Just Deploy It!

Blog

  • Quan els polítics no saben fer la seva feina

    Cada dia és més freqüent sentir dir que un determinat polític és poc o res competent per dirigir i assumir la complexitat estratègica del sector per al qual ha estat nomenat. Una expressió bastant comuna utilitzada és la de «li va gran el càrrec» i també la més vulgar de «no domina el cotarro». La veritat és que cada dia abunden més aquestes tipologies de responsables polítics que són nomenats habitualment per raons d’afiliació a la força política que domina el govern sense altres mèrits personals i/o professionals de relleu que facin esperable que l’interessat/da sigui portador de projectes estratègics brillants i capaços de millorar significativament els abundants problemes que pateixen habitualment sectors com sanitat, educació, dependència o economia, per posar uns quants exemples paradigmàtics.

    Si els polítics no saben fer la seva feina i, a més, no coneixen bé el terreny, una opció prudent és envoltar-se d’un bon equip de col·laboradors tècnics, que siguin capaços de compensar les mancances del cap que té la confiança governamental. Però aquesta opció marcada per la prudència sovint no és utilitzada correctament, a vegades per errors en l’elecció dels col·laboradors i en altres ocasions perquè aquesta elecció està interferida per les altes esferes del govern o del partit en forma de pressions per proporcionar algun càrrec vistós a companys amb el mateix carnet.

    En sistemes i sectors tan complexos i de provisió tan diversificada com en el cas del sanitari o l’educatiu el disseny estratègic és essencial per aconseguir que l’efectivitat i l’eficiència dels proveïdors dels serveis arribi a uns nivells òptims. Quan la política i la planificació estratègica no existeix o és dèbil o defectuosa es produeix el fenomen conegut com el segrest dels decisors polítics pels gestors. En aquestes situacions els directius de les entitats proveïdores assumeixen competències i funcions que no els corresponen i planifiquen tant en el nivell estratègic com en l’operatiu. També en el terreny de les inversions importants i molt costoses.

    Quan els polítics no saben fer la seva feina els sistemes de serveis entren en una dinàmica de descentralització anàrquica caracteritzada per la independència gairebé total en la presa de decisions per part de la perifèria del sistema i per la generació d’importants riscos i despeses poc justificables a nivell general, encara que puguin ser-ho des d’una perspectiva local. Aquestes despeses incontrolades les acabem pagant tots els contribuents.

    Quan els polítics no saben fer la seva feina seria imprescindible aplicar el principi de Peter de forma precoç i rigorosa per evitar que càrrecs i funcions importants per a la ciutadania siguin exercides per persones que es poden veure superades en el seu nivell màxim de competència i que corren el risc imminent de caure en la incompetència greu.

    És segur que la ciutadania, amb independència de la seva perspectiva ideològica, agrairia molt que els polítics que governen tinguin la competència necessària per exercir els seus càrrecs. No sé si en el nostre país és veritat això que ens manen els millors.

  • El Dia Mundial de la Salut torna a sortir al carrer en contra la mercantilització de la salut

    Ahir dia 7 d’abril, d’acord amb la campanya  de la Xarxa Europea contra la Mercantilització de la Salut i de la Protecció Social i el People’s Health Movement  a Barcelona, com a altres  ciutats europees i com també es va fer el dia 2 a Brussel·les en una acció unitària europea, va celebrar-se una manifestació sota el lema «Per la nostra salut». Des del Parc de la Ciutadella, la manifestació va ocupar els carrers del centre de la ciutat per acabar a Plaça Sant Jaume amb les intervencions de diverses entitats convocants.

    Entre els participants es van poder veure col·lectius com Marea Blanca, Que no pase más, Rebelión Primaria, FoCAP, la Coordinadora de Residències, els treballadors del CAP Raval Nord i la seva xarxa veïnal, Jo sí Sanitat Universal o a Sindillar.

    La Xarxa Europea contra la Privatització i Comercialització de la Salut i Protecció Social ha volgut destacar aquest any que «els mecanismes de privatització i comercialització de la salut i la protecció social s’estan expandint a tot Europa, impulsats per polítiques neoliberals amb el mantra “tot per al mercat”». Asseguren això després d’haver-ho observat en les realitats de molts països i per a una àmplia gamma de sectors de salut i protecció social.

    La comercialització de la salut té conseqüències desastroses sobre l’accés a l’atenció sanitària tant geogràfica, econòmica, temporal com cultural. Els col·lectius en defensa de la salut asseguren que aquesta comercialització  comporta una exclusió creixent de grups importants dins de la població. Aquestes primeres víctimes sempre són les dones, els joves, els aturats, les persones grans, persones amb discapacitat o els migrants.

    A més, en el manifest denunciaven que «la precarietat, la por i la resignació que han aparegut han creat un terreny fèrtil per a la demagògia de l’extrema dreta. L’inexistència d’una Europa social i les polítiques neoliberals d’Europa permeten a les autoritats locals referir-se a Europa com a única causa i responsable de tots aquests mals». I en aquest sentit, la Xarxa Europea reafirma la necessitat de protegir i generalitzar el patrimoni social europeu dels sistemes de protecció social com la seguretat social, però també les polítiques socials encaminades a abordar els determinants socials de la salut (educació, habitatge, condicions laborals, medi ambient, etc.), segons es proclama a la pròpia Carta Social Europea.

    Davant aquesta situació els participants en la trobada de Barcelona van decidir continuar i intensificar les accions incloses en l’Any Europeu per a la lluita contra la mercantilització de la salut llançat el 7 d’abril de 2018. A més, van aprovar la proposta adjunta d’un compromís, que es presentaran per a la seva aprovació als grups parlamentaris i candidats europeus a les eleccions europees de maig de 2019. Així, l’objectiu d’aquesta jornada i la feina feta al seu voltant és difondre els principis primordials que han de garantir l’acció política europea en l’àmbit de la salut.

    Els convocants a Barcelona, a més, també han traslladat que veuen necessari informar, sensibilitzar i mobilitzar localment, a través d’organitzacions membres i xarxes aliades, per crear un front frontal unitari i plural. «El nostre objectiu: converger les lluites locals per defensar la salut pública amb una capacitat real d’acció a nivell europeu», conclouen.

  • El Diari de la Sanitat complim tres anys de periodisme compromès amb el dret a la salut

    El Dia Mundial de la Salut complim tres anys. Sempre expliquem que vam triar un 7 d’abril per proclamar la nostra voluntat de constituir una eina d’informació i reflexió útil a les persones (personal mèdic, professionals de la infermeria, associacions de pacients, cuidadors, psicòlegs…) que estan en primera línia en la defensa del dret a la salut. 

    Des del primer dia, defensem un periodisme compromès amb el dret a salut. L’entenem com el dret universal de tots els ciutadans a la protecció de la seva salut i a l’accés a una assistència de qualitat sigui quina sigui la seva condició social o econòmica. És al dret a disposar de les condicions de benestar físic, mental i social millors possibles. Per això la nostra mirada vol ser molt àmplia. Tant com la diversitat de factors que incideixen en la nostra salut. I la nostra única vocació és la de servei públic.

    El Diari de la Sanitat està editat per la Fundació Periodisme Plural. Som la primera entitat sense ànim de lucre constituïda a Catalunya en l’àmbit del periodisme i ha estat declarada d’interès social per part de la Generalitat. En els nostres sis anys de vida hem creat sis mitjans de comunicació: Catalunya Plural (maig del 2013), El Diari de l’Educació (gener 2014), El Diari del Treball (2015), El Diari de la Sanitat i El Diario de la Educación (ambdós el 2016) i la RevistaXQ (2017), per portar el periodisme als estudiants. Junts, tots aquests projectes volen contribuir a la qualitat democràtica i a la defensa dels drets fonamentals de la ciutadania a partir de l’exercici del periodisme. I si hi ha un dret essencial, és el de la sanitat universal.

    En tots els projectes de la Fundació, tenim com a prioritat aconseguir la implicació de la comunitat a la qual ens dirigim. En el cas de El Diari de la Sanitat vam constituir el Consell de Mecenes. Es tracta d’un Consell el més transversal i plural possible, en el que hi esteu representats tots els àmbits de la salut. Dels seus membres rebem reflexions, opinions, idees i consells a partir dels coneixements i especialitat de cada un. A més d’un suport econòmic. Està format per professionals de prestigi, des de l’assistència primària o la cirurgia a la recerca, la infermeria i l’acadèmia. Tres anys després de la seva constitució, us animem a participar en el projecte, a fer-vos mecenes. Us necessitem. Ens necessitem. 

    Com a ciutadans tenim el repte de defensar les conquestes socials que tant ens van costar aconseguir. Els periodistes, amb la informació i amb la creació de plataformes que us serveixin per compartir reflexions. Vosaltres amb la perseverança de la immensa feina que he fet fins ara i que ha garantit un dels millors i més equitatius serveis de salut del món. Però res està guanyat per sempre, i necessitem tots lluitar cada dia per preservar el que tant ha costat a tantes generacions. Fa ara tres anys ho proclamàvem en el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, quan vam presentar El Diari de la Sanitat. Avui ho reafirmem amb la mateixa convicció.

  • Treballadors de l’Hospital Clínic reclamen recuperar el 5% del sou perdut l’any 2010

    Avui serà el tercer divendres que els treballadors de l’Hospital Clínic sortiran al carrer. Ho faran a les 12 hores convocats pel sindicat Lluitem i amb la voluntat de recuperar el descompte del 5% que se’ls aplica com a funcionaris públics des de l’any 2010. La seva intenció es sortir cada divendres a les portes de l’Hospital durant mitja hora fins, com a mínim, les eleccions estatals.

    En aquest sentit, Sergio Lachica, del sindicat Lluitem, explica que, davant el que sembla un tema tabú, s’ha escollit aquest moment per donar-li visibilitat per la incertesa de qui governarà a partir d’ara. «No sabem si governaran les dretes o les esquerres però hem decidit sortir ja i començar a reivindicar-ho», ha afegit. La demanda és clara: que tant el govern estatal com el català, tirin enrere i deroguin el RD 3/2010 que surt reflectit a les seves nòmines. Aquest reial decret a nivell estatal estava catalogat com RD 8/2010 de 20 de maig i el que suposava era l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.

    Entre aquestes mesures, l’aleshores president de l’estat espanyol José Luís Rodríguez Zapatero anunciava a partir del mes de juny una retallada del 5% del salari dels funcionaris públics i la congelació a partir de 2011. També, a banda d’això, suspenia l’any 2011 la revalorització de les pensions, exceptuant les no contributives i les mínimes, i suprimia aleshores el denominat xec-bebè que suposava una prestació de 2.500 euros per naixement.

    Els canvis que hi va haver segueixen encara aplicats en molts dels casos. Pel que fa a la pèrdua del 5%, diversos sindicats ho han denunciat en diferents ocasions judicialment però s’ha anat perdent cada vegada. Lachica explica que fa ja molts anys que dura aquesta mesura tot i que ara «se suposa que hi ha hagut una mica de recuperació econòmica».

    El sindicat assegura que el mateix està passant en altres centres i que una de les opcions seria coordinar-se. En aquest sentit, dos anys enrere des de l’Hospital de Bellvitge els van convidar a una junta de personal per tractar els diversos problemes que es generen amb les nòmines. «Al Clínic el tema de les pagues extres les han anat finançant: els romanents que han anat sobrat a finals d’any del pressupost de l’Hospital, han anat servint com a compensació de pagues passades», detalla Lachica.

    Des de Lluitem expliquen que en el seu moment, amb l’entrada de la crisis es va assumir que s’havia de descomptar aquests diners però ara ja farà 9 anys i no estan disposats a seguir sense aquest 5%. Si bé reconeixen que se’ls hi va pujar un 1,75% el sou i ara s’ha promés un 2% més, encara no s’ha notat ni ha arribat aquell 5%. Això afecta a tots els treballadors de l’hospital amb excepció d’aquells que formen part del centre a través d’una empresa subcontractada com ara el servei de bugaderia o aquells que treballen a Barnaclínic, l’ala privada que ocupa un espai dins el Clínic.

  • El CoMB estrena la campanya #SalutSenseTrampes que anima els ciutadans a ser crítics amb la informació a la xarxa

    En una jornada sobre les notícies falses, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha estrenat aquest matí la campanya #SalutSenseTrampes. Ho ha fet amb el llançament d’un vídeo on metges, metgesses i personalitats reconegudes dels àmbits de la cultura, la comunicació i l’esport recorden als ciutadans i ciutadanes que, davant la gran quantitat d’informació sobre salut que hi ha a Internet, és indispensable tenir precaució i aplicar el sentit comú i l’esperit crític a l’hora de seleccionar continguts.

    Internet, especialment a través de les xarxes socials, posa a l’abast dels ciutadans i ciutadanes una enorme quantitat d’informació sobre salut. A la xarxa, hi ha molts continguts útils i de qualitat disponibles, però també molta desinformació i moltes falses notícies (les conegudes fake news), que, en el pitjor dels casos, poden arribar a suposar un risc greu per a la salut.

    Identificar qui hi ha darrere d’una informació de salut, desconfiar de promeses de curació miraculosa i de falsos rumors sense evidència científica o consultar un professional sanitari abans de prendre cap decisió seriosa que afecti la salut són alguns dels missatges i recomanacions que es formulen al vídeo.

    La campanya #SalutSenseTrampes s’ha presentat durant la cloenda de la jornada Com combatre les ‘fake news’ de salut a la xarxa, que s’ha celebrat a la seu del CoMB. L’acte coincideix amb el 20è aniversari de Web Mèdica Acreditada (WMA), el programa col·legial d’acreditació de webs mèdiques que atorga un segell de qualitat als continguts de confiança.

    El vídeo compta amb la participació d’un grup de metges i metgesses especialment compromesos amb la divulgació de continguts de salut, com són les pediatres Montserrat Esquerda i Lucía Galán; les metgesses de família Sònia Miravet, Ethel Sequeira i Beatriz Jiménez; l’epidemiòleg Antoni Trilla, i l’investigador Manel Esteller.

    Han volgut també sumar-se a la iniciativa del CoMB i col·laborar en aquesta campanya els esportistes Gerard Piqué, Ona Carbonell i Àlex Corretja; els comunicadors Gemma Nierga, El Gran Wyoming i Carlos Mateos i l’actriu Aina Clotet.

  • No hi ha vaga però els treballadors de l’Hospital del Vendrell acampen per les seves condicions laborals

    L’hospital del Vendrell és un hospital general bàsic de nivell 2 segons la classificació de la Generalitat. Un hospital que com la resta de centres de la xarxa de sanitat concertada de Catalunya (SISCAT) estaven convocats a vaga pels dies 3, 4 i 5 d’abril fins que els sindicats que la convocaven, CCOO, UGT i SATSE, es van fer enrere en entendre que s’establia una mesa de negociacions.

    Al Vendrell, abans de conèixer aquest moviment, els treballadors del seu hospital s’havien organitzat per celebrar tres jornades de reivindicació i lluita al centre. Ara, tot i que la vaga no s’ha pogut realitzar, s’han mantingut les convocatòries ja treballades. Una d’elles i la que més crida l’atenció és l’acampada que ocuparà el vestíbul de l’Hospital des d’avui dijous a les 10h fins les 10h de demà divendres 5 d’abril. Serà aleshores quan treballadors que no tinguin torn i la població que s’hi sumi recorreran els carrers del Vendrell fins les portes de l’Ajuntament.

    Per fer evident aquesta obertura de la convocatòria, els treballadors del centre han difós un missatge a través de xarxes on demanaven el suport d’amics i familiars i on explicaven la situació que els envolta: «Lluitem pels nostres drets laborals i una sanitat pública i de qualitat per a tots els ciutadans. L’hospital segueix col·lapsat i ningú ens dóna resposta, els polítics prometen però la Gerència de l’Hospital no acaba de concretar ni ampliació d’urgències, ni pàrquing, ni personal».

    En aquest sentit, un dels membres del Comitè d’empresa ha explicat al Diari de la Sanitat que la situació de l’Hospital ara mateix és «insostenible». D’aquesta manera, com no s’acaba de veure que els motius de la desconvocatòria de vaga prometi res, han decidit mantenir les jornades reivindicatives. Aquest mateix membre del comitè, que prefereix preservar el seu nom, explica que fa 10 anys que no se’ls hi paguen les DPO (Direcció per Objectius), un complement addicional a la retribució mensual i a les pagues extraordinàries que es paga en base a l’assoliment d’uns objectius que fixa el mateix Centre Sanitari, en base a uns objectius que prèviament ja ha marcat el mateix Servei Català de la Salut (Catsalut). Segons el comitè d’empresa, al·leguen que si no els estan tornant és per falta d’equilibri pressupostari.

    Els hi sobta doncs que l’Ajuntament del Vendrell anunciés que es farien obres i s’ampliarien les urgències de l’Hospital i el pàrquing. Inversions que ha confirmat també la Xarxa de Santa Tecla. Si bé la reformulació de les urgències, que ara es col·lapsen contínuament i fan inassumible la feina, és necessària, des del comitè no entenen que assegurin no poder pagar.

    A banda del que aquest membre del comitè considera demandes bàsiques com més inversió, més personal i una millora general de les condicions laborals que ara categoritza de «pèssimes», els treballadors també denuncien que a la Xarxa hi hagi portes giratòries. Alguns dels exemples que posa sobre això recauen sobre l’exdelegat territorial del Departament de Salut de Tarragona, Josep Mercadé, que ara està de Director de l’Hospital del Vendrell; Joan Aregio, antic delegat Territorial a Tarragona i Director General de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, que ara és adjunt a la Direcció General i gerent de l’àrea social de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla; o l’exalcalde de Convergència i Unió Benet Jané ara està com a president de la Fundació Centres Assistencials i d’Urgències que forma també part de Santa Tecla. «Tothom s’apunta a la festa… i ara s’obrirà un nou CAP que també el paga la Xarxa Santa Tecla», afegeix.

    L’Atenció Primària de la Xarxa també fa temps que exigeix millores 

    El passat mes de novembre el municipi veí de Torredembarra entrava a l’Ajuntament una moció en suport a les reivindicacions dels treballadors de l’Assistència Primària de la Xarxa Santa Tecla i de la Plataforma d’Afectats. Els objectius principals d’aquesta moció eren actualitzar els sous que també estan congelats des de fa 10 anys i contractar professionals mèdics i personal administratiu. La moció es presentava amb la necessitat urgent que els pressupostos 2019 de la Generalitat contemplessin un augment significatiu de la partida destinada al servei sanitari dels pobles. Així, les demandes es centraven en descongelar sous, contractar més personal i augmentar pressupostos.

  • Ajornada la vaga de la concertada fins el mes de juny per donar marge a la negociació

    Els sindicats CCOO, UGT i SATSE han informat que davant la convocatòria de vaga sectorial en l’àmbit de la sanitat concertada (SISCAT) que estava prevista per als dies 3, 4 i 5 d’abril del 2019,  se’ls ha comunicat la convocatòria de la mesa negociadora del conveni de forma immediata. A més, també han explicat que se’ls ha reconegut «el conveni com l’únic instrument legítim per establir les condicions del sector i la protecció de l’eficàcia dels acords que ja consten en el conveni, principal reivindicació que van motivar l’origen d’aquest conflicte».

    La comunicació de la convocatòria de la mesa negociadora es va donar just la tarda del 2 d’abril, poques hores abans que comencés la primera jornada de vaga a la xarxa de la sanitat concertada SISCAT.

    En aquest sentit, per aquest motiu i amb l’ànim de trobar solucions al marc de la negociació col·lectiva estatutària, els sindicats convocants de la vaga han pres la decisió d’ajornar-la per als dies 18,19 i 20 de juny, i donar a la patronal aquest marge de temps per restablir ponts.

  • Els nous anticoagulants obliguen les farmacèutiques a pagar centenars de milions per a evitar judicis

    «Haig de prendre una pastilla diària per un problema cardíac i, si no ho faig, podria patir un infart cerebral». Marcelo, un jubilat de 70 anys, és una de les aproximadament dos milions de persones que a Espanya prenen diàriament algun dels anticoagulants que hi ha en el mercat. Entre ells destaquen els coneguts com a anticoagulants d’acció directa, uns fàrmacs que es consideren segurs, però que fins fa poc no disposaven d’un antídot en cas que es produís una hemorràgia greu, ja fora per un accident o de forma espontània. Alguns dels afectats per aquesta reacció han demandat a diverses farmacèutiques durant els últims anys i han aconseguit tancar acords milionaris. El més recent, un acord de més de 700 milions d’euros aconseguit aquesta mateixa setmana als EUA.

    Les últimes farmacèutiques en treure la bitlletera han estat Bayer i Janssen Pharmaceutica, propietat de Johnson & Johnson, fabricadores de rivaroxaban, el nom comercial de les quals és Xarelto. Totes dues companyies han aconseguit un acord que resol al voltant de 25.000 demandes en les quals s’al·legava que les companyies no van advertir prou sobre els possibles episodis de sagnat mortal causats pel fàrmac i les dificultats que hi havia per a interrompre el procés per absència d’antídots.

    No ha estat l’únic cas dels últims anys. El 2014, la farmacèutica alemanya Boehringer Ingelheim va acordar pagar uns 600 milions d’euros per a evitar al voltant de 4.000 demandes per un medicament similar, dabigatran, el nom comercial del qual és Pradaxa. Igual que en el cas del Xarelto, els demandants asseguraven que la companyia no va oferir suficient informació sobre el fet que el fàrmac podia provocar hemorràgies greus que no es podien revertir amb facilitat.

    Fins a set anys sense antídot

    Durant l’última dècada, les autoritats reguladores han aprovat varis d’aquests nous anticoagulants orals, coneguts en l’àmbit mèdic com a anticoagulants d’acció directa i el «principal avantatge de la qual és que no és necessari que els pacients passin controls de manera habitual», a diferència del que ocorria amb els anticoagulants més antics, com el popular Sintrom, segons ha explicat a eldiario.es Pascual Marco, vicepresident de la Societat Espanyola d’Hematologia i cap del servei d’hematologia de l’Hospital General d’Alacant.

    La major part dels estudis realitzats fins avui coincideixen a assenyalar que aquests nous anticoagulants són segurs, fins i tot més que els seus predecessors. «Els estudis globals demostren que aquests fàrmacs són eficaços i són més segurs que els anticoagulants tradicionals, excepte per a les hemorràgies digestives, que tenen un perfil de seguretat similar», explica Marco.

    No obstant això, l’acceptació d’aquests medicaments no va ser immediata, ja que en els seus inicis no existia un antídot que fóra capaç de revertir els seus efectes en cas d’emergència. «L’antídot és necessari en cas que un pacient necessiti una cirurgia urgent o sofreixi una hemorràgia greu», explica Marco. «Afortunadament, ja disposem d’ells», conclou aquest especialista.

    Tant Pradaxa com Xeralto van rebre l’autorització de l’Agència Europea del Medicament en 2008 i la de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels EUA (FDA, per les seves sigles en anglès) en 2011. Però el primer antídot desenvolupat per al Pradaxa, denominat Praxbind, no va comptar amb l’aprovació de les agències reguladores fins a 2015, set anys després de l’aprovació de l’anticoagulant. El de Xeralto, denominat Andexanet alfa, no va ser aprovat per l’agència nord-americana fins a maig del passat any, mentre que el regulador europeu no el va autoritzar fins a aquest mateix mes de març.

    Dos milions de persones anticoagulades a Espanya

    A Espanya hi ha al voltant d’uns dos milions de persones anticoagulades i «la majoria són per fibril·lació auricular, que és una arrítmia molt freqüent, especialment a partir dels 70 anys», explica Marco. «També hi ha entorn d’un 20 per cent amb malaltia trombòtica venosa i percentatge molt petit, entre un 5 i un 7 per cent, que són els que porten pròtesis valvulars cardíaques».

    Durant anys, aquest tipus de pacients han estat tractats amb els anticoagulants coneguts com a antivitamina K, com el Sintrom. Aquest tipus de fàrmacs tenen el desavantatge de necessitar controls freqüents per a calcular bé la dosi, la qual cosa fa que els pacients siguin «bastant dependents de l’hospital», assegura Marco.

    El fet de tenir un millor perfil de seguretat i eficàcia ha fet que molts especialistes hagin anat optant pels nous anticoagulants orals i la facilitat d’ús fa que molts pacients també els prefereixin. «Quan em van plantejar la possibilitat de donar-me Sintrom em vaig negar en rotund», assegura Marcelo. «La meva mare ho prenia i record anar amb ella tots els mesos a l’hospital per a fer-se els controls i jo no estava disposat a passar pel mateix. Amb el nou anticoagulant és molt més còmode».

    No obstant això, Marco adverteix que és recomanable que existeixi un control per part d’especialistes. «Abans que van aparèixer els anticoagulants d’acció directa, tots els pacients passaven pels serveis d’hematologia, però ara que no fan falta controls, són receptats per altres serveis i mai passen pel nostre, amb el que alguns pacients no tenen una informació adequada», adverteix aquest hematòleg.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Els valors dels professionals de la salut

    Crec que els professionals hem de ser els primers a tenir assumit que la salut no és l’absència de malaltia, que la malaltia és només un determinant més (important sí) de la salut i que la resta dels determinants, a més de la genètica, estan en les condicions de vida: habitatge, treball (o no treball), recursos econòmics, educació, medi ambient, gènere. La salut és tenir suficient autonomia per portar a terme els nostres projectes de vida. Per això som professionals de la salut i visitem persones, no malalties.

    He fet meus els següents valors per intentar exercir bé la professió, crec que els professionals de la salut han de ser: experts, acollidors i solidaris.

    • Expertesa, que vol dir saber el què hem de fer (i el què no hem de fer) i fer-ho bé. Un professional expert és el que té els coneixements amb l’evidència disponible, posats al dia, però a més, té experiència, fruit de l’aprenentatge, la pràctica i el sentit comú (això vol temps) i desmitificar les grans i innovadores tecnologies. El primer «no fer més mal». Els protocols i guies clíniques poden ser una ajuda al que hem de fer (tot reduint la variabilitat clínica indesitjable) però sempre s’hauran d’adaptar a les necessitats, característiques i demandes del pacient.
    • Acollidors, amables, respectuosos, respectant l’autonomia i la dignitat del pacient, tractar-lo com a persona (no com a malaltia) dialogant, donant informació, respectant la intimitat i prenen les decisions conjuntament. És una gran responsabilitat tenir el cos i l’ànim del pacient en les nostres mans (amb la seva angoixa, la seva vergonya i la por).
    • Solidaris, amb la resta de professionals i de nivells assistencials, fent un sistema sanitari públic de qualitat i sostenible, no «medicalitzar» innecessàriament, confiar també amb la força curadora de la paraula i de la mateixa natura, donar ànims i esperança.

    És evident que per poder practicar aquests valors s’han de tenir unes condicions de treball òptimes, tan laborals, personals i estructurals, cosa que ara no es dóna en molts sectors del nostre sistema de salut. I per fer bé les funcions de professionals de la salut s’ha de ser una persona forta, tant en conviccions, vocació, com amb aptituds personals i morals. Tenim en les nostres mans, en les nostres decisions i accions, la salut i la vida d’una persona, i això és molta responsabilitat.

    Tot això crec que hauria de formar part també de la docència dels estudis universitaris i de la formació/avaluació continuada durant l’exercici professional.

  • CCOO, UGT i SATSE convoquen el 3, 4 i 5 d’abril vaga a la sanitat concertada de Catalunya

    Comissions Obreres, UGT i el sindicat SATSE, d’infermeria, convoquen vagues a la sanitat concertada els dies 3, 4 i 5 d’abril. El motiu principal és que les patronals del sector, un cop firmat un conveni amb aquests sindicats, haurien firmat un altre acord extraestatutari, amb el Sindicat de Metges, cosa que creuen que posaria en perill alguns dels aspectes claus pactats en el seu dia en el conveni del sector.

    El conveni de la sanitat concertada (SISCAT), que afecta gairebé 50.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya, va ser signat el passat mes de novembre després de més d’un any de negociacions. El Conveni del SISCAT sempre ha estat l’eina per garantir els drets econòmics, socials i laborals de tots els treballadors i les treballadores, i per això, els sindicats convocants el defensen com l’únic instrument per fixar les condicions de treball i ocupació dels i les professionals del sector sense discriminar cap col·lectiu.

    El fet és que quan es va firmar el conveni amb CCOO, UGT i SATSE, el Sindicat de Metges ja va mostrar les seves reticències. En aquest sentit el conveni general de la sanitat concertada  recollia les principals demandes dels sindicats signants. No obstant això, el novembre passat, coincidint amb les mobilitzacions dels metges i treballadors de l’atenció primària, Metges de Catalunya va convocar els seus afiliats a una vaga en el sector concertat. Es va fer per recuperar plantilla, reduir la contractació temporal o equiparar la retribució salarial i remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball.

    Just després d’aquesta mobilització liderada per Metges de Catalunya (MC), es va arribar a un acord específic, dit també conveni extraestatutari, amb les patronals del sector i també amb la Generalitat.

    Josep Maria Yagüe, responsable d’Acció Sindical de la Federació de Sanitat de CCOO i Inma Vivar, responsable de sanitat privada de la UGT de Catalunya coincideixen a indicar que “quan es va firmar el conveni del sector, des de la Generalitat es va dir que no es posarien més fons, perquè tot estava vinculat a l’aconseguiment de l’equilibri pressupostari”. L’Administració pública és el principal client de la sanitat concertada a Catalunya.

    Temps per visites o activitats formatives

    La sorpresa dels afiliats a CCOO, UGT i el sindicat d’infermeria, SATSE, ha vingut quan, veient el que s’ha pactat amb MC, dedueixen que aquest implica més aportació econòmica. En aquest sentit posen com a exemple, que garantir 12 minuts la visita d’un pacient adult, inclòs en l’acord amb metges, té uns costos econòmics, o, que aquests professionals tinguin un temps per dedicar-lo a activitats extrafacultatives pot suposar haver de dedicar-hi també més fons que, temen, es podria retallar del que s’ha compromès en el conveni.

    Yagüe explica que necessitat de millorar la formació la tenen, a més dels metges, altres professionals del sector, “des dels tècnics i tècniques de laboratori fins al personal de neteja, perquè a ningú se li escapa que sense una bona neteja no hi ha bona sanitat”. A més, CCOO i UGT, afirmen que tenen junts 10 dels 15 llocs a la taula negociadora del conveni,  i que també tenen facultatius en els seus rengles. Per tant, no consideren que en el sector s’hagi d’anar cap a firmar convenis de franja.

    Els punts assolits en el darrer conveni del sector que els sindicats consideren que estan en perill són:

    1. Els increments retributius dels anys 2019 a 2020.
    2. El cobrament de la retribució variable (DPO).
    3. La reducció de jornada.
    4. La baixa per incapacitat temporal al 100% des del primer dia.
    5. Les millores socials assolides.
    6. L’equiparació entre professionals de l’àmbit de primària i hospitalària.

    La primera actuació vinculada amb la vaga es farà el 3 d’abril amb una concentració davant de l’Hospital de Sant Joan de Déu a les 10,30 del matí.