», ha dit la consellera de Salut.

    Una comissió del Parlament investigarà la qüestió

    Poc abans de l’inici del ple s’ha constituït una comissió d’investigació que analitzarà la situació de les residències per a gent gran durant la pandèmia del coronavirus. La van proposar a mitjans de maig els grups parlamentaris de Cs, PSC-Units, CatECP, CUP i PPC i tot l’arc parlamentari hi va votar a favor.

    En efecte, Santiago Rodríguez (PPC) ha defensat a la seva intervenció que la comissió tindrà “un format més pausat però més intens per tal d’aprofundir en què ha passat, les responsabilitats i les solucions”. Una de les temàtiques que es tractaran, tal com ha avançat Jéssica Albiach (CeC-Podem), serà “la prohibició de trasllat de residents a l’UCI o el retorn forçat per aplicar-hi pal·liatius quan no són centres sanitaris”.

    La comissió estarà presidida per Vidal Aragonès (CUP-Crida Constituent), que ha assegurat que “hem constituït aquesta comissió perquè no volem que mai més torni a repetir-se una situació com la viscuda entre març i maig de 2020”. Aragonès ha exposat l’objectiu de la comissió: “L’anàlisi i la investigació de formes de gestió de residències durant la crisi de la Covid-19 presentant especial atenció a les més i menys des del punt de vista de protegir la vida i mantenir la vida digna”. La resta de la mesa la componen la vicepresidenta Najat Driouech (ERC) i Elisabeth Valencia (Cs) com a secretària.

    Serà en aquest espai on diferents entitats del sector de la cura a la gent gran -les patronals FEATE i ACRA i les entitats Edat i Vida, Llars per Viure i Sumar- podran intervenir. En un principi ho havien de fer al ple del Parlament, però la junta de portaveus, seguint les indicacions dels lletrats de la cambra, han acordat posposar les intervencions a la comissió perquè gaudeixin de més temps i profunditat.

  • «Cal un reforç de personal a la salut pública: les unitats d’epidemiologia no poden seguir així»

    La plataforma Marea Blanca de Lleida, en defensa de la sanitat pública, va convocar ahir al vespre una cassolada als balcons i carrers de Lleida sota la premissa “La vida abans que el capital”. La convocatòria també vol exigir als governs i a l’ajuntament que deixin de desviar cap a la gent la responsabilitat i es realitzin polítiques en clau de salut pública.

    Multiplicar així el personal de salut pública per fer seguiment i prevenció, establir mesures socials pels temporers, realitzar inspeccions a les empreses de risc i reduir el temps de comunicació de resultats PCR i d’avís a contactes són les quatre demandes principals.

    Parlem sobre tot això amb en Gerard Sala, portaveu de la Marea Blanca de Lleida.

    Quina anàlisi feu de la feina feta des del Govern des de la Marea Blanca? Quina situació hi ha als hospitals i a l’Atenció Primària i Comunitària?

    Durant aquests dies nosaltres on hem posat l’accent no és tant en la resposta hospitalària, que també, perquè ja és on ho fan els mitjans, com és lògic, ja que són una gran resposta. Nosaltres hem posat l’accent en el qüestionament de les polítiques de salut pública perquè ens consta que, ja no només a Lleida, sinó a nivell de tot el país, no s’ha fet el reforç que es va dir. Sense parlar de tot el què significa el tema de Ferrovial i els rastrejos.. L’Atenció Primària van ser apartats de fer els rastreigs però no han deixat d’assumir moltes coses…

    En aquest sentit hem estat denunciant des de fa uns dies quines polítiques hi ha hagut pel que fa a salut pública: la prevenció, el control i en el cas de Lleida ja el rastreig dels brots que hi hagi hagut. Aquest és un dels primers punts de la cassolada: qüestionar quines polítiques de salut pública s’estan promovent i denunciar la falta de mesures de salut pública i rastreig.

    Al cartell demanàveu més personal

    És necessari un reforç del personal de salut pública. Ara segueixen treballant en les unitats d’epidemiologia amb la mateixa gent que tenien abans de l’epidemia… El Departament de Salut no ens vol dir quanta gent hi treballa però segur que molt poca. A més, tot i que ara ens diguin que la transmissió és comunitària i que pràcticament és impossible de rastrejar i de dir d’on vénen els focus, enteníem com evident que hi hauria d’haver hagut un reforç de personal i mesures en aquestes unitats.

    Als centres per exemple sí que han deixat espais preparats per un rebrot a la tardor però no es té personal contractat doncs molta gent que ha estat durant els darrers mesos no té ja el contracte en curs. El mateix haurà passat en salut pública

    Ara veiem amb preocupació més la salut pública que no tant la resposta hospitalària o els CAP. Són ells qui haurien d’estar rastrejant o seguint cadenes de transmissió i això no s’està fent.

    El professor Àlex Arenas de la Universitat Rovira i Virgili deia que el què caldria serien milers de rastrejadors. I no només pel brot de Lleida sinó en general. Per tant, cal separar la salut pública de les polítiques de sanitat. Des dels CAP veuen com funcionen les coses i no poden fer els rastrejos dels contactes d’un positiu. La dinàmica és que ells truquen quan ets positiu per avisar-te, a les 48 h per veure com estàs i després al cap de set dies. Et fan el seguiment a tu com a usuari amb COVID-19 però això no és un rastreig, no marca la cadena. Qui s’ha d’encarregar d’això és epidemiologia i no ho estan fent.

    Seguint amb les demandes de la convocatòria d’ahir, un segon punt era establir mesures socials pels temporers 

    Sí. Mesures socials bàsicament vol dir habitatge i ajudes. Aquí hi ha moltes plataformes que ho treballen. Alguns brots han sortit d’empreses agroalimentàries més cap a la Segarra i pel Segrià més de la indústria de fruites i hortalisses.

    S’han barrejat situacions de col·lectius vulnerables que treballen aquí com serien els temporers que no tenen lloc on dormir… Considerem que aquí hi ha hagut una falta de previsió i això ha estat una crítica que des de l’inici de la campanya de la fruita al maig s’està fent. Les administracions no estan donant resposta habitacional, que volen dir albergs, ni tampoc ajudes destinades concretament al col·lectiu de temporers.

    Relacionant aquesta denúncia amb el mecanisme dels rastreigs, tampoc s’està anant directament a analitzar si aquestes empreses realment estan mantenint les condicions de seguretat laboral correctes

    Absolutament. I justament aquest és el tercer punt de les nostres demandes: inspeccions bàsicament. Els companys de la CGT i la plataforma en defensa dels temporers Fruita amb Justícia Social ho explicaran en roda de premsa. Diuen que des de l’inici de l’epidèmia específicament pel tema de condicions sanitàries i salubritat només hi ha hagut 4 inspeccions sanitàries. No sé dir-te quantes indústries hi ha a Lleida del món agroalimentari, càrnic i hortícola però són centeners segur per no dir milers. Per tant, aquí també hi ha hagut una desídia de l’administració.

    Crec que és evident que demanem inspeccions. Sí que és veritat que el Govern va dir que era competència de l’estat. I sí, la inspecció és competència de l’estat però és cert que el Govern podria fer denúncia, que és el primer pas ja perquè l’administració estatal hi vagi.

    Encara teniu una quarta demanda

    Per últim, entre les demandes també introduïm un punt més concret de l’àmbit sanitari: per controlar els rebrots o la traçabilitat de la cadena de transmissió. A Marea Blanca Lleida hi ha infermeres, metgesses i usuaris que tampoc som especialistes en això però sí que estaria bé que en general les proves de PCR arribessin a les 48 h màxim. No sabem si es pot reduir més però, en tot cas, el que sí que estaria bé és intentar reduir després del resultat el temps que tarda epidemiologia en trucar als contactes directes. Les infermeres dels CAP ens diuen que es fa a les 48 h com a mínim a Lleida i això és un pèl massa. Per molt que la persona afectada avisi els seus contactes que es quedin a casa, no hi ha una comunicació formal, una comunicació administrativa que informi també sobre què ha de fer el contacte directe. Aquesta és una mesura urgent que només amb certs recursos des d’epidemiologia podria solucionar-se.

    En el pic més alt de l’epidèmia, certa gent que per condicions socials i d’habitatge no es podia confinar a casa va poder fer ús dels hotels salut. Ara en el moment que això ha desaparegut tornen a ressaltar les desigualtats. Potser on més incideixi la COVID serà a les famílies amb menys recursos. Com ha de vehicular-ho això serveis socials?

    A la primera roda de premsa que van fer després de la reunió del què anomenen comissió de seguiment en van parlar. Allà és on hi ha el subdelegat de la Generalitat, el cap d’epidemiologia de la regió sanitària, la gerent de l’ICS de la regió sanitària, els polítics i algun tècnic. Just van dir això: sigui perquè els temporers és molt difícil saber on són, sigui perquè és població mòbil o sigui perquè hi ha hagut transmissió comunitària, no només ens valdrà reforçar els urgencies de l’Hospital Arnau de Vilanova. S’ha de fer seguiment del territori en base a això i amb una coordinació amb serveis socials. Ells ho diuen: amb personal social, amb gent que faci aquesta tasca comunitària i això no vol dir dir-li al temporer que s’ha de tancar a casa. S’ha de fer una tasca de prevenció i de control.

    Una anècdota sobre un company on queda manifest el què parlem: van dir que començava la campanya de tests entre els temporers i van muntar la gran carpa que té el SEM a una plaça molt cèntrica i molt gran de Lleida. Els hi vaig preguntar a companys de serveis socials de l’ajuntament quina coordinació hi havia hagut amb ells. Fins que no va estar muntada la carpa per sorpresa enmig del casc antic, no els hi van dir que anessin a buscar temporers per fer-se les proves. És significatiu que sense que hi hagués aquesta coordinacio amb serveis socials com després se’ls va fer anar corrents. ‘Hem muntat una gran carpa, una gran roda de premsa i per tant ara cal treure la imatge que s’estan fent testejos’… Ho vaig preguntar a gent del SEM i dels 100 i escaig que es van demanar per aquell dia, serveis socials va poder fer anar a 42 persones a fer-se les proves per haver-ho fet tot amb presses. El problema és que no hi ha una estratègia integrada en termes de comunitària.

    Existeix la sensació que s’està improvisant i es van posant pegats. És evident que no es podia preveure però ara, que ja es duen certs mesos de recorregut, podrien haver previst certs escenaris per a la campanya?

    Sempre des de la Marea i des dels moviments socials ho hem vist així. És evident que hi ha molta cosa difícil de preveure en situacions així i també hem sigut curosos a l’hora de fer certa crítica de l’administració i entendre part de la improvisació, però hi ha algunes coses per les quals sí que no hi podem passar. En aquest sentit per exemple torno al primer punt: el reforç de la prevenció del servei comunitari de salut pública. Clar que cal reforçar la primària i les urgències, però l’Agència de Salut Pública està molt malament. Una companya em va dir que mirés les últimes convocatòries de feina de Salut: de les últimes 23 ofertes, 8 són de salut pública. Proporcionalment estaria bé, però això es tradueix en el fet que només hi ha una per cada regió sanitària. A banda, no s’ha reforçat aquesta tasca de prevenció que fa salut pública de manera sucifient però a banda que en algunes regions sanitàries no només no s’ha reforçat aquesta tasca tan important, a més no s’han cobert baixes. És una evidència més del que es viu i no serveix que ens diguin que és molt difícil de preveure si tampoc no responen ara.

  • Lliçons apreses de la crisi de la COVID-19 i propostes de canvi del sistema de salut

    Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) s’han recollit reflexions al voltant d’aquesta crisi en un document elaborat per professionals de diferents àmbits assistencials, on també es formulen propostes de canvi. El document COVID-19. Lliçons apreses. Per una reforma del sistema de salut de Catalunya planteja la necessitat d’accelerar el procés de transformació del sistema sanitari i apel·la a un pacte de totes les forces polítiques, el qual hauria de ser una prioritat absoluta a l’agenda política, i a la implicació dels agents professionals.

    Segons assenyala el CCMC, la crisi de la COVID-19 ha posat en evidència les fortaleses, però també les mancances del sistema sanitari català. En aquest sentit, s’explica que la capacitat auto organitzativa dels professionals, d’aportar solucions i de fer front a la situació de manera autònoma i col·laborativa ha estat un dels aspectes més positius que caldria aprofitar d’aquesta pandèmia.

    El document elaborat consta de dues parts. La primera part proposa els quatre eixos sobre els quals haurien de pivotar les accions generals per a la refundació del sistema sanitari: finançament, professionals, organització sanitària i salut pública. La segona part formula propostes concretes per diferents àmbits assistencials: atenció primària, hospitals, atenció intermèdia i residencial i salut mental.

    Tenint en compte que tan sols hem superat una primera fase de la pandèmia de COVID-19 i que tot apunta que haurem de fer front a noves emergències i episodis de crisi, el document resta obert a revisions i noves aportacions en funció de l’evolució de la situació i dels reptes que es vagin plantejant.

    El contingut d’aquest treball ha servit també de base per a l’elaboració del Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya, que van elaborar de manera conjunta el CCMC, la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i que va ser presentat públicament el passat mes de juny. Aquest decàleg conté propostes generals de reforma i s’ha fet arribar a les autoritats polítiques de Catalunya i de l’Estat. També va ser presentat al Congrés dels Diputats en una compareixença del president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Jaume Padrós.

  • Salut i Treball presenten un pla de contingència per protegir les residències a la tardor

    Els Departaments de Treball i Salut han presentat un pla de contingència adreçat a les residències de gent gran per fer front a un possible rebrot de la Covid-19 aquesta tardor. Les actuacions dissenyades, com han explicat, volen garantir el màxim nivell de protecció i atenció a les persones que viuen en centres residencials, un col·lectiu especialment vulnerable a la Covid-19. La implementació d’aquest pla suposarà una inversió de 96 milions d’euros per part de les dues conselleries.

    El pla de contingència té com a objectiu principal establir un blindatge de les residències davant la Covid-19 i, en cas que el virus entri en un centre, preveu mesures que volen garantir l’atenció social i sanitària i frenar possibles contagis. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha recordat que “seguim en epidèmia i les residències són un espai especialment complexe”, fet pel qual ha donat molta rellevància a les mesures que es prenen a partir d’ara i demostren la visió conjunta que ambdós departaments tenen de com s’ha d’abordar l’atenció, social i sanitària, de tota la població en general i de les persones més vulnerables davant la COVID19 en particular.

    Per la seva banda, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha explicat que “els dos Departaments hem treballat conjuntament en aquest pla de prevenció i d’actuació perquè, com malauradament hem vist durant la crisi sanitària, les residències de gent gran han estat un dels sectors més afectats per la covid-19, a Catalunya, a l’Estat espanyol i a la resta d’Europa i del món. Això que ha passat aquí ha passat a tot arreu perquè es tracta de les persones més vulnerables: persones d’edat avançada, moltes amb patologies prèvies i amb dependència, que requereixen de la cura constant, del contacte i la proximitat de les professionals. Per això ens preparem per protegir i cuidar les persones més vulnerables de la millor manera possible”.

    El pla, des de l’àmbit de Salut

    Pel que fa a l’àmbit de Salut, el pla contempla, com a primera novetat, que les residències es dotin de material de protecció per a 4 setmanes i per això Salut oferirà als centres adherir-se a una plataforma de compra centralitzada, que faciliti el subministrament, distribució i qualitat del material, a l’igual que la resta del sistema de salut. En segon lloc, es mantindran les intervencions de sectorització, circuits i suport pel control de l’entrada de la infecció i de la seva disseminació, mentre que en tercer lloc, pel que fa a la detecció de casos, es preveu fer proves PCR en cas de sospita i també als contactes dels residents i dels seus professionals a càrrec. El pla també inclou una millora dels sistemes d’informació, degut al desplegament de l’accés a l’ECAP des de totes les residències. A més, es potenciarà una atenció integrada, tot reforçant els equips d’atenció primaria i d’atenció intermèdia.

    De fet, pel que fa al reforç d’atenció des de la primària, i entenent que és l’encarregada de proporcionar una atenció centrada en les persones més propera, equitativa i segura, que garanteixi el contínuum assistencial a les persones que viuen en residències, és reforçarà amb l’equivalent a uns 450 professionals sanitaris destinats a reforçar l’atenció als residents (163 metges i 270 infermeres). Tot plegat, suposa una inversió de més de 15 milions d’euros.

    Els equips d’atenció primària treballaran coordinadament amb els equips assistencials i de direcció de les residencies per avaluar la situació de tots els residents i elaborar el pla individualitzat d’intervenció. Pel que fa als centres d’atenció intermèdia han de tenir un paper rellevant en el maneig d’un possible rebrot a la tardor, especilment tenint en compte que la població major de 65 anys són persones especialment sensibles a patir complicacions greus derivades de l’afectació per part del coronavirus SARS-CoV-2.

    Els centres d’atenció intermèdia tenen per objectiu l’atenció dels següents col·lectius: atendre persones afectades per la COVID19 derivats d’un hospital d’aguts per continuïtat del tractament, atendre els seus propis casos nosocomials i atendre persones grans que viuen al seu domicili o a centres residencials que precisen atenció d’internament alternativa a l’hospitalització convencional.

    Per últim, i entenent que caldrà incrementar la contractació de llits al sistema, es podrà arribar a incrementar en prop de 500 llits els destinats a tenir cura d’aquestes persones, amb un cost de més de 25 milions d’euros.

    El pla, des de la vessant d’Afers Socials i Famílies

    Pel que fa a l’atenció social, l’ordenació i el reforç de l’àmbit residencial, el Pla incorpora 4 eixos que seran implementats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb un pressupost global de 56 milions d’euros:

    Reserva de 2.800 places buides per incrementar la capacitat de resposta de les residències davant possibles rebrots
    El conjunt de residències de Catalunya disposaran d’un total de 2.800 places lliures d’ocupació per a millorar la seva capacitat de resposta. En aquest sentit, el parc de places buides permetrà prendre mesures de sectorització immediata, l’aïllament davant de casos probables o confirmats i l’atenció d’usuaris asimptomàtics positius o amb curs lleu de la malaltia.

    El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies assumirà el cost d’aquestes places no ocupades.

    Reubicació de les persones residents en espais de suport

    Es tracta d’una de les estratègies posades en marxa els darrers mesos per traslladar persones grans de la seva residència a altres espais (centres residencials, espais de nova creació, clíniques habilitades, hotels o albergs), amb l’objectiu de separar persones sanes de malaltes o amb simptomatologia i fer el correcte aïllament i atenció. Fins ara s’han reubicat 2.679 persones grans.

    El pla de contingència per a la tardor preveu mantenir espais de suport per la reubicació de residents en cas de necessitat, ja sigui per congestió, limitacions o dificultats estructurals per fer aïllaments. Els trasllats es faran tant a espais de nova creació com a centres residencials grans, capaços de donar suport a residències amb dificultats estructurals per a fer aïllaments.

    Retorn voluntari al domicili

    Es mantindrà la possibilitat que l’entorn familiar del resident sol·liciti el retorn temporal i voluntari al seu domicili, conservant la plaça residencial, sempre que la persona estigui estable i sense símptomes associats a la Covid-19. Més de 700 persones grans que vivien en una residència van retornar al domicili familiar durant aquests mesos.

    Contractació de nous professional per reforçar l’estructura de personal de les residències.
    Per fer front a un possible rebrot, s’augmentarà el personal estructural de les residències amb la contractació de 1.800 nous professionals en gerocultura que prestaran atenció directa als residents i garantiran l’aplicació de les mesures d’aïllament i d’organització assistencial.

    Així mateix, s’incrementarà el personal d’infermeria residencial amb la contractació de 370 infermeres per a reforçar l’atenció sanitària 24h en residències de més de 60 places. Aquests nous professionals també es coordinaran de manera molt estreta amb els professionals d’atenció primària.

    El pla de contingència preveu adaptar també les funcions del responsable higiènicosanitari per reforçar les tasques vinculades a la prevenció, que evitin la transmissió de malalties entre les persones residents i les treballadores.

    La borsa de personal activada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) durant la crisi sanitària, que compta amb més de 4.000 persones inscrites, es mantindrà en funcionament els propers mesos, així com també la formació adreçada al personal que s’incorpora a treballar en aquest sector. Aquesta borsa ha esdevingut una eina clau per a cobrir les baixes del personal de les residències i garantir l’atenció a les persones usuàries d’aquests centres.

    El Pla inclou també formació en l’àmbit residencial, tant per a nous professionals com per les treballadores del sector i els equips directius de les residències.

    A més d’aquests quatre eixos, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies té previst el reforç de personal propi, amb un programa de tres anys que impulsarà a la tardor i que suposarà la contractació de 219 persones. El nou personal tindrà, entre d’altres funcions, fer un seguiment acurat i de proximitat a les residències i reforçar la Inspecció Social, amb especial atenció a la qualitat assistencial.

    Agència integrada d’atenció

    Per últim, els conseller han explicat que el dos departaments comparteixen una mateixa mirada sobre el model d’atenció a les persones grans i dependents, així com la necessitat de garantir una millor resposta pública a les persones en situació de vulnerabilitat i amb necessitats d’atenció sanitària i social complexes a causa de la fragilitat, la cronicitat, la dependència i l’exclusió social, tot superant la fragmentació dels processos d’atenció, i facilitant la transició i continuïtat entre el sistema sanitari i social.

    Segons Chakir el Homrani, “tenim el convenciment que com a país no únicament hem de revisar el model de residències, sinó que hem de repensar com hem atendre i cuidar a les persones grans. Com gestionem el repte de l’envelliment de la nostra societat, com fem possible l’envelliment km. zero i com potenciem l’autonomia personal. I creiem que aquest redisseny l’hem de fer amb un operador públic en forma d’agència que integri la vessant social i sanitària en les diferents fases del procés: avaluació, planificació i acció”.

    En aquest sentit, els consellers han anunciat avui la creació de l’Agència integrada d’atenció, amb governança al 50% entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut, que afronti dos reptes: d’una banda, l’abordatge integral de l’autonomia personal i de la dependència, des de la vessant social i sanitària; i d’altra banda, fer possible l’envelliment Km0, reforçar la prevenció, intensificar els serveis d’atenció domiciliària, eixamplar la xarxa de suport comunitària i retardar i evitar el màxim possible la institucionalització, és a dir, que la persona vagi a viure a una residència.

    Aquesta agència serà un disseny treballat conjuntament amb els actors implicats de la societat, les administracions locals, els agents socials –sindicats i patronals–, el tercer sector, els sectors sanitaris i socials i la ciutadania.

    L’agència ha de ser l’instrument que ens permeti planificar conjuntament en l’àmbit residencial amb una única mirada, ens ha de permetre gestionar de manera conjunta al territori i tenir una veritable atenció única i integrada dels dos àmbits. I ha de tenir capacitat d’intervenir i de ser l’eina més eficient per a redefinir el model d’atenció residencial.

  • Què és el remdesivir, el primer fàrmac autoritzat contra la COVID-19 que Trump vol acaparar

    L’1 de maig, l’Agència per als Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va emetre una «autorització d’ús urgent» per al tractament de casos greus de COVID-19 amb l’antiviral remdesivir. I el 25 de juny, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) recomanava a la Comissió Europea la seva «autorització condicional» per a aquests pacients.

    El remdesivir ha generat polèmica en els últims dies per dos motius. En primer lloc, el seu preu de comercialització serà d’una mica més de 2 000 euros per pacient, el que ha obert un nou debat social, de naturalesa bioètica, sobre adquisició de medicaments i salut pública. Però, a més, el govern d’EE.UU ha adquirit el 90% de la producció d’aquest fàrmac per als propers tres mesos.

    Què és el remdesivir i com funciona?

    El remdesivir és un profàrmac -una substància innòcua que es transforma en fàrmac dins l’organisme quan és metabolitzada- antiviral. Pertany a la família dels anàlegs dels nucleòtids i actua inhibint un enzim del virus indispensable per a la seva multiplicació. S’ha comprovat que té activitat in vitro contra la SARS-CoV-2: el remdesivir es va desenvolupar com a tractament per a la infecció pel virus de l’Ebola, però presenta també activitat in vitro enfront d’altres virus, inclosos alguns coronavirus com el causant de l’MERS i la SARS-CoV-2.

    És eficaç i segur en pacients amb COVID-19?

    A finals d’abril de 2020 es van publicar a The Lancet els resultats preliminars d’un estudi aleatoritzat, doble-cec i controlat, realitzat a Hubei (Xina). En aquest estudi es van incloure 237 pacients (158 tractats amb remdesivir i 79 tractats amb placebo) amb infecció greu per SARS-CoV-2.

    L’estudi va avaluar el «temps fins a la millora clínica». Tot i que els resultats no van ser estadísticament significatius, es va observar que el «temps fins a la millora clínica» va ser menor en els pacients que van rebre remdesivir en el marc dels primers 10 dies des de l’inici dels símptomes.

    No obstant això, altres estudis, com el NIAID-ACTT-1 -un altre assaig clínic multinacional, aleatoritzat i controlat-, en el qual es va avaluar l’eficàcia i seguretat de l’remdesivir en pacients hospitalitzats amb pneumònia per SARS-CoV-2 , sí van obtenir resultats estadísticament significatius.

    En aquest cas, els pacients que van rebre remdesivir van tenir un «temps fins a la millora clínica» un 31% més curt que els que van rebre placebo. Concretament, «el temps mitjà fins a la millora clínica» va ser de 11 dies per als pacients tractats amb remdesivir, enfront dels 15 dies en el grup de pacients que van rebre placebo.

    Els resultats també van suggerir un benefici en la supervivència, amb una taxa de mortalitat de 7,1% en el grup que va rebre remdesivir, davant el 11,9% en el grup placebo. Aquesta millora es va observar sobretot en aquells pacients amb insuficiència respiratòria (dèficit d’oxigen a la sang), però que no requerien de respiració mecànica o extracorpòria.

    Pel que fa a la tolerabilitat, el perfil de seguretat de remdesivir no s’ha caracteritzat de manera completa. La major part de l’experiència clínica es relaciona amb el seu ús en el control d’l’Ebola, que difereix profundament de la SARS-CoV-2. No obstant això, fins ara no hi ha troballes de seguretat que impedeixin el seu ús en pacients amb COVID-19.

    Entre les preocupacions a tenir en consideració en els pacients tractats amb el remdesivir es troben la funció renal i hepàtica, que han de ser monitoritzades abans i durant el tractament. Les dades d’ús compassiu en 61 pacients greus de COVID-19 tractades amb el remdesivir, publicats a l’abril al New England Journal of Medicine, van posar de manifest que l’efecte advers més comú va ser l’augment dels nivells dels enzims hepàtics, observat al 23% dels pacients, sent la hipotensió arterial el segon (8% dels pacients).

    D’altra banda, el remdesivir presenta algunes similituds estructurals i funcionals amb un altre medicament antiviral, el tenofovir, que ha confirmat ser nefrotòxic, tant en pacients amb hepatitis crònica tipus B com en models animals. En humans, el remdesivir s’elimina en gran mesura a nivell renal, el que podria ocasionar una acumulació orgànica de l’medicament en aquells pacients amb insuficiència renal.

    També s’han informat efectes adversos gastrointestinals de menor intensitat, com nàusees i diarrea, en un 3% a 5% dels pacients tractats, encara que aquests efectes també podrien associar-se a la simptomatologia de la COVID-19.

    Com i quan s’administra?

    El remdesivir s’administra a través d’una via intravenosa per degoteig. El seu ús es limita als centres hospitalaris en què els pacients poden ser vigilats estretament, monitoritzant la funció hepàtica i renal, abans i durant el tractament. El tractament ha de començar amb una infusió de 200 mg el primer dia, seguida d’una infusió de 100 mg a el dia durant, al menys, 4 dies més. Mai durant més de 10 dies.

    Per què la seva autorització condicional?

    A l’abril de 2020 es va començar l’avaluació de les dades de qualitat, fabricació, preclínics i clínics preliminars, així com les dades sobre seguretat procedents de l’experiència adquirida amb l’ús d’aquest medicament en els programes d’ús compassiu. Amb totes aquestes dades, l’EMA ha proposat l’autorització condicional d’aquest medicament, el que implica que s’han d’ampliar les dades d’eficàcia i seguretat, per la qual cosa cal continuar investigant amb aquest fàrmac.

    L’autorització condicional d’un medicament significa que es considera que satisfà una necessitat mèdica no coberta en la mesura que el benefici per a la salut pública de la seva immediata disponibilitat és superior a la incertesa derivada de la limitació de les dades disponibles.

    No obstant això, el laboratori comercialitzador (en aquest cas Gilead Sciences), s’ha de comprometre a proporcionar més dades clíniques que completin la informació actual sobre eficàcia i seguretat de l’medicament. En aquest sentit, només quan aquestes dades siguin positius s’ha de concedir l’autorització completa i definitiva. En cas contrari, es retirarà de l’mercat.

    Què podem esperar d’aquest fàrmac antiviral?

    El remdesivir ha obert una important porta al tractament de la COVID-19. És el primer agent autoritzat que actua directament sobre el virus. Però, tot i que s’ha demostrat inicialment la seva eficàcia en pacients greus o molt greus, el seu perfil de seguretat no està totalment aclarit.

    En l’actualitat, hi ha més de set assaigs clínics en el món que estan avaluant aquest antiviral, i la Universitat Johns Hopkins considera el remdesivir com el fàrmac més prometedor en aquests moments per al tractament de la COVID-19.

    Per tots aquests motius, la comunitat científica, juntament amb les autoritats sanitàries i reguladores, han de vigilar estretament totes les dades clíniques que es vagin aportant en els propers mesos per confirmar definitivament la idoneïtat d’aquest tractament.

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation 

  • El coronavirus, vist per un estudiant de medicina català als Estats Units

    Des de la facultat de Medicina de la Washington University a St. Louis (Missouri, Estats Units) Eric Sallinger m’escriu sobre La Vida en Temps de Coronavirus :

    “És difícil imaginar fins a quin punt la gent s’ha vist afectada pel coronavirus a tot el món. El que és fàcil és saber amb seguretat que milions de persones han patit moltíssim més que jo. Jo no sóc sanitari ni tinc contacte amb malalts, no estic sol a casa meva, aïllat dels altres, no em falta res, tinc menjar i tot el que necessito per estar sa. Sóc un estudiant universitari a punt de graduar-me en la Washington University a St. Louis, estic envoltat d’amics, veuré aviat a la meva família i tinc tot el que necessito. Sóc afortunat. I aquest pensament em ve al cap sovint, la sensació que encara que la meva vida s’hagi vist afectada pel coronavirus, les coses podrien ser molt pitjor i dono les gràcies pel que tinc».

    Llegeix la reflexió completa en  El Balcó – El blog de José Martí Gómez

  • L’Atenció Primària, clau per a la detecció de nous focus de COVID-19, no té els reforços necessaris per a ser eficient

    L’Atenció Primària està afrontant el seu paper clau en el control de rebrots de la pandèmia de COVID-19 gairebé sense rebre reforços que mitiguin el deteriorament que anys de falta d’inversió li havien provocat. La seva missió: detectar com més aviat els casos sospitosos, tramitar les proves per confirmar els nous contagis de manera que puguin acotar les cadenes de transmissió. La seva debilitat: arrosseguen una escassetat de recursos humans que només s’ha apedaçat, segons relaten els sanitaris des de Madrid, Barcelona, ​​València, Castella i Lleó o Múrcia.

    Els centres de salut s’han convertit ara en centres de control epidemiològic, a banda d’haver de recuperar tota l’atenció sanitària que solen gestionar els seus professionals. Un repàs autonòmic ofereix un panorama amb deficiències. Per exemple, tot i que la pandèmia va colpejar amb menys força, a la Regió de Múrcia, la nova normalitat comença a ser «verdaderament estressant» per a aquests professionals: «Tenim la sensació d’estar desfent el camí», apunta Jesús Abenza, vicepresident de la Societat Murciana de Medicina Familiar i Comunitària (Smumfyc).

    De fet, 30 centres de salut murcians no han rebut el personal extra anunciat al no haver-hi suficients candidats, segons ha reconegut el Govern regional. Allà, la desescalada plena ha suposat «el retorn de la immediatesa, gairebé sense filtres», assenyala el metge. L’arribada massiva de pacients, unit a la «falta de substituts, la indicació de doblegar consultes per garantir el dret a vacances i la baixa percepció de risc per part de la població han portat de tornada la massificació de les consultes, l’augment de la demora per demanar cita amb el metge de família i l’aparició de brots», remata.

    Madrid i els seus «contractes escombraria»

    Si a Múrcia, amb menor incidència, s’estan topant amb dificultats, en què ha presentat pitjor situació, a la Comunitat de Madrid, els sanitaris de Primària esperen, entre angoixats i enfadats, els reforços promesos. Es queixen ja públicament que als centres només arriben el que anomenen «R-0», és a dir, graduats en medicina amb l’examen MIR aprovat, però encara sense destinació per estudiar l’especialitat. «Poden ajudar, però no poden exercir completament», explica Mar Noguerol, portaveu de la plataforma AP es mou. «No poden receptar ni fer una baixa. Sí que poden donar suport a la consulta telefònica, però això no és un reforç», repeteix Noguerol, al centre del qual «ni tan sols han arribat metges».

    «Són persones molt motivades, però no són metges de família», descriu un director de centre del sud de la comunitat autònoma. «Actualment estem treballant amb entre 30 i 50 pacients per dia i l’únic reforç real que hem tingut aquí és una infermera que compartim amb un altre centre», descriu. Concha Herranz, directora en un centre de la capital, va ser una de les que va alçar la veu per explicar el que estava passant. Ara afegeix que s’acosta un nou problema: «Arriben les nostres setmanes de descans i si normalment ja hi ha dificultats per cobrir places a l’estiu, cal imaginar el que pot passar quan les nostres tasques són més del doble que abans».

    Ja a principis de juny, el sindicat CSIT augurava que seria «molt difícil» cobrir les 335 noves places de metges que calculava el Govern regional als quals afegia 249 llocs en infermeria i 109 d’administració. El problema, adduïen, rau en les pobres condicions que ofereix Madrid: precarietat i gran volum de treball. L’Associació de Metges i Titulats Superiors (Amyts) va acabar per denominar «contractes escombraria» les ofertes que rebien els MIR per signar fins al 31 de desembre, però sense destinació fixa. El conseller de Sanitat Enrique Ruiz Escudero va contestar que el que se’n anava ho feia per decisió personal. «S’ha ofert seguir a tothom», ha tancat.

    A l’altre epicentre de la pandèmia, a Catalunya, la realitat és molt variada, però al menys a la zona metropolitana de Barcelona els reforços han estat més aviat escassos. Com a molt alguna infermera, i no en tots els centres. Això vol dir que a la càrrega de l’atenció precoç se li ha sumat la tornada als serveis mèdics habituals, que durant el confinament molts pacients havien pausat. «Estem fent les dues coses amb el personal que érem, i en realitat, amb menys, perquè hi ha molts de baixa», assegura Meritxell Sánchez Amat, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària.

    A la Comunitat Valenciana no hi ha hagut reforços i s’han pogut realitzar els seguiments de casos sospitosos de COVID-19 gràcies a la davallada d’atencions ordinàries. El que sí que està previst per Sanitat són contractacions per cobrir les baixes per vacances. Tanmateix, la Primària a la Comunitat està enfrontada amb la Conselleria per la decisió d’obrir el servei les tardes d’agost sense tenir, diuen, recursos humans per oferir una atenció de qualitat. Les associacions mèdiques i els sindicats van signar un comunicat de queixa amb el títol «fins aquí hem arribat». Qualificaven com a «despropòsit» al pla de la Generalitat.

    «La càrrega de treball ha augmentat. S’han acumulat pacients d’altres patologies amb els de la COVID-19, als quals cal seguir fent seguiment», explica José Julio Benito, metge i assessor sanitari del sindicat CSIF a Castella i Lleó. En aquesta comunitat, la Junta de aprovar aquest dijous una inversió de 200.000 euros per a Atenció Primària, però no per augmentar el personal, una de les queixes dels sanitaris.

    Aquí s’ha primat l’atenció telefònica en la nova normalitat. Això vol dir que el metge fa primer una consulta telemàtica i, si té dubtes, torna a citar el pacient de forma presencial. «En aquest sentit, el treball també s’ha duplicat», sentencia el metge avilès. Hi ha temor que aquest model s’acabi per imposar aprofitant la pandèmia. I més tenint en compte la dispersió territorial de Castella i Lleó.

    Els consultoris rurals, una mena de mini-centres de salut, estan tancats per evitar contagis, així que els metges exclusivament atenen per telèfon i només s’obren quan hi ha diversos pacients, als quals s’han de citar de forma esglaonada. Per l’envelliment de la població, molts pacients no poden traslladar-se fins als centres, així que els metges es traslladen als seus domicilis. «Això fa que les jornades siguin encara més llargues, perquè després de les consultes per telèfon han d’agafar el cotxe i anar a atendre pacients», sentencia Benito.

    A Andalusia, les infermeres de Sevilla van assegurar el mes passat que els plans de reforç de la Junta no donen per cobrir-les durant els seus descansos o baixes. Per quadrar els horaris redueixen les vacances, expliquen. Els sindicats SATSE i CCOO consideren que els 20.000 contractes calculats per a tota la comunitat autònoma per l’Executiu «no garanteixen la recuperació i normalització de l’activitat dels centres que s’han anat demorant durant la crisi de la COVID-19».

    La coordinació amb Salut Pública

    El 19 d’abril, el president de Govern, Pedro Sánchez, va encomanar a l’Atenció Primària gran part de la responsabilitat sanitària en la nova normalitat. Va ser un encàrrec crucial, ja que són la primera línia de defensa perquè els brots de COVID-19 no es descontrolin. Brots que s’estan succeint, com demostren les intervencions de el director de el Centre d’Emergències Sanitàries, Fernando Simón, on dóna compte d’ells.

    L’Atenció Primària s’està encarregant, en la pràctica, de la detenció de casos, rastreig de contactes i, en moltes ocasions, també del seguiment, expliquen des de Catalunya. La Generalitat es va dotar d’un servei telefònic per contactar i informar els contactes de positius de COVID-19, que va ser polèmic perquè es va externalitzar la tasca a través d’una concessió a Ferrovial. A més, es queixa Meritxell Sánchez Amat, en realitat aquest servei «es limita a fer de call-center», des d’on es truca als contactes prèviament rastrejats per l’Atenció Primària.

    A Madrid, la preocupació està en la feble coordinació entre els metges i els tècnics que fan el rastreig una vegada que els sanitaris han comprovat un positiu. «Hi va haver una declaració d’intencions per coordinar Primària i Salut Pública, però ni ells poden veure el que fem ni nosaltres veure quin és el resultat del seu rastreig; falta comunicació», expliquen els implicats. «Suposem que Salut Pública fa la seva feina, però no ho podem assegurar», resumeix un altre director de centre de Primària.

    El doctor Abenza, des de la Regió de Múrcia, relata una circumstància similar que resumeix l’escenari més general: «La coordinació amb Salut Pública ha de ser plena, ràpida i eficaç perquè si se’ns demana que atenguem als nostres pacients i als dels companys que no hi són, així com als turistes que arriben, i que seguim fent detecció i seguiment diari dels possibles casos, els casos confirmats i els seus contactes, em temo que fracassarem. No podem fer més amb el mateix, i menys encara si som menys».

    Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es elaborat amb informació de Carlos Navarro, Erena Calvo, Arturo Pont i Àngel Villaescusa

  • El 70% dels avis infectats en residències són asimptomàtics, segons un estudi de la Vall d’Hebron

    Un equip multidisciplinari de professionals de la Vall d’Hebron, en col·laboració amb diversos centres d’atenció primària, va iniciar un estudi per controlar la transmissió del SARS-CoV-2 en les residències de gent gran entre el 10 i el 24 d’abril de 2020. Els resultats, publicats a la revista Emerging Infectious Diseases, indiquen que gairebé un 24% de la gent gran resident i un 15% dels treballadors eren positius per SARS-CoV-2. Una dada molt destacable és que més de la meitat d’ells eren asimptomàtics, en concret el 69,7% dels residents i el 55,8% dels treballadors.

    L’equip, coordinat per la Dra. Magda Campins, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia, i pel Dr. Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses, va estudiar amb proves PCR al voltant de 6.000 persones, entre residents i treballadors, d’un total de 69 residències de gent gran, tant públiques com privades, de l’àrea d’influència de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Com va assenyalar el Dr. Xavier Martínez, metge del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de la Vall d’Hebron i un dels autors de la publicació, «es tracta del primer estudi sobre l’impacte de la COVID-19 a les residències que es publica realitzat sobre una mostra tan gran de persones i l’actuació homogènia en totes les residències aporta una gran validesa als resultats obtinguts”.

    Aquestes dades demostren una transmissió molt elevada del virus en aquests centres, especialment afavorida per les característiques pròpies de les residències, com ara les habitacions i els banys compartits, altres espais comuns, i la convivència de persones dependents que requereixen molta atenció. En aquest sentit, l’elevat percentatge de casos asimptomàtics juga un paper rellevant en la disseminació del virus en aquest tipus de centres. Com s’indica des de l’Hospital, «és fonamental detectar tots els casos, tant simptomàtics com asimptomàtics, per tallar la cadena de transmissió de la forma més ràpida possible».

    Davant els resultats obtinguts, els investigadors recomanen la implementació d’una estratègia centralitzada de prevenció i control de la COVID-19 que inclogui el cribratge de residents i professionals, independentment de la presència de símptomes, per tal de prevenir i controlar brots de COVID-19 en aquest grup de persones tant vulnerables.

    L’Hospital de la Vall d’Hebron assenyala que el treball conjunt amb els Centres d’Atenció Primària va ser essencial per a portar a terme les accions en cadascuna de les 69 residències, per fer el seguiment dels pacients que no requerien ingrés hospitalari i per fer la sectorització a les residències i evitar nous contagis. Algunes de les mesures més importants que es van adoptar van ser aïllar els residents infectats, formar els treballadors sobre les mesures de prevenció i designar àrees específiques per als residents segons els resultats.

  • La nova normalitat a les residències de gent gran

    Les residències per a gent gran, un dels focus i punts crítics durant la pandèmia del coronavirus, han començat a Catalunya la seva particular ‘nova normalitat’. La Covid-19 s’ha acarnissat amb els geriàtrics: s’hi han donat el 32’5% de les morts registrades per coronavirus al país, segons les darreres dades del Departament de Salut. Quant al nombre de casos d’infecció, gairebé 15000 dels poc menys de 72000 positius que s’han comptabilitzat a Catalunya són de persones grans residents a residències. Tanmateix, la dada podria quedar-se molt curta.

    El 24 de maig va ser el darrer dia que el Departament de Salut va publicar les dades de persones sospitoses de tenir la Covid-19. Llavors, el nombre de residents amb positius confirmats o sospitosos era de 50282. Tenint en compte que a Catalunya viuen a residències al voltant de 64000 d’avis i àvies, la proporció d’afectats sobre el total d’usuaris va arribar al 78’5%.

    «En una situació de represa de normalitat incrementa el risc que pugui entrar de l’exterior la infecció», reconeix el Departament de Salut, que assumeix el risc «donada l’actual tendència a la millora de la situació epidemiològica, així com per la necessitat de poder recuperar la interacció i retrobar els vincles«.

    La tornada a la normmalitat es regula a través del PROCICAT (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya), que ha validat el ‘Pla sectorial de represa de la normalitat en l’àmbit de residencial’ amb “mesures que promouen la identificació precoç dels casos i el seu maneig adequat” per evitar la propagació dins dels centres.

    «La priorització és recuperar al màxim la normalitat dintre dels centres residencials però sempre garantint les mesures de prevenció i seguretat adequades», asseguren fonts del Departament, que recorden la particular vulnerabilitat de qui resideix a les residències i les característiques especials d’un entorn de convivència comuna.

    Verd, groc i vermell: detecció ràpida i aïllament adequat

    El principal eix del pla, que hauran d’aplicar tots els geriàtrics catalans, és la detecció ràpida dels casos positius de coronavirus. Els usuaris i treballadors passaran diàriament per una llista de validació que inclourà una mesura de temperatura, la recerca de possibles simptomatologia i una avaluació de contactes amb persones probables o confirmades de tenir el virus.

    En funció del resultat de la llista de validació, els usuaris seran repartits en tres grups -A, B, C- amb el seu corresponent color -verd, groc i vermell-. Aquest mecanisme és l’escollit pel Departament de Salut per aïllar els pacients sospitosos o confirmats de tenir el coronavirus.

    En cas de no superar la llista d’ítems, la persona resident passarà a la ‘zona groga’, així com els seus contactes més estrets. Si qui no passa la prova és un treballador, «es retirarà del lloc de treball i se li indicarà que contacti amb la seva mútua laboral perquè li faci les proves corresponents».

    La ‘zona groga’ són les zones o plantes que la residència haurà d’habilitar per allotjar els pacients sospitosos de tenir la Covid-19, per seguir-ne l’evolució i esperar la confirmació diagnòstica. Si es confirma el cas, les persones residents hauran d’ubicar-se a la ‘zona vermella’, on els espais comuns són «exclusius per a persones amb Covid-19» i el personal s’haurà de canviar els guants i fer una higiene de mans entre cada pacient. Al contrari, si es confirma que l’usuari no pateix el coronavirus, tornarà a ser del grup A i a la zona verda.

    El retrobament amb les famílies

    La mateixa classificació per colors servirà per dividir els geriàtrics catalans. Rebran la qualificació ‘verda’ els centres aquella sense casos de Covid-19 i correctament sectoritzada. Seran ‘taronja’ aquelles amb casos de la malaltia però amb les zones ben dividides i amb el brot controlat, mentre que les ‘vermelles’ seran les que tenen una «situació no controlada, sigui per la dificultat de sectorització dels espais o per l’aparició de nous casos».

    El pla autoritza visites a les residències classificades com a verdes, a les taronges només «es permetran les visites als residents sense Covid-19 i en les zones habilitades com a verdes». Quant a les residències vermelles, «es deneguen les visites als centres que encara no mostrin un control adequat de la infecció». En aquest cas només podran entrar-hi familiars «quan el suport i el procés d’atenció a les persones ho aconsellin», especialment en l’acomiadament de final de vida. L’espai per a fer les visites, que el pla recomana que siguin en espais oberts i exteriors, dependrà de la capacitat organitzativa i dels espais del centre.

    També es contemplen les sortides a l’exterior de la residència per part d’usuaris del grup verd (sense malaltia ni símptomes). En els casos de llarga durada, «és recomanable que els usuaris que habitualment realitzen sortides als seus domicilis familiars tinguin una habitació individual i respectin la distància de seguretat». També es permet fer sortides de curta durada dels residents, acordades prèviament amb el centre i amb un document de declaració responsable del resident o la família.

    Per als usuaris a les zones groga i vermella -és a dir, sospitosos o confirmats de tenir el coronavirus- el pla entén “l’impacte emocional i cognitiu que té l’aïllament en els residents i els contactes” i contempla videotrucades i contactes telemàtics amb la família en el cas d’usuaris en planta groga i “la mobilització i socialització dels residents” en zona vermella en els espais habilitats a tals efectes.

     

    Segons la darrera actualització del Departament de Salut, a Catalunya el 72% de les residències estan descrites com a verdes, el 23% estan en situació taronja i només un 4% -39 centres en total- estan classificats com a residència vermella.

    La patronal Upimir demana responsabilitat familiar

    Davant la complexitat de la situació i l’increment del risc que el coronavirus entri a les residències quan aquestes comencen a obrir-se, la Unió de Petites i Mitjanes residències (Upimir) demana molta responsabilitat i cura a les famílies dels residents: “Podem discutir que ens agradi o no, però cal complir amb el que diu Salut”, diu Vicente Botella, doctor i president d’Upimir.

    “Hi ha residents que marxen acompanyats d’un familiar i tornen amb quatre, d’altres que se salten el temps permès o alguns que diuen que la seva mare no cal que dugui mascareta”, denuncia Botella. “He treballat en una residència durant el pic, i no és gens agradable veure com se’t mor la gent”, afegeix. Per aquests motius, Botella avisa que la patronal Upimir denunciarà davant la Fiscalia els casos sospitosos d’haver incomplert les normes fixades per les residències en virtut del pla de tornada a la normalitat del Departament.

    El dia a dia a les residències

    El pla aprovat pel PROCICAT també indica a les residències com realitzar el «procés de recuperació progressiva de la normalitat convivencial i de les activitats dels centres residencials». El text recorda les «implicacions inherents» d’un confinament, com ara «l’impacte psicoemocional i la pèrdua de l’autonomia personal i de les relacions interpersonals».

    Per això, el document preveu, a més de les sortides dels residents durant unes hores, caps de setmana o fins i tot períodes més llargs, les activitats fora del centre -com a museus o casals-, activitats grupals dins del centre o l’entrada a les residències de professionals externs.

    En tot cas, i en funció de les possibilitats d’organització de la residència, els residents «haurien d’estar dividits en unitats estables de convivència d’entre 10-15 residents i professionals», diu la guia. En aquest sentit, la patronal Associació de Recursos Assistencials (ACRA) demana al Govern més recursos: “Com més petites fas les unitats calen més cuidadors, necessitem més mans. És impossible aplicar-ho amb el personal que tenim«, va denunciar la presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, en declaracions a l’ACN.

    També es tornen a permetre els ingressos de nous usuaris a residències classificades com a verdes i taronges. Qui hi ingressi haurà de tenir una PCR negativa realitzada entre un i cinc dies previs a l’entrada, s’ubicarà durant deu dies a una zona groga -amb els usuaris sospitosos de tenir el coronavirus- i l’usuari o la família hauran de signar una declaració que asseguri que en els deu dies anteriors no ha estat en contacte amb ningú sospitós de tenir el virus.

  • L’assignació de places MIR se celebrarà entre el 13 i el 31 de juliol

    El Ministeri de Sanitat ha comunicat que els actes d’adjudicació de les places MIR se celebraran entre el 13 i el 31 de juliol, a fi que els metges puguin començar a treballar el mes de setembre. Tal com indica el comunicat del Ministeri, el lloc i horari dels actes es comunicaran pròximament, en la resolució de la Direcció General d’Ordenació Professional. En tot cas, però, seran a la ciutat de Madrid.

    Atès que la situació de pandèmia i crisi sanitària segueix persistint, per raons de salut pública, el Ministeri de Sanitat recomana fer la sol·licitud de plaça de forma telemàtica, evitant en la mesura del possible els desplaçaments.

    El passat 29 de juny, el Tribunal Suprem va anular el procés de selecció de places que el Ministeri de Sanitat havia previst celebrar de forma telemàtica l’1 de juliol, després que 31 participants presentessin un recurs al Suprem perquè se suspengués cautelarment l’assignació de places via telemàtica. El Suprem instava al Ministeri a realitzar un model mixte, presencial i telemàtic, eliminant l’exclusivitat del procés telemàtic.

    Molts dels metges que van aprovar les proves MIR celebrades el passat mes de febrer han estat contractats temporalment per fer front a la pandèmia de la COVID-19, reforçant els serveis mèdics tan en centres d’atenció primària com en hospitals.