El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis del sector –COIB, COIGI, COILL i CODITA– demanen la rectificació del periodista Jordi Barbeta per “utilitzar i menystenir les infermeres”, per argumentar una pregunta dirigida al conseller de Salut, Manel Balcells, sobre la situació dels tècnics sanitaris. La interpel·lació es va produïr ahir durant la tertúlia del programa Els Matins, que presenta Ariadna Oltra a la televisió pública catalana TV3 i en el qual col·labora el periodista.
Barbeta va carregar contra el sector de’infermeria dient que “Es parla molt de les infermeres i no es parla gens dels tècnics sanitaris. I els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres”. Va arribar a afirmar que “(els tècnics sanitaris) tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres” o que l’acord de Bolonya “ja posa per damunt els estudis de tècnic sanitari que no pas els d’Infermeria i, en canvi, a Espanya, aquest acord de Bolonya no s’està implementant”. Aquestes afirmacions, tal com rebaten el CCIIC i els col·legis, no s’hi diuen amb la correspondència que estableix l’Espai Europeu d’Educació i consegüent regulació dels estudis d’Infermeria. A Espanya, així com a d’altres països europeus com Portugal o Itàlia, els estudis d’Infermeria són de Grau i s’imparteixen en universitats públiques, privades i centres adscrits a les diferents universitats.
El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Es tracta d’estudis de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores, Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, posar una professió per damunt de l’altra”, expliquen fonts del Consell en un comunicat.
El periodista també va acusar les infermeres de ser un “lobby absolutament insolidari, quan no bel·ligerant, contra els tècnics sanitaris perquè els consideren que són una competència que els hi passa pel damunt”. Aquestes declaracions, junt amb la descripció que fa el periodista dels tècnics sanitaris, referint-se a aquests professionals com “els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori…”; demostra, segons destaca el CCIIC en el seu comunicat, “el desconeixement que el periodista té del sistema de salut, del caràcter multidisciplinari dels equips de salut i del rol autònom i complementari que tenim tots els professionals”. En aquest sentit, la degana del Consell d’Infermeres, la Dra. Glòria Jodar, va lamentar “la desinformació que provoquen aquest tipus de declaracions, en boca de periodistes amb una llarga i reconeguda trajectòria i, encara més, en una televisió pública. Confondre les competències professionals amb els serveis o nivells d’atenció, no beneficia cap professió i, a més, desinforma i crea desconfiança entre els ciutadans i ciutadanes en un moment que el sistema de salut es mostra tensionat i sobrepassat”.
Davant de l’increment de malalties respiratòries agudes ateses als centres sanitaris de Catalunya, el govern ha decidit que a partir d’avui, i fins a nova ordre, els professionals, treballadors, pacients i, en general, la ciutadania dugui mascareta en qualsevol hospital o ambulatori.
La mesura s’adopta amb el propòsit de prevenir, a la pràctica limitar o disminuir, la propagació dels gèrmens que causen les malalties respiratòries agudes mitjançant la infecció d’hostes susceptibles que, al seu torn, esdevenen fonts d’infecció escampant els microbis arreu en tossir, esternudar i, encara que amb menys intensitat, en cantar, cridar o simplement respirar.
No hi ha dubte que els concerts d’esternuts, tos i maniobres de mocar-se en espais tancats i concorreguts, sobretot si els autors no prenen cap cautela, a més de sorolls inconvenients, estimulen la cautela preventiva. I el desig de dur, més que taps a les orelles, una mascareta protectora de l’eventual contacte amb els microbis vehiculats per les gotetes de Flügge, els nuclis de Well o qualsevol aerosol.
Serveixi el paràgraf anterior per il·lustrar els arguments dels sanitaris més conspicus en reclamar a la conselleria aquesta mesura preventiva. Si els espais esmentats són concorreguts per malalts infectats per aquests gèrmens i per d’altres no infectats, però tenen altres problemes de salut que els fan més susceptibles, no solament a contagiar-se sinó a desenvolupar una malaltia que pot ser més o menys greu, el raonament encara és més taxatiu.
Com dèiem el setembre de l’any 2022 ( veure: https://diarisanitat.cat/mascaretes-si-mascaretes-no/) la qüestió és si la mascareta protegeix de debò, en quin grau i durant quan de temps. L’experiència amb la pandèmia de la COVID-19 ha estat molt variada. En els nostres entorns, predomina la percepció que ha estat útil. La veritat és que, aparentment, interposar un obstacle davant les nostres mucoses i vies respiratòries és lògic i comprensible. Millor fins i tot que tapar-se la boca amb la mà en tossir o esternudar, com ens ensenyaven les nostres àvies.
És clar que no totes les barreres són equivalents; com a mínim en teoria. No és el mateix un tros de tela que una mascareta quirúrgica, ni que un filtre N 95. Tampoc són iguals les mascaretes i els respiradors homologats que els no homologats. Encara que el més important és l’ús que se’n fa. Que ha de ser adient. Ben ajustades i netes. Sense apurar el seu ús massa temps.
Teòricament també cal pensar en els eventuals efectes adversos potencials que el seu ús pugui comportar. Perquè gairebé totes les intervencions tenen pros i contres. Encara que en ocasions els possibles perjudicis poden ser limitats si aprenem a fer-les servir adequadament. No tots, però. Alguns més polític-ideològics, perquè en ser una barrera, la mascareta ho és a tots nivells, que diuen ara. I obstaculitza les relacions humanes, incloses les dels sanitaris amb els pacients. Però d’altres són més directes, per exemple la limitació de visió que pot significar per a algunes persones, sobretot més grans, amb problemes d’equilibri i de visió. I no caldria dir-ho, per a les persones sordes.
Centrar la prevenció gairebé de forma exclusiva en l’ús de la mascareta també podria potenciar una sensació de falsa confiança en la població, perquè en totes les situacions, i per tant també fora dels centres sanitaris, convé el que podríem anomenar seny preventiu, és a dir no pretendre a tota costa evitar qualsevol risc de contagi, perquè el risc zero no és practicable, sinó prendre aquelles mesures que siguin proporcionades, com ara limitar al màxim les interaccions estretes i perllongades de les persones infectades amb altres, sobretot amb les que es troben en una situació de risc de patir formes greus i/o complicacions de malaltia respiratòria.
I, com ens ensenya la dita “Val més poc i ben guanyat, que molt i enllotat”, sembla que el més assenyat és recórrer a la mesura preventiva quan aquesta és clarament pertinent. No només per si de cas. Així doncs, posar-se una mascareta per passejar pel bosc pot ser més que innecessari, arriscat. Segons per a qui, és clar.
Tot plegat en teoria perquè, lamentablement, no és fàcil avaluar des d’una perspectiva estrictament científica l’efecte protector i els eventuals perjudicis potencials en la pràctica de l’ús de la mascareta. D’aquí que fora bo aprofitar l’oportunitat per avaluar, d’una manera el més rigorosa possible, les conseqüències d’aquesta iniciativa, mitjançant alguns estudis ben dissenyats i executats en algunes de les poblacions usuàries dels CAPS i dels hospitals de Catalunya.
Sense adonar-nos, tenim tendència a caminar amb l’esquena encongida i el cap cap avall, més sovint mirant el terra que no pas amb la mirada amunt, mantenint el coll dret i amb les espatlles alineades amb els malucs. És una de les posicions més comunes en els vianants, que maltracten molt les cervicals, fent abandonar als músculs del coll la seva funció. Si en anar a dormir tampoc no triem bé el coixí perquè es relaxin les vèrtebres de la zona del coll i fins a l’alçada de les espatlles, tampoc no ajudem la zona cervical a recuperar-se de la postura viciada.
Les set vèrtebres cervicals són les més primes i delicades de la columna vertebral -que en té 33 en total-. També són les que permeten més flexibilitat perquè suporten el cap, que pesa entre 7 i 8 quilos, i és necessari que facin possible el gir rotatori del cap una sèrie de graus, a banda i banda i amunt i avall.
A més, tota la comunicació nerviosa des del cervell, que envia les ordres i rep informació sobre estímuls a través d’aquests nervis, transita la zona cervical. Per tant, mantenir el cap elevat mentre caminem i que descansi distesa aquesta àrea durant tota la nit contribueix moltíssim al nostre benestar. I no oblidar tampoc mantenir una bona postura del coll durant totes les hores que treballem. La posició correcta dels ulls a l’alçada del límit superior de la pantalla, si treballem amb ordinador, cal tenir-la present.
Mantenir les postures correctes de tot el cos contribueix a mantenir també la funció dels músculs ubicats i preparats per a ella. Això fa que la musculatura es mantingui en forma, i d’aquesta manera s’eviten lesions i patologies que produeixen dolors habituals i altres problemes de salut que se’n deriven.
Per a poder mantenir la postura més correcta, i per tant saludable, ajuda en gran manera l’ergonomia de l’entorn on som, on passem les hores del dia i on treballem. Ergonomia és la capacitat d’adaptar mobles, màquines i eines a les condicions fisiològiques de les persones que hi interactuen.
Variar posicions i practicar estiraments durant el dia ens ajudaran a destensar la musculatura, si més no, en cas de descuidar les postures més adients.
Tecnologia per dissenyar millor
La importància de l’ergonomia i les bones postures en l’entorn laboral ha portat l’Institut de Biomecànica de València (IBV) a desenvolupar una eina de simulació virtual per a l’anàlisi i l’avaluació de la interacció entre les persones i els productes, serveis i entorns que els envolten. A través de simulacions realistes és possible avaluar ergonòmicament entorns i productes durant les diferents etapes del procés de disseny, des de la seva concepció fins al disseny final.
És un projecte anomenat DESIUM, finançat per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) i per la Unió Europea. Vol contribuir a detectar errors en les fases inicials del disseny d’un producte o entorn per a adaptar-los a les persones, permetent corregir-los a temps de manera virtual i estalviar costos en prototips físics i futurs re-dissenys. A més, s’aconsegueix maximitzar així el rendiment i el confort en funció del context d’aplicació. “L’ús de les noves tecnologies en l’entorn laboral ofereix una gran oportunitat a les empreses per a avaluar i dissenyar entorns laborals més ergonòmics i eficients”, tal com explica la directora d’innovació en Benestar i Salut Laboral en IBV, Mercedes Sanchis.
A través de la col·laboració empresarial s’han pogut identificar les necessitats específiques dels diferents sectors en relació als aspectes d’avaluació ergonòmica i de factors humans de diferents tipus d’entorns laborals. Posteriorment, s’han recreat els llocs de treball de manera virtual i s’han inclòs models humans digitals representatius de les persones treballadores. D’aquesta forma s’ha aconseguit simular, de manera realista, les interaccions que es produeixen amb els elements en els llocs de treball. Gràcies a aquestes simulacions, es pot avaluar el risc ergonòmic i establir recomanacions de millora personalitzades per a fomentar el confort, la seguretat i la productivitat en aquests.
Consells per aplicar des d’ara mateix
En molts llocs podem trobar recomanacions bàsiques per posar en marxa en qualsevol moment i que ja contribuiran a la millora del nostre benestar. La Diputació de Barcelona, per exemple, té un Quadern d’higiene postural, accessible en línia. És molt gràfic i aplicable a qualsevol edat.
També el Canal Salut posa a disposició de tothom un vídeo sobre Postura corporal a la feina. Sobretot està pensat per aquest 80% de la població que han patit o pateixen mal d’esquena.
Des de la Cerdanya, un establiment amb molta consciència i esperit que estimulen canvis per a bé, el Cerdanya Ecoresort, perseguint un món millor des del contacte amb la natura, també comparteix els seus particulars consells posturals. Són part d’un més extens manual de Pautes per gaudir d’un benestar ple, una guia descarregable al mateix lloc web.
I des dels Estats Units, més recomanacions per al confort postural i, en conseqüència la nostra salut, les aporten des de MedlinePlus, un servei informatiu amb informació elaborada des de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. És la seva Guia per a una bona postura.
Els continguts citats de qualsevol d’aquestes fonts, només a tall d’exemple, pot ser l’inici d’uns bons hàbits que acompanyaran una millora en la nostra salut, que és al nostre abast amb petites variacions que podem començar a aplicar ara mateix.
Elles, en concret, són dues de les infermeres que reclamen una millora del sistema sanitari. Les reivindicacions parteixen de dos eixos. D’una banda, el reconeixement legal de les professionals com a persones graduades. I, d’altra banda, una compensació econòmica per aquelles feines que fan, però que no corresponen estrictament a la infermeria.
Dels dies de vaga, però, els queda una espina: “Tenim la sensació de responsabilitat amb la feina; som compromeses i treballem per cuidar les persones. Deixar de treballar vol dir deixar les persones de banda. Entrem en una sensació d’ambivalència”.
Quin balanç feu del primer mig mes de vaga?
Laia: per mi és històric. Hi ha hagut vagues de metges i a escala general, però és la primera indefinida exclusivament d’infermeres.
Núria: tot va començar abans de la convocatòria de vaga. Hi va haver moviment en els grups de WhatsApp, ens vam posar d’acord. Vam veure que, al global de Catalunya, les infermeres estem molt d’acord en la injustícia que percebem. És un malestar conjunt als Centres d’Atenció Primària (CAP), als hospitals, per part de les llevadores…
Com heu gestionat la vaga entre el personal del CAP Rambla i El Pla?
L: els serveis mínims per a vagues indefinides és del 25%. Hi ha gent que ha fet més dies o menys perquè, al final, repercuteix econòmicament. Entre els treballadors, hem definit les tasques que hem de fer i quines deixem de fer; hem fet un treball col·laboratiu.
N: el nostre cap diu qui està de mínims i qui ha de venir a treballar. Som tres treballadors al matí i tres a la tarda. S’intenta que hi hagi algú per domicili, urgències i suport. Cada tres dies, n’hem de venir un. Estem fent les cures i els tractaments que no es poden endarrerir. Fins fa un mes, les infermeres hem assumit feines que anys enrere havien estat del metge, com la gestió de principi a final de refredats, grips, infeccions d’orina, ull vermell… Com que aquests temes són mèdics.
L: la primera setmana va haver-hi més mobilitzacions programades i més companyes van fer vaga.
N: a l’hospital es queixaven que no han pogut fer vaga perquè, en situació normal, ja són mínims. Les que sortien a les manifestacions era perquè no els tocava treballar.
Com definiríeu els eixos bàsics de les reivindicacions?
L: l’últim acord del Departament de Salut, previ al que s’ha iniciat ara, és del 2006, i estem al 2024. Aproximadament des del 2012 existeixen graus universitaris; van desaparèixer les llicenciatures i les diplomatures. Jo sóc diplomada, però amb el canvi de sistema equival a un grau. Tots els infermers, psicòlegs, nutricionistes… són graus universitaris; és la mateixa titulació. Ara bé, de cara a l’administració, es continua classificant amb el sistema d’abans: el que abans eren llicenciats tenen un nivell i, els diplomats, un per sota. Era i és molt jeràrquic. Nosaltres demanem que, si tot són graus, tothom tingui la mateixa classificació.
N: el 2023 s’ha fet el nou acord i hi ha hagut canvis pel mig, cal actualitzar-ho.
L: una altra qüestió són les especialitats. Des que apareixen els graus, també hi ha les especialitats. Abans, tu feies la diplomatura i un postgrau o màster per especialitzar-te, però ara es fa amb els exàmens EIR (Infermers Interns Residents). Però les companyes que ho fan no tenen garantit que tinguin feina de la seva especialitat. És a dir, no reivindiquem només que se’ns reconegui econòmicament, també és el fet que, si m’he format en un camp, pugui treballar-hi exclusivament.
N: en altres paraules, si tens l’especialitat de primària (CAP), no és perquè vagis a l’hospital.
«Nosaltres fem l’exploració, però no diagnostiquem ni tractem. Fins ara ho hem fet sense que se’ns reconegués laboralment i econòmicament». | Guillem Mendoza
Vosaltres treballeu en la vostra especialitat?
N: sí, les dues som de família comunitària.
L: en el meu cas, que sóc de diplomatura, l’any 2010 ens van donar la possibilitat d’apuntar-nos a un examen. Podíem presentar-nos les que teníem certa experiència i un màster o postgrau. L’examen el vam fer fa 1 any i mig. Qui no ha aprovat l’examen, no tindrà possibilitat de tenir especialitat.
N: era un examen d’anivellació, amb només una revàlida. Està bé que la professió evolucioni, però també ho han de fer els reconeixements legals i econòmics. Si agafes una responsabilitat que abans no tenies, com ha succeït fins fa un mes, el normal és que tinguis recompensa.
Hi ha molta gent que no pot dedicar-se a la seva especialitat?
L: cada any surten a Espanya unes 2.000 places de residència (EIR) per a infermeria, però en aquest camp hi ha 300.000 persones. Perquè tothom tingui possibilitat han de passar molts anys.
N: i les especialitats que més criden l’atenció a infermeria són llevadora, pediatria i salut mental. És més difícil accedir-hi.
En l’actualitat, ja hi és el III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS), que injectarà 320 milions d’euros. Quina valoració en feu?
L: és molt poc equitatiu, no només per a les infermeres, sinó per a tothom que treballa en un ambulatori, hospital, presons… en algun lloc on hi ha una secció de salut. Les infermeres hi apareixem, però hi ha gent que no. Per exemple, manteniment.
N: el que ens va sobtar és la diferència de sou. A un metge se li ha incrementat en 20.000 euros anuals, cosa que ens alegra. Però aleshores et fixes en les infermeres i són uns 1.500 – 1.700 d’augment. Hi ha molt poca equitat.
L: s’hauria d’haver repartit d’una altra manera.
A un metge se li ha incrementat en 20.000€ anuals, cosa que ens alegra. Però et fixes en les infermeres i a elles només uns 1.500 – 1.700€ anuals.
Calen més diners?
N: és més la distribució.
L: els diners sempre ajuden, però, al cap i a la fi, cal el reconeixement de la feina i la definició de tasques. A més, a primària hi ha cada cop més manca de professionals; ens hem d’organitzar les que som. Al preacord he trobat a faltar una visibilització real del que fem i de com ens organitzem amb el que trobem, que és una població cada cop més vella.
En termes de personal, quina situació teniu al CAP Rambla?
L: som uns 15 treballadors. Aquest assumeix més població i, per això, n’hi ha més que al Pla. Pediatria, per exemple, està aquí i tots els infants s’atenen en aquest. El que condiciona més és que els treballadors siguin fixes o eventuals. Si som sempre els mateixos, ens podem organitzar i avançar. En canvi, és més complicat si els canvis són constants.
N: més enllà de Sant Feliu, els CAPs també són diferents en funció del barri. El pacient, la procedència… són petits canvis dins de la mateixa professió.
Hi ha un problema de recursos humans?
N: falten infermeres i metges.
L: en pocs anys s’ha jubilat molta gent de la generació del babyboom. També, hi ha molta gent que acaba la carrera i marxa a l’estranger perquè té altres inquietuds, millor recompensa o per qüestió del reconeixement de la feina.
N: la primària potser no és tan lluïda com una altra especialitat, però és necessària, perquè és la porta d’entrada al sistema sanitari. Si hi hagués una bona base a l’assistència primària, no hauria de passar tanta gent a l’hospital. Socialment, però, no està tan reconeguda.
Pancartes reivindicatives als carrers de Sant Feliu. | Guillem Mendoza
Hi ha una bona base a l’atenció primària?
N: falten recursos de diagnòstic, sobretot de personal especialitzat. Hi ha molta llista d’espera i no és el que voldríem com a pacients ni el que volem com a infermeres. Al CAP Rambla, està tot cobert al 100%. Ens caldria un metge més perquè les urgències estan atapeïdes cada dia. Potser la percepció de l’usuari no és la mateixa, però ho veiem així. Les llistes per a alguns especialistes també són llargues.
L: i falten altres professionals. De treballadors socials, només hi ha 1 persona.
N: és una figura indispensable, només en tenim una i no creiem que estigui valorada com hauria d’estar.
L: de TCAE (Tècnics de Cures Auxiliars d’Infermeria) només en tenim dos, un al matí i l’altre a la tarda. El volum de personal que hi ha més és metges, infermers i administratius. Trobo que hi ha dificultat per trobar personal. Cal donar un impuls a la primària des de les facultats, tant de medicina com d’infermeria. Per exemple, a l’últim repartiment de l’examen MIR no es van omplir totes les places de primària; vol dir que caldria fer algun canvi perquè fos més interessant de cara enfora. També hi influeix la temporalitat. No hi ha continuïtat laboral. Pots estar 3 anys treballant al mateix centre i no t’asseguren que t’hi quedis.
El 2021 es va aprovar un Reial Decret Llei per garantir estabilitat en els contractes. Quins canvis heu percebut?
L: al món de la sanitat el personal pot ser suplent, interí o fix. Periòdicament, es fan oposicions perquè l’interí passi a fix. Són processos molt lents. Quan es fa l’examen, fins que acaba el procés poden passar 3 o 4 anys. Les últimes oposicions d’infermeria van trigar 5 anys.
N: nosaltres vam fer l’examen l’any 2019 i ens han donat plaça fixa aquest any. Ara, el que també fan és que les persones que tenen més temps treballat els donen la plaça per mèrits. És com si fos una convalidació. No són funcionaris però tenen la feina indefinida.
Quines considereu que són les línies de futur de la vaga?
N: al principi era molt optimista. Veia alguna cosa que no havia passat mai. Anàvem totes a una. Pensava “aquest cop sí, ens faran cas perquè som imprescindibles en el sistema”. Ara la cosa va afluixant i no ho veig tan positivament.
L: comences animada, però una cosa indefinida a escala econòmica és complicada. Les infermeres tenim la sensació de responsabilitat amb la feina; som compromeses i treballem per cuidar les persones. Deixar de treballar vol dir deixar les persones de banda. Entrem en una sensació d’ambivalència. Queda molt per fer a les diferents professions que treballen a la salut. Continua sent un sistema classista. La gent del carrer no sap el que fem les infermeres o les treballadores socials. Hi ha un rol autònom que no es coneix.
El passat mes de novembre, joves i professorat de tres instituts de Catalunya: IES Salvador Dalí al Prat de Llobregat, IES Baix Montseny a Sant Celoni i IES Caterina Albert a Barcelona van participar en una trobada internacional a Florència que posava fi a dos anys de col·laboració entre entitats de cinc països europeus per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes i la sensibilització en la igualtat.
En un món que evoluciona constantment, l’avanç cap a la igualtat de gènere emergeix com una necessitat ineludible. El projecte Engaged in Equality s’erigeix com a far en aquest camí cap a una societat més justa i equitativa. A través de la seva visió innovadora, aquest projecte aborda el cor d’una qüestió profundament arrelada: la masculinitat hegemònica i els estereotips de gènere, masclistes, racistes, LGBTIfòbics i grassofòbics, entre d’altres.
El projecte Engaged in Equality va ser dissenyat amb una visió clara i ambiciosa que pretenia un canvi de paradigma en les relacions de gènere, centrada en els següents objectius:
Qüestionar la masculinitat hegemònica i els estereotips de gènere
El punt de partida és la desarticulació de la masculinitat hegemònica i els rols de gènere masclistes. El projecte pretén qüestionar aquests estereotips, promoure la reflexió i fomentar una nova comprensió de la masculinitat entre els adolescents.
Formar el professorat en la prevenció de la violència masclista
El projecte reconeix que l’educació és clau per al canvi social. Així, ha proporcionat formació al professorat per millorar la prevenció de la violència masclista, amb un enfocament especial en involucrar els nois adolescents en la promoció de relacions igualitàries.
Sensibilitzar i empoderar el jovent
Una part essencial és el desenvolupament de la sensibilització entre els nois i l’empoderament de les noies adolescents. Aquesta dualitat buscava fomentar el diàleg, la comprensió i la cooperació, formant la base per a la construcció de relacions saludables i equitatives.
A més a més, la inclusió de l’educació entre iguals és clau per aconseguir aquests resultats de sensibilització.
Sensibilitzar i prevenir sobre les relacions, els estereotips de gènere i la masculinitat hegemònica a la societat
El projecte ha buscat sensibilitzar sobre la necessitat de confrontar els estereotips i discriminacions interseccionals presents a la nostra societat mitjançant una campanya audiovisual.
Partint d’aquests objectius, el recorregut de l’Engaged in Equality es construeix a través d’una sèrie d’activitats meticulosament planificades:
Formació del professorat. Un primer pas crucial és la formació del professorat, dotant-lo d’eines i coneixements per abordar els estereotips de gènere i la violència masclista des de l’aula. Aquesta formació actua com a fonament per a una transformació més àmplia a l’interior de les institucions educatives.
Seminari nacional d’intercanvi. Per fomentar el diàleg i compartir pràctiques eficaces, es realitza un seminari nacional d’intercanvi. Aquesta trobada reuneix professionals de l’educació de diferents centres proporcionant una plataforma per discutir i aprendre les unes de les altres.
Elaboració de materials formatius. El projecte no només es concentra en la formació del professorat sinó que també crea recursos tangibles per a la seva implementació. Un programa formatiu i un manual d’activitats de sensibilització i d’empoderament són desenvolupats i publicats per assegurar una continuïtat i expansió de les pràctiques adquirides.
Campanya de sensibilització. Un dels èxits més notables del projecte és la campanya de sensibilització sobre la prevenció de violències masclistes. La participació activa dels adolescents dels tres instituts ha estat clau en la difusió del missatge i la creació d’un impacte significatiu en la comunitat.
Implicació dels i les adolescents. La clau del triomf rau en la implicació activa dels i les adolescents. Mitjançant activitats participatives, es va fomentar una connexió emocional amb el missatge de la campanya, convertint les joves en agents de canvi. Amb l’excusa de la creació de la campanya, les adolescents seleccionades van poder seguir explorant i mantenint un diàleg obert sobre els estereotips de gènere, la violència masclista i la importància de les relacions saludables.
Activitats de sensibilització i empoderament amb adolescents. S’han realitzat diverses activitats directament amb els i les adolescents; unes impartides per les professionals de Surt a les aules de 2n d’ESO dels tres instituts i unes altres a alumnat de 1r d’ESO, en forma de tallers entre iguals liderats per una selecció d’adolescents d’aquests centres. Aquests tallers, específicament dirigits als adolescents més joves, busquen construir una consciència crítica i promoure el respecte mutu.
La trobada d’intercanvi a Florència d’aquest mes passat va posar punt i final a aquest projecte de nivell europeu, permetent al professorat i l’alumnat assistent compartir l’espai i crear sinèrgies en base a les experiències viscudes. Mitjançant la formació, la sensibilització i la participació activa dels adolescents, el projecte ha assolit èxits notables, destacant la campanya de sensibilització. A través d’aquest projecte, la Fundació Surt vol seguir donant forma a una visió d’un futur amb relacions igualitàries i l’abolició de la violència masclista, liderant el camí cap a un canvi social real i durador.
La trajectòria de l’Engaged in Equality finalitza aquest mes de gener amb una gran festa final però els aprenentatges que ens deixa perduraran i seran invertits en nous projectes seguint aquesta estela.
Aquests dies de preparatius per a la pròxima arribada dels Reis d’Orient, que màgicament poden accedir a totes les cases, els carters reials i els seus patges recullen les cartes amb els desitjos dels nens i nenes. Però per aquells que no poden sortir de casa perquè estan recuperant-se de malalties i tampoc no poden assistir a la Cavalcada Reial, una comitiva del carter i els patges reials va a casa seva a recollir les seves missives.
Entre ahir i avui, hauran visitat una cinquantena de llars que seran part d’una ruta ben especial que faran els Reis d’Orient la nit de divendres. A més de recollir les cartes dels infants que han estat diagnosticats de càncer o pateixen alguna altra malaltia que limita la seva activitat, els enviats especials lliuren en mà una carta personalitzada escrita per Ses Majestats. Tot això ho fa possible la Fundació Villavecchia des de l’any 2016, com a part del seu acompanyament durant tot l’any a aquests infants i les seves famílies.
Les llars visitades són a la ciutat de Barcelona, però també a altres ciutats de l’àrea metropolitana, com Sant Cugat del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Terrassa o Sabadell. En alguns d’aquests domicilis també deixen obsequis, com xocolata solidària de la Fundació.
Els domicilis que visita el Carter Reial són els dels nens i nenes atesos en algun dels cinc hospitals amb els quals col·labora la Fundació Villavecchia: l’Hospital de Sant Pau, Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron, Germans Trias i Parc Taulí. Per dur a terme aquesta activitat, és imprescindible el suport de l’equip de voluntariat de la Fundació, que fa possible que la màgia, els somriures i la il·lusió tornin a les llars que més ho necessiten.
L’any 2023, es van reprendre les visites presencials després de la pandèmia. Aquest 2024, el Carter Reial i els seus patges realitzen 8 rutes per diverses poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i el Vallès. A més, el Carter Reial fa videotrucades amb els nens i nenes de poblacions més allunyades o que, per prescripció mèdica, no poden rebre visites.
La Fundació Villavecchia també acompanyarà els tres Reis d’Orient a l’Hospital de Sant Pau el matí del 6 de gener, perquè puguin visitar els infants hospitalitzats i deixar-los petits regals. Abans de Nadal, la mateixa entitat es va encarregar també d’organitzar l’arribada del Pare Noel als hospitals Germans Trias i Pujol (Badalona) i Sant Pau (Barcelona).
El virus que va sacsejar el món sencer i que aquests dies repunta amb el fred hivernal i es camufla entre grips i refredats persistents, afortunadament, i gràcies a la vacuna, ja no col·lapsa les UCI’s ni és tan dur com ens va arribar a demostrar. No obstant això, la Covid-19 continua afectant-nos i no compta encara amb una medicació que faci diana en tots els seus símptomes, encara que aquests siguin lleus.
Per a posar-hi remei, un grup d’investigadors de diferents centres de Catalunya i de Galícia, esperonats pels laboratoris ESTEVE, varen iniciar un assaig clínic provant en una sèrie de persones voluntàries un medicament descobert per ESTEVE –L’E-52862–, que inicialment va ser dissenyat per a tractar el dolor neuropàtic. Volien veure si aquest fàrmac oral modificava les analítiques i els símptomes dels participants en l’estudi.
Van reclutar 120 voluntaris amb diagnòstic positiu per Covid-19 lleu. A la meitat els van donar el fàrmac i a la resta, placebo. I els resultats indiquen que, encara que no es va demostrar un descens en la càrrega viral en comparació a pacients que van prendre placebo, es va observar que alguns dels símptomes més habituals sí que es reduïen més ràpid en les persones que van prendre l’E-52862. Per exemple, la cefalea es va reduir en un percentatge més gran en aquells que van rebre el compost en comparació als que van rebre placebo, amb un percentatge superior de persones sense mal de cap a partir del quart dia de tractament. També es va reduir la tos i el mal de coll, símptomes aparents i també residuals en molts pacients que pateixen la COVID-19.
El tractament actua sobre el mecanisme de replicació del SARS-CoV-2, el virus responsable de la malaltia, i redueix la freqüència i la durada d’alguns dels símptomes. A més, pot ser útil amb les diferents mutacions detectades.
En cas de confirmar-se la seva utilitat per tractar la COVID-19, seria un dels primers medicaments que podrien subministrar-se a pacients a l’atenció primària per evitar que el seu estat empitjori i requereixin ingrés hospitalari.
Col·laboració catalano-gallega
Aquest assaig el van dur a terme investigadors de l’Hospital del Mar, el Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, en col·laboració amb l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, l’Hospital de Barbanza i el Centre de Salut d’A Estrada, de Galícia, i el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, així com els laboratoris ESTEVE. Els primers resultats han estat publicats ja a la revista Journalof Infection. Tal com explica el director de l’Àrea del Medicament de l’Hospital del Mar i primer signant del treball, el Dr. Santi Grau, “encara calen estudis en un nombre més gran de pacients, però el medicament sembla tenir un perfil d’interaccions amb altres fàrmacs inferior al d’algun dels antivirals utilitzats en aquests moments en aquest tipus de pacients”. Grau destaca el valor del que signifiquen aquestes primeres troballes, perquè, tal com diu, “la COVID-19 és una patologia que no se n’anirà i que estarà amb nosaltres, tant a l’estiu com a l’hivern. Per tant, tenir un fàrmac per a alguna cosa que forma part de la nostra vida és molt bona notícia”.
Equip de l’Hospital del Mar; d’esquerra a dreta, Santi Grau, Elena Martín-García, Jordi Monfort i José Miquel Vela.
La Dra. Mabel Loza, autora compartida de l’estudi i investigadora principal del grup Biofarma de l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, destaca “la fita que suposa l’assaig d’un fàrmac d’administració oral, el primer creat a Espanya, per a COVID- 19, fruit del treball previ de col·laboració en la investigació preclínica publicoprivada i ara també en la investigació clínica, del servei d’urgències de l’hospital i dels centres d’atenció primària, tan meritori en temps de pandèmia”.
L’autor principal de l’estudi i el cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar, el Dr. Jordi Monfort, afegeix que “el propòsit d’aquest estudi era tractar malalts que comencen amb una COVID-19 amb simptomatologia lleu per evitar que empitjoressin i arribessin a necessitar atenció hospitalària. I sembla que l’E-52682 ho podria aconseguir. Fàrmacs d’aquest tipus, per administrar a l’atenció primària i evitar més pressió al sistema, no n’hi ha gairebé cap, d’aquí la seva importància” . Alhora, es tracta d’un medicament de fàcil maneig i administració per part de la xarxa sanitària d’atenció primària.
Tractament a casa
El reclutament es va dur a terme entre febrer de 2021 i juliol de 2022 als centres d’atenció primària de Vila Olímpica, Larrard i Barceloneta, pertanyents al Parc Sanitari Pere Virgili, i al centre sanitari A Estrada de Santiago de Compostela, així com a serveis d’urgències de l’Hospital Clínic de Santiago i de l’Hospital de Barbanza. Segons explica la Dra. Alba Gurt, metgessa del CAP Vila Olímpica del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona i una de les signants del treball, “reclutar els pacients va ser un repte. El seguiment es va dur a terme en unes condicions molt complexes i va ser fruit de la col·laboració d’un grup de professionals molt implicat». Els participants rebien a casa el tractament, preparat i aleatoritzat al Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar i havien de prendre’l de forma diària durant 14 dies.
Equip del Parc Sanitari Pere Virgili: Alba Gurt, Laura Secanell, Isabel González i Paula Gómez.
El Dr. José Miquel Vela, director de Recerca de Welab Barcelona (plataforma de descobriment de medicaments vinculada al Centre Tecnològic Leitat), i primer autor compartit de l’estudi i originador de la idea que el va impulsar, afegeix que “desbordats enmig d’una pandèmia, alguna cosa calia fer, i quina millor contribució podien fer uns científics que investigar l’efecte d’un tractament potencialment efectiu contra la COVID-19?”.
L’estudi ha comptat amb finançament de l’Agència Estatal d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació, de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut de Salut Carles III, així com de la Xunta de Galícia a través dels ajuts RESCATA-COVID i dels fons FEDER i Next Generation de la Unió Europea. També ha comptat amb finançament parcial d’ESTEVE Pharmaceuticals SA.
Segons els investigadors, aquestes troballes destaquen un nou mecanisme d’acció per al tractament de la COVID-19, que també podria ser útil per a altres infeccions víriques.
La publicació recent de l’informe «Evaluación del desempeño del SNS frente a la pandèmia de la COVID-19. Lecciones de y para una pandèmia» mereix, en primer lloc, un reconeixement manifest. No estem acostumats a que, des de les administracions públiques responsables, es promoguin i s’assumeixin iniciatives d’aquesta naturalesa.
Tot i que no sigui estrictament un exercici de retre comptes sobre les activitats i els resultats de les decisions de les autoritats polítiques sobre el problema sanitari que ha merescut més atenció en els últims anys, haver encarregat aquest informe a uns professionals de reconegut prestigi i de contrastada independència; incentivar el seu desenvolupament i sobretot, fer-lo accessible públicament, és potser més elogiable.
Com era d’esperar de la naturalesa de l’equip coordinador, l’informe és força extens, rigorós i ponderat. I tot i que tracta qüestions i aspectes complexos és, si no amè, prou clar com perquè la seva lectura resulti fàcilment comprensible. Encara que porti el seu temps. Segur que molt menys del que ha costat elaborar-lo.
Precisament per això convé llegir-lo amb atenció i calma per poder valorar-lo adequadament i, en el seu cas, compartir aquelles consideracions que poguessin ser apropiades i oportunes, ni que sigui com una mostra de l’empoderament que els autors reclamen que convé fomentar en el conjunt de la població.
No obstant això, una de les primeres constatacions de l’informe és que la pandèmia ens va agafar desprevinguts i, en conseqüència, entre les recomanacions i suggeriments destaca l’aplicació del principi de precaució i la conveniència de preparar-nos convenientment davant l’eventualitat, no només possible sinó també probable, de la presentació d’una nova pandèmia.
El que és d’una lògica palmària, almenys aparentment. Perquè preparar-se és un concepte tant potent i atractiu, que, com passa amb el de prevenció, sovint promou falses expectatives i distorsions. Perquè malgrat la bona impressió que generen, es tracta d’iniciatives que només són benèfiques quan són pertinents, factibles i es duen a terme correctament. La qual cosa no és, en absolut, fàcil.
D’aquí que més que una apel·lació genèrica a la preparació, fins i tot més que la recomanació de disposar de suficients equips de protecció –la qual cosa pot ser que no sigui útil segons la naturalesa del problema que aparegui i a més vulnera la racionalitat del cost/oportunitat– convingui desenvolupar, com proposa l’informe, promoure estructures resilients de salut pública que, entre d’altres, millorin la integració i la coordinació de les fonts d’informació, tant sanitàries com socials; siguin capaços de dissenyar i implementar protocols normalitzats en vigilància epidemiològica i d’establir les dades comunes d’obtenció, validació i gestió de les dades necessàries per a la valoració de l’impacte i per a l’avaluació de les mesures de prevenció i de control adoptades.
Una avaluació que no només és imprescindible per justificar i legitimar la gestió dels recursos implicats en afrontar el problema, sinó que ha de ser a més suficientment àgil i vàlida com per ajustar-les quan convingui segons la seva efectivitat i la seva eficiència. Sense oblidar les conseqüències sobre l’equitat. Perquè, encara que el propòsit de les mesures de protecció i de control sigui, com és natural, reduir al màxim la morbi-mortalitat directament atribuïble a la pandèmia, això no és garantia absoluta que els potencials efectes adversos d’aquestes mesures siguin menys devastadors que els del problema de salut.
Ja sabem que, en ocasions, el remei pot ser pitjor que la malaltia que es pretén neutralitzar i com el risc zero, és a dir, la garantia absoluta que es poden evitar totalment els perjudicis, no existeix, convé ser capaços d’assumir que, en aquestes situacions, sempre hi haurà víctimes i del que es tracta és d’ assolir una proporcionalitat acceptable socialment. O sigui que el balanç entre els beneficis desitjables i els perjudicis potencials, inclosos els atribuïbles a les mesures de prevenció i control resulti favorable.
El cèlebre aforisme de Ciceró, «salus populi suprema lex esto» no significa que la sanitat sigui la llei suprema, si no que la salvació o la prosperitat de la població és la prioritat política, com va desenvolupar Locke en els seus tractats i com figura en el frontispici del palau federal que és la seu del Parlament suís.
I és sabut que els determinants de la salut –en el sentit positiu, que no és només absència de malaltia– són molts altres que els serveis sanitaris, començant per l’educació –que, com suggereixen els resultats de l’informe PISA– és molt sensible a determinades mesures, al costat d’altres factors socials de provada influència, com l’habitatge, l’ urbanisme, el treball, la cohesió social, etc.
Les celebracions de Nadal, Cap d’Any i Reis, ingerint molt més menjar de l’habitual, en grans àpats sense mesura i amb llarguíssimes sobretaules que ajunten dinars amb sopars, és cada any un gran sacsejador de consciències. La gota que fa vessar el got.
I benvinguda sigui, si més no com a reflexió, perquè segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2022, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes ─sobrepès o obesitat─ (el 56,2% dels homes i el 43,7% de les dones). I entre els infants de 6 a 12 anys, gairebé quatre de cada deu (38,9%) tenen excés de pes (el 25,2% tenen sobrepès i el 13,7%, obesitat).
En la base del problema, hi ha una lògica molt clara: ingerim moltes més calories de les que cremem. I entre els menors, la gran quantitat d’hores que passen reduint el seu món a vint centímetres de distància hi té molt a veure.
Genèticament, hi pot haver més o menys predisposició a presentar obesitat, i no tots els metabolismes funcionen de la mateixa manera. Per la qual cosa, responsabilitzar del sobrepès i l’obesitat les persones que ho pateixen, atribuint la causa a la seva manca de voluntat a l’hora d’aplicar-se una dieta alimentària i de practicar exercici físic, és ignorar que parlem d’una patologia complexa, que requereix moltes vegades l’ajuda de diversos especialistes, com ara nutricionistes -infermeres i metges-, endocrins, fisioterapeutes, psicòlegs i, també en alguns casos on es requereix intervenció quirúrgica, els cirurgians de les unitats hospitalàries d’obesitat i nutrició.
El canvi d’hàbits en l’estil de vida, però, tant amb intervenció mèdica com sense ella, és necessari per a la prevenció del sobrepès i forma part del seu tractament. L’augment de l’obesitat, tal com ho té documentat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es va multiplicar per tres des de l’any 1975 fins al 2016. I les causes més directes que s’atribueixen a aquest increment són, sobretot, un augment de la ingesta d’aliments d’alt contingut calòric que són rics en greix i un descens en l’activitat física a causa de la naturalesa cada vegada més sedentària de moltes formes de treball, les noves maneres de transport i la creixent urbanització.
Per tant, benvingudes siguin les sensacions d’haver-nos passat de la ratlla en els àpats festius, per a fer-nos pensar a reconduir la nostra relació amb els aliments. Menjar en excés i ràpid a més, tant com l’estrès, el consum de tabac i alcohol, o altres hàbits com el consum de cafè, begudes carbonatades o menjars picants són els causants de la coïssor estomacal que algunes persones senten després de menjar. L’acidesa d’estómac afecta el 32% de la població, segons dades de la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica (SEFHNP). Des d’un dels laboratoris que alleugereixen els símptomes d’aquesta incomoditat digestiva, STADA, expliquen que “aquesta afecció comú es produeix per una relaxació de l’esfínter que separa l’esòfag de l’estómac, de manera que els àcids gàstrics digestius flueixen cap a les vies digestives altes fins a arribar a la gola i produir sensació de cremor”.
Les recomanacions per a l’alleujament de l’acidesa se centren, d’una banda, en la modificació dels hàbits de vida, moderant la ingesta de menjar en horaris regulars, així com d’aliments que puguin desencadenar aquesta malaltia, evitant picar just havent dinat, reduint l’estrès i el sobrepès, i evitant el consum de tabac i alcohol. I, si cal, després de descartar algun altre problema, amb l’ús de fàrmacs adequats antiàcids.
Hàbits saludables
“Fer activitat física regularment aporta benestar a la vegada que ajuda a prevenir malalties com la diabetis, la hipertensió, el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor, les demències i alguns tipus de càncer”, tal com ens expliquen des del Canal Salut de la Generalitat. És l’espai on trobareu també recomanacions com ara no refiar-se “de les dietes i productes miracle, que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços. La immensa majoria d’aquestes no tenen cap evidència científica, no són eficaces a llarg termini, són un engany o frau i poden suposar mancances nutricionals i determinats riscos per a la salut”.
En els espais informatius d’hospitals, fundacions i societats mèdiques, hi ha consells molt aprofitables com a font segura. Un bon exemple són els arguments dels professionals de la unitat d’obesitat de l’Hospital del Mar, en l’apartat de Psicologia de la salut a Obesitat, amb recomanacions per començar a practicar petits canvis en l’estil de vida. I mantenir un patró d’àpats regulars, de tres menjars i dos refrigeris al dia n’és un, així com no saltar-se cap àpat ni menjar massa poc. Són consells per al moment de menjar, amb pautes per controlar l’ansietat, també per a quan es va a comprar i quan es cuinen i preparen els aliments. Són pautes psicològiques de canvi que aporten els especialistes que treballen amb els pacients a qui els costa més aquesta reeducació d’hàbits.
Tant el sobrepès com l’obesitat es poden prevenir amb una ingesta més saludable d’aliments i la pràctica d’exercici físic de manera habitual. “Però la responsabilitat i esforç individual requerits per a eliminar grans quantitats de greix de més en el cos no sempre són assumibles per a qui carrega amb això des de temps enrere, per això se solen considerar malalties cròniques”, expliquen els especialistes de la unitat de cirurgia de l’obesitat i nutrició de Clínica Corachan (UCON). La cirurgia bariàtrica prescrita en casos d’excés de greix perjudicial per a la salut redueix pes i, amb ell, el risc de patologies que l’obesitat comporta. El tractament complet, a part de l’operació en cas necessari, té també l’objectiu de canviar l’estil de vida, donar recomanacions nutricionals i fomentar l’exercici adaptat a les característiques de cada pacient. Perquè, tal com precisa el cirurgià de l’UCON, el Dr. Ramon Villalonga, “no hi ha una dieta o pauta màgica i vàlida per a tothom. Gran part de l’èxit del tractament nutricional depèn de realitzar una pauta adaptada a les necessitats de cada persona”.
També a la web de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), trobem recomanacions dietètiques i un repàs d’aliments d’ús quotidià i els seus beneficis o bé en què ens hem de fixar d’ells. També l’OMS precisa consells concrets, com ara limitar la ingesta energètica procedent de la quantitat de greix total i sucres; augmentar el consum de fruites i verdures, així com de llegums, cereals integrals i fruits secs i fer activitat física periòdica, uns seixanta minuts diaris per als joves i cent cinquanta setmanals per als adults.
L’OMS no disculpa la indústria alimentària de l’augment de greix en els organismes de la població, i determina que aquesta pot tenir un paper important en la promoció de dietes saludables. També esmenta els governs i la possibilitat d’augmentar els impostos en aliments perjudicials, com les begudes ensucrades.
Greix que fa patir el cor
L’obesitat influeix en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, i es pot arribar a considerar fins i tot causa directa de mortalitat. Per això, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) i l’Associació Bariàtrica Hispalis Nacional (ABHispalis), aprofitant la celebració del Dia de l’Obesitat, van llençar la campanya que tenia com a lema ‘Cuida el teu pes, el teu cor el mereix’. Així tracten de conscienciar sobre la importància de reconèixer a l’obesitat com a malaltia i com a causa per al desenvolupament d’altres patologies amb gran morbimortalitat, ja que el seu adequat abordatge pot evitar l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars, malalties del fetge i fins i tot el càncer, entre altres beneficis molt rellevants per a la salut.
Cal tenir present, però, i sempre, que abans d’iniciar una dieta per a perdre pes, convé consultar els sanitaris que tenen formació en nutrició, com ara les infermeres dels Centres d’Atenció Primària que ens corresponen.
Un centenar de directius d’Atenció Primària de la zona de Barcelona amenacen de dimitir si l’administració no mou fitxa en els propers tres mesos. El conveni de l’ICS que es va signar fa unes setmanes després de disset anys congelat no convenç i afegeix pressió al conseller de Salut, Manel Balcells.
A la vaga indefinida convocada des del dia 12 de desembre per Infermeres de Catalunya, s’afegeix ara l’amenaça de dimissió de directius de més de cinquanta centres sanitaris (CAPs, CUAPs, ASSIRs i EAPs), que representen un 60% del total que hi ha a la capital catalana. En una carta conjunta acusen el Departament de Salut de proposar “mesures classistes” que “representen el trencament d’un dels fonaments de l’Atenció Primària: el treball en equip”.
Les crítiques es dirigeixen al conveni laboral plantejat a l’ICS, l’entitat pública que gestiona el 80% dels centres d’atenció primària catalans. El qualifiquen de “falta de respecte” pels desequilibris entre els metges i la resta de personal. Lamenten que millora especialment les condicions laborals dels metges, per evitar que marxin a altres països, però queda curt per a la resta de treballadors de l’Atenció Primària. Posen el focus en les infermeres, administratius, auxiliars d’administració, auxiliars d’infermeria, llevadores, fisioterapeutes i treballadors socials. Insisteixen que es treballa com a equips i critiquen que les infermeres tenen més tasques a fer com la prescripció d’alguns medicaments, un major esforç que no es veu contemplat en el nou conveni. Afegeixen que hi ha hores extres que no es podran pagar a alguns treballadors, o la desigualtat amb el complement d’exclusivitat, que només es pagarà als metges per evitar que marxin a la privada. En el cas del personal d’administració lamenten que tota la millora que contempla el conveni és d’un augment de 131 euros a l’any.
Des del Departament de Salut treuen pit d’haver fet una injecció de 320 milions d’euros amb el nou conveni, tot i que ja s’han reunit amb els signants de la carta per revisar alguns dels punts amb els quals hi ha conflicte.
El conseller Balcells posa com a condició per a reunir-se que es desconvoqui la vaga indefinida
Infermeres de Catalunya va convocar una vaga indefinida el passat 12 de desembre que continua, a conseqüència del nou conveni de l’ICS davant la falta de millores per a les infermeres. El conseller de Salut ha posat com a condició per a reunir-se amb el sindicat que aturi la vaga indefinida i demana “espai de diàleg adequat” per “abordar les reivindicacions professionals”. Tot i que insisteix que no menysté el sindicat, la vaga ni el malestar, demana abordar el conflicte des del punt de vista “professional” i “no sindical”.
Tot i que Infermeres de Catalunya no té representació a les taules de negociació, ha sabut mobilitzar el col·lectiu amb especial incidència entre les d’atenció primària. Tot i que hi ha hagut contacte amb responsables del Departament de Salut, des del sindicat demanen reunir-se directament amb el conseller, que assegura que “hi ha unes regles de joc sindicals que s’han de complir”, en referència al fet que el conveni el va signar la majoria de sindicats amb representació (SATSE, Metges de Catalunya, CCOO i UGT) i que els convocants de la vaga no tenen representació. “Conseller, la vaga continua. Primer parlem i després decidim desconvocar la vaga, si arribem a un acord. “Aquestes són les regles i no les podem canviar”, han respost des d’Infermeres de Catalunya.
“És legítim queixar-se, però no repetirem les negociacions. El conveni està signat per 13 dels 15 delegats. Hi ha un sindicat que fa vaga, però és minoritari, i no em refereixo que les infermeres siguin minoritàries, sinó que el sindicat no té representació a la taula. Que a dia d’avui tindrien majoria absoluta? Potser sí, però no hi ha eleccions. Això sí, han mogut molta gent, i és important, perquè indica que hi ha malestar tot i les condicions laborals signades. Aquesta és la lectura”, afirma el conseller de Salut.
El pròxim 3 de gener s’ha convocat una primera reunió amb col·legis d’infermeria, amb la voluntat d’ampliar-la a societats científiques i continuar amb converses amb els sindicats. El conseller admet el “malestar” i assenyala que cal avançar en el reconeixement dels perfils professionals i assegura que si cada cop tenen més feina qualificada s’ha de reconèixer i pagar-ho.
