Just Deploy It!

Blog

  • La Plataforma CAP Raval Nord Digne ocupa la capella de la Misericòrdia

    Després que diversos grups de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona paressin l’opció d’emplaçar el CAP del Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia en la votació del dimarts passat (únics vots a favor de Barcelona en Comú i la CUP), les veïnes del barri, i diversos col·lectius agrupats a la Plataforma CAP Raval Nord Digne han decidit ocupar el matí de dijous la Capella de la Misericòrdia.

    Aquest espai és el que desitgen que sigui destinat a l’ampliació del dispensari, però l’espai també és desitjat pel complex cultural MACBA. Aquesta disputa es tradueix en un CAP que no reuneix les condicions per atendre un dels barris amb la densitat de població més alta de Barcelona (tal com expliquem en aquest article). Per això, per a fer pressió a l’administració i als grups de l’oposició per a acabar amb una situació de precarietat que dura ja 17 anys, les veïnes han entrat, a quarts d’11 del matí a la capella.

    S’hi han agrupat, durant els primers moments, unes 50 persones, que es troben netejant l’espai, actualment en desús. Degut a la presència de gent gran, les tasques de manteniment, pel moment, es basen en portar cadires i fer l’espai el més còmode possible, ja que la intenció és “aguantar fins el ple de l’Ajuntament de divendres que ve -en el que s’ha de decidir el destí del CAP-“, segons la Plataforma.

    Conscients que el proper ple es troba a més d’una setmana vista, els presents han afirmat que l’aposta de mínims és aguantar, al menys, tot el cap de setmana. En aquest període de temps, es contempla fer servir la Misericòrdia com un espai per a la difusió de la lluita de la Plataforma CAP Raval Nord i la celebració d’alguns actes culturals. “Volem fer pressió de cara al ple”, han assegurat.

    Iñaki Garcia, membre de la Plataforma, ha declarat als mitjans que «no acceptarem res que passi per sobre de les treballadores del CAP, les veïnes o el sentit comú», en referència a la decisió que es pugui prendre des del consistori. En aquesta línea, ha destacat que «ningú no pot entendre com a prioritària l’ampliació del MACBA» en un barri que, ha dit, «té unes condicions de vida per sota de la mitjana de Barcelona».

    Però aquesta reivindicació de la Plataforma no s’emmarca, reitera, en una lluita entre salut i cultura (recorda que es van recollir 6500 signatures per demanar el CAP a la Misericòrdia, entre les que es trobaven noms d’artistes i persones del món cultural). «Fartes d’aquesta situació i veient que no ens ho donaven en una votació, ho hem pres».

    Per la seva banda, Núria Villanueva, infermera del CAP Raval Nord, assegura que l’estat del dispensari «afecta a la nostra funció, perquè no podem garantir una qualitat assistencial per l’estat del centre», motiu pel qual l’emplaçament a la Misericòrdia «no és un caprici», segons ha afegit Antònia Raya, també infermera del centre: «és una qüestió de drets bàsics i justícia social».
    Tots els presents han reiterat que no es tracta d’una guerra contra el MACBA. «Necessitem un CAP nou i haguéssim acceptat qualsevol espai avalat pels tècnics del Cat Salut, però ara els MACBA ha passat per sobre del barri», ha dit Garcia. «Ens han tocat la dignitat i això ja no pot ser: ara el CAP ha de venir aquí i qualsevol dels altres dos espais que es proposaven, per l’ampliació del museu», ha afegit.

  • 12 minuts per visita a costa de què?

    A inicis de gener, una noia argentina que viu a Badalona va sol·licitar visita amb el seu metge/sa de capçalera al CAP Nova Lloreda per un problema dermatològic que havia de resoldre com més aviat millor. Donat que la llista d’espera era de diverses setmanes, va optar per demanar visita urgent al mateix CAP. Sorprenentment aquesta visita li va ser denegada.

    Segons ens van explicar els administratius del mateix CAP, existeix un límit diari de visites que els metges/ses de família del CAP poden assumir, ja siguin programades com urgents i quan «s’acaben els torns d’urgències» envien a la resta de malalts a les Urgències de l’hospital.

    Davant la impossibilitat de ser atesa al seu CAP, la noia va acudir a la Unitat d’Atenció Continuada (ACUT) del CAP Dr. Robert. Però en aquest ACUT, fins a les 20 hores, només visiten les urgències dels pacients de la seva zona assignada. Donat que aquesta noia pertanyia a una altra zona, havia d’esperar fins a les 20 hores per ser atesa.

    Davant l’absència de visites disponibles, a tots dos centres van recomanar-li el mateix: el millor que podia fer era anar-se’n a les urgències de l’hospital.

    Aquestes barreres d’accessibilitat als centres d’atenció primària de Badalona són incompatibles amb la qualitat assistencial que demanem al nostre sistema sanitari.

    Arran dels acords signats per l’ICS i el sindicat Metges de Catalunya, s’ha establert un temps mínim de 12 minuts per cada visita mèdica, limitant el nombre màxim de visites diàries. En contrapartida, això ha provocat que la resta de malalts siguin derivats a les urgències hospitalàries. Per tant hi ha una multitud de pacients, amb malalties comunes sense cap gravetat, que es veuen forçats a saturar els serveis d’urgències dels hospitals.

    No es pot sacrificar l’accessibilitat dels pacients per garantir un temps mínim de 12 minuts per visita. Aquest límit de visites ha d’estar acompanyat d’altres mesures -entre elles un augment del pressupost- per garantir que tothom sigui atès. Tancar les portes dels nostres CAP i derivar pacients als hospitals no és millorar la qualitat de l’Atenció Primària sinó tot al contrari, malmetre-la i desvirtuar-la de la seva funció. No només és més ineficient i costós sinó que té conseqüències nefastes en la salut dels pacients.

    Pots trobar l’article original a la web del FoCAP

  • El CAP Raval Nord no es rendeix: la dignitat de treballadors i veïns guanya a la «decepció i el malestar»

    L’entrada al CAP Doctor Lluís Sayé (Raval Nord) segueix sent la mateixa que els darrers mesos i que els darrers 27 anys. Una petita sala amb poc més de 10 cadires en fila i un mostrador amb dues treballadores del centre. La porta massa petita. Tant que amb prou feina passa un cotxet, no parlarem ja de lliteres. L’edifici compta amb tres plantes funcionals i una quarta tancada amb una petita cadena. No és segur pujar-hi per l’estat de les finestres, el guix de les parets i la inestabilitat de les baranes de la terrassa amb la que compten.

    A la sala d’espera, un home s’ha d’apartar cada cop que algú vol entrar i ja s’acumulen tres cotxets. Entra una dona i agafa número d’una màquina que recorda a les de les xarcuteries. A les plantes de dalt, els passadissos ja són ben plens. Són les 10.30h de l’endemà de la celebració de la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona que va dir que no de nou. Els professionals sanitaris que han fet una petita pausa per esmorzar es creuen amb els usuaris del centre abans d’entrar a atendre’ls. Els hi pregunten com es troben. Tot i que ells responen que bé, que avui vénen per la boca i no per cap refredat, la mirada pregunta a la inversa: ‘què ens passarà ara?’

    És evident que aquesta situació no es pot allargar més en un Centre d’Atenció Primària que dóna cobertura a la meitat de la població que viu al Raval. I tot i que els grups municipals presents a l’Ajuntament de Barcelona diuen estar d’acord amb aquesta idea, les seves votacions han anat en contra de solucionar el conflicte de l’espai. I les treballadores del centre ja no poden més. Ho resumeixen en una necessitat tan bàsica com tenir drets: «salut pels veïns i poder desenvolupar l’activitat assistencial en condicions dignes pels treballadors».

    Aquests drets des del CAP entenen que no es poden posposar més: «ja fa anys que s’avaluen espais i si només s’ha donat per bo la Capella de la Misericòrdia en un informe serà per alguna cosa». Davant l’opció que posava ahir damunt la taula ERC d’ubicar el nou CAP al solar de la Universitat de Barcelona, a banda de l’oposició de la mateixa universitat, els treballadors veuen que és inviable. Si s’aprovés, opinen, a part de canviar els usos i treure la funció didàctica que compleix per la UB, l’espai seria zero pràctic per les ambulàncies i també li trauria espai verd als veïns. Antònia Raya, infermera del centre, troba injust que hagin de ser ells els qui estiguin pendents: «és una emergència del barri que s’ha de resoldre fora del debat polític i electoralista que s’està generant». A més quan, en el seu parer, «el MACBA és evident que acabarà trobant un espai» i el què hauria de fer ara és cedir i «quedaria bé amb tots els veïns».

    La prohibició d’accés a la quarta planta no està ben indicat i l’estat de finestres i parets és deplorable / Carla Benito

    Veïns que com els professionals de Raval Nord també senten «decepció i molt malestar». L’Iñaki Garcia, veí del Raval que forma part de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne, creu que «l’opinió pública té clar que la salut és prioritària» i, per tant, «construir el nou CAP o ampliar el MACBA, que funciona amb normalitat, no és comparable».

    Antònia Raya pateix el mateix estat d’ànim dels veïns: «ens sentim trists, enfadats i maltractats i això és un símptoma del cansament». Tot i així, no s’aturaran perquè entenen que és «un tema de dignitat i de justícia social». I en aquest sentit, una de les coses bones que han derivat d’aquesta lluita ha estat la unió que s’ha creat al barri. Un guany social que s’ha vist reforçat pel treball conjunt entre entitats del barri.

    Un dels usuaris que Raya ha atès justament avui, l’endemà de la negació d’una solució pel CAP, patirà un desnonament en menys d’un mes. Al CAP, com en la majoria dels centres d’Atenció Primària, el temps no és un bé molt comú. Davant de situacions com aquesta, on usuaris et demanen ajuda perquè «no volen haver de tornar al psiquiàtric» per patir violència socioeconòmica, Raya apunta que «la xarxa amb la gent de la PAH ajuda molt a mantenir aquestes persones amb menys malestar». Així, les aliances socials que s’han creat ajuden a donar resposta a problemes que l’Atenció Primària no empara per seguir un model més biomèdic.

    Els treballadors només demanen salut pels veïns i condicions per a ells. «La majoria som fixes i si volguéssim marxaríem però no volem; no podem plegar perquè no podem deixar aquesta gent sense un centre de salut», declara Raya. Saben que les condicions de treball no són amables, diuen que tampoc hi ha les condicions necessàries de seguretat però que tot i així, fa tant de temps que això s’allarga, que ja ho han normalitzat. De la mateixa manera que entenen que, donat que el Raval és un barri on els seus habitants són «majoritàriament pobres i/o immigrants i on, segons informes, és on menys es vota, això fa que la seva població no importi als partits polítics». Raya encara s’atreveix a afegir que s’està seguint una lògica clara: «si aquesta gent marxa, no caldrà un centre de salut». En el mateix sentit, aquesta lògica duu a afirmar que «no és un debat de necessitats bàsiques, és un debat de classes socials».

    L’estat de l’edifici del CAP Raval Nord està molt antiquat i no compleix les condicions de seguretat necessàries / Carla Benito

    Alguns dels membres dels grups municipals han defensat en debats i xerrades organitzades per la Plataforma CAP Raval Nord Digne que busquen el millor pel barri perquè ells també formen part. Raya, així com els seus companys de feina, troben ofensiu que ara els polítics «treguin els 8 apellidos vascos«. «Els hi agradaria estar al poltre ginecològic i que els hi caigués el sostre a sobre? O ara, com la consellera, acabar de tenir un fill i estar de peu amb el cotxet i el teu recent nascut en un passadís, perquè no tenim ni sala d’espera, amb 20 nens més amb mocs i cagarrines? Poden haver nascut o viscut al Raval però no só nosaltres. Diuen ‘nosaltres som vosaltres’, però és mentida. No són nosaltres».

    I aquest nosaltres és una població que potser no és la que més importa a la ciutat però una població molt resilient que ha aprés a conviure amb tot tipus d’adversitats, indica Raya.  D’aquesta manera, «els pacients no es queixen, no valoren la situació material sinó el tracte i el servei que reben». De nou doncs la responsabilitat de l’espai, com en molts dels casos dins el sistema sanitari, recau sobre els seus professionals. Treballadors que ara ja fa uns mesos que s’han fixat en deixar clar que «no pot haver-hi ciutadans de primera i ciutadans de segona». Que «per molt que això passi, no pot ser així en els serveis bàsics com el de la salut».

    Com a Plataforma, l’Iñaki explica que la ciutadania no donarà per tancada la reivindicació i que, fins el pròxim ple que es celebrarà divendres vinent, es realitzaran diverses accions tant en el sector salut com a nivell de barri. Un barri que tot i esperar les reaccions de Partit Popular i Ciutadans pels antecedents, no esperaven que ERC, entenent que des de Conselleria es defensa la Misericòrdia, fes aquest canvi d’actitud. Així, la Plataforma demana a ERC que ho reconsideri i Iñaki apunta que «si això queda així, el MACBA tindrà una responsabilitat molt gran contra el barri». «Ara la prioritat és el CAP, després ja vindrà la resta».

  • El Programa de Control entre l’àmbit assistencial i Salut Pública aconsegueix una lleu davallada de la tuberculosis a Barcelona

    Durant el 2018 es van registrar 256 casos de tuberculosi (TB) a Barcelona (150 homes i 106 dones), representant una incidència de 15,8 casos per 100.000 habitants. Això suposa una lleu disminució de la incidència respecte a l’any anterior, donat que en 2017 es van detectar 267 casos (163 homes i 104 dones) entre els residents a la ciutat (16,6 casos per 100.000 habitants). Amb aquesta lleu davallada de la incidència de la tuberculosi, a Barcelona ens estem acostant a les incidències que tenen la majoria de ciutats europees.

    Les persones expertes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona assenyalen, però, que aquest descens és lent i que per arribar a taxes més baixes d’incidència i posar fi a la malaltia, cal mantenir i seguir millorant les activitats de vigilància, prevenció i control, i continuar la bona coordinació amb els professionals dels diferents serveis assistencials. Igualment, creuen que és important l’abordatge de la infecció tuberculosa latent (afecta persones que tenen la infecció però no ha desenvolupat la malaltia), reforçant i ampliant el cribratge en grups de risc, i l’estudi i tractament dels contactes dels malalts amb tuberculosi pulmonar, de manera que evitem el desenvolupament futur de la malaltia.

    A més destaquen que actualment els casos de tuberculosi tenen major complexitat, estan distribuïts de manera desigual en els districtes, i afecten especialment a persones amb pitjor situació socioeconòmica. A més a més, criden l’atenció sobre l’elevat retard diagnòstic que encara existeix amb la malaltia i el nou repte que suposa la tuberculosi resistent als tractaments antibiòtics habituals.

    Jornada científica Dia Mundial de la Tuberculosi 2019

    Barcelona commemora el dia mundial de la tuberculosi avui, 20 de març, amb una jornada científica impulsada per la Fundació de la Unitat d’Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). L’objectiu de la trobada és donar a conèixer els projectes de recerca que s’estan portant a terme tot afavorint la participació de nous investigadors i investigadores, oferir un espai per a la discussió científica i difondre aspectes culturals sobre la malaltia.

    La sessió reunirà a persones investigadores i expertes en tuberculosi, i servirà per a l’intercanvi de coneixements i evidències al voltant de la malaltia. S’analitzaran els nous reptes, es presentaran els estudis en curs, es debatrà sobre infecció tuberculosa latent, i hi haurà una conferència de clausura a càrrec d’Ernesto Jaramillo, metge expert delPrograma Global para la Tuberculosis de l’OMS, sobre les noves guies de tractament de la tuberculosi multiresistent (TB MDR).

    Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona, un context de coordinació d’esforços contra la tuberculosi

    Fa més de 30 anys que es va posar en marxa el Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona, de l’ASPB, amb l’objectiu d’unir esforços per reduir-ne la incidència a la ciutat. En aquestes més de tres dècades de funcionament, el programa ha aconseguit una molt bona coordinació entre l’àmbit assistencial i la Salut Pública per al control de la malaltia, implicant a personal d’infermeria, mèdic, de laboratori, administratiu, i de serveis socials, així com una xarxa d’agents comunitaris de salut en la seva vigilància i control.

    Al llarg del període que porta desplegat el Programa, la tuberculosi ha reduït la seva incidència en la població de la ciutat, passant de taxes pròximes als 70 casos per 100.000 habitants en els anys 1992-1993 cap a les actuals, que estan per sota dels 17 casos per 100.000 habitants. A més, el registre de casos i contactes ha permès tenir més informació sobre les principals característiques de la malaltia a la ciutat i la seva evolució, i adequar les estratègies d’intervenció als canvis poblacionals per tal de donar una millor resposta als pacients i a les persones que podrien contraure la infecció.

  • Tot el que es pot treballar a partir de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna

    El projecte va començar a principi de curs del 2016, mentre estàvem treballant la il·lustració i les arrels polítiques de la Revolució Francesa. Com a professor de Geografia i Història vaig proposar als meus alumnes que dissenyessin un esquema dels principals descobriments científics que es van produir el segle XVIII. Entre ells hi havia la primera vacuna a càrrec d’Edward Jenner. Els alumnes van fer una exposició dels treballs al passadís de la planta baixa del col·legi i al professor Carlos Giménez, que imparteix  Biologia, li va agradar molt i va comentar-me la reial expedició de la vacuna.

    Entre els dos ens vam posar a fer recerca i vam trobar per internet documents molt interessants. La qüestió era conèixer què havia passat amb la Reial Expedició de la vacuna i quins van ser els principis ètics que la van inspirar, atès que la clau estava a analitzar perquè els nens que van utilitzar en el seu moment havien de ser orfes.

    Els temes de treball es van focalitzar. Per una banda, hi havia l’estudi de la verola i de la vacuna (la primera de la història) d’una forma científica, i per altra banda el fet històric de la real expedició de la vacuna. Faltava la dimensió ètica i aquí és on es va afegir en Joan Campmany, professor de religió i filosofia. L’objectiu era que els alumnes es posessin en la pell dels nens orfes que es van utilitzar per portar la vacuna, i valoressin els riscos i els beneficis que hi hauria per ells i pels companys si s’inoculaven la vacuna.

    El 2015 els mitjans de comunicació van difondre la notícia de la mort d’un nen a Olot perquè els pares no van acceptar que el vacunessin contra la diftèria. Aquest  tema es va tractar a classe amb rigor científic, així com el paper de les vacunes d’avui en dia. I aquí rau una altra de les claus del projecte. Si el cas de l’Expedició presentava un dilema moral, el que es volia treballar amb els alumnes eren casos de dilemes morals del segle XX vinculats a la praxi, en aquest cas a la mala praxi de la medicina. Se sabien alguns casos i van posar-se a investigar.

    L’impuls definitiu el van rebre quan el professor de Biologia va contactar amb el Dr. Josep Santaló, catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ell va ser qui ens va facilitar un llistat de principis de bioètica que vam utilitzar com a base pel treball i que va ser decisiu per aconseguir que els nostres alumnes entenguessin la importància de formalitzar aquests principis ètics d’una forma ordenada i concreta.

    A partir d’aquí, vam plantejar als alumnes la següent qüestió: “Heu vist el que va passar fa dos-cents anys? Doncs vegeu que no fa gaires anys, a la segona meitat del segle XX trobem casos semblants”.

     

    Vam assignar un cas diferent a cada grup perquè l’estudiessin i en paral·lel es treballava el context històric, social, polític, econòmic i cultural. Quan ja tenien resoltes les tasques de biologia i d’història, passaven a treballar les qüestions ètiques. En elles calia cercar evidències sobre el compliment dels principis ètics més rellevants de la investigació bio-científica; això havia d’anar acompanyat d’un discurs argumentari i d’un suport (imatge, text, experiment o notícia). Aquesta segona part es va treballar amb una eina digital 2.0, un organitzador de documents que va facilitar el treball i la relació entre els mateixos membres del grup i el professorat.

    Objectius

    • Evidenciar l’efecte positiu de la vacunació massiva com un dels pilars de la millora de l’esperança de vida de la nostra societat.
    • Millorar l’argumentació basada en fets i estructurada a partir d’un llistat concret de principis.
    • Introduir el concepte de bioètica als nostres alumnes d’una manera formal.
    • Intentar fer entendre als nostres alumnes els seus drets com a possibles pacients, especialment els relacionats amb el consentiment informat.
    • Situar els nostres alumnes davant de situacions conflictives relacionades amb el món de la pràctica mèdica per tal de mostrar-los la necessitat d’implicar-se en la presa de decisions relatives a tot allò que els pugui afectar.
    • Remarcar la importància de situar en el seu corresponent context històric cadascun dels casos analitzats.
    • Analitzar els rols dels diferents actors que intervenen en el món sanitari i les peculiaritats de les diferents professions implicades.
    • Desmuntar algunes de les anomenades teories conspiranoiques que sovint apareixen en els mitjans de comunicació relacionades amb les empreses del sector farmacèutic.
    • Evidenciar la perillositat de la difusió de continguts pseudocientífics relacionats amb la salut humana i la pràctica mèdica.

    Resultats

    Tots els professors participants hem fet una valoració molt positiva dels resultats obtinguts en aquest projecte. Per altra banda, molts dels alumnes van quedar sorpresos pel fet que el cas concret d’estudi que els va correspondre havia tingut lloc en unes dates relativament recents. Aquest fet els va fer replantejar la seva convicció respecte de la superioritat moral de la societat al segle XX en comparació al XIX, que inicialment havien pensat que era molt més clara.

    El projecte va ajudar els alumnes a conèixer alguns dels seus drets com a possibles pacients o subjectes d’un estudi clínic, fomentant l’esperit crític tan necessari en una societat tan complexa com l’actual.

    Conclusió

    Els alumnes han entès la responsabilitat col·lectiva que té la societat respecte les campanyes de vacunació, i com el coneixement documentat ajuda a superar el fals conflicte entre aquesta responsabilitat i el dret individual.

  • El CAP Raval Nord segueix sense emplaçament per «l’entestament» de l’oposició

    Només Barcelona En Comú al govern i la CUP han votat a favor de la proposta que volia trencar amb la cessió d’ús ja caducada de la capella de la Misericòrdia al MACBA i ubicaria el CAP Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia. Esquerra Republicana ha utilitzat la fórmula coneguda com reserva de vot, davant el que la regidora Gala Pin ha manifestat no entendre, ja que aquest posicionament «va en contra del que demana la Conselleria de Salut, que és el seu propi partit». La resta de partits, Partit Demòcrata, PSC, PP, C’s han votat en conta majoritàriament al·legant «coherència» després de l’aprovació de les proposicions fetes per ERC al matí.

    Gemma Sendra, d’Esquerra Republica, ha explicat la reserva de vot per les dues propostes fetes al matí: situar el CAP en sòl municipal dins el recinte de la Universitat de Barcelona o bé en un edifici annexe al costat del MACBA. Aquesta segona proposta ja havia estat feta pel mateix MACBA. La primera, la UB ja va manifestar no voler cedir l’espai que actualment ocupen i utilitzen les facultats de Geografia i Història i de Filosofia. De fet, en un comunicat manifestaven la seva «oposició al canvi d’usos d’un espai que acull pràctiques docents i activitats de recerca i de divulgació ciutadana sobre un important jaciment arqueològic», així com «la difícil compatibilitat d’un espai ubicat en un campus amb un trànsit diari de prop de 6.000 persones (entre alumnes, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis) amb altres instal·lacions d’ús intensiu». Demanaven que es respectessin també els terrenys, qualificats com a zona verda i que aporten valor acadèmic, cultural i social al barri, i demanaven que es busquessin altres opcions per donar resposta a les «legítimes necessitats» dels veïns del Raval.

    Així, donat l’aprovació que l’Ajuntament estudiés amb urgència els dos nous solars, ERC ha demanat que es convoqués el rector de la Universitat i el responsable de la Diputació per saber si la proposta és viable, si es pot fer un canvi d’usos i urbanístic i així poder tenir una proposta clara en dues setmanes. La urgència que han manifestat va encaminar a començar les obres abans de finals d’any.

    Eulàlia Reguant, de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha votat a favor de situar el CAP a la capella de la Misericòrdia entenent que el MACBA no ha fet ús de la concessió que tenia per a la seva ampliació durant aquests 5anys i que «el CAP fa 13 anys que demana una ubicació digna». Reguant ha denunciat que els partits s’excusessin amb la dificultat entre triar salut o cultura, ja que entén que el debat que s’ha tingut durant els darrers mesos era sobre el model de ciutat: «un debat entre les elits econòmiques i les classes populars».

    En aquest sentit, la CUP ha descrit la situació del CAP com «d’emergència insostible, d’un equipament sanitari saturat i envellit on s’ha doblat el personal però no l’espai». Ha fet notar que, a més, al barri, hi ha més de 100.000 metres quadrats destinats a cultura i només 34.000 a equipaments de proximitat, «tres vegades més». Enllaçant-ho amb aquesta idea, també ha convidat a analitzar «quin accés a la salut facilita qualsevol cap i quin accés a la cultura facilita el MACBA». La resposta a això, ha dit Reguant, dibuixa les prioritats de cadascú i també la ciutat que volem. De la mateixa manera, també ha criticat la postura d’ERC: «quina és la diferència entre el MACBA i la UB? Són dos convenis, els dos en vigor, un en ús i l’altre no però ERC s’entesta en posar la UB sobre la taula… aquí també hi ha la fixació de la seves prioritats».

    La situació pel CAP segueix estancada però segueix al voltant de les mateixes opcions: la Misericòrdia, un edifici annexe a l’edici Meier, la UB…

    Les posicions dels partits que han votat en contra s’han excusat principalment amb dos arguments: l’aprovació al matí de les proposicions d’ERC i que el govern no hagi trobat el consens.

    El Grup Demòcrata ha manifestat que «el CAP ha de ser compatible amb una ampliació del MACBA» i que, contra això, des del Govern «lluny de buscar una solució s’ha enfrontat salut i cultura». També han argumentat que el vot en contra respon a que el procés encara està en marxa i que no es pot tallar en sec.

    Ciutadans ha votat en contra per «no tenir un acord bàsic que permeti dir que hi ha un espai adequat per l’ampliació del CAP». Sí que ha opinat que l’ampliació pot anar en terrenys de la UB però alhora ha opinat que el debat té un fons electoralista i que ara per ara,»s’està en situació de consensuar per arribar a una solució i com això necessita feina ja serà en la propera legislatura».

    En la mateixa línia, el PSC ha recordat que el pla estratègic del MACBA va ser aprovat tant per l’alcaldessa com per la regidora de districte. Ballarin ha lamentat que «el govern sigui incapaç de fer compatibles les aspiracions i que sigui l’oposició la que hagi d’aportar solucions a un conflicte que no s’hauria d’haver produït».

    El PP per la seva banda, ha al·legat que és important l’ampliació del CAP però que «també és important aquest necessari consens polític i social entre administració i veïns» i ha afegit, així com altres, que «és una greu irresponsabilitat enfrontar salut i cultura». Per això han demanat que es retirés el punt de l’ordre del dia, ja que entenen que no es podia portar a votació, ni tan sols per votar en contra. Cosa que al final han fet.

    Puigcorbé per la seva banda ha recordat el compromís perquè el conflicte no passés el plenari del mes d’abril. Tot i així ha votat en contra.

    Per tancar, la regidora Gala Pin ha volgut clarificar que sí que existeix un consens molt ampli entre el veïnat per la ubicació del CAP Raval Nord. Ha qüestionat al mateix temps que es prefereixi «treure-li un conveni d’un espai municipal a una institució pública abans que a una fundació privada», ja que, al seu entendre, «qui està obsessionat en no donar l’ampliació al CAP és la fundació del MACBA». Pin ha afegit, després d’assenyalar els diversos governs que han passat per l’Ajuntament, que «la responsabilitat institucional fa 13 anys que s’arrossega i ara l’hem de convertir en propostes polítiques».

  • El Defensor del Poble comença a investigar l’assetjament dels grups ultres a les clíniques que practiquen avortaments

    El Defensor del Poble ha començat a interessar-se per la situació que travessen moltes de les clíniques que practiquen avortaments a Espanya, que setmanalment veuen com grups d’ultracatòlics se situen a les portes i increpen a les dones que entren. La fustigació i l’assetjament ha arribat a les mans de l’organisme a través de diverses organitzacions que es van reunir amb alguns dels seus integrants el mes de gener passat. Després, el Defensor del Poble els va sol·licitar un informe sobre l’estat de la qüestió que ja està estudiant i, aquesta mateixa setmana, ha demanat una ampliació d’informació, segons confirmen fonts del mateix a eldiario.es.

    Tot i que encara no s’ha obert un expedient de recerca oficial, alguna cosa que dependrà del curs de les perquisicions, l’actuació del defensor podria derivar en una proposta de modificació normativa o una trucada d’atenció a l’Administració Pública, entre altres possibilitats. «Les dones que acudeixen a interrompre voluntàriament el seu embaràs estan veient vulnerats els seus drets fonamentals davant la mirada passiva de les institucions públiques», explica José Antonio Bosh, assessor jurídic de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI).

    Aquest és un dels fronts oberts que tenen les clíniques des que el Govern socialista aprovés en 2010 la Llei de l’Avortament que va establir el sistema de terminis i va derogar el de supòsits i va instaurar l’avortament lliure fins a la setmana 14 de gestació. En aquest sentit, l’informe que han lliurat al Defensor del Poble fa un resum de la situació actual, caracteritzada per la presència de grups ultracatòlics que aborden a les dones amb fotografies, fetus de joguina i proclames contra l’avortament abans que entrin a la clínica. L’objectiu és que facin marxa enrere en la seva decisió.

    Encara que «les accions, la ubicació i el grau de pressió varia geogràficament», assumeix l’estudi, des d’ACAI han identificat diversos focus en els quals la fustigació és més intensa i recurrent, entre ells, Madrid, Màlaga, Albacete, Córdoba i Algesires (Cadis). En aquests llocs, les accions s’empitjoren en determinades dates assenyalades com cada 28 de desembre, el Dia dels Sants Innocents. Dimecres passat van començar els anomenats 40 dies per la vida, una campanya internacional que se celebra coincidint amb la quaresma, és a dir, els 40 dies anteriors a Dijous Sant.

    Un grup de persones, a les portes de la clínica Dator, obstaculitzen a les dones que entren a avortar / PATRICIA J. GARCINUÑO (eldiario.es)

    La bateria d’accions sol centrar-se en «el bloqueig dels accessos a les clíniques, consignes, crits i amenaces a les dones i acompanyants i a les i els professionals de les clíniques» a més d’intents de dissuasió individual a les dones que avortaran. Una cosa que fan «parant-les i abordant-les parlant amb elles en un intent de canviar la seva decisió, mostrant diversa propaganda antiavortament arribant fins i tot a perseguir-les fins que es fiquen en els seus vehicles o transport públic», especifica l’informe. Aquest tipus d’actuació, «aparentment de to menor i sense agressivitat manifesta», prossegueix, «exerceix un efecte potser més nociu». D’altra banda, de tant en tant apareixen pintades en el sòl i façana d’algunes clíniques amb frases com «avortament assassinat» o «maten nens. Assassins».

    Una resposta conjunta

    Per a enfrontar-se a la «recrudescència de les accions del moviment anti-elecció» i «de les accions intimidatòries contra els/as professionals que faciliten la prestació de l’avortament», unes 59 entitats, entre elles ACAI, l’Associació de Dones Juristes Themis, o la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE), s’han unit per a coordinar la resposta. En aquest moment, i encara que el seu enfocament és general, s’estan centrant en l’assetjament que sofreixen les dones que acudeixen a les clíniques i amb aquesta intenció es van dirigir al Defensor del Poble i a la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, amb qui es van reunir la setmana passada.

    «Es requereix que sigui la dona individualment la que denunciï i això és molt difícil. Les denúncies són pràcticament inexistents», explica Gema González Díaz, directora executiva de la FPFE, que posa l’accent que la difícil situació que ja per si mateix travessen aquestes dones s’uneix al fet que la majoria l’única cosa que desitja en aquest moment és seguir amb la seva vida. «Els poders públics haurien de regular la situació en comptes d’empènyer a les víctimes a iniciar un periple judicial per si mateixes».

    Un dels tríptics que es reparteixen els dissabtes a la clínica El Bosque de Madrid / eldiario.es

    Abans d’acudir al Defensor del Poble han estat diverses les interaccions que ACAI ha mantingut amb diverses administracions públiques per a denunciar la situació: reunions amb Conselleries de Salut de diferents comunitats autònomes, amb subdelegats del Govern i amb diversos regidors, a més del requeriment en moltes ocasions de la Policia Local o Nacional. El resultat, explica Bosch, és que «res ha canviat» i «els fonamentalistes continuen coaccionant, assetjant i insultant a les usuàries» d’una prestació recollida en la llei i, en una immensa majoria dels casos, derivades per la sanitat pública als centres.

    ACAI va intentar llançar llum sobre aquesta situació el mes de setembre passat, quan coincidint amb el Dia en defensa dels Drets Sexuals i Reproductius va fer pública una recerca pionera basada en 300 entrevistes a dones que van acudir a avortar i van ser abordades pels manifestants ultres. A la pregunta de si s’han sentit assetjades i amenaçades, un 89% i un 66%, respectivament, respon afirmativament, i la gran majoria, un 73%, es va sentir «molt molesta».»Avortar no és fàcil, però per a mi el pitjor ha estat l’assetjament (…) He volgut plorar i anar-me’n a casa meva», explicava una d’elles. «M’han fet sentir com una assassina, m’han dit que aniria a l’infern, que estava matant al meu fill (el nen venia malament), horrible, no sé si això és legal», deia una altra de les entrevistades.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • La Fundació Infermeria i societat premia l’excel·lència professional d’infermeres que han destacat per la seva trajectòria i aportació a la societat

    Arriben de nou els Premis Infermeria i societat, aquest cop del 2018, que s’entregaran el pròxim 11 d’abril. Els Premis Infermeria i societat 2018 posen sota el focus i el reconeixement professional a un grup d’infermeres i infermers que han estat determinants en el desenvolupament de la disciplina infermera i han contribuït a la projecció social de la professió a través dels seus projectes, trajectòries professionals, innovacions i visions sobre l’aportació infermera al benestar i salut de les persones que atenen cada dia.

    La Fundació Infermeria i societat premia a persones i institucions en set categories. Aquests guardons anuals esdevenen un important reconeixement en el sí de la pròpia professió infermera  i tenen una dotació econòmica global de 33 mil euros. Els set perfils professionals que es reconeixen són: a la trajectòria professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera (categoria infermeres i categoria altres professionals, empreses o institucions), a Entitats i un últim anomenat A prop teu.

    El premi a la trajectòria professional. Ex aequo aquest any és per Núria Fabrella Padrés i per Glòria Seguranyes Guillot. El reconeixement a la trajectòria professional de Núria Fabrella, doctora en infermeria, és per l’assoliment d’objectius per a la professió en l’assistència, gestió, investigació i recerca. Destaca especialment la seva aportació al desenvolupament de les competències infermeres a l’atenció primària, potenciant el rol autònom i el treball sobre el concepte de la gestió infermera de la demanda. Amb una experiència assistencial de 6 anys en l’àmbit hospitalari i 20 a l’atenció primària, Fabrella va liderar l’activació de diferents programes des de la direcció d’infermeria d’atenció primària de l’ICS, com ara el Pla docent de l’especialitat d’atenció primària o els grups psico-educatius. Va dinamitzar en aquest marc els grups de treball per unificar criteris d’actuació en diferents àmbits i va impulsar la visibilitat dels serveis infermers a la intranet de l’ICS.

    Per la seva banda, la trajectòria professional de Glòria Seguranyes, llevadora i doctora en infermeria, és reconeguda en tots els àmbits en els que ha deixat empremta: en l’assistència, la docència, la gestió i la recerca. Seguranyes és un referent de les llevadores catalanes gràcies a la coherència i tenacitat en la visió de futur que l’ha dut a liderar projectes pel desenvolupament de la professió, especialment de les llevadores, posant l’eix central en l’atenció a les dones. Glòria Seguranyes va ser presidenta i membre del Comitè assessor de formació de llevadores de la Comunitat Econòmica Europea (1986-1992) i, juntament amb Dolors Costa, va promoure la creació del Programa d’Atenció a la Dona del Departament de Salut. Va dirigir durant 11 anys la Unitat Docent de Llevadores de Catalunya (UDLLC), on es van formar 18 promocions de Llevadores Internes Residents.

    El Premi a la bona pràctica se l’endu la Unitat d’infeccions de transmissió sexual (UITS) Drassanes-Vall d’Hebron. Així, es reconeix la tasca de l’equip d’infermeria d’aquesta unitat, principal centre a Catalunya d’atenció a les infeccions de transmissió sexual (ITS), per la seva visió i capacitat organitzativa que ha permès donar resposta l’augment de la incidència de les ITS a Barcelona. L’equip d’infermeria de la UITS, que atenen pràcticament el 50% de les 10 mil visites anuals que es reben, ha contribuït enormement a millorar la salut sexual de les persones i a interrompre la cadena de transmissió d’aquestes patologies a la comunitat a través de les funcions de cribatge, seguiment i control dels usuaris, especialment els afectats per l’VIH. Les infermeres i infermers de l’UIT desenvolupen en aquesta unitat tasques assistencials, de docència i de recerca.

    Lídia Martí Hereu, pel projecte “Ús de la realitat virtual immersiva com a mètode de relaxació a l’entorn d’una unitat de cures intensives” s’emporta el premi a la innovació infermera. Aquest estudi que consisteix en utilitzar la realitat virtual immersiva (RVi) com una eina de millora de la qualitat de l’estada en una Unitat de Cures Intensives (UCI). Aquest mètode d’estimulació pot ajudar a les persones ingressades a relaxar-se, disminuir l’ansietat així com prevenir el delirium, el deteriorament cognitiu, disminuir la necessitat d’analgèsics i sedants ajudant a l’acceleració de la recuperació. A tall d’exemple, la reducció de 1 o 1.5 dies d’estada, pot suposar per l’hospital un estalvi anual de més de 600 mil euros anuals en una UCI amb 16 boxs, com és el cas del centre en el que es farà la prova pilot. L’objectiu de l’estudi és comprovar la viabilitat de l’aplicació de RVi en les persones ingressades a l’UCI amb o sense ventilació mecànica mitjançant una prova pilot i comprovar la seguretat de l’aplicació mesurant constants vitals abans, durant i després del seu ús.

    El Premi Flors Sirera a la Cooperació Sanitària Internacional va pel projecte “A prop seu, a prop meu” d’EMSIMISION. Aquesta organització d’acció humanitària té com objectiu millorar la qualitat de vida i reduir de forma significativa l’índex de morbimortalitat de les poblacions de països d’extrema pobresa, a través del voluntariat i l’acció sanitària. Treballen a l’àrea de l’Àfrica Subsahariana, especialment a Burkina Faso, des del 2005. L’organització dedica esforços a la formació del personal autòcton, que inclou professionals de la salut, professors i pares, a fi de reduir la dependència de professionals estrangers i dotar de sostenibilitat els programes sanitaris endegats. En resum: donar, capacitar i practicar. Les infermeres de l’equip treballen en la línia assistencial, formació i l’educació per a la salut i prevenció. El projecte premiat conté diverses línies d’acció entre les que destaca el Programa d’apadrinament, orientat als infants amb sordesa i que pateixen marginació social i d’educació; el Training Medical Center, que suposa el desenvolupament d’infraestructures sanitàries sostenibles i seguir treballant per determinar els elements claus per a la promoció d’estils de vida saludable i prevenció de malalties, tenint en compte els factor socioeconòmics i culturals de la zona.

    El Premi a la difusió i comunicació de la professió infermera. Modalitat infermera va per a la Junta d’Infermeria de la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. En motiu del Dia de la Infermera de l’any 2018, la junta d’Infermeria va posar en marxa una exposició fotogràfica, “Cuidant 365 dies”, amb l’objectiu de reflectir la feina del dia a dia de les infermeres de l’hospital, a mode de testimoni de la professió. L’exposició de fotografies, fetes per les pròpies infermeres i infermers, es va mostrar al propi hospital, a la Fundació Universitària del Bages (FUB) i a diversos centres adscrits a l’hospital amb molt bona acollida per part de la població. Aquest premi reconeix la iniciativa d’apropar amb imatges l’essència de la professió infermera.

    Per altra banda, el premi a la difusió i comunicació de la professió infermera. Modalitat altres professionals, empreses o institucions va per la periodista Carme Escales Jiménez. La Fundació posa en valor les entrevistes i articles realitzats per aquesta periodista. La seva sensibilitat envers les infermeres i la seva visió sobre l’aportació d’aquest col·lectiu a la societat amb un llenguatge entenedor, contribueix especialment a la projecció social de la professió.

    El Premi a Entitats aquest any va cap a la Fundació d’atenció a la dependència Sant Joan de Déu (FAD-SJD). Aquesta entitat, constituïda el 2011, va néixer des d’una mirada assistencial infermera per atendre les necessitats de les persones amb pèrdua d’autonomia i que necessiten el suport d’un cuidador professional a domicili. Se li reconeix la millora de qualitat de vida que suposen els seus programes assistencials per a les persones que atenen, tant persones grans com persones amb trastorns de salut mental, persones en fase final de vida o infants en situacions de pluridiscapacitat o malalties amb dependència. Destaca especialment l’aportació pel que fa a la implementació d’un model de cures infermeres sota el lideratge infermer i el desplegament de projectes formatius en l’àmbit de formatius amb alt impacte.

    I per últim, el Premi A prop teu se l’endu Núria Martí Carrasco. Martí és considerada una de les grans impulsores de la professionalització de la infermeria catalana. Ha estat la directora infermera de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol durant més de 30 anys fins la seva jubilació el juliol de 2018. De la seva amplíssima trajectòria professional destaca el seu lideratge indiscutible en l’adopció d’un model de cures, a la dècada dels 90, i que va cristal·litzar amb el programa d’harmonització d’estàndards de cures de l’any 2006, amb el reconeixement de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol per part de l’ICS com a primer hospital del sistema sanitari públic català a implantar els registres informatitzats. En el seu gran projecte de gestió de les cures, Núria Martí ha posat especial èmfasi en que el desenvolupament del rol autònom de lesinfermeres és possible mitjançant l’aplicació del procés de cures, basat en el mètode científic pel quan en tenen els coneixements específics per establir judicis clínics, definir diagnòstics infermers, fer les intervencions adients i avaluar-ne el resultat.

    Els premis s’entregaran en un acte de lliurament el pròxim 11 d’abril.

  • La rehabilitació ambulatòria i domiciliària a Barcelona: un exemple més d’ineficiència, il·legalitats i paràlisi política

    El Servei Català de la Salut destina cada any més de 9 milions d’euros a empreses privades amb ànim de lucre que presten serveis de rehabilitació a Barcelona.

    Arran de la denúncia d’algun sindicat i un mitjà de comunicació, la Seguretat Social va obrir un expedient, fa 4 anys, i va sancionar a una de les empreses privades per un frau en aquest sector. Quatre districtes municipals, a petició de les entitats ciutadanes, han aprovat mocions perquè s’estudiï la rescissió d’aquests contractes privats.

    La Marea Blanca a través de la SAP Muntanya va denunciar també aquesta externalització de serveis i la seva corrupció, va liderar una recollida de 5.000 signatures i va presentar a diversos Consells de Salut de districtes i a dos Plenaris de districtes municipals, en els quals es va aprovar, una demanda de rescissió d’aquestes contractes amb empreses privades amb lucre

    Per altra banda la comissionada de Salut de l’Ajuntament, ha demanat reiteradament en els òrgans de direcció de CSB, avançar en la construcció d’un model públic de prestació d’aquests serveis, nou model totalment públic, més eficient, amb una millor qualitat, integrat a l’Atenció Primària i amb continuïtat assistencial.

    Avui el model públic ja està fet, el liderarà l’Atenció Primària: és viable econòmicament i factible de prestar servis amb els equipaments públics ja existents a la ciutat Els representants de l’ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de la ciutat (CSB) porten més de dos anys exigint al CatSalut d’aplicar aquest nou model organitzatiu i públic dels serveis de Rehabilitació ambulatòria i domiciliaria i d’acord amb la llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. Aquests serveis estan actualment externalitzats a empreses privades amb lucre en un 55,8%. El nou model proposat és totalment factible donat els 9.100.000 euros (any 2016) que ara es donen a empreses privades amb lucre (empreses no integrades funcionalment en el Sistema, amb qualitat posada en qüestió i denunciades en vàries ocasions per motius laborals i de corrupció). Aquests serveis haurien de donar-los i poden fer-ho els proveïdors públics de la ciutat.

    En diverses Comissions Permanents de CSB: juliol i octubre del 2016, febrer i abril de 2017, va ser tractat i analitzat aquest tema, aportant propostes. Com que no va tirar endavant les propostes, el juliol de 2017 l’ajuntament ho va denunciar en un comunicat de premsa (amb una anàlisi del tema i propostes de millora).

    El febrer del 2018 els serveis jurídics de l’ajuntament fan un informe sobre la legalitat i la viabilitat de la proposta d’internalitzar els serveis a les entitats sanitàries públiques de la ciutat, que actualment són 15 les que ja estan prestant part dels serveis de Rehabilitació amb un pressupost del 44% dels 16 milions anuals.

    Han passat més de dos anys, la Gerència del CSB ha anat contractat alguns d’aquests serveis marginals a proveïdors públics del territori però sense revertir les externalitzacions concertades a empreses privades amb lucre i no integrades en el Sistema, i per tant ens gastem més recursos d’una manera ineficient, amb menys qualitat pels professionals i els ciutadans, i de manera il·legal segons la llei catalana d’ordenació sanitària i la Normativa Europea de contractació pública. Aquesta diu: Si l’administració pública pot donar els serveis amb les seves entitats pròpies (empreses i consorcis públics) no ha de treure aquests serveis a concurs a privats. Mentre falten recursos per altres nivells assistencials.

    Recentment, el grup parlamentari dels Comuns, ha presentat aquesta qüestió a la Consellera de Salut (el 27 de febrer) i aquesta li respon que està d’acord en el fet que s’ha fet malament, que cal un nou model (que no sap que ja existeix) i que més endavant es mirarà d’implantar si no hi ha impediments legals (?)

    Total, la paràlisi política del govern, primer imposada des de Madrid, i en els darrers mesos per inoperància pròpia, pressions dels interessos privats i manca de voluntat política, fan que seguim gastant recursos públics d’una manera ineficient, sense qualitat i d’una manera il·legal.

  • A Nou Barris, volem serveis de rehabilitació domiciliària i logopèdia ambulatòria públics

    La resposta de la Consellera confirmant la renovació del contracte a UTE ACERF argumentant que l’empresa ha recorregut a la via judicial, ens va semblar una excusa de «mal pagadora». Fem referència a la intervenció de la Consellera de Salut en el Ple del Parlament del dia 27 de febrer de 2019 responent oralment a la pregunta que li va fer la Diputada Marta Ribas sobre el model de prestació de serveis de rehabilitació domiciliària i logopèdia ambulatòria.

    Nosaltres, com a entitats que fa molts anys que demanem que es reverteixi el servei de rehabilitació a la xarxa de gestió pública, ens sentim molt decebudes i indignades perquè una vegada més la Conselleria de Salut actua contra els interessos de la ciutadania i en aquest cas contra la població del nostre territori.

    L’any passat, l’exdirector del Servei Català de la Salut va anunciar públicament que s’iniciaven els tràmits per a rescindir el contracte a l’empresa que des del 2012 estava prestant els serveis públics de rehabilitació domiciliària i logopèdia ambulatòria en el districte de Nou Barris i una part de Sant Andreu.

    La decisió arribava després que un informe de la Inspecció Sanitària va revelar que l’UTE ACERF, l’empresa adjudicatària, amb una població assignada de més de 200.000 persones i un pressupost de 900.000 € l’any, havia incorregut en irregularitats laborals, tècniques i de registre, entre elles tenir treballadors/es com a falsos autònoms. Aquest anunci va crear grans expectatives entre la població i plataformes en defensa de la sanitat pública, ja que significava un canvi de rumb en les polítiques d’externalitzacions, un raig de llum després de tants anys d’immobilisme i falta de voluntat política per a acabar amb les dinàmiques que ha donat peu a tantes irregularitats en les contractacions i manca de control en el compliment dels plecs de condicions.

    L’any passat els serveis jurídics municipals també van elaborar un informe que avalava la legalitat i viabilitat per a revertir a la gestió pública aquest servei, no renovant els contractes anuals que són prorrogables fins a 10 anys, decisió que depenia exclusivament del CatSalut. Però aquesta institució sanitària ha optat per tot el contrari. Ha tornat a renovar el contracte a aquesta empresa sense cap anunci públic, així que persisteix un model de provisió per a empreses mercantils no integrades en la xarxa pública, sense auditories ni indicadors de qualitat. Veiem que l’estratègia del CatSalut està molt clara. Esperar sense prendre decisions fins que la justícia resolgui, la qual cosa pot trigar anys i fins i tot és possible que tornin a concedir el concurs a la mateixa empresa una vegada finalitzats els deu anys.

    Des del Consell de Salut de Nou Barris, instem a la Conselleria de Salut i al CatSalut que reconsiderin la seva decisió. Que actuïn amb valentia i demostrin amb fets que la població pot començar a confiar que alguna cosa canvia. Si és així, poden comptar amb tot el nostre suport. És necessari deixar enrere la història convulsa que persegueix a la contractació de serveis de rehabilitació a tota Catalunya. S’ha d’acabar amb uns dels majors escàndols de connivència entre la sanitat pública-privada consentida i abrigallada per la mateixa Conselleria de Salut i CatSalut. En cas contrari, persistirà en l’imaginari col·lectiu la percepció que una mà negra, heretada de l’època de Mas, Boí Ruíz i JosepMª Padrosa, té encara el poder d’influir en els òrgans de decisió de les polítiques sanitàries per a interès i benefici de les grans corporacions de la sanitat privada.

    Nosaltres, com a entitats continuarem treballant per aconseguir el nostre objectiu: la reversió de les privatitzacions, caminar cap a un Servei Nacional de Salut, 100% públic, universal i de qualitat i com a eix central la participació de la ciutadania en totes les polítiques per garantir un marc de transparència i governança democràtica.