Just Deploy It!

Blog

  • Tres de cada cinc euros retallats en la sanitat catalana han sortit de l’atenció primària

    Aquest és un article del diario.es/catalunya

    La sanitat és una de les partides que més ha patit la retallada pressupostària a Catalunya des de 2010 que, vuit anys després, encara no s’ha acabat de revertir. I, dins del sistema de salut, la part més afectada ha estat l’atenció primària. Tres de cada cinc euros retallats en la sanitat han sortit dels ambulatoris, malgrat que la despesa a l’àrea que és la porta d’entrada al sistema sanitari suposa menys d’un terç de la despesa total en salut.

    Les dades pressupostàries són eloqüents sobre l’estat de la sanitat primària a Catalunya. El 2010, any que té el rècord de despesa total, la Generalitat va destinar a la sanitat gairebé 9.883 milions d’euros. D’aquests, 3.192 es van pressupostar per a l’atenció de família i altres serveis de primària com a pediatria, ginecologia o odontologia. Set anys després, els pressupostos per 2017 injectaven al conjunt de la sanitat 8.850 milions, consolidant-se una retallada del 10,5%, mentre que la primària es quedava en 2.519 milions, arrossegant una retallada del 21% respecte a l’any rècord.

    Cal tenir compte a més que en aquestes dades oficials sobre la despesa en sanitat primària s’incorpora una part important de la factura farmacèutica. Si traiem aquesta de l’equació, la inversió solament en atenció primària es redueix encara més, a causa que les despeses en medicines són més constants, d’entorn dels 1.000 milions anuals. La Generalitat reconeix que, des de 2018, l’atenció primària ha suposat sempre menys del 18% del seu pressupost en sanitat.

    La primària va assumir la major retallada malgrat ser l’àrea que resol totes les consultes que no requereixen derivar al pacient a l’especialista ni hospitalització, és a dir, prop del 80% d’elles, segons el sindicat Metges de Catalunya. Per això la pronunciada retallada ha repercutit especialment en els ambulatoris a peu de carrer i en els professionals que treballen en aquests. L’evolució del nombre de facultatius de família així ho reflecteix. Segons les dades oficials de l’Institut Català de la Salut (ICS), en 2010 l’atenció primària comptava amb 6.645 metges, que es van reduir a 5.725 en 2017. El descens en infermeres és similar.

    La pèrdua de 920 facultatius de família en vuit anys és una altra de les reivindicacions principals del sindicat Metges de Catalunya, els qui al costat de la CGT han convocat una vaga en l’atenció primària que ha començat aquest dilluns i preveu allargar-se fins al divendres. Els treballadors parlen d’una «precarització sostinguda» dels seus llocs de treball i una sobrecàrrega que repercuteix, entre altres coses, en els minuts que poden dedicar a cada pacient, que han caigut dràsticament.

    Des de l’ICS admeten la falta de metges, però argumenten que la borsa d’ocupació per a aquestes especialitats està buida des de fa anys. Així i tot, en les últimes negociacions amb els sindicats s’han compromès a incorporar al sistema 201 efectius i a oferir contractes llargs i estables als residents perquè no optin per anar a hospitals o directament per anar-se a l’estranger. L’Administració també els ha ofert recuperar les retribucions variables al 100% en 2019 –els metges calculen que han perdut un 30% del seu poder adquisitiu durant la crisi– i que cap jornada ordinària finalitzi passades les 20 hores, però de moment les protestes es mantenen inalterades.

    A més de les demandes laborals, els metges exigeixen per primera vegada en aquesta vaga que la inversió en l’atenció primària passada de representar el 18% del total del pressupost de Salut al 25%. Aconseguir aquest percentatge és una reivindicació històrica del sector no solament a Catalunya, també en altres autonomies.

    «S’ha generat una situació tan desagradable que molts companys se’n van a la privada, a altres països i fins i tot a altres comunitats que estan millor», explicava aquest dilluns durant la manifestació Montserrat García, metgessa en l’ambulatori del municipi de Gironella. Els professionals exigeixen a més una ràtio màxima d’un metge de família per cada 1.300 pacients, 1.000 en el cas dels pediatres. Amb aquest topall, asseguren els metges, tindrien garantit no fer més de 28 visites diàries, cinc d’elles no presencials, de manera que podrien dedicar a cada pacient uns 12 minuts.

    Metges, infermers i altres professionals sanitaris reclamen una aposta decidida del Govern per la sanitat i, especialment, per la sanitat catalana, als propers pressupostos. Però, encara que el vicepresident econòmic Pere Aragonès ha manifestat la seva intenció de «revertir les retallades», en el cas de l’assistència primària això no serà tan fàcil. Tornar a un nivell de despesa de 2010 en salut requeriria que el Govern injectés uns 1.000 milions més en aquesta partida. D’ells prop de 700 se li deuen a l’atenció primària.

    Cal recordar que van ser els anteriors pressupostos, els de 2017, els primers que van augmentar la despesa sanitària en vuit anys. Però ho van fer de forma més tímida al que ara els reclamen els sindicats, ja que el compte total va augmentar 400 milions, dels quals ni tan sols la meitat es va destinar a la primària. La raó que la primària sigui sempre l’oblidada és que les mediàtiques llistes d’espera es redueixen (o s’allarguen) amb la inversió en sanitat hospitalària i d’especialista.

  • La segona jornada de la vaga a l’assistència primària manté el seguiment en el 76% dels convocats

    La segona jornada de metges i treballadors de l’assistència sanitària primària ha mantingut la mateixa incidència que la primera, comptat fins a les 12 del migdia. Un 76% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la vaga, segons els Sindicat de Metges. Al seu torn, Salut baixa la xifra fins a un 46% del personal mèdic i a un 4,23% a la resta de la plantilla. La divergència entre una i altra estimació rau en el fet que el Govern compta com a persones que no s’han afegit a l’aturada les que han assumit els serveis mínims i les organitzacions convocants no fan aquesta valoració, perquè entenen que hi pot haver vaguistes afectats per serveis mínims, cosa que en estar pactada s’ha de complir.

    Per la seva  banda, Metges de Catalunya afirma que en l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 69%.

    Per regions sanitàries, segons Salut el seguiment ha estat el següent:

    Regió sanitària Personal mèdic Resta de la plantilla
    Vaga Mínims Treballa Vaga Mínims Treballa
    Barcelona ciutat 281 157 88 122 388 941
    Metro Nord 259 155 98 16 365 863
    Metro Sud 238 180 196 51 456 1.115
    Girona 135 88 58 16 145 465
    Lleida 62 79 75 14 162 344
    Tarragona 84 76 74 7 107 295
    Terres de l’Ebre 18 26 61 4 44 118
    Catalunya central 132 68 31 53 156 424
    Alt Pirineu i Aran 6 10 12 2 16 42
    Total 1.215 839 693 285 1.839 4.607
                 

    Les urgències hospitalàries de dilluns van experimentar un lleuger increment global de 113 visites a tot Catalunya respecte a dilluns 19 de novembre (representant un 1,07% del total de les urgències hospitalàries). Aquest augment d’activitat ha estat degut a visites pediàtriques, ja que a nivell de l’atenció a adults no hi ha hagut impacte, afirma el Departament de Salut. Aquestes dades, mostren una oscil·lació normal en l’atenció d’urgències i demostren que la vaga no ha tingut una afectació directa, segons la nota oficial.

    Les urgències d’atenció primària ateses principalment als CUAP van realitzar, segons les dades oficials 310 visites més que dilluns de la setmana passada, cosa que representa un augment del 12,11% de l’activitat.

    Concentració i marxa

    D’altra banda, en el segon dia de vaga i la institució a interpel·lada ha estat el Departament de Salut, situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) hi convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària cridava tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses van construir un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartró, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament, assemblea que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Al seu torn, els metges de la xarxa sanitària concertada han fet una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

  • Una nova mobilització de personal de l’Atenció Primària i metges de la concertada demana «Dignitat i respecte»

    Segon dia de vaga i la institució a interpel·lar ha estat el Departament de Salut situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària convocaven a tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses han construït un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartó, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Per la seva banda, els metges de la xarxa sanitària concertada han iniciat una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

    Aquesta segona jornada ve després d’una tarda de negociacions entre el sindicat Metges de Catalunya i l’Institut Català de la Salut amb Treball per trobar una sortida a la vaga. Una reunió que va durar des de les 16 hores fins quarts de dues de la matinada i va acabar sense cap acord. Cal recordar que Treball en cap moment ha citat a la GCT a aquestes meses de negociació i el sindicat denuncia aquesta situació i que no se’ls consideri un interlocutor vàlid tot i que convoquin a vaga.

    Ara per ara, l’únic que es sap és que aquesta tarda tornarà a haver-hi taula de negociacions però com la CGT segueix sense estar convidada, la vaga seguiria tot i que un acord entre MC amb Treball es donés.

    Salut celebra el transcurs de la vaga sense cap incidència i assegura està proposant mesures per millorar l’Atenció Primària

    El Departament de Salut ha explicat que el primer dia de vaga als centres sanitaris catalans s’ha desenvolupat sense incidències destacables. Han volgut destacar que els serveis mínims han garantit en tot moment l’atenció als dispositius urgents, que en el cas de l’atenció primària s’ofereix als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i als punts d’atenció continuada (PAC). També ha funcionat amb normalitat el servei del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES). A més, afegeixen que la central de trucades de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha tingut la mateixa activitat que un dia normal.

    Paral·lelament al que passa als centres, les negociacions per assolir un acord que desconvoqui l’aturada segueixen obertes. El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va explicar algunes de les accions que es posen en marxa per afrontar els reptes de l’atenció primària. Entre la quarantena de mesures previstes, Argimon va parlar sobre la incorporació de 201 metges i metgesses de família per cobrir les necessitats actuals de plantilla i poder assolir l’objectiu d’un temps mig de visita de 12 minuts en una jornada diària d’assistència de 5 hores i 6 minuts.

    L’ICS argumenta que la institució té el pressupost necessari per poder contractar nous professionals però que si no ho fa és perquè no existeixen, com a mínim a la borsa de treball de l’ICS. Per aquest motiu, i fins que no es trobin nous professionals, l’ICS proposarà que aquells professionals que ho vulguin podran augmentar el nombre de pacients que tingui assignats a canvi d’un increment de salari proporcional a aquest augment. Una altra de les mesures que ja explicàvem fa uns dies, és la possibilitat de contractar professionals extracomunitaris que hagin fet la residència a Catalunya i l’oferiment de la continuïtat laboral a professionals més grans de 65 anys, amb uns horaris i unes condicions adaptades.

    Alt seguiment de la vaga per part de metges durant tota la jornada

    Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, van fer vaga durant la primera jornada. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació.

    Les dades que es van traspassar des de Govern fixaven que en els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) la vaga durant el torn de matí va tenir un seguiment en el personal mèdic d’un 44,76% i una afectació a la resta de la plantilla del 4,15%.

    Pel que fa a la vaga convocada a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla asseguren que va ser del 16,19%. I finalment, el seguiment als hospitals concertats per part del col·lectiu mèdic va ser d’un 14,66%, en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%.

    Durant el torn de tarda, el seguiment en el personal mèdic va ser d’un 48,42% i una afectació a la resta de la plantilla del 6,92%. Als centres concertats de l’atenció primària, el seguiment en el total de plantilla va ser del 35,14%. I finalment, el seguiment del col·lectiu mèdic als hospitals concertats va ser d’un 9,09%, en salut mental d’un 1,81% i en sociosanitaris del 10,31%.

    L’afectació de la vaga als centres d’atenció primària ha provocat un descens del 54,99% de les visites

    Una altra de les notes que Salut ha fet publiques estudia el percentatge d’activitat que s’ha donat als centre d’atenció primària. Les dades que facilita Salut xifra que, des de les 8h fins a les 17h del primer dia de vaga, l’activitat ha disminuït un 54,99% de visites (un 55,98% de visites de medicina de família i un 49,70 de pediatria).
    Per regions sanitàries, la disminució ha estat heterogènia (des del 26,6% al 62,3%) i faciliten un quadre per explicar-ho:
    Regió Sanitària
    % Activitat
    Barcelona ciutat
    -62,31%
    Metro Nord
    -58,25%
    Metro Sud
    -57,82%
    Girona
    -55,42%
    Lleida
    -27,18%
    Tarragona
    -52,97%
    Terres de l’Ebre
    -27,19%
    Catalunya central
    -59,03%
    Alt Pirineu i Aran
    -26,63%

  • La ventafocs diu prou

    Després de quaranta anys lluitant per tirar endavant l’atenció primària encara hem de seguir tallant la Gran Via per reclamar la seva dignitat. Com hem pogut arribar fins aquí? Doncs és molt simple, avui els pacients pateixen les conseqüències de l’absència de política sanitària i d’una excessiva lleialtat institucional de l’atenció primària.

    El 2003 vam acabar una llarga reforma de l’atenció primària iniciada a mitjans dels vuitanta. Aquell any vam llançar la història clínica electrònica accessible des de qualsevol punt de Catalunya (l’eCAP), la carrera professional i un model de retribució variable vinculat a indicadors de qualitat. Aquestes van ser les darreres innovacions introduïdes al model dissenyat els anys vuitanta.

    L’arribada de la Consellera Marina Geli va marcar una fase expansiva, van créixer les plantilles i es van construir molts edificis. Unes decisions immobiliàries que encara estan hipotecant el pressupost sanitari actual i el dels pròxims anys. També va canviar l’estructura directiva. Per afavorir la integració dels diferents nivells assistencials va substituir la figura del director d’atenció primària de l’ICS i del Catsalut per la d’un director assistencial. Una idea molt romàntica però equivocada. Està sobradament demostrat que quan s’integra la gestió dels serveis, tant l’atenció com el pressupost s’inclinen cap a l’hospital.

    La fase expansiva va donar pas a la restrictiva amb l’arribada de l’austeritat del Conseller Boi Ruiz ajudat pel decret de mesures extraordinàries del govern de Mariano Rajoy. Les retallades es van acarnissar especialment amb l’atenció primària. Segons les dades publicades per la central de resultats del Catsalut, el pressupost de la contractació hospitalària efectivament va començar a caure el 2011, però a partir de 2013 ja remuntava. És significatiu que aquesta institució no faciliti les dades de contractació d’atenció primària d’aquells anys. Només ha publicat les de 2016 i 2017. Curiosament el de 2017 és un 20% inferior al de 2016

    Ni el conseller Ruiz, ni els seus successors Antoni Comín i Alba Vergés han mantingut una política sanitària orientada a oferir una atenció centrada en la persona, equitativa i eficient. Un enfocament que és propi de l’atenció primària de salut. Al contrari, la seva manca de política sanitària ha permès que «les forces del mal» que existeixen en tot sistema sanitari marquessin les decisions. És conegut que els interessos econòmics del sector salut porten a medicalitzar qualsevol aspecte de la vida, augmentant la despesa hospitalària a expenses del pressupost d’atenció primària.

    Els professionals d’atenció primària també en som molt responsables. El sistema ens ha tractat com la ventafocs i nosaltres hem acceptat aquest rol. Amb responsabilitat hem assumit sense piular les retallades pressupostàries i retributives imposades per la crisi. Hem visitat els pacients que els nostres companys hospitalaris tenien en llista d’espera. Sense pressupost addicional hem incorporat activitats, com el control de l’anticoagulació oral, que fins ara eren realitzades per equips hospitalaris «super-especialitzats». No protestem quan els companys hospitalaris decideixen no visitar els pacients que els derivem. Acceptem que sovint, sense visitar-los, ens els retornin amb unes proves que nosaltres no hem demanat però que hem d’interpretar i decidir. Acceptem que la breu consulta de deu minuts s’interrompi per validar la recepta d’una pomada que ha indicat una infermera, o que se’ns citin tres o quatres persones a la mateixa hora.

    Encara que costi d’entendre, la microgestió de l’atenció primària es realitza des dels centres corporatius de Balmes i de l’Edifici Olímpia. Els metges i les infermeres tenim molt poc a dir sobre la forma d’organitzar els nostres equips. Per exemple, l’obsessió per garantir l’accessibilitat dels usuaris i la picaresca de les empreses per complir els indicadors que els marca el Catsalut fa que avui al nostre centre estiguin més satisfets els pacients que es presenten sense cita prèvia que els que s’han pres la molèstia de concertar una visita. El «sistema» també vol influir sobre les decisions clíniques. El programa informàtic no és una ajuda a la presa de decisions, sinó com un instrument de gestió i control. Si no seguim les seves recomanacions per les circumstàncies específiques del pacient o per la seva lliure elecció, en patim les conseqüències en la nòmina. El mateix ens succeeix quan l’especialista hospitalari prescriu sense ajustar-se a les guies clíniques institucionals.

    La situació és insostenible. Els professionals d’atenció primària en diem prou. Som l’àmbit assistencial que més influeix sobre la salut de la població i volem ser tractats amb dignitat. La ventafocs no vol seguir escombrant la brossa del sistema. Els pacients no ho mereixen. Els polítics no trampejaran aquesta vaga amb unes simples millores pressupostàries. Han de decidir honestament quin sistema de salut desitgen oferir a la població i amb quins valors. Volen que les inèrcies dels interessos econòmics segueixin dominant les decisions? O advoquen per la salut, oferint una atenció centrada en la persona, equitativa, eficaç i eficient? Si és així, han de passar del discurs a l’acció i apostar decididament per l’atenció primària tant des del punt de vista pressupostari com organitzatiu. Si ho fan, nosaltres seguim disposats a ajudar-los.

  • Els facultatius del SISCAT es manifesten fins a les portes d’una de les patronals i col·lapsen el centre de Barcelona

    Un 77,3% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la primera de les cinc jornades de vaga convocada per Metges de Catalunya (MC), per la Confederació General del Treball (CGT) i per Rebel·lió Atenció Primària per exigir millores assistencials i laborals al primer punt d’accés del sistema de salut. En l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.

    Un cop ha finalitzat la concentració a les portes i a l’interior de l’ICS, Rebel·lió Primària ha organitzat una assemblea per a tots els treballadors de l’Atenció Primària al CAP Raval Nord, situat a prop de plaça Universitat. Per la seva banda, Metges de Catalunya ha iniciat una manifestació fins les portes de la Unió Catalana d’Hospitals situada al carrer València amb Bailen col·lapsant tot el centre de Barcelona al seu pas.

    La marxa ha finalitzat amb una acció simbòlica on un dels membres del comitè de vaga ha preguntat als assistents «Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?».

    «Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?»: MC acaben la mobilització a les portes d’una de les patronals / Carla Benito

    La xarxa sanitària concertada clama contra el segon conveni col·lectiu del SISCAT

    Metges de Catalunya ha quantificat d’»èxit» la mobilització i insta a l’ICS i les patronals de la sanitat concertada – Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) – a “escoltar el clam dels facultatius i atendre les reivindicacions legítimes i necessàries per millorar l’assistència als pacients i dignificar les condicions laborals dels professionals”. 

    Unes condicions que Antoni Pessarrodona, ginecòleg especialitzat en oncologia, denuncia d’una alta pressió assistencial: «ja no ens queixem tant del sou, perquè d’això ja ens hem acostumat, però no pot ser que estiguem tan mal valorats pels gestors». A més, ha criticat les conseqüències que pot arribar a tenir la falta de temps tant pels treballadors com per als pacients, qui veuen reduïda la qualitat de la seva assistència i també per tant la seva seguretat.

    Per la seva banda, Maite Clemente, que és metge anestesista, denuncia que en alguns centres com ara en el seu s’ha creat un conflicte al voltant de les guàrdies. El problema es divideix en tres característiques: que les hores de guàrdia no es cotitzen, «mentre que policies i bombers sí que ho fan»; que l’hora es paga a un preu inferior a l’hora ordinària; i que els estan obligant a retornar les hores de lliurança. Clemente explica que en sortir a les 9 hores de treballar, després de dur 25 hores seguides, no se’ls hi considera el dia de lliurança com un dia treballat. D’aquesta manera, se’ls hi acumulen hores a deure a l’empresa. En concret, un total de 4 hores per cada guàrdia, ja que les 4 restants per completar la jornada laboral van aconseguir guanyar-les. Mesura que segueix semblant insuficient.

    Aquests arguments són alguns dels que trobem entre les reivindicacions principals dels metges de la concertada que no estan satisfets amb el segon conveni col·lectiu del SISCAT signat el 21 de novembre per part de les patronals sanitàries i els sindicats CCOO, UGT i SATSE.

    Així ho ha volgut explicar Xavier Lleonart, president del sector d’hospitals de Metges de Catalunya i membre del comitè de vaga al finalitzar la manifestació:

    Les reivindicacions principals del sindicat de Metges de Catalunya serien:

    • Equiparar la jornada laboral anual dels facultatius (1.688 hores) a la que fan la resta de col·lectius professionals del conveni SISCAT (1.620 hores).
    • Regular el règim de jornada, distribució horària i descansos dels facultatius.
    • Fixar un límit màxim del número de visites diàries i un temps mínim per a atendre els pacients en l’atenció primària concertada.
    • Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys a conseqüència de les retallades.
    • Establir un preu per a l’hora de guàrdia mèdica de presència física que iguali el valor de l’hora ordinària de treball, tal com han sentenciat el tribunals de justícia.
    • Implantar l’equiparació salarial total dels facultatius d’assistència primària i d’hospitals, en tots els conceptes retributius.
    • Millorar les retribucions variables per objectius.
    • Millorar els drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
    • Incrementar de 20 a 40 hores el permís retribuït per a formació i recerca.
    • Incrementar les mesures de salut laboral, en especial atenció els riscos psicosocials i la protecció de les dones embarassades i lactants.
    • Reduir la contractació temporal i precària.

  • La vaga a l’atenció primària obtè un seguiment del 77,3% per part del personal mèdic

    Gran seguiment de l’arrencada de la vaga als Centres d’Atenció Primària. Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, han fet vaga, entre les zero hores i les 10,30 del matí. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació fins al 44,76%, ja que compta com a personal que no ha volgut participar a la vaga els que han assumit els serveis essencials marcats per la llei. Totes aquestes dades correspondrien a metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    En totes les vagues on hi ha serveis mínims aquests no es computen per fixar els que no han volgut participar en les aturades.

    Les dades oficials del seguiment als CAP es situen en el 44,76% en quant a personal mèdic i del 44,15% del personal corresponent a la resta de plantilla. A més, el Govern ha fet pública l’afectació per regions sanitàries.

    Regió sanitària Personal mèdic Afectació a la resta de la plantilla
    Vaga Mínims Treballa Vaga Mínims Treballa
    Barcelona ciutat 184 98 42 47 250 530
    Metro Nord 293 168 75 60 373 792
    Metro Sud 236 181 200 69 457 1099
    Girona 134 88 42 16 142 453
    Lleida 64 85 73 7 158 367
    Tarragona 76 83 75 6 106 271
    Terres de l’Ebre 30 26 37 3 44 130
    Catalunya central 111 79 30 37 124 345
    Alt Pirineu i Aran 8 9 11 2 16 44
    Total 1136 817 585 247 1670 4031
    Residents de medicina de família han secundat també la vaga / Carla Benito

    D’altra banda, la valoració oficial de l’afectació la vaga de sanitaris a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla ha estat del 16,19%.I finalment, el seguiment als hospitals concertats, el seguiment del col·lectiu mèdic ha estat d’un 14,66%, mentre que en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%, segons la font oficial abans esmentada.

    Més discrepància a la concertada

    Pel que fa a la concertada, l’estimació de Metges de Catalunya és molt més distant encara, El seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.

    El Departament de Treball destaca en la seva nota informativa que les urgències de primària han funcionat al 100% durant la primera jornada de vaga, de les cinc convocades. Cal recordar que els serveis mínims pactats ja preveien que les urgències no es veiessin afectades per la vaga, cosa que s’ha complert.

    Treball farà valoracions semblants per a la resta de torns en què s’organitza la jornada laboral dels treballadors sanitaris.

  • Àmplia resposta del personal sanitari català durant el primer dia de vaga

    Després que la CGT i Rebel·lió Primària convoquessin a les 10h a les portes dels Centres d’Atenció Primària, la primera convocatòria unitària, juntament amb Metges de Catalunya, d’aquest dilluns 26 de novembre s’ha situat davant la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS), al centre de Barcelona, el vestíbul del qual ha estat ocupat pels manifestants, exigint «menys discursos i més recursos». A mitjans de la jornada, el Departament de Treball de la Generalitat ha comunicat que el seguiment de la vaga a l’Atenció Primària ha estat d’un 44,7%. Dada que Metges de Catalunya ha xifrat en un 77,3%.

    A l’inici de les concentracions, Carolina Roser i Javier O’Farril, membres del Comité de Vaga de Metges de Catalunya han recordat algunes cites de polítics catalans, «paraules i més paraules que es repeteixen, però la nostra realitat és el no-res». Així, han fet referència a afirmacions de personatges com l’exconseller Toni Comín, que va assegurar que «El pressupost de Salut prioritzarà l’Atenció Primària»; o de Josep Maria Argimon, director de l’ICS, que va arribar a afirmar que «la demanda de fixar un màxim de 28 visites diàries em sembla raonable».

    Així, des de MC asseguren que s’ha convocat la vaga «perquè ens trobem al límit i ja no ens serveixen les promeses. Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer». Aquestes, doncs, són unes aturades que focalitzen en els pacients, «estem cansats de veure’ls patir per culpa d’un sistema incapaç de complir el que promet», han afirmat els membres d’MC, tot assegurant que el que necessitem és temps: «el temps per a nosaltres és el nostre bisturí». En aquesta línia, han finalitzat alertant l’ICS, el Departament de Salut i el Servei Català de Salut a «analitzar bé aquesta mobilització: encara sou a temps de ressucitar l’Atenció Primària».

    Per la seva banda, Nani Vall-llosera, presidenta del FoCAP, ha valorat molt positivament el seguiment de la vaga: «al CAP de Casernes, on treballen 10 metges, 7 han fet vaga i 2 hi eren per serveis mínims, per tant, és com si només hagués treballat un». Però, a la vegada, Vall-llosera també ha lamentat que el seguiment a infermeria i administratius ha estat més baix, «és una pena que no haguem pogut treballar d’una altra manera per a fer-ho més global». Tot i així celebra que el dodecàleg que ha fet conjuntament Marea Blanca, La Capçalera i Rebel·lió Atenció Primària, tot i que inclou especificitats de metges, és global i les seves demandes van encarades a millorar l’atenció primària per a tota la ciutadania, a part d’incorporar demandes laborals.

    Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga, durant l’ocupació de l’ICS | Carla Benito

    Una setmana de mobilitzacions

    Comença així una setmana de vaga que reclama millores immediates per a l’atenció primària i per al conjunt del sistema sanitari. La precarietat, la pressió assistencial, les condicions tècniques i d’infraestructures, la reducció de salari i les possibilitats d’accedir a carrera professional són alguns dels motius que han empès a Metges de Catalunya i a la CGT juntament amb Rebel·lió Primària a convocar aquesta vaga. Per la seva banda, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat focalitzada el dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, també el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.

    Així, ens trobem davant d’una setmana de vaga que començava a prendre força fa tan sols 20 dies, mitjançant la convocatòria als metges de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut sota el lema “Atenció Primària digna i respectada”. Una aturada, a la qual estan cridats a sumar-se els metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial.

    Els motius pels quals Metges de Catalunya ha arribat a convocar a la vaga a 5.700 professionals de l’Atenció Primària són diversos però els objectius estan molt focalitzats. A nivell de càrrega i qualitat assistencial, els professionals reclamen recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries, assignar un temps mínim per les visites, fitxar una ràtio màxima de pacients, exigir el compliment dels terminis legals de referència i oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR.

    Aquesta primera convocatòria ha servit per encendre’n d’altres i, potser, com va comentar Josep Maria Puig, secretari general de MC en una entrevista per aquest Diari, això causarà «un efecte dominó».

    Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga | Carla Benito

    Els professionals sanitaris elaboren un dodecàleg de reivindicacions

    FoCAP, Marea Blanca, Rebel·lió Primària i La Capçalera han signat una nota conjunta on manifesten que aquesta convocatòria per part dels sindicats CGT i Metges de Catalunya no ha estat cap sorpresa. Han defensat que les seves entitats «fa anys que denuncien que l’atenció primària es mor, que els professionals que hi treballen no poden sostenir més temps la situació crítica en què ho fan i que, així, perilla el sistema sanitari i l’atenció a la salut de la població».

    En aquest sentit asseguren que «la vaga d’atenció primària va molt més enllà d’una reivindicació laboral legítima», ja que «ens ho juguem tot com a professionals i com a usuaris de la sanitat pública». Juntament a aquesta idea, han compartit un dodecàleg de reivindicacions:

    1. Increment del pressupost per a l’Atenció Primària (entesa com a Equips d’Atenció Primària) fins al 25% de la despesa en el Sistema Sanitari. Que aquest increment sigui del 20% ja en els pressupostos de l’any 2019.
    2. Recuperar la dotació de personal (metgesses, infermeres, personal administratiu i treballadores socials) que els EAP tenien l’any 2010, dotant-los amb personal suficient, i cobrint absències per baixes, vacances, jubilacions i altres. Plantejar un increment suplementari d’infermeres de primària per fer front a l’envelliment poblacional i a les necessitats d’atenció domiciliaria.
    3. Condicions de treball dignes per a tot el personal dels EAP. Contractes mínims d’un any i accés de totes les professionals a la carrera professional, independentment del tipus de contractació.
    4. Increment del 5% addicional del sou i recuperar el 5% del sou sostret des del 2010, així com les pagues extres de 2013-14 i els 9 dies de lliure disposició també perduts.
    5. Tancament de tots els CAP a les 20 hores, facilitant la conciliació familiar dels treballadors i treballadores.
    6. Accessibilitat efectiva de la població als seus propis referents en 48 hores, excepte en situacions d’absència d’aquests.
    7. Temps de visita suficient per proporcionar als nostres pacients una atenció de qualitat, humana i que generi confiança.
    8. Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC,…). Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.
    9. Potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.
    10. Dissolució de les UGAPS i establiment d’unes direccions independents dels hospitals, democràtiques i triades a proposta dels EAP, i que mantinguin activitat assistencial dins del mateix EAP.
    11. Reconèixer i potenciar l’atenció comunitària i totes les tasques adreçades a disminuir la medicalització.
    12. Potenciar la participació efectiva de la ciutadania dins dels EAP promovent consells participatius en cada CAP

  • Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària

    Són molts anys d’anar trucant a la porta de l’administració sanitària catalana reclamant canvis en profunditat per a la nostra atenció primària i comunitària. No cal tornar a repetir els fets, plasmats en projectes de canvi i millora proposats des de diferents àmbits, fins i tot per grups dins la mateixa administració sanitària, que han quedat en els calaixos dels despatxos dels responsables polítics. És ara, en veure arribar el conflicte anunciat i inevitable, quan semblen despertar del llarg somni i, en forma de moviments desordenats com els de la cua tallada de la sargantana, fan públiques tot un seguit de propostes que pretenen donar solució als errors acumulats durant tants anys.

    A qui pot estranyar que ja ningú confiï en les noves promeses fetes? En un marc polític general caracteritzat per la incertesa i inestabilitat, sense pressupostos que incorporin nous recursos al govern, sense una política de personal definida i coherent, sense idees clares vers el futur estratègic i organitzatiu general del sistema sanitari i de l’atenció primària i comunitària en particular, no sembla coherent ni propi de grups i persones amb un mínim d’intel·ligència creure i pensar que el que no s’ha fet durant anys d’indolència es pugui implementar en uns quants mesos.

    Tot això al marge de la insuficiència estratègica i de curt termini que tradueixen les propostes fetes per l’Institut Català de la Salut en un intent tant inútil com desesperat de frenar el moviment de vaga. El deteriorament de les condicions de vida i treball dels professionals d’atenció primària i comunitària (de tots i no solament dels metges) i el risc d’una lesió irreversible de la qualitat de l’assistència prestada a la ciutadania han arribat a un punt que fa necessari passar de les paraules als fets.

    Avui ja ha passat el temps de les manifestacions polítiques grandiloqüents afirmant, amb un to clarament adulador, que és gràcies als professionals que el sistema sanitari ha pogut aguantar els atacs de la crisi econòmica. Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom.

    Podríem continuar enumerant més i més greuges soferts pels professionals i la ciutadania en l’àmbit sanitari al llarg de molts anys però penso que no és necessari, ja que es troben marcats de forma indeleble en el cap, el cor i, també, en la butxaca de tots. La suma de greuges en un context d’indiferència per part dels responsables polítics es troben en la base que justifica el títol d’aquestes línies: ja ningú confia en les propostes fetes a correcuita per la nostra administració sanitària.

  • Tota la informació què cal saber per entendre la vaga a l’Atenció Primària i a la sanitat concertada

    Comença una setmana de vaga al món de la sanitat. Metges de Catalunya convocava primer als metges de família treballadors a l’Institut Català de la Salut. Dies més tard convocaven també durant el mateix període als metges de la sanitat concertada dins el SISCAT.

    Per la seva banda, CGT es sumava a la vaga i juntament amb Rebel·lió Primària convocava a tot els professionals de l’Atenció Primària i de la sanitat concertada a seguir-la. Per tant, el personal estatutari, el personal laboral, el personal funcionari i el personal en formació en els centres d’atenció primària de l’ICS podran fer vaga del 26 al 30 novembre.

    A més a més, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.

    Recopilem els diferents articles, anàlisis, entrevistes i opinions que hem anat publicant respecte la vaga per tenir clares totes les claus i agents.

    Gràcies a peces fetes prèviament a la vaga sobre les demandes dels diferents col·lectius que integren la sanitat catalana podem entendre què i per què s’ha arribat a aquest punt:

    Opinions i articles de col·lectius que focalitzen els motius de les demandes:

    • Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista: Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom. Per FoCAP
    • Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària: Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom
    • L’Atenció Primària en lluita, sobren motius: La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania. Per FoCAP.
    • De debò falten metges?: L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. És Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia. Per Francesca Zapater.
    • Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?: Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors
    • Es convoca vaga de metges i metgesses d’Atenció Primària: La convocatòria de vaga de Metges de Catalunya conté reivindicacions laborals pròpies del col·lectiu de facultatius, però també d’altres que suposen millores per a la resta de treballadors i per al conjunt de l’Atenció Primària. Per això considerem que seria molt positiu que tots els sindicats se sumessin a la convocatòria de la vaga. Per FoCAP.

  • Serveis mínims per a les vagues de sanitat convocades entre el 26 i el 30 pel Sindicat de Metges i les organitzacions CGT, IAC i I-CSC

    El departament de Treball ha dictat nous serveis mínims per a les vagues convocades la setmana del 26 al 30 de novembre. Abans ja s’havien fixat uns serveis mínims pensats estrictament per a la vaga que havia convocat el Sindicat de Metges de Catalunya en els centres d’atenció primària. Com després s’han produït tres convocatòries més al mateix sector, protagonitzades per CGT, la IAC i I-CSC, treball ha fet un nou decret en el qual fixa els serveis essencials per al conjunt de mobilitzacions-

    El document afirma que ”la situació de vaga anunciada pels sindicats Metges de Catalunya i CGT a partir de les 0.00 hores del dia 26 de novembre de 2018 fins a les 23.59 hores del dia 30 de novembre de 2018 i  la situació de vaga anunciada pels sindicats I-CSC i IAC per al dia 29 de novembre de 2018, des de les 0.00  fins a les 24.00 hores, i que afecta el personal sanitari que es fa constar a les diferents convocatòries de vaga presentades, s’entén condicionada al manteniment dels serveis mínims següents:”

    1. El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.
    2. El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.
    3. S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt.
    4. S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa referència al preoperatori com al postoperatori.
    5. Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, des del punt de vista assistencial sanitari
    6. En els centres d’assistència extrahospitalària i d’assistència primària, s’ha de garantir el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES).

    Per a la resta, el servei es prestarà amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç de la plantilla a partir del tercer dia de vaga. En tot cas, el servei s’ha de garantir amb un dispositiu assistencial unipersonal, com a mínim, i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris d’urgència i altres dispositius d’atenció continuada.

    1. Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal facultatiu adient que presti serveis en els torns de guàrdia i nit que estiguin establerts.
    2. Transport sanitari: s’haurà de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries de qualsevol tipologia i requeriment, per tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. Igualment, s’haurà de garantir el servei per a la realització de proves que siguin urgents a criteri del facultatiu.
    3. S’haurà de garantir el normal funcionament del servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques, en atenció a les especials característiques de l’assistència prestada.
    4. La resta de serveis que no preveuen els apartats anteriors funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, llevat d’aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%. En situació de nombre imparell de personal de servei, s’arrodonirà sempre per excés.

    Article 2 La direcció dels centres sanitaris afectats, un cop escoltat el Comitè de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l’article anterior, exclòs el del Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims

    els ha de prestar, preferentment, si n’hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. La direcció s’ha d’assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.