Just Deploy It!

Blog

  • Campanya per a què es reparteixin caramels sense gluten a totes les Cavalcades

    L’Associació Celíacs de Catalunya estima que actualment hi ha uns 97.000 infants celíacs entre Catalunya i Menorca. Davant d’aquestes xifres lamenta que només el 21% de les cavalcades de Reis ofereixi caramels sense gluten, i convida a tots els ajuntaments a que aquest Nadal se sumin a la iniciativa «Cap infant celíac sense caramels» i disposin de dolços aptes per tota la canalla.

    L’any passat el 79% dels ajuntaments de Catalunya no van repartir caramels sense gluten a les seves cavalcades. En total, 202 municipis van repartir dolços aptes per a tots els nens i nenes, una xifra rècord d’ençà que es va posar en marxa la iniciativa ara fa 15 anys, però encara insuficient segons l’entitat, que espera que enguany se sumin molts més per a que tots els infants celíacs puguin participar de la festa sense posar en risc la seva salut. Per adherir-se a la campanya cal que els ajuntaments adquireixin els caramels i llaminadures sense gluten i ho comuniquin a l’associació enviant un email a info@celiacscatalunya.org o trucant al 93 412 17 89. Des de la mateixa entitat es facilita el directori de tots els fabricants que elaboren caramels sense gluten als ajuntaments.

    Jordi Serra, pare d’un nen celíac i delegat de Valls- Alt Camp de l’Associació Celíacs de Catalunya, explica: “Al meu fill Jordi el van diagnosticar quan tenia 7 anys i hem tingut la sort que l’Ajuntament de Valls tots els anys ha ofert caramels sense gluten a la Cavalcada dels Reis Mags. Des de llavors cada any hem comprovat que l’Ajuntament estigui a la llista de l’Associació Celíacs de Catalunya i ho hem revisat doblement trucant a l’Ajuntament. Com a pare d’un infant celíac, els moments en què no has de patir per l’alimentació són ben pocs. i s’agraeix moltíssim estar tranquil a la Cavalcada de Reis i viure-la amb total normalitat”. En aquest sentit, considera que tots els actes de conscienciació, com la campanya “Cap infant celíac sense caramels”, són importants.

    L’Associació Celíacs de Catalunya remarca la importància que té per a les persones celíaques evitar qualsevol tipus de contaminació creuada, per petita que sembli, ja que, si no es tracta, a llarg termini la celiaquia pot provocar problemes greus per a la salut. 

    La celiaquia és una malaltia crònica on el sistema immunitari reacciona al consum de gluten i ataca al propi organisme, provocant entre d’altres, una alteració de les vellositats intestinals, afectant la seva capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Els estudis revelen que la prevalença d’aquesta malaltia és una d’entre 1/79 en la població infantil i 1/357 en la població adulta, tot i que el 75% de les persones celíaques encara no estan diagnosticades

    En el cas dels infants, alguns dels símptomes i signes d’una celiaquia no diagnosticada són estancament en el creixement, retard puberal, amenorrea, dolor abdominal crònic, malnutrició, dermatitis herpetiforme, fatiga crònica, fractures òssies davant traumatismes banals / osteopènia / osteoporosis, hepatitis limfocítica, disfunció neurològica immunomediada, atrofia muscular, entre d’altres.

  • Prevenció en salut a través del joc a les aules

    Saber que la malaltia, física i mental, i també la mort, són part de la vida, hauria d’incorporar-se com aprenentatge en la infància de tota persona. La informació sobre les patologies, les causes que ens les porten i com tenir cura de la nostra pròpia salut esdevé fonamental per a la prevenció de malalties i per procurar-nos benestar i qualitat de vida.

    A la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, aquest curs 2023-2024, això ho porten a la pràctica amb el virus del papil·loma humà, la infecció de transmissió sexual més frequent. I ho fan amb un joc, el PAPILLOMATTACK, com a part d’un projecte d’educació científica liderat per l’IDIBELL amb el suport de l’ajuntament de L’Hospitalet.

    El joc PAPILLOMATTACK ensenya què és el virus del papil·loma humà i com es pot prevenir.

    Basant-se en la gamificació, el joc ensenya què és el virus del papil·loma humà, quines malalties causa i com es pot prevenir amb la vacunació i els programes de cribratge. I són tres-cents cinquanta alumnes del cicle superior de primària de cinc escoles de L’Hospitalet els qui participen en la primera implementació del joc.

    Per què cal evitar el contagi

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el papilomavirus humà (VPH) és una infecció de transmissió sexual comuna. Gairebé totes les persones sexualment actives la contrauran en algun moment de la seva vida, en general sense mostrar símptomes. Sí, la majoria de les persones no presentaran símptomes d’infecció pel VPH, perquè el virus sol desaparèixer per si sol sense tractament. El sistema immunitari sol eliminar el VPH del cos en un o dos anys, sense efectes duradors. És quan no desapareix per sí sol quan pot provocar canvis en les cèl·lules del coll uterí, la qual cosa condueix a lesions pre-canceroses que, de no tractar-se, poden desembocar en un càncer cervico-uterí. En general, aquest càncer triga de 15 a 20 anys a manifestar-se després d’una infecció pel VPH. Però els càncers deguts al VPH es poden prevenir amb vacunes. La vacuna contra el VPH ha d’administrar-se a totes les nenes de 9 a 14 anys abans que comencin a tenir relacions sexuals.

    Els canvis precoços en les cèl·lules del coll uterí i les lesions pre-canceroses no solen anar acompanyats de símptomes. En el cas del càncer cervico-uterí, els símptomes poden incloure sagnat entre períodes menstruals o després de les relacions sexuals o secreció vaginal pudent. Aquests símptomes es poden deure, però, a altres malalties.

    El VPH pot afectar la pell, la regió genital i la gola. Tot i que els preservatius ajuden a prevenir el VPH, no ofereixen, però, una protecció total perquè no cobreixen tota la pell de la zona genital.

    El joc a l’aula

    Com a eina educativa, el PAPILLOMATTACK consta d’un vídeo divulgatiu i d’un joc de cartes que explica als alumnes que existeix un virus que es diu papil·loma i que es pot prevenir amb la vacunació i les proves de detecció per detectar l’aparició de qualsevol anomalia i poder tractar-la a temps per no arribar a desenvolupar un càncer en el coll uterí. El contingut del joc ha estat ideat i dissenyat per Laura Asensio Puig, investigadora del grup de recerca en Infeccions i Càncer de l’IDIBELL i del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’ICO.

    El joc consisteix en protegir les diferents parts del cos de cada jugador mentre infecten els contrincants amb el virus. El joc conté una baralla de 88 cartes i dues expansions de 16 i 10 cartes respectivament, que augmenten la dificultat del joc. Per introduir els conceptes claus de l’activitat, el joc s’acompanya d’un vídeo divulgatiu sobre el virus del papil·loma, el cribratge, la vacunació, i on també s’hi detallen les regles per utilitzar les cartes de la baralla. Gràcies a una subvenció de l’ajuntament de L’Hospitalet, l’IDIBELL ha produït 500 unitats del joc. Amb ell, els alumnes aprenen les respostes a qüestions com ara: Què és el virus del papil·loma humà (VPH)?; Com es transmet i com podem combatre’l?; Quines malalties ens pot provocar? i Per què la vacuna del virus s’administra a noies i nois de 6è de primària?

    La detecció precoç de la infecció pel VPH la poden fer dones de 25 a 65 anys, a través d’una prova de detecció precoç dins d’un programa gratuït. El principal objectiu del projecte, justament és que esdevingui un recurs perquè l’alumnat de cicle superior de primària aprengui tots els mètodes de prevenció de la infecció, com la vacunació i la detecció precoç.

    La primera implementació de l’activitat es du a terme en diverses escoles de L’Hospitalet de Llobregat.

    PAPILLOMATTACK està liderat pel grup de recerca en Infeccions i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), pel Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i per la Unitat de Comunicació de l’IDIBELL. Compta amb la col·laboració dels serveis d’Educació i Salut de l’ajuntament de L’Hospitalet. La primera implementació de l’activitat es du a terme les escoles de L’Hospitalet: Sant Josep – El pi, Santa Marta, Lola Anglada, Menéndez Pidal i Alegre. Hi participen un total de 350 alumnes de 5è i 6è de primària, edats en les quals es du a terme, per part del Departament de Salut de la Generalitat, la vacunació del VPH, que des del curs 22/23 s’administra tant a noies com a nois.

    Un estudi científic

    Per avaluar l’acceptació del joc entre els alumnes, i també els seus coneixements sobre el virus del papil·loma i les vacunes, es realitzarà un estudi que consta de dues enquestes anònimes, distribuïdes a l’aula, una abans i una altra després de l’activitat. Les investigadores i investigadors de l’IDIBELL i de l’ICO que realitzen l’activitat a les aules són Paula Peremiquel, Maria Brotons, Bea Serrano, Raquel Ibañez, Gina Albero, Xisca Morey, Esther Roure, Victòria López, Sara Tous, Arnau Guasch i Laura Asensio.

    Malgrat faci anys que s’administra la vacuna del VPH, el coneixement sobre aquest virus i els problemes de salut que pot causar és molt baix en la població general. Per altra banda, existeix un segment de la societat que, influenciats per notícies enganyoses i campanyes de desinformació, creu que les vacunes no són segures i, en conseqüència, opten per no vacunar els seus fills i filles, la qual cosa pot derivar en un problema de salut pública.

  • Per què ploren els nadons?

    El plor és la primera eina de comunicació d’un nadó amb els seus pares i cuidadors. Amb ell, els nounats expressen la necessitat de menjar o dormir, o el neguit per algun dolor o incomoditat provocats per gasos o còlics, per exemple. Però, com diferenciar bé l’expressió d’una mancança o malestar només a través del so del plor? Per ajudar a desxifrar-ho, investigadors del Servei de Neonatologia de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, amb la col·laboració dels professionals de l’empresa emergent de tecnologia sanitària Zoundream AG, han realitzat un estudi pioner que ha permès classificar cada tipus de plor. A cadascun d’ells li han atribuït unes característiques determinades segons l’acústica, els senyals d’electroencefalografia (EEG), de saturació regional cerebral d’oxigen (NIRS), les expressions facials i els moviments corporals, entre altres.

    D’aquesta manera s’ha pogut determinar per exemple que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d’expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l’atenció del cuidador. En canvi, el plor d’angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. Mentre que el plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s’exerceix sobre les cordes vocals.

    L’estudi també ha determinat que el plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que el plor per demanda d’atenció és molt semblant, tot i que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti.

    L’objectiu principal és garantir l’adequada cura i desenvolupament neurològic del nadó facilitant la comprensió d’aquesta primera comunicació que és el plor, amb els pares i cuidadors. Perquè no comprendre les necessitats del nadó podria comprometre la seva cura i el seu futur neurodesenvolupament.

    Les conclusions d’aquest estudi serviran per aprofundir en la interpretació del plor, i sobretot per a ressaltar el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el futur neurodesenvolupament del nounat.

    En el treball, que ha estat publicat a la revista Computers and Biology in Medicine d’Elsevier, hi han participat Oscar Garcia-Algar, cap del Servei de Neonatologia i investigador del grup Medicina Fetal Perinatal de l’IDIBAPS, i Anna Lucia Paltrinieri, pediatra del mateix Servei. La motivació dels autors d’aquesta investigació també té a veure amb les sensacions d’ansietat, depressió, impotència, ira i frustració quan senten el plor i no saben desxifrar a què és degut. I això tenint en compte que els nadons ploren una mitjana d’entre una hora i mitja i tres hores al dia. La no comprensió del plor, per tant, afecta de forma negativa el vincle afectiu dels pares i cuidadors amb el nadó.

    Trenta-vuit nadons

    La recerca amb la qual s’ha arribat a aquesta identificació de diferents tipus de plor s’ha realitzat fent l’observació, escolta i seguiment de trenta-vuit nounats sans sense anomalies congènites ni malalties destacables, seleccionats a la Maternitat del Clínic Barcelona. Ara, els investigadors pretenen aplicar les seves troballes en nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. Segons ha explicat la pediatra del Servei de Neonatologia del Clínic Anna Lucia Paltrinieri, “l’objectiu final de l’estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més alt”.

    L’estudi ressalta el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el desenvolupament del nounat.

    Gràcies a la identificació i un encert del 92% del motiu del plor, s’ha pogut crear un software (AMSI àudio, algoritme de Saber Profund) que pot integrar-se a un aparell de seguiment a distància de l’estat del nadó i identificar de manera automàtica per què plora.

  • La importància d’atendre bé l’alumnat amb altes capacitats per potenciar el seu talent

    “El professorat ha de tenir formació i coneixement en altes capacitats per potenciar el talent d’aquest alumnat”, afirma Mònica Fernàndez, coordinadora del Grup de Recerca  d’Altes Capacitats i Atenció a la Diversitat del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC).

    “Molts alumnes tenen ganes d’aprendre i estan molt motivats en desenvolupar la seva part intel·lectual, la seva capacitat, i hem d’intentar al màxim acompanyar-los en aquest procés a través de l’acompanyament, d’una suma de suports, però a vegades els professors no tenen tanta formació com per dir que un alumne té tantes capacitats”, explica Fernàndez.

    Cultivar la motivació és important, sense oblidar la part social, però l’experta remarca que existeix un “mite” sobre que totes les persones amb altes capacitats tenen dificultats socials. “Poden tenir-les, com qualsevol alumne”, matisa. “Sí que és veritat que moltes vegades no tenen els mateixos interessos que les persones de la seva edat”.

    Més del 15% de l’alumnat

    Fernàndez treballa en un institut públic a Sant Vicenç de Castellet en què l’any passat van detectar 42 alumnes amb altes capacitats. La detecció comença a primer d’ESO a través d’unes proves per detectar la diversitat i, en funció dels resultats, continuen fent més proves per ser el màxim de curosos. Estudis internacionals estipulen que entre el 15% i el 20% de l’alumnat té algun tipus d’alta capacitat, un percentatge que coincideix amb el d’aquest centre educatiu.

    Dins de les persones amb altes capacitats, hi ha les superdotades, de les quals en van detectar dues. La resta poden ser molt bones en l’àmbit matemàtic, creatiu, lògic, acadèmic o en la suma de diferents talents. “Tenim perfils molt diversos. Hi ha alumnes que socialitzen perfectament, i altres que no tant. Tenen interessos propis de persones més grans i, a vegades, no encaixen”.

    La part emocional adquireix molta importància, i és que, malgrat ser molt bones en alguna matèria acadèmica, per exemple, la gestió de les emocions sovint és la de la pròpia edat que tenen: “Tinc alumnes que s’interessen per la física quàntica i, en canvi, pot ser que s’ho passin malament per temes considerats menors o que tinguin una hipersensibilitat. Els alumnes amb altes capacitats molt sovint són hipersensibles i els afecten molt les coses”. Com a exemples, menciona aspectes com la mort o la justícia, sobre els quals poden pensar i analitzar més i amb més profunditat que altres persones de la seva edat.

    Superdotació, talent i precocitat

    A més de diferenciar entre altes capacitats (concepte genèric) i superdotació (domini de totes les àrees i saber-les relacionar), hi ha els talents simples i els talents complexos, segons si dominen una o vàries àrees d’aptituds. Així mateix, hi ha el que es diu precocitat, quan l’infant està desenvolupant-se i demostra habilitats en una o més àrees, però encara és aviat per confirmar si és un talent o no.

    Una altra possibilitat és que l’alumne tingui una alta capacitat i algun tipus de trastorn, com el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i llavors es parla de doble excepcionalitat, una tipologia que tenen entre el 14% i el 20% de les persones amb altes capacitats, segons estudis internacionals.

    Per això, des del COPEC insisteixen en la necessària formació als centres educatius per tractar aquest alumnat divers. Per aquest motiu, el mes de novembre va organitzar a la seu de l’ONCE de Barcelona la ‘Jornada d’Altes Capacitats. Abordatge des de la Neurociència’, que va comptar amb un centenar d’assistents.

    La importància del vincle com a eina d’aprenentatge

    La conferència inaugural va anar a càrrec del doctor David Bueno, fundador de la càtedra de neuroeducació UB-EDU1ST, que va impartir la classe magistral ‘Aprenentatge i Cervell: Què ens aporta la Neuroeducació’, oferint la seva visió sobre la interrelació entre l’aprenentatge i la neurociència.

    Per a Bueno, “l’establiment del vincle és la primera eina d’aprenentatge tant per les altes capacitats com per a qualsevol diversitat”. L’expert en neurociència va remarcar que “quan un infant amb altes capacitats no entén per què els seus companys no l’entenen, se sent al marge; i una persona que se sent al marge incrementa el seu nivell d’estrès”.

    El doctor va posar èmfasi en el fet que “a qualsevol grup hi ha estudiants que destaquen per algunes coses, o que tenen una motivació especial per algun tema; els hem de donar l’oportunitat que facin ‘escapades intel·lectuals’ perquè el seu cervell així ho necessita”, sense oblidar la importància de pertinença al grup, evitant l’excés d’estimulació i deixant espai per al joc.

    Durant la jornada, la presidenta del COPEC M. Victòria Gómez, va destacar que “potenciar la creativitat i assumir nous reptes ha de ser el motor d’excel·lència de l’educació”. En l’acte es va ressaltar la importància de saber identificar, intervenir i acompanyar les persones amb altes capacitats intel·lectuals per fer possible el desenvolupament del seu talent, així com un benestar global i sentir-se més integrades.

    En aquest sentit, la coordinadora d’altes capacitats i diversitat del COPEC subratlla que aquest alumnat amb necessitats especials (NESE) necessita un acompanyament intel·lectual perquè no sap extreure el potencial que té i coincideix que en l’àmbit educatiu “el vincle és molt important, cal que l’alumne confiï en tu i que tinguis formació i coneixement”.

    La relació amb les famílies

    “La família ha d’estar informada i orientada cap a certs aspectes”, explica Fernàndez, que també és mare d’una adolescent amb altes capacitats. Proposar un pla individualitzat de l’estudiant, recomanar algunes activitats extraescolars o informar sobre l’existència d’associacions de famílies amb nens i nenes amb altes capacitats són algunes de les orientacions que es poden fer des del centre educatiu.

    “Moltes famílies no saben què fer, i és important no pressionar i no etiquetar. És bo que sentin que tenen suport i ajuda, que ni és greu ni és un problema, i han de saber què poden esperar del seu fill o filla i quins recursos externs poden trobar, com beques o ajudes”. La informació, remarca, ha de ser bidireccional, perquè també l’equip docent necessita informació de l’alumnat per part de la família.

    Vetllar perquè l’alumne estigui motivat és un dels objectius. Una de les maneres per aconseguir-ho pot ser l’acceleració de curs, que es fa de manera puntual en casos de superdotacions o talents complexos, sempre amb el consens de l’alumne, la família, l’equip docent i l’avaluació psicopedagògica. “En 12 anys, he fet 10 acceleracions i totes han anat molt bé”, posa com a exemple. També es fan acceleracions parcials, és a dir, només en alguna matèria, sigui amb la mateixa classe o anant a l’aula del curs superior, en funció del centre i dels recursos.

    Per totes aquestes varietats, conclou Fernàndez, “el professorat ha de ser responsable de formar-se, no ens hem de conformar amb el que sabem. Hem de formar-nos en saber detectar, atendre, avaluar s’escau, i en tot el que estigui a les nostres mans”.

  • Pluja de bates a la plaça de Sant Jaume

    «Si no hi ha un gest clar d’asseure’s i obrir un espai de diàleg amb el conseller, potser haurem de pujar el to de les nostres reivindicacions. Estem valorant quines són les accions a dur a terme en els propers dies”. Aquesta és la posició del sindicat Infermeres de Catalunya després d’acabar la vuitena jornada de vaga consecutiva del sector i passar el matí i bona part de la tarda davant del Palau de la Generalitat sense obtenir cap resposta per part del departament de Salut. La mobilització d’ahir va tenir el punt de partida a la plaça d’Urquinaona i va acabar a la plaça de Sant Jaume cap a quarts de sis.

    En els darrers dies s’ha pogut veure un moviment del sector de la infermeria sense precedents, que des del sindicat d’infermeres organitzador valoren molt positivament: «Estem molt satisfetes del seguiment de les infermeres, sobretot d’aquesta unió d’infermeres reclamant en una sola veu«, reconeix Núria Guirado, presidenta d’Infermeres de Catalunya; «Nosaltres hem convocat  una vaga, amb unes reivindicacions, i les infermeres se senten identificades; si no, no haguessin participat en les mobilitzacions tantes infermeres; per tant, creiem que és important que el conseller escolti a les infermeres i poguem trobar un espai de diàleg», afegeix.

    Mobilització del sector davant del Palau de la Generalitat. | Infermeres de Catalunya

    El sector de la infermeria reivindica un reconeixement i esgrimeix millores de les condicions laborals, a banda dels dos convenis signats pel departament de Salut: amb la concertada (a principis d’any) i aquest darrer III Acord de l’Institut Català de la Salut. En aquest sentit, Guirado apunta «nosaltres aquests convenis no tenim maneres de canviar-los, però hi ha altres coses que poden sumar i que milloren les condicions laborals dels professionals, i aquí és on nosaltres entrem. Quan parlem de condicions laborals no parlem nosaltres de millores econòmiques, que també, sinó de coses com, per exemple, que a les infermeres d’hospital se’ls comptabilitzi el temps d’encabalgament de passi de torn com part de la seva jornada efectiva, o que les infermeres d’atenció primària no hagin d’utilitzar el vehicle propi per a fer les atencions domiciliàries, que s’augmenti la flota de vehicles… que ens donin els instruments per a garantir aquesta cartera de serveis».

    En aquesta línia, des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AiFiCC), Ester Giménez destaca que el sector de la infermeria no és de fer vagues, però que «aquestes mobilitzacions reflexen el malestar de la infermeria, que es porta arrossegant des de fa anys, i és la forma de canalitzar-ho«, i demana «que es valori tota la feina que s’està fent a l’atenció primària, que se’n parla molt però realment no s’està valorant, i no es porta a la pràctica, que s’incorporin recursos reals per a donar tota l’atenció que cal; els professionals no poden estar amb aquesta tensió i aquesta saturació constant«.

    D’altra banda, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), ha anat un pas més enllà i demana la destitució del conseller de salut, Manel Balcells. En un comunicat enviat als mitjans de comunicació considera que:

    «Lluny de reconèixer el valor de les professions no mèdiques, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha actuat de manera prepotent i ha menyspreat de manera repetida les seves reivindicacions. Entenem que ni la societat ni el Govern es poden permetre aquestes actuacions dels responsables de la major empresa sanitària del país, que té un valor estratègic per al benestar de la població.

    Per això, demanem al president Pere Aragonès que destitueixi Balcells del seu càrrec i nomeni un nou conseller, o una nova consellera, que tingui la capacitat de respondre als reptes importantíssims que té a l’actualitat el sistema sanitari català, començant per la reparació dels greuges patits pels professionals, tots, i el seu reconeixement d’acord amb les seves competències».

    Pel que fa a les properes mobilitzacions d’aquesta vaga indefinida, el sindicat convocant explica que es reuneixen cada vespre per decidir quines són les accions o mobilitzacions a fer en les properes 24-48 hores, en funció de les novetats que van succeïnt.

  • Infàncies trencades

    Fins fa tot just un parell de segles, pràcticament un de cada dos infants moria abans d’assolir la pubertat i poder-se reproduir, una proporció molt similar a la d’altres espècies de primats. Aquesta tragèdia universal s’ha suportat amb resignació durant mil·lennis, sense que el coneixement humà ni la medicina hagin estat capaços de posar-hi remei.

    A totes les èpoques, en civilitzacions i països dels quals s’han pogut fer estimacions, la taxa de mortalitat dels menors de 15 anys ha rondat el 50%. A les societats de caçadors recol·lectors, un 49%; a l’Imperi romà, un 50%; al Japó medieval, un 48%, i a l’Europa del segle XVIII, un 40% a Suècia, un 45% a França i un 50% a Baviera (Alemanya), segons dades reunides i resumides gràficament per Our Word in Data (OWID). Tot i l’elevat nombre de fills per parella, aquesta enorme pressió evolutiva ha estat una de les raons del lent creixement de la població humana, fins que es va començar a disparar pels vols del 1950.

    Una anàlisi de la mortalitat infantil i juvenil de 20 societats de caçadors recol·lectors i de 43 societats històriques, publicada a Evolution and Human Behavior, mostra que el 27% dels lactants no aconseguia superar el seu primer any de vida, mentre que el 47,5 % dels infants no sobrevivia fins a la pubertat. Aquestes taxes de mortalitat infantil, segons destaquen els autors d’aquest estudi, han estat molt similars a les dels micos del Vell Món, i fins i tot superiors a les dels orangutans i bonobos, i possiblement superiors a les de goril·les i ximpanzés.

    El 1950, la taxa de mortalitat infantil global era encara del 27%. Però des de llavors el progrés ha estat molt important. El 2020 havia baixat fins al 4%, tot i que amb sensibles diferències entre països. Al grup que tenia millors taxes, com ara el Japó, Finlàndia o Noruega, la mortalitat infantil arribava al 0,3%, mentre que en alguns països africans superava el 10%, segons dades d’OWID. A Espanya, era del 0,4% i a l’Argentina, del 0,8%.

    Com passa amb molts indicadors de salut i benestar, el progrés global ha estat enorme des de mitjans del segle XX. A més a més, la millora no s’ha aturat. On avui hi ha els països amb pitjors indicadors és on hi havia els països més avançats fa només unes poques dècades. Fins fa ben poc, pràcticament tots els pares veien morir algun dels seus fills, però aquesta circumstància ja és molt minoritària a nivell global. Amb tot, actualment uns sis milions d’infants moren abans dels 15 anys, més o menys uns 16.000 cada dia.

    Conèixer les causes necessàries d’aquest peatge de mortalitat és de gran ajuda per reduir-lo. Un primer pas necessari ha estat la definició precisa dels períodes clau de la infància amb finalitats estadístiques, tot i que encara no els segueixen tots els països, com el de nounat (fins als 28 dies), el de bebè (fins a 1 any) o el de menors de 5 anys. Aquest darrer és molt utilitzat per entendre i poder reduir la mortalitat infantil. Dels 5 milions de morts anuals de menors de 5 anys, més de 2 milions es deuen a infeccions, cosa que suggereix que encara hi ha molt marge de millora amb aquestes malalties. També n’hi ha, per exemple, amb altres causes menors però rellevants: 570.000 morts per asfíxia i traumatismes; 237.000 per accidents i violència, i 97.000 per malnutrició.

    La bona notícia és que moltes d’aquestes morts es poden prevenir. Certament, com li agradava dir a l’epidemiòleg suec Hans Rosling, les coses estan malament, però han millorat i estan millor del que ens indueix a creure la nostra inclinació natural al dramatisme i el negativisme de les notícies.

  • La recerca en salut torna a carregar les seves bateries més socials

    Més de tres milions de persones a Catalunya tenen alguna afecció vinculada a una Infecció de Transmissió Sexual (ITS), amb una incidència de més de 210.000 casos nous cada any. Per investigar aquestes infeccions, els seus mecanismes d’aparició, contagi, proliferació i tractaments es destinaran almenys els més de cinc milions i mig d’euros (5.705.395) recaptats fins aquest diumenge a la nit, en el punt final de disset hores de televisió i ràdio al servei de la recerca en salut.

    Desgranant molt gràficament i explicant en primera persona aquestes afectacions en salut sexual i reproductiva, aquesta 32a edició de La Marató no només ha tornat a aconseguir recursos per a la investigació, sinó que ha contribuït a fer que l’audiència conegui i pugui normalitzar més moltes de les malalties que es desconeixen o es viuen en silenci i d’amagat. És la manera de poder prevenir que, ara per ara, és la gran eina de lluita contra aquestes malalties, en mans de  cadascú.

    Són malalties que tenen una prevalença major entre dones i joves, i se sap que s’han multiplicat per deu en els darrers anys. Segons Oriol Mitjà, infectòleg de l’hospital Germans Trias i Pujol, «hi ha hagut un increment de gairebé totes les ITS molt lligat a una revolució sexual».

    Endometriosi, violència obstètrica, ovaris poliquístics, contracepció, VIH i tantes altres malalties amb les quals més de tres milions de persones conviuen a Catalunya varen deixar-se veure i sentir amb tota dimensió informativa i sense el tabú que les fa invisibles en el dia a dia. Ara, amb la recerca que possibilitarà la recaptació aconseguida amb La Marató, s’estudiarà com poder-les evitar o curar.

    La Marató 3Cat va començar a les 8 del matí amb una edició especial d’»El suplement» de Catalunya Ràdio amb Roger Escapa, i a les 9.30 per TV3, amb Elisenda Carod i Marina Romero, des dels Jardins de la Maternitat, considerat un hospital pioner tant per la seva tasca social com per l’atenció i equipaments.

    Els periodistes Helena Garcia-Melero i Xavi Coral van ser dos dels principals presentadors de la jornada. Foto: Jordi Play/CCMA

    El periodista Xavi Coral, presentador del Telenotícies de TV3, va ser l’encarregat de presentar el tram final del programa fins a la descoberta del marcador al costat d’Helena Garcia Melero, del “Tot es mou”.

    Justícia social

    Colpidors testimonis de persones afectades o que han patit malalties de transmissió sexual varen donar a conèixer com les varen viure, o les continuen vivint elles mateixes i el seu entorn. La seva valentia de parlar-ne sense amagar cap detall esdevenia mirall per a molta gent que desconeix o viu en silenci, culpa, remordiment i pors allò que també els afecta. Per això, el doctor Oriol Porta, ginecòleg cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa parlava de ‘justícia social’ referint-se a la necessitat de poder parlar obertament de tot allò que ens passa, per poder rebre la comprensió i acompanyament del nostre entorn més proper i de tota la societat. Ho feia després de la gran aportació informativa d’un testimoni que va explicar la seva situació convivint amb la incontinència fecal. Colpidor per la necessitat constant d’anar al bany, i colpidor perquè va explicar com se li negava l’entrada al lavabo en diferents bars per poder-se canviar de roba, tacada per la seva incontinència. D’aquesta manera, no només es posava en majúscules la necessitat de la recerca per curar i millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen certes malalties, sinó que aquest testimoni ha significat una invitació a la reflexió col·lectiva, davant d’un crit d’auxili en una societat lluny encara de la comprensió de la malaltia, les febleses i la vulnerabilitat.

    Així mateix, tant al plató com fora d’ell, nombrosos reportatges i entrevistes periodístics ens van anar descobrint i apropant, però sobretot fent molt entenedores malalties, tractaments i circumstàncies més o menys complicades amb les quals conviuen cada dia moltes persones. De la mà dels professionals de la salut que els tracten, com Julio Herrero, ginecòleg del Vall d’Hebrón, vam anar sabent molt més sobre conceptes com la infertilitat i l’esterilitat. Herrero va explicar amb tot detall i acompanyat d’un grafisme projectat en pantalla com procedeixen tècnicament a realitzar una inseminació artificial, com seleccionen els espermatozous més ràpids i potencialment millors candidats a fecundar un òvul. L’11% dels nadons nascuts avui dia a tot el món ho han fet amb ajuda dels professionals de la salut reproductiva.

    El Dr. Fèlix Castillo, cap del servei de Neonatologia de l’Hospital del Vall d’Hebrón, parlant de la prematuritat també va situar moltíssim en aquesta afectació molt present avui dia, en part per l’edat, cada vegada més alta, de les embarassades.

    L’esperança de la recerca

    Els canvis de pronòstic gràcies a la investigació són l’esperança que alimenten accions com La Marató 3Cat. Els donatius tenen com a retorn social una atenció i tractaments més precisos i eficaços en la conquesta de la salut.

    Artistes com els Figa Flawas o Mushkaa (Irma Farelo) van atraure molts joves i adolescents fins a l’Espai Fòrum. | Foto: Andreu Puig

    Com en cada edició, a totes les comarques es van organitzar amb motiu de La Marató activitats de caràcter lúdic i esportiu, com ara curses populars, però també es van muntar paradetes solidàries, tot per a recaptar diners per donar a la investigació. Va ser gràcies a aquestes contribucions que el pot dels diners va anar acumulant saldo al llarg del dia, tot i que ja feia dies que es podien fer donacions, i fins al 31  de març es mantindran operatives quatre vies per a fer-ho. Es pot fer per internet, amb targeta de crèdit a través de la pàgina web de La Marató 3Cat. També es pot fer donatiu per Bizum, des de l’apartat «Donacions», amb l’identificador de La Marató: 33333. I, per complir amb les obligacions legals, cal posar el codi postal al camp «concepte» de l’aplicació. Als caixers automàtics de CaixaBank també es pot fer donatiu, així com per transferència bancària, al número de compte ES94 2100 0555 34 0202122222 (des de l’estranger – BIC/ SWIFT CODE: CAIXESBBXXX).

  • Més esperança de vida per a pacients amb càncer de coll d’úter metastàsic

    En el càncer, les cèl·lules tumorals, no només destrueixen altres cèl·lules en la lluita que desencadena la malaltia, sinó que en molts casos amaguen la seva malícia, enganyant així el sistema immunitari, on hi ha la defensa del nostre organisme per a combatre-les com a agents estranys. Una proteïna, de nom PDL1, en cèl·lules canceroses, pot evitar la destrucció d’aquestes cèl·lules dolentes amb aquest camuflatge que enganya. I, com que evitar la destrucció i, per tant, la proliferació de les cèl·lules tumorals és part del tractament mèdic i un dels fronts oberts de la comunitat científica que investiga en oncologia l’origen, causes i maneres del desenvolupament tumoral, trobar mecanismes per evitar l’engany del sistema immunitari és una de les dianes d’estudi.

    Recentment, i tal com s’ha fet ressò a la revista científica The Lancet, un assaig clínic internacional liderat des de Barcelona ha mostrat un augment de la supervivència de pacients amb càncer de coll d’úter metastàsic al tractament estàndard de les quals s’ha afegit un inhibidor del punt de control de PDL1, perquè no puguin ser passades per alt les cèl·lules canceroses.

    “Ha estat un estudi aleatoritzat que va incloure 410 pacients d’Europa, Estats Units i Japó, totes amb càncer de cèrvix metastàsic recurrent, no candidates a cap tractament local, ni radioteràpia ni cirurgia, i es dividien a l’atzar en dos grups. Se’ls va fer un seguiment de trenta-cinc mesos. Unes seguien el tractament estàndard i les altres, l’experimental, mantenint els mateixos fàrmacs de l’estàndard, però afegint-hi un agent d’immunoteràpia, l’inhibidor del punt de control de PDL1”, explica la doctora Ana Oaknin, investigadora principal i primera autora d’aquest estudi.

    Ana Oakin

    Els resultats mostren una mitjana de supervivència general de 32,1 mesos en pacients que van rebre l’inhibidor del punt de control de PDL1 (atezolizumab) més bevacizumab i quimioteràpia, enfront dels 22,8 mesos en pacients que van rebre l’opció estàndard de tractament, bevacizumab més quimioteràpia. “Són resultats molt satisfactoris, per la supervivència lliure de progressió, aconseguida, és a dir, el temps que triga la pacient a que la malaltia pugui tornar a créixer. I també creix la supervivència global. Hem vist com l’ús de la immunoteràpia perllonga de forma significativa la supervivència global. Al cap de dos anys, amb el tractament convencional, només el 49% de les pacients eren vives, mentre que afegint la immunoteràpia, als dos anys eren el 61% de les pacients les que sobrevivien. D’aquesta manera, disminueix un 32% el risc que la pacient pugui morir per la malaltia.

    Ara, el següent pas -explica la Dra. Oaknin- “és aconseguir que aquest tractament el puguin rebre totes les pacients”. Per això, ha de ser aprovat per les agències reguladores, tant l’europea com la nord-americana, i en això treballen, segons diu la investigadora principal de l’assaig. “Tant de bo l’any 2024 puguem comptar amb aquest tractament per a totes les pacients que siguin candidates a ell”.

    Les pacients amb càncer de coll uterí metastàtic, recurrent o persistent no susceptible de ser tractades amb cirurgia o radioteràpia, tenen un pronòstic molt pobre.

  • 50 anys de concert públic de l’Hospital de Sant Joan de Déu, referent pediàtric mundial

    Aquest dissabte, la tradicional encesa de llums de Nadal a l’Hospital de Sant Joan de Déu, ubicat en el seu cim d’Esplugues, donarà l’inici a la festa de celebració dels 50 anys de la seva atenció concertada amb la sanitat pública. També de la seva ubicació al lloc on és ara.

    Professionals, pacients i les seves famílies, i amics del centre hospitalari s’aplegaran a l’esplanada de davant de l’hospital per gaudir d’actuacions musicals i de l’emotiu descens d’un grup de Pares Noel despenjant-se amb cordes per la nova façana del centre hospitalari i, a través de les finestres, saludant els infants ingressats.

    L’Hospital de Sant Joan de Déu va ser el primer hospital infantil que es va crear a Espanya, l’any 1867, però fa 50 anys que va deixar de ser un centre de beneficència per als infants sense recursos de Barcelona i va passar a atendre a tota la població infantil dins del concert de la sanitat pública .

    Al nou centre, l’Hospital Sant Joan de Déu va començar a atendre, per primer cop a la seva història, parts, i va obrir un servei d’urgències i unitats de cures intensives. Actualment, l’Hospital compta amb més de 300 llits i atén cada any més de 130.000 urgències, 17.000 ingressos i 310.000 visites.

    De la beneficència a referent internacional

    En el xamfrà dels carrers de Muntaner i Rosselló, al barri barceloní de Gràcia, el 14 de desembre de 1867 s’inaugurava el primer hospital pediàtric de l’Estat. Era també un dels primers d’Europa dedicat en exclusiva a pacients menors d’edat. El posaven en marxa tres germans de la comunitat religiosa de Sant Joan de Déu. Amb sis nens ingressats i capacitat per a dotze, començava una història que, fins avui, ha procurat salut i benestar a les criatures. En aquells inicis, però, l’objectiu era que els menors recuperessin la seva salut, però també que, en el temps de convalescència, rebessin la instrucció i formació escolar que els pertocava per edat.

    Era l’any que el germà Benito Menni havia arribat a Espanya per restaurar l’Orde Hospitàlaria de Sant Joan de Déu, i ell va veure la necessitat de crear a la ciutat un hospital que atengués els nens escrofulosos, raquítics y disminuïts físics més pobres. Ho va fer amb el suport de la família Plandolit, i en concret de l’industrial català Nonito Plandolit Matamoros, que va pagar el lloguer -50 pessetes- de la casa que va ser la primera seu del centre hospitalari de Sant Joan de Déu.

    D’allà, l’any 1881 l’hospital es va traslladar al barri de Les Corts, on actualment hi ha el centre comercial Illa Diagonal. Ocupava una finca de 32.044 metres quadrats de superfície del poble de Les Corts (encara no annexionat a la ciutat de Barcelona). Coneguda com a Prat d’en Rull, la finca estava situada entre els carrers Saldoni (avui avinguda Diagonal) i Sant Francesc de Borja (avui, carrer Déu i Mata). D’aquell hospital no en queda res. Després que els germans ho venguessin per a traslladar el centre a Esplugues, va acabar sent demolit i en el seu emplaçament s’aixeca avui el centre comercial.

    Segona seu de l’Hospital Sant Joan de Déu, de finals del segle XIX, situada on ara està el centre comercial Illa Diagonal.

    A la dècada dels anys 50, els nous avenços mèdics van fer que el perfil dels infants que acudien a l’Hospital anés canviant i s’hi adrecessin, cada cop més, per motius més diversos. Es va iniciar llavors un procés que va culminar amb un canvi d’orientació de l’Hospital i el trasllat a un nou edifici a Esplugues de Llobregat l’any 1973.

    Va arribar el moment en què el centre hospitalari necessitava ampliar i modificar els seus serveis davant el continu i gradual augment de nens que hi acudien, cada vegada per motius més diversos.  Gràcies a una campanya benèfica de Ràdio Nacional d’Espanya, l’hospital va poder ampliar llavors els seus consultoris i obrir nous serveis per a atendre moltes de les especialitats relacionades amb l’assistència al nen malalt.

    Era només el principi del gran canvi que anava a transformar l’Hospital en les següents dècades. Els nens entraven i sortien de l’hospital, segons l’evolució de les seves malalties. El ritme dels seus quiròfans, el dels seus consultoris i el de les seves infermeries havia augmentat, permetent el pas d’un major nombre de malalts al cap de l’any.

    Trasllat a Esplugues, fa 50 anys

    Les obres de construcció de l’hospital actual es van allargar tres anys. La seva inauguració oficial va ser a començaments del 1973. En total, l’Hospital comptava amb un total de 300 llits, ampliables a 400.

    A part de sufragar el cost de la construcció, s’havia de fer front, a més, a les despeses de manteniment del nou centre. Sense el concert de la sanitat pública, l’Hospital no tenia sentit. I en això van treballar els responsables del centre amb les autoritats del moment. El mateix any que es traslladava a Esplugues, l’Hospital subscrivia amb la Seguretat Social un conveni per a l’assistència sanitària. Segons consta en la memòria de 1973, l’Hospital ja comptava en aquesta data amb 543 professionals en plantilla, atenia 3.784 urgències anuals, 17.323 pacients en consultes externes i 5.468 en hospitalització.

    Pocs anys més tard, en els anys 80, va néixer el sistema concertat de salut català i l’Hospital va entrar a formar-ne part. L’any 1992, es convertia en hospital universitari en signar un conveni amb la Universitat de Barcelona que reconeixia i consolidava la seva tradició docent. Aquest mateix any també arribava a un acord amb el Departament de Sanitat i l’Hospital Clínic per a incorporar els serveis de pediatria i cirurgia pediàtrica d’aquest últim centre en una nova unitat situada físicament a l’Hospital Sant Joan de Déu. I el 29 de novembre de l’any següent, la Unitat Integrada de Pediatria i Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu es posava en marxa. 

    Sempre humanitzant l’atenció

    La humanització ha estat sempre un valor molt present en totes les accions o iniciatives empreses per l’Hospital al llarg de la seva història. Com a centre de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, un dels seus principals valors és l’hospitalitat, i un dels seus objectius, atendre els seus pacients d’una manera integral: tractant la malaltia que tenen, però també acompanyant-los en el procés, donant-los suport i tractant de reduir l’impacte que l’hospitalització causa en ells.

    A aquest efecte, el centre va començar a implantar un model assistencial centrat en la família, en el qual el nen pogués estar acompanyat en tot moment pels seus pares i aquests poguessin participar fins i tot en alguns dels procediments que rep el seu fill; aquest model també preveia incloure en les noves instal·lacions espais especialment concebuts per al descans de les famílies i sales de joc per als nens. Aquest model ha estat sempre una constant en l’Hospital de Sant Joan de Déu, fins avui. Com podia ser encara més confortable per acompanyar la malaltia ha estat perseguit pels seus professionals en paral·lel a la millora de la pràctica clínica i l’avançament en la recerca en salut.

  • Salut mou fitxa per rebaixar el malestar i aturar les mobilitzacions d’infermeria

    A les portes de la quarta jornada de vaga d’aquesta setmana del col·lectiu d’infermeres i infermers del sistema sanitari públic català –el més nombrós de l’Institut Català de la Salut (ICS)–, el departament de Salut de la Generalitat ha posat sobre la taula tres mesures per a intentar revertir la situació i aturar les mobilitzacions.

    Entre elles, proposa traslladar avui mateix a la comissió delegada de Recursos Humans del Ministeri de Salut la demanda del canvi de les categories professionals. També pretén crear grups de treball per categories professionals en la Taula d’Harmonització que tindrà lloc el proper mes de gener i impulsar el funcionament d’aquests grups de treball per a donar resposta a demandes específiques, i intensificar les converses i la comunicació entre el departament de Salut i el Consell de Col·legis Professionals, així com amb les presidentes dels Col·legis de Catalunya i amb totes les societats científiques. Amb aquestes tres mesures el conseller Manel Balcells pretén calmar els ànims i les reivindicacions d’un col·lectiu que se sent menystingut i cansat després d’anys de retallades dins del sector i de fer front a una pandèmia amb recursos molt limitats i grans mancances i treballant amb unes condicions laborals molt millorables.

    El perquè de la vaga

    El sindicat Infermeres de Catalunya, capdavanter de les protestes del sector, manifesta que “Les infermeres i els infermers que treballem al sistema públic de salut de Catalunya hem arribat al límit I ja no podem tolerar més el menyspreu reiterat cap a la nostra professió. Els motius son molts i molt diversos i fa massa anys que els arrosseguem.

    La signatura del III Conveni Col·lectiu de Treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut, al gener del 2023, junt amb la darrera signatura del preacord del III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, han fet que les infermeres i els infermers diguem prou!

    Veiem com, de nou, l’administració pública torna a menystenir-nos com a professionals. Unes condicions de treball cada vegada més complexes, amb més sobrecàrrega assistencial i més assumpció de noves funcions i responsabilitats.

    Les infermeres hem assumit els sacrificis personals necessaris i hem entomat les noves responsabilitats amb professionalitat, eficiència i la voluntat de cuidar des d’una visió integral de la persona.

    La nostra professió ha anat evolucionant al ritme de les necessitats de la població i del sistema, així com també ho hem fet a nivell formatiu. Fa més d’una dècada que les infermeres som graduades, amb titulació acadèmica equivalent a psicòlogues, o altres professionals classificats en la categoria A1.

    Hem assumit noves competències i responsabilitats, hem acompanyat i protegit la població durant la pandèmia, hem liderat la vacunació i som peces claus en la reforma del sistema sanitari.

    S’han desenvolupat especialitats infermeres de salut mental, del treball, geriatria, familiar i comunitària, pediàtrica, medico-quirúrgica i llevadores, de les quals, el sistema sanitari català només reconeix les llevadores. Tot i això, les llevadores estem invisibilitzades, ignorades i menystingudes. Creiem que aquesta és una forma d’expressió de violència institucional dintre d’unes estructures que reprodueixen el sistema patriarcal. Visibilitzem aquesta violència institucional perquè la patim les llevadores pel fet de ser dones (majoritàriament). Demanem voluntat política pel reconeixement professional i retributiu que ens mereixem”.

    Per la seva banda, Balcells ha destacat davant dels mitjans de comunicació que el Tercer Acord de l’Institut Català de la Salut «és un molt bon acord, que permet moltes coses, i ha estat signat pels sindicats d’UGT, CC.OO., Satse (específic d’Infermeres) i Sindicat de Metges (que és la primera vegada que signa un acord de l’ICS)”. CATAC és l’únic sindicat amb presència a la taula sectorial que no va signar l’acord i s’adhereix a la vaga convocada per sindicats minoritaris i liderada per Infermeres de Catalunya. Balcells ha insistit que “el Tercer Acord no el tocarem, perquè és un bon conveni, però sí que permet que hi hagi millores”.

    Millores salarials

    En aquesta mateixa línia es van posicionar ahir membres del departament de Salut com el gerent de l’ICS, Xavier Pérez, i la directora de cures infermeres del Sistema de Salut de Catalunya, Carme Planas, els quals tot i entendre el malestar del col·lectiu i insistir en el fet que aquest Tercer Acord “és només l’inici d’un camí”, van a exhibir les millores del nou acord salarial per als treballadors de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb el qual, van assegurar, el personal d’infermeria cobrarà uns 5.000 euros anuals més de mitjana de salari fix a l’atenció primària i uns 2.500 a l’atenció hospitalària, sense comptar els objectius variables (coneguts com a DPO), que passen d’un màxim de 3.310 a 2.810 euros, ni altres complements, com el de carrera professional per infermera especialista i especialitzada, que es veuen finalment reconegudes, segons la conselleria.

    Així, segons les dades facilitades pel Departament de Salut, el salari fix mínim d’una infermera de Primària passarà dels 28.871 euros actuals als 35.187, amb una quantitat màxima de 39.212. A aquestes xifres se li podran sumar un màxim de 2.810 euros de DPO, i 1.500 més per les especialitats reconegudes. A aquesta última partida, però, només aspira un terç de la plantilla dels ambulatoris, i un 10% als hospitals, que tindrien el títol oficial d’especialista ja sigui per via excepcional o via EIR. Aquests canvis salarials es veuran reflectits en la nòmina del proper mes de gener amb caràcter retroactiu des del 23 de novembre, que és quan es va signar l’acord.