Just Deploy It!

Blog

  • La metgessa que ha posat veu a la rebel·lió de la primària

    El 19 de juny de 2015, dos estudiants de medicina que acabaven de rebre la seva llicenciatura al Paranimf de la Universitat de Barcelona, es van escapar un moment de les felicitacions d’amics i familiars, van seure en un racó i es van intercanviar regals. Marina va regalar a la seva companya sis fotos, una de cada any en què havien estudiat juntes, i Clàudia li va regalar un text que deia: “Comencem pel principi. Podràs pensar que tot es va iniciar fent voltes pel pati de l’escola. No és cert. El que ens ha unit sempre ha estat la Medicina”. Per entendre aquesta al·lusió a “fer voltes al pati de l’escola” cal mirar enrere, quan Marina i Clàudia cursaven quart d’ESO i un d’aquells dies en què passejaven pel pati van decidir que volien canviar el món i que per a fer-ho estudiarien Medicina.

    L’autora d’aquell text era Clàudia del Santo i deu anys després s’ha convertit, inopinadament i sense pretendre-ho en absolut, en una cara visible de les reivindicacions dels metges catalans. I ho ha estat gràcies a un altre text. Li ha donat la volta a la banalitat del mundialment conegut ‘Despacito’ per a convertir-lo en un himne reivindicatiu.

    https://www.youtube.com/watch?v=ePxlgofsx-Q

    Un reflex perfecte de la personalitat de l’autora, una mostra clara que la reivindicació no està renyida amb el somriure. Només es tracta de trobar l’equilibri.

    Una altra forma de denunciar les retallades

    En el moment en què el vídeo va ser compartit en un xat de metges en vaga, allò es va desbordar. Ella només pretenia que els seus companys s’aprenguessin la lletra per cantar-la en la manifestació de l’endemà. A manera de tutorial. Però va córrer per la xarxa, va arribar a internet i Clàudia es va veure requerida pels mitjans com mai hagués imaginat. Tenia por que es desvirtués la naturalesa de la protesta, però va aconseguir concentrar, d’una manera amable i divertida, les mirades sobre les retallades, la precarietat, la manca de temps per atendre els pacients. En síntesi: sobre el deteriorament de la sanitat a Catalunya per la falta d’inversions.

    La lletra de Despacito, adaptada a la vaga de metges
    La lletra de Despacito, adaptada a la vaga de metges

    Un dels professors que observava com Clàudia i Marina donaven voltes per aquell pati de l’Escola Sadako va ser dels primers a mostrar el seu entusiasme. “No he pogut evitar, en veure’l, tenir un sentiment d’orgull cap a la feina ben feta de l’escola. Si som capaços de formar joves crítics, creatius i curosos, joves rebels que reclamin dignitat per a la seva professió i el benestar comú, per reduir la desigualtat i fomentar la justícia social, la llibertat i la dignitat humana, companys, podem felicitar-nos i sentir-nos absolutament recompensats pel nostre esforç. Us ho havia de compartir! El signava Jordi Nomen, que va ser el seu professor de Filosofia, Ètica i Socials durant diversos anys i és autor del llibre “El nen filòsof: com els infants poden aprendre a pensar per ells mateixos”.

    Una especialitat poc sol·licitada

    Clàudia del Santo és metgessa de família perquè li agrada parlar amb la gent. Va tenir algun dubte sobre si el camp de la psiquiatria també li podria oferir aquest vessant propera i humana de la medicina (sembla un contrasentit, però hi ha metges als quals no els agrada parlar amb la gent). Però això va durar poc. Quan va començar la preparació del MIR, ja tenia clar que volia ser metgessa de família.

    Per això estava tan tranquil·la abans d’entrar al Ministeri de Sanitat, a Madrid, el dia que havia d’escollir plaça. Perquè era conscient que pocs llicenciats volen dedicar el seu projecte professional a una especialitat que a hores d’ara resulta tan poc atractiva i tan mal remunerada (encara que això últim és una qüestió comuna a tots els professionals sanitaris).

    Va sortir radiant del ministeri, amb el seu destí: Barcelona Ciutat ICS, que inclou els grans centres sanitaris de l’Institut Català de la Salut. Era un pas més cap a la seva aspiració d’exercir en un barri popular. Aquest pas el va donar pocs dies després: com Hospital docent va triar Sant Pau i com CAP per desenvolupar la seva residència, el barri del Carmel, aquell que tan bé va retratar Juan Marsé.

    La vaga de metges ha estat reivindicativa i tambçe festiva
    La vaga de metges ha estat reivindicativa i també festiva

    Projectes a Àfrica

    Però Clàudia té altres projectes que van una mica més lluny. Aspira, al costat de tres companys, a posar en marxa una iniciativa de cooperació a l’Àfrica. Les vacances de l’any passat les van passar a Rumi, a Rwanda. El concepte de vacances és, en aquest cas, una mica singular, ja que va consistir en oferir-se a treballar en un hospital que havien creat quaranta anys enrere unes monges catalanes, Dominiques de l’Anunciata.

    A treballar i a formar-se, perquè això és el que pretenien, un primer contacte amb la població. I amb aquest bagatge, al seu retorn Clàudia del Santo va sol·licitar que la rotació externa que realitzen tots els metges residents tingués lloc en aquest hospital de Rumi.

    Aquest passat estiu ja no era un metge voluntari sinó part de l’equip de l’hospital. El seu objectiu, sempre pensant en el seu projecte de futur, “conèixer a la comunitat i el sistema sanitari”. Clàudia recorda, amb la veu gastada pels crits de la vaga, que ”»no només exercia com a metge de família. Feia de tot, però tractava especialment de comunicar-me amb la gent”. Per això, quan va tornar a Barcelona es va dedicar a estudiar francès, perquè havia observat que era l’únic idioma (més enllà del nadiu) que li permetia parlar -sempre parlar- amb la gent gran.

    Donar-li la volta a la precarietat

    Clàudia del Santo i diversos residents de R3 i R4 han impulsat a Catalunya una plataforma que va sorgir fa uns cinc anys en diferents punts d’Espanya i que aspira a remoure la medicina de família. Volen donar-li la volta a la precarietat amb la qual estan obligats a treballar, a explorar fórmules que els permetin, per exemple, organitzar congressos mèdics sense el patrocini de la indústria farmacèutica.

    La Clàudia acompanya el “Despacito” amb un timbal durant la concentració al CAP de la Guineueta
    La Clàudia acompanya el “Despacito” amb un timbal durant la concentració al CAP de la Guineueta

    La iniciativa va ser batejada com La Cabecera, un homenatge als metges de capçalera que, com expliquen i canten en l’adaptació de ‘Despacito’ que ha escrit Clàudia del Santo, no tenen grans pretensions ni grans exigències, només “Quiero visitarte bien y despacito, / mirarte a los ojos y no a lo que escribo, / poder escucharte largo y tendido/ “.

    Escoltar, parlar. El que va portar Clàudia a decantar-se per la medicina.

  • Dotze minuts, 250 metges més i autonomia pels equips, mesures de l’acord entre l’ICS i MC

    L’Institut Català de la Salut i el sindicat Metges de Catalunya arribaven ahir nit a un acord per aturar la vaga entre els metges de l’Atenció Primària de l’ICS que implica la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient. La proposta acordada, tal com explica el mateix ICS, es centra en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Tots aquests temes s’han abordat a través de la promesa d’aplicar «diverses mesures per dotar de més recursos l’atenció primària i garantir millors condicions als professionals que hi treballen».

    En sortir de la reunió, el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va destacar que amb aquest acord es preserva “el model, permetem més autonomia als professionals, apostem fermament per rebaixar la sobrecàrrega i, d’aquesta manera, continuem garantint la millora de l’atenció a la ciutadania”.

    Per la seva banda, Metges de Catalunya explicava que l’acord de sortida de vaga «permet transformar el model d’atenció primària, posant per davant la qualitat de l’assistència i el benestar dels professionals». A més, creuen que el pacte recull solucions per a la totalitat de les reivindicacions que havien plantejat el sindicat, «en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi». Expliquen que l’acord garanteix la contractació de 250 professionals de medicina de família i la previsió d’incorporar, al llarg del primer semestre de 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia.



    Carolina Roser, membre del comitè de vaga de MC, expressava la satisfacció, ja que, al seu entendre, l’»atenció primària abandona el model quantitatiu per esdevenir un sistema atractiu basat en la qualitat de l’assistència, la seguretat dels pacients i la dignificació de les condicions de treball dels professionals». 

    Una altra de les mesures treballarà l’adequació de la càrrega de població assignada a cada professional que es farà en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada àrea adscrita als equips d’atenció primària (EAP) per poder reduir el nombre de consultes per facultatiu fins a les 25-28 visites diàries. Fent això volen assegurar un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica o virtual.

    Com ja van avançar dimecres en roda de premsa des de l’ICS, l’acord també impulsa «l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge». En aquest sentit, Roser va destacar que, per Metges de Catalunya, el pacte atorga als professionals d’una «major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball». També va afegir que totes les mesures incloses en l’acord compten amb un calendari d’execució.

  • Residents denuncien des de La Capçalera: «En 5 minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé»

    Dies abans i també durant aquesta setmana de vaga, molts dubtes envoltaven qui convocava, qui donava suport i qui podia secundar la convocatòria. Des d’un principi, els residents de medicina de família i comunitària també estaven cridats a mobilitzar-se. D’entre aquests, a qui s’ha vist a primera línia dia rere dia ha estat La Capçalera, col·lectiu de residents i altres professionals sanitaris de Barcelona per una Atenció Primària Universal i de Qualitat.

    La Jasmine McGhio i la Clara Bugés formen part d’aquest col·lectiu que denuncia que s’ha deixat la Primària en calces i que, sense un 25% del pressupost, és impossible oferir una atenció digna. Ens expliquen que va començar fa uns anys a Granada quan es forma un grup de residents de Medicina Familiar i Comunitària però també d’altres professionals de l’entorn de l’Atenció Primària com ara metges joves, infermeres, residents d’altres especialitats. La Capçalera, segons les mateixes paraules de les dues residents de medicina familiar i comunitària que en formen part, s’articula entorn a reforçar, defensar i promoure els valors i els atributs de l’Atenció Primària com l’eix que ha de vertebrar el sistema sanitari, «perquè és des d’on podem cuidar i acompanyar en salut i no només tractant malalties determinades».

    A més, entenen també La Capçalera com un espai reflexiu i de debat conjunt per formar-se al marge de la indústria farmacèutica, ja que expliquen que tota la formació continuada que reben durant la residència està mediada per aquesta indústria.

    Un altre dels aspectes que incorporen entre les tasques de La Capçalera és, a través de grups, treballar perquè l’Atenció Primària tingui més lloc dins de la formació universitària, ja que entenen que «el desprestigi de la primària també afecta a la formació durant la carrera. En cap moment se’ns parla de l’existència d’aquesta especialitat o es posa en valor el que es fa». Un altre dels grups de treball per exemple seria sobre Atenció Primària i acompanyament en salut en l’àmbit penitenciari. A més, un cop l’any realitzen congressos en xarxa i aquest any tocarà que es celebri a Barcelona el mes d’abril.

    Sobre els motius que els han dut a la vaga? Denuncien la falta de temps, el poc temps que tenen el seus tutors per dedicar-se a la docència i les responsabilitats que han d’assumir per «tapar forats». McGhio ens il·lustra el problema de la falta de temps amb un exemple: «tu tens una consulta d’una persona gran amb un diagnòstic recent d’Alzheimer, que implica un deteriorament cognitiu i d’habilitats, de maneig del dia a dia, que implica un acompanyament, un compartir informació, activar recursos entorn a aquesta malaltia… En cinc minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé per saber la complexitat d’aquesta malaltia en la vida d’aquesta persona». Quan això passa, critiquen que potser acaben «prescrivint medicaments per a la demència que no tenen cap evidència perquè la formació ve de la indústria farmacèutica i no pensant en quins podent ser els determinants socials que afectaran a la salut d’aquesta persona ara que està en una situació de més necessitat».

    Així, com complementa Bugés, «aprens a fer una medicina per sortir del pas però amb aquesta no soluciones res, tampoc acompanyes ni cuides». «El que fas és intentar tapar forats mentre el vaixell s’enfonsa. Hi ha falta de personal i no es cobreixen substitucions i al final et veus a tu mateixa intentant assumir unes responsabilitats en portar una consulta com a resident a les que no hauries de perquè no tens encara la formació per fer-ho i perquè pots fer-ho malament. No estem parlant d’errors banals…», lamenta Bugés sobre la situació que viuen.

    Per exemplificar-ho, posen sobre la taula el cas d’una companya seva, resident de metgessa de família de quart any que es troba «passant visita sola sense cap tipus de tutorització perquè la seva tutora s’ha quedat embarassada i la persona que l’havia de substituir està de baixa per una malaltia». Tot i aquestes mancances, volen agrair als professionals que els formen la dedicació que tenen tot i veure la sobrecàrrega de feina: «però no hi ha prou tutors per cobrir els residents que estem formant-nos en les diferents unitats docents i els que hi ha fan el que poden molt cops a costa d’hores extres».

    Celebren doncs que convocatòries com les que s’han donat aquests dies hagin comptat amb una participació tan àmplia però entenen que «la reivindicació dels valors de l’AP és quelcom que es va donant des que existeix la Capçalera». Per tant, ara seguiran en la mateixa línia: «promovent els valors de l’Atenció Primària» i treballant en xarxa, ja que «la part maca de tot això és que són respostes espontànies dins de valors comuns que es comparteixen també amb altres companys que estan a Andalusia o al 12 d’Octubre a Madrid fent vaga a les urgències».

  • Metges de Catalunya desconvoca la vaga de metges després d’arribar a un acord amb la Generalitat

    Arriba el quart dia de vaga i el quart dia de negociacions i amb ell l’acord que ha confirmat el conseller Chakir El Homrani i que explicaran més detalladament en roda de premsa al llarg del vespre. El que ha avançat el conseller a la sortida de l’última reunió que ha mantingut amb Metges de Catalunya és que tot i la «llarga negociació», «amb mediació i diàleg podem fer front a tots els reptes que tenim a la societat».

    Així, el conseller de Treball, ha anunciat l’acord, que ha arribat després que l’ICS presentés al sindicat un estudi detallat amb les sobrecàrregues de treball dels metges a cada ambulatori, acceptés garantir un mínim de 12 minuts d’atenció per pacient a les visites presencials i anunciés una inversió de 100 milions per a l’atenció primària.

    La consellera Vergés ha compartit a través del seu compte de twitter un missatge on assegura que «El Departament de Salut conjuntament amb tots els agents estem conjurats a millorar l’atenció primària i el nostre sistema de salut, sempre comptant amb els professionals. Tenim acord i tenim propostes fermes que ja comencen a implantar des d’avui mateix».

    Paral·lelament a això, el president de la Generalitat Quim Torra ha anunciat que “som a prop d’un acord amb els representants sindicals de la sanitat” durant La Nit de l’Ara. Durant les mateixes intervencions ha assegurat que “les reivindicacions que s’expressen al carrer” són “justes, lògiques, necessàries i oportunes. I, sobretot, legítimes”.

    La CGT demandarà a treball per vulnerar la llibertat sindical a la vaga de l’Atenció Primària

    Al mateix temps, la CGT ha anunciat que demà dia 30 de novembre registrarà una demanda contra el Departament de Treball al Tribunal Suprem de Catalunya per «incomplir les reiterades peticions de mediació que des de la CGT s’han realitzat durant la vaga d’Atenció Primària» a la que convocaven a tot el personal, col·lectius sanitaris i no sanitaris, que treballessin directament a l’ICS o per empreses concertades pel CatSalut.

    Denuncien que el departament de Mediació cités «només a una de les parts sindicals en el conflicte per encàrrec del conseller de Treball». Des de la CGT en una nota de premsa expliquen que consideren que «el Departament de Treball ha incomplert el seu paper neutral en els conflictes sindicals i ha participat de l’estratègia del departament de Salut». També consideren que la CGT «no ha tingut el mateix tracte en la realització de convocatòries de mediació i negociació que Metges de Catalunya, malgrat tenir una convocatòria pròpia i amn un àmbit de treballadors cridats a la vaga més ampli».

  • Quan Mas va deixar irreconeixible la sanitat catalana

    “Res no tornarà a ser exactament com ho havíem conegut”. Així acaba el documental ‘La Salut, el negoci de la vida’, realitzat per l’associació Sicom i la productora How. Qui parla és Artur Mas, en aquell moment president de la Generalitat, i es refereix els efectes de les retallades pressupostàries que havia decidit i aplicat el seu govern. Mas, per convicció o per quedar bé davant d’Europa com l’alumne més aplicat a l’hora de dur a terme les retallades que demanaven Alemanya i els països nòrdics, va fer aprovar uns pressupostos que suposaven una marxa enrere espectacular en la despesa i inversió públiques. Gairebé tots els departaments en van rebre les conseqüències però les àrees socials van ser les més damnificades. Educació i sanitat, àmbits on el govern català té gairebé totes les competències transferides, van sortir greument damnificades d’aquesta etapa política. Res no tornaria a ser exactament igual. Seria pitjor. I per metges, infermeres, treballadors de la sanitat i pacients, molt pitjor.

    Les retallades en les àrees socials van ser a Catalunya més radicals que a la resta de comunitats autònomes espanyoles. Només la Castella-La Manxa presidida per Dolores de Cospedal va exercir-les de forma tan dràstica. Ambdues comunitats van deixar el 2015 la despesa social un 26% per sota de la que tenien sis anys abans. A Catalunya aquest percentatge corresponia a 5.538 milions d’euros. Pel que fa a la sanitat, Artur Mas i el seu conseller de Salut, Boi Ruiz, van impulsar una correcció a la baixa de la despesa sanitària que va passar de 9.875 milions d’euros el 2010 a 8.290 milions quatre anys després.

    Que Artur Mas hagués d’anar en helicòpter al Parlament de Catalunya per esquivar les ires populars per aprovar els pressupostos que consolidaven aquestes retallades no sorprèn amb aquestes dades a la mà. Ja sobta més que Esquerra Republicana avalés les retallades i que aquella indignació ciutadana anés perdent força amb el pas del temps. El 10 de desembre de 2014, l’aleshores conseller de Territori, Santi Vila, oferia la seva interpretació d’aquest interrogant amb una altra pregunta retòrica. “Si aquest país no hagués fet un relat en clau nacionalista com hauria resistit uns ajustos de més de 6.000 milions d’euros?”, en un acte organitzat pel Fòrum Europa.

    Lògicament, la reducció pressupostària va tenir conseqüències immediates. Es van tancar quiròfans a les tardes, serveis que es deixaven de prestar als hospitals l’estiu no eren recuperats en tornar de vacances, a alguns centres d’atenció primària es van reduir els horaris d’atenció als pacients, d’altres van tancar a les tardes o els caps de setmana, es van deixar de cobrir les baixes dels metges que estaven malalts o es jubilaven, les urgències es van col·lapsar més encara i més sovint del que ja passava amb anterioritat, les llistes d’espera van augmentar… Un desastre que queia sobre les espatlles d’uns treballadors sanitaris cada cop més estressats i sobre uns pacients frustrats i desesperats. El nombre de sanitaris mentre Artur Mas va ser president de la Generalitat va baixar de 76.306 el 2011 a 73.899 el 2015. El nombre de llits hospitalaris es va reduir en 1.170 en aquest període, passant de 14.072 a 12.902.

    Boi Ruiz va arribar al càrrec procedent del sector privat. Va deixar la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals, associació empresarial d’entitats sanitàries, per responsabilitzar-se de la salut i la sanitat pública. Molts van interpretar que era com posar la guineu a defensar les gallines. Algunes de les seves idees no van arribar a aplicar-se per l’oposició de la CUP, que Mas necessitava per tenir la majoria al Parlament a l’hora d’aprovar determinats projectes i lleis. Així, es va quedar al calaix el projecte VISC+, amb el qual Ruiz volia fer caixa a canvi de vendre les dades sanitàries dels pacients catalans a entitats de tota mena, hospitals privats inclosos.

    El Tribunal Constitucional va prohibir el copagament que comportava pagar un euro per cada recepta mèdica que es portava a la farmàcia. Els mateixos farmacèutics es van revoltar contra aquesta mesura.

    Contra tots aquests atacs a la salut pública es van mobilitzar els sectors afectats i també la ciutadania. Va aparèixer la Marea Blanca, una plataforma implantada també a tota Espanya i que lluita per una sanitat pública gratuïta, universal i de qualitat. Va ser una pedra a la sabata del conseller Ruiz, que ja no va entrar en el govern que va nomenar el successor d’Artur Mas, Carles Puigdemont. Ruiz se’n va anar a donar classes a la Universitat Internacional de Catalunya, de l’Opus Dei i a participar en tertúlies a Catalunya Ràdio. A més, va fitxar per ‘Ribera Salud’, que es defineix com a ‘grup empresarial de gestió sanitària líder en el sector de concessions administratives sanitàries a Espanya’.
    Puigdemont va col·locar Toni Comín, procedent de l’espai socialista i vinculat a Esquerra Republicana, al lloc de Boi Ruiz. Comín va elogiar la tasca del seu antecessor quan va prendre possessió però va insinuar una línia política més progressista que li va costar durs retrets per part del PDeCat. La música del seu discurs sonava millor als col·lectius que lluiten en defensa de la sanitat pública però a la pràctica res del que va anunciar va concretar-se. Tot va seguir si fa no fa igual. El traspàs al sector públic d’hospitals privats com el General de Catalunya han quedat empantanegats mentre les llistes d’espera no es van reduir, els serveis d’urgències dels principals hospitals continuaven amb llits als passadissos i els metges i infermeres dels CAP perdien la salut i els nervis incapaços d’atendre la gent que demanava visita.

    Els defensors del govern de la Generalitat es van agafar, com a un ferro roent, a unes paraules de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, filtrades el juny de 2016 als mitjans de comunicació, en les quals li deia al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que “els hem destrossat el sistema sanitari”. Per les xarxes encara corre aquesta explicació de la crisi de la sanitat pública a Catalunya. De Alfonso es referia al desmantellament de la xarxa de corrupció que implicava l’ex-president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, destacat membre del partit de Mas i Ruiz. La sanitat catalana la van ‘destrossar’ o, si més no, dur a la crisi de mitjans humans i econòmics que ha esclatat aquesta setmana, ells dos.

  • Motius per dir prou

    La vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya aquesta darrera setmana de novembre ens està portant a un debat sobre l’Atenció Primària centrat en els metges.

    Però si alguna característica té l’Atenció Primària de Salut és el treball en equip i la relació interdisciplinar entre tots els professionals que hi donen servei: infermeres, administratius, treballadors socials, pediatres, odontòlegs i metges de família. I tots patim la situació de descapitalització de personal i recursos dels darrers anys.

    Totes les reivindicacions respecte a l’increment de pressupost que ens permeti maximitzar la nostra capacitat de resolució, l’autonomia de gestió dels equips, la gestió de les mateixes agendes per part dels professionals, les millores retributives i de qualitat de vida professional, les compartim i les subscrivim des de la nostra vocació de cuidar de les persones, amb totes les conseqüències i per tant, també dels professionals. De tots els professionals dels Equips d’Atenció Primària.

    És obvi doncs que les infermeres compartim la necessitat d’un canvi de model del sistema de salut i que aquest canvi ha de passar per enfortir i molt l’atenció primària i la salut comunitària. Portem anys reivindicant-ho.

    Durant aquesta vaga s’ha posat el focus en el nombre de visites per metge però l’Atenció Primària i Salut Comunitària no només està orientada a la malaltia i a visites individuals en una consulta, sinó que es basa en una importantíssima feina de prevenció i promoció de la salut dins la comunitat. En són exemples el programa Salut i Escola, les intervencions comunitàries a casals de gent gran, a instituts, a associacions de veïns, mercats, entre molts altres. La descapitalització de la primària també s’ha traduït en la reducció d’aquests programes i intervencions a la comunitat. Reduir programes de prevenció i promoció de la salut es tradueix a la llarga en més dependència de la ciutadania, més costos pel sistema i menys salut en general.

    En aquest context les infermeres tenim clar que la nova orientació de l’Atenció Primària ha de passar si o si per:

    1. L’aposta clara per les infermeres familiars i comunitàries que tenen l’objectiu d’ajudar a les persones a prendre decisions autònomes i responsables sobre la seva salut. Una especialitat que ajuda a apoderar, a través de l’educació per la salut, i millorar comportaments i estils de vida en un sentit participatiu i ampli de manera individual i col·lectiva. És imprescindible el reconeixement de l’especialitat familiar i comunitària de les infermeres d’aquest país i per tant, dotar d’una vegada per totes la categoria professional que ens correspon. Una especialització que també permet solucionar i gestionar molts problemes de salut des de la infància fins a la vellesa.
    2. Donar visibilitat a la figura de la infermera de capçalera: Per a tothom és sabut que tot ciutadà té un metge de família o un pediatre de capçalera, que pot sol·licitar cita per internet, per telèfon o bé presencialment al seu centre de salut, però molts ciutadans desconeixen que també tenen una infermera de capçalera a la que igualment li pot demanar hora de visita directament per temes relacionats amb l’assessorament i acompanyament en la presa de decisions sobre aspectes relacionats amb la seva salut: consell antitabac, estat vacunal, alimentació, situacions d’adaptació de situacions vitals, seguiment de malalties cròniques, seguiment del desenvolupament d’un infant, per posar alguns exemples. La cartera de serveis de la infermera familiar i comunitària és molt desconeguda per a la ciutadania en general i aquí ens tocarà a les infermeres donar-les a conèixer.
    3. L’adequació del nombre de població assignada segons les necessitats reals de la població que atenem, garantint el treball que realitzem a la comunitat juntament amb d’altres agents de salut. De fet, en Atenció Primària i Comunitària, és especialment important les intervencions que fem a i amb la comunitat. La integració comunitària i les infermeres tenim una llarga experiència en fer activitats fora dels centres de salut i a impulsar el treball en xarxa en col·laboració amb salut pública, treball social i les persones i famílies dels barris i comunitats.
    4. Incrementar els espais per adequar l’oferta d’atenció a domicili que la població necessita i que s’ha d’augmentar considerablement degut a l’envelliment i la complexitat dels problemes de salut que presenta la ciutadania. Som expertes en l’atenció domiciliària, en el seguiment i control dels malalts més complexos així com en l’acompanyament al final de la vida, donant suport a les persones que atenem i al seu entorn familiar.
    5. Incrementar els recursos per poder exercir plenament les nostres competències professionals amb la màxima resolució i de manera finalista: prescripció, dotacions, sistemes d’informació i estacions clíniques de treball que integrin la promoció i la prevenció i l’orientació familiar i comunitària.

    No es pot construir una societat saludable i un model d’atenció transformador sense posar sobre la taula aquestes qüestions. Les infermeres estem disposades a activar tot allò que millori el sistema però no podem renunciar a cuidar de les persones amb totes les garanties perquè els ciutadans hi tenen dret.

  • «Signar l’acord que proposen el Govern i l’ICS seria pa per a avui i fam per a demà»

    La CGT convocava a la vaga juntament a Rebel·lió Primària a tot el personal de l’Atenció Primària dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial. Una vaga de cinc dies de durada que han convocat sota el lema ‘Defensar l’Atenció Primària és defensar la Sanitat Pública.

    Quan parlen de tot el personal es refereixen a metges, a infermeres, a treballadores socials, a pediatres, a odontòlegs, ginecòlegs, fisioterapeutes… Per Rebel·lió Primària, l’Atenció Primària i Comunitària ha de ser l’eix de tot el sistema de salut i ha de recuperar el pressupost necessari per garantir una assistència a la població.

    Parlem amb Elio Conesa durant el tercer dia de vaga de l’Atenció Primària sobre els motius que han dut aquests professionals a promoure una setmana d’aturades. Com és el dia a dia en un CAP català, quines són les mancances que s’hi viuen des de les retallades i com valoren l’actitud de la Generalitat i l’ICS a les taules de negociacions per aturar la vaga.

    Com s’ha arribat fins a aquest tercer dia de vaga de l’Atenció Primària, més enllà de la convocatòria de vaga només dels metges, que era la idea inicial per a aquestes jornades?

    A la Primària ja portem temps reivindicant-nos: el 2009, quan es forma el FoCAP, ja veníem d’una trajectòria en la que veiem que no es feia tot el que s’havia de fer per a garantir el desplegament de la Primària. Portàvem des del 1996 sentint el mantra de ‘No hi ha diners’. Amb l’arribada de la crisi econòmica, si ja teníem pressupostos de guerra, aquests van caure en picat. Aquesta caiguda lliure fa que el FoCAP, amb molta paciència intenti fer veure la precarietat als partits polítics. En aquell moment ja tothom parlava que la Primària era l’eix de la sanitat pública però ningú no aplicava polítiques reals.

    Treballem en pèssimes condicions: el temps, que és el nostre principal recurs, l’hem perdut. Se’ns han massificat les consultes, no importa la qualitat sinó la quantitat. I amb aquestes característiques, l’Atenció Primària perd tota la seva raó de ser.

    No tens temps ni de fer comunitària… La comunitària ha de tenir un procés i un objectiu, un diagnòstic de salut i ha tenir aspectes que l’envoltin. Cal una intervenció comunitària que ha de ser també a llarg termini amb una prevenció.

    A l’equip de Can Vidalet, els professionals que veníem anys aguantant, vam treure un escrit en que denunciàvem les nostres condicions laborals, que ja donàvem per perdudes des del 2010, quan es va baixar un 5% del pressupost i es va començar a retallar per tot arreu. En aquell moment vam visibilitzar que hi havia una crisi del sistema perquè no ateníem amb qualitat, no fèiem atenció primària. Ens estàvem remuntant al que abans es deia Instituto Nacional de Prevención (INP), al que jo anava quan era petit, on hi havia molta gent i havies de demanar número. Quan entraves a consulta hi havia una persona que t’atenia sense que seguessis i ja t’estava escrivint una recepta. Allò no era ni manera de visitar, ni manera de derivar.

    Hem canviat el model, que ha portat més salut a la població. Els resultats de salut són evidents, la gent viu més anys i en això té molt a veure la primària. La carta de Can Vidalet la publiquem a la secció sindical de la CGT que tenim a la Metro Sud i té rebombori. Hi ha qui la transforma en un text reivindicatiu i hi ha més de 80 centres de tot Catalunya on s’adhereixen a la carta, expressant aquest enuig a la deriva de la Primària.

    És llavors quan us comenceu a organitzar?

    Neix aleshores la necessitat de trobar-nos, les persones inquietes que no ens conformem amb acceptar el que ens ve donat, que som els fosforites perquè ens marquen. Ens ajuntem i ens organitzem en un moviment assembleari que es diu Rebel·lió Atenció Primària, on es participa a nivell individual (hi ha metges, infermeres, administratius, sanitaris, treballadors socials…). El desembre del 17 plantegem una vaga i la gent diu que no, però comença el 2018 i continuem plantejant-nos la idea de la vaga i comencem a treballar amb FoCAP i Marea Blanca de manera més coordinada i arribem a parlar al 2017 amb el conseller Comín però passa l’1Oct i ens deixa molt tocats.

    Treballem el 2018 amb la idea d’extendre la defensa de l’AP a la població i per això, presentem el ‘Donem vida a l’AP’. Sempre hem demanat el mateix: el pressupost que recomana l’OMS pels equips d’AP que es el més petit i el que està més aprop del pacient. Cal que el pressupost sigui del 25%, no com el d’ara que estem al voltant del 15%.

    Hi ha aleshores la convocatòria de MC prèvia a la que vam intentar participar com a Rebel·lió Primària, però ens van dir que allò era només de metges. Que els metges de l’AP estaven benvinguts però la resta dels equips no, perquè el problema era dels metges. Decidim igualment anar a la vaga però necessitem un instrument perquè l’assemblea no tenia capacitat per a convocar-la. Preguntem als que som delegats sindicals de CGT i preguntem al sindicat i als companys de l’ICS. Ens donen l’Ok i tirem endavant. És una vaga feta ràpidament, però molt propera, i ens permet convocar-la, no només per a metges, sinó per a tots els professionals de l’AP. Es per salvar el sistema públic.

    I veu pensar en convocar-la en les mateixes dates.

    Per fer una vaga encara amb mes força.

    A les reunions de negociació i mediació amb l’ICS no se us està convocant com a CGT. Com ho entomeu?

    Sí que som un sindicat petit, combatiu, però representem i tenim representació a l’ICS, no hem arribat a taula de sectorial però hi ha gent que estan afiliats i que ens donen suport. Per altra banda hi ha moviment de treballadors no afiliats que es diu Rebel·lió Primària que té alguna cosa a dir i que ho vol vehicular via CGT, per tant és un grup de treballadors del sistema que s’esta menystenint, quan el Departament de Treball ha de ser neutral. Aquí sembla que tira clarament a favor de l’ICS o del Departament de Salut. Només ens van convocar per mediar els mínims. Si la República ha de ser així, menystenint a les minories també, no guanyarem res.

    Parlant de la República, en Pujol desvia l’atenció a Madrid.

    Fa 27 anys que treballo a l’AP i més de trenta a l’ICS, he viscut tot el procés de canvi. Quan al 96 ens comencen a dir que no hi ha diners, no era cert. La crisi aquella era light, però no és que no hi fossin, es que es desviaven. La meva opinió és que quan el Fernández Díaz diu ‘Hemos desmontado la sanidad’, potser han desmuntat un sistema de finançament il·legal a través de la sanitat. És una de les primeres transferències que es van fer a Catalunya. Són molts diners els que es dediquen. I precisament la Primària, que la gestiona l’ICS, que és públic i que té control parlamentari, gestiona part d’aquest pic. Aquí ens remuntem al que va descobrir cafè amb llet, quan Albano Dante va preguntar a Mas, on son els meus diners. Quan no hi havia manera de saber què cobraven gerents d’hospitals que cobraven diners públics. Fer totes aquestes mini empreses, o mini serveis o mini equips de suport escapant d’un sistema de salut pública.

    Sobre els acords, s’especula fixar els 12 minuts/visita a canvi d’oferir que alguns treballadors facin més hores, cobrant-les. Com ho valoreu? Si ho acceptessin i paressin vaga?

    Jo ho valoro malament, és pan para hoy y hambre para mañana. La instrucció de l’ICS de la metropolitana nord anava en aquest sentit. El problema és què fem amb un primari: paguem més, i què, si no el visita el seu metge que el visiti un altre? No. Estem posant en risc una de les principals línies de la primària, que és la continuïtat i la longitudinalitat de l’assistència. No seria un bon acord, treballar més per més diners. Cal recuperar els diners, cal recuperar el suport. Perquè les visites continuaran sent de 40.

    Hi ha d’haver un sistema per saber què ha passat amb la gent. Quan es feien contractes de 25 h a la setmana un metge podria cobrar 1000 euros al mes. On vas amb això? Els metges van marxar, perquè els van expulsar. MIR de fora, els vam formar amb diners nostres públics i després van marxar. Perquè no hi ha una càtedra a les universitats d’AP? Perquè es la ventafocs, i ja interessa que sigui així. Estem parlant d’atenció a malalties que són del gran gruix de la població. Necessitem educació sanitària comunitària, no especialistes que receptin medecines als hospitals.

    Des de la infermeria com es pateix?

    Tenim la mateixa saturació. Jo puc arribar a més de trenta visites cada dia. El meu tarannà és fer l’atenció com la faig sempre. Puc arribar a acumular una hora d’espera, que la compenso amb el meu temps de descans. I hem de suplir a les companyes que no hi son perquè no les supleixen. La gent s’espera perquè els agrada la qualitat amb la que els atens però no els podem demanar això.

    Avui has tingut serveis mínims. Com ha estat la jornada?

    Bastant bé, perquè jo treballo en un barri obrer i entenen molt el concepte de vaga i ens feliciten. Volem agrair a la població l’esforç que fan amb nosaltres en aquest sentit. Avui, ha vingut una persona amb una crisi d’ansietat, que normalment s’hagués tractat amb psicofàrmacs. Però avui, en tenir temps, he pogut atendre-la amb calma, explicant que es una crisi d’ansietat, donant unes pautes de gestió d’aquesta angoixa, un full de relaxació, explicant-li i hem parlat. He pogut fer-ho. Però la sensació que et queda, que entren i surten amb medicaments, sense explicar quins efectes tenen aquests medicaments… M’he quedat segur que ha entès el que he explicat. Això amb cinc minuts no es pot fer. Hem de trencar amb la idea que anar al CAP es anar a buscar medicaments o receptes. Fem molt més que això.

    Després d’aquesta setmana seguireu igual?

    Treballant i amb més alegria. Perquè per a nosaltres és un èxit. S’ha sumat molta gent que ha escoltat el nostre discurs.

  • Salut repartirà 100 milions d’euros per estabilitzar la Primària mentre la vaga segueix en peu

    Tercer dia de vaga i també de negociacions. La secretària general de Salut, Laura Pelay; el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, han realitzat una roda de premsa on han explicat alguns dels acords als quals s’estava arribant i les mesures que des del Departament de Salut es començarà a implementar a partir de demà.

    La primera de totes elles es tradueix en la incorporació de 201 nous metges de medicina familiar i comunitària arreu del territori per pal·liar la quantitat de vacants existents a dia d’avui. Tots tres han reconegut que la sobrecàrrega és un dels factors que més perjudica l’atenció i el dia a dia laboral dels metges de primària. D’aquesta manera, han entès la necessitat de prendre “una sèrie de mesures a curt, mitjà i llarg termini per recuperar la confiança dels equips”.

    Adrià Comella les ha dividit en tres grans blocs. El primer de tots: realitzar contractació i donar una major cobertura per reduir la sobrecàrrega. En aquests sentit, en els propers mesos es contractaran 201 nous professionals i per a això es destinarà una inversió de 14 milions d’euros. A més, entenen que, més enllà de nou personal per a omplir places vacants, també cal invertir per poder cobrir les vacances dels professionals ja existents o altres esdeveniments com baixes laborals o dies de permís per formació o docència. Per aquesta cobertura, Comella ha explicat que es duplicarà la partida actual destinada dels 11 als 22 milions d’euros.

    D’aquesta manera, volen posar solució i millorar el temps d’espera, el temps que està el metge en contacte amb el ciutadà per tal de poder fer un bon diagnòstic. Per Comella, així es permetrà més òptimament a l’especialista “escoltar, pensar, poder estar tranquil i que això ajudi també al ciutadà a tenir la sensació d’estar ben atès”. A més a més, Comella considera que “lluitar contra la sobrecàrrega serà trencar amb la sensació de burn out que pateixen els professionals que també senten que han perdut prestigi professional”.

    Durant la roda de premsa han afirmat que la sobrecàrrega és un fet, ja que “hi ha metges que treballen més hores per poder atendre a la ciutadania o han de dedicar hores de formació docència o treball clínic”. La inversió total que es destinarà a treure sobrecàrrega entre una cosa i una altra pujarà doncs a 36 milions d’euros.

    Un segon bloc seria el de la millora de les condicions laborals, que si bé vindrà donat en disminuir la sobrecàrrega, incorporarà factors que ajudin a conciliar la vida familiar i la laboral, la conciliació interna dels equips, donarà la possibilitat de reducció de jornada. A més, es plantegen que, per tal que el col·lectiu recuperi la identificació, la tria del lideratge es farà a mitges entre l’administració i el propi equip que, en cas d’empat, tindrà l’última paraula. Comella creu que d’aquesta manera els lideratges estaran més reconeguts pels seus companys i els equips funcionaran millor.

    Argimon ha volgut afegir que les condicions de treball han de ser dignes també per aquells metges residents que acaben i la proposta implica acabar la residència al maig i al mes de gener ja tenir una plaça de treball fix. Les dades que ha aportat d’aquest últim any a la ciutat de Barcelona diuen que dels 36 metges que van acabar la residència, 29 es van quedar i els 7 restants van tornar als seus llocs d’origen.

    Una altra de les idees implica reduir dins els consultoris la feina burocratitzada al mínim per centrar-se més en el treball clínic i, “alhora, treballar per apoderar més el treball del metge d’atenció primària”. Per tal de facilitar l’autoorganització dels Equips d’Atenció Primària, tot disposant d’un contracte programa propi i poder desburocratitzar s’invertiran 4 milions d’euros. A més, aplicarà una partida de direcció per objectius que implica tant a metges com infermeria de l’atenció primària i de l’atenció hospitalària. En aquest cas, per recuperar el 100% de la direcció per objectius, l’esforç pressupostari que s’hi dedicarà és de 48 milions d’euros.

    Altres inversions que realitzaran són 8 milions d’euros en concepte de reconeixement de la carrera professional i per a millorar la retribució dels serveis de guàrdia d’urgències i una partida de 3,2 milions d’euros exclusivament per la primària dins el Pla Integral d’urgències de Catalunya (PIUC).

    I, amb tot, la suma d’inversió que realitzarà l’ICS puja gairebé als 100 milions. Una inversió que consideren que respondrà a les demandes que els professionals que estan aquests dies als carrers estan exigint.

    Des de Salut han valorat molt positivament les converses que en aquests moments encara es mantenen. Josep Maria Argimon ha opinat que en aquests moments els «dos posicionaments es troben cada cop més a prop». Alhora ha aportat que «si només haguéssim volgut aturar la vaga el més còmode era signar» i ha explicat que «en les actuacions que tenen un preu darrere ens vam posar d’acord molt ràpid» i ha criticat que «en una vaga no és habitual parlar del model».

  • Les mobilitzacions de la Sanitat arriben a les portes del Parlament: “només demanem temps per als malalts”

    En el tercer dia de vaga del personal sanitari de l’Atenció Primària i els metges de la xarxa sanitària concertada el destí era el Parc de la Ciutadella, davant del Parlament. Convocats per Metges de Catalunya, CGT i Rebel·lió Primària, metges de la primària i de la concertada i personal sanitari de tota la primària, han pressionat durant tot el matí fins arribar a les portes de l’edifici després de trencar un cordó policial.

    Al crit irònic de «No ens pegueu, que no hi ha prou metges», el personal sanitari que segueix tenaç en les seves demandes, s’ha enfrontat al cordó d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra que, en veure’s desbordat, ha hagut de retrocedir. Potser perquè no s’ho esperaven, han hagut de conformar-se en protegir la porta principal del Parlament.

    Aquesta empemta entre els concentrats ha arribat al mateix temps que ho feien els Bombers de la Generalitat en una manifestació, ja que ni el departament d’Interior ni el d’Economia donen resposta a les seves reivindicacions de més personal i fons per renovar equipaments i vestuari. La trobada ha deixat imatges tendres quan un bomber ha col·locat al costat d’un ninot encès on s’hi podia llegir ‘D.E.P Bombers cremats’ una pancarta que afirmava ‘Retallar la sanitat mata’.

    Així, tot i que ahir la reunió de mediació per posar fre a la vaga acabés de nou entrada la matinada i que hi hagi incertesa en l’ambient, els participants de la concentració no han deixat en cap moment de mostrar-se enèrgics i plens d’esperança. El que volen, són idees compartides que creuen de fàcil solució: «només demanem qualitat, temps per al malalt i prou gent per treballar; no demanem gran cosa més… bé, i un sou digne també que ens l’han retallat molt».

    Personal sanitari trenca el cordó policial a les portes del Parlament / Carla Benito

    Metges, infermers i la resta de personal defensen que ho fan pel conjunt de la ciutadania, per millorar una sanitat que, si s’ha de vendre com de qualitat, ha de guanyar en seguretat en l’assistència. Una seguretat que es donarà si s’aconsegueixen algunes de les reivindicacions clau: més temps per pacient significa garantir els 12 minuts com a mínim. Per què 12? Un metge d’atenció primària té 5 hores i 6 minuts d’assistència i si ho divideixes, dona els 28 pacients al dia que es volen estipular com a màxim de visites.

    En aquest sentit, Núria López, metgessa de capçalera de Lloret de Mar de la Primària concertada i delegada sindical de Metges de Catalunya explica aquesta necessitat dels 12 minuts per atendre els pacients bé. Que no es tinguin, implica que ara visiten un promig molt més elevat del normal de pacients. «La qualitat assistencial és bona pel sacrifici que fan molts metges però la vida laboral que portem, 43 pacients per dia de mitjana, és estressant, ho passem malament i  ho patim pels nostres pacients», explica la doctora López. A més, també demana més formació. Ara mateix disposen de 20 hores anuals però apunta que aquestes «es queden curtes» i que, a més, tenen una hora al dia «però com les consultes són eternes, mai es pot assistir».

    Pediatria també ha estat presents a les mobilitzacions, Ana Ramírez i Maria Elena Ramírez són metgesses pediàtriques a l’Atenció Primària. «Tenim molts pacients  perquè tenim menys de 5 minuts per cadascun. Demanem una digna atenció cap al pacient, res més», han apuntat al mateix temps que han valorat que els hi agradaria que la població també els recolzés en aquesta lluita, ja que ho fan per ells.

    Per la seva banda, pel que fa als hospitals de la concertada, Mercè Jiménez, especialista en anestesiologia i clínica del dolor, denuncia que a ells se’ls considera públics només per no pagar-los. Es suma a denunciar que la pressió assistencial és increïble també perquè no para de marxar personal alhora que no en ve de nou perquè «fan contractes molt precaris, insultants, de 12 euros l’hora un especialista». «La gent no ens ve, no ens queden metges i la pressió assistencial és brutal, mantenint el mateix nivell d’exigència… Estem esgotats», comenta Jiménez que, tot i això, valora molt positivament la vaga.

    Bombers i personal sanitari s’han trobat a les portes del Parlament / Carla Benito

    El seguiment de la vaga es manté

    Segons la Generalitat, el seguiment de la vaga durant aquesta tercera jornada ha estat d’un 38% i segons Metges de Catalunya d’un 74,4%. Aquesta diferència es deguda a que la Generalitat comptabilitza els serveis mínims com a metges que no han anat a la vaga i MC els posa en el gruix que sí han fet aturades. Normalment les dades de seguiment de vaga es calcula sense tenir en compte els serveis mínims establerts, ja que es desconeix la voluntat d’aquests. Segons aquesta fórmula, el seguiment de la vaga d’aquest tercer matí de vaga ha estat d’un 60,4%.

    Els serveis mínims decretats per aquesta tercera jornada han estat de normal funcionament a les urgències de CUAP, PAC i PADES, a les unitats especials, en l’atenció als malalts ingressats, en l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions rugents i en el transport sanitari per atendre totes les urgències, el tractament oncològic, diàlisi i oxigenoteràpia, així com sistemes d’emergència.

    En el cas dels serveis de medicina de família i pediatria, ginecologia (amb els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre d’embaràs i interrupció voluntària de l’embaràs), odontologia i centres penitenciaris en torns diürns, es garantirà el 33% de la plantilla. Pel que fa als serveis penitenciaris en torns nocturns es garantirà la totalitat de la plantilla.

    Pel que fa a la resta de serveis, funcionaran com en un dia festiu, excepte als centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%.

  • Cal canviar l’actual hegemonia del pensament neoliberal també en el terreny de la Salut

    En Sanitat fins fa poc dominava el pensament, els valors i el relat que la cosa important era la malaltia i la seva prevenció, l’atenció sanitària, el diagnòstic, la detecció precoç, el tractament, la cura. Per tant les prioritats de planificació, inversions, pressupostos, equipaments i proveïdors de serveis estaven al servei d’aquesta ideologia: hospitals, tecnologia, programes de detecció precoç, fàrmacs, instal·lacions costoses de quiròfans, UCIS, tractament de malalties terminals (molts cops amb aferrissament i patiments innecessaris) amb iatrogènia, costos exponencialment creixents i poca eficiència del Sistema.

    Per contra, com que els recursos sempre són escassos, s’aprofita la crisi econòmica com excusa per retallar i afeblir allò que dins del Sistema Sanitari Públic (universal des de la llei de sanitat de 1986) posa en perill aquesta ideologia i els interessos econòmics (per molta gent invisibles) de negoci que hi ha darrera: afeblir l’Atenció Primària i Salut Comunitària i la salut pública, que sí que tenen com a missió la salut individual i col·lectiva, ignorar de fet (malgrat les declaracions) la lluita ferma sobre els determinants socials, culturals i econòmics de la salut, que en el model de consumisme i depredador del medi i els recursos naturals, moltes vegades, aquests determinats fan insostenible la bona salut i la sostenibilitat del Sistema.

    Aquests interessos i les seves polítiques han comportat el deteriorament de les condicions laborals dels professionals de la salut, sobretot en els àmbits més castigats com ha estat l’Atenció Primària. Ara diuen que no troben metgesses ni infermeres per aquests llocs de treball i no és perquè no hi siguin sinó perquè aquests professionals estan cremats, mal pagats, mal tractats, amb condicions laborals molt precàries i per això se’n van a altres nivells assistencials o a altres països.

    Però aquesta situació ha comportat el germen del canvi, canvi necessari, radical i urgent. Fa un temps que ja es comença a treballar, des de baix, per part dels professionals més conscienciats i de ciutadania apoderada per implantar una nova hegemonia en la cultura col·lectiva, uns nous valors en salut.

    S’ha començat a parlar i actuar sobre la Salut i no sols sobre la malaltia, sobre els seus determinats i les desigualtats en salut (econòmiques, socials, de gènere) darrerament ja no es parla ni es defensa tant l’hospital, els fàrmacs i la tecnologia com a centre del Sistema sinó que es parla i es defensa una Atenció Primària i Comunitària de qualitat, es defensen les professionals i les seves condicions de treball. «Els temps estan canviant».

    Actors importants en aquest camí per una nova hegemonia de pensament i acció han estat recentment els treballs de l’Agencia de Salut Pública de Barcelona, les entitats professionals, sobretot de Primària, com el FOCAP, CAMFIC, el CAPS, GREDS (UPF) i altres.

    Les 70 plataformes i associacions integrades en la Marea Blanca de Catalunya (associacions de veïns, alguns partits i sindicats, coordinadores territorials en defensa de la salut, ajuntaments, etc.) i ajudats per part d’alguns mitjans de comunicació (encara pocs) i per algunes formacions de la nova política d’esquerres.

    Això ha està afavorit pel nou pensament de «no ens representen» que posava en qüestió els valors i la feina feta pels partits i parlaments tradicionals, «els temps estan canviant», els de baix han decidit organitzar-se i lluitar directament pels interessos de la majoria social i no estar al servei dels interessos de l’actual forma de capitalisme.